TIPUS DE CIUTATS

Ciutat d’origen comercial. Ciutats   Ciutats al voltant dels castells o
que creixien en llocs estratègics    monestirs i que moltes es van
com ponts, rutes de peregrinatge     convertir en ciutats
o rutes comercials. En aquestes      emmurallades.
ciutats s’establien artesans i
comerciants
CIUTAT BAIXA EDAD MITJANA
POBLE A L’EDAT MITJANA
Les cases de la gent dels pobles eren molt senzilles. Tenien una
única habitació on tota la família menjava i dormia, allà també hi
havia el foc amb el que s'il·luminaven i s’’escalfaven.
A les cases del camp sovint hi vivien els animals en la mateixa
cambra ja que els hi donaven escalfor encara que això suposava
que les cases fessin molt mala olor.
A la nit no es permetia que tinguessin el foc obert ja que hi havia
molts incendis ja que els sostre era de palla o canya i les parets de
fusta. En aquella època no hi havia bombers.
CASA EDAT MITJANA
.
                  PERSONES I ANIMALS AL MATEIX
                  LLOC




ARCÓ                                  FOC




                                   TAULA
Hi havia molts pocs mobles, una taula , un bagul i algun tamboret. No
tenien llit i dormien sobre una roba o sobre palla




No tenien cadires, ni forquilles i els més pobres tampoc plats i feien servis les
llesques de pa com a plats.
Com tampoc tenien neveres havien de guardar la carn i el peix que pescaven en
barrils amb sal per a que no es podrissin. Tampoc tenien el costum de guardar
menjar en un rebost
NO TENIEN AIGUA
La gent menjava bàsicament sopes de pa, verdures i hortalisses i la majoria de
carn que menjaven eren de xai, porc o ovelles. També menjaven llegums i
formatges
 Les classes més pobres es menjaven les parts de menuts com fetge, budells,.... Al
camp també menjaven animals que caçaven però els animals pertanyien al
senyor del castell i havien de demanar permís.
A les ciutats que estaven a prop del mar hi tenien més aliments gràcies al comerç
dels vaixells i també hi tenien peix fresc.


                               La beguda que més bevien era el vi




                                   Cal dir que ells ja tenien el costum de rentar-se les
                                   mans abans de menjar
Els senyors més rics vivien en cases de pedra o en els castells.
  Com era una època de guerra hi havia ciutats emmurallades en les que es
  tancaven les portes per la nit.




El castell com a fortalesa i residència era un símbol de poder del senyor. A dins hi
havia cavallerisses, cellers, rebosts, jardins, habitatges de soldats i servents que
feien que els seus habitants visquessin sense haver de sortir a l’exterior per abastir-
me en cas de setge perllongat.
El senyor del castell impartia la justícia, signava aliances, recaptava tributs i rebia
els seus hostes. El senyor podia actuar com a policia i jutge.
La gent del camp havia de donar una part de les seves collites al
senyor del castell i ell a canvi, havia de proveir-los de forns, molins,
pous i premses




                                          Molí de vent o d’aigua per moldre
                                          els cereals i les olives
En aquella època l’agricultura era la principal activitat econòmica. Cada pagès
intentava produir una mica de tot allò que necessitava: cereals, verdures,
raïm…No obstant, encara que havien de treballar molt, la terra donava pocs
fruits i no tenien gaire eines




                                           No hi havia tractors
A les ciutats va començar a desenvolupar-se el comerç i a ser tot un centre
econòmic. Es portaven productes (aliments, robes, estris...) i es canviaven per
altres elaborats a les ciutats. S’organitzaven fires en les que artesans i
comerciants es reunien per vendre les seves mercaderies, i cadascun tenia la
seva especialitat: el pollastrer venia pollastres, el ramader vaques...
A cada professió li corresponia una organització anomenada gremi, que supervisava
la formació dels aprenents, fixava els horaris de treball, controlava la qualitat dels
productes, el preu...Tots s’ajudaven entre si i tot artesà havia de pertànyer a un gremi.
Es comencen a fer rutes comercials entre zones i sorgeix la moneda i la banca
MEDIS DE TRANSPORT
La ciutat s’organitzava per barris. Disposava d’un barri administratiu, el campanar,
el jutjat i la casa del batlle (el delegat del rei).
Roba
·De llana basta.
·Els homes portaven una túnica curta i mitges
·Les dones faldilla llarga i corpiño i cap tapat amb un mocador.
NO TENIEN NEVERES



    SOL




                SAL
EDAD MITJANA
·Alimentació
·cereals, les verdures i les llegums.
·Alguns teníen gallines, una vaca o una ovella . Obtenien ous, llet i formatge.
·La carn i el peix només els més rics.
·Bebien vi amb aigua o vinagre o cervessa.
·
·
NO TENIEN COTXES
FORNER
FORN DE PA
FERRETERIA
HORT A CASA I EINES
CARRERS I VIVENDES




  SORRA I FUSTA   QUITRÀ I MAONS
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA

LA VIDA A L'EDAT MITJANA

  • 1.
    TIPUS DE CIUTATS Ciutatd’origen comercial. Ciutats Ciutats al voltant dels castells o que creixien en llocs estratègics monestirs i que moltes es van com ponts, rutes de peregrinatge convertir en ciutats o rutes comercials. En aquestes emmurallades. ciutats s’establien artesans i comerciants
  • 2.
  • 3.
  • 4.
    Les cases dela gent dels pobles eren molt senzilles. Tenien una única habitació on tota la família menjava i dormia, allà també hi havia el foc amb el que s'il·luminaven i s’’escalfaven. A les cases del camp sovint hi vivien els animals en la mateixa cambra ja que els hi donaven escalfor encara que això suposava que les cases fessin molt mala olor. A la nit no es permetia que tinguessin el foc obert ja que hi havia molts incendis ja que els sostre era de palla o canya i les parets de fusta. En aquella època no hi havia bombers.
  • 5.
    CASA EDAT MITJANA . PERSONES I ANIMALS AL MATEIX LLOC ARCÓ FOC TAULA
  • 6.
    Hi havia moltspocs mobles, una taula , un bagul i algun tamboret. No tenien llit i dormien sobre una roba o sobre palla No tenien cadires, ni forquilles i els més pobres tampoc plats i feien servis les llesques de pa com a plats. Com tampoc tenien neveres havien de guardar la carn i el peix que pescaven en barrils amb sal per a que no es podrissin. Tampoc tenien el costum de guardar menjar en un rebost
  • 7.
  • 8.
    La gent menjavabàsicament sopes de pa, verdures i hortalisses i la majoria de carn que menjaven eren de xai, porc o ovelles. També menjaven llegums i formatges Les classes més pobres es menjaven les parts de menuts com fetge, budells,.... Al camp també menjaven animals que caçaven però els animals pertanyien al senyor del castell i havien de demanar permís. A les ciutats que estaven a prop del mar hi tenien més aliments gràcies al comerç dels vaixells i també hi tenien peix fresc. La beguda que més bevien era el vi Cal dir que ells ja tenien el costum de rentar-se les mans abans de menjar
  • 9.
    Els senyors mésrics vivien en cases de pedra o en els castells. Com era una època de guerra hi havia ciutats emmurallades en les que es tancaven les portes per la nit. El castell com a fortalesa i residència era un símbol de poder del senyor. A dins hi havia cavallerisses, cellers, rebosts, jardins, habitatges de soldats i servents que feien que els seus habitants visquessin sense haver de sortir a l’exterior per abastir- me en cas de setge perllongat. El senyor del castell impartia la justícia, signava aliances, recaptava tributs i rebia els seus hostes. El senyor podia actuar com a policia i jutge.
  • 12.
    La gent delcamp havia de donar una part de les seves collites al senyor del castell i ell a canvi, havia de proveir-los de forns, molins, pous i premses Molí de vent o d’aigua per moldre els cereals i les olives
  • 13.
    En aquella èpocal’agricultura era la principal activitat econòmica. Cada pagès intentava produir una mica de tot allò que necessitava: cereals, verdures, raïm…No obstant, encara que havien de treballar molt, la terra donava pocs fruits i no tenien gaire eines No hi havia tractors
  • 14.
    A les ciutatsva començar a desenvolupar-se el comerç i a ser tot un centre econòmic. Es portaven productes (aliments, robes, estris...) i es canviaven per altres elaborats a les ciutats. S’organitzaven fires en les que artesans i comerciants es reunien per vendre les seves mercaderies, i cadascun tenia la seva especialitat: el pollastrer venia pollastres, el ramader vaques...
  • 16.
    A cada professióli corresponia una organització anomenada gremi, que supervisava la formació dels aprenents, fixava els horaris de treball, controlava la qualitat dels productes, el preu...Tots s’ajudaven entre si i tot artesà havia de pertànyer a un gremi. Es comencen a fer rutes comercials entre zones i sorgeix la moneda i la banca
  • 18.
  • 19.
    La ciutat s’organitzavaper barris. Disposava d’un barri administratiu, el campanar, el jutjat i la casa del batlle (el delegat del rei).
  • 20.
    Roba ·De llana basta. ·Elshomes portaven una túnica curta i mitges ·Les dones faldilla llarga i corpiño i cap tapat amb un mocador.
  • 21.
  • 25.
    EDAD MITJANA ·Alimentació ·cereals, lesverdures i les llegums. ·Alguns teníen gallines, una vaca o una ovella . Obtenien ous, llet i formatge. ·La carn i el peix només els més rics. ·Bebien vi amb aigua o vinagre o cervessa. · ·
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 32.
    HORT A CASAI EINES
  • 36.
    CARRERS I VIVENDES SORRA I FUSTA QUITRÀ I MAONS