Aquest informe constitueix una anàlisi acurada, àmplia i rigorosa de l'educació al nostre país.
En el marc de l'actual conjuntura econòmica i social, en què les reformes, els ajustos i les retallades posen en qüestió les bases del nostre model de benestar social, aquest anuari d'educació situa el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats en el centre del debat.
Balanç de l'inici del nou curs escolars a les escoles bressol municipals, les escoles municipals i el conservatori de música i de les escoles del Consorci d'Educació de Barcelona
L'informe presenta, per primera vegada, una anàlisi de la situació de l'educació de la infància i adolescència a Barcelona, amb la finalitat de contribuir a millorar la política educativa municipal i nodrir el debat social sobre educació. Es tracta del primer informe d'una sèrie anual que s'anirà ampliant i complementant periòdicament amb el seguiment i l'anàlisi dels principals indicadors i l'avaluació dels temes educatius de la ciutat, desglossats per districtes.
Aquest informe constitueix una anàlisi acurada, àmplia i rigorosa de l'educació al nostre país.
En el marc de l'actual conjuntura econòmica i social, en què les reformes, els ajustos i les retallades posen en qüestió les bases del nostre model de benestar social, aquest anuari d'educació situa el dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats en el centre del debat.
Balanç de l'inici del nou curs escolars a les escoles bressol municipals, les escoles municipals i el conservatori de música i de les escoles del Consorci d'Educació de Barcelona
L'informe presenta, per primera vegada, una anàlisi de la situació de l'educació de la infància i adolescència a Barcelona, amb la finalitat de contribuir a millorar la política educativa municipal i nodrir el debat social sobre educació. Es tracta del primer informe d'una sèrie anual que s'anirà ampliant i complementant periòdicament amb el seguiment i l'anàlisi dels principals indicadors i l'avaluació dels temes educatius de la ciutat, desglossats per districtes.
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Ajuntament de Barcelona
A fi de promoure una educació inclusiva entesa com una estratègia per garantir el dret a l’educació per a tothom, s’ha encarregat a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) l’elaboració d’un informe en què es recullin línies de treball de les polítiques educatives inclusives a la ciutat de Barcelona adreçades a infants i joves amb necessitats educatives especials.
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019Ajuntament de Barcelona
Per al curs 2018-2019 el Consorci d’Educació ha estimat una demanda de 12.800 sol·licituds a P3 i 5.200 a 1er d’ESO en els centres que configuren el Servei d’Educació a la ciutat, a la que se li donarà resposta seguint els criteris de proximitat, qualitat i equitat
Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
L'estat de l'educació a Catalunya. Miquel Martínez - II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
La crisi econòmica dels darrers anys, les reformes estructurals i els canvis al cap del Govern de la Generalitat de Catalunya han estat factors de transformació social i política determinants, als quals han hagut de fer front les institucions educatives. En aquest context, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
Una escola en què els alumnes no són un número, en què els nens i nenes interactuen entre ells i l'entorn per descobrir els múltiples llenguatges necessaris, en què és possible créixer dia a dia de la mà d'educadors que s'impliquen.
Aquest estiu, com tot l’any 2020, ha estat un estiu especial. Un estiu on a l’hora de programar hi havia moltes incerteses, molts temes com ara les mesures de seguretat que s’havien de seguir en les activitats lúdiques encara per definir, el no saber si les famílies optarien a les activitats programades o no, com afectaria a la població a la que anava adreçada el sortir d’un llarg confinament domiciliari.
L’oferta d’aquest estiu, doncs, ha estat una programació més equitativa, més inclusiva amb més oferta i més equipaments, durant tot el període estiuenc i cobrint gairebé tot el territori de la ciutat.
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Ajuntament de Barcelona
A fi de promoure una educació inclusiva entesa com una estratègia per garantir el dret a l’educació per a tothom, s’ha encarregat a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) l’elaboració d’un informe en què es recullin línies de treball de les polítiques educatives inclusives a la ciutat de Barcelona adreçades a infants i joves amb necessitats educatives especials.
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019Ajuntament de Barcelona
Per al curs 2018-2019 el Consorci d’Educació ha estimat una demanda de 12.800 sol·licituds a P3 i 5.200 a 1er d’ESO en els centres que configuren el Servei d’Educació a la ciutat, a la que se li donarà resposta seguint els criteris de proximitat, qualitat i equitat
Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
L'estat de l'educació a Catalunya. Miquel Martínez - II Jornades Educació AvuiFundació Jaume Bofill
La crisi econòmica dels darrers anys, les reformes estructurals i els canvis al cap del Govern de la Generalitat de Catalunya han estat factors de transformació social i política determinants, als quals han hagut de fer front les institucions educatives. En aquest context, L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2013 aporta elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves principals cruïlles i tendències.
Una escola en què els alumnes no són un número, en què els nens i nenes interactuen entre ells i l'entorn per descobrir els múltiples llenguatges necessaris, en què és possible créixer dia a dia de la mà d'educadors que s'impliquen.
Aquest estiu, com tot l’any 2020, ha estat un estiu especial. Un estiu on a l’hora de programar hi havia moltes incerteses, molts temes com ara les mesures de seguretat que s’havien de seguir en les activitats lúdiques encara per definir, el no saber si les famílies optarien a les activitats programades o no, com afectaria a la població a la que anava adreçada el sortir d’un llarg confinament domiciliari.
L’oferta d’aquest estiu, doncs, ha estat una programació més equitativa, més inclusiva amb més oferta i més equipaments, durant tot el període estiuenc i cobrint gairebé tot el territori de la ciutat.
Sistema de mezclado Octobase Eco Plus #TerritorioHELLAHELLA Spain
Octoral presents the Octobase Eco Plus Sistema, a water-based mixing system that allows users to precisely define quality, color fidelity, speed and application mode. The system includes 13 new mixing colors highlighted below. It lists over 70 product codes and descriptions for the new colors, which include varieties labeled as Octobase Eco, Metallic, Mica, Xirallic, and additives.
Este documento é um resumo de uma mostra de ciências realizada na região de São Roque em 2012. A mostra apresentou vários projetos e aulas práticas de ciências realizadas por alunos e professores de escolas da região, cobrindo temas como biologia, química e física em diferentes séries do ensino fundamental e médio.
Este documento fornece uma série de atividades e exercícios relacionados a 10 palavras geradoras: jogo, macaco, pipoca, cinema, carro, panela, lata, dado, tela e baleia. As atividades incluem separar palavras em sílabas, associar figuras a palavras, circunscrever letras e preencher lacunas. O objetivo é praticar habilidades fonéticas e léxicas.
This TV schedule lists 5 sporting events that will be broadcast on different channels on December 10th. It includes 2 Italian Serie A soccer matches between Sampdoria-Udinese and Bologna-Lazio on Canal 3, a Spanish La Liga match between Rayo Vallecano-Zaragoza on Canal 4, an English Premier League match between Fulham-Newcastle on Canal 5, and an NBA basketball game between the Bobcats and Warriors on Canal 2 at 1:00 AM.
O documento discute o aquecimento global, suas causas e impactos. O aquecimento global ocorre quando gases de efeito estufa retêm calor na atmosfera, aumentando as temperaturas globais. Isso derrete geleiras, eleva o nível do mar e ameaça ecossistemas. A solução envolve a redução de emissões de carbono por meio do Protocolo de Kioto e mudanças de hábitos individuais como economia de energia e reciclagem.
Exame de faixa - Carlos Pinho Team 08.12.12roddrigolago
A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera aprimorada, tela maior e processador mais rápido. O preço do novo aparelho é maior que o modelo anterior, mas permanece competitivo no mercado. O lançamento do novo smartphone está programado para o último trimestre do ano.
Restaurante El Pilar is a restaurant located in Madrid, Spain that serves traditional Spanish cuisine. The restaurant has a Facebook page where they post information about their menu, events, and photos. Restaurante El Pilar aims to provide customers with quality Spanish food and drinks in a comfortable environment.
Mesura de govern presentada el 28 de juny de 2013 al plenari del Consell Municipal que busca oferir suport als estudiants de secundària de cara als exàmens de setembre.
Document presentat durant les jornades de debat organitzada conjuntament pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona
En l’inici d’aquest curs 2019-2020, que coincideix amb un inici de mandat municipal 2019-2023, volem situar sintèticament quatre grans línies estratègiques per afrontar alguns dels grans reptes en relació al sistema educatiu a la ciutat.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. COMPROMÍS MUNICIPAL PER A L’ÈXIT ESCOLAR
ESPAIS DE SUPORT EDUCATIU
Promoció de la lectura i activitats formatives
Mesura de Govern
Consell Plenari Maig 2012
www.bcn.cat
2. Mesura de Govern
COMPROMÍS MUNICIPAL PER A L’ÈXIT ESCOLAR:
ESPAIS DE SUPORT EDUCATIU
Promoció de la lectura i activitats formatives
Plenari del Consell Municipal. Maig 2012.
Des de l’Ajuntament de Barcelona orientem els nostres principals esforços a enfortir les accions que facin
de la nostra ciutat un espai educatiu que ofereixi oportunitats a tothom, que ajudi als qui més ho
necessiten, i que alhora faciliti progressar a aquell que tingui condicions per fer-ho.
Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona, estem treballant per reforçar les accions dutes a
terme des del Consorci d’Educació de Barcelona i que van en la línia de la vocació de la ciutat per tenir
veu i presència activa en el futur de l’educació, amb accions que complementen tant les franges
primerenques d’edat com les que van més enllà, com la franja de 19 a 24 anys, cercant la formació al
llarg de la vida.
En la proposta de Programa d’Actuació Municipal, dins l’objectiu dedicat a coordinar i sumar les
estratègies que treballen contra el fracàs escolar i per la millora de la qualificació acadèmica i
professional dels joves, destaquen les accions de suport a la lectura com a porta d’entrada al
coneixement.
» 01. Antecedents.
Tot i la millora relativa durant els darrers temps, la lluita per l’èxit escolar continua sent un del principals
reptes del país, així com també ho és a nivell europeu.
Aquest repte se centra en l’interès per la millora de la formació de la població, tant des del punt de vista
quantitatiu (increment del nombre de persones amb educació reglada o acreditada) com qualitatiu
(increment del nivell formatiu). Aquest interès es justifica ja que l’educació està en la base de la promoció
individual de les persones i és, per tant, un motor d’inclusió i promoció social, i una bona formació de la
població determina la competitivitat present i futura del país.
Són molts els indicadors que serveixen per acotar empíricament el fenomen des del punt de vista
quantitatiu, però els més comuns són:
el que mesura l’alumnat que abandona l’ensenyament obligatori sense haver obtingut la titulació,
el que mesura l’abandonament educatiu prematur, és a dir la població entre 18 i 24 anys sense
estudis post obligatoris.
Recentment a Catalunya l’existència de les proves universals a l’Educació Primària permetrà també tenir
dades sobre els aspectes qualitatius, és a dir sobre els nivells formatius reals que impliquen les notes
dels alumnes.
www.bcn.cat
3. Per explorar les causes del fracàs escolar cal recórrer a models d’alta complexitat. Cada vegada són
més els autors que afirmen que capacitats com l’autocontrol i l’atenció, o valors com la responsabilitat i
l’esforç, que són en la base de l’èxit escolar depenen fonamentalment de la cultura familiar, social i dels
Media i aquestes actuen sovint en contra dels valors i les capacitats que promou l’escola i que calen per
adquirir coneixements.
Altres consideracions a tenir en compte són l’escassa detecció dels primers indicis del fracàs escolar
durant l’etapa de l’educació infantil i els cursos inicials de l’educació primària respecte a la visualització
del fenomen que es produeix en el pas de la infantesa a l’adolescència, coincidint amb els pas de
l’educació primària a l’ESO.
Finalment, es constata la relació explícita que hi ha en un gran nombre d’alumnes entre les dificultats
escolars i un aprenentatge deficitari en les competències lingüístiques, especialment en la lectura.
L’actuació per la millora de l’èxit escolar ha evolucionat des dels models compensatoris, als models per
l’equitat i l’atenció a individual.
Des de la perspectiva de l’educació equitativa es tracta de combinar la tendència a l’excel·lència de
sistema amb la garantia d’uns mínims competencials per a tothom. Des d’aquesta perspectiva es
recomana incrementar les mesures adreçades a millorar el rendiment de l’alumnat, tant de caràcter
universal com de caràcter específic, destinades a determinats col·lectius de risc.
Entre aquestes mesures trobem bones pràctiques relatives a la formació en grups reduïts amb un docent
especialista, l’increment del temps dedicat a la lectura, programes d’adaptació curricular, avaluació
diferenciada, activitats extraescolars, cursos de recuperació durant les vacances i monitoratge dels
alumnes més avançats respecte dels que ho estan menys, entre d’altres.
L’ increment del temps dedicat a la lectura, especialment amb caràcter preventiu a l’Educació Primària ha
estat un dels més destacats. Ja el primer dels cinc punts de referència de Lisboa 2010 diu:
1. Aconseguir que el percentatge d’alumnat que té un nivell baix de comprensió lectora —nivells 1 i
inferior a 1, a l’escala PISA— tingui valors iguals o inferiors al 15,5% del total de la població
escolar que acaba l’educació secundària obligatòria.
Posteriorment diferents estudis han establert una clara relació entre èxit escolar i temps dedicat a la
lectura.
El fracàs escolar és un problema complex del qual sabem que el sistema educatiu és un element
fonamental per prevenir-lo i corregir-lo, però que també hi ha altres aspectes que juguen un paper
decisiu com ho són les condicions socioeconòmiques, el capital educatiu, cultural i social de les famílies,
i les característiques de l’entorn, entre d’altres.
1
4. El fracàs escolar es visualitza fonamentalment en dues menes d’indicadors:
A. El nivell de les competències bàsiques dels estudiants al final de l’etapa d’educació obligatòria
D’acord amb l’Informe d’Escolarització del Consorci d’Educació del curs 2009-2010, la taxa d’èxit a 4t
d’ESO és de 82.7%. Tanmateix, d’acord amb les dades que disposem del curs 2007-2008, hi ha una
intensificació de les desigualtats entre centres públics i privats concertats.
B. La proporció de joves que han abandonat el sistema educatiu sense acreditar la formació i que
no continuen estudiant
Les dades més rellevants al respecte són:
La taxa d’abandonament prematur dels estudis (persones de 18 a 24 anys que han completat l’ESO i no
continuen fent estudis posteriors) és del 29% a Catalunya, enfront del 14,4% de la mitjana de la Unió
Europea (Dades Idescat, 2010)
Un fet posat de manifest per nombrosos estudis, és que els i les joves que accedeixen al mercat laboral
en situació d’insuficiència formativa tenen taxes d’atur més altes i riscos mes elevats de precarietat
laboral.
Això s`ha accentuat en el panorama actual de crisi econòmica. (Informe Infants i famílies a Barcelona.
Nov. 2010. Institut d’Infància i Món Urbà-CIIMU)
Pel que fa a les variables relacionades amb el risc de fracàs escolar, els estudis en destaquen de
familiars –l’ambient, el capital cultural i l’estatus socioeconòmic de la família- i d’institucionals –centre
escolar i pràctica docent.
L’informe “La lluita contra el fracàs escolar: el paper dels governs locals”, presentat a la Jornada del
XVIII Fòrum Local d’Educació, afavorit per la Diputació de Barcelona, posa de manifest que els
ajuntaments se situen en el primer pla de la lluita contra el fracàs escolar, havent de dirigir la mirada cap
a l’entorn de proximitat de l’alumne, havent de desplaçar el focus d’intervenció cap a aspectes
innovadors relacionats amb el context d’aprenentatge dels alumnes i els condicionants de l’entorn.
» 02. De la mà dels centres escolars i amb la participació de la ciutadania
Des de l’Ajuntament, posar a disposició de les famílies un suport complementari als alumnes que ho
necessitin per assegurar les competències bàsiques amb programes de reforç.
El programa Èxit, que desenvolupa el Consorci d’Educació de Barcelona treballa en dos nivells:
Amb l’ÉXIT 1 s’ofereix reforç escolar a l’alumnat de 5è i 6è de primària i al de 1r i 2n d’ESO, de
manera que es dóna continuïtat al pas de l’etapa de primària a secundària.
Amb l’ÈXIT 2 s’ofereixen alternatives per a la diversificació curricular als grups d’alumnes de 3r i
4rt d’ESO que tenen més dificultats, tot treballant conjuntament amb entitats, institucions i
serveis de la ciutat.
2
5. Fruit d’una primera anàlisi es contempla la necessitat d’impulsar intervencions que es porten a terme a la
nostra ciutat com el programa Èxit que es desenvolupa dels del Consoci d’Educació de Barcelona,
engegar programes nous com el de ―Suport a la Lectura com a porta d’entrada al coneixement‖, que té
com a objectiu fomentar les competències lectores, molt especialment el gust per la lectura amb infants
entre 7 i 9 anys, i que es planteja com un treball compartit entre l’eix escola, família i societat,
o reformulant-ne d’altres com el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PECB) perquè esdevingui un
instrument de participació i coresponsabilitat ciutadana per fer de l’educació l’eina clau per a l’èxit escolar
i per la construcció d’una ciutadania democràtica.
El PECB es defineix en aquesta nova etapa de mandat municipal com a una plataforma estable de
participació i treball que aplega els agents educatius i socials de diversos àmbits territorials de la ciutat i
de diferents espais d’intervenció socioeducativa.
El PECB expressa la vocació de Barcelona com a ciutat educadora, en la qual els agents educatius i
socials es reconeixen com a tals i es plantegen col·lectivament quins són els grans reptes de l’educació a
la ciutat.
Els Grups de Treball de participació del PECB tenen com a objectiu orientar i organitzar la seva tasca,
centrada en la complicitat i l'acompanyament de l'entorn com a factor d'èxit de l'escola.
La situació econòmica actual ens emplaça a una planificació i priorització acurada de les polítiques
públiques i fa necessari establir les aliances que sumin esforços per rendibilitzar recursos i fomentar la
coresponsabilitat social.
El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional "Impuls de la lectura: 100% lectors"
presentat pel Govern de la Generalitat establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot
l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de
tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de
l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar-ne la competència lectora.
L’Ajuntament de Barcelona vol complementar les accions que, en execució d’aquest pla, està
desenvolupant el Consorci d’Educació de Barcelona, mitjançant aquesta mesura de govern que està
pensada per dur-la a terme en coordinació amb els centres escolars i fora de l’horari escolar, anant en la
mateixa direcció del pla.
Cal continuar treballant en el foment de la comprensió lectora de l’alumnat, ja que un baix rendiment en
aquest aspecte està vinculat a baixos resultats també en matemàtiques i ciències i, per tant, a un major
risc de fracàs escolar (PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Ferran Ferrer,
director. Fundació Jaume Bofill, 2011)
Un altre aspecte que s’ha de continuar treballant és en la disminució de les diferències de resultats en
3
comprensió lectora entre l’alumnat nadiu i el no nadiu.
També s’ha de continuar enfortint els hàbits lectors de l’alumnat, especialment el plaer per la lectura, ja
que condicionen el rendiment acadèmic general. (Ferran Ferrer, director. Fundació Jaume Bofill, 2011)
3
6. La segona de les orientacions per a la millora de l’educació proposades a l’informe PISA 2009: avaluació
de les desigualtats educatives a Catalunya, de la Fundació Jaume Bofill, advoca per tornar a situar la
comprensió lectora al centre dels aprenentatges escolars ja des de les primeres etapes, promovent
alhora el plaer de la pràctica lectora així com la lectura de textos en diversos formats i continguts. Per
tant, i és una altra orientació, s’ha de treballar en la prevenció de les dificultats en comprensió lectora, ja
des de les primeres etapes.
Desenvolupar-se plenament en la societat contemporània exigeix, més que mai, una bona competència
lectora. Per escrit ens comuniquem, construïm i divulguem el coneixement, transmetem informació... La
lectura és una porta d’entrada al coneixement, a l’aprenentatge al llarg de la vida i també al
desenvolupament personal, identitari, emocional. Les noves tecnologies fan encara més patent la
necessitat de lectors crítics.
Quan parlem de lectura ens referim a una activitat complexa que es desenvolupa al llarg de la vida, i que
permet accedir a una varietat de textos cada vegada més gran i amb finalitats diverses -des de les
estètiques, com en els textos literaris, fins a les més funcionals, com en els textos instructius- adoptant
també una visió crítica. En cap cas podem pensar que és una tècnica que s’aprèn en un moment donat.
» 03. Principis, reptes i objectius prioritaris.
Els principis que regeixen aquesta acció educativa municipal són:
Actuació integral. Que asseguri no solament competències i habilitats intel·lectuals sinó també
socials per conviure en societat i per desenvolupar-se harmoniosament.
Inclusió i equitat. Per a tothom, que asseguri igualtat d’oportunitats i que aquestes igualtats es
puguin gaudir amb independència de les circumstàncies de cada infant o família.
Coresponsabilitat, perquè impulsa la suma d’esforços i compromís de les institucions, dels
agents educatius, socials i econòmics.
Cohesió amb referents clars compartits que facin possible una societat plural partint dels
elements bàsics de la nostra identitat nacional.
Proactivitat que impulsi el talent i l’esforç per aconseguir un model de societat que asseguri el
creixement personal i col·lectiu, que tingui eines per adaptar-se i superar fets sobrevinguts i
circumstàncies personals i familiars complexes.
I els reptes que es persegueixen amb la mesura de govern que es presenta són:
Desenvolupar accions de suport per al desenvolupament de les competències lectores, molt
especialment el gust per la lectura, d’infants entre 7 i 9 anys, vinculant aquestes accions a
l’activitat escolar.
Impulsar la implicació i suport a les famílies com a agents fonamentals de l’educació dels fills i
filles amb accions lligades a enfortir les seves capacitats per acompanyar, estimular i orientar-ne
la tasca escolar, tot establint continuïtats entre el context familiar i escolar.
Treball conjunt i coordinat amb el teixit associatiu del territori, tot establint vincles escola-territori i
amb el món universitari.
4
7. El programa té com a un dels objectius prioritaris contribuir a la millora de les competències lectores dels
infants, que són claus per afavorir l’accés al coneixement i l’èxit escolar. També es plantegen objectius
amb l’entorn familiar i social, on les complicitats i sinergies són indispensables per garantir l’impacte de
les propostes.
Millora de les destreses lectores dels infants:
Lectura expressiva.
Comprensió lectora.
Lectura crítica.
Millora de l’hàbit lector dels infants participants:
Nombre de llibres llegits.
Adquisició d’hàbits de lectura com una opció d’oci personal.
Millora de l’actitud cap a la lectura per part d’infants i famílies:
Percepció social (lectura com a eina).
Gust per la lectura (lectura com a oci, interès personal).
Autoimatge lectora.
Contribuir a l’acompanyament adult del procés de formació de lectors:
Donar continuïtat a la tasca educativa dels centres educatius. Coordinació amb els
centres per unificar criteris per assolir els objectius proposats.
Visibilitzar i afavorir la continuïtat de les pràctiques (lectores) família-escola-entorn social.
Reforçar la presència de la lectura en l’entorn social, desenvolupant activitats en
col·laboració amb altres entitats...
» 04. Programa pilot a l’Eixample: SUPORT A LA LECTURA COM A PORTA D’ENTRADA AL
CONEIXEMENT, Espai de dinamització educativa .
El programa s’estructura al voltant de la intervenció directa i continuada amb infants de primària de
centres educatius sostinguts amb fons públics. Es proposa un acompanyament fora de l’horari escolar,
de caràcter lúdic, orientat al suport del desenvolupament de les competències lectores, molt
especialment el gust per la lectura; i coordinat amb la tasca escolar. La durada prevista de participació
dels infants dins del programa serà almenys d’un any, per poder mesurar-ne l’ impacte. Ara bé, la
formació de lectors també requereix d’un entorn que acompanyi, aculli, doni sentit i valori la lectura, en
totes les seves dimensions i varietats. Així, el programa es fonamenta en un treball compartit entre
l’escola, la família i l’entorn.
5
8. L’estructura d’aquest programa, que s’està duent a terme a l’espai que ha deixat la Biblioteca Lola
Anglada en ser traslladada és la següent:
Pel que fa als destinataris i col·laboradors, el programa s’adreça, en una fase inicial, a infants de cicle
inicial i mitjà d’entre 7 i 9 anys (2n, 3r i 4rt d’educació primària) escolaritzats en centres educatius
sostinguts amb fons públics del districte de l’Eixample (zona de l’Antiga i Nova Esquerra de l’Eixample).
En aquesta etapa els alumnes estan desenvolupant processos bàsics de lecto-escriptura com són el
descodificat, la comprensió de textos escrits senzills i la lectura expressiva en veu alta (alfabetització
inicial), una fase especialment important ja que es tracta de destreses imprescindibles per esdevenir
lectors crítics i competents. Una sòlida formació lectora és una bona garantia d’accés al coneixement i
d’aprenentatge al llarg de la vida. Aquesta està fortament marcada per l’actitud envers la lectura i el valor
que se li atorga en l’entorn social immediat. Així, a més de les destreses i habilitats cal incidir també en
el gust per la lectura i la pròpia imatge lectora.
La concreció del perfil, com també la selecció dels infants participants en el programa, es decidirà amb
les orientacions de les direccions i els equips docents dels centres educatius participants, coneixedors de
les característiques i necessitats específiques de l’alumnat.
El programa també s’adreça a les famílies dels infants que hi participen, per tal d’oferir eines i recursos
per estimular l’acompanyament en la formació de lectors en l’àmbit familiar, la qual cosa és una de les
claus per incidir en l’aprenentatge inicial de la lectura i el necessari acompanyament també en etapes
posteriors.
Les famílies hauran d’assumir el compromís d’acompanyar activament el procés lector dels infants i
participar en les accions que s’acorden.
6
9. Pel que fa als centres educatius, esdevenen aliats indispensables amb els quals establir relacions de
col·laboració i aconseguir una intervenció coherent i que suma esforços. Inicialment hi participaran tres
centres educatius propers a l’espai de l’antiga biblioteca Lola Anglada.
Pel que fa a l’entorn, Barcelona compta amb una xarxa de biblioteques públiques municipals que són
els espais públics de lectura i ofereixen infraestructures, textos i documents, propostes de dinamització o
seleccions bibliogràfiques orientades a acollir lectors de totes les edats, com ara els infants i les seves
famílies. Són, per tant, un altre aliat necessari amb el qual també compartim objectius.
El teixit associatiu del territori esdevé una altra peça important per acollir i acompanyar aquests lectors
que tot just s’estan iniciant en la pràctica autònoma. Es preveu establir vincles de comunicació i
col·laboració amb les entitats del territori per generar un entorn social favorable a la formació de lectors
competents.
També es preveu establir vincles amb el món universitari, de cara a mobilitzar estudiants per participar
activament en les diferents fases del programa.
Cal destacar les accions següents d’aquest programa
A.- Accions de suport per al foment de la lectura AMB INFANTS
Es preveu portar a terme tallers de lectura, dos cops per setmana, en finalitzar l’horari escolar, amb una
durada d’1h 30’, que inclou el desplaçament amb els dinamitzadors des del centre educatiu fins a l’espai
de l’antiga biblioteca Lola Anglada. També es preveuen sessions especials orientades a visibilitzar el
vessant més lúdic de la lectura.
Al llarg dels tallers està previst desenvolupar les propostes següents:
Lectura extensa comentada, comprensió lectora: lectura compartida d’una o dues novel·les. El
dinamitzador/a llegeix una novel·la en veu alta, cada dia un capítol (que serà punt de partida per
a alguna petita proposta). Aquesta lectura pot ser gradualment assumida pels infants. La lectura
compartida i comentada és una de les pràctiques que més contribueix a la formació de lectors.
Permet accedir a textos de major complexitat que els que podem abordar individualment i,
alhora, aprofundir en la lectura crítica –relació amb altres textos, experiències personals, anàlisi
del llenguatge, de significats etc. per comprendre la intencionalitat i adoptar una opinió personal
distanciada del text. Alhora, mitjançant la conversa literària la lectura es vivencia i s’associa a
una experiència plaent, de manera que s’estimula el gust per la lectura
Aproximació a diversos gèneres, hàbit lector: presentació de diverses tipologies textuals i
gèneres literaris a partir d’activitats basades en la dinamització i utilització dels textos.
Portafoli de lectura, comprensió lectora i gust per la lectura: quadern personal o de bitàcola per
registrar la pròpia història lectora. L’objectiu és valorar i reforçar l’autoimatge lectora tot
visibilitzant la pròpia experiència (lectures realitzades) i recollint vivències que afavoreixin
l’apropiació i interiorització de l’activitat.
Lectura expressiva, comprensió lectora i gust per la lectura: millora de la lectura en veu alta
(destresa relacionada amb la comprensió lectora), que pot afavorir la confiança en les pròpies
capacitats de lectura. Preparació de petites gravacions que es poden editar i penjar a internet,
representacions teatrals, etc.
7
10. Maleta viatgera: selecció variada de documents (diferents gèneres, temàtiques i suports) que es
presentarà als infants durant les sessions i que estarà disponible també per a les famílies.
L’objectiu és estimular les lectures compartides a la llar i l’hàbit lector.
B. Accions de suport per al foment de la lectura en L’ÀMBIT FAMILIAR
Totes les iniciatives previstes tenen com a objectiu la sensibilització envers la importància de la lectura
en el procés educatiu i d’aprenentatge de l’infant. Alhora pretenen la divulgació i facilitar d’eines i
propostes senzilles per compartir la lectura amb els fills i filles. Aquestes es presentaran periòdicament, a
través de les sessions amb els infants i també en sessions puntuals per a famílies orientades a
intercanviar i proposar bones pràctiques a la llar.
Sessions de caràcter informatiu amb l’objectiu d’afavorir les continuïtats i els vincles de
col·laboració, recollir les valoracions de les famílies que permetin millorar-ne la intervenció i
concretar els compromisos necessaris per aconseguir les fites del programa.
Material de suport a les famílies, com ara la Maleta viatgera, que és la selecció variada de
documents (diversos gèneres, temes i suports) que es presentarà als infants durant les sessions
i que estarà disponible perquè les famílies puguin endur-se-la a casa durant una setmana.
També comptarem amb un racó de suggeriments adreçats a les famílies on es podran trobar
llibres, articles, pel·lícules, etc.
Proposta de petits jocs lingüístics o propostes que impliquin pràctiques de lectura i/o escriptura,
lligades a les activitats de les sessions amb els infants, que d’una manera lúdica es puguin
incorporar a les activitats quotidianes familiars.
Sessions de reflexió i comunicació sobre la formació de lectors en l’àmbit familiar. Aquestes
sessions, conduïdes per especialistes, es realitzaran periòdicament, en el marc del Programa de
Suport Educatiu a les Famílies de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Tenen com a
objectiu donar valor a les bones pràctiques, conèixer-ne de noves, detectar necessitats i trobar
mecanismes per satisfer-les.
Compromisos de les famílies: Participar en les sessions previstes, Acompanyar activament el
procés de formació lectora dels fills i filles fer pràctiques de lectura i jocs amb els fills i filles a
casa.
8
11. C. Accions per acordar amb els CENTRES EDUCATIUS participants
La comunicació i la coordinació entre els centres educatius i l’equip tècnic del programa es consensuaran
amb cadascun dels centres participants, segons la seva disponibilitat i procurant que siguin sostenibles i
sostingudes. Aquesta coordinació ens ha de permetre:
Intercanviar punts de vista, recollir aspectes a tenir en compte i valorar possibles concrecions o
modificacions del pla previst, d’acord amb les necessitats específiques, com també recollir les
aportacions al programa, pel que fa al contingut, la metodologia i l’avaluació.
Consensuar els criteris de selecció dels infants participants i la relació amb les seves famílies.
Conèixer l’espai on es desenvoluparà el programa i recollir suggeriments i aportacions al
respecte.
Establir un interlocutor de cadascun dels centres participants que mantindrà el contacte amb
l’equip tècnic del programa.
D. Accions de suport per al foment de la lectura a L’ENTORN SOCIAL
Les propostes s’orienten a visibilitzar i estimular les activitats relacionades amb la lectura per afavorir un
entorn social que acompanyi, aculli, doni sentit i valori la lectura, en totes les seves dimensions i
varietats.
Coordinació i comunicació amb la biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles i la
biblioteca Artur Martorell, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, per a l’intercanvi
d’informacions, propostes i materials relatius al foment de la lectura d’infants i famílies.
Col·laboració amb les entitats del territori: es preveu mantenir una comunicació amb les entitats
interessades a participar en el projecte, tot establint formes de col·laboració i afavorint
l’establiment de sinergies entre objectius comuns.
Estem treballant amb el Consell de la Joventut de Barcelona la possibilitat d’implicar les entitats
de lleure en la realització d’activitats en família els caps de setmana.
La primera fase pilot s’ha dut a terme amb una trentena d’infants que ens ha permès assentar les bases
d’aquest programa i dissenyar les línies de futur. I ha tingut una molt bona acollida entre els participants.
» 05. Un programa cridat a extendre’s a la resta de districtes de la ciutat.
La previsió per al curs 2012/2013 és que aquest programa es dugui a terme al districte de l’Eixample, en
aquest espai de titularitat municipal que acollirà un centenar d’infants i les seves famílies. El cost
aproximat d’aquesta actuació, per a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona és de 45.000€.
9
12. La posada en marxa del programa implica una valoració inicial de les accions que en aquest sentit es
desenvolupen a la ciutat i travar acords de col·laboració amb diverses institucions entre les qual
destaquem:
Departament d’Ensenyament. Direcció General Educació Infantil i Primària
Direcció de Serveis a les Persones. Districte de l’Eixample
Equip directiu i docent Escola Mallorca
Consell Escolar de Centre. Escola Mallorca
Equip directiu i docent centre privat concertat Sagrada Família
Consell Escolar. Centre privat concertat Sagrada Família
Equip directiu i docent Escola Auró
Associacions de mares i pares de família de les escoles Auró, Mallorca i Sagrada Família
Biblioteca Artur Martorell de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles
Biblioteques de Barcelona
Fundació Jordi Sierra i Fabra
Consell de la Joventut de Barcelona
Serveis Socials de l’Eixample
Facultat d’Educació Social i Treball Social. Fundació Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull
Associació de Mestres i Professors Jubilats RELLA
Equip directiu centre privat concertat IPSE
Centre d’Esplai El Boix
L’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.
Universitat de Barcelona
En aquest moment s’està treballant amb els districtes de Nou Barris i de Sants-Montjuïc per tal de trobar
espais on dur a terme aquesta actuació, tot aplicant-hi els protocols, estructura i dinàmica abans descrita.
El creixement d’aquest programa vindrà determinat, a banda de les disponibilitats pressupostàries, per
les necessitats i disponibilitats dels diferents districtes i de les avaluacions constants que es facin dels
programes en vigor.
El programa preveu una avaluació participada i continua dels diferents destinataris i agents implicats.
Estan previstes les següents accions:
- Amb els infants,
El progrés en les habilitats i la comprensió lectora es fa a través de l’avaluació que cadascun
dels centres educatius té previst per al seu alumnat. Fet que ens permetrà per una banda, veure
els resultats que obtenen els alumnes que participen al programa i per una altra, copsar
aspectes que ajudin a anar adequant les accions del programa al procés de cadascun dels
infants. A finals de 4t de primària es fan les proves de comprensió lectora des de el Departament
d’Ensenyament que també poden aportar elements de l’impacte del programa en els resultats
dels alumnes avaluats.
El seguiment del treball als tallers de lectura, es realitza tant en el grup reduït com en la lectura
individualitzada. Els instruments són el diari de lectura de cadascun dels infants i el diari
d’avaluació continuada dels dinamitzadors pel que fa al treball en petit grup.
Els aspectes motivacionals. Es fa a través d’entrevista estructurada en petit grup.
10
13. L’actitud dels infants que participen al programa vers la lectura i altres activitats relacionades a
l’escola. Recull d’observacions periòdica i ordenada (full de seguiment individual) dels tutors i
tutores dels centres educatius que participen al programa.
Altres aspectes: assistència als tallers de lectura i altres activitats promogudes pel programa,
comentaris recollits a través de les famílies, etc
- Amb les famílies,
Sessions de suport educatiu a les famílies. Aplicació d’un qüestionari imprès de valoració de
cada sessió. Així com també, un qüestionari on-line que recull la valoració del formador/a de
cada sessió.
Impacte de les eines i propostes pedagògiques proposades des del programa i treballades a
casa. Mitjançant qüestionari imprès.
Altres aspectes: assistència a les sessions de suport educatiu a les famílies, comentaris escrits
de les famílies al quadern que acompanya la maleta viatgera i suggeriments i comentaris que es
puguin fer arribar.
-Voluntariat educatiu per a la lectura individual
Satisfacció de la seva tasca, de l’ impacte en el treball amb els infants i del suport rebut per
desenvolupar la seva tasca. Mitjançant qüestionari on-line, i en sessions periòdiques d’avaluació
en grup.
- Activitats en famílies, obertes al barri.
Les activitats es valoraren pel nombre de participants i a través de les valoracions conjuntes amb
les entitats participants.
-Equip de gestió del programa.
Reunions periòdiques de seguiment i valoracions de la pròpia tasca de l’equip i del programa.
- Altres propostes d’avaluació previstes per a la millora i observació de la qualitat i l’impacte del
programa
Comptarem amb les aportacions d’un grup d’estudiants de Màster universitari, que treballen al
respecte.
Previsió de creació d’una Comissió de Seguiment, formada pels diferents agents educatius i
socials.
11