Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programes culturals presentat a la Comissió de drets Socials, Cultura i Esports del 16 de febrer de 2016.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Ajuntament de Barcelona
El present informe de govern té per objectiu explicar i posar de manifest l’important nombre d’accions que s’estan duent a terme des de les direccions d’Atenció i Acollida a Immigrants, la direcció de drets de Ciutadania i Diversitat i el Programa d’Interculturalitat que tenen un impacte directe en l’àmbit educatiu de la ciutat i en especial en els centres escolars, tant les escoles d’educació primària, com de secundària i d’adults així com tant en escoles públiques com en escoles privades concertades.
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programes culturals presentat a la Comissió de drets Socials, Cultura i Esports del 16 de febrer de 2016.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Incorporació de la perspectiva de gènere en els equipaments de barcelonaAjuntament de Barcelona
Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona.
En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Informe de Govern en relació amb les accions interculturals i d’acollida d’im...Ajuntament de Barcelona
El present informe de govern té per objectiu explicar i posar de manifest l’important nombre d’accions que s’estan duent a terme des de les direccions d’Atenció i Acollida a Immigrants, la direcció de drets de Ciutadania i Diversitat i el Programa d’Interculturalitat que tenen un impacte directe en l’àmbit educatiu de la ciutat i en especial en els centres escolars, tant les escoles d’educació primària, com de secundària i d’adults així com tant en escoles públiques com en escoles privades concertades.
Programa Economia Social i Solidària - 3r Trimestre 2018Barcelona Activa
Des de Barcelona Activa fomentem i enfortim les iniciatives emprenedores, organitzacions i empreses de l'àmbit de l'Economia Social i Solidària (ESS) de la ciutat (cooperativisme, tercer sector, associacions, economies col·laboratives del procomú, economies comunitàries, etc). És per això que oferim acompanyament i formació especialitzada tant als nostres equipaments com a diversos barris de Barcelona.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
L’any 2016 va ser un any de transició marcat per una situació de provisionalitat en els òrgans de representació i en la Direcció del CNL. La presidència del Consell del Centre va estar vacant des del gener fins al maig i la plaça de Direcció des del maig fins a l’1 de desembre. Amb tot es va mantenir l’activitat del CNL amb continuïtat.
Durant l’any 2016 es van organitzar 1.108 cursos, amb un creixement del 3,2% en el total d’inscripcions (26.997) amb una especial incidència en els nivells bàsics. També es va produir un lleuger increment de les inscripcions als cursos a distància i un augment considerable dels cursos en dissabte a les entitats.
El nombre de persones estrangeres inscrites als cursos va ser de 20.021, xifra que representa un 74,5% del total d’inscrits i un augment de 2,1 punts respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’Acolliment Lingüístic, als cursos inicials i bàsics, el percentatge de persones estrangeres inscrites va ser del 88,67% i un 37% provenia de l’Amèrica del Sud.
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Programa de convivència entre veïns i veïnes i habitatges i altres allotjamen...Ajuntament de Barcelona
A la ciutat de Barcelona estan censats 9.657 HUT que ofereixen 58.911 places d’allotjament. Tant l’Ajuntament com els operadors involucrats, estan interessats en oferir un bon servei als visitants de la ciutat i a treballar per una destinació turística sostenible i responsable. Donada la importància d’aquesta oferta pel nombre de places es vol treballar, de mutu acord, per la millora de la convivència d’aquest equipaments amb els veïns i veïnes, amb els que comparteixen els edificis d’habitatges.
Les dinàmiques quotidianes completament diferents entre turistes i veïnat, en algunes ocasions poden generar molèsties que afecten la convivència, sobretot per l’ús freqüent dels espais comuns de les finques (ascensors, escales, entrada...) i que a vegades també va associat a un problema de seguretat (horaris d’accés de les finques, desconeixement de qui entra i surt, etc.).
Aquest programa està plantejat per promoure mesures de millora de la convivència entre veïns i veïnes i HUT.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
Informe sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses qua...Ajuntament de Barcelona
Presentació de l'informe sobre el primer any d'aplicació de la Maesura de govern sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d'activitats puntuals a l'àmbit públic.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
Extret de la intervenció d'Ernest Valls, director de l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Tortosa, durant el debat 'El paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d'una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Programa Economia Social i Solidària - 3r Trimestre 2018Barcelona Activa
Des de Barcelona Activa fomentem i enfortim les iniciatives emprenedores, organitzacions i empreses de l'àmbit de l'Economia Social i Solidària (ESS) de la ciutat (cooperativisme, tercer sector, associacions, economies col·laboratives del procomú, economies comunitàries, etc). És per això que oferim acompanyament i formació especialitzada tant als nostres equipaments com a diversos barris de Barcelona.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Pla de Formació interna en drets humans i interculturalitat: Informe d'execucióAjuntament de Barcelona
El document recull totes les accions de formació interna dutes a terme l'any 2017 des de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat i els diferents serveis que depenen de la direcció, així com quines accions ja hi ha previstes pel 2018
i quines noves actuacions s’implementaran.
Informe de seguiment i balanç del Pla municipal per la diversitat sexual i de...Ajuntament de Barcelona
El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que s’orienta a incorporar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori
L’any 2016 va ser un any de transició marcat per una situació de provisionalitat en els òrgans de representació i en la Direcció del CNL. La presidència del Consell del Centre va estar vacant des del gener fins al maig i la plaça de Direcció des del maig fins a l’1 de desembre. Amb tot es va mantenir l’activitat del CNL amb continuïtat.
Durant l’any 2016 es van organitzar 1.108 cursos, amb un creixement del 3,2% en el total d’inscripcions (26.997) amb una especial incidència en els nivells bàsics. També es va produir un lleuger increment de les inscripcions als cursos a distància i un augment considerable dels cursos en dissabte a les entitats.
El nombre de persones estrangeres inscrites als cursos va ser de 20.021, xifra que representa un 74,5% del total d’inscrits i un augment de 2,1 punts respecte a l’any anterior. Pel que fa a l’Acolliment Lingüístic, als cursos inicials i bàsics, el percentatge de persones estrangeres inscrites va ser del 88,67% i un 37% provenia de l’Amèrica del Sud.
Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020Ajuntament de Barcelona
Transcorreguts més de tres anys des de l’aprovació del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i seguint la seva governança amb un compromís de transparència i rendició de comptes, es presenta el segon informe de seguiment amb informació sobre els avenços duts a terme en la seva implementació.
Programa de convivència entre veïns i veïnes i habitatges i altres allotjamen...Ajuntament de Barcelona
A la ciutat de Barcelona estan censats 9.657 HUT que ofereixen 58.911 places d’allotjament. Tant l’Ajuntament com els operadors involucrats, estan interessats en oferir un bon servei als visitants de la ciutat i a treballar per una destinació turística sostenible i responsable. Donada la importància d’aquesta oferta pel nombre de places es vol treballar, de mutu acord, per la millora de la convivència d’aquest equipaments amb els veïns i veïnes, amb els que comparteixen els edificis d’habitatges.
Les dinàmiques quotidianes completament diferents entre turistes i veïnat, en algunes ocasions poden generar molèsties que afecten la convivència, sobretot per l’ús freqüent dels espais comuns de les finques (ascensors, escales, entrada...) i que a vegades també va associat a un problema de seguretat (horaris d’accés de les finques, desconeixement de qui entra i surt, etc.).
Aquest programa està plantejat per promoure mesures de millora de la convivència entre veïns i veïnes i HUT.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Informe de seguiment del Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. Julio...Ajuntament de Barcelona
Aquest informe recull les activitats realitzades durant el període que porta en vigor el Pla municipal de lluita contra la islamofòbia de Barcelona, des de la seva aprovació
com a mesura de govern, el passat mes de gener de 2017 fins al juny de 2018.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Dictàmen del Consell de Ciutat sobre el Pla Actuació Municipal de Barcelona 2020-2023.
Presentat al Plenari del Consell Municipal del mes de febrer de 2021.
Informe sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses qua...Ajuntament de Barcelona
Presentació de l'informe sobre el primer any d'aplicació de la Maesura de govern sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d'activitats puntuals a l'àmbit públic.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Mesura de govern per uns equipaments municipals amb perspectiva de gènereAjuntament de Barcelona
Els objectius són:
● Donar criteris per introduir la perspectiva de gènere en el
disseny dels equipaments.
● Establir els processos, referents i normativa per
introduir aquesta perspectiva en el disseny dels
equipaments i la seva avaluació.
● Definir i facilitar instruments per la incorporació de la
perspectiva de gènere en el disseny dels equipaments
Extret de la intervenció d'Ernest Valls, director de l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Tortosa, durant el debat 'El paper del Tercer Sector en la construcció comunitària d'una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
BCN DIGITAL/ Policy Experimentation Towards Technologies for Common and Publi...Ajuntament de Barcelona
The Joint Research Centre of the European Commission supports EU policies with evidence and advice. The EU Policy Lab combines foresight, behavioral insights, and design to envision, connect, and prototype solutions for better policies. It engages stakeholders and uses tools like serious games, scenario prototyping, and knowledge sharing to build collective visions and stories around policy. Recent projects explored policy labs in the EU, maker spaces, blockchain technologies, and workshops on food and digital fabrication for common and public good.
El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona, una iniciativa municipal que desplega una mirada socioeconòmica transformadora de la realitat urbana i un programa d’acció amb l’objectiu de contribuir a la reducció de les desigualtats socials i territorials i promoure una economia al servei de les persones i de la justícia social.
(109) Barcelona, aula de ciutadania: Un programa de formació per a docents en...CITE 2011
El programa Barcelona, Aula de Ciutadania agrupa professorat d’educació infantil, primària i secundària i té el seu eix fonamental en l’educació per a una ciutadania activa, compromesa i responsable. Aposta per una formació dels docents centrada a capacitar-los per generar condicions que afavoreixin l’adquisició, per part de l’alumnat, de les competències ciutadanes.
Partint d’un enfocament de l’educació per a la ciutadania, arrelat en l’educació en valors i en l’aprenentatge ètic, s’afirma que la qüestió requereix un tractament global i sistematitzat, i no únicament a través d’una assignatura. Aquesta idea es referma amb les demandes de la comunitat educativa, que ha mostrat la necessitat d’aprofundir en aquesta qüestió perquè ho percep com a quelcom urgent i necessari dins un context de societats canviants, globalitzades i desiguals. Per aconseguir-ho, és necessari vehicular-ho a través del currículum, però també amb activitats extracurriculars, més pràctiques i lúdiques, i especialment en l’organització i el clima del centre, en les relacions entre iguals i en la relació amb la comunitat.
Des d’aquest plantejament, el programa analitza i ofereix recursos per al desenvolupament de les competències, per tal de gestionar pertinentment -de manera autònoma i responsable- les qüestions morals, ètiques i ciutadanes. Entre elles, hi trobem el pensament crític, la responsabilitat compartida, la consciència col·lectiva i el bé comú, des d’una ciutadania implicada i participativa.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
L'informe presenta, per primera vegada, una anàlisi de la situació de l'educació de la infància i adolescència a Barcelona, amb la finalitat de contribuir a millorar la política educativa municipal i nodrir el debat social sobre educació. Es tracta del primer informe d'una sèrie anual que s'anirà ampliant i complementant periòdicament amb el seguiment i l'anàlisi dels principals indicadors i l'avaluació dels temes educatius de la ciutat, desglossats per districtes.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
Mesura de govern: Impuls al projecte educatiu de ciutat
1. AJUNTAMENT DE BARCELONA
MESURA DE GOVERN
IMPULS AL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT
PER FER DE BARCELONA
UNA CAPITAL DE LA INNOVACIÓ PEDAGÒGICA
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports
Febrer 2016
2. 2
Introducció
L’educació és un dret i una eina fonamental per abordar la construcció del comú.
Garantir aquest dret vol dir garantir una educació per tothom, al llarg de la vida i
digna.
Per què una educació per tothom? Venim d'una trajectòria en què el dret a
l'educació s'equiparava al dret a l'escolarització. Barcelona va escolaritzar 175.467
infants entre 3 i 16 anys l'any 2015. En el marc de les societats complexes
l'educació escolar és necessària però insuficient, i cal incorporar el dret a
l'educació no formal (educació en el lleure de base comunitària, o formació
d'adults) per garantir igualtat d’oportunitats educatives. Una educació per
tothom vol dir impulsar projectes educatius de proximitat: Barcelona com
ciutat educadora, i plans educatius de districte i de barri, imprescindibles per
eradicar el 14,6% d' abandonament escolar prematur de la ciutat. Una educació
per tothom vol dir desenvolupar un model d'educació inclusiva per als 2.234
infants i adolescents d'educació especial.
Per què una educació al llarg de la vida? Tota la ciutadania ha de poder gaudir
d'espais educatius que ens acompanyin en el creixement personal i en la formació
professional que necessitem a cada moment. A la pràctica, significa donar prioritat
a les baules més febles de la proposta educativa actual: des de l'educació de la
petita infància (Barcelona ofereix 8.080 places de titularitat pública municipal
per al cicle 0-3 anys), a una formació professional de qualitat. De la gent jove
adulta de la ciutat, 254.670 persones que representen un 15,23% de la població
del municipi, només 30.797 estaven matriculats en aquests estudis l'any 2015.
Per què una educació digna? L'educació per tothom i al llarg de la vida ha de ser
una educació digna, que requereix de més i millors recursos públics com garants
de cobertura universal en clau d’inclusió. El 2015, només el 40,6% dels infants
entre 3 i 16 anys de la ciutat estaven escolaritzats en centres de titularitat pública.
L'educació digna és una educació capaç de veure i atendre les necessitats de totes
les persones: que el 45,3% de joves entre 25 i 29 anys trobin una ocupació d'acord
amb la seva qualificació a la seva ciutat, i afavoreixi que el 43,9% deis joves entre
15 i 29 anys que no treballen accedeixin a dispositius formatius eficaços per optar
a llocs de treball dignes, i que el 11,4% de joves de la mateixa edat que ni estudien
ni treballen trobin vies d'inclusió educativa i social.
Cal, doncs, avançar vers una educació més ampla (per tothom), més llarga (al llarg
de la vida) i més alta (digna). El marc educatiu que ens permet avançar en aquesta
triple finalitat és l’educació és l’educació comunitària. Es dilueixen les fronteres
entre el formal, el no formal i l'informal de l'educació, i emergeix amb força el repte
de considerar els diferents membres de les comunitats com a subjectes
potencialment educadors.
Disposem ja des de fa algunes dècades de models d’educació comunitària
3. 3
contrastats que avancen en aquesta direcció: les comunitats d'aprenentatge o els
projectes d'aprenentatge i servei són bones mostres. No obstant això, tots ells
responen a un patró similar - es tracta d'experiències potents des del punt de vista
d'educació crítica, però queden a mig camí a l'hora de proposar una transformació
de l'educació perquè garanteixi una autèntica igualtat de la ciutadania en l'accés i
l'èxit en els aprenentatges. L’educació per tothom, al llarg de la vida i digna
contempla des de la perspectiva de l’educació comunitària alguns reptes
emergents:
- Recontextualitzar el predomini de l'escola com a eix central des del qual
organitzar l'educació.
- Eixamplar la base del desenvolupament curricular al conjunt de la comunitat
educativa.
- Reforçar el paper complementari del context comunitari a l'hora de participar en
els processos educatius.
L’educació comunitària és el marc òptim per superar aquests reptes. L’educació
comunitària ve definida per les següents característiques:
- L’educació comunitària democratitza el rol educador i considera que tothom
educa i és educat, perquè la funció educadora forma part de la vida social, i no
només de l’experiència formativa.
- L’educació comunitària considera que la institució educadora principal és la
societat mateixa, i promou l’acció educadora en medi obert, sense estar
subjecta a convencions preestablertes.
- L’educació comunitària pretén la creació cultural com element essencial de la
seva acció. El coneixement heretat de les generacions anteriors és un punt de
referència per trencar-lo i superar-lo mitjançant processos creatius.
- L’educació comunitària es dóna al llarg de la vida, planteja esquemes
organitzatius globals, en els quals la interacció educadora es produeix entre
persones diverses, i l’educació d’adults és un espai de creixement, apoderament
i enfortiment de l’esperit crític.
- L’educació comunitària serveix a la ciutadania, la qual la pren com un
instrument per humanitzar al màxim la societat en els drets humans.
- L’educació comunitària cerca i avalua processos. Els mitjans són la fi, i els
criteris metodològics afavoreixen climes educatius d’inclusió en els quals els
valors humanistes prenen tot el protagonisme.
- L’educació comunitària necessita atendre la complexitat organitzativa que
representa la inclusió, i disposa grups educatius en funció de l’heterogeneïtat
que persegueix el creixement personal.
- L’educació comunitària té com unitat d’acció la comunitat d’un territori
concret. Els centres educatius esdevenen nodes d’una xarxa institucional
complexa que posa, com a finalitat principal, l’atenció de les necessitats
individuals i col·lectives de la seva població de forma corresponsable.
4. 4
- L’educació comunitària necessita un sistema de governança basat en el
comandament multidireccional i flexible, on la gestió forma part del procés
educador, i tothom exerceix tasques gestores.
- L’educació comunitària reclama un model d’avaluació formativa que atén els
processos específics de cada individu o grup, i en cerca la seva millora.
L’avaluació serveix per comprendre, per motivar i per aprendre a treballar
millor en grup.
Un marc d’aquesta naturalesa innovadora i complexa requereix d’un instrument
estratègic i vertebrador que en garanteixi el seu desplegament efectiu, i Barcelona
ja en disposa d’un de fa temps: el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC).
I) Antecedents i necessitat de la mesura
El fet que Barcelona aspiri a disposar d’una estratègia educativa de ciutat
orientada en un marc d’educació comunitària encaixa amb l’esperit de ciutat
pionera en el camp de la pedagogia, sempre des de la generositat per compartir els
avenços pedagògics amb la resta del món. La pedagogia nascuda i crescuda a
Barcelona sempre ha gaudit de ressò internacional.
La ciutat a passat, en els darrers cent anys, per diverses etapes a l’hora de crear i
disseminar pedagogia, tals com:
La innovació de mètodes pedagògics a les aules, amb l’escola moderna de
Ferrer i Guàrdia.
L’educació de la segona república, que es va proposar omplir les escoles amb
les mestres i els mestres ben preparats.
El temps de la renovació pedagògica durant la transició i la democràcia, en el
qual els mestres comencen a reorganitzar-se en moviments i associacions per
una educació alternativa.
Fins a l’actualitat: La ciutat educadora i el projecte educatiu de ciutat com a
motor. A partir de 1990, Barcelona aposta per impulsar i liderar un moviment:
les ciutats educadores. El moviment de les "ciutats educadores", nascut a finals
del segle passat, respon a la preocupació creixent de la comunitat educativa
global per fer d'aquests espais urbans un lloc d'oportunitats formatives i de
desenvolupament personal per a totes les persones.
Antecedents del PEC
Al 1988-1989, es va crear el Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
*i(CCPB), impulsat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, amb la
voluntat de coordinar les entitats i les institucions ciutadanes que ofereixen
activitats educatives a les escoles.
Al 1990, el moviment de Ciutats Educadores, va cristal·litzar en el marc del I
Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup
5. 5
de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l’objectiu comú de
treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels
habitants, a partir de la seva implicació activa en l’ús i l’evolució de la mateixa
ciutat. Es va acordar i aprovar la I Carta de Ciutats Educadores que va esdevenir
marc normatiu i conceptual.
Al 1994 aquest moviment es va formalitzar com a Associació Internacional de
Ciutats Educadores en el III Congrés de Ciutats Educadores celebrat a Bolonya.
L’any 1999 va tenir lloc el I Congrés PEC, «Barcelona: pel coneixement i la
convivència». El congrés va ser un espai de discussió i reflexió, amb l’ambició de
transformar l’educació en un dels elements estratègics clau del desenvolupament
de la ciutat de Barcelona.
A partir d’aquest moment el PEC evoluciona de manera discontínua i manté com a
punt fort la trobada anual de la comunitat educativa al voltant de les seves
jornades tècniques.
A partir de l’any 2004 s’inicia l’elaboració d’un Pla Estratègic d’Educació i es
defineix el Pla d’acció 2004-2007. A partir d’aquell moment sorgeix la necessitat de
renovar les bases teòriques i organitzatives del PEC per donar-hi una concreció i
una continuïtat més grans. El Pla d’acció 2004-2007, va ser fruit del procés
participatiu de la comunitat educativa de Barcelona expressada per mitjà de vuit
comissions que van anar formulant reflexions i propostes per al futur de l’educació
a la nostra ciutat.
Al 2012 es reformula el PECB, i es tracen les línies del Pla d’acció 2012-2015. En el
marc de l’anterior mandat municipal es planteja la reformulació del PEC
fonamentada en:
Participació sostenible i regular
Revisió de la representativitat de la participació
Simplificació de l’estructura de funcionament i de gestió
Capitalització del patrimoni generat en els anys de desenvolupament del
PECB
Cost assumible i amb criteri d’eficiència dels recursos
Obertura a tots els agents socioeducatius de Barcelona
Històric de les Jornades PEC
Data Títol de la jornada
7 al 10 d’abril 1999 Congrés Constituent: Barcelona pel coneixement i la
convivència
24 i 25 d’octubre de 2000 I Jornades: Educació en valors
24 i 25 d’octubre de 2001 II Jornades: Immigració i educació
5 al 7 novembre de 2002 III Jornades: Comunicar i educar
6. 6
25 i 26 novembre de 2003 IV Jornades: Civisme i educació
27 i 28 d’octubre de 2004 V Jornades: Laïcitat, educació i ciutadania
17 al 19 novembre de 2005 VI Jornades. Educació, barri i territori
28 al 30 de novembre de
2006
VII Jornades: Barcelona, ciutat educadora: Un nou
impuls del PECB cap a l’horitzó 2011
26 i 27 de novembre de
2007
VIII Jornades: Educació en xarxa: els projectes
integrals d’educació a Barcelona
1 i 2 de desembre de 2008 IX Jornades: Educació, interculturalitat i cohesió social
30 de novembre al 1 de
desembre de 2009
X Jornades: Democràcia, educació i participació
ciutadana
29 i 30 de novembre de
2010
XI Jornades: La creativitat en educació
28 i 29 de novembre de
2011
XII Jornades: Educació, formació i treball: Barcelona,
aprèn, treballa i emprèn
12 maig de 2014 XIII Jornades: L’acompanyament en educació: factor
d’èxit
II) Objectius de la mesura.
Els objectius d’aquesta mesura seran proposats d’acord amb un horitzó compartit
de finalitats educatives al qual Barcelona hi vol acostar-s’hi:
Cap infant entre 0 i 18 anys sense accés a serveis educatius públics i de qualitat.
Cap jove entre 18 i 25 anys sense una titulació d’ensenyament postobligatori.
Cap adult de més de 25 anys sense accés a una formació al llarg de la vida.
Cap educador o educadora sense recursos per fer realitat el seu somni
pedagògic.
Cap districte sense projectes educatius de barri en un marc de treball
corresponsable i en xarxa.
Es tracta d’un conjunt de finalitats que marquen un horitzó més enllà d’un mandat,
però que concretarem per al període 2016-2019 en els següents objectius:
1. Garantir uns serveis públics educatius articulats al voltant d’una estratègia
comuna i compartida, que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social,
on tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos drets i
obligacions i on no sigui possible la segregació per origen, sexe o per llengua.
2. Millorar la qualitat, l'equitat i l'èxit educatiu, amb més participació i més
autonomia per als centres, amb innovació educativa i treball en xarxa amb
l'entorn.
7. 7
3. Promoure l'educació al llarg de la vida. Garantir una oferta de qualitat i
suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació
permanent, àmplia i flexible. Potenciar i prestigiar la formació professional.
Aconseguir el reconeixement ple al dret a l'educació en el lleure de base
comunitària.
4. Impulsar la participació de la comunitat educativa i la coresponsabilitat dels
diferents agents socials (famílies, col·lectius professionals, món de la cultura i
de les arts) que permeti fer de l'educació un objectiu compartit i una eina
bàsica del desenvolupament i la cohesió social. Aconseguir una administració
educativa descentralitzada i més eficient.
III) Descripció de les actuacions.
La concreció i el pla operatiu per traduir aquests objectius en pràctica es
desenvoluparà a partir de 6 actuacions:
ACTUACIÓ 1 - L’Ajuntament de Barcelona promourà el Projecte Educatiu de Ciutat
com a pla estratègic d’educació per al conjunt de la ciutat. Un Pla en el qual
participin i es vegin reflectits els diferents actors educatius, econòmics i socials de
la ciutat, que ha de fixar les línies estratègics de futur, a partir d’un ampli consens. I
per tal que sigui un veritable pla de ciutat, treballarem perquè es desenvolupi en el
marc més ampli del Consorci d’Educació de Barcelona.
L’aplicació d’aquesta mesura implicarà les actuacions següents:
- Redimensionar la gestió del PEC en el si de l’IMEB, que haurà de passar de
dependre orgànicament d’un servei a una dependència directa al màxim nivell
polític i tècnic.
- Reestructurar el marc de treball del PEC, i situar-ne el terreny de decisió
política i estratègica en el marc del Consorci d’Educació de Barcelona,
reservant-ne per a l’Ajuntament de Barcelona la seva gestió i dinamització.
- Articular els diversos ens municipals que treballen per l’educació sota el marc
comú del PEC, com ara l’IMEB, el Departament Barcelona Ciutat Educadora, i
altres organismes afins amb finançament municipal com ara la Fundació
Barcelona FP i l’Institut d’Infància.
- Reestructurar el Consell Assessor del PEC i tots els grups de treball que hi estan
actualment associats, amb la finalitat d’adequar-los als requeriments del nou
projecte.
ACTUACIÓ 2 – Es treballarà per tal que el Consell Escolar Municipal, organisme de
participació de la comunitat educativa a la ciutat, esdevingui el fòrum educatiu que
impulsi, dirigeixi els debats i avaluï el Projecte Educatiu de Ciutat. Es tracta, en
definitiva, que el Consell jugui el màxim paper deliberatiu que li correspon, més
8. 8
enllà de l’esfera escolar, com un veritable consell educatiu i incorporant nous
agents.
L’aplicació d’aquesta mesura implicarà les actuacions següents:
- Reestructurar la composició del Consell Escolar Municipal d’acord amb un
model que entén l’educació des d’una perspectiva ampla i diversificada. Posar
especial èmfasi en la participació de les associacions d’estudiants, de les
entitats d’educació en el lleure de base comunitària, de les associacions de
famílies i altres institucions sense ànim de lucre.
- Articular els objectius, les agendes i els procediments entre el Consell Escolar
Municipal i els Consells Escolars de Districte. Evitar les duplicitats i afavorir les
sinèrgies entre els dos nivells de participació ciutadana per l’educació.
- Situar la responsabilitat del disseny i seguiment dels plans educatius de barri
en els Consells Escolars de Districte.
- Revisar en profunditat els criteris de selecció, el funcionament, la formació i el
seguiment dels funcionaris municipals representants de l’Ajuntament de
Barcelona als Consells Escolars de Centre.
ACTUACIÓ 3 – S’impulsarà el Consell de Coordinació Pedagògica, com a ens
coordinador de les activitats educatives que les diferents institucions, públiques i
privades de la ciutat, ofereixen als centres escolars. El Programa d’Activitats
Escolars (PAE) ofereix avui en dia més de 1,5 milions de places en aquest conjunt
d’activitats educatives. Però més enllà d’aquesta tasca, es promourà que el Consell
sigui l’organisme motor de la innovació pedagògica a la ciutat i esdevingui un
Consell d’Innovació Pedagògica.
L’aplicació d’aquesta mesura implicarà les actuacions següents:
- Revisar en profunditat la composició actual del Consell de Coordinació
Pedagògica, les seves funcions, i les seves dinàmiques de funcionament.
Afavorir la presència i la participació de les entitats públiques i/o sense ànim
de lucre.
- Prioritzar el treball extensiu i temàtic en detriment d’un treball intensiu i
generalista. Les entitats del Consell hauran de vincular-se almenys un curs
escolar amb un centre escolar de la ciutat sostingut amb fons públics, i hauran
de desenvolupar un projecte curricular que afecti almenys al 50% de l’alumnat
del centre.
- Crear espais de trobada i d’intercanvi entre els diversos grups de professionals
i centres escolars innovadors de la ciutat. El Consell haurà de visualitzar
públicament tota la riquesa d’iniciatives innovadores que duen a terme els
centres sostinguts amb fons públics de Barcelona.
- Impulsar una gran aliança de les arts i la cultura en els barris prioritaris de la
ciutat. Conjuntament entre el comissionat de cultura i el comissionat
d’educació i universitats, es promourà un acostament dels grans equipaments
9. 9
culturals públics als barris prioritaris del pla de govern a través dels centres
educatius.
ACTUACIÓ 4 – Donar un fort impuls a la participació educativa, especialment en els
sectors més joves. En aquest sentit, es preveu a partir de l’experiència que suposa
l’Audiència Pública a nois i noies i principal, tot mantenint-la, crear en
col·laboració amb altres àrees municipals, nous mecanismes de participació
infantil i plasmació de la ciutat que volem, la ciutat dels infants.
- Redimensionar l’audiència pública adreçada als infants des d’una lògica de
proximitat, de manera que arribi a més nois i noies, i en el seu entorn (districte
i barri). Estructurar canals permanents perquè els infants de la ciutat
accedeixin a aquest instrument de participació ciutadana.
- Generar una cultura de participació infantil, amb un atenció especial a aquells
assumptes que afecten directament la seva vida quotidiana. Juntament entre la
regidoria de cicles de vida i el comissionat d’educació i universitat, explorar la
viabilitat d’impulsar un Consell dels Infants de Barcelona.
- Enfortir els mecanismes d’interlocució entre ajuntament i associacions de
famílies d’alumnes, i associacions de famílies per motius diversos (models de
criança, característiques personals dels fills, etc.). Col·laborar en el treball
comunitari entre famílies i institucions educatives.
- Promoure una governança participativa de la comunitat educativa a la ciutat,
mitjançant processos de consulta oberts i creació de mecanismes transparents
de seguiment de les decisions preses, en un diàleg constant entre ciutadania i
responsables de la política educativa.
ACTUACIÓ 5 – Promoure la Fundació FP Barcelona, orientant-la sobretot a
esdevenir la Fundació per a l’Èxit Educatiu de la gent jove, prioritzant en especial
joves sense ESO. Per això, es preveu ampliar el Patronat de l’esmentada Fundació a
nous agents i entitats socials.
- Articular els diversos recursos socials i educatius e la ciutat al voltant d’un pla
de xoc en la lluita contra el fracàs escolar al final de l’ensenyament obligatori.
Diagnosticar amb precisió la realitat de la ciutat per barris i centres, i enfortir
els plans d’èxit educatiu dels districtes d’acord amb els principis de cooperació
i coresponsabilitat.
- Planificar la creació d’instituts-escola de titularitat pública en aquells barris
que formen part del programa de millora de barris. Garantir transicions de
qualitat entre etapes de l’ensenyament obligatori per afavorir la continuïtat en
els estudis.
- Promoure programes d’orientació en els centres de secundària, amb una
especial atenció a la formació del professorat tutor, a les activitats d’orientació
de l’alumnat al final d’etapa, i al seguiment i el mentoring durant els estudis de
formació professional.
- Generar una gran aliança amb els agents socials i econòmics per l’ocupabilitat
dels titulats en ensenyaments postobligatoris de la ciutat. Retenir el talent i la
10. 10
inversió en formació de la ciutat, des d’un model d’economia sostenible,
cooperativa i verda.
ACTUACIÓ 6 – Recuperar l’educació per la ciutadania com un eix transversal de
l’educació que promou activament els valors de la coeducació, de la laïcitat, de la
sostenibilitat, del respecte a la diversitat d’orientació sexual i de la
interculturalitat.
- Enfortir les xarxes d’escoles temàtiques, amb una especial atenció a la xarxa de
centres contra la discriminació constituïda l’any 2014 i que pretén establir una
política de ciutat en matèria d’educació i lluita contra l’assetjament.
- Promoure experiències per viure els valors cívics i democràtics des de la vida
quotidiana. Afavorir la introducció d’activitats d’aprenentatge-servei com
metodologia d’educació per la ciutadania, tant des d’escoles com des d’entitats
d’educació en el lleure de base comunitària.
- Incrementar el nombre i la qualitat dels intercanvis internacionals en matèria
d’educació en valors, per reforçar els valors positius de les identitats culturals
existents a la ciutat i obrir-se al món.
- Enfortir el projecte de Barcelona com ciutat educadora a través del
departament específic creat a aquests efectes, qui tindrà la responsabilitat de
dinamitzar i articular la participació dels organismes municipals en el PEC
mitjançant la Taula creada a aquests efectes.
IV) Avaluació de l’impacte.
L’avaluació del PEC, d’acord amb el marc de l’educació comunitària, tindrà en
compte quatre grans dimensions: autogestió, pertinença, identitat i territori.
Utilitzarem alguns indicadors qualitatius per a cada dimensió, que serviran de
referència a l’hora de dur a terme un seguiment de processos, mesurar resultats i
identificar impactes:
AUTOGESTIÓ - Existència d'un col·lectiu humà al qual se li reconeix la capacitat de
ser subjecte i protagonista d'accions i decisions, amb voluntat d'incidir en el canvi i
en la millora de les condicions de vida de les persones que el constitueixen.
- Els ciutadans i les ciutadanes tenen accés a identificar necessitats de formació i
proposar fites educatives d'acord amb elles. Els professionals de l'educació actuen
com a facilitadors del procés de definició de les fites del projecte educatiu.
- El currículum educatiu preponderant és el social. El currículum escolar es
converteix en un component significatiu d'aquest currículum social, però no
determinant.
- La ciutadania participa obertament a les institucions educatives, amb
independència dels seus trets personals (edat, gènere, origen cultural, etc.), i creen
comunitats d'aprenentatge on el coneixement es comparteix, es crea i es re-crea.
11. 11
- El sentit de l'educació i la formació és la innovació social. Els ciutadans i les
ciutadanes participen d'experiències educatives perquè els resulten útils per
comprendre millor els problemes socials i trobar les claus i les eines necessàries
per solucionar fins allà on les seves oportunitats els permeten.
- No hi ha una diferenciació entre educació i innovació social, ja que els processos
educatius són en si constitutius d'innovació social. Els valors de l'aprenentatge per
al servei, i del servei per a l'aprenentatge, apareixen inherents a l'acte educador.
PERTINENÇA - Existència, entre les persones que integren la comunitat, de
consciència de pertinença, d'un cert grau d'integració subjectiva en una identitat
comunitària compartida.
- La ciutadania aprofita les experiències educatives per conèixer-se i reconèixer-se.
L'acte educador és sobretot un acte socialitzador en el qual la interacció i el vincle
constitueixen un element fonamental d'aquestes experiències.
- Hi ha propostes educatives adreçades a reinterpretar i rellegir la història i els fets
del passat a la llum del present. Els ciutadans i les ciutadanes adopten una actitud
crítica enfront de la seva herència cultural rebuda, i estableixen canals de diàleg
col·lectiu per a saber com el passat pot resultar una font d'aprenentatge positiu
per al present.
- La ciutadania desenvolupa processos educatius de construcció
d'intersubjectivitat. Les experiències educatives i formatives resulten una
oportunitat valuosa per construir xarxes de sentit compartit.
- Les accions educatives activen la reflexió individual i col·lectiva sobre les
identitats i identificacions que els ciutadans comparteixen o no. Els continguts de
les accions educatives permeten que cada ciutadà o ciutadana participant se senti
identificat en el conjunt.
- Les escoles exerceixen un paper de punt de trobada per a l'activació i el foment
del sentit de pertinença a la comunitat. Adquireixen el paper de centres
comunitaris per al diàleg i la promoció d'una identitat comunitària compartida.
IDENTITAT - Existència de mecanismes i processos, més o menys formalitzats,
d'interacció i suport social, de pautes de vinculació mútua i reciprocitat quotidiana.
- La ciutadania construeix propostes educatives que superen les distincions dels
processos formatius segons el seu grau de formalització (formal , no formal i
informal). El conjunt de la interacció duta a terme a la comunitat s'entén com a
educadora de forma conscient.
- La diversitat funcional constitueix un motor d'aprenentatge per al conjunt de la
comunitat, i les accions educatives resulten útils per forjar el vincle entre ells amb
independència de les seves característiques personals.
- Els ciutadans i les ciutadanes presten una atenció prioritària als processos
educatius en els quals participen activament aquells que es troben en la primera
infància. La cura i l'atenció educativa dels més petits de la comunitat esdevé una
palanca de llançament de xarxes de complicitat i de suports entre els membres de
les generacions adultes.
12. 12
- El temps lliure és reconegut pel seu elevat valor educatiu, en el qual la ciutadania
pot aprendre lliurement a construir propostes carregades de sentit per gestionar-
lo i on es promou el vincle i l'aprenentatge de la llibertat.
- Els ciutadans i les ciutadanes autogestionen mecanismes conjunturals per a la
compensació de potencials desigualtats educatives existents, dels quals ells
mateixos són els protagonistes. Aquests mecanismes responen a un valor públic de
l'educació, i es gestionen en clau comunitària.
TERRITORI - Existència i arrelament a un territori, a un cert espai compartit que
articula a agents, instruments i continguts per a l'acció. Un espai físic, una geografia,
que incorpora significats de pertinença.
- La ciutadania trasllada a l'aire lliure les seves propostes educatives. La comunitat
és capaç de transformar un coneixement institucionalitzat en un coneixement
contextualitzat en medi obert.
- Els ciutadans i les ciutadanes utilitzen les tecnologies digitals per accedir al
coneixement i aprofitament del territori físic que ocupa la comunitat d'una manera
més profitosa i transformadora.
- Les accions educatives tenen en compte l'ús dels recursos naturals com un eix
fonamental i distintiu de l'aprenentatge. Qualsevol acció educativa pressuposa una
reflexió prèvia sobre com serà l'ús dels recursos que s'utilitzaran, i una altra
posterior sobre l'impacte de l'acció en l'entorn - del qual puguin derivar accions
correctives complementàries.
- Les diferents institucions culturals del territori exerceixen una funció nítidament
educadora en clau intergeneracional. Les accions educatives es nodreixen
d'aquesta funció, i al seu torn es converteixen en oportunitats per a la creació
cultural que posteriorment formarà part d'aquestes institucions.
- La ciutadania utilitza les accions educatives per construir propostes simbòliques
que resultin útils per a la configuració d'un entorn físic on tots se sentin
reconeguts en la diversitat.