SlideShare a Scribd company logo
NÚm.04
HIVERN
2010tempsd’ampa
A fons:
El nou calendari
escolar, a debat
La nova proposta arriba
amb alguns interrogants
encara per resoldre.
Reportatge:
La implantació
del llibre digital
Nous reptes i preocupacions
marquen l’entrada
de les TIC a les aules.
Bones pràctiques:
Experiències
exemplars
Les AMPA expliquen
les seves iniciatives
i projectes més atractius.
El rol
de les ampa
als centres
educatius públics
sumari } temps d’ampa / HIVERN 2010 2
MISSIÓ
La missió de la FaPaC és treballar
per una educació pública de
qualitat, catalana, laica, gratuïta,
equitativa i democràtica.
Per aconseguir-ho:
> Fomentem la participació
associativa amb la coordinació
i el desenvolupament de projectes
comuns entre les AMPA
> Actuem com a agent d’influència
social i política per millorar
el sistema educatiu
> Oferim a les AMPA els serveis
que siguin necessaris
ON SOM
Seu Catalunya
Cartagena, 245, àtic
08025 Barcelona
Tel. 93 435 76 86 / Fax 93 433 03 61
fapac@fapac.cat
Delegació de Barcelona Ciutat
Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61
bcnciutat@fapac.cat
Delegació de Barcelona Comarques
Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61
bcncomarques@fapac.cat
Delegació de Girona
Hotel d’Entitats,
c/ de la Rutlla, 20-22
Tel. 972 21 92 12 / Fax 972 22 25 60
girona@fapac.cat
Delegació de Lleida
Passatge Pompeu, 4, 6a planta
Tel. 973 23 23 59 / Fax 973 23 23 59
lleida@fapac.cat
Delegació de Tarragona
Fortuny, 23
Tel. 977 23 45 49 / Fax 977 21 76 08
tarragona@fapac.cat
TEMPS D’AMPA.
Revista d’informació i debat de la FaPaC
Edita: Federació d’Associacions de Mares i Pares
d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)
Coordinació editorial: Oliver Martín
Consell de redacció: Junta de la FaPaC,
Òscar Esteban (Direcció General),
Oliver Martín (Premsa i Comunicació)
Redacció: Marga Pont, Òscar Maronda, Oliver Martín
Han col·laborat en aquest número:
Imma Marín, Anna Escobedo, Cristina García Roa,
Josep Maria Canyelles, Sara Berbel.
Fotografia: FaPaC, Cristina Sánchez,
Age Fotostock i altres.
Disseny i maquetació: Gonell Comunicació
Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica
Tiratge: 20.000 exemplars
Redacció, publicitat i subscripcions:
Cartagena, 245, àtic. 08025 Barcelona
Tel. 93 435 76 86 / fapac@fapac.cat
Dipòsit legal: GI-390-2008
AMB EL SUPORT DE:
a fons
> El nou calendari escolar
> La conciliació, encara
pendent
reportatge
> El llibre digital
> Les TIC a les aules
què fem?
> Assessorament
actualitat
> Punt de vista
> Agenda
escola de pares
> Com escollir la millor joguina?
> Fills hiperregalats
i temps de crisi
l’apunt
> Fre al transport escolar
bones pràctiques
> Experiències exemplars
> La meva AMPA
entrevista
> Ferran Monegal, periodista
i crític de televisió
4
10
15
3
dossier central
> El rol de les AMPA als centres
educatius públics
7
14
6
12
16
ja som
1911
ampa
www.fapac.cat
Comptar amb una Llei pròpia d’educació és un
assoliment del qual tots n’hem de sortir guan-
yant i que ens afecta com a moviment de pares
i mares d’alumnes. El gran repte radica ara en el
seu desplegament, que ha de ser responsable i
conseqüent, si no es vol que els seus objectius
quedin en paper mullat. Els aspectes crucials
s’han de desplegar amb la màxima urgència
per pal·liar deficiències que, encara avui, conti-
nuem denunciant. Ben al contrari, el calendari
anunciat pel departament d’Educació apunta
en una altra direcció. Per això, estem obligats
a exigir mesures urgents per millorar la distri-
bució desequilibrada de l’alumnat, i a reclamar
un major control dels concerts perquè les esco-
les que els rebin estiguin obligades a donar un
servei públic.
És necessari que els equips directius obrin, en-
cara més, el centre educatiu a la participació
de les famílies tant de forma individual -a tra-
vés d’entrevistes, contactes amb tutors- com
col·lectiva -a través de l’AMPA, el Consell Esco-
lar-. Només així la carta de compromís formu-
lada pel centre serà un veritable vehicle per a
la participació i dibuixarà una comunitat edu-
cativa compromesa a portar endavant un pro-
jecte educatiu que ha de poder ser coordinat
amb eficàcia per uns equips directius amb més
capacitat.
La difícil situació econòmica actual es tradueix
en un pressupost públic restringit amb noves
retallades a les inversions educatives, que ja
es troben per sota de la mitjana europea. En
som conscients. Però, com a moviment de pa-
res i mares d’alumnes no podem estar-nos de
defensar que l’educació pública -sempre i mal-
grat tot- ha de ser una prioritat estratègica. Per
a tothom. Des de les pàgines de la nostra revis-
ta Temps d’Ampa, que en aquest número ence-
ta una nova etapa amb una imatge renovada,
continuarem fent sentir la nostra veu i posant
a debat tots aquells temes que ens preocupen
pel bé del nostre sistema educatiu.
La LEC s’ha de desplegar de forma
responsable per pal·liar les deficiències
del nostre sistema educatiu
Per una LEC més responsable
Editorial:
Barcelona va acollir el Congrés Mundial
de l’Esport Escolar a Catalunya el pas-
sat mes de novembre, on va participar
la FaPaC. En la ponència presentada
pel president, Walter Garcia, es va po-
sar de relleu la tasca de les AMPA per
promoure “un model esportiu a l’escola
que fa possible la integració i la par-
ticipació de tot l’alumnat en igualtat
de condicions”. Durant el Congrés, es
va destacar el treball de dinamització
d’AMPA de la FaPaC fet en el Pla Cata-
là de l’Esport a l’Escola perquè tots els
centres disposin d’una programació que
integri esport i temps de lleure “per fo-
mentar valors educatius i de participa-
ció”. En aquest marc, s’anuncià la crea-
ció del Centre Internacional de Recerca
en Esport Escolar de Cata-
lunya (CIREEC), pioner en
investigació i innovació.
AMB EL CONGRÉS MUNDIAL DE L’ESPORT
Segons el calendari previst pel departa-
ment d’Educació s’ajornaran fins al curs
2012-2013aspectescrucialsperavançar
en l’equitat del sistema educatiu.
La FaPaC ha denunciat aquesta situació
que afecta, especialment, l’articulació
del Servei Educatiu de Catalunya o el
nou Decret d’Admissió d’Alumnes.
Lafederacióreclamaquel’administració
adopti mesures immediates per millorar
la distribució desequilibrada entre cen-
tres públics i concertats de l’alumnat
amb necessitats educatives especials.
Per a la FaPaC és indispensable que
s’apliqui la legislació d’escolarització
en vigor, amb criteris d’integració i au-
les heterogènies, per tal de superar
situacions de segregació escolar.
Oposició al calendari de desplegament LEC
La FaPaC continua treballant en el des-
envolupament d’un Pla d’Acollida per
a les famílies d’alumnes incorporats
recentment al sistema educatiu català.
El projecte pretén ser una eina útil per
a les AMPA per tal de millorar la partici-
pació d’aquestes famílies en el centre,
acompanyar-les en el procés d’acollida
i ajudar-les en les seves necessitats
més bàsiques en relació a la informa-
ció i l’accés als recursos disponibles.
L’elaboració del pla respon a la neces-
sitat de donar resposta a la diversitat
de la comunitat educativa dels centres
públics i de fer front a les situacions
d’exclusió. El projecte compta amb l’ajut
de la Secretaria per a la Immigració.
pla d’acollida de famílies nouvingudes
La FaPaC reclama a la Generalitat que
asseguri l’obertura dels centres esco-
lars durant la setmana de vacances
d’hivern que es farà el curs vinent
d’acord amb el nou calendari, ja que és
una necessitat de moltes famílies. La
federació reclama a Educació que assu-
meixi la seva titularitat en l’organització
d’activitats extraescolars durant aquest
període, perquè considera injusta la de-
cisió de fer recaure la responsabilitat
en les AMPA i els ajuntaments, doncs
en molts casos no tindran capacitat ni
estaran en disposició de fer-se’n cà-
rrec. Aquest model de gestió generarà
una forta pressió d’obligacions legals
i econòmiques sobre les AMPA i es tra-
duirà en una font de desigualtats.
CENTRES OBERTS A LES VACANCES DEL FEBRER
Diada de l’Escola Pública
Catalunya segueix a la cua de l’Estat espanyol i de la UE en
el percentatge del PIB que inverteix en educació. Així es va
posar de manifest a la jornada “Finançament de l’Educació
Pública” organitzada pel Marc Unitari de la Comunitat Edu-
cativa (MUCE), del qual forma part la FaPaC. L’adjunt al Sín-
dic de Greuges de Catalunya, Xavier Bonal, va analitzar els
efectes d’un finançament insuficient que es tradueix en aules
sobresaturades, professorat i serveis educatius insuficients
i, indirectament, en situacions de segregació escolar i de con-
culcació del dret a l’educació en municipis extensos i en zo-
nes rurals.
Suspens a l’educació espanyola
Espanya incompleix tots els objectius marcats per la Unió
Europea per millorar els sistemes educatius en 2010. L’índex
d’abandonament escolar ha augmentat fins al 31,9% (14,9%,
mitjana europea) i els adolescents amb dificultats de com-
prensió lectora arriben al 25,7%.
Només el 60% dels joves de 22 anys ha completat l’educació
secundària no obligatòria, lluny del 85%, objectiu fixat per la
UE. A més, la inversió pública d’Espanya en educació (4,28%
del PIB el 2006) està per sota de la mitjana (5,05%).
Centres avaluats en quatre anys
Les escoles i instituts públics i concertats catalans hauran
d’elaborar en un termini de quatre anys un projecte educatiu
en què fixaran els seus objectius acadèmics.
Del seu compliment en dependran en bona part els recursos
atorgats per la Generalitat. Aquesta és una de les novetats
que recull l’esborrany del projecte de decret d’autonomia
de centre que prepara Educació de cara al curs vinent, en
el marc del desplegament de la LEC. El rendiment escolar,
l’absentisme i la satisfacció de les famílies seran indicadors
que s’avaluaran.
D’INTERÈs
La dada
5.317
milions d’euros
és el pressupost
anunciat
per Educació
per al 2010.
3,82%
més que
l’any passat.
333,2
milions d’euros
es destinaran
a ajudes
i subvencions
a famílies.
XXXII AssEmblea
General FaPaC
27 de març de 2010
barcelona
X Jornades Coordinadora
d’Escoles 0-12
Coorganitza FaPaC
29 i 30 gener de 2010
uab. bellaterra (barcelona)
EXPO-JOVE.
Saló de formació de treball i salut
Del 26 al 29 de gener de 2010
girona
www.firagirona.com
II Congrés Internacional
de Didàctiques:
L’activitat del docent
Grup investigació DIM-UAB
Del 3 al 6 febrer de 2010
girona
www.udg.edu
Saló de l’Ensenyament -
Estudia 2010
21a. edició
Del 17 al 21 de març de 2010
barcelona
www.ensenyament.com
Mercatec.
Experiències de tecnologia
a la secundària
Des del març fins al maig
diferents punts de catalunya
www.fundacion-epson.es/
mercatec
AGENDA
vine i
participa
temps d’ampa { actualitat3
Punt de vista
La reforma del calendari escolar reobre el debat sobre els seus
avantatges pedagògics i els reptes per conciliar vida familiar i laboral.
El repte del nou
calendari escolar
La xifra
12-13setmanes festives
a l’estiu situen
Espanya, Itàlia,
Portugal i Grècia
com els països
amb més vacances
seguides.
S’avança la
preinscripció
escolar
Al segon cicle
d’educació
infantil, primària
i ESO, el període
de preinscripició
escolar per al curs
2010/11 s’obrirà
del 2 al 16
de febrer, i no
a finals de març
com fins ara.
Aquest avança-
ment és
d’especial interès
per a les famílies
amb fills de
3 anys que han
de triar centre
per primer cop.
Inici de curs
Fi de curs
Vacances tardor
Nadal
Vacances hivern
Primavera
Estiu
Vacances públi-
ques i religioses
Espanya
8 - 17 setembre
18 - 25 juny
- - -
2 setmanes
(23 des. - 8 gen.) 	
3 - 6 dies
(en funció CC.AA.)
Nova setmana blanca
1 setmana
(26 març - 14 abril)
11 - 12 setmanes
(finals juny -
mitjans setembre)
12 dies
França
2 setembre 	
2 juliol
1 setmana i mitja
(24 oct. - 5 nov.)
2 setmanes
(19 des. - gen.)
2 setmanes
(6 febrer -
22 març)
2 setmanes
(3 abril - 9 maig)
9 setmanes
(2 juliol -
1 setembre)
3 dies
Finlàndia
10 - 19 agost	
4 juny
1 - 7 dies
(octubre)
2 setmanes i mitja
(21 des. - 6 gen.)
1 setmana
(22 febrer -
14 març)
4 dies
(2 - 5 abril)
10 - 11 setmanes
(4 juny -
mitjans agost)
2 dies
EL CALENDARI EUROPEU
Font: Eurydice (Comissió Europea)
França
Un model de fragmentació
> Un descans estival més curt (nou set-
manes) permet unes vacances més es-
glaonades.
> Descans a la tardor (Tots Sants); al Na-
dal; al febrer o principis de març; i a la
primavera, sense coincidir sempre amb
la Setmana Santa degut a la laïcitat de
l’estat francès.
> La setmana de 35 hores laborables
permet als pares acumular dies festius
per quadrar les vacances amb els fills
i fer activitats conjuntament.
> Els ajuntaments organitzen un servei
d’acollida de pagament, generalment
en els centres, pels pares que no poden
fer-se càrrec dels fills durant els perío-
des no lectius.
Finlàndia
Referent en educació
> S’imparteixen entorn d’unes 300 ho-
res lectives menys que a Espanya, però
lidera el rànquing de rendiment escolar;
nosaltres estem a la cua.
> Les vacances d’estiu comencen abans:
a principis de juny; s’acaben a mitjans
d’agost.
> El seu calendari racionalitza la distri-
bució dels períodes de descans. No fan
ponts institucionals ni religiosos.
> Model exemplar per la seva conci-
liació familiar: a les cinc de la tarda la
majoria dels pares està a casa amb els
seus fills.
EN QUINS PAÏSOS FIXAR-SE?
El calendari escolar català encara queda lluny del marc educatiu europeu.
l’OPINIÓ
De la racionalització del calendari
escolar fa anys que n’estem parlant
la comunitat educativa. Fins i tot,
hi ha acords escrits sobre cap a
on hem de caminar i que hem anat
renovant a mesura que el temps i
la societat van suportant els canvis
de la globalització. Hi ha un ampli
consens en què les vacances esti-
vals representen un període massa
llarg de desconnexió amb els hàbits
lectius. També, s’ha repetit una i
altra vegada que hi ha trimestres
en què el cansament de l’alumnat i
també dels docents es fa més que
palès per la llargària i la densitat de
tantes setmanes seguides.
Malgrat aquests i altres acords de
la comunitat educativa, ara que
arriba l’hora de posar en marxa
un nou calendari que -tot i no ser
l’ideal- comença a caminar cap a una
fragmentació dels períodes lectius,
com sempre s’ha demanat des de la
FaPaC, salten les espurnes del des-
acord, del temor als canvis, deguda-
ment amanit pels mitjans de comu-
nicació que han trobat un tema per
polemitzar i tensar la societat.
Aquest canvi es basa sobretot en els
nens, nenes, joves i les seves neces-
sitats cap a l’èxit escolar.
A partir d’aquí, totes les qüestions
que surtin som els adults què les
hem d’anar solucionant, cadas-
cú des de la seva responsabilitat.
Aquesta modificació afecta tota la
societat, com no podia ser menys.
Ja és hora que una societat respon-
sable prioritzi l’educació, doncs és
el futur del seu país. És el moment
en què totes les xarxes socials, les
administracions, comunitat educa-
tiva, treballem plegats de manera
que la responsabilitat es conver-
teixi en compromís i implicació. La
innovació educativa no es fa només
a l’escola; l’entorn també innova,
perquè eduquem entre tots.
Lola
Abelló
vicepresidenta
fapac
a fons } temps d’ampa / HIVERN 2010 4
òscar maronda { redacció
..........................................................
Després de mesos de debat, només fal-
ta que es compleixin els tràmits corres-
ponents per a l’aprovació de la nova or-
dre de calendari per al curs vinent que
avança l’inici de curs al 7 de setembre
a canvi d’una setmana de vacances al
febrer.
A la FaPaC, com a la resta de la comu-
nitat educativa, se li han obert moltes
expectatives, doncs és una reivindica-
ció històrica de l’any 1993, inclosa en
el manifest redactat per la federació Per
un horari i jornada escolar pedagògi-
cament positiu, laboralment raonable
i socialment satisfactori. La FaPaC ha
recollit la preocupació de moltes AMPA
que veuen que part d’aquesta reforma
es vol fer carregant amb més obliga-
cions els voluntaris actius i els pares i
mares d’alumnes en general que, en de-
finitiva, són els que s’hauran de respon-
sabilitzar de les activitats complemen-
tàries als centres públics.
El president de la FaPaC, Walter Gar-
cia, destaca que l’ordre de calendari
no està ben resolta: “a diferència de
l’escola concertada, amb un titular clar,
l’administració no sent l’organització
d’activitats com a seva. Si una escola
pública no ofereix prou serveis no pas-
sa res, en el cas de la concertada sí”.
Iésquenototeslesassociacionsniajun-
taments estan en condicions d’assumir-
ne aquesta tasca. “Aquesta exigència
posarà moltes famílies en contra d’una
reforma que és necessària”, sosté Gar-
cia qui també adverteix que “pressio-
narem perquè l’administració es res-
ponsabilitzi de mantenir l’activitat als
centres públics”.
Millorar resultats pedagògics
Coincidint amb la resta de la comunitat
educativa, per a la federació el princi-
pal punt a favor és l’aspecte pedagò-
gic, és a dir, garantir que l’alumnat re-
cuperi abans els hàbits d’estudis i, per
tant, assoleixi un major rendiment a les
classes. “Hem de vetllar perquè es dis-
tribueixi millor el temps d’estudi i de
descans”, comenta Lola Abelló, vice-
presidenta de la FaPaC i representant al
Consell Escolar de Catalunya.
Les famílies confien que el nou calenda-
ri ajudi a aconseguir un ritme de treball
més racional. Els resultats, però, sense
uncompromísenfermdel’administració
educativa envers els seus centres pú-
blics, encara estan en suspens.
L’administració
ha de garantir activitats
al febrer
La racionalització del calendari escolar
ha posat sobre la taula un debat que
tampoc és nou i que està relacionat amb
les dificultats de conciliació familiar i la-
boral amb què es troben molts pares i
mares per fer-se càrrec dels seus fills en
els períodes de vacances.
Des de fa molts anys, la FaPaC ve recla-
mant una major implicació en aquesta
qüestió per part de tots els agents so-
cials. “No només els agents educatius,
sinó també les empreses, els sindicats i
les administracions han d’entendre que
l’educació és una qüestió que ens afec-
ta a tota la societat, per la qual cosa
necessitem la col·laboració de totes les
parts per avançar en la gestió de les ac-
tivitats escolars en els períodes de va-
cances, tot afavorint que els nens no es
quedin a casa sols veient la televisió”,
afirma Lola Abelló.
Gestió de les activitats
Per ajudar els pares que no poden fer-
se càrrec dels fills, especialment durant
les vacances escolars, les AMPA venen
assumint la gestió d’activitats extraes-
colars pedagògiques i d’oci. D’aquesta
manera, molts centres educatius obren
les seves portes quan no hi ha classe
perquè els estudiants tinguin opcions
de continuar la seva educació en el lleu-
re. No obstant, el nou calendari no ha
de servir perquè les AMPA assumeixin
una càrrega extra de responsabilitats
durant aquesta nova setmana de des-
cans. Per això, les famílies reclamen
que les administracions posin els re-
cursos necessaris i assumeixin la seva
titularitat per garantir que els alumnes
puguin continuar omplint el seu temps
de vacances, ja que és un factor clau
especialment valorat per aquells pares
que no poden conciliar la interrupció
lectiva dels fills amb la seva activitat la-
boral. “Hem d’aconseguir obrir l’escola
al barri, fins i tot els dies festius, per-
què s’hi facin activitats de tot tipus per
a qualsevol estudiant, sense discrimi-
nar ningú, però per aconseguir aquest
repte necessitem més recursos i un ma-
jor suport dels ajuntaments”, adverteix
Abelló.
Major responsabilitat social
D’altra banda, el nou calendari posarà
a prova especialment el sector empre-
sarial, doncs la seva implicació s’hauria
de traduir en més permissivitat a l’hora
de concedir dies lliures als seus treba-
lladors en èpoques no habituals, com
serà el mes de febrer. “És necessari que
les empreses siguin més flexibles amb
els horaris laborals per facilitar que els
treballadors que som pares puguem
compartir més estones d’oci amb els
fills”, assenyala la vicepresidenta de
la FaPaC.
Fórmules conciliadores que funcionen
Les AMPA estan darrere de la gestió de moltes fórmules conciliadores que funcionen a les escoles
per donar un cop de mà als pares que tenen horaris laborals poc flexibles.
PARES OCUPATS
El nen
clauer
És un nou terme
derivat de les
interminables
jornades labo-
rals dels pares.
Es refereix als
nens que porten
a sobre un joc de
claus a edats no
adequades per-
què quan surten
de l’escola no hi
ha ningú a casa.
Per a ells, la seva
jornada s’acaba a
les cinc de la tar-
da. Però, i la dels
seus pares?
Més espais per a
l’educació en el lleure
Moltes escoles obren els seus patis els
caps de setmana perquè els alumnes
del barri puguin aprofitar els espais
públics de lleure fora de l’horari lectiu.
La iniciativa funciona a Barcelona des
de fa tres anys sota el projecte “Temps
de Barri, temps educatiu compartit”. El
programa s’ha convertit en una bona
opció per conciliar el temps lliure dels
fills amb les necessitats horàries dels
pares. Periòdicament, els patis acullen
activitats de cap de setmana pensades
per a compartir en família.
ESCOLES OBERTES
L’OPINIÓ DELS ExPERTS
El conjunt del teixit empresarial
hauria de prendre consciència de la
rellevància que les polítiques conci-
liadores tenen per a la mateixa com-
petitivitat. Sovint alguns empresaris
i empresàries lamenten la manca de
civisme o es queixen que la capacita-
ció acadèmica de les persones sovint
no comporta uns valors emprenedors
i de compromís. La conciliació no
solament permet una relació en què
hi guanyen les persones i l’empresa;
també hi surt guanyant la comunitat
en la mesura que les famílies poden
assumir una millor responsabilitat
en l’educació dels fills.
A la societat actual és necessària
un nova organització del temps
de treball. Ja s’observen avenços
significatius, però manca encara
molta sensibilització i pedagogia
social per tal que aquesta nova
i més eficaç forma d’organitzar-nos
sigui assumida per tota la societat.
El 47% de les pimes catalanes
apliquen ja mesures conciliadores
perquè comporten beneficis com
la fidelització dels treballadors,
doncs un 28% tenen dificultats per
atraure i retenir talent. La flexibilit-
zació horària és la mesura més
sol·licitada.
Josep Maria
Canyelles
Expert
i promotor de
Responsabilitat
Global
Sara
Berbel
directora gene-
ral d’igualtat
d’oportunitats
en el treball
Arreu de la Unió Europea els estats
del benestar han assumit la respon-
sabilitat de facilitar la conciliació de
la vida laboral i familiar per a mares
i pares, mitjançant la regulació
i finançament públic de serveis in-
fantils, l’adaptació del sistema edu-
catiu a les noves condicions socials
i familiars, o mitjançant la inclusió
de llicències parentals retribuïdes
al nucli dels sistemes de seguretat
social. Alguns països faciliten el
còmput anual del temps de treball,
la flexibilitat laboral en favor dels
pares o dies de lliure disposició per
motiu d’atenció sanitària o escolar
dels fills, en alguns casos i països
de forma remunerada i en d’altres
no. Els serveis d’atenció comple-
mentaris a l’escola són claus perquè
tenen per objecte facilitar i garantir
aquest encaix assumint una atenció
de qualitat dels nens en els horaris i
períodes no lectius en què els pares
no estan disponibles. Són un recurs
necessari per a la cura i socialització
dels nens i adolescents. Als països
amb serveis i polítiques socials més
desenvolupades, com Dinamarca
i Suècia, aquest tipus de serveis rep
un important finançament públic
i la contribució dels pares sol cobrir
una part menor dels costos, amb
atenció especial a les famílies amb
dificultats. Des d’una perspectiva
educativa i de cohesió social és im-
portant, en tot cas, la qualitat
i l’accessibilitat dels serveis per a
totes les famílies.
Anna
Escobedo
professora
sociologia
i anàlisi de les
organitzacions
ub
temps d’ampa { a fons5
Nou calendari, però mateix interrogant: respondrà a les
necessitats de conciliació que requereixen les famílies?
La conciliació, encara pendent
Activitats extraescolars
Fomenten la formació dels alumnes fora de l’horari lectiu.
Activitats esportives
Promouen l’activitat física i l’aprenentatge de valors.
Servei de menjador escolar
Un espai educatiu on aprendre hàbits saludables i mesures d’higiene.
Servei d’acollida matinal i de tarda
Per a les famílies amb problemes de conciliació.
Casals de vacances, colònies
Fan possible que els nens continuïn la seva educació en el lleure.
a
b
c
d
e
La retallada pressupostària ha amenaçat aquest curs la continuïtat del transport
escolar a diversos municipis. Un nou mal de cap per a les famílies i una despesa
addicional que ens allunya del dret a la gratuïtat de l’educació obligatòria.
Fre al transport escolar
Cap a la
sostenibi-
litat?
Què passaria si
tots els alumnes
anessin a l’escola
en transport privat?
En un trajecte
d’uns 13 km. un
autobús escolar
de 50 alumnes emet
1,2 kg de CO2.
Si tots utilitzessin
el transport privat
la contaminació
augmentaria fins
als 60 kg. de CO2.
Pressió dels pares
a Tarragona
Els pares dels alumnes del CEIP Mira-
cle, majoritàriament residents en urba-
nitzacions de llevant, han exercit una
gran pressió durant aquests mesos
per aconseguir que el transport esco-
lar sigui gratuït per a les famílies, que
habitualment assumien el copagament
del cost amb uns 110 euros trimestrals.
Després d’intenses negociacions amb
l’ajuntament i el Consell Comarcal del
Tarragonès, el consistori assumirà la
part corresponent a les famílies.
L’escola rural,
principal víctima
En les zones rurals, on difícilment arri-
ba el transport urbà, el sistema de
transport escolar és l’única alternativa
gratuïta per arribar al centre educatiu.
A més de ser un servei imprescindible,
té una gran importància com a element
vertebrador del territori que pot ajudar
a evitar el despoblament de molts nu-
clis rurals. Malauradament, cada ve-
gada més centres deixen de matricular
alumnes pel servei de transport defi-
cient que els connecta amb les pobla-
cions veïnes.
Qui té dret a fer ús
del servei de transport
escolar obligatori?
D’acord amb el Decret 161/1996, l’alum-
nat d’educació obligatòria (primària i
secundària) escolaritzat fora del seu
municipi de residència ha de poder
gaudir de forma gratuïta d’un servei de
transport escolar. També es preveuen
rutes de transport en casos en què, tot
i residir al mateix municipi, hi hagi una
distància important fins al centre. Per
tenir dret al servei cal estudiar al centre
determinat pel Departament d’Educació
dins el mapa escolar.
Qui pot fer ús
del servei de transport
escolar no obligatori?
Els alumnes d’ensenyament obligatori
(primària i secundària) i de segon cicle
d’educació infantil, escolaritzats dins
del seu terme municipal que sol·liciten
utilitzar el servei de transport escolar
de pagament gestionat pel Consell Co-
marcal.
1,2 kg CO2
60 kg CO2
l’apunt } temps d’ampa / HIVERN 2010 6
GIRONA I LLEIDA, DOS EXEMPLES ON PERILLA EL TRANSPORT ESCOLAR
NOTÍCIES BREUS
El desplaçament fins al centre educatiu
continua sent un problema no resolt per
a una part de l’alumnat català davant la
manca d’una xarxa de transports ade-
quada. Per a les famílies, una despesa
addicional. Tradicionalment, els alum-
nes que estudien fora del seu munici-
pi han patit aquesta situació, però un
col·lectiu cada cop més afectat són els
escolars que viuen en nuclis desagre-
gats, és a dir, en pobles que es mante-
nen dins de municipis molt amplis. En
molts casos, la subsistència de l’escola
rural depèn d’aquests nuclis.
La distància que els alumnes han de re-
córrer cada dia per anar a classe fa que
l’ús del transport sigui una part del seu
dret a l’educació. Es tracta d’un proble-
mad’equitatquerequereixd’unfinança-
ment prioritari. Sovint, la manca d’una
xarxa d’autobusos públics obliga les fa-
mílies -que tenen la possibilitat- a fer ús
del vehicle privat, amb la consegüent
despesa econòmica que això implica.
Aquesta situació també suposa un pas
enrere en la carrera per aconseguir
un model de desenvolupament
sostenible.
I és que per apropar els fills a l’escola
els pares es veuen obligats a recórrer
molts quilòmetres perquè, molts cops,
el centre està situat en direcció con-
trària al seu lloc de feina. El problema
s’agreuja quan l’alumne arriba a la se-
cundària obligatòria, ja que els des-
plaçaments són més llargs.
Polèmica per la gratuïtat
El transport escolar no obligatori ha es-
tat novament motiu de polèmica aquest
curs. La seva gratuïtat no és un dret per
als alumnes que estudien dins del seu
municipi, tant si el centre està allunyat
de casa seva com si no hi han bones
connexions. L’Administració considera
que és un servei “no obligatori”. No
obstant,alapràctica,tradicional-
ment el seu cost s’ha acostumat
a sufragar perquè en moltes poblacions
-sobretot en municipis extensos amb
pedànies de zones rurals- és l’única
manera que tenen els alumnes per anar
a classe. El finançament del servei és
assumit des de la Generalitat, però la
gestió recau en els consells comarcals
i els ajuntaments.
En diverses localitats, la gratuïtat del
transport s’ha vist amenaçada a cau-
sa de la retallada pressupostària del
departament d’Educació. Alguns con-
sells comarcals han fet pública la seva
intenció de deixar d’assumir la despe-
sa que comporta aquest servei argu-
mentant una manca de recursos. Enmig
d’aquesta polèmica, les famílies dels
alumnes han tornat a ser les princi-
pals castigades quan, en molts casos,
es fan càrrec des de fa anys del copa-
gament d’un servei que consideren un
dret imprescindible davant la manca
d’alternatives. Les conseqüències indi-
rectes no acaben aquí. La subsistència
de l’escola rural està en joc, després
d’haver esdevingut un referent a Cata-
lunya d’una educació propera i compar-
tida amb les famílies.
Moltes famílies
assumeixen el copaga-
ment d’un servei que
hauria de ser gratuït
No a la supressió, a Vilanova de Meià
Per als vuit alumnes que viuen als pobles agregats de
Gàrzola, Santa Maria de Meià i Boada, però estudien a Vi-
lanova de Meià, el curs va començar sense transport es-
colar després de trenta anys en funcionament. El Consell
Comarcal de la Noguera va suspendre el servei al·legant
manca de recursos, una decisió criticada per les famílies.
“Treure el transport escolar suposa una despesa afegida
per als pares que hem de portar els fills en cotxe privat”,
comenta Montse Estrada, portaveu de l’AMPA del CEIP
Mare de Déu del Puig de Meià, que també recorda que
“així no es facilita la vida a les zones rurals sinó que es
promou la discriminació”. Finalment, després de diverses
reunions, l’administració atorgarà 9.000 euros al trans-
port escolar, malgrat que hauran de ser les mateixes famí-
lies les encarregades de gestionar el servei.
Menys trajectes a Castelló d’Empúries
Els desplaçaments del migdia s’han eliminat dos dies per
setmana en el transport escolar a Castelló d’Empúries. La
situació afecta 227 alumnes dels CEIP Ruiz Amado i CEIP
Joana d’Empúries, molts dels quals resideixen a Empuria-
brava. Ramon Montaner, president de l’AMPA d’aquest úl-
tim centre, explica que la mesura obliga els nens a quedar-
se forçosament en el menjador escolar davant la manca
d’altres transports a excepció del vehicle particular. “Mal-
grat l’ajut del Consell Comarcal, les famílies hem de pa-
gar 3,80 euros per nen i dia, una despesa difícil d’assumir
sobretot en llars amb diversos fills”. Montaner destaca, a
més, que la saturació que experimentarà el menjador re-
percutirà amb tota seguretat en la seva qualitat i el seu
bon funcionament.
El cotxe privat pot
esdevenir l’única
alternativa davant
d’un dèficit de
transport públic
col·lectiu. Estem
disposats a pagar
aquest peatge?
AMB LA LLEI
A LA MÀ
Els alumnes entre 6 i 9 anys són el sector que més utilitza el transport escolar } foto: oliver martín
temps d’ampa { dossier central7
El rol de les ampa
als centres públics	 L’OPINIÓ DELS PARES
El suport dels pares és fona-
mental perquè l’AMPA sigui més
sòlida per tractar temes amb el
centre i l’administració. Trobem
a faltar un major reconeixement
institucional a la nostra tasca,
ja que ens comporta responsabi-
litats que, molts cops, fins
i tot ens obliga a perdre dies de
vacances de la nostra feina.
David
Sarrà
president
ampa ceip
doctor serés
Alpicat, Lleida
Després de sis anys com a presi-
denta, he comprovat que moltes
activitats no es farien en el cen-
tre si no estigués l’AMPA. Els trà-
mits burocràtics són un obstacle
per tirar endavant nous projec-
tes. Necessitem més ajudes
a la tasca voluntària que fem.
Montse
Domínguez
presidenta
ampa ceip
doctor trueta
Viladecans,
Barcelona
A tots els membres ens agrada-
ria tenir més temps per dedicar
a l’associació, sobretot per incre-
mentar el nivell de participació
de les famílies a l’institut. Ens
agradaria disposar de més fons,
ajudes i subvencions per poder
oferir més serveis.
Busquem que els nostres fills
estiguin en una escola amb re-
cursos i amb el millor ambient
possible. Volem aportar el nos-
tre gra de sorra perquè quan
els fills acabin aquesta etapa
de la seva vida assoleixin
un bon nivell de coneixements
i de vivències.
Pau
Echauz
Vicepresident
ampa ies
samuel
gili i gaya
Lleida
Teresa
Arbiol
presidenta
ampa ceip
st. julià
L’Arboç,
Tarragona
Com millorar l’educació del meu fill?
Moltes mares i pares han resolt aquest
interrogant participant en el centre
educatiu a través de l’AMPA. És el movi-
ment associatiu i voluntari més gran de
Catalunya; reivindica una escola públi-
ca, catalana i de qualitat, i té una llarga
tradició, doncs les seves arrels es tro-
ben als anys 70. La fotografia actual de
les AMPA -tant a primària com a secun-
dària- continua tenint com a protagonis-
tes a pares voluntaris i compromesos
que volen implicar-se en l’educació que
reben els seus fills i que, a la vegada,
també se senten responsables del futur
del sistema educatiu en general.
Alt grau d’implicació
Amb formes de ser, sentir i fer diferents,
els membres de l’AMPA participen -de
manera associada i col·lectiva- en la
gestió del centre. Es tracta d’un espai
des d’on poden aportar i treballar con-
juntament amb la direcció i l’equip do-
cent. Però, l’educació va més enllà del
que succeeix portes endins de classe.
Per això, una de les preocupacions de
l’AMPA continua sent garantir que tots
els alumnes disposin de serveis neces-
saris com són el menjador escolar, el
servei d’acollida o les activitats extraes-
colars. En la majoria dels casos i des del
voluntarisme, les mateixes AMPA són
les encarregades de tirar-los endavant
perquè d’altra manera no estarien co-
berts, ja sigui per manca de recursos
o de suport públic. I és que les AMPA
viuen de prop els reptes i les oportuni-
tats de l’escola pública i desenvolupen
uns serveis que podrien ser qualificats
de semipúblics.
En benefici de tots
Les actuacions de les famílies són un
treball col·lectiu especialment valuós.
Les responsabilitats que assumeixen
-econòmiques, legals, laborals i perso-
nals- tenen com a beneficiaris el conjunt
d’alumnes. Aquest objectiu global és el
motor que mou l’activitat diària de les
AMPA. Però la participació no és una
tasca senzilla. Implicar-se en l’escola
comporta als associats i associades
una sèrie d’obligacions (assistència a
reunions, gestions, etc.) que, moltes
vegades, són difícils de compaginar
amb la vida familiar i laboral davant la
manca de mesures conciliadores. Això
no és tot. L’esforç voluntari d’aquests
pares segueix comptant, molts cops,
amb un escàs reconeixement per part
de l’Administració i, fins i tot, d’altres
famílies.
Les aportacions dels pares i mares
d’alumnes s’han fet decisives en la millora
del sistema educatiu. La seva tasca
voluntària continua a l’ombra a l’espera
d’un major reconeixement.
Diccionari
PARTICIPACIÓ:
L’AMPA participa
de forma oberta
i activa en la vida
del centre per di-
namitzar la seva
activitat i per pro-
moure projectes
complementaris
a l’estudi.
VOCACIÓ:
Les mares i els
pares de l’AMPA
tenen vocació
d’aportar i de
col·laborar amb
la direcció i
l’equip docent del
centre educatiu.
COL·LABORACIÓ:
L’AMPA fomenta
el treball en xarxa
amb d’altres
agents educatius
(moviment de
lleure, associa-
cions de mestres,
etc.)
L’educació dels fills s’enfronta a múltiples reptes que -en
part i col·lectivament- s’intenten superar des de l’AMPA. La
seva missió fonamental és defensar els interessos dels pares
i mares d’alumnes associats en tot allò que té a veure amb
l’educació dels seus fills i filles. Però, també, acostumen a
fer-se càrrec de serveis molt importants dins del centre; pro-
mouen activitats lúdiques, culturals i formatives; fomenten la
inclusió social dels alumnes nouvinguts, i un llarg etcètera.
Més reconeixement social
És indubtable que l’existència de l’AMPA en un centre suposa
un recurs positiu. No obstant, perquè pugui assumir tots els
reptesnecessitadelreconeixementidelsuportdeciditd’altres
membres de la comunitat educativa com l’administració. No
sempre és el cas. Així ho comparteixen moltes famílies que,
en moltes ocasions, se senten soles. D’aquí que les AMPA rei-
vindiquin comptar no tan sols amb un finançament suficient
sinó també amb un acompanyament real i uns referents que
consideren necessaris per enfortir el seu treball i perquè les
seves iniciatives arribin a bon port. El col·lectiu comparteix
que si augmentés el reconeixement social que reben les fa-
mílies la seva implicació i participació seria més alta, a l’igual
que la qualitat dels serveis que promouen.
ELS MIL REPTES DE LES AMPA
És necessari el suport
de tota la comunitat educativa
Les AMPA tiren endavant
serveis que podrien ser
qualificats de semipúblics
Associades
a la FaPaC
Les xifres
És l’objectiu comú que comparteixen les més de 1.900 AMPA de Catalunya que hi estan federades.
fapac: per una educació pública de qualitat
dossier central } temps d’ampa / HIVERN 2010 8
SERVEIS
> Informació i assessoria tècnica, legal i pedagògica
> Formació especialitzada: Escola de Pares
> Dinamització de l’AMPA
> Suport en la resolució de problemàtiques
> Interlocució amb administracions i agents educatius
> Col·laboració amb institucions i entitats per fomentar la participació
de les famílies
> Assegurança de responsabilitat civil per a totes les activitats
Presència
en organismes públics
Per fer sentir la veu de les famílies,
la FaPaC està present en organismes
i consells assessors dependents de
l’administració (Consell Escolar de
Catalunya, Consells Escolars Munici-
pals, Observatoris, Taules, Comissions,
etc). La federació també forma part de
diferents entitats com a membre de ple
dret; és el cas de CEAPA (Confedera-
ció Espanyola d’Associacions de Pares
d’Alumnes), MUCE (Marc Unitari de la
Comunitat Educativa) i la Lliga per la
Laïcitat.
Formació per a les famílies
Sovint, l’educació dels fills genera problemes als pares i ma-
resquenosabencomafrontardeterminadessituacionsocom
parlar sobre temes concrets. Per ajudar-los en la seva tasca
educadora, la FaPaC compta amb l’Escola de Pares, un servei
de formació pedagògica adreçat a les famílies. Conferències-
col·loqui, cursos, tallers pràctics, xerrades o publicacions
són algunes de les accions formatives que s’impulsen des
de l’Escola de Pares, un espai on les famílies comparteixen
les seves inquietuds i preocupacions sobre l’educació dels
seus fills de manera que poden trobar una sortida als seus
neguits. El conjunt d’accions formatives són obertes a tots
els pares. A més, l’Escola de Pares ofereix formació especí-
fica als associats de l’AMPA perquè disposin d’eines per mi-
llorar el funcionament i la gestió de l’associació, de manera
que la seva implicació sigui més gran en tots els projectes
educatius del centre.
ORGANISMES ESCOLA DE PARES
38%
Centres
d’Educació
Especial
14%
Escoles Bressol
i Llars d’Infants
43%
IES
90%
CEIPS
JA SOM
1911
AMPA
PLA DE DINAMITZACIÓ ESPORTIVA
Després de classe, esport
Des de fa uns anys, la federació impulsa el Pla de Dinamit-
zació Esportiva Escolar (PLADEE) per fomentar les activi-
tats extraescolars esportives -com a forma d’oci i aprenen-
tatge- amb les quals es transmeten valors i s’enforteixen
els vincles entre l’alumne i l’escola. Des de la seva posada
en marxa, el Pla ha aconseguit incrementar la participació
dels alumnes de primària i secundària en activitats espor-
tives fora de l’horari escolar.
Per fomentar l’activitat física de joves i infants,
la FaPaC col·labora amb el Pla Català de l’Esport
a l’Escola (PCEE), endegat per la Generalitat, fent
que sigui conegut arreu del territori. Un equip de
dinamitzadors visiten, animen i ajuden les AMPA
a participar i inscriure’s en el Pla. La intervenció
de la federació s’ha fet decisiva per engrescar els
escolars a practicar esport.
IES
incorporats
al PCEE
2007 > 66%
2009 > 75%
CEIPS
incorporats
al PCEE
2007 > 14%
2009 > 44%
La missió de la FaPaC és fer tot el possi-
ble per garantir un sistema d’educació
públic, inclusiu, gratuït i de qualitat.
Per assolir aquest objectiu, la federació
fomenta la participació associativa de
les AMPA, promou el treball en xarxa i
la coordinació del moviment. D’aquesta
manera, les mares i pares que hi for-
men part poden tirar endavant projec-
tes i actuacions de forma coordinada.
Les AMPA federades es defineixen per
la seva pluralitat i diversitat: pertanyen
a centres de primària (CEIP), instituts de
secundària (IES) públics, escoles bres-
sol i llars d’infants, i centres d’educació
especial.
En l’actualitat i com sempre ha fet al
llarg de la seva història, la FaPaC està
present en els principals debats rela-
cionats amb l’educació per tal de millo-
rar un sistema que no sempre funciona
com seria desitjable. La federació facili-
ta que les aportacions -i també les rei-
vindicacions- de les famílies tinguin veu
davant les administracions.
Al servei de les AMPA
La FaPaC impulsa diferents serveis per
donar suport a l’activitat de les AMPA i
per potenciar els seus projectes educa-
tius. Ofereix serveis d’informació i as-
sessorament tècnic, legal, pedagògic,
així com recursos formatius a través de
l’Escola de Pares. Des de les delega-
cions territorials es dóna una atenció
propera a les associacions i es potencia
la seva dinamització. A més, la federa-
ció col·labora amb institucions i entitas
per fomentar la participació de les famí-
lies en el centre escolar.
La presència de FaPaC s’estèn per tot Catalunya. S’organitza en delegacions territorials per arribar
a totes les associacions i oferir un servei proper:
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Anoia
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Empordà
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garraf
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla de l’Estany
Pla d’Urgell
Priorat
Ribera d’Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Tarragonès
Terra Alta
Urgell
Vall d’Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
21
66
47
16
1
39
48
47
27
39
195
22
316
21
6
11
35
15
23
66
106
14
32
49
7
7
12
21
7
16
14
14
87
45
5
64
9
21
7
186
127
FaPaC Ampa federades
39
5
4
15
31
19
2
27
20
34
41
40 21
13
10
14
7
6
24
25
26
23
33
37
30
29
8
36
1
1618
28 38
32
35
12
113
17
22
9
60%
Dels centres
educatius públics
Dades vigents a desembre de 2009
Walter García Fontes serà rellevat de la presidència de FaPaC coincidint amb la finalització
dels estudis postobligatoris de les seves filles. El proper març, la federació renovarà els òrgans
de govern en Assemblea General.
temps d’ampa { dossier central9
L’administració ha d’assumir el nostre rol”“
oliver martín { entrevista
..........................................................
Com valores el teu pas per la presidèn-
cia des del 2007?
Aquests tres anys han estat un període
interessant. Les nostres aportacions en
la política educativa han sigut molt in-
tenses, per exemple en el procés de
desenvolupament de la Llei d’Educació
de Catalunya. D’altra banda, quan vaig
assumir la presidència em vaig marcar
com a línia de treball repensar l’es-
tructura de l’entitat tant des del punt de
vista associatiu com organitzatiu. Ac-
tualment, ho estem fent desenvolupant
el Pla Estratègic aprovat en la darrera
Assemblea.
Aquest era un dels objectius pendents?
Sí, ja que comptar amb un pla d’orga-
nització interna és fonamental perquè
permet veure cap a on volem anar i per
adaptar la FaPaC a la realitat actual de
les AMPA. Però, també hem avançat
molt en potenciar la nostra presència i
participació per mostrar el dia a dia de
la nostra activitat mitjançant eines com
la pàgina web o la revista. La finalitat no
només és difondre un posicionament
polític sinó també apropar temes d’ac-
tualitat i d’utilitat per a les associa-
cions.
Està canviant la percepció social de
les AMPA?
És un dels temes en els quals estem tre-
ballant perquè es visualitzi realment el
paper que juguen les associacions de
mares i pares en el sistema educatiu pú-
blic perquè encara avui costa que
l’AMPA no sigui vista únicament com
una entitat de serveis.
I per part de l’administració?
L’administració no acaba d’assumir quin
és el nostre rol; ens demana molt a les
AMPA perquè es desentén dels serveis
complementaris dels centres educatius.
És cert que concedeix uns ajuts, però
no reconeix realment tota la feina que
fem. Hem de recordar que els ajuts tam-
bé impliquen obligar molts pares volun-
taris a assumir responsabilitats i dedi-
car-hi temps quan no tindrien perquè.
Han millorat les polítiques educatives
durant els darrers anys?
Sí, però queda molt camí per recórrer.
Les polítiques s’han d’obrir encara més
a la participació com no ha passat amb
la LEC que, a més, pensem que no con-
templa tot el que hauria d’haver recollit
del Pacte Nacional per a l’Educació,
aprovat el 2006. La llei no ha estat mas-
sa agosarada en apostar per l’educació
pública.
Us sentiu decebuts?
Ha estat una etapa molt interessant
quant a política educativa, però amb
moltes decepcions, sobretot relaciona-
des amb el fet de no haver estat capaços
d’avançar més en situar l’educació pú-
blica com a eix central de tot el sistema
educatiu i assegurar que anem cap a
Qui és
Walter
García?
La relació de Walter
Garcia Fontes (Mon-
tevideo, 1956) amb
l’àmbit educatiu és
molt estreta. Pare
de dues filles
de 17 i 21 anys,
sempre ha viscut
amb intensitat la
seva educació par-
ticipant de forma
activa en l’AMPA
del CEIP Provença-
na i, més tard, de
l’IES Santa Eulàlia
de l’Hospitalet de
Llobregat.
La seva implicació
també està lliga-
da a la docència.
És professor titular
del Departament
d’Economia i Em-
presa de la Univer-
sitat Pompeu Fabra.
Anteriorment, ha
estat vicepresi-
dent de la FaPaC
i representant al
Consell Escolar de
Catalunya.
una societat on l’educació pública sigui
una opció vàlida i majoritària per a la
població. Actualment, encara hi ha per-
cepció que a través d’un cert pagament
s’aconsegueix un nivell educatiu més
alt; això és una mica decepcionant.
Què haurà de prioritzar el futur Govern?
El gran repte és garantir l’equitat en el
sistema, donar suport als centres amb
necessitats educatives, i elevar la quali-
tat de tot el sistema. L’administració
tampoc s’ha d’oblidar de donar més ei-
nes de gestió i organització dels cen-
tres que incentivin a tots els professio-
nals a fer possible una millora.
Quina és la demanda de les AMPA?
Hem de disposar d’eines i recursos per
augmentar la nostra participació en el
sistema. Tots els estudis confirmen que
el suport familiar és important i una de
les vies és a través de les AMPA.
Una recomanació per a la persona que
et substituirà?
Valoro l’oportunitat que he tingut de
poder estar en contacte amb tantes
AMPA i amb la gent que hi treballa per-
què mai t’oblides de l’associació d’on
has vingut. Ser membre de la federació
no és qüestió d’estar molt o poc prepa-
rat, el més important és continuar de-
fensant, com a pares, una millor educa-
ció pública per als fills.
L’educació pública ha
de ser una opció vàlida
i majoritària
Les aportacions econòmiques de
les famílies és el que genera més
ombres sobre tot el projecte de di-
gitalització, però la seva complicitat
és cabdal. L’administració finança la
meitat del cost del portàtil, mentre
que la resta –150 euros- és assumi-
da pels pares. Els llibres digitals su-
posen una despesa de 30 euros per
alumne, un estalvi davant dels 300
euros dels llibres tradicionals. La in-
cògnita, encara sense resoldre, és
què passarà amb els programes de
reutilització dels llibres de text, que
s’havia anunciat com una via cap a
la gratuïtat de tot el material didàc-
tic i que té un caràcter clarament
educatiu per a tots els membres de
la comunitat educativa.
Les TIC
a l’escola europea
Portàtils i llibres digitals arriben a les aules amb precipitació, i deficiències tècniques i de contingut.
Problemes d’infraestructures i de connexió, principals obstacles de la seva implantació.
El llibre digital entra
amb pressa a les aules
reportatge } temps d’ampa / HIVERN 2010 10
marga pont { redacció
..........................................................
El llibre digital serà una realitat durant
aquest any per a 22.000 alumnes de se-
cundària de 200 centres. La xifra, però,
no arribarà als 33.000 alumnes previs-
tos, ja que finalment no s’hi afegiran els
centres de primària. L’objectiu del Pro-
jecte 1x1 per estendre l’ús de les Tec-
nologies de la Informació i la Comuni-
cació (TIC) a l’aula és que tot l’alumnat
d’ESO i de 5è i 6è de primària tingui
portàtil en 4 anys. Per fer-ho possible,
la Generalitat ha signat amb el Ministe-
ri d’Educació un conveni d’un any pro-
rrogable per aportar, a parts iguals, 30
milions d’euros. Són les macroxifres del
projecte. A petita escala, la implantació
topa amb obstacles tècnics, però tam-
bé de finançament, i amb reticències de
professorat i famílies.
La implantació funciona a dues veloci-
tats. L’anomenat model 1:1 consisteix
en cursar com a mínim el 60% de les
matèries (5 assignatures) amb llibres
digitals. Així ho fa el centre Jacint Ver-
daguer de San Sadurní d’Anoia, un dels
primers de Catalunya en utilitzar des
del parvulari des de fa 15 anys les pis-
sarres digitals interactives (PDI) i els
projectors.
Altres escoles segueixen el model de
coexistència en què el llibre digital s’ha
d’utilitzar en almenys dues assigna-
tures, com a mínim durant el 60% del
temps lectiu. És el cas de l’IES Infanta
Isabel d’Aragó de Barcelona, amb més
de 600 alumnes, que ha eliminat el lli-
bre de text a les matèries de Tecnologia
i Ciència. El centre no ha rebut portàtils
i l’alumnat fa servir els ordinadors dis-
ponibles, ja que des de fa vuit anys ha
fet un esforç perquè totes les aules en
tinguin. El coordinador informàtic, Ma-
nel Bermúdez, creu que la majoria de
centres encara no hi estan preparats i
lamenta no tenir la instal·lació elèctri-
ca ni la connexió d’Internet a punt “per
donar servei al número de portàtils que
hauríem de tenir”.
Problemes de connexió
Els llibres digitals només es poden con-
sultar online, per això les queixes sobre
la connexió són les més repetides. Qua-
si tots els centres tenen Internet, però
el curs 2007/08 només la meitat dispo-
sava de connexió superior a 2 Mbps.
“De vegades no carrega la pàgina o
no surt l’idioma escollit”, explica una
professora. En tot cas, el Departament
ha remarcat el caràcter experimental
del pla i ha informat que la connecti-
vitat de tots els centres participants
s’ha ampliat amb línies de 3 Mbps. Els
serveis de manteniment són una altra
part “delicada”, segons Bermúdez, qui
assegura no donar a l’abast, tot i tenir
alliberades algunes hores per resoldre
incidències. “Hi hauria d’haver un equip
fix d’informàtics per donar suport a uns
quants centres; el coordinador hauria
de ser l’enllaç entre el professorat i el
servei tècnic”.
L’aportació de les famílies, indispensable?
Banda ampla
ORDINADORS PER ALUMNE
APLICACIONS
90%
dels centres dels països nòrdics,
Holanda, Estònia i Malta tenien
banda ampla el curs 2007/08.
50%
A Catalunya, només la meitat
disposava de connexió superior
a 2 Mbps.
1/7,2
A Catalunya hi ha 1 ordinador
per cada 7,2 alumnes.
1/9
La mitjana europea és d’1 ordina-
dor per cada 9 alumnes.
70%
dels ordinadors són utilitzats
per a usos pedagògics.
Font: Informe i2010 (2007) CE;
Generalitat de Catalunya;
Informe SITES 2006.
La implantació del projecte topa amb
problemes tècnics i de finançament
Més qualitat i diversitat editorial
La preocupació del professorat davant dels llibres digitals
és la qualitat dels continguts. Reconeixen que estan fets “a
corre-cuita”, però valoren la rapidesa amb què es poden co-
rregir errors d’edició. Aquest curs, Digital-text és l’única em-
presa que ha ofert totes les assignatures, per això el 95%
dels centres l’han triat. Davant d’això, moltes editorials ja
estan treballant per al curs vinent. A més, la Generalitat pre-
veu obrir una botiga online on, per un preu simbòlic, cada
editor hi podrà vendre els seus materials. El responsable de
les editorials educatives del Gremi d’Editors de Catalunya ha
assegurat una oferta àmplia i de qualitat a un preu d’entre
70 i 100 euros.
MÉS INFORMACIÓ
APROFITEM LES TIC!
L’entrada de les TIC a les aules obliga els professors
a canviar d’hàbits i desperta dubtes entre els pares dels alumnes.
Professorat i famílies tornen a aprendre
L’elevat nombre d’hores que ha de dedi-
car l’alumne davant la pantalla ha aixe-
cat les reticències de moltes famílies.
Per al director del centre Jacint Verda-
guer, Robert Muñoz, “són unes eines
que han d’estar al servei d’un projecte
educatiu”. Quan se li pregunta per les
hores que s’utilitza l’ordinador, respon
amb un interrogant: “S’han preguntat
quantes hores s’utilitza el bolígraf dins
de l’aula?”. Maria Alonso Bonals, coor-
dinadora pedagògica, afegeix que als
pares “els preocupa molt els deures
perquè moltes vegades els alumnes
van amb una motxilla gairebé buida”.
Per sentir-se més segures, les famílies
demanen formació. “Un dia els pares
eren com els alumnes, varen aprendre a
utilitzar l’agenda electrònica i a entrar a
la web de l’escola”, comenta.
Formació tecnològica
Un dels antídots contra la por a les TIC
és la formació. La professora de Capaci-
tació Digital de la UOC, Teresa Romeu,
remarca que al professorat li cal una
formació en noves metodologies “com
ara el treball en equip i introduir estra-
tègies per dinamitzar la nova aula di-
gital”, i també “conèixer el programari
que li servirà per adaptar recursos i des-
plegar una nova manera de fer la tasca
docent”. El Departament d’Educació va
formar en TIC 31.935 docents el curs
2008/09 i ha creat un servei d’atenció
telefònica per a dubtes. El pla d’acollida
d’alguns centres inclou formació en TIC
i, fins i tot, es fomenta un agermana-
ment del nou professor amb un de ve-
terà que el guia. D’altres disposen de
claustres pedagògics i cursos a la carta
per introduir noves metodologies.
temps d’ampa { reportatge11
Els pares eren com els alumnes, varen
aprendre a utilitzar l’agenda electrònica
i entrar a la web de l’escola
L’ús d’ordinadors a les aules és encara poc freqüent,
mentre que connectar-se fora del centre és cada cop
més fàcil. La fractura tecnològica és evident. Ens
hem de posar les piles tant mestres com famílies,
editorials com empreses d’equipaments informàtics,
i sobretot, l’administració, que ha d’invertir en les in-
fraestructures. Un ordinador és una gran eina de tre-
ball, però no serveix de res si no té una xarxa ràpida,
continguts de qualitat i un programari lliure -sense ex-
cuses-, equipaments auxiliars i un bon suport tècnic.
Aspectes que no es donen a data d’avui i que reque-
reixen d’un gran esforç econòmic. Volem un projecte
1x1 ben planificat i sense demores i, en cap cas, en
perjudici d’altres inversions educatives necessàries.
Els professors hauran de formar-se per donar contin-
gut i sentit a aquestes eines. Ningú els demanarà que
siguin experts. Com qualsevol nou repte requereix de
l’entusiasme, dedicació i planificació habitual i, sobre-
tot, del suport de les famílies per col·laborar, tal com
hem fet fins ara.
Molts dels equipaments informàtics dels centres els
han pagat les AMPA, és a dir, les famílies, que també
han assumit els projectes de reutilització de llibres
de text. No és de rebut que el màxim responsable
d’Educació justifiqui el cofinançament del cost del
portàtil perquè ho valorem. Hem demostrat amb
escreix la nostra corresponsabilitat en l’educació dels
nostres fills, doncs lluny són les promeses de gra-
tuïtat de llibres i de material escolar, quan la gratuïtat
de l’educació obligatòria és un dret constitucional
encara no satisfet.
Haurem de dedicar part del nostre temps a les tec-
nologies que els nostres fills i filles es trobaran a les
aules i vetllar perquè en facin un bon ús. Aprofitem,
nosaltres els adults, els cursos gratuïts existents per
formar-nos i, així, no quedar-nos enrere del què ens
ve a sobra. Endavant AMPA. Endavant famílies!
Montse
Nevado
presidenta
fapac
comarques
de barcelona
Canvi d’eina
o de model pedagògic?
Introduir les TIC a classe no té perquè
canviar-hi pràcticament res si l’estil
d’ensenyament no es modifica. El lli-
bre digital té elements interactius, però
permet la consulta lineal com un llibre
de text. “L’alumne ha d’adquirir una ac-
titud proactiva; en el nou suport -ple
d’imatges, videoclips, àudio i vincles-
se l’ha d’ajudar perquè construeixi al-
guns ítems del coneixement”, assegura
Teresa Romeu, professora de la UOC.
Per als experts es tracta més d’una
qüestió d’actitud que d’aptitud.
Mentre que per a uns docents el mèto-
de tradicional ja no s’adiu amb la mane-
ra de fer dels alumnes, per a altres els
llibre de text i digital han de ser comple-
mentaris.
Adaptació del professorat
El professorat tem la sobrecà-
rrega de treball, però el llibre
digital l’allibera de corregir
exercicis i exàmens i li dóna
méstempsperaprepararles
classes. Francis Pisani, re-
conegut analista en noves
tecnologies, insisteix en
què és bàsica l’adaptació,
ja que el professor passa
de tenir tota la informació
a ser qui ajudi els alumnes
a destriar quina és vàlida
a Internet.
SOLUCIONS
AMENAÇA O OPORTUNITAT?
> Fomenta l’autonomia en l’aprenentatge
> Mètode més atractiu i interactiu
> Correcció automàtica d’exercicis i exàmens
> Seguiment dels deures a distància
> Comunicació escola-família virtuals
> Massa exposició a les pantalles;
escriptura manual en risc
> Professors incòmodes davant d’alumnes
que en saben més
> Sobrecàrrega de feina per preparar les classes
> Preocupació sobre l’ús d’Internet dins i fora de l’aula
> Demanda cofinançament de les famílies
Professors:
1 de cada 4 fa ús de les TIC a l’aula
28,5% no les utilitza mai
43,7% té capacitat per aprofitar potencial educatiu
17,5% utilitza les TIC per innovar
Alumnes:
1 de cada 5 utilitza habitualment les TIC a l’aula
16% atribueix millores en les qualificacions
30% de primària només accedeix a l’aula
5,9% utilitza TIC a l’escola pública vs 2,9% a la privada
L’ÚS DE LES TIC
Font: La integración de internet en la educación escolar española (Fundación Telefónica – UOC)
DIGITAL VS. ANALÒGIC
En aquests moments hi ha una fractura digital impor-
tant entre dos dels principals integrants de l’educació:
els estudiants i el professorat, que ha estat batejada
amb dicotomies com alumnes digitals versus professors
analògics o nadius digitals versus immigrants digitals.
El professorat ha d’acceptar el repte de l’època que li ha
tocat viure. Cal que prengui consciència de l’empenta
digital dels alumnes i aprofitar-la per reconduir-los cap
a un aprenentatge rellevant i significatiu. També li cal
l’actitud de voler aprendre a aprendre amb les TIC. I en
darrer lloc, la seva tasca docent és enriquir si compar-
teix amb els companys-professors bones pràctiques
i estratègies d’utilització del llibre digital en particular
i dels entorns d’aprenentatge digital en global.
Teresa
Romeu
professora
àrea
capacitació
digital uoc
El “Taller de Mares” és una iniciativa
posada en marxa per l’AMPA d’aquest
centre per tal d’implicar les mares en la
formació dels seus fills. La idea va sor-
gir arran l’insuficient interès general de
les famílies per l’educació dels infants.
Els tallers tenen lloc dues vegades a la
setmana i fomenten la formació integral
de les mares.
La presidenta de l’AMPA, Beatriz Gar-
cia, dóna els detalls: “Entre d’altres ac-
cions, impartim xerrades psicològiques
perquè les mares es coneguin millor;
fem classes de meditació i relaxació
perquè afrontin millor els problemes;
visionem pel·lícules per promoure el
debat i la reflexió”.
Aquests tallers han esdevingut el canal
més creatiu i imaginatiu de l’AMPA. De
fet, les mares valoren el poder compar-
tir un espai on parlar, riure i participar
sense jerarquies. La presidenta comen-
ta que el projecte és “atractiu, però
també difícil”. Una autèntica carrera
de fons que ja ha començat a donar els
seus fruits amb unes famílies cada dia
més implicades.
Les AMPA desenvolupen múltiples campanyes, iniciatives i projectes. En aquesta secció
us convidem a conèixer algunes experiències, exemples de bones pràctiques. Preneu nota!.
Experiències exemplars
bones pràctiques } temps d’ampa / HIVERN 2010 12
Sostenibilitat i medi ambient són pa-
raules que coneixen bé els alumnes
d’aquest centre, un dels 328 adherits a
la xarxa d’Escoles Verdes de la Genera-
litat de Catalunya. El programa pretén
implantar l’educació ambiental a les es-
coles per estendre valors sostenibles i
responsables entre l’alumnat. La impli-
cació de l’AMPA en el projecte ha estat
fonamental, ja que ha buscat la compli-
citat de tot l’alumnat i dels seus fami-
liars per desenvolupar actuacions de
millora ambiental. “A l’escola fem ser-
vir plats i gots reutilitzables per estal-
viar recursos i produir menys residus; a
més, tenim contenidors per reciclar els
subproductes que es generen”, comen-
ta Àngel Ferrer, president de l’AMPA.
L’esperit sostenible està tan estès a
l’escola que al Nadal els arbres són re-
ciclats, a l’igual que els materials que
s’utilitzen per guarnir les instal·lacions
quan hi ha celebracions. A més, el cen-
tre participa en un programa amb el
qual els alumnes coneixen les fonts
naturals més emblemàtiques de Ripoll.
L’escola, fins i tot, compta amb un hort
on els infants poden descobrir que un
tomàquet no creix a la prestatgeria del
supermercat.
UNA ESCOLA VERDA SOSTENIBLE. ampa ceip joan maragall (ripoll)
1
2
3
4
5
L’any passat, cinc alumnes de primer de
batxillerat de l’IES Santiago Sobrequés
van tenir l’oportunitat de conèixer de
prop com viuen altres joves europeus
la seva participació en la política. Va
ser durant una trobada internacional a
Rotterdam organitzada pel Parlament
Europeu de Joves (European Youth Par-
liament).
Aquest és un projecte que vol promoure
el debat sobre temes d’interès que
preocupen els joves europeus. Cada
any se celebren tres sessions interna-
cionals amb més de 200 participants
amb l’objectiu també de redactar unes
resolucions que, un cop aprovades per
l’Assemblea General, s’envien al Parla-
ment Europeu.
Des de fa cinc anys, l’AMPA de l’IES San-
tiago Sobrequés promou la participació
dels seus alumnes en aquest projecte.
Facilita que els estudiants -amb domini
de l’anglès- puguin assistir a aquestes
trobades anuals.
Suport al parlament europeu de joves. ampa ies santiago sobrequés (girona)
Bàsquet,voleibol,gimnàstica,curses,...
L’esport és el protagonista al CEIP Or-
landai. Des de fa vint anys, l’interès de
les famílies i del professorat ha estat
potenciar l’activitat esportiva escolar
i extraescolar. Actualment més de 300
persones hi fan alguna activitat, una xi-
fra que no deixa d’augmentar. L’esport
és una activitat compartida per mares,
pares i fills.
De fet, tots els exalumnes que volen
poden continuar practicant esport a
l’escola, muntar un equip, i mantenir
així el contacte amb antics companys.
L’èxit d’aquest model l’ha convertit en
tot un referent.
La participació de les famílies ha estat
el motor del projecte; moltes han creat
els seus equips de bàsquet i de volei-
bol. La qualitat de molts esportistes es
tan bona que, fins i tot, aquest curs hi
ha federat un equip de bàsquet. L’escola
participa en les competicions del Con-
sell de l’Esport Escolar de Barcelona,
organitza activitats com la Setmana Es-
portiva i les Estades Esportives. Totes
les iniciatives es fan amb una mateixa
filosofia: fer amb l’esport un món més
respectuós i solidari.
L’ESPORT VIU A L’ESCOLA. ampa ceip orlandai (barcelona)
TALLER DE MARES. ampa ceip baró de viver (barcelona)
Molts dels alumnes d’aquesta escola
berenen acompanyats pels seus pa-
res, al menys un cop al mes. L’AMPA ha
endegat una iniciativa per oferir - men-
sualment i per quatre euros-, uns bere-
nars per compartir en família. Durant
aquesta estona s’organitza també un
taller de manualitats atractives per a
pares i nens que, a més, serveixen per
transmetre valors com la igualtat, la
sostenibilitat o el consum responsable.
“El berenar és l’excusa per gaudir amb
els nostres fills de fer una activitat con-
junta, doncs la majoria de pares podem
compartir cada cop menys temps d’oci
amb ells”, afirma Susana Canet, presi-
denta de l’associació.
“Ens ha sorprès gratament veure un
pare cosint o pintant pedres de colors
al costat del seu fill”, afirma. Des que es
varenposarenmarxa,cadavegadahiha
més famílies interessades en aquests
berenars en els què hi participen una
vintena de nens acompanyats dels seus
pares. Gairebé tots repeteixen.
BERENARS EN FAMÍLIA. ampa ceip alfons xiii (molins de rei - barcelona)
temps d’ampa { bones pràctiques13
Darrera de cada associació de mares i pares hi ha una història
que la fa única i diferent. Les voleu conèixer?
La meva ampa
Aquest curs, l’AMPA del CEIPM Esco-
la Casas, amb 225 alumnes i situada
al barri del Clot de Barcelona, està de
celebració: commemora el seu 25è.
aniversari. Va ser a la dècada dels 80
quan l’associació va començar a fun-
cionar amb l’impuls d’uns pares i ma-
res amb inquietuds per participar en
l’educació del seus fills i filles. Cada
primer dijous de mes la junta, ober-
ta a les famílies, debat i proposa les
línies d’actuació de l’AMPA, que ac-
tualment compta amb una quinzena
de membres. Des dels seus inicis, la
col·laboració de l’AMPA ha estat im-
portant per aconseguir que l’escola si-
gués mixta o per protegir el patrimoni
històric i urbanístic de l’edifici on està
ubicada. A més, les aportacions de les
famílies a nivell pedagògic han fet que
l’escola destaqui al barri pel seu valor
afegit.
Per commemorar els 25 anys d’histò-
ria, l’AMPA organitza una exposició
per agrair l’esforç dels seus represen-
tants al llarg d’aquest temps. I és que
per a l’actual president, Ricard Vega,
el protagonisme se l’han d’emportar
totes les persones que hi formen
part.
L’AMPA Escoles de Cabanes es defi-
neix per la seva singularitat. Les famí-
lies es van organitzar com a associa-
ció l’any 2005 per aconseguir reobrir
l’escola després d’un llarg període
tancada.
L’objectiu de l’AMPA i de l’Ajuntament
era que el poble no deixés de tenir
serveis educatius pels seus veïns.
L’associació té una altra caracterís-
tica: hi participen conjuntament els
pares i mares dels alumnes que van a
l’escola bressol municipal Picacanya i
al CEIP Cabanes.
D’aquesta manera, l’AMPA ha fet pos-
sible que el salt de cicle educatiu dels
alumnes no sigui cap impediment per-
què les famílies puguin continuar par-
ticipant en la vida escolar dels fills.
Actualment, hi estudien uns 88 nens:
62 al CEIP i 26 a l’escola bressol.
La implicació de les famílies és molt
elevada i, amb la col·laboració dels
equips de mestres, ha estat determi-
nant per aconseguir recursos per a to-
tes dues escoles i tirar endavant molts
projectes educatius, conjuntament
amb el consistori i amb les entitats
del poble. Els membres de l’AMPA,
però, continuen denunciant els obs-
tacles que s’hi troben per desenvolu-
par la seva tasca com són els tràmits
per sol·licitar subvencions i ajuts i les
tasques de gestió, que els hi compor-
ten molt de temps que podrien dedi-
car a altres feines. A més, asseguren
que moltes qüestions haurien d’estar
garantides per l’administració edu-
cativa. El curs passat, l’associació va
recordar la història escolar del muni-
cipi amb l’organització de l’exposició
“+ de 100 anys d’escola a Cabanes”
25 anys al costat de l’escola
Per un poble amb escola
AMPA CEIPM ESCOLA CASAS
AMPA escoles de cabanes
Premis CAC a l’escola
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
ha convocat la VII edició dels Premis el
CAC a l’escola. Poden participar els cen-
tres d’educació infantil, primària i se-
cundària de Catalunya, tant públics com
privats. Tenen com a objectiu fomentar
una lectura crítica i creativa dels mit-
jans audiovisuals entre els infants i els
adolescents. Els guardons s’atorgaran
en dues categories per premiar escoles
i professorat. El termini per presentar
les sol·licituds finalitza el mes de març
de 2010. Per consultar els detalls, visi-
teu www.cac.cat
FaPaC i Bàsquet Arreu
La Federació Catalana de Basquetbol
impulsa el projecte Bàsquet Arreu amb
què col·labora la FaPaC per estendre
aquest esport en horari extraescolar.
“Volem crear Escoles de Bàsquet amb
nens de 5 a 12 anys i per fer-ho facili-
tem a les entitats suport organitzatiu,
econòmic i formatiu”, comenta Carles
Carnicero, sotsdirector de Promoció
de la FCB. Les Associacions i Seccions
Esportives d’AMPA poden implantar el
projecte de forma gratuïta en la seva
programació d’activitats. Més informa-
ció a www.basquetcatala.com
NOTÍCIES BREUS
BARCELONA
Sant Joan
de Malta, 44
Cabanes
(Alt Empordà)
Sant Cristòfol
Colom, 6
Ens preguntem si podem invertir la ten-
dència consumista dels últims anys i si
l’educació pot assolir algun canvi com
el que necessitem: urgent, efectiu i con-
sensuat. No hem d’oblidar que els nens
comencen el seu afany consumista molt
abans de començar qualsevol sistema
educatiu. L’excusa dels adults és subs-
tituir el temps que s’ha de passar amb
els fills per objectes de consum, per co-
ses que els entretinguin, els ensenyin i
els compensin les manques afectives.
Des de la nostra talaia de consumistes
compulsius, podem observar com els
nens d’ara -ciutadans i dirigents del fu-
tur- duen empremtes culturals preocu-
pants respecte a l’esforç, el sacrifici,
l’èxit fàcil, el baix nivell de solidaritat.
Això es deu al fet que els estem dissen-
yant un cervell i un futur plens de desi-
tjos que han de ser satisfets immedia-
tament, amb una molt baixa tolerància
a la frustració i una menor o nul·la ca-
pacitat d’esforç, entre d’altres.
Els nens hiperregalats descrits per
l’autora fa més de deu anys continuen,
malgrat la crisi, el seu ascens numèric.
A més, anem sumant al seu recompte
molts altres tipus de consumisme de
risc, com és el fet de començar la vida
social abans d’estar-hi preparats per-
què els donem maduresa com si es trac-
tés també d’un article de consum. Cer-
tament, ens trobem amb una societat
amb un alt nivell d’incongruència. Però,
creiem que aquest moment de crisi -que
segurament durarà més del que seria
desitjable- podria ser utilitzat de forma
congruent i educativa per tal de buscar
i trobar formes de revisió de les normes
i valors familiars i socials, a partir de la
realitat de les coses.
Siguem positius. Comencem un treball
d’alçada descarregant les motxilles
dels nens de tant pes innecessari i po-
sem-hi valors com l’esforç i la satisfac-
ció per ser, no pas per tenir. Ralentim
la seva vida i la nostra. Gaudim de les
seves edats; que visquin allò que els
vagi corresponent en cada moment i
nosaltres, acompanyant-los, per poder
gaudir també -com ho van fer els nos-
tres pares- d’una opressió econòmica
que, més endavant, es va convertir en
imaginació, i d’algun sacrifici extra que
va arribar a ser el motiu per a una dedi-
cació professional.
Hem de donar als fills l’oportunitat de
tenir temps per a “l’avorriment creatiu”,
per a la lectura, per a compartir jocs
de taula i tertúlies familiars. En fi, per
a aprendre a poc a poc a ser persones.
També nosaltres podem carregar les
nostres mateixes motxilles amb més
temps i ganes de compartir amb ells
la realitat. Per això, proposem regalar
temps als fills. És gratuït. Ells ho agrai-
ran i nosaltres també.
escola de pares } temps d’ampa / HIVERN 2010 14
Com escollir la millor joguina?
Fills hiperregalats 	
i temps de crisi
Estimuladores
Dequalsevolaspectedeldesenvo-
lupament de l’infant: capacitats,
accions, habilitats i actituds com
la curiositat i la cura pel detall.
Segures i de qualitat
No s’han d’espatllar a la primera
de canvi. L’infant ha d’aprendre a
tractarles amb cura. Que siguin
sòlides no significa que es puguin
maltractar.
Variades i en la justa mesura
És necessari gaudir de diferents ti-
pus de joguines, però sense excés.
Millor la qualitat que la quantitat.
Adequades a l’edat
No han de ser ni massa senzilles
per avorrir ni tan complicades
que resultin reptes insuperables
que frustraran innecessàriament
l’infant.
Atractives
Parlemd’interessosigustos,nopas
de capricis! Abans d’escollir, pensar
en com és l’infant que hi jugarà.
1 > Regaleu amb moderació.
No convertiu el vostre fill en un
nen hiperregalat.
2 > No us avanceu. Feu que el
vostre fill desitgi el regal.
3 > Els nens canvien d’idees.
Allò que desitgen avui, demà no
ho recordaran.
4 > Valoreu si el vostre fill vol el
regal perquè li agrada realment.
Diferenciem realitat i publicitat.
5 > Regalar contínuament acaba
frustrant. El vostre fill pensarà
que tot és fàcil d’aconseguir.
6 > No confondre el preu del regal
amb el seu valor, que és la part
moral, emocional, afectiva
i lúdica.
7 > El regal pertany al nen. Ha de
saber gestionar-lo, tenir-ne cura
i compartir-lo.
8 > No regaleu allò que vosaltres
sempre haguéssiu volgut tenir.
9 > El millor regal per al fill és el
seu temps. Dediqueu-ne molt
i d’excel·lent qualitat.
10 > La vostra actitud com a pa-
res davant del joc és fonamental.
Joguines que
afavoreixen el joc
Llibre
recomanat
El placer de jugar
Marín, S. Penón,
M. Martínez
Ediciones CEAC
Les autores, des
de l’experiència
com a mares, han
escrit un llibre per
ser subratllat amb
les anotacions dels
mateixos pares.
Descriu les carac-
terístiques evolu-
tives del nen i res-
pon als múltiples
interrogants
davant del joc.
Escollir i comprar una joguina és un acte
de comunicació entre pares i fills que
ens proposa un seguit d’aprenentatges
formidables. Conèixer i valorar les pos-
sibilitats:tocant,provant,preguntant...,
desitjant abans de comprar. També ens
obliga a seleccionar, comprenent que
desig i necessitat no són pas el mateix, i
que escollir entre centenars de joguines
no és renunciar, sinó preferir. Per últim,
cal actuar de forma responsable oferint
als infants un nombre de joguines que
sigui abastable, que puguin arribar a
conèixer, estimar, tenir-ne cura i con-
vertir-los en els seus millors companys
de creixement.
El joc esdevé un mitjà d’educació i des-
envolupament extraordinari. Però, tot i
la reconeguda importància del joc, no
sempre totes les joguines que se’ns
ofereixen responen a la representació
dels valors en què volem educar al nos-
tres fills i filles. Així doncs, la joguina
adquireix en el joc dels infants un valor
educatiu important, molt més enllà del
seu valor com objecte de regal, on so-
vint la releguem els adults.
Tanmateix, qualsevol objecte es pot
convertir, en les mans d’un infant, en
una joguina: una capsa de cartró, les
anelles de les cortines, un llençol…
L’objecte apareix des del primer mo-
ment intrínsecament vinculat al joc,
doncs és el seu suport. Les joguines
són, doncs, creacions espontànies dels
mateixos infants o creacions culturals
que els adults hem elaborat per al seu
desenvolupament i satisfacció.
Ens trobem aquí amb una contradicció.
En pocs anys, la proliferació de jogui-
nes cada cop més modernes, de més
qualitat, més cares i sofisticades no
ha afavorit sempre, com en un principi
hagués estat desitjable, el joc dels nos-
tres infants.
Imma
Marín
assessora
pedagògica
Directora
de Marinva
Joc i Educació
Cristina
Ramírez Roa
professora
de psicologia
evolutiva
i de l’educació
Universitat
de Barcelona
Consell
Cap joguina comercialitzada garanteix en sí mateixa el joc. El seu principal valor és divertir-nos,
proporcionar alegria, repte, sorpresa i satisfacció. Les joguines, regalades amb amor i compartides,
multipliquen els seus beneficis.
Hem de donar als fills l’oportunitat
de tenir temps per a l’avorriment
creatiu, per a la lectura, per a compar-
tir jocs de taula i tertúlies familiars
Decàleg
del regal
fapac respon Des de la FaPaC s’ofereix un servei d’assessorament i orientació a totes les AMPA
per resoldre els seus dubtes i per millorar el seu funcionament en el centre educatiu.
Envia’ns
la teva consulta
o dubte a través
de la web:
www.fapac.cat
Les AMPA estem obligades a
contractar una assegurança?
Les administracions, institucions, or-
ganismes, associacions, persones fí-
siques o jurídiques autoritzades per
a l’ús d’edificis, instal·lacions o ser-
veis dels centres docents, inclosos
els supòsits d’ús per a la realització
d’activitats complementàries o extra-
escolars, són responsables dels danys
que hi puguin causar. Hauran de subs-
criure una pòlissa de responsabilitat
civil que garanteixi la reparació dels
possibles danys en instal·lacions i ma-
terials, i d’indemnització per danys
a persones i béns aliens. Així mateix,
assumeixen totes les responsabilitats
derivades de la contractació de per-
sonal o serveis, sense que el Departa-
ment d’Educació en pugui assumir cap
responsabilitat.
Què faig per
contractar un monitor?
Si necessiteu els serveis d’un monitor
per a activitats extraescolars, aquest
ha d’estar contractat obligatòriament
independentment de les hores que
treballi. Existeixen diverses fórmules
legals per contractar els monitors.
L’AMPA pot contractar directament el
monitor que ha d’estar donat d’alta a la
Seguretat Social i registrar el contrac-
te; es realitzaran les nòmines oficials
i retencions d’IRPF corresponents. Al-
tra modalitat és contractar els serveis
a una Empresa d’activitats de lleure o
associació sense ànim de lucre. A més,
existeix una altra possibilitat: que els
monitors siguin uns professionals (au-
tònoms) amb possibilitat de facturar a
l’AMPA pels seus serveis.
Com fer el canvi
de junta directiva?
La junta directiva ha de ser aprovada
en assemblea general de socis mit-
jançant una votació que, segons els es-
tatuts, ha de ser secreta. L’assemblea,
però, pot decidir que es faci a mà
alçada. Un cop escollida la junta s’ha
de fer un certificat i registrar-lo en el
Registre d’Entitat Jurídiques del De-
partament de Justícia (c/ Pau Claris,
81, Barcelona). Es pot fer per correu
postal o en una oficina d’Acció Social
i Ciutadania de la Generalitat. El certi-
ficat ha d’estar signat pel president/a
entrant i sortint i el/la secretari/ària
entrant i sortint. Si no és possible el/
la president/a o el/la secretari/ària ha
de portar el certificat personalment al
Registre i fer l’acceptació del càrrec.
temps d’ampa { escola de pares15
Activitats
El Departament de Cultura publica a la xarxa una
de les agendes culturals més completes. Propostes
culturals diriges a joves i infants de totes les comar-
ques catalanes. S’actualitza diàriament i permet
fer recerques per data i activitat. N’hi ha per tots
els gustos.
www.cultura.gencat.cat/agendaPropostes per
compartir en família
WEB
Criatures.cat és un portal per a pares i mares
on hi trobareu notícies actuals sobre la família
i la criança dels fills, vídeos d’experts, i un fòrum
on compartir experiències i preocupacions.
Si us apunteu al Club Criatures podreu gaudir
de descomptes, ofertes amb entrades i premis
com llibres o cds de música.
www.criatures.cat
RàDIO
L’emisora COM Ràdio emet cada dissabte
de 4 a 6 de la tarda el programa “Digues-
COM”. L’espai està obert a la participació
de les escoles i, en clau d’humor, parla de
tot allò que hi està relacionat. Ràdio pen-
sada i feta per la mainada. Miquel Gimé-
nez dirigeix el programa.
www.comradio.com
ÒPERA
El Petit Liceu és l’aposta del Gran Teatre del Liceu
per apropar les arts escèniques als més petits.
Aquesta temporada la programació inclou cone-
gudes obres adaptades a aquest públic com
La petita Flauta Màgica o Els músics de Bremen.
www.liceubarcelona.cat
ESPECTACLES
La nova temporada del Poble Espanyol proposa
activitats durant tot l’any. El cartell inclou 45 activi-
tats familiars, com les actuacions del Mag Lari
i De Mortimers, a més de projeccions de curtmetrat-
ges del Festival Internacional de Barcelona (Mecal).
L’art, la festa, l’educació i la participació són els
eixos de les propostes.
www.poble-espanyol.com
BEQUES
La Fundació Jaume Casademont ha creat les Beques
Educar Menjant per premiar projectes innovadors
al voltant d’una alimentació saludable desenvolupats
en l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys.
S’atorgaran quatre beques de 3.000 euros cadascuna
a les millors iniciatives. El termini per participar resta
obert fins al 15 d’abril del 2010.
www.fundaciojaumecasademont.cat
EXCURSIÓ
Una visita a la Fundació Mona val la pena. És un
centre sense ànim de lucre de recuperació de primats
que han estat rescatats provinents del tràfic il·legal.
Una proposta interessant per comprendre i respectar
en família aquesta espècie animal. El centre està
a Riudellots de la Selva i ofereix visites guiades.
www.fundacionmona.org
Tel. 972 477 618
EXPOSICIÓ
La Fundació Francisco Godia organitza “Els dissabtes a la Fundació”,
una iniciativa perquè els més petits gaudeixin de l’art. L’exposició
“Pintura Antiga. Col·leccions privades” està dirigida a nens de 3 a 12
anys perquè coneguin les característiques dels períodes artístics.
A més, en el taller els infants realitzen un conte plàstic amb material
visual de l’exposició. Des del febrer fins al juny de 2010.
www.fundacionfgodia.org
MUSEUS
El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza
activitats, tallers i visites teatralitzades a totes les
seus (Barcelona, Empúries, Olèrdola, Ullastret, Girona).
Les propostes estan pensades perquè pares i fills
descobreixin junts el patrimoni arqueològic.
Moltes són gratuïtes.
www.mac.cat
Tel. 93 424 25 43 / 93 423 21 49
Què
fem?
Si esteu interessats
en un tema concret relacionat
amb l’educació dels fills
aquest és el vostre espai.
Envieu la vostra proposta a:
comunicacio@fapac.cat
Digues
la teva!
oliver martín { entrevista
...........................................................
L’actual televisió que s’emet a Espanya
és una eina educativa?
S’ha transformat en un fenòmen de des-
educació. Però, alerta!, de la deseduca-
ció també se n’aprèn.
Perquè cada vegada hi ha menys pro-
gramació per al públic infantil i juvenil?
No és tant la reducció, sinó la perversió
allò que espanta dels programes infan-
tils i juvenils. Avui les televisions, espe-
cialment les privades, es dirigeixen a
targets d’edat en funció del consum po-
tencial que tenen aquests sectors. El
públic infantil i juvenil interessa molt
perquè és consumidor i amb molts anys
per endavant per consumir. El que es-
panta, repeteixo, és el tipus de produc-
te que els hi proposa la tele per engan-
yar-los.
Les cadenes haurien d’estar obligades
a dedicar més temps als més joves?
Rotundament sí, però avui la lluita per
l’audiència ha fet que la línia divisòria
entre televisió pública i televisió priva-
da, estigui cada cop més esborrada.
És suficient el control que s’exerceix
sobre els continguts audiovisuals?
No m’agrada gens la paraula control.
No m’atreveixo a proposar una figura
de controlador. Més que donar les cul-
pes a la tele hem de fer catarsis nosal-
tres mateixos, l’audiència; és a dir, els
pares i els mestres.
És obligació d’escoles i d’instituts insti-
Ferran monegal, periodista i crític de televisió, reflexiona sobre el paper actual
dels mitjans audiovisuals i l’ús que en fan els joves.
L’assignatura d’educació
audiovisual és necessària”
“
Qui és
Ferran
Monegal?
Llicenciat en perio-
disme per l’Escola
de Periodisme de
Barcelona (1973),
Ferran Monegal
arrossega una
àmplia trajectòria
professional:
va exercir la crítica
de teatre al diari
Tele/eXpres, va ser
entrevistador a La
Vanguardia, sotsdi-
rector d’El Noticiero
Universal i funda-
dor i primer director
del diari Claro.
Des de fa més
de deu anys,
és crític de televisió
d’El Periódico de
Catalunya. La seva
mirada –aguda i in-
cisiva- ha fet de la
seva columna diària
tot un referent.
Des de setembre
de 2003, presenta
el programa Tele-
monegal a BTV.
entrevista } temps d’ampa / HIVERN 2010
tuïr l’assignatura d’educació audiovi-
sual en els seus programes d’estudis.
Ho vinc reclamant des de ja fa més de
deu anys.
L’esperada Llei Audiovisual serà una
eina eficaç per protegir els menors?
Als menors no se’ls han de crear bom-
bolles artificials ni tancar-los en paradi-
sos de dibuixets animats. El que s’ha de
fer és donar-los les eines intel·lectuals
suficients perquè es puguin enfrontar a
les trampes de la tele. I això és tasca de
pares i educadors.
Què haurien de tenir en compte els pa-
res a l’hora d’educar àudiovisualment
els fills?
No intentar amagar un aparell que és el
rei de les sales d’estar de totes les llars
i, per tant, no practicar la censura sinó
la il·luminació, la tutela, veure la tele
tots plegats, comentant allò que veiem.
Si els adults defugim d’aquesta respon-
sabilitat la infància i l’adolescència ac-
cediran pel seu compte, ja sigui a través
de l’aparell de televisió o per internet.
Val la pena que els fills continuïn mi-
rant l’actual televisió?
És que la veuran de totes maneres.
D’aquí la necessitat de la tutela dels
adults. No per amagar programes ni per
prohibir veure’ls, sinó tot el contrari.
foto}carloscollado

More Related Content

What's hot

Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012
Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012
Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012AMPA Escola Jovellanos
 
Presentacio reptes de l'educació a Catalunya
Presentacio reptes de l'educació a CatalunyaPresentacio reptes de l'educació a Catalunya
Presentacio reptes de l'educació a Catalunya
Fundació Jaume Bofill
 
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019 Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
Ajuntament de Barcelona
 
Informe inici del curs escolar 2021 2022
Informe inici del curs escolar 2021 2022Informe inici del curs escolar 2021 2022
Informe inici del curs escolar 2021 2022
Ajuntament de Barcelona
 
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...Compromís per Sagunt
 
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
Ajuntament de Barcelona
 
Dossier de premsa
Dossier de premsaDossier de premsa
Dossier de premsa
Fundació Jaume Bofill
 
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
Ajuntament de Barcelona
 
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Fundació Jaume Bofill
 
Revista xiprell 2017 corregit
Revista xiprell 2017 corregitRevista xiprell 2017 corregit
Revista xiprell 2017 corregit
Jesús García
 
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
Joventut Socialista Vallès Occidental
 
L’educació al llarg de la vida a Barcelona
L’educació al llarg de la vida a BarcelonaL’educació al llarg de la vida a Barcelona
L’educació al llarg de la vida a Barcelona
Ajuntament de Barcelona
 
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
illesperunpacte
 
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
Ajuntament de Barcelona
 
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013acefir
 
Presentació premsa escola nova 21
Presentació premsa escola nova 21Presentació premsa escola nova 21
Presentació premsa escola nova 21
escolalasinia
 
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Fundació Jaume Bofill
 
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Fundació Jaume Bofill
 

What's hot (20)

Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012
Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012
Manifest FAPAC Jovellanos 28 gener 2012
 
Presentacio reptes de l'educació a Catalunya
Presentacio reptes de l'educació a CatalunyaPresentacio reptes de l'educació a Catalunya
Presentacio reptes de l'educació a Catalunya
 
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019 Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
Informe sobre l'inici curs escolar 2018-2019
 
Informe inici del curs escolar 2021 2022
Informe inici del curs escolar 2021 2022Informe inici del curs escolar 2021 2022
Informe inici del curs escolar 2021 2022
 
Informe fracas-escolar
Informe fracas-escolarInforme fracas-escolar
Informe fracas-escolar
 
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...
Moc modificació de plantilles i el procés de matriculació en la localitat de ...
 
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
Informe d’inici del curs escolar 2019-2020
 
Dossier de premsa
Dossier de premsaDossier de premsa
Dossier de premsa
 
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
Informe d'inici del curs escolar 2020-2021
 
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
 
Revista xiprell 2017 corregit
Revista xiprell 2017 corregitRevista xiprell 2017 corregit
Revista xiprell 2017 corregit
 
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
Informe estudiar a catalunya - Estudiar al Vallès Occidental 2014
 
Porqué los jueves de lucha
Porqué los jueves de luchaPorqué los jueves de lucha
Porqué los jueves de lucha
 
L’educació al llarg de la vida a Barcelona
L’educació al llarg de la vida a BarcelonaL’educació al llarg de la vida a Barcelona
L’educació al llarg de la vida a Barcelona
 
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
Pacte per l'educació de les illes balears tercer esborrany 1 Abril 2015
 
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
Informe de la preinscripció als ensenyaments obligatoris del curs 2018-2019
 
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013
Intervenció Regidor d'educació III Jornades Europees 2013
 
Presentació premsa escola nova 21
Presentació premsa escola nova 21Presentació premsa escola nova 21
Presentació premsa escola nova 21
 
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
 
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
 

Similar to Revista Temps d'AMPA n4 (2010)

Proposta Educacio Esquerra Manresa
Proposta Educacio Esquerra ManresaProposta Educacio Esquerra Manresa
Proposta Educacio Esquerra Manresa
Eduard Cucurella
 
Inf proj educ_millorem_jul13
Inf proj educ_millorem_jul13Inf proj educ_millorem_jul13
Inf proj educ_millorem_jul13
VIOLETA CRISTIÀ
 
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
oriolllop
 
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluch
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluchProjecte direcció 16 20 escolaernestlluch
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluch
Ernest Lluch
 
Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18
Diego García
 
Pla organitzatiu escola pompeu fabra
Pla organitzatiu escola pompeu fabraPla organitzatiu escola pompeu fabra
Pla organitzatiu escola pompeu fabra
LuisgabuGar
 
Debat i aprèn
Debat i aprènDebat i aprèn
Debat i aprèn
Ajuntament de Barcelona
 
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educacióDossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Fundació Jaume Bofill
 
Suport a l'estiu, èxit al setembre
Suport a l'estiu, èxit al setembreSuport a l'estiu, èxit al setembre
Suport a l'estiu, èxit al setembre
Ajuntament de Barcelona
 
Llei Educacio Catalana
Llei Educacio CatalanaLlei Educacio Catalana
Llei Educacio Catalanadsanch45
 
La contribució de les AMPA en la qualitat educativa
La contribució de les AMPA en la qualitat educativaLa contribució de les AMPA en la qualitat educativa
La contribució de les AMPA en la qualitat educativa
Fundació Jaume Bofill
 
Servei Comunitari. Departament d'Ensenyament
Servei Comunitari. Departament d'EnsenyamentServei Comunitari. Departament d'Ensenyament
Servei Comunitari. Departament d'Ensenyament
reporteducacio
 
L’aula virtual
L’aula virtualL’aula virtual
Pec 2018 def
Pec 2018 defPec 2018 def
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
Rocio Avila
 
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartidaEscola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
Fundació Jaume Bofill
 
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiuPle 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
Ajuntament de Barcelona
 
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmica
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmicaMesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmica
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmicaAjuntament de Barcelona
 
Informe sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
Informe sobre les Escoles d'Adults a BarcelonaInforme sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
Informe sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
Ajuntament de Barcelona
 

Similar to Revista Temps d'AMPA n4 (2010) (20)

Proposta Educacio Esquerra Manresa
Proposta Educacio Esquerra ManresaProposta Educacio Esquerra Manresa
Proposta Educacio Esquerra Manresa
 
Inf proj educ_millorem_jul13
Inf proj educ_millorem_jul13Inf proj educ_millorem_jul13
Inf proj educ_millorem_jul13
 
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
Presentació de la directora de l'escola i la gerent. Reunió de l'AMPA. 7 de n...
 
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluch
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluchProjecte direcció 16 20 escolaernestlluch
Projecte direcció 16 20 escolaernestlluch
 
Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18
 
Pla organitzatiu escola pompeu fabra
Pla organitzatiu escola pompeu fabraPla organitzatiu escola pompeu fabra
Pla organitzatiu escola pompeu fabra
 
Debat i aprèn
Debat i aprènDebat i aprèn
Debat i aprèn
 
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educacióDossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
 
Suport a l'estiu, èxit al setembre
Suport a l'estiu, èxit al setembreSuport a l'estiu, èxit al setembre
Suport a l'estiu, èxit al setembre
 
Llei Educacio Catalana
Llei Educacio CatalanaLlei Educacio Catalana
Llei Educacio Catalana
 
La contribució de les AMPA en la qualitat educativa
La contribució de les AMPA en la qualitat educativaLa contribució de les AMPA en la qualitat educativa
La contribució de les AMPA en la qualitat educativa
 
Octaveta
OctavetaOctaveta
Octaveta
 
Servei Comunitari. Departament d'Ensenyament
Servei Comunitari. Departament d'EnsenyamentServei Comunitari. Departament d'Ensenyament
Servei Comunitari. Departament d'Ensenyament
 
L’aula virtual
L’aula virtualL’aula virtual
L’aula virtual
 
Pec 2018 def
Pec 2018 defPec 2018 def
Pec 2018 def
 
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
 
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartidaEscola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
Escola a temps complet. Cap a un model d'educació compartida
 
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiuPle 25 de maig: Espais suport educatiu
Ple 25 de maig: Espais suport educatiu
 
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmica
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmicaMesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmica
Mesura de Govern. Pla 16-19. Programa Recuperació acadèmica
 
Informe sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
Informe sobre les Escoles d'Adults a BarcelonaInforme sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
Informe sobre les Escoles d'Adults a Barcelona
 

More from Oliver Martin Martin

Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
Reportaje "El despegue de los viajes baratos"Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
Oliver Martin Martin
 
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
Oliver Martin Martin
 
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
Oliver Martin Martin
 
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SAEntrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
Oliver Martin Martin
 
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés BouEntrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
Oliver Martin Martin
 
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
Oliver Martin Martin
 
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo" Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
Oliver Martin Martin
 
Entrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
Entrevista José Riera, director comercial La Perla GrisEntrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
Entrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
Oliver Martin Martin
 
Entrevista David Cosculluela, director general de Ninco
Entrevista David Cosculluela, director general de NincoEntrevista David Cosculluela, director general de Ninco
Entrevista David Cosculluela, director general de Ninco
Oliver Martin Martin
 
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
Oliver Martin Martin
 
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
Oliver Martin Martin
 
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombres
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombresReportaje: Salud y belleza sólo para hombres
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombres
Oliver Martin Martin
 
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sano
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sanoReportaje: Apadrinar vacas para comer sano
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sano
Oliver Martin Martin
 
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianasReportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
Oliver Martin Martin
 
Reportaje tiendas multiprecio
Reportaje tiendas multiprecioReportaje tiendas multiprecio
Reportaje tiendas multiprecio
Oliver Martin Martin
 
Negocis europaest 270408
Negocis europaest 270408Negocis europaest 270408
Negocis europaest 270408
Oliver Martin Martin
 
Temps d'AMPA n7 (2011)
Temps d'AMPA n7 (2011)Temps d'AMPA n7 (2011)
Temps d'AMPA n7 (2011)
Oliver Martin Martin
 
Reportaje mercado preservativos
Reportaje mercado preservativosReportaje mercado preservativos
Reportaje mercado preservativos
Oliver Martin Martin
 

More from Oliver Martin Martin (18)

Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
Reportaje "El despegue de los viajes baratos"Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
Reportaje "El despegue de los viajes baratos"
 
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
Reportaje "RUW-Design, la sostenibilidad cuelga de una bolsa"
 
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
Reportaje "La moto urbana aprieta el acelerador"
 
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SAEntrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
Entrevista Miquel Ginesta, director general Barnatrans SA
 
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés BouEntrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
Entrevista Carlos G. Gotor, gerente de Cafés Bou
 
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
Reportaje "El Prat, de la industria a los servicios"
 
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo" Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
Reportaje "Headhunters: un aliado para cazar al mejor directivo"
 
Entrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
Entrevista José Riera, director comercial La Perla GrisEntrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
Entrevista José Riera, director comercial La Perla Gris
 
Entrevista David Cosculluela, director general de Ninco
Entrevista David Cosculluela, director general de NincoEntrevista David Cosculluela, director general de Ninco
Entrevista David Cosculluela, director general de Ninco
 
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
Reportaje: ¿Dónde reservo mi viaje?
 
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
Reportaje: "Las bodas gay entienden de moda"
 
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombres
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombresReportaje: Salud y belleza sólo para hombres
Reportaje: Salud y belleza sólo para hombres
 
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sano
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sanoReportaje: Apadrinar vacas para comer sano
Reportaje: Apadrinar vacas para comer sano
 
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianasReportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
Reportaje: Doble batalla para trans gays y lesbianas
 
Reportaje tiendas multiprecio
Reportaje tiendas multiprecioReportaje tiendas multiprecio
Reportaje tiendas multiprecio
 
Negocis europaest 270408
Negocis europaest 270408Negocis europaest 270408
Negocis europaest 270408
 
Temps d'AMPA n7 (2011)
Temps d'AMPA n7 (2011)Temps d'AMPA n7 (2011)
Temps d'AMPA n7 (2011)
 
Reportaje mercado preservativos
Reportaje mercado preservativosReportaje mercado preservativos
Reportaje mercado preservativos
 

Recently uploaded

Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (9)

Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 

Revista Temps d'AMPA n4 (2010)

  • 1. NÚm.04 HIVERN 2010tempsd’ampa A fons: El nou calendari escolar, a debat La nova proposta arriba amb alguns interrogants encara per resoldre. Reportatge: La implantació del llibre digital Nous reptes i preocupacions marquen l’entrada de les TIC a les aules. Bones pràctiques: Experiències exemplars Les AMPA expliquen les seves iniciatives i projectes més atractius. El rol de les ampa als centres educatius públics
  • 2. sumari } temps d’ampa / HIVERN 2010 2 MISSIÓ La missió de la FaPaC és treballar per una educació pública de qualitat, catalana, laica, gratuïta, equitativa i democràtica. Per aconseguir-ho: > Fomentem la participació associativa amb la coordinació i el desenvolupament de projectes comuns entre les AMPA > Actuem com a agent d’influència social i política per millorar el sistema educatiu > Oferim a les AMPA els serveis que siguin necessaris ON SOM Seu Catalunya Cartagena, 245, àtic 08025 Barcelona Tel. 93 435 76 86 / Fax 93 433 03 61 fapac@fapac.cat Delegació de Barcelona Ciutat Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61 bcnciutat@fapac.cat Delegació de Barcelona Comarques Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61 bcncomarques@fapac.cat Delegació de Girona Hotel d’Entitats, c/ de la Rutlla, 20-22 Tel. 972 21 92 12 / Fax 972 22 25 60 girona@fapac.cat Delegació de Lleida Passatge Pompeu, 4, 6a planta Tel. 973 23 23 59 / Fax 973 23 23 59 lleida@fapac.cat Delegació de Tarragona Fortuny, 23 Tel. 977 23 45 49 / Fax 977 21 76 08 tarragona@fapac.cat TEMPS D’AMPA. Revista d’informació i debat de la FaPaC Edita: Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) Coordinació editorial: Oliver Martín Consell de redacció: Junta de la FaPaC, Òscar Esteban (Direcció General), Oliver Martín (Premsa i Comunicació) Redacció: Marga Pont, Òscar Maronda, Oliver Martín Han col·laborat en aquest número: Imma Marín, Anna Escobedo, Cristina García Roa, Josep Maria Canyelles, Sara Berbel. Fotografia: FaPaC, Cristina Sánchez, Age Fotostock i altres. Disseny i maquetació: Gonell Comunicació Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica Tiratge: 20.000 exemplars Redacció, publicitat i subscripcions: Cartagena, 245, àtic. 08025 Barcelona Tel. 93 435 76 86 / fapac@fapac.cat Dipòsit legal: GI-390-2008 AMB EL SUPORT DE: a fons > El nou calendari escolar > La conciliació, encara pendent reportatge > El llibre digital > Les TIC a les aules què fem? > Assessorament actualitat > Punt de vista > Agenda escola de pares > Com escollir la millor joguina? > Fills hiperregalats i temps de crisi l’apunt > Fre al transport escolar bones pràctiques > Experiències exemplars > La meva AMPA entrevista > Ferran Monegal, periodista i crític de televisió 4 10 15 3 dossier central > El rol de les AMPA als centres educatius públics 7 14 6 12 16 ja som 1911 ampa www.fapac.cat Comptar amb una Llei pròpia d’educació és un assoliment del qual tots n’hem de sortir guan- yant i que ens afecta com a moviment de pares i mares d’alumnes. El gran repte radica ara en el seu desplegament, que ha de ser responsable i conseqüent, si no es vol que els seus objectius quedin en paper mullat. Els aspectes crucials s’han de desplegar amb la màxima urgència per pal·liar deficiències que, encara avui, conti- nuem denunciant. Ben al contrari, el calendari anunciat pel departament d’Educació apunta en una altra direcció. Per això, estem obligats a exigir mesures urgents per millorar la distri- bució desequilibrada de l’alumnat, i a reclamar un major control dels concerts perquè les esco- les que els rebin estiguin obligades a donar un servei públic. És necessari que els equips directius obrin, en- cara més, el centre educatiu a la participació de les famílies tant de forma individual -a tra- vés d’entrevistes, contactes amb tutors- com col·lectiva -a través de l’AMPA, el Consell Esco- lar-. Només així la carta de compromís formu- lada pel centre serà un veritable vehicle per a la participació i dibuixarà una comunitat edu- cativa compromesa a portar endavant un pro- jecte educatiu que ha de poder ser coordinat amb eficàcia per uns equips directius amb més capacitat. La difícil situació econòmica actual es tradueix en un pressupost públic restringit amb noves retallades a les inversions educatives, que ja es troben per sota de la mitjana europea. En som conscients. Però, com a moviment de pa- res i mares d’alumnes no podem estar-nos de defensar que l’educació pública -sempre i mal- grat tot- ha de ser una prioritat estratègica. Per a tothom. Des de les pàgines de la nostra revis- ta Temps d’Ampa, que en aquest número ence- ta una nova etapa amb una imatge renovada, continuarem fent sentir la nostra veu i posant a debat tots aquells temes que ens preocupen pel bé del nostre sistema educatiu. La LEC s’ha de desplegar de forma responsable per pal·liar les deficiències del nostre sistema educatiu Per una LEC més responsable Editorial:
  • 3. Barcelona va acollir el Congrés Mundial de l’Esport Escolar a Catalunya el pas- sat mes de novembre, on va participar la FaPaC. En la ponència presentada pel president, Walter Garcia, es va po- sar de relleu la tasca de les AMPA per promoure “un model esportiu a l’escola que fa possible la integració i la par- ticipació de tot l’alumnat en igualtat de condicions”. Durant el Congrés, es va destacar el treball de dinamització d’AMPA de la FaPaC fet en el Pla Cata- là de l’Esport a l’Escola perquè tots els centres disposin d’una programació que integri esport i temps de lleure “per fo- mentar valors educatius i de participa- ció”. En aquest marc, s’anuncià la crea- ció del Centre Internacional de Recerca en Esport Escolar de Cata- lunya (CIREEC), pioner en investigació i innovació. AMB EL CONGRÉS MUNDIAL DE L’ESPORT Segons el calendari previst pel departa- ment d’Educació s’ajornaran fins al curs 2012-2013aspectescrucialsperavançar en l’equitat del sistema educatiu. La FaPaC ha denunciat aquesta situació que afecta, especialment, l’articulació del Servei Educatiu de Catalunya o el nou Decret d’Admissió d’Alumnes. Lafederacióreclamaquel’administració adopti mesures immediates per millorar la distribució desequilibrada entre cen- tres públics i concertats de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Per a la FaPaC és indispensable que s’apliqui la legislació d’escolarització en vigor, amb criteris d’integració i au- les heterogènies, per tal de superar situacions de segregació escolar. Oposició al calendari de desplegament LEC La FaPaC continua treballant en el des- envolupament d’un Pla d’Acollida per a les famílies d’alumnes incorporats recentment al sistema educatiu català. El projecte pretén ser una eina útil per a les AMPA per tal de millorar la partici- pació d’aquestes famílies en el centre, acompanyar-les en el procés d’acollida i ajudar-les en les seves necessitats més bàsiques en relació a la informa- ció i l’accés als recursos disponibles. L’elaboració del pla respon a la neces- sitat de donar resposta a la diversitat de la comunitat educativa dels centres públics i de fer front a les situacions d’exclusió. El projecte compta amb l’ajut de la Secretaria per a la Immigració. pla d’acollida de famílies nouvingudes La FaPaC reclama a la Generalitat que asseguri l’obertura dels centres esco- lars durant la setmana de vacances d’hivern que es farà el curs vinent d’acord amb el nou calendari, ja que és una necessitat de moltes famílies. La federació reclama a Educació que assu- meixi la seva titularitat en l’organització d’activitats extraescolars durant aquest període, perquè considera injusta la de- cisió de fer recaure la responsabilitat en les AMPA i els ajuntaments, doncs en molts casos no tindran capacitat ni estaran en disposició de fer-se’n cà- rrec. Aquest model de gestió generarà una forta pressió d’obligacions legals i econòmiques sobre les AMPA i es tra- duirà en una font de desigualtats. CENTRES OBERTS A LES VACANCES DEL FEBRER Diada de l’Escola Pública Catalunya segueix a la cua de l’Estat espanyol i de la UE en el percentatge del PIB que inverteix en educació. Així es va posar de manifest a la jornada “Finançament de l’Educació Pública” organitzada pel Marc Unitari de la Comunitat Edu- cativa (MUCE), del qual forma part la FaPaC. L’adjunt al Sín- dic de Greuges de Catalunya, Xavier Bonal, va analitzar els efectes d’un finançament insuficient que es tradueix en aules sobresaturades, professorat i serveis educatius insuficients i, indirectament, en situacions de segregació escolar i de con- culcació del dret a l’educació en municipis extensos i en zo- nes rurals. Suspens a l’educació espanyola Espanya incompleix tots els objectius marcats per la Unió Europea per millorar els sistemes educatius en 2010. L’índex d’abandonament escolar ha augmentat fins al 31,9% (14,9%, mitjana europea) i els adolescents amb dificultats de com- prensió lectora arriben al 25,7%. Només el 60% dels joves de 22 anys ha completat l’educació secundària no obligatòria, lluny del 85%, objectiu fixat per la UE. A més, la inversió pública d’Espanya en educació (4,28% del PIB el 2006) està per sota de la mitjana (5,05%). Centres avaluats en quatre anys Les escoles i instituts públics i concertats catalans hauran d’elaborar en un termini de quatre anys un projecte educatiu en què fixaran els seus objectius acadèmics. Del seu compliment en dependran en bona part els recursos atorgats per la Generalitat. Aquesta és una de les novetats que recull l’esborrany del projecte de decret d’autonomia de centre que prepara Educació de cara al curs vinent, en el marc del desplegament de la LEC. El rendiment escolar, l’absentisme i la satisfacció de les famílies seran indicadors que s’avaluaran. D’INTERÈs La dada 5.317 milions d’euros és el pressupost anunciat per Educació per al 2010. 3,82% més que l’any passat. 333,2 milions d’euros es destinaran a ajudes i subvencions a famílies. XXXII AssEmblea General FaPaC 27 de març de 2010 barcelona X Jornades Coordinadora d’Escoles 0-12 Coorganitza FaPaC 29 i 30 gener de 2010 uab. bellaterra (barcelona) EXPO-JOVE. Saló de formació de treball i salut Del 26 al 29 de gener de 2010 girona www.firagirona.com II Congrés Internacional de Didàctiques: L’activitat del docent Grup investigació DIM-UAB Del 3 al 6 febrer de 2010 girona www.udg.edu Saló de l’Ensenyament - Estudia 2010 21a. edició Del 17 al 21 de març de 2010 barcelona www.ensenyament.com Mercatec. Experiències de tecnologia a la secundària Des del març fins al maig diferents punts de catalunya www.fundacion-epson.es/ mercatec AGENDA vine i participa temps d’ampa { actualitat3 Punt de vista
  • 4. La reforma del calendari escolar reobre el debat sobre els seus avantatges pedagògics i els reptes per conciliar vida familiar i laboral. El repte del nou calendari escolar La xifra 12-13setmanes festives a l’estiu situen Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia com els països amb més vacances seguides. S’avança la preinscripció escolar Al segon cicle d’educació infantil, primària i ESO, el període de preinscripició escolar per al curs 2010/11 s’obrirà del 2 al 16 de febrer, i no a finals de març com fins ara. Aquest avança- ment és d’especial interès per a les famílies amb fills de 3 anys que han de triar centre per primer cop. Inici de curs Fi de curs Vacances tardor Nadal Vacances hivern Primavera Estiu Vacances públi- ques i religioses Espanya 8 - 17 setembre 18 - 25 juny - - - 2 setmanes (23 des. - 8 gen.) 3 - 6 dies (en funció CC.AA.) Nova setmana blanca 1 setmana (26 març - 14 abril) 11 - 12 setmanes (finals juny - mitjans setembre) 12 dies França 2 setembre 2 juliol 1 setmana i mitja (24 oct. - 5 nov.) 2 setmanes (19 des. - gen.) 2 setmanes (6 febrer - 22 març) 2 setmanes (3 abril - 9 maig) 9 setmanes (2 juliol - 1 setembre) 3 dies Finlàndia 10 - 19 agost 4 juny 1 - 7 dies (octubre) 2 setmanes i mitja (21 des. - 6 gen.) 1 setmana (22 febrer - 14 març) 4 dies (2 - 5 abril) 10 - 11 setmanes (4 juny - mitjans agost) 2 dies EL CALENDARI EUROPEU Font: Eurydice (Comissió Europea) França Un model de fragmentació > Un descans estival més curt (nou set- manes) permet unes vacances més es- glaonades. > Descans a la tardor (Tots Sants); al Na- dal; al febrer o principis de març; i a la primavera, sense coincidir sempre amb la Setmana Santa degut a la laïcitat de l’estat francès. > La setmana de 35 hores laborables permet als pares acumular dies festius per quadrar les vacances amb els fills i fer activitats conjuntament. > Els ajuntaments organitzen un servei d’acollida de pagament, generalment en els centres, pels pares que no poden fer-se càrrec dels fills durant els perío- des no lectius. Finlàndia Referent en educació > S’imparteixen entorn d’unes 300 ho- res lectives menys que a Espanya, però lidera el rànquing de rendiment escolar; nosaltres estem a la cua. > Les vacances d’estiu comencen abans: a principis de juny; s’acaben a mitjans d’agost. > El seu calendari racionalitza la distri- bució dels períodes de descans. No fan ponts institucionals ni religiosos. > Model exemplar per la seva conci- liació familiar: a les cinc de la tarda la majoria dels pares està a casa amb els seus fills. EN QUINS PAÏSOS FIXAR-SE? El calendari escolar català encara queda lluny del marc educatiu europeu. l’OPINIÓ De la racionalització del calendari escolar fa anys que n’estem parlant la comunitat educativa. Fins i tot, hi ha acords escrits sobre cap a on hem de caminar i que hem anat renovant a mesura que el temps i la societat van suportant els canvis de la globalització. Hi ha un ampli consens en què les vacances esti- vals representen un període massa llarg de desconnexió amb els hàbits lectius. També, s’ha repetit una i altra vegada que hi ha trimestres en què el cansament de l’alumnat i també dels docents es fa més que palès per la llargària i la densitat de tantes setmanes seguides. Malgrat aquests i altres acords de la comunitat educativa, ara que arriba l’hora de posar en marxa un nou calendari que -tot i no ser l’ideal- comença a caminar cap a una fragmentació dels períodes lectius, com sempre s’ha demanat des de la FaPaC, salten les espurnes del des- acord, del temor als canvis, deguda- ment amanit pels mitjans de comu- nicació que han trobat un tema per polemitzar i tensar la societat. Aquest canvi es basa sobretot en els nens, nenes, joves i les seves neces- sitats cap a l’èxit escolar. A partir d’aquí, totes les qüestions que surtin som els adults què les hem d’anar solucionant, cadas- cú des de la seva responsabilitat. Aquesta modificació afecta tota la societat, com no podia ser menys. Ja és hora que una societat respon- sable prioritzi l’educació, doncs és el futur del seu país. És el moment en què totes les xarxes socials, les administracions, comunitat educa- tiva, treballem plegats de manera que la responsabilitat es conver- teixi en compromís i implicació. La innovació educativa no es fa només a l’escola; l’entorn també innova, perquè eduquem entre tots. Lola Abelló vicepresidenta fapac a fons } temps d’ampa / HIVERN 2010 4 òscar maronda { redacció .......................................................... Després de mesos de debat, només fal- ta que es compleixin els tràmits corres- ponents per a l’aprovació de la nova or- dre de calendari per al curs vinent que avança l’inici de curs al 7 de setembre a canvi d’una setmana de vacances al febrer. A la FaPaC, com a la resta de la comu- nitat educativa, se li han obert moltes expectatives, doncs és una reivindica- ció històrica de l’any 1993, inclosa en el manifest redactat per la federació Per un horari i jornada escolar pedagògi- cament positiu, laboralment raonable i socialment satisfactori. La FaPaC ha recollit la preocupació de moltes AMPA que veuen que part d’aquesta reforma es vol fer carregant amb més obliga- cions els voluntaris actius i els pares i mares d’alumnes en general que, en de- finitiva, són els que s’hauran de respon- sabilitzar de les activitats complemen- tàries als centres públics. El president de la FaPaC, Walter Gar- cia, destaca que l’ordre de calendari no està ben resolta: “a diferència de l’escola concertada, amb un titular clar, l’administració no sent l’organització d’activitats com a seva. Si una escola pública no ofereix prou serveis no pas- sa res, en el cas de la concertada sí”. Iésquenototeslesassociacionsniajun- taments estan en condicions d’assumir- ne aquesta tasca. “Aquesta exigència posarà moltes famílies en contra d’una reforma que és necessària”, sosté Gar- cia qui també adverteix que “pressio- narem perquè l’administració es res- ponsabilitzi de mantenir l’activitat als centres públics”. Millorar resultats pedagògics Coincidint amb la resta de la comunitat educativa, per a la federació el princi- pal punt a favor és l’aspecte pedagò- gic, és a dir, garantir que l’alumnat re- cuperi abans els hàbits d’estudis i, per tant, assoleixi un major rendiment a les classes. “Hem de vetllar perquè es dis- tribueixi millor el temps d’estudi i de descans”, comenta Lola Abelló, vice- presidenta de la FaPaC i representant al Consell Escolar de Catalunya. Les famílies confien que el nou calenda- ri ajudi a aconseguir un ritme de treball més racional. Els resultats, però, sense uncompromísenfermdel’administració educativa envers els seus centres pú- blics, encara estan en suspens. L’administració ha de garantir activitats al febrer
  • 5. La racionalització del calendari escolar ha posat sobre la taula un debat que tampoc és nou i que està relacionat amb les dificultats de conciliació familiar i la- boral amb què es troben molts pares i mares per fer-se càrrec dels seus fills en els períodes de vacances. Des de fa molts anys, la FaPaC ve recla- mant una major implicació en aquesta qüestió per part de tots els agents so- cials. “No només els agents educatius, sinó també les empreses, els sindicats i les administracions han d’entendre que l’educació és una qüestió que ens afec- ta a tota la societat, per la qual cosa necessitem la col·laboració de totes les parts per avançar en la gestió de les ac- tivitats escolars en els períodes de va- cances, tot afavorint que els nens no es quedin a casa sols veient la televisió”, afirma Lola Abelló. Gestió de les activitats Per ajudar els pares que no poden fer- se càrrec dels fills, especialment durant les vacances escolars, les AMPA venen assumint la gestió d’activitats extraes- colars pedagògiques i d’oci. D’aquesta manera, molts centres educatius obren les seves portes quan no hi ha classe perquè els estudiants tinguin opcions de continuar la seva educació en el lleu- re. No obstant, el nou calendari no ha de servir perquè les AMPA assumeixin una càrrega extra de responsabilitats durant aquesta nova setmana de des- cans. Per això, les famílies reclamen que les administracions posin els re- cursos necessaris i assumeixin la seva titularitat per garantir que els alumnes puguin continuar omplint el seu temps de vacances, ja que és un factor clau especialment valorat per aquells pares que no poden conciliar la interrupció lectiva dels fills amb la seva activitat la- boral. “Hem d’aconseguir obrir l’escola al barri, fins i tot els dies festius, per- què s’hi facin activitats de tot tipus per a qualsevol estudiant, sense discrimi- nar ningú, però per aconseguir aquest repte necessitem més recursos i un ma- jor suport dels ajuntaments”, adverteix Abelló. Major responsabilitat social D’altra banda, el nou calendari posarà a prova especialment el sector empre- sarial, doncs la seva implicació s’hauria de traduir en més permissivitat a l’hora de concedir dies lliures als seus treba- lladors en èpoques no habituals, com serà el mes de febrer. “És necessari que les empreses siguin més flexibles amb els horaris laborals per facilitar que els treballadors que som pares puguem compartir més estones d’oci amb els fills”, assenyala la vicepresidenta de la FaPaC. Fórmules conciliadores que funcionen Les AMPA estan darrere de la gestió de moltes fórmules conciliadores que funcionen a les escoles per donar un cop de mà als pares que tenen horaris laborals poc flexibles. PARES OCUPATS El nen clauer És un nou terme derivat de les interminables jornades labo- rals dels pares. Es refereix als nens que porten a sobre un joc de claus a edats no adequades per- què quan surten de l’escola no hi ha ningú a casa. Per a ells, la seva jornada s’acaba a les cinc de la tar- da. Però, i la dels seus pares? Més espais per a l’educació en el lleure Moltes escoles obren els seus patis els caps de setmana perquè els alumnes del barri puguin aprofitar els espais públics de lleure fora de l’horari lectiu. La iniciativa funciona a Barcelona des de fa tres anys sota el projecte “Temps de Barri, temps educatiu compartit”. El programa s’ha convertit en una bona opció per conciliar el temps lliure dels fills amb les necessitats horàries dels pares. Periòdicament, els patis acullen activitats de cap de setmana pensades per a compartir en família. ESCOLES OBERTES L’OPINIÓ DELS ExPERTS El conjunt del teixit empresarial hauria de prendre consciència de la rellevància que les polítiques conci- liadores tenen per a la mateixa com- petitivitat. Sovint alguns empresaris i empresàries lamenten la manca de civisme o es queixen que la capacita- ció acadèmica de les persones sovint no comporta uns valors emprenedors i de compromís. La conciliació no solament permet una relació en què hi guanyen les persones i l’empresa; també hi surt guanyant la comunitat en la mesura que les famílies poden assumir una millor responsabilitat en l’educació dels fills. A la societat actual és necessària un nova organització del temps de treball. Ja s’observen avenços significatius, però manca encara molta sensibilització i pedagogia social per tal que aquesta nova i més eficaç forma d’organitzar-nos sigui assumida per tota la societat. El 47% de les pimes catalanes apliquen ja mesures conciliadores perquè comporten beneficis com la fidelització dels treballadors, doncs un 28% tenen dificultats per atraure i retenir talent. La flexibilit- zació horària és la mesura més sol·licitada. Josep Maria Canyelles Expert i promotor de Responsabilitat Global Sara Berbel directora gene- ral d’igualtat d’oportunitats en el treball Arreu de la Unió Europea els estats del benestar han assumit la respon- sabilitat de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar per a mares i pares, mitjançant la regulació i finançament públic de serveis in- fantils, l’adaptació del sistema edu- catiu a les noves condicions socials i familiars, o mitjançant la inclusió de llicències parentals retribuïdes al nucli dels sistemes de seguretat social. Alguns països faciliten el còmput anual del temps de treball, la flexibilitat laboral en favor dels pares o dies de lliure disposició per motiu d’atenció sanitària o escolar dels fills, en alguns casos i països de forma remunerada i en d’altres no. Els serveis d’atenció comple- mentaris a l’escola són claus perquè tenen per objecte facilitar i garantir aquest encaix assumint una atenció de qualitat dels nens en els horaris i períodes no lectius en què els pares no estan disponibles. Són un recurs necessari per a la cura i socialització dels nens i adolescents. Als països amb serveis i polítiques socials més desenvolupades, com Dinamarca i Suècia, aquest tipus de serveis rep un important finançament públic i la contribució dels pares sol cobrir una part menor dels costos, amb atenció especial a les famílies amb dificultats. Des d’una perspectiva educativa i de cohesió social és im- portant, en tot cas, la qualitat i l’accessibilitat dels serveis per a totes les famílies. Anna Escobedo professora sociologia i anàlisi de les organitzacions ub temps d’ampa { a fons5 Nou calendari, però mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies? La conciliació, encara pendent Activitats extraescolars Fomenten la formació dels alumnes fora de l’horari lectiu. Activitats esportives Promouen l’activitat física i l’aprenentatge de valors. Servei de menjador escolar Un espai educatiu on aprendre hàbits saludables i mesures d’higiene. Servei d’acollida matinal i de tarda Per a les famílies amb problemes de conciliació. Casals de vacances, colònies Fan possible que els nens continuïn la seva educació en el lleure. a b c d e
  • 6. La retallada pressupostària ha amenaçat aquest curs la continuïtat del transport escolar a diversos municipis. Un nou mal de cap per a les famílies i una despesa addicional que ens allunya del dret a la gratuïtat de l’educació obligatòria. Fre al transport escolar Cap a la sostenibi- litat? Què passaria si tots els alumnes anessin a l’escola en transport privat? En un trajecte d’uns 13 km. un autobús escolar de 50 alumnes emet 1,2 kg de CO2. Si tots utilitzessin el transport privat la contaminació augmentaria fins als 60 kg. de CO2. Pressió dels pares a Tarragona Els pares dels alumnes del CEIP Mira- cle, majoritàriament residents en urba- nitzacions de llevant, han exercit una gran pressió durant aquests mesos per aconseguir que el transport esco- lar sigui gratuït per a les famílies, que habitualment assumien el copagament del cost amb uns 110 euros trimestrals. Després d’intenses negociacions amb l’ajuntament i el Consell Comarcal del Tarragonès, el consistori assumirà la part corresponent a les famílies. L’escola rural, principal víctima En les zones rurals, on difícilment arri- ba el transport urbà, el sistema de transport escolar és l’única alternativa gratuïta per arribar al centre educatiu. A més de ser un servei imprescindible, té una gran importància com a element vertebrador del territori que pot ajudar a evitar el despoblament de molts nu- clis rurals. Malauradament, cada ve- gada més centres deixen de matricular alumnes pel servei de transport defi- cient que els connecta amb les pobla- cions veïnes. Qui té dret a fer ús del servei de transport escolar obligatori? D’acord amb el Decret 161/1996, l’alum- nat d’educació obligatòria (primària i secundària) escolaritzat fora del seu municipi de residència ha de poder gaudir de forma gratuïta d’un servei de transport escolar. També es preveuen rutes de transport en casos en què, tot i residir al mateix municipi, hi hagi una distància important fins al centre. Per tenir dret al servei cal estudiar al centre determinat pel Departament d’Educació dins el mapa escolar. Qui pot fer ús del servei de transport escolar no obligatori? Els alumnes d’ensenyament obligatori (primària i secundària) i de segon cicle d’educació infantil, escolaritzats dins del seu terme municipal que sol·liciten utilitzar el servei de transport escolar de pagament gestionat pel Consell Co- marcal. 1,2 kg CO2 60 kg CO2 l’apunt } temps d’ampa / HIVERN 2010 6 GIRONA I LLEIDA, DOS EXEMPLES ON PERILLA EL TRANSPORT ESCOLAR NOTÍCIES BREUS El desplaçament fins al centre educatiu continua sent un problema no resolt per a una part de l’alumnat català davant la manca d’una xarxa de transports ade- quada. Per a les famílies, una despesa addicional. Tradicionalment, els alum- nes que estudien fora del seu munici- pi han patit aquesta situació, però un col·lectiu cada cop més afectat són els escolars que viuen en nuclis desagre- gats, és a dir, en pobles que es mante- nen dins de municipis molt amplis. En molts casos, la subsistència de l’escola rural depèn d’aquests nuclis. La distància que els alumnes han de re- córrer cada dia per anar a classe fa que l’ús del transport sigui una part del seu dret a l’educació. Es tracta d’un proble- mad’equitatquerequereixd’unfinança- ment prioritari. Sovint, la manca d’una xarxa d’autobusos públics obliga les fa- mílies -que tenen la possibilitat- a fer ús del vehicle privat, amb la consegüent despesa econòmica que això implica. Aquesta situació també suposa un pas enrere en la carrera per aconseguir un model de desenvolupament sostenible. I és que per apropar els fills a l’escola els pares es veuen obligats a recórrer molts quilòmetres perquè, molts cops, el centre està situat en direcció con- trària al seu lloc de feina. El problema s’agreuja quan l’alumne arriba a la se- cundària obligatòria, ja que els des- plaçaments són més llargs. Polèmica per la gratuïtat El transport escolar no obligatori ha es- tat novament motiu de polèmica aquest curs. La seva gratuïtat no és un dret per als alumnes que estudien dins del seu municipi, tant si el centre està allunyat de casa seva com si no hi han bones connexions. L’Administració considera que és un servei “no obligatori”. No obstant,alapràctica,tradicional- ment el seu cost s’ha acostumat a sufragar perquè en moltes poblacions -sobretot en municipis extensos amb pedànies de zones rurals- és l’única manera que tenen els alumnes per anar a classe. El finançament del servei és assumit des de la Generalitat, però la gestió recau en els consells comarcals i els ajuntaments. En diverses localitats, la gratuïtat del transport s’ha vist amenaçada a cau- sa de la retallada pressupostària del departament d’Educació. Alguns con- sells comarcals han fet pública la seva intenció de deixar d’assumir la despe- sa que comporta aquest servei argu- mentant una manca de recursos. Enmig d’aquesta polèmica, les famílies dels alumnes han tornat a ser les princi- pals castigades quan, en molts casos, es fan càrrec des de fa anys del copa- gament d’un servei que consideren un dret imprescindible davant la manca d’alternatives. Les conseqüències indi- rectes no acaben aquí. La subsistència de l’escola rural està en joc, després d’haver esdevingut un referent a Cata- lunya d’una educació propera i compar- tida amb les famílies. Moltes famílies assumeixen el copaga- ment d’un servei que hauria de ser gratuït No a la supressió, a Vilanova de Meià Per als vuit alumnes que viuen als pobles agregats de Gàrzola, Santa Maria de Meià i Boada, però estudien a Vi- lanova de Meià, el curs va començar sense transport es- colar després de trenta anys en funcionament. El Consell Comarcal de la Noguera va suspendre el servei al·legant manca de recursos, una decisió criticada per les famílies. “Treure el transport escolar suposa una despesa afegida per als pares que hem de portar els fills en cotxe privat”, comenta Montse Estrada, portaveu de l’AMPA del CEIP Mare de Déu del Puig de Meià, que també recorda que “així no es facilita la vida a les zones rurals sinó que es promou la discriminació”. Finalment, després de diverses reunions, l’administració atorgarà 9.000 euros al trans- port escolar, malgrat que hauran de ser les mateixes famí- lies les encarregades de gestionar el servei. Menys trajectes a Castelló d’Empúries Els desplaçaments del migdia s’han eliminat dos dies per setmana en el transport escolar a Castelló d’Empúries. La situació afecta 227 alumnes dels CEIP Ruiz Amado i CEIP Joana d’Empúries, molts dels quals resideixen a Empuria- brava. Ramon Montaner, president de l’AMPA d’aquest úl- tim centre, explica que la mesura obliga els nens a quedar- se forçosament en el menjador escolar davant la manca d’altres transports a excepció del vehicle particular. “Mal- grat l’ajut del Consell Comarcal, les famílies hem de pa- gar 3,80 euros per nen i dia, una despesa difícil d’assumir sobretot en llars amb diversos fills”. Montaner destaca, a més, que la saturació que experimentarà el menjador re- percutirà amb tota seguretat en la seva qualitat i el seu bon funcionament. El cotxe privat pot esdevenir l’única alternativa davant d’un dèficit de transport públic col·lectiu. Estem disposats a pagar aquest peatge? AMB LA LLEI A LA MÀ Els alumnes entre 6 i 9 anys són el sector que més utilitza el transport escolar } foto: oliver martín
  • 7. temps d’ampa { dossier central7 El rol de les ampa als centres públics L’OPINIÓ DELS PARES El suport dels pares és fona- mental perquè l’AMPA sigui més sòlida per tractar temes amb el centre i l’administració. Trobem a faltar un major reconeixement institucional a la nostra tasca, ja que ens comporta responsabi- litats que, molts cops, fins i tot ens obliga a perdre dies de vacances de la nostra feina. David Sarrà president ampa ceip doctor serés Alpicat, Lleida Després de sis anys com a presi- denta, he comprovat que moltes activitats no es farien en el cen- tre si no estigués l’AMPA. Els trà- mits burocràtics són un obstacle per tirar endavant nous projec- tes. Necessitem més ajudes a la tasca voluntària que fem. Montse Domínguez presidenta ampa ceip doctor trueta Viladecans, Barcelona A tots els membres ens agrada- ria tenir més temps per dedicar a l’associació, sobretot per incre- mentar el nivell de participació de les famílies a l’institut. Ens agradaria disposar de més fons, ajudes i subvencions per poder oferir més serveis. Busquem que els nostres fills estiguin en una escola amb re- cursos i amb el millor ambient possible. Volem aportar el nos- tre gra de sorra perquè quan els fills acabin aquesta etapa de la seva vida assoleixin un bon nivell de coneixements i de vivències. Pau Echauz Vicepresident ampa ies samuel gili i gaya Lleida Teresa Arbiol presidenta ampa ceip st. julià L’Arboç, Tarragona Com millorar l’educació del meu fill? Moltes mares i pares han resolt aquest interrogant participant en el centre educatiu a través de l’AMPA. És el movi- ment associatiu i voluntari més gran de Catalunya; reivindica una escola públi- ca, catalana i de qualitat, i té una llarga tradició, doncs les seves arrels es tro- ben als anys 70. La fotografia actual de les AMPA -tant a primària com a secun- dària- continua tenint com a protagonis- tes a pares voluntaris i compromesos que volen implicar-se en l’educació que reben els seus fills i que, a la vegada, també se senten responsables del futur del sistema educatiu en general. Alt grau d’implicació Amb formes de ser, sentir i fer diferents, els membres de l’AMPA participen -de manera associada i col·lectiva- en la gestió del centre. Es tracta d’un espai des d’on poden aportar i treballar con- juntament amb la direcció i l’equip do- cent. Però, l’educació va més enllà del que succeeix portes endins de classe. Per això, una de les preocupacions de l’AMPA continua sent garantir que tots els alumnes disposin de serveis neces- saris com són el menjador escolar, el servei d’acollida o les activitats extraes- colars. En la majoria dels casos i des del voluntarisme, les mateixes AMPA són les encarregades de tirar-los endavant perquè d’altra manera no estarien co- berts, ja sigui per manca de recursos o de suport públic. I és que les AMPA viuen de prop els reptes i les oportuni- tats de l’escola pública i desenvolupen uns serveis que podrien ser qualificats de semipúblics. En benefici de tots Les actuacions de les famílies són un treball col·lectiu especialment valuós. Les responsabilitats que assumeixen -econòmiques, legals, laborals i perso- nals- tenen com a beneficiaris el conjunt d’alumnes. Aquest objectiu global és el motor que mou l’activitat diària de les AMPA. Però la participació no és una tasca senzilla. Implicar-se en l’escola comporta als associats i associades una sèrie d’obligacions (assistència a reunions, gestions, etc.) que, moltes vegades, són difícils de compaginar amb la vida familiar i laboral davant la manca de mesures conciliadores. Això no és tot. L’esforç voluntari d’aquests pares segueix comptant, molts cops, amb un escàs reconeixement per part de l’Administració i, fins i tot, d’altres famílies. Les aportacions dels pares i mares d’alumnes s’han fet decisives en la millora del sistema educatiu. La seva tasca voluntària continua a l’ombra a l’espera d’un major reconeixement. Diccionari PARTICIPACIÓ: L’AMPA participa de forma oberta i activa en la vida del centre per di- namitzar la seva activitat i per pro- moure projectes complementaris a l’estudi. VOCACIÓ: Les mares i els pares de l’AMPA tenen vocació d’aportar i de col·laborar amb la direcció i l’equip docent del centre educatiu. COL·LABORACIÓ: L’AMPA fomenta el treball en xarxa amb d’altres agents educatius (moviment de lleure, associa- cions de mestres, etc.) L’educació dels fills s’enfronta a múltiples reptes que -en part i col·lectivament- s’intenten superar des de l’AMPA. La seva missió fonamental és defensar els interessos dels pares i mares d’alumnes associats en tot allò que té a veure amb l’educació dels seus fills i filles. Però, també, acostumen a fer-se càrrec de serveis molt importants dins del centre; pro- mouen activitats lúdiques, culturals i formatives; fomenten la inclusió social dels alumnes nouvinguts, i un llarg etcètera. Més reconeixement social És indubtable que l’existència de l’AMPA en un centre suposa un recurs positiu. No obstant, perquè pugui assumir tots els reptesnecessitadelreconeixementidelsuportdeciditd’altres membres de la comunitat educativa com l’administració. No sempre és el cas. Així ho comparteixen moltes famílies que, en moltes ocasions, se senten soles. D’aquí que les AMPA rei- vindiquin comptar no tan sols amb un finançament suficient sinó també amb un acompanyament real i uns referents que consideren necessaris per enfortir el seu treball i perquè les seves iniciatives arribin a bon port. El col·lectiu comparteix que si augmentés el reconeixement social que reben les fa- mílies la seva implicació i participació seria més alta, a l’igual que la qualitat dels serveis que promouen. ELS MIL REPTES DE LES AMPA És necessari el suport de tota la comunitat educativa Les AMPA tiren endavant serveis que podrien ser qualificats de semipúblics
  • 8. Associades a la FaPaC Les xifres És l’objectiu comú que comparteixen les més de 1.900 AMPA de Catalunya que hi estan federades. fapac: per una educació pública de qualitat dossier central } temps d’ampa / HIVERN 2010 8 SERVEIS > Informació i assessoria tècnica, legal i pedagògica > Formació especialitzada: Escola de Pares > Dinamització de l’AMPA > Suport en la resolució de problemàtiques > Interlocució amb administracions i agents educatius > Col·laboració amb institucions i entitats per fomentar la participació de les famílies > Assegurança de responsabilitat civil per a totes les activitats Presència en organismes públics Per fer sentir la veu de les famílies, la FaPaC està present en organismes i consells assessors dependents de l’administració (Consell Escolar de Catalunya, Consells Escolars Munici- pals, Observatoris, Taules, Comissions, etc). La federació també forma part de diferents entitats com a membre de ple dret; és el cas de CEAPA (Confedera- ció Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes), MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) i la Lliga per la Laïcitat. Formació per a les famílies Sovint, l’educació dels fills genera problemes als pares i ma- resquenosabencomafrontardeterminadessituacionsocom parlar sobre temes concrets. Per ajudar-los en la seva tasca educadora, la FaPaC compta amb l’Escola de Pares, un servei de formació pedagògica adreçat a les famílies. Conferències- col·loqui, cursos, tallers pràctics, xerrades o publicacions són algunes de les accions formatives que s’impulsen des de l’Escola de Pares, un espai on les famílies comparteixen les seves inquietuds i preocupacions sobre l’educació dels seus fills de manera que poden trobar una sortida als seus neguits. El conjunt d’accions formatives són obertes a tots els pares. A més, l’Escola de Pares ofereix formació especí- fica als associats de l’AMPA perquè disposin d’eines per mi- llorar el funcionament i la gestió de l’associació, de manera que la seva implicació sigui més gran en tots els projectes educatius del centre. ORGANISMES ESCOLA DE PARES 38% Centres d’Educació Especial 14% Escoles Bressol i Llars d’Infants 43% IES 90% CEIPS JA SOM 1911 AMPA PLA DE DINAMITZACIÓ ESPORTIVA Després de classe, esport Des de fa uns anys, la federació impulsa el Pla de Dinamit- zació Esportiva Escolar (PLADEE) per fomentar les activi- tats extraescolars esportives -com a forma d’oci i aprenen- tatge- amb les quals es transmeten valors i s’enforteixen els vincles entre l’alumne i l’escola. Des de la seva posada en marxa, el Pla ha aconseguit incrementar la participació dels alumnes de primària i secundària en activitats espor- tives fora de l’horari escolar. Per fomentar l’activitat física de joves i infants, la FaPaC col·labora amb el Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE), endegat per la Generalitat, fent que sigui conegut arreu del territori. Un equip de dinamitzadors visiten, animen i ajuden les AMPA a participar i inscriure’s en el Pla. La intervenció de la federació s’ha fet decisiva per engrescar els escolars a practicar esport. IES incorporats al PCEE 2007 > 66% 2009 > 75% CEIPS incorporats al PCEE 2007 > 14% 2009 > 44% La missió de la FaPaC és fer tot el possi- ble per garantir un sistema d’educació públic, inclusiu, gratuït i de qualitat. Per assolir aquest objectiu, la federació fomenta la participació associativa de les AMPA, promou el treball en xarxa i la coordinació del moviment. D’aquesta manera, les mares i pares que hi for- men part poden tirar endavant projec- tes i actuacions de forma coordinada. Les AMPA federades es defineixen per la seva pluralitat i diversitat: pertanyen a centres de primària (CEIP), instituts de secundària (IES) públics, escoles bres- sol i llars d’infants, i centres d’educació especial. En l’actualitat i com sempre ha fet al llarg de la seva història, la FaPaC està present en els principals debats rela- cionats amb l’educació per tal de millo- rar un sistema que no sempre funciona com seria desitjable. La federació facili- ta que les aportacions -i també les rei- vindicacions- de les famílies tinguin veu davant les administracions. Al servei de les AMPA La FaPaC impulsa diferents serveis per donar suport a l’activitat de les AMPA i per potenciar els seus projectes educa- tius. Ofereix serveis d’informació i as- sessorament tècnic, legal, pedagògic, així com recursos formatius a través de l’Escola de Pares. Des de les delega- cions territorials es dóna una atenció propera a les associacions i es potencia la seva dinamització. A més, la federa- ció col·labora amb institucions i entitas per fomentar la participació de les famí- lies en el centre escolar. La presència de FaPaC s’estèn per tot Catalunya. S’organitza en delegacions territorials per arribar a totes les associacions i oferir un servei proper: Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l’Estany Pla d’Urgell Priorat Ribera d’Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vall d’Aran Vallès Occidental Vallès Oriental 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 21 66 47 16 1 39 48 47 27 39 195 22 316 21 6 11 35 15 23 66 106 14 32 49 7 7 12 21 7 16 14 14 87 45 5 64 9 21 7 186 127 FaPaC Ampa federades 39 5 4 15 31 19 2 27 20 34 41 40 21 13 10 14 7 6 24 25 26 23 33 37 30 29 8 36 1 1618 28 38 32 35 12 113 17 22 9 60% Dels centres educatius públics Dades vigents a desembre de 2009
  • 9. Walter García Fontes serà rellevat de la presidència de FaPaC coincidint amb la finalització dels estudis postobligatoris de les seves filles. El proper març, la federació renovarà els òrgans de govern en Assemblea General. temps d’ampa { dossier central9 L’administració ha d’assumir el nostre rol”“ oliver martín { entrevista .......................................................... Com valores el teu pas per la presidèn- cia des del 2007? Aquests tres anys han estat un període interessant. Les nostres aportacions en la política educativa han sigut molt in- tenses, per exemple en el procés de desenvolupament de la Llei d’Educació de Catalunya. D’altra banda, quan vaig assumir la presidència em vaig marcar com a línia de treball repensar l’es- tructura de l’entitat tant des del punt de vista associatiu com organitzatiu. Ac- tualment, ho estem fent desenvolupant el Pla Estratègic aprovat en la darrera Assemblea. Aquest era un dels objectius pendents? Sí, ja que comptar amb un pla d’orga- nització interna és fonamental perquè permet veure cap a on volem anar i per adaptar la FaPaC a la realitat actual de les AMPA. Però, també hem avançat molt en potenciar la nostra presència i participació per mostrar el dia a dia de la nostra activitat mitjançant eines com la pàgina web o la revista. La finalitat no només és difondre un posicionament polític sinó també apropar temes d’ac- tualitat i d’utilitat per a les associa- cions. Està canviant la percepció social de les AMPA? És un dels temes en els quals estem tre- ballant perquè es visualitzi realment el paper que juguen les associacions de mares i pares en el sistema educatiu pú- blic perquè encara avui costa que l’AMPA no sigui vista únicament com una entitat de serveis. I per part de l’administració? L’administració no acaba d’assumir quin és el nostre rol; ens demana molt a les AMPA perquè es desentén dels serveis complementaris dels centres educatius. És cert que concedeix uns ajuts, però no reconeix realment tota la feina que fem. Hem de recordar que els ajuts tam- bé impliquen obligar molts pares volun- taris a assumir responsabilitats i dedi- car-hi temps quan no tindrien perquè. Han millorat les polítiques educatives durant els darrers anys? Sí, però queda molt camí per recórrer. Les polítiques s’han d’obrir encara més a la participació com no ha passat amb la LEC que, a més, pensem que no con- templa tot el que hauria d’haver recollit del Pacte Nacional per a l’Educació, aprovat el 2006. La llei no ha estat mas- sa agosarada en apostar per l’educació pública. Us sentiu decebuts? Ha estat una etapa molt interessant quant a política educativa, però amb moltes decepcions, sobretot relaciona- des amb el fet de no haver estat capaços d’avançar més en situar l’educació pú- blica com a eix central de tot el sistema educatiu i assegurar que anem cap a Qui és Walter García? La relació de Walter Garcia Fontes (Mon- tevideo, 1956) amb l’àmbit educatiu és molt estreta. Pare de dues filles de 17 i 21 anys, sempre ha viscut amb intensitat la seva educació par- ticipant de forma activa en l’AMPA del CEIP Provença- na i, més tard, de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. La seva implicació també està lliga- da a la docència. És professor titular del Departament d’Economia i Em- presa de la Univer- sitat Pompeu Fabra. Anteriorment, ha estat vicepresi- dent de la FaPaC i representant al Consell Escolar de Catalunya. una societat on l’educació pública sigui una opció vàlida i majoritària per a la població. Actualment, encara hi ha per- cepció que a través d’un cert pagament s’aconsegueix un nivell educatiu més alt; això és una mica decepcionant. Què haurà de prioritzar el futur Govern? El gran repte és garantir l’equitat en el sistema, donar suport als centres amb necessitats educatives, i elevar la quali- tat de tot el sistema. L’administració tampoc s’ha d’oblidar de donar més ei- nes de gestió i organització dels cen- tres que incentivin a tots els professio- nals a fer possible una millora. Quina és la demanda de les AMPA? Hem de disposar d’eines i recursos per augmentar la nostra participació en el sistema. Tots els estudis confirmen que el suport familiar és important i una de les vies és a través de les AMPA. Una recomanació per a la persona que et substituirà? Valoro l’oportunitat que he tingut de poder estar en contacte amb tantes AMPA i amb la gent que hi treballa per- què mai t’oblides de l’associació d’on has vingut. Ser membre de la federació no és qüestió d’estar molt o poc prepa- rat, el més important és continuar de- fensant, com a pares, una millor educa- ció pública per als fills. L’educació pública ha de ser una opció vàlida i majoritària
  • 10. Les aportacions econòmiques de les famílies és el que genera més ombres sobre tot el projecte de di- gitalització, però la seva complicitat és cabdal. L’administració finança la meitat del cost del portàtil, mentre que la resta –150 euros- és assumi- da pels pares. Els llibres digitals su- posen una despesa de 30 euros per alumne, un estalvi davant dels 300 euros dels llibres tradicionals. La in- cògnita, encara sense resoldre, és què passarà amb els programes de reutilització dels llibres de text, que s’havia anunciat com una via cap a la gratuïtat de tot el material didàc- tic i que té un caràcter clarament educatiu per a tots els membres de la comunitat educativa. Les TIC a l’escola europea Portàtils i llibres digitals arriben a les aules amb precipitació, i deficiències tècniques i de contingut. Problemes d’infraestructures i de connexió, principals obstacles de la seva implantació. El llibre digital entra amb pressa a les aules reportatge } temps d’ampa / HIVERN 2010 10 marga pont { redacció .......................................................... El llibre digital serà una realitat durant aquest any per a 22.000 alumnes de se- cundària de 200 centres. La xifra, però, no arribarà als 33.000 alumnes previs- tos, ja que finalment no s’hi afegiran els centres de primària. L’objectiu del Pro- jecte 1x1 per estendre l’ús de les Tec- nologies de la Informació i la Comuni- cació (TIC) a l’aula és que tot l’alumnat d’ESO i de 5è i 6è de primària tingui portàtil en 4 anys. Per fer-ho possible, la Generalitat ha signat amb el Ministe- ri d’Educació un conveni d’un any pro- rrogable per aportar, a parts iguals, 30 milions d’euros. Són les macroxifres del projecte. A petita escala, la implantació topa amb obstacles tècnics, però tam- bé de finançament, i amb reticències de professorat i famílies. La implantació funciona a dues veloci- tats. L’anomenat model 1:1 consisteix en cursar com a mínim el 60% de les matèries (5 assignatures) amb llibres digitals. Així ho fa el centre Jacint Ver- daguer de San Sadurní d’Anoia, un dels primers de Catalunya en utilitzar des del parvulari des de fa 15 anys les pis- sarres digitals interactives (PDI) i els projectors. Altres escoles segueixen el model de coexistència en què el llibre digital s’ha d’utilitzar en almenys dues assigna- tures, com a mínim durant el 60% del temps lectiu. És el cas de l’IES Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, amb més de 600 alumnes, que ha eliminat el lli- bre de text a les matèries de Tecnologia i Ciència. El centre no ha rebut portàtils i l’alumnat fa servir els ordinadors dis- ponibles, ja que des de fa vuit anys ha fet un esforç perquè totes les aules en tinguin. El coordinador informàtic, Ma- nel Bermúdez, creu que la majoria de centres encara no hi estan preparats i lamenta no tenir la instal·lació elèctri- ca ni la connexió d’Internet a punt “per donar servei al número de portàtils que hauríem de tenir”. Problemes de connexió Els llibres digitals només es poden con- sultar online, per això les queixes sobre la connexió són les més repetides. Qua- si tots els centres tenen Internet, però el curs 2007/08 només la meitat dispo- sava de connexió superior a 2 Mbps. “De vegades no carrega la pàgina o no surt l’idioma escollit”, explica una professora. En tot cas, el Departament ha remarcat el caràcter experimental del pla i ha informat que la connecti- vitat de tots els centres participants s’ha ampliat amb línies de 3 Mbps. Els serveis de manteniment són una altra part “delicada”, segons Bermúdez, qui assegura no donar a l’abast, tot i tenir alliberades algunes hores per resoldre incidències. “Hi hauria d’haver un equip fix d’informàtics per donar suport a uns quants centres; el coordinador hauria de ser l’enllaç entre el professorat i el servei tècnic”. L’aportació de les famílies, indispensable? Banda ampla ORDINADORS PER ALUMNE APLICACIONS 90% dels centres dels països nòrdics, Holanda, Estònia i Malta tenien banda ampla el curs 2007/08. 50% A Catalunya, només la meitat disposava de connexió superior a 2 Mbps. 1/7,2 A Catalunya hi ha 1 ordinador per cada 7,2 alumnes. 1/9 La mitjana europea és d’1 ordina- dor per cada 9 alumnes. 70% dels ordinadors són utilitzats per a usos pedagògics. Font: Informe i2010 (2007) CE; Generalitat de Catalunya; Informe SITES 2006. La implantació del projecte topa amb problemes tècnics i de finançament Més qualitat i diversitat editorial La preocupació del professorat davant dels llibres digitals és la qualitat dels continguts. Reconeixen que estan fets “a corre-cuita”, però valoren la rapidesa amb què es poden co- rregir errors d’edició. Aquest curs, Digital-text és l’única em- presa que ha ofert totes les assignatures, per això el 95% dels centres l’han triat. Davant d’això, moltes editorials ja estan treballant per al curs vinent. A més, la Generalitat pre- veu obrir una botiga online on, per un preu simbòlic, cada editor hi podrà vendre els seus materials. El responsable de les editorials educatives del Gremi d’Editors de Catalunya ha assegurat una oferta àmplia i de qualitat a un preu d’entre 70 i 100 euros. MÉS INFORMACIÓ
  • 11. APROFITEM LES TIC! L’entrada de les TIC a les aules obliga els professors a canviar d’hàbits i desperta dubtes entre els pares dels alumnes. Professorat i famílies tornen a aprendre L’elevat nombre d’hores que ha de dedi- car l’alumne davant la pantalla ha aixe- cat les reticències de moltes famílies. Per al director del centre Jacint Verda- guer, Robert Muñoz, “són unes eines que han d’estar al servei d’un projecte educatiu”. Quan se li pregunta per les hores que s’utilitza l’ordinador, respon amb un interrogant: “S’han preguntat quantes hores s’utilitza el bolígraf dins de l’aula?”. Maria Alonso Bonals, coor- dinadora pedagògica, afegeix que als pares “els preocupa molt els deures perquè moltes vegades els alumnes van amb una motxilla gairebé buida”. Per sentir-se més segures, les famílies demanen formació. “Un dia els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i a entrar a la web de l’escola”, comenta. Formació tecnològica Un dels antídots contra la por a les TIC és la formació. La professora de Capaci- tació Digital de la UOC, Teresa Romeu, remarca que al professorat li cal una formació en noves metodologies “com ara el treball en equip i introduir estra- tègies per dinamitzar la nova aula di- gital”, i també “conèixer el programari que li servirà per adaptar recursos i des- plegar una nova manera de fer la tasca docent”. El Departament d’Educació va formar en TIC 31.935 docents el curs 2008/09 i ha creat un servei d’atenció telefònica per a dubtes. El pla d’acollida d’alguns centres inclou formació en TIC i, fins i tot, es fomenta un agermana- ment del nou professor amb un de ve- terà que el guia. D’altres disposen de claustres pedagògics i cursos a la carta per introduir noves metodologies. temps d’ampa { reportatge11 Els pares eren com els alumnes, varen aprendre a utilitzar l’agenda electrònica i entrar a la web de l’escola L’ús d’ordinadors a les aules és encara poc freqüent, mentre que connectar-se fora del centre és cada cop més fàcil. La fractura tecnològica és evident. Ens hem de posar les piles tant mestres com famílies, editorials com empreses d’equipaments informàtics, i sobretot, l’administració, que ha d’invertir en les in- fraestructures. Un ordinador és una gran eina de tre- ball, però no serveix de res si no té una xarxa ràpida, continguts de qualitat i un programari lliure -sense ex- cuses-, equipaments auxiliars i un bon suport tècnic. Aspectes que no es donen a data d’avui i que reque- reixen d’un gran esforç econòmic. Volem un projecte 1x1 ben planificat i sense demores i, en cap cas, en perjudici d’altres inversions educatives necessàries. Els professors hauran de formar-se per donar contin- gut i sentit a aquestes eines. Ningú els demanarà que siguin experts. Com qualsevol nou repte requereix de l’entusiasme, dedicació i planificació habitual i, sobre- tot, del suport de les famílies per col·laborar, tal com hem fet fins ara. Molts dels equipaments informàtics dels centres els han pagat les AMPA, és a dir, les famílies, que també han assumit els projectes de reutilització de llibres de text. No és de rebut que el màxim responsable d’Educació justifiqui el cofinançament del cost del portàtil perquè ho valorem. Hem demostrat amb escreix la nostra corresponsabilitat en l’educació dels nostres fills, doncs lluny són les promeses de gra- tuïtat de llibres i de material escolar, quan la gratuïtat de l’educació obligatòria és un dret constitucional encara no satisfet. Haurem de dedicar part del nostre temps a les tec- nologies que els nostres fills i filles es trobaran a les aules i vetllar perquè en facin un bon ús. Aprofitem, nosaltres els adults, els cursos gratuïts existents per formar-nos i, així, no quedar-nos enrere del què ens ve a sobra. Endavant AMPA. Endavant famílies! Montse Nevado presidenta fapac comarques de barcelona Canvi d’eina o de model pedagògic? Introduir les TIC a classe no té perquè canviar-hi pràcticament res si l’estil d’ensenyament no es modifica. El lli- bre digital té elements interactius, però permet la consulta lineal com un llibre de text. “L’alumne ha d’adquirir una ac- titud proactiva; en el nou suport -ple d’imatges, videoclips, àudio i vincles- se l’ha d’ajudar perquè construeixi al- guns ítems del coneixement”, assegura Teresa Romeu, professora de la UOC. Per als experts es tracta més d’una qüestió d’actitud que d’aptitud. Mentre que per a uns docents el mèto- de tradicional ja no s’adiu amb la mane- ra de fer dels alumnes, per a altres els llibre de text i digital han de ser comple- mentaris. Adaptació del professorat El professorat tem la sobrecà- rrega de treball, però el llibre digital l’allibera de corregir exercicis i exàmens i li dóna méstempsperaprepararles classes. Francis Pisani, re- conegut analista en noves tecnologies, insisteix en què és bàsica l’adaptació, ja que el professor passa de tenir tota la informació a ser qui ajudi els alumnes a destriar quina és vàlida a Internet. SOLUCIONS AMENAÇA O OPORTUNITAT? > Fomenta l’autonomia en l’aprenentatge > Mètode més atractiu i interactiu > Correcció automàtica d’exercicis i exàmens > Seguiment dels deures a distància > Comunicació escola-família virtuals > Massa exposició a les pantalles; escriptura manual en risc > Professors incòmodes davant d’alumnes que en saben més > Sobrecàrrega de feina per preparar les classes > Preocupació sobre l’ús d’Internet dins i fora de l’aula > Demanda cofinançament de les famílies Professors: 1 de cada 4 fa ús de les TIC a l’aula 28,5% no les utilitza mai 43,7% té capacitat per aprofitar potencial educatiu 17,5% utilitza les TIC per innovar Alumnes: 1 de cada 5 utilitza habitualment les TIC a l’aula 16% atribueix millores en les qualificacions 30% de primària només accedeix a l’aula 5,9% utilitza TIC a l’escola pública vs 2,9% a la privada L’ÚS DE LES TIC Font: La integración de internet en la educación escolar española (Fundación Telefónica – UOC) DIGITAL VS. ANALÒGIC En aquests moments hi ha una fractura digital impor- tant entre dos dels principals integrants de l’educació: els estudiants i el professorat, que ha estat batejada amb dicotomies com alumnes digitals versus professors analògics o nadius digitals versus immigrants digitals. El professorat ha d’acceptar el repte de l’època que li ha tocat viure. Cal que prengui consciència de l’empenta digital dels alumnes i aprofitar-la per reconduir-los cap a un aprenentatge rellevant i significatiu. També li cal l’actitud de voler aprendre a aprendre amb les TIC. I en darrer lloc, la seva tasca docent és enriquir si compar- teix amb els companys-professors bones pràctiques i estratègies d’utilització del llibre digital en particular i dels entorns d’aprenentatge digital en global. Teresa Romeu professora àrea capacitació digital uoc
  • 12. El “Taller de Mares” és una iniciativa posada en marxa per l’AMPA d’aquest centre per tal d’implicar les mares en la formació dels seus fills. La idea va sor- gir arran l’insuficient interès general de les famílies per l’educació dels infants. Els tallers tenen lloc dues vegades a la setmana i fomenten la formació integral de les mares. La presidenta de l’AMPA, Beatriz Gar- cia, dóna els detalls: “Entre d’altres ac- cions, impartim xerrades psicològiques perquè les mares es coneguin millor; fem classes de meditació i relaxació perquè afrontin millor els problemes; visionem pel·lícules per promoure el debat i la reflexió”. Aquests tallers han esdevingut el canal més creatiu i imaginatiu de l’AMPA. De fet, les mares valoren el poder compar- tir un espai on parlar, riure i participar sense jerarquies. La presidenta comen- ta que el projecte és “atractiu, però també difícil”. Una autèntica carrera de fons que ja ha començat a donar els seus fruits amb unes famílies cada dia més implicades. Les AMPA desenvolupen múltiples campanyes, iniciatives i projectes. En aquesta secció us convidem a conèixer algunes experiències, exemples de bones pràctiques. Preneu nota!. Experiències exemplars bones pràctiques } temps d’ampa / HIVERN 2010 12 Sostenibilitat i medi ambient són pa- raules que coneixen bé els alumnes d’aquest centre, un dels 328 adherits a la xarxa d’Escoles Verdes de la Genera- litat de Catalunya. El programa pretén implantar l’educació ambiental a les es- coles per estendre valors sostenibles i responsables entre l’alumnat. La impli- cació de l’AMPA en el projecte ha estat fonamental, ja que ha buscat la compli- citat de tot l’alumnat i dels seus fami- liars per desenvolupar actuacions de millora ambiental. “A l’escola fem ser- vir plats i gots reutilitzables per estal- viar recursos i produir menys residus; a més, tenim contenidors per reciclar els subproductes que es generen”, comen- ta Àngel Ferrer, president de l’AMPA. L’esperit sostenible està tan estès a l’escola que al Nadal els arbres són re- ciclats, a l’igual que els materials que s’utilitzen per guarnir les instal·lacions quan hi ha celebracions. A més, el cen- tre participa en un programa amb el qual els alumnes coneixen les fonts naturals més emblemàtiques de Ripoll. L’escola, fins i tot, compta amb un hort on els infants poden descobrir que un tomàquet no creix a la prestatgeria del supermercat. UNA ESCOLA VERDA SOSTENIBLE. ampa ceip joan maragall (ripoll) 1 2 3 4 5 L’any passat, cinc alumnes de primer de batxillerat de l’IES Santiago Sobrequés van tenir l’oportunitat de conèixer de prop com viuen altres joves europeus la seva participació en la política. Va ser durant una trobada internacional a Rotterdam organitzada pel Parlament Europeu de Joves (European Youth Par- liament). Aquest és un projecte que vol promoure el debat sobre temes d’interès que preocupen els joves europeus. Cada any se celebren tres sessions interna- cionals amb més de 200 participants amb l’objectiu també de redactar unes resolucions que, un cop aprovades per l’Assemblea General, s’envien al Parla- ment Europeu. Des de fa cinc anys, l’AMPA de l’IES San- tiago Sobrequés promou la participació dels seus alumnes en aquest projecte. Facilita que els estudiants -amb domini de l’anglès- puguin assistir a aquestes trobades anuals. Suport al parlament europeu de joves. ampa ies santiago sobrequés (girona) Bàsquet,voleibol,gimnàstica,curses,... L’esport és el protagonista al CEIP Or- landai. Des de fa vint anys, l’interès de les famílies i del professorat ha estat potenciar l’activitat esportiva escolar i extraescolar. Actualment més de 300 persones hi fan alguna activitat, una xi- fra que no deixa d’augmentar. L’esport és una activitat compartida per mares, pares i fills. De fet, tots els exalumnes que volen poden continuar practicant esport a l’escola, muntar un equip, i mantenir així el contacte amb antics companys. L’èxit d’aquest model l’ha convertit en tot un referent. La participació de les famílies ha estat el motor del projecte; moltes han creat els seus equips de bàsquet i de volei- bol. La qualitat de molts esportistes es tan bona que, fins i tot, aquest curs hi ha federat un equip de bàsquet. L’escola participa en les competicions del Con- sell de l’Esport Escolar de Barcelona, organitza activitats com la Setmana Es- portiva i les Estades Esportives. Totes les iniciatives es fan amb una mateixa filosofia: fer amb l’esport un món més respectuós i solidari. L’ESPORT VIU A L’ESCOLA. ampa ceip orlandai (barcelona) TALLER DE MARES. ampa ceip baró de viver (barcelona) Molts dels alumnes d’aquesta escola berenen acompanyats pels seus pa- res, al menys un cop al mes. L’AMPA ha endegat una iniciativa per oferir - men- sualment i per quatre euros-, uns bere- nars per compartir en família. Durant aquesta estona s’organitza també un taller de manualitats atractives per a pares i nens que, a més, serveixen per transmetre valors com la igualtat, la sostenibilitat o el consum responsable. “El berenar és l’excusa per gaudir amb els nostres fills de fer una activitat con- junta, doncs la majoria de pares podem compartir cada cop menys temps d’oci amb ells”, afirma Susana Canet, presi- denta de l’associació. “Ens ha sorprès gratament veure un pare cosint o pintant pedres de colors al costat del seu fill”, afirma. Des que es varenposarenmarxa,cadavegadahiha més famílies interessades en aquests berenars en els què hi participen una vintena de nens acompanyats dels seus pares. Gairebé tots repeteixen. BERENARS EN FAMÍLIA. ampa ceip alfons xiii (molins de rei - barcelona)
  • 13. temps d’ampa { bones pràctiques13 Darrera de cada associació de mares i pares hi ha una història que la fa única i diferent. Les voleu conèixer? La meva ampa Aquest curs, l’AMPA del CEIPM Esco- la Casas, amb 225 alumnes i situada al barri del Clot de Barcelona, està de celebració: commemora el seu 25è. aniversari. Va ser a la dècada dels 80 quan l’associació va començar a fun- cionar amb l’impuls d’uns pares i ma- res amb inquietuds per participar en l’educació del seus fills i filles. Cada primer dijous de mes la junta, ober- ta a les famílies, debat i proposa les línies d’actuació de l’AMPA, que ac- tualment compta amb una quinzena de membres. Des dels seus inicis, la col·laboració de l’AMPA ha estat im- portant per aconseguir que l’escola si- gués mixta o per protegir el patrimoni històric i urbanístic de l’edifici on està ubicada. A més, les aportacions de les famílies a nivell pedagògic han fet que l’escola destaqui al barri pel seu valor afegit. Per commemorar els 25 anys d’histò- ria, l’AMPA organitza una exposició per agrair l’esforç dels seus represen- tants al llarg d’aquest temps. I és que per a l’actual president, Ricard Vega, el protagonisme se l’han d’emportar totes les persones que hi formen part. L’AMPA Escoles de Cabanes es defi- neix per la seva singularitat. Les famí- lies es van organitzar com a associa- ció l’any 2005 per aconseguir reobrir l’escola després d’un llarg període tancada. L’objectiu de l’AMPA i de l’Ajuntament era que el poble no deixés de tenir serveis educatius pels seus veïns. L’associació té una altra caracterís- tica: hi participen conjuntament els pares i mares dels alumnes que van a l’escola bressol municipal Picacanya i al CEIP Cabanes. D’aquesta manera, l’AMPA ha fet pos- sible que el salt de cicle educatiu dels alumnes no sigui cap impediment per- què les famílies puguin continuar par- ticipant en la vida escolar dels fills. Actualment, hi estudien uns 88 nens: 62 al CEIP i 26 a l’escola bressol. La implicació de les famílies és molt elevada i, amb la col·laboració dels equips de mestres, ha estat determi- nant per aconseguir recursos per a to- tes dues escoles i tirar endavant molts projectes educatius, conjuntament amb el consistori i amb les entitats del poble. Els membres de l’AMPA, però, continuen denunciant els obs- tacles que s’hi troben per desenvolu- par la seva tasca com són els tràmits per sol·licitar subvencions i ajuts i les tasques de gestió, que els hi compor- ten molt de temps que podrien dedi- car a altres feines. A més, asseguren que moltes qüestions haurien d’estar garantides per l’administració edu- cativa. El curs passat, l’associació va recordar la història escolar del muni- cipi amb l’organització de l’exposició “+ de 100 anys d’escola a Cabanes” 25 anys al costat de l’escola Per un poble amb escola AMPA CEIPM ESCOLA CASAS AMPA escoles de cabanes Premis CAC a l’escola El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha convocat la VII edició dels Premis el CAC a l’escola. Poden participar els cen- tres d’educació infantil, primària i se- cundària de Catalunya, tant públics com privats. Tenen com a objectiu fomentar una lectura crítica i creativa dels mit- jans audiovisuals entre els infants i els adolescents. Els guardons s’atorgaran en dues categories per premiar escoles i professorat. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el mes de març de 2010. Per consultar els detalls, visi- teu www.cac.cat FaPaC i Bàsquet Arreu La Federació Catalana de Basquetbol impulsa el projecte Bàsquet Arreu amb què col·labora la FaPaC per estendre aquest esport en horari extraescolar. “Volem crear Escoles de Bàsquet amb nens de 5 a 12 anys i per fer-ho facili- tem a les entitats suport organitzatiu, econòmic i formatiu”, comenta Carles Carnicero, sotsdirector de Promoció de la FCB. Les Associacions i Seccions Esportives d’AMPA poden implantar el projecte de forma gratuïta en la seva programació d’activitats. Més informa- ció a www.basquetcatala.com NOTÍCIES BREUS BARCELONA Sant Joan de Malta, 44 Cabanes (Alt Empordà) Sant Cristòfol Colom, 6
  • 14. Ens preguntem si podem invertir la ten- dència consumista dels últims anys i si l’educació pot assolir algun canvi com el que necessitem: urgent, efectiu i con- sensuat. No hem d’oblidar que els nens comencen el seu afany consumista molt abans de començar qualsevol sistema educatiu. L’excusa dels adults és subs- tituir el temps que s’ha de passar amb els fills per objectes de consum, per co- ses que els entretinguin, els ensenyin i els compensin les manques afectives. Des de la nostra talaia de consumistes compulsius, podem observar com els nens d’ara -ciutadans i dirigents del fu- tur- duen empremtes culturals preocu- pants respecte a l’esforç, el sacrifici, l’èxit fàcil, el baix nivell de solidaritat. Això es deu al fet que els estem dissen- yant un cervell i un futur plens de desi- tjos que han de ser satisfets immedia- tament, amb una molt baixa tolerància a la frustració i una menor o nul·la ca- pacitat d’esforç, entre d’altres. Els nens hiperregalats descrits per l’autora fa més de deu anys continuen, malgrat la crisi, el seu ascens numèric. A més, anem sumant al seu recompte molts altres tipus de consumisme de risc, com és el fet de començar la vida social abans d’estar-hi preparats per- què els donem maduresa com si es trac- tés també d’un article de consum. Cer- tament, ens trobem amb una societat amb un alt nivell d’incongruència. Però, creiem que aquest moment de crisi -que segurament durarà més del que seria desitjable- podria ser utilitzat de forma congruent i educativa per tal de buscar i trobar formes de revisió de les normes i valors familiars i socials, a partir de la realitat de les coses. Siguem positius. Comencem un treball d’alçada descarregant les motxilles dels nens de tant pes innecessari i po- sem-hi valors com l’esforç i la satisfac- ció per ser, no pas per tenir. Ralentim la seva vida i la nostra. Gaudim de les seves edats; que visquin allò que els vagi corresponent en cada moment i nosaltres, acompanyant-los, per poder gaudir també -com ho van fer els nos- tres pares- d’una opressió econòmica que, més endavant, es va convertir en imaginació, i d’algun sacrifici extra que va arribar a ser el motiu per a una dedi- cació professional. Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a “l’avorriment creatiu”, per a la lectura, per a compartir jocs de taula i tertúlies familiars. En fi, per a aprendre a poc a poc a ser persones. També nosaltres podem carregar les nostres mateixes motxilles amb més temps i ganes de compartir amb ells la realitat. Per això, proposem regalar temps als fills. És gratuït. Ells ho agrai- ran i nosaltres també. escola de pares } temps d’ampa / HIVERN 2010 14 Com escollir la millor joguina? Fills hiperregalats i temps de crisi Estimuladores Dequalsevolaspectedeldesenvo- lupament de l’infant: capacitats, accions, habilitats i actituds com la curiositat i la cura pel detall. Segures i de qualitat No s’han d’espatllar a la primera de canvi. L’infant ha d’aprendre a tractarles amb cura. Que siguin sòlides no significa que es puguin maltractar. Variades i en la justa mesura És necessari gaudir de diferents ti- pus de joguines, però sense excés. Millor la qualitat que la quantitat. Adequades a l’edat No han de ser ni massa senzilles per avorrir ni tan complicades que resultin reptes insuperables que frustraran innecessàriament l’infant. Atractives Parlemd’interessosigustos,nopas de capricis! Abans d’escollir, pensar en com és l’infant que hi jugarà. 1 > Regaleu amb moderació. No convertiu el vostre fill en un nen hiperregalat. 2 > No us avanceu. Feu que el vostre fill desitgi el regal. 3 > Els nens canvien d’idees. Allò que desitgen avui, demà no ho recordaran. 4 > Valoreu si el vostre fill vol el regal perquè li agrada realment. Diferenciem realitat i publicitat. 5 > Regalar contínuament acaba frustrant. El vostre fill pensarà que tot és fàcil d’aconseguir. 6 > No confondre el preu del regal amb el seu valor, que és la part moral, emocional, afectiva i lúdica. 7 > El regal pertany al nen. Ha de saber gestionar-lo, tenir-ne cura i compartir-lo. 8 > No regaleu allò que vosaltres sempre haguéssiu volgut tenir. 9 > El millor regal per al fill és el seu temps. Dediqueu-ne molt i d’excel·lent qualitat. 10 > La vostra actitud com a pa- res davant del joc és fonamental. Joguines que afavoreixen el joc Llibre recomanat El placer de jugar Marín, S. Penón, M. Martínez Ediciones CEAC Les autores, des de l’experiència com a mares, han escrit un llibre per ser subratllat amb les anotacions dels mateixos pares. Descriu les carac- terístiques evolu- tives del nen i res- pon als múltiples interrogants davant del joc. Escollir i comprar una joguina és un acte de comunicació entre pares i fills que ens proposa un seguit d’aprenentatges formidables. Conèixer i valorar les pos- sibilitats:tocant,provant,preguntant..., desitjant abans de comprar. També ens obliga a seleccionar, comprenent que desig i necessitat no són pas el mateix, i que escollir entre centenars de joguines no és renunciar, sinó preferir. Per últim, cal actuar de forma responsable oferint als infants un nombre de joguines que sigui abastable, que puguin arribar a conèixer, estimar, tenir-ne cura i con- vertir-los en els seus millors companys de creixement. El joc esdevé un mitjà d’educació i des- envolupament extraordinari. Però, tot i la reconeguda importància del joc, no sempre totes les joguines que se’ns ofereixen responen a la representació dels valors en què volem educar al nos- tres fills i filles. Així doncs, la joguina adquireix en el joc dels infants un valor educatiu important, molt més enllà del seu valor com objecte de regal, on so- vint la releguem els adults. Tanmateix, qualsevol objecte es pot convertir, en les mans d’un infant, en una joguina: una capsa de cartró, les anelles de les cortines, un llençol… L’objecte apareix des del primer mo- ment intrínsecament vinculat al joc, doncs és el seu suport. Les joguines són, doncs, creacions espontànies dels mateixos infants o creacions culturals que els adults hem elaborat per al seu desenvolupament i satisfacció. Ens trobem aquí amb una contradicció. En pocs anys, la proliferació de jogui- nes cada cop més modernes, de més qualitat, més cares i sofisticades no ha afavorit sempre, com en un principi hagués estat desitjable, el joc dels nos- tres infants. Imma Marín assessora pedagògica Directora de Marinva Joc i Educació Cristina Ramírez Roa professora de psicologia evolutiva i de l’educació Universitat de Barcelona Consell Cap joguina comercialitzada garanteix en sí mateixa el joc. El seu principal valor és divertir-nos, proporcionar alegria, repte, sorpresa i satisfacció. Les joguines, regalades amb amor i compartides, multipliquen els seus beneficis. Hem de donar als fills l’oportunitat de tenir temps per a l’avorriment creatiu, per a la lectura, per a compar- tir jocs de taula i tertúlies familiars Decàleg del regal
  • 15. fapac respon Des de la FaPaC s’ofereix un servei d’assessorament i orientació a totes les AMPA per resoldre els seus dubtes i per millorar el seu funcionament en el centre educatiu. Envia’ns la teva consulta o dubte a través de la web: www.fapac.cat Les AMPA estem obligades a contractar una assegurança? Les administracions, institucions, or- ganismes, associacions, persones fí- siques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o ser- veis dels centres docents, inclosos els supòsits d’ús per a la realització d’activitats complementàries o extra- escolars, són responsables dels danys que hi puguin causar. Hauran de subs- criure una pòlissa de responsabilitat civil que garanteixi la reparació dels possibles danys en instal·lacions i ma- terials, i d’indemnització per danys a persones i béns aliens. Així mateix, assumeixen totes les responsabilitats derivades de la contractació de per- sonal o serveis, sense que el Departa- ment d’Educació en pugui assumir cap responsabilitat. Què faig per contractar un monitor? Si necessiteu els serveis d’un monitor per a activitats extraescolars, aquest ha d’estar contractat obligatòriament independentment de les hores que treballi. Existeixen diverses fórmules legals per contractar els monitors. L’AMPA pot contractar directament el monitor que ha d’estar donat d’alta a la Seguretat Social i registrar el contrac- te; es realitzaran les nòmines oficials i retencions d’IRPF corresponents. Al- tra modalitat és contractar els serveis a una Empresa d’activitats de lleure o associació sense ànim de lucre. A més, existeix una altra possibilitat: que els monitors siguin uns professionals (au- tònoms) amb possibilitat de facturar a l’AMPA pels seus serveis. Com fer el canvi de junta directiva? La junta directiva ha de ser aprovada en assemblea general de socis mit- jançant una votació que, segons els es- tatuts, ha de ser secreta. L’assemblea, però, pot decidir que es faci a mà alçada. Un cop escollida la junta s’ha de fer un certificat i registrar-lo en el Registre d’Entitat Jurídiques del De- partament de Justícia (c/ Pau Claris, 81, Barcelona). Es pot fer per correu postal o en una oficina d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. El certi- ficat ha d’estar signat pel president/a entrant i sortint i el/la secretari/ària entrant i sortint. Si no és possible el/ la president/a o el/la secretari/ària ha de portar el certificat personalment al Registre i fer l’acceptació del càrrec. temps d’ampa { escola de pares15 Activitats El Departament de Cultura publica a la xarxa una de les agendes culturals més completes. Propostes culturals diriges a joves i infants de totes les comar- ques catalanes. S’actualitza diàriament i permet fer recerques per data i activitat. N’hi ha per tots els gustos. www.cultura.gencat.cat/agendaPropostes per compartir en família WEB Criatures.cat és un portal per a pares i mares on hi trobareu notícies actuals sobre la família i la criança dels fills, vídeos d’experts, i un fòrum on compartir experiències i preocupacions. Si us apunteu al Club Criatures podreu gaudir de descomptes, ofertes amb entrades i premis com llibres o cds de música. www.criatures.cat RàDIO L’emisora COM Ràdio emet cada dissabte de 4 a 6 de la tarda el programa “Digues- COM”. L’espai està obert a la participació de les escoles i, en clau d’humor, parla de tot allò que hi està relacionat. Ràdio pen- sada i feta per la mainada. Miquel Gimé- nez dirigeix el programa. www.comradio.com ÒPERA El Petit Liceu és l’aposta del Gran Teatre del Liceu per apropar les arts escèniques als més petits. Aquesta temporada la programació inclou cone- gudes obres adaptades a aquest públic com La petita Flauta Màgica o Els músics de Bremen. www.liceubarcelona.cat ESPECTACLES La nova temporada del Poble Espanyol proposa activitats durant tot l’any. El cartell inclou 45 activi- tats familiars, com les actuacions del Mag Lari i De Mortimers, a més de projeccions de curtmetrat- ges del Festival Internacional de Barcelona (Mecal). L’art, la festa, l’educació i la participació són els eixos de les propostes. www.poble-espanyol.com BEQUES La Fundació Jaume Casademont ha creat les Beques Educar Menjant per premiar projectes innovadors al voltant d’una alimentació saludable desenvolupats en l’àmbit educatiu i lúdic de 0 a 16 anys. S’atorgaran quatre beques de 3.000 euros cadascuna a les millors iniciatives. El termini per participar resta obert fins al 15 d’abril del 2010. www.fundaciojaumecasademont.cat EXCURSIÓ Una visita a la Fundació Mona val la pena. És un centre sense ànim de lucre de recuperació de primats que han estat rescatats provinents del tràfic il·legal. Una proposta interessant per comprendre i respectar en família aquesta espècie animal. El centre està a Riudellots de la Selva i ofereix visites guiades. www.fundacionmona.org Tel. 972 477 618 EXPOSICIÓ La Fundació Francisco Godia organitza “Els dissabtes a la Fundació”, una iniciativa perquè els més petits gaudeixin de l’art. L’exposició “Pintura Antiga. Col·leccions privades” està dirigida a nens de 3 a 12 anys perquè coneguin les característiques dels períodes artístics. A més, en el taller els infants realitzen un conte plàstic amb material visual de l’exposició. Des del febrer fins al juny de 2010. www.fundacionfgodia.org MUSEUS El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza activitats, tallers i visites teatralitzades a totes les seus (Barcelona, Empúries, Olèrdola, Ullastret, Girona). Les propostes estan pensades perquè pares i fills descobreixin junts el patrimoni arqueològic. Moltes són gratuïtes. www.mac.cat Tel. 93 424 25 43 / 93 423 21 49 Què fem? Si esteu interessats en un tema concret relacionat amb l’educació dels fills aquest és el vostre espai. Envieu la vostra proposta a: comunicacio@fapac.cat Digues la teva!
  • 16. oliver martín { entrevista ........................................................... L’actual televisió que s’emet a Espanya és una eina educativa? S’ha transformat en un fenòmen de des- educació. Però, alerta!, de la deseduca- ció també se n’aprèn. Perquè cada vegada hi ha menys pro- gramació per al públic infantil i juvenil? No és tant la reducció, sinó la perversió allò que espanta dels programes infan- tils i juvenils. Avui les televisions, espe- cialment les privades, es dirigeixen a targets d’edat en funció del consum po- tencial que tenen aquests sectors. El públic infantil i juvenil interessa molt perquè és consumidor i amb molts anys per endavant per consumir. El que es- panta, repeteixo, és el tipus de produc- te que els hi proposa la tele per engan- yar-los. Les cadenes haurien d’estar obligades a dedicar més temps als més joves? Rotundament sí, però avui la lluita per l’audiència ha fet que la línia divisòria entre televisió pública i televisió priva- da, estigui cada cop més esborrada. És suficient el control que s’exerceix sobre els continguts audiovisuals? No m’agrada gens la paraula control. No m’atreveixo a proposar una figura de controlador. Més que donar les cul- pes a la tele hem de fer catarsis nosal- tres mateixos, l’audiència; és a dir, els pares i els mestres. És obligació d’escoles i d’instituts insti- Ferran monegal, periodista i crític de televisió, reflexiona sobre el paper actual dels mitjans audiovisuals i l’ús que en fan els joves. L’assignatura d’educació audiovisual és necessària” “ Qui és Ferran Monegal? Llicenciat en perio- disme per l’Escola de Periodisme de Barcelona (1973), Ferran Monegal arrossega una àmplia trajectòria professional: va exercir la crítica de teatre al diari Tele/eXpres, va ser entrevistador a La Vanguardia, sotsdi- rector d’El Noticiero Universal i funda- dor i primer director del diari Claro. Des de fa més de deu anys, és crític de televisió d’El Periódico de Catalunya. La seva mirada –aguda i in- cisiva- ha fet de la seva columna diària tot un referent. Des de setembre de 2003, presenta el programa Tele- monegal a BTV. entrevista } temps d’ampa / HIVERN 2010 tuïr l’assignatura d’educació audiovi- sual en els seus programes d’estudis. Ho vinc reclamant des de ja fa més de deu anys. L’esperada Llei Audiovisual serà una eina eficaç per protegir els menors? Als menors no se’ls han de crear bom- bolles artificials ni tancar-los en paradi- sos de dibuixets animats. El que s’ha de fer és donar-los les eines intel·lectuals suficients perquè es puguin enfrontar a les trampes de la tele. I això és tasca de pares i educadors. Què haurien de tenir en compte els pa- res a l’hora d’educar àudiovisualment els fills? No intentar amagar un aparell que és el rei de les sales d’estar de totes les llars i, per tant, no practicar la censura sinó la il·luminació, la tutela, veure la tele tots plegats, comentant allò que veiem. Si els adults defugim d’aquesta respon- sabilitat la infància i l’adolescència ac- cediran pel seu compte, ja sigui a través de l’aparell de televisió o per internet. Val la pena que els fills continuïn mi- rant l’actual televisió? És que la veuran de totes maneres. D’aquí la necessitat de la tutela dels adults. No per amagar programes ni per prohibir veure’ls, sinó tot el contrari. foto}carloscollado