1. TEMA 5(d).- L’ART GÒTIC.
PINTURA
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
2. 6.- LA PINTURA GÒTICA
6.1.- Característiques generals.
6.2.- L’estil francogòtic o lineal (finals XII i XIII).
6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià (1250-1400): Giotto.
6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).
6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs (segle XV).
3. 6.1.- Característiques generals.
La menor importància dels murs (excepte Itàlia) fa que la pintura mural deixe pas a les vidrieres
i es substituisca per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres
Tècnica: destaca la pintura al tremp sobre taula, la pintura mural al
fresc a Itàlia i la introducció de la pintura a l’oli (Flandes sobretot)
Temàtica: continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis
(vides de Jesús i la Mare de Déu) i de les vides de sants, però més humanitzats i
naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats
Pintura narrativa: tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis
És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb
una gran expressivitat facial i gestual de les figures
El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb
els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli
Es dona modelatge i volum als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants
S’evoluciona des d’un fons atemporal (daurat en moltes ocassions)
a definir el marc espacial per mitjà d’arquitectures i paisatges
Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV
Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos
4. 6.2.- L’estil francogòtic o lineal
(finals segle XII – segle XIII).
Es desenvolupa fonamentalment a França, influint en totes les vidrieres europees
Les principals manifestacions es produiran a les vidrieres i les miniatures dels llibres
Predomini molt acusat de la línia sobre un color pla, sense tonalitats
Les representacions humanes són totalment predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat
Les figures ja no són hieràtiques, sinó d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum
El fons encara és monòcrom, sobretot daurat
Exemples: vidrieres de la Sainte-Chapelle o la catedral de Lleó
5. 6.3.- L’estil italogòtic o el Trecento italià
(1250-1400): Giotto.
Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hieratisme,
fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme italia i gust de la burgesia)
La importància del mur en el gòtic italià fa que siga,
sobretot, una pintura mural al fresc (també retaules)
És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa
Es busca dotar de volum plàstic a les figures
Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades
S’introdueix el paisatge, ja siga natural o arquitectònic,
fent els primers exercicis de perspectiva (realisme pictòric)
Té dos centres o escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna
i Simone Martini) i l’escola de Florència (Comabué i Giotto)
En la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra
FERRER BASSA: Cel·la de sant Miquel (1346)PERE SERRA: detall del retaule de Tots Sants (1375)
6. Giotto di Bondone (1267-1337)
Parteix de la influència bizantina barrejada amb el naturalisme (Cimabué),
però pren com a referència la realitat, la qual intenta plasmar
Intenta crear un espai convincent mitjançant la monumentalitat (dota de volum a les figures,
encara que simplificant-les), la profunditat (l’ús de les ombres) i la introducció d’un
paisatge natural o arquitectònic com a marc real de l’acció (encara que simplificat)
Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar els seus sentiments
Per l’intent de captar la realitat, l’exploració en la perspectiva i la captació
de sentiments se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista
Obres més importants: els frescos de la basílica d’Assís (Sant Francesc beneint
els pardalets) i de la capella dels Scrovegni de Padua (Plany pel Crist Mort)
“La gratitud que deben los artistas
pintores a la Naturaleza, que sirve
siempre de modelo a aquellos que se
las ingenian para extraer de ella sus
partes más admirables y hermosas,
esa misma deuda la tienen con Giotto.
Porque después de haber estado la
norma y el dibujo de la buena
pintura tantos años enterrados
debido a los desastres de la guerra, él
solo, aunque formado entre artistas
ineptos, resucitó con don celestial lo
que se había extraviado y lo
condujo a lo que consideramos la
buena forma.”
G. Vasari. Las Vidas, pág. 157.
8. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Sant Francesc predicant als pardalets
9. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Extasi de sant Francesc
10. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
San Francesc rebent els estigmes
11. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Expulsió dels dimonis d’Arezzo
12. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Plany de les Clarisses
13. Frescos de la Basílica d’Assís (Giotto, 1297-99):
Sant Francesc dóna la capa a un pidolaire
14. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06)
15. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Judici Final
16. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Fugida a Egipte
17. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Prendiment de Jesús o Bes de Judes
18. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Anunciació a Santa Anna
19. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Plany pel Crist Mort
20. Frescos de la capella Scrovegni de Padua (Giotto, 1305-06):
Resurrecció de Llàtzer
21. 6.4.- L’estil internacional o cortesà (1375-1425).
Es desenvolupa en totes les corts europees
És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià
S’utilitzen colors brillants i cridaners
Les figures i formes són estilitzades i amanerades,
aristocràtiques i elegants: predomini de la línia corba
En els paisatges s’alternen els fons daurats amb
paisatges místics i irreals per la intensitat cromàtica
La importància de la miniatura es veu en la influència
en el xicotet tamany de les obres i el detallisme
en les representacions (els xicotets detalls solen
tindre significat simbòlic)
Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats
Es sol representar a aquells que paguen l’obra
(retrats dels donants) i escenes de la vida diària
Entre els principals autors destaquen Gentile da Fabriano, els germans Limburg (miniatures
del llibre Les Molt Riques Hores del duc de Berry) i Jean Fouquet (Verge amb el Nen)
A la península Ibèrica cal esmentar a Ramon de Mur, Lluis Borrassà i Bernat Martorell
Les Molt Riques Hores del Duc de Berry (germans Limburg, 1411-16)Adoracio dels Mags (Gentile da Fabriano, 1423)Verge amb el Nen (Jean Fouquet, cap al 1450)Mare de Deu de la Llet (Ramon de Mur, 1415-19)Retaule de sant Pere de Terrassa (Lluis Borrassa, 1411)Retaule de sant Jordi (Bernat Martorell, 1425-37)
22. 6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs
(segle XV) (I).
És una derivació del gòtic internacional que es dóna a les ciutats burgeses de
Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetàniament al Renaixement italià
És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre
taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències,...
És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall
Realisme: el naturalisme es porta a l’extrem i es representa
la realitat, sense idealitzacions i fins el mínim detall
Minuciositat o detallisme: solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per
contemplar-les de prop, amb multitud de xicotets detalls quasi imperceptibles
Simbolisme: cada xicotet detall sol tindre un significat simbòlic amagat
Importància del paisatge, que es plasma amb molta minuciositat
i es converteix en un protagonista més de l’obra
Gust per la representació dels xicotets objectes, vestits, pentinats,..., reflectint
l’estil de vida burgés i l’interior de les seues cases, fins i tot en les obres religioses
23. 6.5.- El gòtic flamenc o primitius flamencs
(segle XV) (II).
Lluminositat, però amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica”
Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades
Temàtica
Predominen els temes religiosos, però barrejant
verges i sants amb personatges i ambients de l’època
Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes
Durant el segle XV es diferencien tres períodes: els inicis (germans Hubert i
Jan Van Eyck), el segon terç (Roger van der Weyden) i l’últim terç (El Bosch)
La pintura flamenca influirà en la península Ibèrica en autors com
Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau
Pietat (Fernando Gallego, cap al 1470)Crist Beneint (Fernando Gallego, abans de 1492)Santo Domingo de Silos (Bartolomé Bermejo, 1477)Retaule de sant Abdó i sant Senén (Jaume Huguet, 1459-60)Mare de Déu dels Consellers (Lluís Dalmau, 1443-45)
24. Jan van Eyck (1390-1441)
És, junt al seu germà, el precursor de l’estil, destacant
sobre els contemporanis per l’ús de la perspectiva
Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli
(minuciositat), el realisme i el simbolisme
Entre les seues obres cal destacar el Retaule de l’Anyell Místic, la Verge
del Canceller Rolin, el Matrimoni Arnolfini i L’Home del Turbant
30. Roger van der Weyden (1400-1464)
Les seues característiques principals són el domini de les composicions i la captació emocional
dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames religiosos
Entre les seues obres destaca El Descendiment
32. Hieronymus Bosch (1450-1516)
És un artista molt singular pels temes que representa, amb imatges oníriques
i irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme
Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és
precís, els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions
poc estudiades i la perspectiva, el volum, la llum i l’espai no estan
aconseguits (li importa més el missatge que la tècnica)
Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies