2. DIFERÈNCIES ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
SENSACIÓ
En el procés de percepció el
sentit de la vista capta la
realitat exterior i la transmet
al cervell .
La sensació és el pas previ a
la percepció.
Cóm penses que capta la realitat
exterior una mosca?
Cóm és la realitat exterior com la
captem nosaltres o com la capta la
mosca?
2
3. DIFERÈNCIES ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
SENSACIÓ
Els èssers vius disposen de diferents formes de
captar informació externa, si no tota, aquella
que és més rellevant per a la supervivència de
l’organisme.
Quan sentim captem o reaccionem
davant d’un estímul.
3
4. DIFERÈNCIES ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
PERCEPCIÓ
No obstant això, percebre,
no és només captar un
estímul, és interpretar-lo i
donar-li una significació.
1-Observa aquestes figures: què veus?
No hi ha percepció sense Què signifiquen?
sensació, però la sensació no
2-Persones d´altres cultures tindrien
determina completament la la mateixa percepció que nosaltres?
percepció. Per què?
4
5. DIFERÈNCIES ENTRE SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
PERCEPCIÓ
La percepció, per tant, depèn de les experiències
anteriors, és a dir, del que ja sabem o del que hem après:
percebre és recordar.
A la memòria s´incorporen factors culturals i socials
( l’educació , també els prejudicis i els estereotips... ),
estructures adquirides que condicionen el coneixement
perceptiu futur.
La nostra percepció és en el fons un reconeixement. El
que experimentem no seria possible sense la memòria i
l’aprenetatge.
5
6. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Alguns aspectes que influeixen en la nostra forma de percerbre
i entendre el món es diuen principis perceptius. Anem a
veure els més importants.
6
10. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Relació entre figura i fons
Quina figura es percep mijor en la fotografia de la esquerra? Per
què? I en la de la dreta?
10
11. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Escher. Àngels o demonis?
Relació entre figura i fons
Pots visualitzar la figura i el fons simultàniament, es a dir, al mateix temps?
11
12. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Relació entre figura i fons
La nostra percepció de la forma depèn del que l’envolta. Un element
només és visible si existeix un fons que el contraste.
Percebem la figura com l’ element central que capta la nostra atenció : en
contrast amb el seu fons apareix ben definida, sòlida y en primer pla.
Percebem el fons como indefinit, vague y continuo.
Quan aquesta diferència no està clara, el sistema perceptiu dubta entre el
sentit que ha de donar a la representació i serà la pròpia voluntat y
experiència del receptor la que determine altres respostes.
12
13. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Terminació o Principi de tancament
Quines formes pots percibir?
Encara que una figura no estiga completa, imaginem els elements
no visibles per a completar-la.
13
14. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Proximitat i semblança
Quines formes pots percibir, què representen?
14
15. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Les formes més
pròximes es perceben
com si formaren part de
la mateixa figura.
Les formes iguals o
semblants tendeixen a
percebre’s com una sola
figura.
Proximitat i semblança
15
16. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Proximitat i semblança
Observa en este cuadre com els ulls se senten atrets pels blocs de
figures més pròximes entre si encara que les figures no siguen iguals.
16
17. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Continuïtat
Observa esta imatge, què és el que perceps?.
17
18. PRINCIPIS PERCEPTIUS
Continuïtat
Les formes orientades en una mateixa direcció
tendeixen a percebre’s com una mateixa figura.
18
20. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Les il.lusions òptiques són imatges gràfiques que
provoquen determinats efectes visuals de manera que
les figures es perceben com il.lusòries o impossibles
de trobar en el mundo real.
20
22. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Diedre de Mach.Aquesta figura
dona l’efecte visual de estar “cap a
nosaltres-lluny de nosaltres”
Il.lusió de Schröeder.Els plans
laterals de esta perspectiva poden
prendre’s com la part superior o la
inferior d’un volum
Figures impossibles: figures reversibles
22
23. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Tribar o triàngle de Penrose.
Escher
Cinta de Moëbius
Figures impossibles: figures que representen l’infinit o el
recorregut que mai s’acaba
23
24. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Vasarely Yturralde
Les figures impossibles formen part de l’obra creativa
d’alguns artistes donant lloc a escenes o estructures
misterioses i hipnòptiques.
24
26. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Inversió figura-fondo: aquesta il.lusió perceptiva està
basada en la creació d’una ambigüetat entre les formes
d’una imatge que poden passar a ser ser figura o fons.
26
27. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Escher S.Dalí
Inversió figura-fondo: també alguns artistes fan ús
d’este recurs en les seves obres, com van fer-lo Dalí y
Magritte en el moviment artístic del surrealisme.
27
32. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Quan mirem fixament una imatge i després
desviem la mirada cap un fons neutre apareix
Imatge residual
una imatge residual de l'observada ( si és roja
i fatiga visual.
apareix verda, si blanca, negra...). La fatiga
visual fa que els contorns poc definits i
contrastats desapareguen.
32
33. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
Figures cinètiques:
combinant adequadament
línenies o plans
geomètrics es produeixen
figures amb sensació de
moviment o de volum.
L’efecte que s’anomena
de moaré es produeix en
entrecreuar dues o més
trames de línes en
diferents direccions.
33
34. IL.LUSIONS ÒPTIQUES
V.Vasarely
Figures cinètiques: en el art, el moviment artístic
anomenat Op Art va fer ús d’estos efectes visuals.
34
