1.- Llei de la proximitat
2.- Llei de la igualtat o equivalencia
3.- Llei de la bona forma i destí comú
4.- Llei del tancament
5.- Llei de l’experiència
6.- Llei de la simetria
7.- Llei de la continuitat
8.- Llei de la figura fons
La nostre percepcióvisual A partir dels estímuls agafats pels sentits, l’home DESCOBREIX, ORGANITZA i RECREA la realitat, adquirint conciencia d’ella per mitjà de la percepció. L’estímul és l’efecte o la sensació de la cadena del coneixement, fred, dur, verd... La percepció és el procés psicològic de l’interpretació del coneixement de les coses i els fets.
4.
Lleis de lapercepció 1.- Llei de la proximitat 2.- Llei de la igualtat o equivalencia 3.- Llei de la bona forma i destí comú 4.- Llei del tancament 5.- Llei de l’experiència 6.- Llei de la simetria 7.- Llei de la continuitat 8.- Llei de la figura fons
5.
1. Llei dela proximitat Ens permet relacionar i agrupar diferents elements que estan pròxims entre ells.
6.
2. Llei dela igualtat o equivalencia Tendim a relacionar i agrupar elements semblants.
7.
3. Llei dela bona forma o destí comú Quan percebem tendim a reduir possibles ambigüitats o efectes distorsionadors, buscant la forma més senzilla.
8.
4. Llei deltancament Tendim a interpretar figures com a completes quan de veritat no ho estan.
9.
5. Llei del’experiència L’experiència prèvia de la persona (de les altres lleis), influeix en que pugui saber veure coses que altres persones no veuen.
10.
6. Llei dela simetria L’espai acotat per límits simètrics es tendeix a percebre com a una figura coherent.
11.
7. Llei dela continuitat Tendim a percebre, com si fossin part de la mateixa figura, elements que guarden una continuïtat en la forma.
12.
8. Llei dela figura fons En una imatge tendim a focalitzar l'atenció sobre un objecte (figura) destacant-lo de la resta (fons).
13.
Teories de lapercepció Nativisme : reacció intuitiva i innata. Empirisme : fruit de l’aprendizatge i l’acomulació d’experiències. Gestalt : organització sensorial.
14.
Gestaltpsychologie (la gestalt)Els psicòlegs alemanys del principi del s.XX, possen les bases d’una sòlida teoria filosofica de la forma.
15.
Il·lusions òptiques Esconeixen més de 200 il·lusions òptiques diferents i totes tenen 2 components comuns: Estimula la distorsió per mitjà de comparatius pròxims. Sempre hi ha un element inductiu o estimulant i un altre de proba o afectat. Actuen directament i misteriosament sobre el mecanisme visual que impresiona inicialment com una senyal errònia, que entra en conflicte i contradicció amb la realitat objectiva.