hfg

1. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
1
REPASSEM ALGUNS CONCEPTES…
 LA FRASE I LES SEVES MODALITATS
 Llegeix aquest fragment del llibre “La colla dels deu”:
Haurien rigut si no haguessin estat tan preocupats, però ho estaven i molt.
Feia molta estona que en Miquei hauria hagut de ser allí. No se’l podien
treure del cap. I més quan pensaven que s’havia imposat una feina que
podia ser perillosa.
- Hem de sortir a buscar-lo!
- Vols dir? No n’estic segur… Un sol queda dissimulat, en canvi si hi
anem tots….
- Tu, Eriçó, fes el que vulguis! No! Queda’t de guàrdia al costat del
telèfon!
Eren ja a la porta, a punt de creuar el terrat, quan van sentir el timbre
dues vegades…
- Serà en Pebret?
Segons el que volem dir, hi ha frases de diferents tipus. Nosaltres en coneixem
cinc:
Tipus de frase
(En diem
MODALITAT)
Per a què es fan servir
ENUNCIATIVES Es fan servir per afirmar o negar alguna cosa.
INTERROGATIVES Es fan servir per preguntar.
EXCLAMATIVES Es fan servir per expressar sorpresa, emoció, alegria, espant,
disgust…
IMPERATIVES Es fan servir per donar una ordre.
DUBITATIVES Es fan servir per transmetre un dubte
● Pensa un codi de colors i senyala en el text els diferents
tipus de frases.

2. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
2
 LES CATEGORIES GRAMATICALS
Recordes quines categories gramaticals o tipus de paraules vam conèixer
el curs passat? Sabries dir per a què serveixen i buscar exemples del
text?
CATEGORIA PER A QUÈ SERVEIXEN?
NOM
Serveix per anomenar un ésser animat, inanimat o una idea.
És una paraula variable: té gènere (masculí/femení) i nombre
(singular/plural).
Els noms poden ser:
- comuns (muntanya)/ propis (Pedraforca)
- concrets (cadira)/abstractes (felicitat)
- individuals (ovella)/ col·lectius (ramat)
EXEMPLES DEL TEXT
Estona, Miquei, cap, feina, Eriçó, guardia, telèfon, porta…
CATEGORIA PER A QUÈ SERVEIXEN?
ADJECTIU Serveix per designar característiques del nom (dels éssers o
les coses): nina rossa, fruita verda, camí llarg.
Els adjectius són variables: solen tenir dues formes pel
singular i dues pel plural (madur, madura, madurs, madures).
Concorden en gènere i nombre amb el nom.
EXEMPLES DEL TEXT
Preocupats, perillosa, segur, dissimulat.

3. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
3
CATEGORIA PER A QUÈ SERVEIXEN?
DETERMINANTS
Són paraules que van davant del nom per tal de presentar-lo
(un gat, identificar-lo (aquella alzina) o classificar-lo (tres
avions).
Es classifiquen en: articles (el, la…), demostratius (aquest,
aquell…), possessius (el meu, la meva…), numerals (dos,
primer…)i quantitatius/indefinits (molt, algun…).
EXEMPLES DEL TEXT
Molta (estona), en (Miquei), el (cap), una (feina), la (porta), el
(timbre), dues (vegades).

4. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
4
 EL SENTIT FIGURAT
El significat de les paraules pot ser literal (o real), per una banda, i per
una altra també pot ser figurat (o simbòlic). Així, parlem de sentit literal i
figurat de les paraules.
 Sentit literal
Si el significat d’una paraula és el literal, per comprendre
el que vol dir només ens caldrà saber què diu el diccionari
sobre aquella paraula.
 Sentit figurat
En altres ocasions usem una paraula o una expressió en sentit figurat.
Aquest no és el real però se li sembla.
Mira un exemple: “M’he menjat un cargol de la paella”. “Hem posat una
escala de cargol a casa”. Les dues paraules s’assemblen en la forma
d’espiral.
Moltes vegades, però, utilitzem una paraula o frase en sentit figurat quan allò
que expressen s’allunya del sentit real. Per exemple:

5. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
5
“La meva mare en sap un niu de cosir.”
Quan en una entrada de diccionari trobem l’abreviatura fig. vol dir que la
definició que hi ha a continuació correspon a un sentit figurat de la
paraula.
 Escriu al costat de cada oració si la paraula destacada està
usada amb el seu sentit literal o figurat.
a) Aquell noi és molt curt, no és intel•ligent.
b) Aquest abric és molt curt, no t’arriba ni als genolls.
a) Aquestes bledes són de la verduleria de Rosa.
b) No sigueu bledes i agafeu els regals.
a) M’he trencat les banyes resolent el problema.
b) El cérvol es va trencar les banyes durant la cacera.
 Llegeix la definició del diccionari de la paraula bull:

6. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
6
Bull1
1. Agitació d'un líquid que bull o fermenta. Al primer bull traieu- ho del foc.
a. Arrancar el bull. Començar a bullir.
b. faltar un bull. No haver bullit prou.
c. trencar el bull. Interrompre l'ebullició d'un líquid.
2. faltar un bull (a algú) fig. No ésser-hi tot, tenir poc seny o enteniment; dit
per a referir-se a algú que ha perdut la raó. A aquest home, li falta un
bull: no diu més que bestieses.
Bull2
m. Embotit elaborat farcint budell ample amb carn magra de porc, greix, sal,
espècies i a vegades sang.
 Respon les preguntes següents:
a) Quantes entrades té la paraula bull?
b) La primera entrada fa referència al procés d’ebullició. A què es refereix la
segona?
c) L’expressió “faltar un bull” significa dues coses. Una té sentit literal i l’altra
sentit figurat. Explica-les amb les teves paraules.

7. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
7
Aquestes frases que hi ha a continuació, les trobareu al tercer capítol
«Una trencadissa que portarà cua». Les expressions marcades en negreta
tenen un sentit figurat.
 Substituïu-les per una altra paraula o expressió que tingui el
mateix significat.
a) No sé què els passa. Sembla que estiguin a la lluna.
_________________________________________________________________________
b) Ja veig que els hauré de treure la son de les orelles.
_________________________________________________________________________
c) Tots entraren en joc en adonar-se’n que feien l’estaquirot.
_________________________________________________________________________
d) Amb aquell noi a classe els havia sortit un gra al clatell.
_________________________________________________________________________
e) No van tenir més remei que tocar de peus a terra.
_________________________________________________________________________
f) Si vols jugar, ho dius, però no facis la papallona.
_________________________________________________________________________

8. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
8
g) Era dur de pelar, aquell noi dels vestits elegants.
_________________________________________________________________________
h) En Llovet patinava com una fletxa cap a la pilota.
_________________________________________________________________________
i) Intentaven tenir-lo lligat de peus i mans.
_________________________________________________________________________
Les expressions marcades en negreta tenen un sentit figurat i són frases
fetes.
Les frases fetes són frases que expressen una idea
determinada amb unes paraules concretes, sempre les
mateixes i conegudes per tothom.
 La frase feta ha de formar part d’una oració perquè el seu
sentit sigui complet. Totes tenen un verb en infinitiu (per
exemple: donar carta blanca) que el conjuguem quan
incloem la frase feta en una oració perquè tingui sentit.
(Com ara: En Joan em donà carta blanca en el negoci)
Instruccions:

9. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
9
● Us preparareu una frase feta que surti
al llibre de “La colla dels deu” o que us
agradi.
● Buscareu aquells elements per fer la
posada en escena del seu sentit
literal.
● Us fareu una foto.
● Muntarem una exposició amb totes les frases fetes.
● DERIVACIÓ
La derivació és la formació d’una paraula nova a partir d’afegir un sufix:
(senzill + et : senzillet) o prefix (des+esperar:desesperar).
De vegades les paraules poden portar sufix i prefix a l’hora:
des+confiada+ment
Aquestes frases potser les has llegit al llibre “La colla dels deu”
- Tots sou bones persones...Una mica esbojarrats.
- És aquell noiet que us feia la vida impossible.
- I els va mirar esporuguit.
- No, només la trompada, quan ha caigut…
Ficar-se de peus a la galleda

10. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
10
- Els de la colla estaven confosos i avergonyits.
Subratlla sufixos i prefixos de diferent color.
● Forma paraules noves combinant els prefixos i les paraules
PREFIXOS PARAULES PARAULES DE NOVA
CREACIÓ
entre-
post-
trans-
ex-
semi-
inter-
tele-
mono-
nou
portar
alumne
comunicació
color
planetari
acte
operatori
● Pensa tu ara paraules noves amb aquests prefixos
PREFIXOS PARAULES PARAULES DE NOVA
CREACIÓ
entre-
post-
trans-
ex-
semi-
inter-
tele-
mono-
● Creus que els prefixos han canviat el significat?
Explica-ho amb tres exemples.

11. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
11
● Subratlla els sufixos i escriu l’adjectiu del qual deriva cada un
d’aquests noms o verbs:
perfecció perfecte pobresa
alegrar solitud
amargor facilitar
mobilitzar alegria
clarejar llargària

12. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
12
LA COLLA DELS DEU
COHERÈNCIA
LÈXIC
MORFOSINTAXI
PUNTUACIÓ
ORTOGRAFIA
PRESENTACIÓ
TOTAL NOTA

13. LA COLLA DELS DEU: CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
13