This document contains 45 pages with exercises to practice reading words in Catalan. Each page focuses on a different letter of the alphabet and provides lists of words beginning with that letter for students to read. The exercises ask students to find and count a given word within examples of sentences. The purpose is to help students learn letters and build reading skills step-by-step through exposure to words and practice reading short texts.
Lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de primer ciclo de educación primaria. Son muy sencillas y la presentación intenta adaptarse a los alumnos con Necesidades educativas especiales de Secundaria aunque como veréis también las podréis usar en primaria.
Podéis encontrar más información y materiales relacionados con este tema en:
Aprendiendo desde mi ventana: http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Poemes infantils sobre l'estiu, les vacances, el sol, el mar, la calor, les sirenes, la lluna... de diferents poetes, amb il·lustracionsMolts poemes diferents per a gaudir al llarg de tot l'estiu els xiquets i xiquetes.
Us invitem a crear els vostres poemes i que ens els enviu. Els publicarem al blog de Poesia Infantil i Juvenil per tal de compartir-los. Animeu-se a escriure'n!
FITXES PER TREBALLAR LES LLETRES, LA GRAFIA I LA LECTURA.
ESTÀ EN LLETRA ESCOLAR1 I ESCOLAR 4
ES POT DESCARREGAR A LA WEB:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
This document contains 45 pages with exercises to practice reading words in Catalan. Each page focuses on a different letter of the alphabet and provides lists of words beginning with that letter for students to read. The exercises ask students to find and count a given word within examples of sentences. The purpose is to help students learn letters and build reading skills step-by-step through exposure to words and practice reading short texts.
Lecturas con ejercicios de comprensión lectora para un nivel de primer ciclo de educación primaria. Son muy sencillas y la presentación intenta adaptarse a los alumnos con Necesidades educativas especiales de Secundaria aunque como veréis también las podréis usar en primaria.
Podéis encontrar más información y materiales relacionados con este tema en:
Aprendiendo desde mi ventana: http://aprendiendodesdemiventana.blogspot.com/
Poemes infantils sobre l'estiu, les vacances, el sol, el mar, la calor, les sirenes, la lluna... de diferents poetes, amb il·lustracionsMolts poemes diferents per a gaudir al llarg de tot l'estiu els xiquets i xiquetes.
Us invitem a crear els vostres poemes i que ens els enviu. Els publicarem al blog de Poesia Infantil i Juvenil per tal de compartir-los. Animeu-se a escriure'n!
FITXES PER TREBALLAR LES LLETRES, LA GRAFIA I LA LECTURA.
ESTÀ EN LLETRA ESCOLAR1 I ESCOLAR 4
ES POT DESCARREGAR A LA WEB:
https://sites.google.com/site/activitatsperprimerdeprimaria/llengua-catalana/lectoescriptura
El documento presenta una serie de diálogos entre Alex Escolà e IDAPP donde Alex comparte diferentes situaciones y IDAPP responde evaluando cómo esas situaciones podrían hacer sentir a alguien.
El documento presenta una guía sobre actividades de cálculo mental para estudiantes de primaria. Explica que el cálculo mental es una habilidad importante que requiere movilizar conocimientos sobre números y operaciones. Propone diversas actividades de nivel 1 divididas en secciones como contar de a uno, sumar números pequeños, y reconocer pares e impares. El objetivo es motivar a los estudiantes y ayudarlos a desarrollar estrategias de cálculo rápido y preciso.
Este documento presenta imágenes de diferentes tipos de viviendas de todo el mundo y pide al lector que relacione cada imagen con su lugar de origen y escriba el nombre del tipo de vivienda debajo de cada imagen. Las imágenes muestran viviendas como adosados, cabañas, casas de montaña, tiendas de campaña, barcos, barracas, tipis, apartamentos e iglús.
El documento presenta una serie de pictogramas que representan diferentes emociones (contento, triste, miedo, enfadado), creados por Sergio Palao para el proyecto IDAPP. Se muestran los pictogramas individualmente con la leyenda "Muy bien" para indicar la correcta identificación de cada emoción.
Este documento presenta una prueba para detectar daltonismo mediante la visualización de números compuestos por puntos de colores rojo y verde. Las personas con visión normal pueden ver un número 5, mientras que aquellos con daltonismo (ceguera al rojo o verde) solo ven un 2. El documento también incluye preguntas sobre el órgano sensorial implicado y las causas posibles de esta enfermedad de la visión.
El documento contiene una lista de palabras en catalán agrupadas en cinco secciones. Cada sección presenta palabras relacionadas de diferentes maneras, incluyendo objetos, animales, prendas de vestir y profesiones.
El documento repite varias veces el nombre "Alex Escolà - IDAPP" y la frase "¡Muy bien!" o "¡Enhorabuena!". Presenta algunas situaciones como estar perdido en el bosque o ver payasos en el circo que podrían hacer sentir diferentes emociones a las personas.
El documento presenta una serie de pictogramas para expresar emociones como vergüenza, sorpresa, dolor y cansancio, desarrollados por Sergio Palao para el proyecto IDAPP de Alex Escolà, y proporciona retroalimentación positiva después de cada uno.
Este documento presenta el Test Exploratorio de Dislexia Específica (TEDE), el cual evalúa las habilidades de lectura y los errores específicos de lectura en niños. Incluye instrucciones para la aplicación del test, una guía de corrección, y tablas con normas de percentiles y puntajes estándar para interpretar los resultados en diferentes grupos de edad y grados escolares.
El cuento trata sobre Cuadradito, un personaje cuadrado que quiere entrar a la casa grande redonda pero no puede debido a su forma. Sus amigos redondos tratan de ayudarlo a convertirse en redondo pero no lo logra. Finalmente se dan cuenta que no es Cuadradito quien debe cambiar, sino la puerta redonda de la casa, por lo que le recortan las esquinas para que Cuadradito pueda entrar junto a sus amigos.
ELS FOLLETS SABATERS is a Catalan phrase that translates to "The Little Elves Shoemakers". It appears to be the title of a story, folk tale, or children's book about shoemaking elves. The short phrase does not provide much context about the plot or characters, but indicates it involves elves who make shoes as their occupation or activity.
Aprofitament didàctic d'un text literari al primer cicle de primària.
Treball sobre el conte "Agrana que agranaràs" de Renada Mathieu i Francesc Salvà editat per Bromera
Els nous materials Cicle Mitjà formen part d’un projecte innovador d'Editorial Barcanova per a l’Educació Primària. Descripció dels materials de Llengua catalana.
Pere was a brave boy who did not know what fear was. He decided to leave home to go find fear. On his journey, he was not afraid when he encountered a ghost in an old house or when three giants tried to scare him. As a result of Pere's bravery, the giants left the country. The king heard about this and offered Pere marriage to the princess. One night, the princess threw water on Pere while he slept, scaring him. Pere was finally happy because he now knew what fear was.
En un pueblo, un dragón feroz aterrorizaba a los habitantes comiéndose a sus animales y personas. Un día le tocó a la princesa ser la comida del dragón. Cuando la princesa llegó a la cueva del dragón asustada, apareció San Jorge cabalgando para salvarla. San Jorge luchó contra el dragón y lo mató con su lanza. De la sangre del dragón nacieron hermosas rosas rojas. El pueblo celebró que San Jorge los había salvado del dragón.
1. A shoemaker was very sad because he had almost no work or money. One night, he used the last piece of leather he had to make a pair of shoes.
2. The next morning, he found two finished pairs of shoes made of leather on his workshop table, though no one knew who made them.
3. A man bought the shoes, giving the shoemaker money. With the money, the shoemaker bought more leather and made more shoes, going to sleep. When he awoke, there were many pairs of shoes, which all sold, giving the shoemakers much money.
El peix irisat, el peix más bonito del mar con escamas de los colores del arco iris, vivía solo al fondo del mar. Los otros peixos querían jugar con él pero él los ignoraba. Cuando un peix blau pidió una de sus escamas y él se negó, los demás peixos dejaron de querer jugar con él. Triste y solo, el peix irisat le preguntó a una estrella que le dijo que el pop de una cova sabría qué hacer. El pop le aconsejó dar una escama a cada peix, así sería
El documento repite la información de que Sergio Palao es el autor de los pictogramas, que provienen de la página web http://catedu.es/arasaac/ y tienen una licencia CC (BY-NC).
1. D I C TAT S P R E P A R AT S
L l e n g u a c a t a l a n a 2 243
2. Sense saber com, l’Arnau es va trobar assegut a taula al costat del rei Jaume I.
Mig meravellat, mig atemorit, escoltava i callava. Com que tothom menjava i sentia un rau-rau al ventre,
va agafar el braó de xai que tenia al davant i hi va clavar queixalada sense deixar de parar atenció al que
deien el rei i els cavallers. I així va saber que acabaven de conquerir l’illa de Mallorca i que pensaven re-
poblar-la amb pagesos de l’Empordà.
En sentir anomenar l’Empordà, va recordar el seu poble i la seva família que el devien esperar per dinar.
Sobtadament va sentir que es convertia en una bola d’energia i, gairebé sense transició, entrava a casa
seva tot dient: «Em sembla que avui no tinc gaire gana».
Preparació: Copia el text del dictat, encercla i numera tots els punts i digues quina funció té cada un.
UN I TAT 1. EL P U N T
El mirabajà l’anomenem també «flor de nit» o «meravella de nit» perquè durant el dia té les flors tanca-
des; s’obren al vespre, discretament, es tanquen al matí i es panseixen prop de migdia; n’hi ha tantes,
però, a cada planta, que no ens adonem que no són les mateixes. Des del mes de juny fins que arriba
el fred, perfuma les nits als jardins i a les terrasses; també creix al camp, sovint arrambada a les parets
de les cases o a les vores dels camins. De color blanc, groc o rosa viu, les flors del mirabajà posen una
nota de color allà on són, quan arriba el capvespre.
Preparació: Copia el text, encercla les comes amb un color; els punts i comes amb un altre, i els punts
amb un tercer color; després llegeix-lo en veu alta respectant bé el ritme que marquen aquests signes de
puntuació.
UN I TAT 2. LA C O M A I E L P U N T I C O M A
L l e n g u a c a t a l a n a 2 245
3. Com que havíem previst anar a la platja, vaig començar a preparar-ho tot: les tovalloles, el para-sol, la
crema protectora, els peus d’ànec, les ulleres d’immersió…
Quan ho vaig tenir tot a punt, vaig anar l’eixida a buscar la mare que recollia la roba estesa. No la hi vaig
trobar, la panera de la roba neta era a terra, buida, i l’estenedor ple… Vaig cridar: «Mare!?», però no vaig
rebre resposta. La vaig buscar per tot el pis, cambra per cambra: no res, ningú, tot era buit i silenciós…
Tot d’una, vaig sentir les claus a la porta. Vaig anar al rebedor de puntetes… i vaig trobar la mare que
entrava amb el diari a la mà: «Amb aquest sol tan lleganyós, anar a la platja…», em va dir, «potser ho
hauríem de deixar per a demà…».
Preparació: Encercla els dos punts amb un color i els punts suspensius amb un altre. Explica quina fun-
ció tenen en cada cas.
UN I TAT 3. EL S D O S P U N T S I E L S P U N T S S U S P E N S I U S
Pel carnaval, la meva germana es va disfressar de Bruixa Avorrida (com la dels llibres de Les Tres Bes-
sones). Duia un mussol a la mà (un mussol de mentida, és clar) i parlava amb tothom que passava:
—On és, l’Anna? On és, l’Helena? On és, la Teresa? —els preguntava.
—No ho sé —contestaven alguns—; no les hem vist.
—Em sembla que han anat a ajudar en Harry Potter —feien broma uns altres.
I ella (que és molt comedianta) es passejava per la festa imitant les positures i ganyotes habituals de la
bruixa, tot dient: «Sóc la Bruixa Avorrida, amiga de totes les criatures!».
Preparació: Copia el text, encercla amb colors diferents els guions, els parèntesis i les cometes, i ex-
plica per a què serveix cada un dels signes en cada cas.
UN I TAT 4. EL S G U I O N S , E L S PA R È N T E S I S I L E S C O M E T E S
L l e n g u a c a t a l a n a 2246
4. – La libèl·lula o espiadimonis és un insecte que neix a l’aigua.
– De qui té la cara rodona en diem cara-rodó.
– D’una cosa sense importància en diem bagatel·la.
– Gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen trenta-un dies.
– El goril·la és el més gros de tots els micos.
– El Marroc és un estat situat a l’extrem nord-occidental de l’Àfrica.
– Una ombrel·la és un para-sol petit, de senyora.
– El para-xocs serveix per protegir el cotxe dels xocs de poca importància.
– El cargol és un mol·lusc, com els musclos i les ostres.
– La franel·la és un teixit de llana, per rentar-la s’ha de fer servir aigua tèbia.
– Una carretel·la és un carruatge de quatre rodes, amb quatre seients i una capota que es pot abaixar.
Preparació: Encercla amb un color les paraules que duen guionet i amb un altre les que duen punt vo-
lat i escriu tantes frases com vulguis per tal d’utilitzar-les totes.
UN I TAT 5. EL G U I O N E T I E L P U N T V O L AT
– Tothom a taula!
– Però… si és molt aviat!
– Que no has vist l’hora que és?
– Alça! Que de pressa ha passat l’estona!
– Carme! Marina! A dinar!
– Vols dur la sopa a taula, si us plau?
– Sopa! Que no feies fricandó?
– Sí, però de primer hi ha sopa. Au, mengeu…
– Ja he acabat, vaig a buscar el fricandó?
– Quina oloreta més bona!
– Ep, ep, no te’l quedis, fes passar la plata!
– En queda una mica més?
– I les postres?
– Crema cremada! Nyam-nyam…
Preparació: Classifica les frases que duen un signe d’admiració o d’interrogació en un quadre com aquest:
UN I TAT 6. EL S S I G N E S D ’A D M I R A C I Ó I D ’I N T E R R O G A C I Ó
L l e n g u a c a t a l a n a 2 247
Expressen admiració
Expressen sorpresa
Expressen exclamació
Expressen un crit
Expressen pregunta directa
5. La comtessa està asseguda, viudeta igual!
La comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra, valga’m Déu, val!
Se li presenta a la cambra el comte Arnau.
Tot cobert de roges flames, ai quin espant!
Tot cobert de roges flames, valga’m Déu, val!
—Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?
—No la faig jo tota sola, comte l’Arnau,
no la faig jo tota sola, valga’m Déu, val!
—Qui teniu per companyia, muller lleial?
Qui teniu per companyia, viudeta igual?
—Déu i la Verge Maria, comte l’Arnau;
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu, val!
—On teniu les vostres filles, muller lleial?
On teniu les vostres filles, viudeta igual?
—A la cambra són que broden, comte l’Arnau,
a la cambra són que broden seda i estam.
Preparació: Encercla els diversos signes de puntuació de la cançó i explica’n la funció.
UN I TAT 7. LA P U N T U A C I Ó I L’E N T O N A C I Ó
– Volia comprar-me una samarreta al mercat però no vaig trobar-ne cap que em fes el pes. Vaig pen-
sar que potser n’hi hauria de més boniques la setmana vinent.
– Quan va arribar la meva germana, vaig preguntar-li si havia anat a inscriure’s al concurs de patinatge.
– L’àvia havia promès fer-nos canelons per dinar i nosaltres vam anar-hi d’hora per ajudar-la.
– Com que ell no vol moure’s del lloc on és, no podem posar-hi el banc i haurem d’asseure’ns a l’al-
tra banda.
– Van treure’s els abrics i van penjar-los al rebedor per no oblidar-se’n quan marxessin.
Preparació: Escriu una frase amb cada grup de paraules destacades.
UN I TAT 8. L’A P Ò S T R O F I E L G U I O N E T E N E L S P R O N O M S
L l e n g u a c a t a l a n a 2248
6. Quan vam entrar a la sala, el primer que vam veure va ser una impressora i un escàner nous. Lògica-
ment, tots volíem ser els primers, si no els únics, a fer-los servir.
La Mònica, la professora d’informàtica, ens va demanar que ràpidament cadascú segués davant d’un or-
dinador, l’engeguéssim, obríssim la carpeta de les imatges i que cada un triés les imatges que li calien
per preparar el tema que havia escollit.
Jo volia fer un treball monogràfic sobre els indis d’Amèrica i havia dut una munió de revistes amb uns ar-
ticles interessantíssims i unes fotografies fantàstiques. Com que era el que havia dut més documentació,
la professora em va permetre que estrenés els aparells.
Preparació: Encercla les paraules del text que duen accent i escriu tantes frases com et calgui per tal
de fer-les servir totes.
UN I TAT 9. L’A C C E N T U A C I Ó
– La Lluïsa explica històries increïbles.
– Els meus veïns són suïssos.
– Caldrà que canviïs les rajoles que es mouen.
– Encara que no et suïn els peus cal que et canviïs els mitjons.
– La noia va trobar la casa en un estat ruïnós.
– Volen que creï una associació amb gent de tots els països.
– Digues al Raül que no s’amoïni.
– L’Eloïsa ens ha traduït la carta de la Brigitte.
– Cal que rumieu una mica i reduïu les despeses.
– Mentre vigilava el fricandó que coïa, rentava el raïm a l’aigüera.
Preparació: Escriu tantes frases com et calgui per tal d’utilitzar totes les paraules destacades.
UN I TAT 10. LA D I È R E S I I E L S C O N TA C T E S V O C À L I C S
L l e n g u a c a t a l a n a 2 249
7. Quan vam visitar el monestir budista de Panillo, a la Ribagorça aragonesa, em va fer la sensació que el
Pirineu havia esdevingut l’Himàlaia. Havia llegit que Himàlaia vol dir ‘prop d’on viuen els déus’ i vaig pen-
sar que la nostra muntanya també mereixia aquest nom.
Quan vam entrar al temple, només s’hi sentia el murmuri del rés de deu lames que pregaven per la pau
del món. La remor suau d’aquella cantarella em feia venir son.
En sortir, mon pare i jo vam parlar de la diferència entre aquell temple amb tants colors i les esglésies
que vam veure quan vam fer la Ruta del Romànic, itinerari que passa per Taüll, Boí, Erill-la-vall, Durro,
Barruera, Cóll, Cardet… Realment les esglésies romànes són molt més austeres, amb la pedra vista i
aquells campanars tan alts que si els mires gaire estona al final et fa mal el coll.
Preparació: Copia les paraules destacades del text i escriu al costat el significat de cadascuna.
UN I TAT 11. EL S A C C E N T S D I A C R Í T I C S
Pa torrat amb mantega
El pa torrat i la mantega Per esmorzar van de primera,
solen anar sovint plegats ja no cal dir per berenar,
i ens els mengem de bona gana, i a totes hores sempre donen
molt més si són ben ensucrats. plaer complet al paladar.
Tenen un gust que, en barrejar-se, MIQUEL MARTÍ I POL
resulta encara més plaent,
tant és així que cada dia
en menja arreu qui sap la gent.
Preparació: Llegeix el poema en veu alta parant atenció a aquelles paraules que duen una lletra que no
pronunciem. Després copia el text en el teu quadern i encercla aquestes paraules.
UN I TAT 12. LE S L L E T R E S M U D E S
L l e n g u a c a t a l a n a 2250