Per tal de reduir les llistes d’espera de dermatologia, facilitar l’accessibilitat i la integració entre nivells assistencials tot garantint la continuïtat assistencial es va començar una prova pilot de teledermatologia a l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2, estenent-se posteriorment a la resta del Bages a principis del 2011, Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012).
I Jornada de Qualitat de l'Atenció Ciutadana.
La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 12 de febrer de 2015
Per tal de reduir les llistes d’espera de dermatologia, facilitar l’accessibilitat i la integració entre nivells assistencials tot garantint la continuïtat assistencial es va començar una prova pilot de teledermatologia a l’Equip d’Atenció Primària Manresa-2, estenent-se posteriorment a la resta del Bages a principis del 2011, Berguedà (maig 2012) i Solsonès (juliol del 2012).
I Jornada de Qualitat de l'Atenció Ciutadana.
La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 12 de febrer de 2015
Formacio Grup Experimentació per al Plurilingüisme, GEP, 2n Any 2015, feta per Neus Lorenzo. Desenvolupament del projecte Lingüístic de Centre. Més informació: http://www.xtec.cat/web/projectes/plurilinguisme/pluri/gep
L’any 2003 comença el registre de documents de voluntats anticipades (DVA) al
Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, que es va
incrementant al llarg dels anys fins a l’any 2008, en què s’inicia una davallada.
A causa d’aquest fet, l’any 2010 les treballadores socials del SAP inicien una
intervenció per intentar millorar el registre.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
Formacio Grup Experimentació per al Plurilingüisme, GEP, 2n Any 2015, feta per Neus Lorenzo. Desenvolupament del projecte Lingüístic de Centre. Més informació: http://www.xtec.cat/web/projectes/plurilinguisme/pluri/gep
L’any 2003 comença el registre de documents de voluntats anticipades (DVA) al
Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà-Solsonès, que es va
incrementant al llarg dels anys fins a l’any 2008, en què s’inicia una davallada.
A causa d’aquest fet, l’any 2010 les treballadores socials del SAP inicien una
intervenció per intentar millorar el registre.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
En un exercici marcat novament per la dificultat del context econòmic, l’Institut Català de la Salut ha complert
una vegada més amb els objectius del contracte programa fixat pel CatSalut i ha incrementat l’activitat
quirúrgica major en un 3,68% respecte de l’any anterior.
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Objective: To describe the professional stance and opinion of the attendees of the 1st Conference on Primary Care (PC) in rural areas (Berga, May 6th, 2011)
Design: Descriptive cross-sectional study
Participants: Conference attendees were invited to participate. A total of 77
(58.3%) responded.
Primary method of measurement: Self-completed questionnaire of 22 closed-ended questions about the profession, employment situation in PC, and their opinions about PC.
Results:Of the respondents, 61% were family medicine physicians and 75% worked in rural PC. The majority worked at PC clinics more than 10km or 20min from their reference hospital. Almost 59% did not encounter other professionals of their field more than once a week. About 96% thought a rural medicine rotation was necessary for family medicine and community medicine residents, while 80.4% believe it was necessary for other specialties as well. The most important advantage to rural medicine is the integrated approach to patients, and the main inconvenience is professional isolation. Rural PC professionals feel more valued by their patines (4.43/5) than their colleagues in other settings (2.48) or in administration (2.32).
Conclusions: The main disadvantage of rural PC is the greater feeling of isolation. One positive aspect of rural PC is the integrated approach to patients.
Rural PC professionals feel more valued by patients than their counterparts in urban settings or in administration.
L´atenció primària rural a catalunya. situació i opinió dels assiICS Catalunya Central
Article especial publicat al Butlletí de la CAMFiC. Estudi descriptiu transversal de la Unitat de Suport a la Recerca ICS Catalunya Central.
A finals de 2010, des del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona es posen les bases per a l’organització d’una jornada dedicada a l’atenció primària en el món rural. Amb la col•laboració de diferents associacions professionals: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Catalana de Pediatria i Institut Català de la Salut (ICS), s’organitza aquesta I Jornada, a la ciutat
de Berga, el dia 6 de maig de 2011 amb una
participació de 132 assistents.
Aprofitant aquesta ocasió, des de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central - IDIAP Jordi Gol, es va creure interessant saber l’opinió dels participants sobre diferents aspectes de l’atenció primària al món rural. Per
aquest motiu es va distribuir una enquesta amb 22 preguntes de resposta múltiple en la qual es demanaven dades sobre la situació del centre de salut en el qual reballen els enquestats, anys d’experiència en l’atenció primària rural i la seva opinió sobre la docència en el món
rural, la valoració de la seva relació amb altres professionals i els avantatges i inconvenients del món rural.
SEGURIDAD DEL USO DE MEDICAMENTOS: INHIBIDORES DE LA BOMBA DE PROTONES, ¿PARA...ICS Catalunya Central
Rovira. C, Bonet.A
Servei d’ Atenció Primària Bages-Berguedà. Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut
Congrès Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.
3. Teledermatologia com a estratègia per reduir les llistes d’espera
Què hem fet fins ara?
Quins són els elements
que han facilitat més el
projecte
Com ha estat la relació
entre professionals
Amb quins problemes
ens hem trobat?
▪
▪
▪
Prova pilot a Manresa 2010
Extensió al Bages 2011
Extensió a Berguedà i Solsonès 2012
▪
Bona predisposició dels professionals (primària i
dermatologia)
Bona entesa entre proveïdors amb ajuda del CatSalut
Utilització de recursos ja existents: e-CAp i Plataforma
Interterritorial
▪
▪
▪
▪
Excel·lent
Ha estat vist també com una oportunitat de
formació continuada
▪
Adaptació de la població al nou sistema (pèrdua del
professional presencial al Solsonès)
Manca de càmeres a tots els centres (Consultoris)
Adaptació dels circuits interns dels equips (fotografies)
▪
▪
4. Teledermatologia com a estratègia per reduir les llistes d’espera
Properes actuacions
▪
▪
▪
▪
▪
Valoració final
/Propostes de millora
▪
▪
▪
Consolidació del projecte
Extensió del projecte fora dels nostre àmbit territorial
Avaluació per part de l’Agència de Qualitat i Avaluació
Sanitàries de Catalunya
? Formació dels professionals en fotografia mèdica
Càmeres en tots els Consultoris i CAPs del territoris
Bons resultats:
▪ Satisfacció dels pacients i professionals
▪ Reducció de llistes d’espera
Projecte cost-eficient
Projecte innovador referència a Catalunya
5.
6. Més informació
Dr Josep Vidal Alaball
jvidal.cc.ics@gencat.cat
Dra Begoña López Asensio
blopez@cssolsones.com
7. Més informació
Dr Josep Vidal Alaball
jvidal.cc.ics@gencat.cat
Dra Begoña López Asensio
blopez@cssolsones.com