Introducció a la geografia 2n Batxillerat

1. I N
TRO
DUCCI Ó
AL
CO
N
EI XEM
EN
T
GEO
GRÀFI C
1

2. ÍNDEX
1. La geografia con a ciència
2. De l’espai geogràfic al lloc
3. La percepció de l’espai
4. Els mètodes de la geografia
5. La professió de geògraf
6. Geògrafs, escoles i tendències en geografia
2

3. 1. LA GEOGRAFI A COM A
CI ÈNCI A
Geos = Terra + graf i a = Descripció
És una ciència a mig camí entre les ciències
naturals i socials.
Es divideix en 3 àrees bàsiques:
Geograf i a f í s i ca: Est udia els element s i
f enòmens nat urals que donen lloc als paisat ges
t errest res. Es f onament a molt en coneixement s
de la geologia, biologia, met eorologia, ...
Geograf i a humana: Analit za les relacions
ent re individus i l’ent orn nat urals. Es relaciona
amb la sociologia, demograf ia, economia,
hist òria, ...
Geograf i a regi onal : Aplica de manera
int egrada la geograf ia f ísica i humana a un 3

4. 1. LA GEOGRAFIA COM A
CIÈNCIA
4

5. 1. LA GEOGRAFIA COM A
CIÈNCIA
5
CAMPS D’ESTUDI
Geograf ia f ísica:
Geomorf ologia
Climat ologia
Hidrologia
Edaf ologia
(sòls)
Biogeograf ia
...
Geograf ia humana:
G. de la
població
G. Econòmica
G. Urbana
G. Social
G. Polít ica

6. 2. DE L’ESPAI GEOGRÀFIC AL
LLOC
L’objecte d’estudi de la geografia és la
superfície terrestre. Aquesta superfície els
geògrafs l’anomenen es pai geogràf i c.
Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la
distribució, extensió, difusió, localitzacio, ...
de qualsevol element físic o humà per l’espai
geogràfic.
Per a concretar aquest espai, la geografia
utilitza d’altres termes, com ara:
Regi ó: Àrea especìf ica i singularit zada, amb un
caràct er part icular que pot est ar donat per una
gran diversit at de f act ors f ísics o humans i
d’ext ensió variable.
Terri t ori : Àrea on una societ at concret a
desenvolupa les seves act ivit at s
GEOGRAFI A - 2N BATXI LLERAT - ESCOLA PI A SANTA
ANNA - MATARÓ
6

7. 3. LA PERCEPCIÓ DE L’ESPAI
La percepció determina la imatge del territori i
condiciona la manera com l’home es relaciona
amb el medi.
Els grups humans es relacionen amb el medi, el
modifiquen, l’ordenen i l’adeqüen a les seves
necessitats.
L’entorn natural, per tant, condiciona però no
determina l’activitat humana.
Els territoris son producte de molts anys
d’humanització.
7

8. 4. ELS MÈTODES DE LA
GEOGRAFIA
8
OBSERVACIO
DIRECTA
OBSERVACIÓ
INDIRECTA
És el t reball de camp. El
geògraf observa en el t errit ori
t ot s aquells element s que ha
d’ident if icar. Ut ilit za
habit ualment el quadern de
camp.
Consult a a f ont s d’inf ormació
diversa: mapes,
f ot ograf ies, obres d’art ,
imat ges de sat èl·lit , ...

9. 5. LA PROFESSIÓ DE GEÒGRAF
9

10. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
El s pri mers geògraf s :
Hecat eu de Milet , Heròdot d’Halicarnàs, Est rabó,
Anasimadre de Milet , ...
Erat óst enes va calcular amb precisió la
circumf erència t errest re
Hiparc va delinear l’engraellat de meridians i
paral·lels
Pt olomeu (predicció d’eclipsis, geocent risme, ...)
10

11. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
L’Edat Moderna:
Ort elius i Mercat or van elaborar noves
cart ograf ies
Els descobriment van af avorir el desenvolupament
de la geograf ia en aquest moment , així com t ambé
els avenços cient íf ics
Durant la I l·lust ració es va int ent ar explicar les
cult ures a part ir del medi nat ural (det erminisme)
Durant el romant icisme, el medi f ou un argument a
f avor del nacionalisme (Humboldt , Rit t er)
11

12. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
12

13. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
El s egl e XI X:
 Sorgeix l’escola posit ivist a (Rat zel)
 Es va caure en el det erminisme en el sent it de que el medi
nat ural det erminava les caract eríst iques dels grups humans.
13

14. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
El s egl e XX:
A començament de segle Vidal de la Blanche i
Het t ner van qüest ionar el det erminisme del segle
ant erior. El seu obj ect e d’est udi f ou la regió.
A mig segle Bunge, va donar-hi un enf ocament
mat emàt ic i quant it at iu, f arcint els seus est udis
de dades i models mat emàt ics.
Finalment , a part ir dels 70, Yves Lacost e plant ej a
una geograf ia crít ica, cent rada en el rol del
geògraf con a int èrpret de les problemàt iques
socials i com a of erent de propost es de millora.
14

15. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
15

16. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
Act ual i t at :
Tendències recent s:
Geograf ia del benest ar
Geograf ia de la percepció
Geograf ia Humanist a
Geograf ia dels riscos
16

17. 6. GEÒGRAFS, ESCOLES I
TENDÈNCIES EN GEOGRAFIA
17