Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
4. Audiovisual
Entrevista a Isabel Clara Simó, min. 4,35'- 8,45'
https://www.youtube.com/watch?v=0uBmlTOLe6s
Observació
Conferència d'Isabel-Clara Simó
12. VssV: passar, cossiol, passió.
Excepció: compostos amb guionet: boca-sec,
esclata-sangs, para-sol, penya-segat, etc.
Ajuda:
a) ss terminacions: -gressor, -gressió: agressió,
agressor; -missor, -missió: omissió, emissor; -
pressor, -pressió: opressió, expressió.
b) ss fem., pl.i derivats mots acabats en -s:
nas/nassos; gras/grassós; congrés/congressista.
Compte: molts no dupliquen s: pis-pisos).
Regla general ss [s]
13. c) Mots amb terminació femenina –essa (càrrec, ofici
honor): abadessa, duquessa, comtessa, baronessa,
bisbessa, deessa; alcaldessa o batllessa, metgessa,
poetessa, advocadessa...
Més a: https://www.parlament.cat/document/intrade/246915
d) Sufixos -assa, -issa, -ussa, -dissa fem. i superlatiu
-íssim/a: barcassa, estantissa, gentussa, baratíssim/a.
e) qualsevol (singular) - qualssevol (plural). Qualsevol
persona. Qualssevol persones.
Regla general ss [s]
14.
VtsV (pocs casos, sempre entre vocals: potser.
Però alguns casos de ts- inicial: tsar, tsarina,
tsunami, tse-tse.
CsV: borsa, tensar.
-s#: gros, cas.
#s: sac, sec, solucionar. (excepcions:
estrangerismes: edelweiss, gauss.
Regla general: s, ts [s]
15. Regla general [s] en derivats
Regla general:VsV en formes prefixades
Excepcions
VssV en formes prefixades
a- (privatiu)
aero-
auto-
bi-
di-(duplicatiu)
hidro-
pre-
altres:
asimetria
aerosol
autoservei
bisectriu
disèpal
hidrosoluble
presonoritzar
contrasentit
fotosíntesi
entresol
a- (no privatiu)
dis- (no dupl.)
sots-, trans-,
des- i dis-
(no dupliquen
sino que sumen
pref. amb –s +
s- arrel)
Mots de tradició
històrica: pres-,
pros-, res-
assenyalar,assolellat
dissemblant,dissort
sotssecretari,
transsexual,
transsiberià,
dessalar,
dissort... Tb
transsepte,
transsudar, etc.
bissextil,
pressentir,
pressupost,
prosseguir,
ressò, tornassol.
16. Regla general [s]: c, ç (etimològica)
c/ç davant vocal:
- distribució complementària per família de paraules:
c + e, i / ç + a, o, u: véncer, vençut; peces/peça...
CçV
- sufixos: -ança, -ença: esperança, temença (cast. -
anza). Però c en -ància, -ència: paciència, elegància.
ç#
- precedida de vocal o l: calç, dolç, llenç, lluç, glaç.
- en adj. d'una terminació -aç, -oç, -iç: atroç, feliç, eficaç.
- alguns cognoms: Ponç, Sanç. (antics noms propis)
18. Remarques estàndard oral
a) s- [z] en els mots enfonsar; endinsar, i en els
sufixos trans: transistor, transigir; i menys-:
menysestimar, etc.
b) Grup llatí <sc> [ss] es conserva poc: escena,
escèptic, susceptible, consciència, ressuscitar; i
derivats.
c) Compostos de polis, poden dur o no s final:
acròpoli o acròpolis, necròpoli o necròpolis.
19. Remarques estàndard oral
a) sonorització s (o ç) final + vocal o consonant
sonora:
- Final de síl·laba: pasdoble, abisme, besnet, esma,
esbart, esvelt
- Final de mot: les ànimes, les mirades; els racons.
- Amb grafia ç [s]: feliçment, fugaçment.
consonants sonores: l, ll, m, n, r, rr, g, j, z, b, v, d, g
23. 7. Estudi contrastiu val. - cast
valencià ss, s [s] valencià amb ss, s [s]
alcàsseralferesAlmàsseraassutbarnúsbusCadis
gessamíGuipúscoahissarMasmorramassísmatísMatràsmordassa
24. 7. Estudi contrastiu val. - cast
valencià ç valencià z
antifaçarçó aranzelatzembla
26. 8. Grafies alveolars en parònims
casa. Habitatge. caça. Sinònim de cacera.
presa. Acció de prendre; sense llibertat. pressa. Ànsia a fer una cosa ràpidament.
onze. Numeral (11). onça. sinònim de unça.
estàtic -ca. Que no es mou. extàtic -ca. Referida a l’èxtasi.
27. 8. Grafies alveolars en parònims
Altres parònims:
basa (‘en el joc de cartes’) / bassa (‘bassal gran’);,
céc (‘plec, solc’) / cec (‘invident’) / sec (‘sense aigua’);
cigne / signe (‘animal’) / (símbol’);
cessió (‘de cedir’) / sessió (‘reunió, acte’),
llisa (‘sense plecs o arrugues’) / llissa (‘peix’);
llosa (‘pedra plana i gran’) / llossa (‘cullerot’);
massa (‘adj. i adv. quant; subs. ‘conjunt de partícules’ /
maça (‘martell’)