2. A fi de mot DESPRÉS DE VOCAL o DIFTONG TÒNICS
s’escriu oclusiva sorda (p, t, c), encara que els mots
derivats la tinguen sonora (b, d, g):
DERIVAT MOT
Noruega noruec
llobet llop
poder pot
3. Excepcions
Una sèrie de paraules (moltes d’elles cultismes o de
procedència forana) coincideixen amb altres llengües i
s’escriuen amb b, d, g.
Carib, Job, club, cub, tub,
-B baobab, Jacob, adob…
Bagdad, Belgrad, Alfred,
-D fluid, sud…
mag, estrateg, pedagog,
-G demagog…
S’escriuen amb –D final els mots formats amb els sufixos
-ITUD, -ETUD: inquietud, solitud…
4. A fi de mot DESPRÉS DE VOCAL ÀTONA o de
CONSONANT s’escriu la mateixa lletra que apareix en
els derivats:
DERIVAT MOT
serpentejar serp
destorbar destorb
DERIVAT MOT
cantar cant
rapidesa ràpid
Atenció:
Tots els gerundis acaben en -T: parlant, movent, aplaudint…
Hi ha també una sèrie d’adjectius i substantius acabats en -ant, -ent i en
-and, -end, que solen coincidir amb el castellà: dependent, infant,
dividend, reverend…
5. DERIVAT MOT
clàssica clàssic
llargària llarg
Excepcions:
La primera persona del present d’indicatiu és amb –C final (aprenc,
resolc, tinc…), a pesar que en en el subjuntiu aparega la G (aprenga,
resolga, tinga…).
Els mots ànec, càrrec (i derivats), espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec,
préssec, rònec, aràbic i fàstic s’escriuen amb C a pesar que els seus
derivats porten G (aneguet, carregar, esparreguera, etc.)
6. A l’interior d’una paraula, per a l’ortografia de les
oclusives cal en compte el grups següents:
-A principi de paraula, en el prefix –AD: admissió.
-Formant part dels dígrafs TX, TG, TJ, TL, TLL, TM, TN,
TZ: platja, dotze, ametla…
-A principi de paraula, en els prefixos AB-, OB-, SUB-:
abstenció, obtenir, subterrània.
