Aquest power inclou unes graelles amb les substitucions pronominals dels següents complements: complement directe, complement indirecte, atribut i complement circumstancial.
Uma aula simples sobre verbos em espanhol, suas conjugações e usos mais comuns. Verbos pessoais e impessoais, regulares e irregulares e também o verbo Haber.
Ejercicios para cubrir huecos con los verbos "ver" y "mirar". Son ejercicios fácil para alumnos gallegos de 1º de ESO, que tienen dificultades para distinguir el uso castellano de esos dos verbos.
Recull dels enllaços que porten al youtube, on diversos rapsodes o cantants reciten o musiquen les poesies que apareixen a l'Antologia poètica de 1r de Batxillerat.
1. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com
1
EL CONSONANTISME
1. Les consonants dels sons oclusives: /p/, /b/; /t/, /d/; /k/,/g/
Inici de síl·laba: Distingim fàcilment p/ b, t/d i c/g: pell/bell, teu/déu, vaca/vaga.
Final de síl·laba: Aquestes parelles de sons es confonen: llop/cub, set /verd, sac/llarg. L’ortografia
assenyala la grafia correcta.
A fi de mot Exemples Excepcions
Darrere vocal tònica o
diftong:
p, t, c.
rap, foc, cap, set, nit, ruc, buit… club, tub, fred, fluid, sud, mag,
pedagog
substantius femenins acabats en –
etud i –itud: quietud, solitud
Darrere vocal àtona o
consonant: p, t, c/b, d, g
segons derivats.
serp (serpentina) corb (encorbar) 1ª pers. sing. present indicatiu de
verbs de la 2a. conj: aprenc, tinc...sort (sortejar) sord (sordesa)
blanc (blanquet) càstig (castigar) ànec, mànec, fàstic
A l’interior de mot Exemples Excepcions
cap- capficar, capgirar, capgròs... cabdal, cabdell, cabdill
ab-, ob-, sub- abdomen, objecte, submergir... apte, optar, òptim, òptica
ad- adjacent atles, atleta, atzar
S’escriu g davant de
d, g, m i n.
magdalena, suggerir, cognom,
sagnar...
anècdota, acne, aràcnid, pícnic
S’escriu c en altres
casos.
acció, escacs, facsímil, factura,
èczema...
Atenció:
No hi ha cap forma verbal que acabi en -b (o bs); totes acaben en –p (o ps): rep, saps...
Els gerundis i els participis acaben en –t: cantant, perdent, partit...
No hi ha cap forma verbal que acabi en –g; totes acaben en –c: aparec, vinc...
Recordem:
g/gu/gü c/qu/qü
g + a/o/u: gas, gos, gust c + a/o/u: cas, cos, cus
gu + e/i (la u no sona): guerra, guineu qu +e/i (la u no sona): que, qui
gü + e/i (la u sona): aigües, pingüí qü + e/i (la u sona): qüestió, obliqüitat
2. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com
2
Actualment les lletres be (b) i ve baixa (v) es pronuncien igual: bol i vol.
L’ortografia en regula l’escriptura:
S’escriu b S’escriu v
Davant de l/r semblar/sembrar
Darrere de m combinació
Excepcions: tramvia,
circumval·lació,
triumvir
Darrere de n canvi
Alterna amb p saber (sap)
estrebada (estrep)
Alterna amb u nevar (neu)
escrivint (escriu)
Imperfet d’indicatiu
de la 1a. conj.
cantava, cantaves,
cantava, cantaves,
cantàveu, cantaven
Verb anar vaig, va...
Verb haver havia, havien...
.
Atenció als pseudoderivats:
primitius derivats pseudoderivat
avortar
calb
cervell
corb
corb (ocell)
deure
escriu
llavi
moure
provar
avortament
calbejar
cervellet
corba
corbera
devia
escrivent
llaviejar
movia, moviment
aprovar, emprovador
abortiu
calvície
cerebral, cerebel
curvatura, curvilini
còrvids
dèbit
escriba
labial
mòbil , automòbil, mobilitzar
probable (=possible), probabilitat