Els determinants.

1. ELS DETERMINANTS

2. Definició
OSón paraules que acompanyen el
nom i en limiten el significat.
OConcorden amb el nom en gènere i
en nombre.

3. Classificació
O Article.
O Demostratius.
O Possessius.
O Quantitatius.
O Numerals.
O Indefinits.

4. L’article
O Indica el gènere i el nombre del nom al
qual acompanya.
SINGULAR PLURAL
masculí femení masculí femení
davant
consonant
el la els les
davant
vocal o h
l’ l’ la els les

5. Exemples
O El llibre, l’avi, la taula, l’heura, la injecció,
els ocells, les cadires.
O No s’apostrofen les paraules femenines
començades per i, u, hi, hu àtones : la
unió, la història, la humitat.

6. Els demostratius
O Situen el nom en l’espai o el temps
indicant proximitat o llunyania.
Masculí Femení
singular aquest aquesta
plural aquests aquestes
singular aquell aquella
plural aquells aquelles

7. Exemples
O Aquest arbre, aquesta camisa, aquell
noi, aquella caixa.
O Aquests arbres, aquestes camises,
aquells nois, aquelles caixes.

8. Els possessius
O Indiquen la possessió o pertinença del nom
que determinen.
SINGULAR PLURAL
posseido
r
persona Masc. Fem. Masc. Fem.
un 1a meu meva meus meves
2a teu teva teus teves
3a seu seva seus seves
Més
d’un
1a nostre nostra nostres nostres
2a vostre vostra vostres vostres
3a seu seva seus seves

9. Exemples
O Generalment s’utilitzen davant del nom i
precedits d’article:
el meu avi, la meva casa, els nostres
llibres, les vostres coses.
O En alguns casos se situa darrere. Llavors
no porta article:
a casa meva, un amic seu, de part
nostra.

10. Els quantitatius
O Indiquen una quantitat de manera
imprecisa.
Variables Invariables
poc, poca, pocs, poques
molt, molta, molts, moltes
tant, tanta, tants, tantes
quant, quanta, quants,
quantes
bastant, bastants
gaire, gaires
que
força
massa
més
menys
prou

11. Exemples
O No tenia gaire gana, no sé quant temps
ha estat, hi ha poca sorra, té molts
diners, hi caben bastants llibres.
O Hi havia força persones, té més anys que
jo, hi ha massa banyistes, hi ha prou
caixes.

12. Els numerals
O Es classifiquen en cardinals, ordinals,
partitius i múltiples.
Numerals
Cardinals: expressen una quantitat exacta.
zero, un dos, tres, quatre, cinc, set, vuit, nou, deu...
Ordinals: expressen ordre.
primer/-a, segon/-a, sisè/sisena, novè/novena...
Partitius: expressen fraccions.
mig, terç, quart, sisè, setè...
Múltiples: indiquen el nombre de vegades que es repeteix
una cosa.
doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple...

13. Exemples
O Dos arbres, dues coses, quatre llibres,
cent dies, vint-i-cinc anys, seixanta-
dues caixes, quatre-centes persones.
O La primera idea, el segon llibre, desena
vegada.
O Menjaré mig pastís, la tercera part de la
pel·lícula.
O La triple aliança.

14. Els indefinits
O Determinen el nom amb una precisió mínima
variables invariables
un, una, uns, unes
algun, alguna, alguns, algunes
altre, altra, altres
ambdós, ambdues, tots dos, totes dues
cada un, cada una, cadascun,
cadascuna
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
qualsevol, qualssevol
tal, tals
tot, tota, tots, totes
cada
cap
sengles

15. Exemples
O qualsevol noi, algun dia aniré, cadascun
dels assistents, no vull sentir tal cosa, no
eren unes persones qualssevol, són les
mateixes noies de l’altra dia.
O cada dia, no tinc cap barret, un home i
una dona amb sengles cistells.