NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ
INTERNACIONAL II
3.- El contracte de compra venda
internacional
Marta Costa Montmany
2016

internacional
1.- Regulació de la compra venta
internacional
La contractació internacional
Tradicionalment s’ha definit el contracte com
“Aquell negoci jurídic de caràcter bilateral,
l’efecte del qual consisteix en crear, modificar o
extingir una relació jurídica patrimonial de tràfic
extern”.
El contracte té força de llei, i cal complir allò
establert entre les dues parts.

internacional
internacional
En comerç internacional hi ha unes
característiques que diferencien al contracte
mercantil de la resta:
- Habitualitat: no és un fet aïllat sinó quelcom
habitual en l’activitat normal dels empresaris.
- Especulació: fet amb la finalitat de lucrar-se,
d’obtenir beneficis.
- Onerositat: es fa per obtenir una avantatge que
compensi el sacrifici inicial.

internacional
internacional
Requisits bàsics de tot contracte:
- Consentiment: la concordança de dos o més declaracions
de voluntat emeses per les parts que fan el contracte.
- Objecte: ha de ser possible, lícit i determinat.
- Causa: segons el tipus de contracte.
- Forma: No afecta a la validesa del contracte, tan sols el codi
del comerç o algunes lleis especials especifiquen una
determinada forma. En els contractes internacionals si no
estan escrits en espanyol caldrà que vagin acompanyats
d’una traducció.
- Contingut: Tots els pactes són vàlids excepte els contraris a
la llei, la moral, o l’ordre públic.

internacional
internacional
Requisits bàsics de tot contracte:
- Compliment: Conforme a la bona fe, segons clàusules,
sense interpretacions arbitràries, conforme a la
voluntat de les parts.
- Termini de compliment: No hi ha un termini de gràcia
o cortesia excepte disposicions legals o pacte entre
parts. En aquells contractes en els que no hi hagi un
termini exigible, el compliment pels mateixos serà de
10 dies per accions ordinàries i el dia següent per les
accions executives.

internacional
internacional
Fonts normatives en la contractació internacional
En el dret mercantil internacional la primera font
d’obligacions entre les parts és el propi contracte. Però
com que és difícil preveure totes les solucions als
problemes que es plantegin durant tota la vida de la
relació contractual, les parts poden determinar la llei d’un
Estat o el contingut d’un Conveni Internacional perquè
reguli aquells aspectes no regulats en el contracte.
Els convenis internacionals són normes de caràcter
contractual. Són contractes internacionals on les parts
són Estats sobirans i aquests queden obligats com si és
tractés de la llei.

internacional
internacional
Els convenis internacionals més destacables són:
- Conveni de Roma o sobre la llei aplicable en les obligacions
contractuals.
- Conveni de Lugano relatiu a la competència judicial i a
l’execució de resolucions judicials en matèria civil i
mercantil.
- Conveni de Viena de la Nacions Unides sobre contractes de
compra venta internacional de mercaderies.
- Conveni de Nova York sobre reconeixement i execució de
sentències arbitrals estrangeres.
- Conveni de Ginebra sobre arbitratge comercial
internacional.

internacional
internacional
Les normes de conflicte són disposicions legals d’un
ordenament jurídic que designa la llei positiva
aplicable davant d’un eventual problema sorgit arrel
d’un relació jurídica de tràfic extern caracteritzada
per la presència d’un element estranger.
Lex mercantoria és el resultat dels diferents cossos
normatius elaborats per la Comissió de les Nacions
Unides per la Unificació del Dret Mercantil
(UNCITRAL), la comissió de comerç internacional
(CCI) o la Institució Internacional per la Unificació
del Dret Privat (UNDROIT).

internacional
internacional
Usos i costums internacionals, són hàbits comercials que usats de forma
repetida s’han convertit en font de dret amb caràcter supletori a la llei escrita.
Els més representatius dins del tràfic mercantil són els següents:
- INCOTERMS (International Chamber of Trade Terms), que són les clàusules
que regulen les condicions, el lloc, les obligacions de les parts contractants
de l’entrega de l’objecte contractual.
- Regles uniformes (RRUU) que són un conjunt de regles elaborades per la
CCI per determinar la regulació de matèries com:
- Cobraments
- Crèdit documentari
- Garanties contractuals
Contractes tipus i condicions generals de contractació, que respon al fenomen
anomenat la “unificació dels contractes” consistent en la divulgació dels models i
clàusules generals dels contractes.

internacional
internacional
L’oferta en el comerç internacional es manifesta
a través de la factura pro-forma, que per una
part és un pre contracte, ja que la seva emissió
obliga a l’expedidor des del mateix moment que
aquesta arriba al seu destinatari, i per l’altra
part l’acceptació de l’oferta constitueix també
en sí mateix un pre contracte, l’acord de
voluntats destinat en un futur a realitzar un
contracte dins dels termes acceptats.

internacional
internacional
Importància i dificultats de la contractació internacional
La negociació de contracte a l’exterior suposa una complexitat
especial i una sèrie de diferències qualitatives amb l’àrea
nacional.
- Factors que determinen la importància d’un contracte
internacional:
- Existència de diferents sistemes jurídics
- Pluralitat de diferents costums i usos comercials
- Inexistència d’una legislació contractual internacional (Conveni
de Roma amb llei aplicable als contractes internacionals de
mercaderies; Conveni de Ginebra sobre el transport
internacional de mercaderies)
- Falta una instància o tribunal mercantil internacional

internacional
internacional
Dificultats d’una operació de comerç exterior:
- Garanties de cobrament
- Assegurances
- Transport o inspecció de mercaderies
- Normativa nacional i comunitària
- Dret duaner, control de canvis
- Lleis de protecció al consumidor, dret de la competència
- De naturalesa jurídica com la indefinició de jurisdicció competent
- De naturalesa tècnica com el defecte d’un equip contractat
- De naturalesa econòmica com l’impagament d’una factura
- De naturalesa comercial com la morositat perllongada o la suspensió de
pagaments
- De naturalesa política
- De naturalesa financera
- Riscos extraordinaris de força major

internacional
internacional
Clàusules més habituals en el contracte internacional
- Clàusules d’entrega de les mercaderies: Incoterms,
reconegudes internacionalment en els contracte per
determinar les obligacions entre les parts quan
s’entrega la mercaderia. Agrupades per la cambra de
comerç internacional de París en quatre modalitats
diferents:
- Terme E – Sortida
- Terme F – Sense pagament del transport principal
- Terme C – Pagament del transport principal
- Terme D - Arribada

internacional
internacional
- Disminució dels riscos d’impagats:
- Anticipis de pagament
- Crèdit documentari irrevocable i confirmat que asseguri el
pagament
- Pòlissa d’assegurança de crèdit a l’exportació
- Factoring
- Reserva de la propietat
- Clàusula penal
- Altres garanties contractuals

internacional
internacional
- Llei aplicable al contracte:
- Art 10 Codi Civil:
- Llei a la que se sotmeten les parts, sempre amb connexió al negoci
- Llei nacional comú
- Llei del lloc de celebració del contracte
- A falta de sotmetiment exprés, per béns immobles allí on radiqui l’immoble, però
en el cas de béns mobles, la llei del lloc on radiqui l’establiment mercantils. Les
parts poden designar igualment:
- La Llei del lloc on es trobi el bé
- On es compleixi l’obligació principal
- La Llei de residència d’alguna de les parts
- El Conveni de Roma estableix com a principi general l’aplicació de la Llei del país
el territori del qual estigui més íntimament lligat a la prestació del servei
essencial del contracte.
- La determinació de la llei aplicable pot ser:
- Expressa / Tàctica / Arbitral / Judicial

internacional
internacional
Clàusules més habituals en el contracte
internacional
- Òrgan o jurisdicció competent
Respecte a la interprestació o execució dels
contractes internacionals:
- Tribunal nacional competent per conèixer
Pel que fa al Tribunal Arbitral de caràcter
institucional:
- Cort d’arbitratge de la CCI de París

internacional
internacional
Clàusules generals d’un contracte:
- Generalitats, preàmbul
- Concepte. Parts
- Objecte i finalitat del contracte
- Informació i documentació
- Preu
- Condicions de pagament
- Forma de pagament
- Moneda
- Mitjans de pagament
- Entrada en vigor
- Clàusula penal
- Imprevistos. Força major
- Autoritzacions i permisos
- Garanties contractuals
- Assegurances
- Legislació aplicable
- Arbitratge
- Idioma
- Resolució
- Disposicions vàries

internacional
2.- Regles de la Cambra de Comerç
Internacional de París
La Cambra de Comerç Internacional és l’organització que
representa mundialment interessos empresarials. Es va
constituir a París el 1919 i continua tenint la seva seu a la
capital francesa.
Té personalitat pròpia i la seva naturalesa jurídica és
associativa.
Els seus fins estatuaris bàsics són actuar a favor d’un
sistema de comerç i inversions obert i crear instruments
que ho facilitin, amb la ferma convicció que les relacions
econòmiques internacionals condueixen a una prosperitat
general i a la pau entre els països.

internacional
Els membres de la Cambra de Comerç Internacional són
empreses que fan transaccions internacionals i també
organitzacions empresarials, entre elles moltes Cambres
de Comerç. Actualment els milers d’empreses que agrupa
procedeixen de més de 130 països i s’organitzen com a
Comitès Nacionals a més de 90.
El comitè espanyol de la CCI es va constituir el 1922, a
iniciativa dels empresaris barcelonesos i mai ha deixat
d’actuar. Com a associació formalment constituïda té
personalitat pròpia. Actualment la seva seu estatuària és
a Madrid i la seva secretaria operativa a Barcelona.

internacional
Un any després de la creació de les Nacions Unides,
la CCI va obtenir el rang d’organisme consultiu del
més alt nivell davant de l’ONU i de les seves
agències especialitzades. És també un ens consultiu
privilegiat de l’Organització Mundial del Comerç, del
Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial,
OCDE, Comissió Europea, etc. fins i tot el G-8 rep en
cada una de les seves reunions un informe sobre les
grans preocupacions empresarials del moment, que
és entregat en vista “ad hoc” al primer ministre de
l’Estat amfitrió.

internacional
Dins de la seva activitat creant instruments que facilitin
el comerç i les inversions internacionals, destaquen la
Cort Internacional d’Arbitratge, la recopilació i
actualització d’usos comercials internacionals (Incoterms,
Regles i Usos uniformes relatius als crèdits documentaris,
etc) i l’elaboració de regles i codis de conducta sobre
molts aspectes de l’activitat empresarial internacional
(Carta de les Empreses per un Desenvolupament
Sostingut, Codi de pràctiques legals en publicitat, Codi de
bones pràctiques per l’elaboració d’estudis de mercat,
Regles contra l'extorsió en les transaccions internacionals,
Guia pel comerç electrònic, etc.)

internacional
3.- El contracte de compra venta
internacional
La contractació internacional sorgeix com a
conseqüència de la necessitat
d’internacionalització del Dret Mercantil. Tan en
l’internacional com en el nacional la primera font
d’obligacions entre les parts és el propi acord al que
aquestes arribin (el contracte és la llei que regeix,
per sobre de tot, els drets i deures de les parts
contractants). Tot i això resulta difícil redactar un
contracte que doni solucions a tots els problemes
que puguin sorgir durant la vida de la relació
contractual.

internacional
internacional
Les parts poden i han de fixar en el contracte la
Llei per la que es regiran aquells aspectes que
no han estat acordats contractualment. Si les
parts no designen en el contracte la llei
aplicable, els ordenaments jurídics dels Estats
als que aquestes pertanyen la determinen pel
seu compte mitjançant les anomenades normes
de conflicte.

internacional
internacional
Tot ordenament jurídic té les seves pròpies
normes de conflicte, són les disposicions legals
d’un ordenament jurídic per les que es fixa
quina és la llei positiva aplicable davant d’un
eventual problema sorgit arrel d’una relació
jurídica caracteritzada per la presència d’un
element estranger.

internacional
internacional
Resolució de conflictes internacionals: els
òrgans judicials
El més important és la bona redacció del
contracte i també la determinació de quins
òrgans seran els encarregats de gestionar els
conflictes. En aquest sentit les parts poden anar
al sistema tradicional d’òrgans jurisdiccionals o
anar a l’arbitratge.

internacional
internacional
Tribunals competents
Les parts han de fixar en el contracte els Tribunals
competents per conèixer i resoldre els problemes
d’interpretació que poden sorgir. En cas que no ho
facin, els ordenaments jurídics dels Estats als que
aquestes pertanyen els determinaran. En el cas
d’Espanya es determinen com a tribunals
competents els espanyols quan el contracte hagi
nascut a Espanya o s’hagi de complir a Espanya.

internacional
internacional
Tribunals competents
Per tant un contracte de compra venta internacional, quan l’altra part
tingui el seu domicili en un altre estat membre, podrà ser demandat
davant dels tribunals espanyols quan:
- Existeixi un acord de submissió expressa o tàcita a favor d’aquests
- Quan el demandat tingui el seu domicili a Espanya
- Quan el contracte hagi nascut a Espanya o sigui aquest el lloc de
compliment de l’obligació que serveix de base a la demanda.
La submissió suposa un acord de les parts en la fixació d’uns
determinats tribunals com a competents. La submissió pot ser
expressa o tàcita.

internacional
internacional
La submissió serà expressa quan les parts acordin quin Tribunal serà el
competent per conèixer qualsevol litigi que pugui sorgir, sigui abans
que hi hagi qualsevol problema o bé quan aquest hagi sorgit.
El pacte de submissió expressa s’haurà de celebrar:
- Per escrit o verbalment amb confirmació escrita
- En una forma que s’ajusti als hàbits que les parts tinguin establerts
entre elles.
- En el comerç internacional, en una forma conforme als usos que les
parts coneixen o hagin de conèixer i que, en el comerç concret,
fossin àmpliament coneguts i regularment observats per les parts
en els contractes del mateix tipus en el sector comercial considerat.
La submissió tàctica suposa qualsevol pacte que impliqui l’acceptació
dels Tribunals en els que la convocatòria s’hagi plantejat.

internacional
internacional
Normativa internacional:
- Normativa Internacional de Mercaderies de
Viena dividit en 4 parts, i la tercera es refereix a la
compra i venta de mercaderies i es divideix en 5
capítols:
- Disposicions generals
- Obligacions del venedor
- Obligacions del comprador
- Transmissió del risc
- Disposicions comuns

internacional
internacional
Normativa internacional:
- Conveni de Roma sobre Llei aplicable a les obligacions contractuals,
conveni d’àmbit comunitari.
- Conveni de la Haya, d’àmbit universal
- Usos i pràctiques uniformes que aconsegueixen frenar el clima
d’inseguretat jurídica existent
- Condicions generals de contractació i contractes tipus:
- Racionalitzen el tràfic mercantil en sèrie
- Estandarditzen els contractes
- Unifiquen el règim normatiu per donar seguretat jurídica
- Procés d'harmonització pel CONSELL D’ASSISTÈNCIA ECONÒMICA
MÚTUA que han elaborat les anomenades GCDG General Conditions
of Delivery Of Goods

internacional
internacional
Ordre de importància de les fonts:
- Normes imperatives
- Dret escollit per les parts, usos i pràctiques comercials
expressades per les parts del contracte.
- Dret. Convencional en allò no regulat per les parts.
- Principis generals en els que s’han inspirat les
Convencions Internacionals
- Lleis aplicables en virtut de regles de Dret Internacional
Privat.

internacional
internacional
Elements del contracte:
- Identificació de les parts, que hauran de tenir
la capacitat per contractar segons la llei
aplicable al contracte, i també la corresponent
legitimació si estem parlant de representants
de les parts pel tràfic mercantil.
- Objecte. Contractes de mercaderies entre
parts que tinguin el seu establiment en estats
diferents.

internacional
internacional
Formació del contracte:
- Tractes preliminars
- Oferta
- Precisa
- Acceptació
- Declaració de voluntat que indiqui assentiment en
l’oferta
- S'entén realitzada en el moment que li arriba a
l’ofertant

internacional
internacional
Termes del contracte:
- Perfecció del contracte
- En el moment de l’acceptació
- El Conveni de Viena arriba a un terme mig entre la
teoria del coneixement i l’acceptació: “La declaració
d’acceptació arriba al destinatari quan se li comunica
verbalment o se li entrega per qualsevol mitjà,
personalment, en el seu establiment, direcció postal o
en la seva residència habitual”.

internacional
internacional
Transmissió del risc
Es transmet al comprador quan es fa càrrec de
les mercaderies o quan estiguin posades a la
seva disposició i en tingui coneixement.
Si es tracta de mercaderies sense identificar es
considera que no estan posades a disposició
mentre no s’individualitzin mitjançant qualsevol
signe.

internacional
internacional
Compliment del contracte
- Obligacions del venedor:
- Entrega de la cosa
Les mercaderies s’han de correspondre a allò estipulat en el
contracte, pel que fa a la quantitat, qualitat i tipus; a més de
trobar-se envasades o embalades en la forma fixada, és a dir:
- Mercaderies aptes a l’ús que ordinàriament tenen
- Mercaderies aptes a l’ús especial que tinguin
- Mercaderies que tinguin les mateixes qualitats que la mostra
Si les mercaderies no es corresponen a allò fixat, el comprador
haurà de fer-ho saber en un termini raonable, més o menys 4 dies.
La petició del comprador se sol correspondre a la substitució,
reparació o descompte en el preu.

internacional
internacional
- Com s’entrega
En poder i possessió del comprador en les condicions pactades. El
Conveni de Viena exigeix certes obligacions:
- Identificació de la mercaderia mitjançant inserció de dades en
l’embalatge (Identificació del destinatari / nª del contracte / codi
d'identificació / pes / identificació de l’expedidor)
- Enviament al comprador d’un avís d’expedició de la mercaderia
- Concert de l’INCOTERM previst segons el tipus de transport
- Subscripció del contracte d’assegurança o informació sobre això.

internacional
internacional
- Què s’entrega?
Documents relacionats amb la mercaderia (factura pro-forma,
comercial, certificacions especials, pagament dels impostos...)
- Quan?
- Data fixada en el contracte
- Diferència entre data i termini
- On?
S’especificarà per part de l’Incoterm escollit:
- Compra venta amb entrega directa: venta en expedició
- Compra venta amb entrega indirecta: venta destí

internacional
internacional
- Garantia
- Sanejament per evicció
- Es garanteix al comprador de tota privació de la cosa comprada
- Segons el Conveni de Viena: Lliures de qualsevol dret i pretensions de tercers, a no ser
que el comprador convingui en acceptar-ho
- Sanejament per vicis ocults
- Es cobreix els vicis o defectes de la mercaderia produïts amb anterioritat al moment de la
transmissió del risc
- Disminueix la possibilitat del mateix
- El venedor no respon dels drets manifestos
- El comprador s’assimila a un pèrit
- És una compra venta mercantil pel que el destí és la revenda, així una mercaderia no pot
ser interessant pel comprador depenent del preu que pagui per ella i la quantitat que
esperi rebre.
Segons els Conveni de Viena: el comprador perdrà el dret a invocar aquests vicis fora del
termini fixat, caducant l’acció que correspongui en un termini màxim de 2 anys.

internacional
internacional
- Obligacions del comprador:
- Pagament del preu
- En diners o en signe que el representi i ha de ser determinat
- Clàusula de revisió del preu, persegueix l’estabilització del preu
- Depèn directament de les despeses incidentals en el cost final
- Quan
- Simultaneïtat en el pagament i la posada a disposició de la mercaderia
- Pagament aplaçat
Segons el Conveni de Viena: El comprador haurà de pagar el preu en la
data fixada o en aquella que pugui determinar-se en el contracte, si no hi
ha termini haurà de pagar en la posada a disposició o quan es presentin
els documents representatius de les mateixes.

internacional
internacional
- Recepció de la mercaderia
- Incompliment del contracte
- Situació: Falta d’entrega de les mercaderies en el termini establert.
- Possibilitats: Incompliment total, pot sol·licitar el comprador el compliment o la
resolució del contracte, amb indemnització en tots dos casos de anys i perjudicis.
- Entrega d’una part
- No obligació pel comprador de rebre aquesta part ni sota promesa de l’entrega total
- El comprador no paga el preu en el moment degut
- Mora o pagament d’interessos, dret de retenció de la mercaderia, això com dret real que
permet enajenar-la. Quan la mercaderia es trobi en poder del comprador el crèdit del
venedor és privilegiat.
- Negativa a rebre les mercaderies
- El venedor pot sol·licitar el compliment del contracte o la seva resolució, en la primer cas pot
sol·licitar el dipòsit judicial de les mercaderies o constituir-se en dipositari d’elles.
- Aspectes fiscals
- Subjectes a IVA
- Si les operacions són mercantils però no tenen el caràcter d’habitualitat estan subjectes a
l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, junt a les operacions societàries i els actes jurídics
documentats.

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ
INTERNACIONAL II
4.- Els contractes d’intermediació
comercial
2016

comercial
1.- Intermediació comercial internacional
En els contractes d’intermediació comercial una
persona física o jurídica es compromet a
desenvolupar una activitat en el país de destí en
representació dels interessos de l’altra part. Els
intermediaris comercials ofereixen serveis tant a
exportadors com importadors per comprar i
vendre pel seu nom i representació.

comercial
Principals tipus de contracte d’intermediació comercial:
1.- Contracte de mediació o corretatge: una entitat
s’obliga a pagar una remuneració a una altra perquè
aquesta la posi en relació amb un tercer amb el que el
primer concertarà una operació comercial.
2.- Contracte d’agència: una agent s’obliga amb una
entitat de forma continuada, a canvi d’una remuneració, a
promoure operacions comercials a compte de l’entitat
que el contracta. L’agent tindrà capacitat per obligar-se en
nom i representació de l’entitat, la qual no es podrà
desvincular de les actuacions dutes a terme per l’agent.

comercial
Principals tipus de contracte d’intermediació comercial:
1.- Contracte de comissió: pel que el comissionista
s’obliga a realitzar o a participar en una operació
comercial per compte propi o per compte de l’entitat que
el contracta (comitent).
2.- Contracte de distribució: Acord pel que una entitat
distribueix un producte produït per una altra. Aquest
tipus de contracte és una mena de contracte de compra –
venta amb característiques pròpies dels contractes
d’intermediació comercial. El distribuïdor adquireix la
mercaderia per després revendre-la sense fer canvis.

comercial
Tipus d’agent i intermediaris internacionals:
- Agent d’importació: orientat a la demanda, localitza
fabricants de productes a l’exterior per satisfer cartera de
clients en el país d’origen.
- Agents d’exportació: orientats a l’oferta, busquen clients en
mercats exteriors.
- Agents d’importació-exportació (brokers): treballen en dos
sentits, número reduït de països o zones geogràfiques,
estructures de distribució poc desenvolupades.
- Agents generals: solament amb fabricant que garanteixen
l’exclusivitat en una zona per tota la gamma de productes,
en període mínim de temps.

comercial
- Agent de compra (buying agents): treballen per centrals de
compres, cadenes d’hipermercats... Localitzen proveïdors
estrangers que subministren productes a preus inferiors.
- Comissionistes: sense les característiques de duració o estabilitat
pròpies de l’agent, accions concretes, no assumeixen cap obligació
específica.
- Representants (employed agents): contracte de tipus laboral, no
tenen autonomia jurídica ni operativa de l’agent, no assumeixen
riscos en les operacions.
- Delegats comercials: treballadors de l’empresa que desenvolupen
la gestió de vendes en un país estranger, comptant amb una
estructura creada per la mateixa empresa, però sense personalitat
jurídica de sucursal.

comercial
- Piggyback: acords que consisteixen en la utilització de
la xarxa de comercialització d’una altra. Col·laboració
entre fabricants de productes complementaris que
comparteixen el mateix canal de distribució.
- Distribuïdors / importadors: empresaris independents
que posen a disposició d’un exportador la seva
estructura i la seva xarxa comercial per distribuir,
comprar i revendre el seu producte.

comercial
Contracte de distribució a través del qual el
productor convé el subministrament d’un bé final,
el distribuïdor, qui adquireix el producte per
procedir a la seva col·locació massiva mitjançant la
seva pròpia organització en una zona determinada.
El distribuïdor comercia amb tercers en nom propi
de manera que compra i ven amb ells pel seu
compte. La relació amb el fabricant és tan sols de
col·laboració econòmica, per la inserció de
productes dins de la xarxa del mateix.

comercial
Funció econòmica del contracte de distribució neix com
a conseqüència de l’expansió de l’activitat mercantil, de la
necessitat del productor de desconnectar-se dels
consumidors.
Sorgeix la figura del distribuïdor que posa la seva
empresa al servei del fabricant. El distribuïdor no és el
representant de la persona que li subministra el bé,
adquireix els riscos derivats, per això el fabricant es
desvincula totalment de les successives revendes.
El benefici econòmic del distribuïdor consisteix en el
major preu que percep del comprador i el descompte
quan compra el producte.

comercial
Naturalesa jurídica del contracte de distribució contracte atípic de naturalesa
mercantil, es promou en nom propi la introducció d’un producte
manufacturat per un altre en el mercat d’un territori determinat, planificat en
el preu o condicions de venta.
Amb l'adquisició:
- Es presta assistència al client en la venda i posteriorment.
- El distribuïdor corre amb les despeses i pot desenvolupar l’activitat a
través dels agents.
- Observa la política de comercialització en sentit ampli imposada pel
fabricant.
- Se subjecta al control del venedor o fabricant.
- El fabricant sol aplicar descompte.
- Existeixen clàusules obligatòries d’exclusivitat absoluta o relativa.
- També obligacions d’aprovisionament exclusiu i prohibicions de
competència amb altres productes similars.

comercial
Clàusules més repetides del contracte de distribució:
- Obligació de vendre quantitat mínima
- Entrega al distribuïdor amb descompte
- Data de pagament de factures
- Lloc i forma d’entrega de les mercaderies i com s’han de rebre
- Preu de venda de les mercaderies
- Estipulacions sobre publicitat del producte
- Compromisos d’exclusivitat
- Despeses en la consecució del pla
- Preavís
- Readquisició pel principal dels estocs
- Liquidació pel principal en temps determinat dels estocs

comercial
Contracte de distribució - estocs: es distribuïdor
està obligat a l’adquisició d’un mínim de
mercaderies per satisfer els pics de demanda,
manteniment del capital invertit en estocs
(emmagatzement i manteniment).
Aquesta clàusula limita molt la lliure acció del
distribuïdor, font de desequilibri per l’inventari
segons les directrius del Principal i per la resolució
precipitada i la consegüent incidència de no
reposició, lenta revenda, sobretot de reposicions.

comercial
Contracte de distribució – Causes de finalització:
- Quebra
- Concurs
- Falta de pagament
- Mort del distribuïdor
- Canvi d’activitat
- Pèrdua de capacitat
- Condemnes per naturalesa penal
- Cessió, fusió o transformació no acceptades pel fabricant.
- Lesió de la imatge de la casa, etc.

comercial
Contracte de distribució – Drets i obligacions de les parts:
- Principal o fabricant
- Entregar mercaderies en el temps, quantitat i manera
- No vendre directament els productes o designar un altre
distribuïdor
- Distribuïdor
- Vendre productes en quantitat mínima
- Exclusivitat
- Promoure la venta de mercaderies i obtenir la millor col·locació
- Pagar les factures de compra
- Verificar l’estat de la mercaderia i obtenir un inventari de les
mateixes i de les reposicions

comercial
Contracte de distribució – Conseqüències de l’incompliment:
No renovació del contracte o rescissió anticipada durant l’execució, no
assumpció del crèdit pel Principal dels clients del distribuïdor.
Indemnització: Per la intempestiva resolució del contracte del Fabricant
- Pèrdua de la utilitat obtinguda per la privació de l’activitat per restablir el
cicle d’operacions comercials.
- Per acomiadament del personal en cas de ruptura.
- Despeses per compra i retirada d’ensenyes o emblemes a l’establiment, si
el fabricant imposava la seva utilització.
- Despeses en la publicitat
- Reparació del valor clau, admesa per la jurisprudència quan els béns del
distribuïdor han perdut valor a causa de la ruptura i no es poden usar en
cap altre camp.
- Improcedència de la indemnització per danys morals.

comercial
Contracte d’agència: Auxiliars autònoms que
l’empresari usa per crear, conservar o ampliar
clientela. L’agent s’encarrega a canvi d’una
retribució de promoure la conclusió de
contracte a favor del seu Principal, o a conduir-
los per sí però a nom i per compte d’un altre.
L’agent no és titular de drets i obligacions dels
contractes que realitzi.

comercial
Contracte d’agència – Característiques:
- Vincle estable
- Generalment l’Agent és empresari i desenvolupa la seva activitat de
forma autònoma i organitzada.
- La seva comissió és un percentatge.
- Comissió indirecta, encara que no hagi promogut directament la
venda si aquesta es produeix en la seva zona té dret a un quantitat
pre fixada.
- El contracte es pacta per un termini determinat.
- Pròrroga tàcita, si no es denuncia a temps segueix vigent
- Termini de preavís exprés
- Pactes d’exclusivitat

comercial
Contracte de mediació pel que una de les parts, el Corredor,
s’obliga a promoure o a facilitar en línies generals la celebració
d’un contracte o la realització d’una operació comercial
internacional a canvi d’una remuneració per part del Principal.
No hi ha vincle jurídic estable entre el mediador i l’empresari
principal.
El contracta objecte de mediació el realitzen entre el Principal
i el tercer.
El Principal ha de pagar la comissió pactada.
El Corredor ha de concertar l’operació, guardar secret,
informar al client de la marxa de les gestions i defensar els
interessos del client.

comercial
Contracte de comissió pel que una de les parts, el
comissionista s’obliga a realitzar un acte o operació de
comerç per encàrrec i compte d’una altra persona, el
comitent.
Requisits:
- El comitent i el comissionista han de ser comerciants
- Habitualitat i professionalitat
- L’objecte del contracte és un acte de comerç
- Consensual, no requisits de forma
- El comissionista pot actuar en nom propi o del
comitent

comercial
Obligacions del contracte de comissió
Comitent:
Abonar la quantitat pactada
Proveir de fons pel desenvolupament de la funció
Comissionista
Realitzar l’operació, compliment de l'encàrrec
Compliment per sí mateix sense poder delegar en una altra persona excepte
autorització
No vendre a terminis
Defensa del negoci
Comunicació al comitent de la marxa de les gestions
Atendre a les instruccions del mateix
Rendir comptes
Prohibició de fer de contrapart
Comissió pactada de garantia per riscos de cobrament

comercial
Extinció del contracte de comissió per les
causes generals:
- Pagament o incompliment
- Transcurs del termini
- Impossibilitat sobrevinguda
- Compensació
- Condonació del deute
- Revocació de l’encàrrec

comercial
2.- Contracte d’agència
Com que no hi ha lleis uniformes la Cambra de Comerç
Internacional (CCI) ha elaborat un model de contracte
d’agència usant les normes que incorporen la pràctica
que preval en el comerç internacional i els principis de llei
generalment reconeguts per les lleis nacionals sobre
l’agència.
Aquest model tracta d’evitar les peculiaritats de les lleis
nacionals, utilitzant les contingudes en un principi més
bàsic i elemental que està contingut en els principis
Unidroit de contractes comercials internacionals, que
ofereixen un suport legal raonable per la majoria de les
qüestions que puguin sorgir.

comercial
Els principis Unidroit estableixen regles generals
pels contractes de comerç internacional, però
aquestes regles no prevalen sobre les clàusules
del contracte o sobre els principis generals de
llei i usos comercials. Si les parts volen tenir un
contracte regulat per una llei nacional específica
escolliran aquesta alternativa en el contracte.

comercial
Principals característiques del contracte d’agència:
- És un contracte consensual, bilateral, de naturalesa mercantil.
- L’agent és autònom i independent, sent lliure en l’organització del
seu treball i activitat professional.
- Els serveis que presta són de promoció i comercialització, concloent
contracte de venda en nom i per compte de l’exportador.
- Els serveis són prestats de manera contínua i duradora.
- La contraprestació a la seva gestió d’intermediació està retribuïda
generalment per una comissió.
- L’agent no respondrà del risc i ventura de les operacions de venda o
de compra que realitzi per compte aliè.
- La formalització del contracte es farà per escrit, a instància de
qualsevol part que ho sol·liciti.

comercial
Obligacions de l’agent
a) Actuar amb una diligència raonable davant de
l’exportador de qualsevol pèrdua i dany que li causi per
incompliment d’aquesta obligació.
b) Rendir comptes a l’exportador: obligació que deriva de
portar adequadament la comptabilitat de totes les
operacions en la forma prevista en el contracte d’agència
o a requeriment d’aquest.
c) Facilitar tota la informació sobre fets rellevants amb els
clients estrangers.
d) No acceptar ni obtenir beneficis ocults
e) No divulgar informació confidencial.

comercial
Obligacions de l’empresari
a) Pagar les comissions
b) L’abonament d’indemnitzacions de l’agent per
clientela o per danys i perjudicis.
c) El pagament de comissions de comandes
procedents del territori de l’agent en exclusiva,
però no gestionats directament per l’agent.
d) Pagament de comissions per repeticions de
comandes.

comercial
Riscos:
1.- Que l’importador no posi a disposició amb antelació suficient o en
la quantitat apropiada, les mostres, catàlegs, tarifes, i més documents
necessaris per l’exercici de l’activitat professional.
2.- Que l’importador no hagi proporcionat totes les informacions
necessàries per l’execució del contracte d’agència, i, en particular, fer-
nos saber quan procedeixi que el volum d’actes o operacions serà
sensiblement inferior al que haguéssim pogut esperar.
3.- Que no pagui la comissió pactada d’acord amb el sistema escollit,
que podrà consistir en una quantitat fixa, en una comissió normalment
pactada en funció del volum de vendes o en una combinació d'ambdós
sistemes.
4.- Que no comuniquin en el termini establert l’acceptació o el rebuig
de l’operació comunicada.

comercial
Riscos:
5.- Que no facilitin la mercaderia en el temps estipulat.
6.- Que intentin servir directament als clients de l’agent sense pagar la
comissió pactada. Com s’ha mencionat anteriorment, l’importador
haurà de pagar comissions per comandes procedents del territori
d'exclusiva de l’agent, així com per repeticions de comandes.
7.- Aquest sistema, si bé té el risc de reduir la capacitat de control de
l’empresa en un país/mercat (posa els seus productes en mans
d’altres), aquest risc queda minimitzat si l’empresa té informació
prèvia de l’agent, firma un contracte que li garanteixi la resposta
positiva de l’agent i realitza un seguiment periòdic de la seva activitat.

comercial
El contracte d’agència prima sobre qualsevol
altra llei o contracte internacional en l’àmbit
europeu.

comercial
3.- Contracte de distribució
Els distribuïdors són persones jurídiques
independents de l’empresa fabricant, que basen
el seu negoci en la compra de productes a
proveïdors per posteriorment revendre’ls en el
mercat local, obtenint un marge comercial i
usualment respectant la marca del fabricant. Per
tant solen tenir total autonomia per auto
organitzar-se

comercial
Diferències amb el contracte d’agència
L’agent no assumeix riscos i el distribuïdor sí, ja
que el primer no compra els productes i en canvi
el segon sí que ho fa. El distribuïdor però té més
contacte i més control sobre el client final.
El contracte d’agència està més regulat i tipificat
que el de distribució, ja que de fet el de
distribució no té cap regulació específica.

comercial
El distribuïdor està unit a l’empresa subministradora per uns
llaços més o menys estrets, necessaris per tal que hi hagi
l’efectiva col·laboració empresarial que es busca. En el seu
paper de revenedor el distribuïdor s’encarrega de la promoció
i organització de la distribució en el territori assignat. El
subministrador li confereix al distribuïdor una posició
privilegiada en el territori, ja que en la majoria dels casos li
concedeix el dret exclusiu de compra dels seus productes.
Això implica que aquesta col·laboració no pugui ser
esporàdica, sent una relació amb vocació de duració en el
temps. Aquesta relació crea per tant vincles estrets entre les
parts, el que fa que el distribuïdor s'abstingui de distribuir
productes de la competència.

comercial
Contractes de distribució exclusiva: una de les
parts, el proveïdor, li concedeix a l’altra, el
revenedor, un territori delimitat en el que ha de
centrar les seves activitats de venta,
comprometent-se a no entregar els productes
objecte de contracte a altres revenedors establers
en el territori. En els acords de compra exclusiva, el
revenedor es compromet a no comprar els
productes objecte de contracte a proveïdors
diferents de l’altre contractant.

comercial
Contractes de distribució selectiva: el proveïdor
es compromet a vendre els béns o serveis
contractuals, directa o indirectament, solament
als distribuïdors seleccionats sobre la base de
criteris específics, i els distribuïdors es
comprometen a no vendre tals béns o serveis a
agents no autoritzats.

comercial
Contingut del contracte de distribució:
- Territori, productes i exclusivitat
- Obligació de no competència
- Organització de vendes, promoció i fires
- Condicions de subministrament
- Volum mínim de vendes
- Informació confidencial i propietat industrial
- Obligació d’estoc i serveis post venda
- Terminació anticipada del contracte
- Indemnització per clientela
- Resolució de disputes
- Llei aplicable

comercial
Terminació del contracte de distribució:
Els contractes de distribució se solen extingir pel
venciment del termini de duració del mateix en aquells
casos en els que es pacti. En cas que es pacti una
possibilitat de prorroga, el contracte seguirà vigent pel
temps en el que duri la mateixa. Pel contrari, en els
contractes de duració indefinida, segons reiterada
jurisprudència del Tribunal Suprem, les parts tindran dret
a acabar el contracte a través d’una declaració unilateral
de desistiment, si bé en tot moment les parts han
d’actuar amb busca de bona fe en la seva realització.

comercial
Terminació del contracte de distribució:
Quan s’extingeixi el contracte d’agència, sigui per
temps determinat o indefinit, l’agent que hagi
aportat nous clients a l’empresari o incrementat
sensiblement les operacions amb la clientela pre
existent, tindrà dret a una indemnització si la seva
activitat anterior pot continuar produint avantatges
substancials a l’empresari i resulta equitativament
procedent per l’existència de pactes de limitació per
competència, per les comissions que perdi o per les
demés circumstàncies que hi hagi.

comercial
Funció de la distribució:
Posar eficaçment davant dels consumidors els productes/serveis
especialment concebuts per ells.
- Informació als consumidors
- Promoció i publicitat dels productes
- Negociació dels preus
- Establir les comandes
- Financiació
- Reducció del nombre de transaccions
- Realització d’activitats de mk
- Assumpció de riscos
- Moviment físic, manteniment i emmagatzement
- Pagament
- Serveis addicionals (entrega, instal·lacions, reparació, assessorament, etc)

comercial
Interessos del Fabricant:
- Que es compleixin els objectius de venda amb els seus
productes
- Que es respectin els seus preus
- Que la retribució a la distribució sigui lo menor possible
- Que el seu producte estigui ben exposat
- Que els distribuïdors suportin uns estocs determinats
- Que la seva cobertura sigui màxima
- Que els costos de distribució siguin el més baix possibles
- Que no hi hagi ruptures d’estocs en els punts de venta

comercial
Interessos del Detallista:
- Comprar lo més barat possible
- Aconseguir el màxim benefici
- Donar un servei a la seva clientela
- Tenir el mínim estic excepte que sigui especulatiu
- Alts marges unitaris
- Que li donin un bon servei, sobretot entrega (entrega a
temps, quantitats acordades, que li portin al seu
establiment, etc.)
- Possibilitat de devolució

comercial
Interessos del Consumidor:
- Que el punt de venta estigui el més a prop possible al seu
domicili
- Trobar el màxim de productes
- Preu el més baix possible
- Poder escollir
- Que el punt de venta sigui atractiu
- Que hi hagi ofertes
- Que li garanteixin la qualitat
- Cert tracte humà
- Trobar la marca que busca

comercial
4.- Contracte de transferència tecnològica
La concessió de llicències suposa el traspàs a
una altra empresa a utilitzar dins d’uns límits
geogràfics temporals una tècnica sobre el
producte o el procés de fabricació protegida per
una patent o “know how”, tot això a canvi del
pagament d’una determinada quantitat, d’uns
pagaments periòdics (royalties) o de les dues
coses.

comercial
La transferència de tecnologia implica la
transferència d’una tècnica que es transmet d’una
empresa a l’altra. Les avantatges que espera obtenir
l’empresa que incorpora aquesta tecnologia passen
per incrementar de forma quantitativa i qualitativa
la seva producció i desenvolupar-se
tecnològicament i en un breu termini de temps.
Aquests contractes són atípics i no estan
contemplats en la legislació mercantil, es regeixen
per allò pactat, i en el seu defecte, pel codi de
comerç i el codi civil.

comercial
Tipus de contractes de transferència de tecnologia:
- Contracte d’enginyeria, en el que l’empresa es
limita a subministrar al seu client certs estudis
tècnics o econòmics.
- Cessió de mètodes industrials
- Enviament de tècnics que col·laborin en la posada
en marxa dels mètodes de producció
- Contracte d’assistència
- Contracte d'assistència tècnica amb cessió de
drets de patent i altres llicències

comercial
5.- Contracte de Joint Venture
És una forma de societat en co propietat, consisteix en un
nombre reduït d’empreses que s’associen (a partir de
dues) pel desenvolupament conjunt d’una activitat, sense
que per això perdin la seva entitat jurídica pròpia, de
manera que participin en el capital d’aquesta nova
societat que ha sorgit en co propietat.
Són empreses que solen provenir del mateix sector però
que presenten avantatges competitives diferents, és a dir,
mentre que una pot aportar la seva tecnologia, l’altra
pot aportar la seva experiència en el mercat estranger i
els seus canals de distribució.

comercial
5.- Contracte de Joint Venture
Disposicions fonamentals de la Joint Venture:
- Condicions de l’explotació
- Clàusules on s’especifiquen les aportacions dels socis (maquinària,
equipament, instal·lacions, know-how...)
- Compromisos de posada en marxa
- Prestacions d’assistència tècnica, matèries primes
- Pla financer
- Capitals fixes i circulants
- Fonts
- Repartiment de beneficis
- Administració de l’empresa
- Composició dels òrgans, formes d’acord, etc.

comercial
6.- Contracte de franquícia
Franquícies internacionals: consisteix en la
cessió d’un producte o línia de productes, marca
comercial i know-how d’un negoci a una
empresa situada en un mercat exterior. Aquest
sistema suposa que una empresa concedeixi
mitjançant un contracte al franquiciat
l’exclusivitat per la distribució i vendes en una
àrea determinada d’uns productes o serveis que
pertanyen a una marca determinada.

comercial
Característiques de la franquícia
- Existència d’un contracte que contingui els termes de
l’acord
- Ajuda per part del franquiciador en l’obertura de
l’establiment, iniciant i formant al franquiciat en totes les
àrees del negoci abans que es posi en marxa.
- Manteniment de l’ajuda al franquiciat un cop inaugurat el
negoci.
- Autorització al franquiciat a operar amb unes marques i
amb un sistema de funcionament que son propietat del
franquiciador.
- El franquiciat ha de realitzar una inversió en capital propi

comercial
Característiques de la franquícia
- El franquiciat ha de ser propietari del seu negoci i
independent jurídica i econòmicament del
franquiciador
- El franquiciat pagarà al franquiciador d’acord amb la
forma establerta contractualment pels drets que
adquireix i pels serveis que va rebent del franquiciador
- S’assignarà un territori on zona al franquiciat perquè
dugui a terme la seva activitat
- Exteriorment la franquícia proporcionarà unes
característiques d’uniformitat i originalitat

comercial
Avantatges pel franquiciador
- Ràpid creixement, augmentant de forma ràpida la distribució
- Major control del mercat, de la marca i dels productes
- Reducció de la inversió al no haver de crear i desenvolupar una
xarxa d’establiments propis
- Notorietat. Reforç de la imatge producte-marca
- Despeses de gestió inferiors
- Sortida ràpida i segura dels productes
- L’empresa del franquiciador és pròpia: motivació
- Elevats ingressos: cànon, marges, royalties
- Permet desenvolupar campanyes de publicitat massives

comercial
Inconvenients pel franquiciador
- Imatge de marca en mans del franquiciat
- Èxit lligat a la xarxa de franquícies
- Secret del know how obert al franquiciat
- No possibilitat de venda per altres canals
- Inversions en comunicació elevades
- Falta de reglamentació existent
- Poden sorgir conflictes si els sistemes de control sobre
el franquiciat són massa rígids o poc participatius
- Allunyament del client final

comercial
Avantatges pel franquiciat
- Transmissió de coneixements inicials: coneixement del negoci a través de
l’experiència del franquiciador
- Pertinença a un grup apreciable i identificable per un públic. Negoci provat
i amb una imatge establerta.
- Inversió inicial menor que un negoci independent
- Llançament més ràpid i amb més possibilitat d’èxit
- Publicitat a baix cost
- Força de negociació del franquiciador davant a proveïdors
- Contínua innovació
- Territori en exclusiva
- Facilitats financeres per part del franquiciador
- Comoditat en l’aprovisionament

comercial
Inconvenients pel franquiciat:
- Desemborsament al franquiciador
- Dependència i control del franquiciador
- El franquiciador pot no encertar amb la seva estratègia
- La notorietat de la marca pot disminuir
- El contracte pot tenir limitacions
- Contractes renovables
- Possible conflicte d’interessos amb el franquiciador

comercial
Elecció d’una franquícia:
- Notorietat de la marca
- Qualitat de productes / serveis
- Volum de vendes (facturació)
- Rendibilitat
- Formació
- Territori en exclusiva
- Publicitat
- Assistència
- Serveis oferts durant el contracte
- Cànons i royalties

comercial
Contracte de franquícia: Una empresa, el titular
la franquícia, concedeix a una o vàries empreses,
mitjançant preu, el dret a usar les seves
marques o signes distintius en la venta de béns i
serveis. Un conjunt de drets de propietat
industrial o intel·lectual relatius a noms
comercials, marques, models, dissenys, patents,
know how, copyrights, amb la finalitat de la
venta de béns o prestacions de serveis.

comercial
Contracte de franquícia: la venta té lloc sobre la
base d’un concepte comercial exclusiu o fórmula
desenvolupada pel titular de la franquícia, a
canvi de royalties pagats pel franquiciat. L’ús
d’aquests drets és vigilat pel titular de la
franquícia per assegurar una presentació
uniforme al públic i una qualitat uniforme de
béns i serveis.

comercial
Contracte de franquícia
- És una forma de cooperació comercial
- Dues empreses independents
- El titular subministra assistència tècnica l know how comercial
- Suposa la concessió de llicències o marques
- El contracte suposa la cessió d’un conjunt de mètodes i mitjans
propis per tal que l’empresa franquiciada asseguri la millor
explotació de la seva activitat
- El franquiciat ven béns o serveis sota la marca i nom comercial del
titular de la franquícia usant els seus mètodes comercials o
operatius
- És un contracte d’arrendament de béns o serveis que inclou la
cessió de béns materials i de drets de la propietat

comercial
Tres classes principals de contracte de franquícia
- De distribució: implica la venda de béns usant el
nom comercial del titular de la franquícia
- Béns fabricats pel titular i sota el seu nom o marca
- Cadena de franquícies on l’objecte és molt ampli i
divers (alimentació)
- De serveis
- De fabricació: fabrica béns seguint les
instruccions del titular i ven béns sota el nom
comercial del mateix titular

5.- L'arbitratge comercial internacional
Un conveni arbitral és el compromís de les
parts de sostreure al coneixement dels
Tribunals una controvèrsia i, en el seu lloc, que
aquesta sigui definitivament resolta per una
Cort Arbitral. A la decisió de la Cort Arbitral se
l’anomena sentència arbitral o lauda.
Es tracta doncs d’una renúncia al legítim dret
que tenen les parts d’anar a un jutge estatal per
demanar que imparteixi justícia.

La resolució de conflictes internacionals
1.- Reclamació amistosa per escrit
2.- Reclamació extrajudicial: Abans que es
compleixin 3 mesos des de l’incompliment de l’altra
part, es realitzarà la reclamació extra judicial a
través d’un despatx d’advocats o entitat de gestió
de cobraments. És possible que entre els advocats
s’arribi a un acord que satisfaci les dues parts. A la
pràctica aquests acords busquen una solució
comercial que eviti iniciar un procés judicial.
3.- Procediment judicial: iniciar-ne un
d’internacional és llarg, costós i incert.

Abans d’iniciar un Procediment judicial internacional
caldrà analitzar si està degudament justificat:
- Caldrà conèixer el tribunal competent i la legislació
aplicable determinats en el contracte, i consultar amb
especialistes les possibilitats reals de tenir èxit.
- Serà en casos de certa quantitat, sinó és millor arribar a
un acord amb l’altra part.
- Caldrà tenir la documentació necessària pels
requeriments del país on se celebri el judici.
- Caldrà analitzar la solvència de l’empresa a la que es
reclamarà, i la viabilitat d’execució de la sentència.
- Caldrà tenir en compte el que valdrà tot plegat.

La resolució dels conflictes que sorgeixin per l’incompliment
de les obligacions establertes en els contractes haurà de
contenir algun dels següents elements:
- La possible resolució del contracte i data de resolució
- L’incompliment de les parts en l’execució del contracte
- La responsabilitat de les parts en la possible resolució del
contracte
- Les quantitats degudes
- Les excepcions al·legades
- El dret de retenció sobre qualsevol quantitat en poder
d’alguna part
- El dret de compensació
- La possible indemnització dels danys i perjudicis causats

Altres formes de prevenció i solució dels
conflictes:
- La conciliació
- Les Cambres de Comerç
- Les dependències diplomàtiques
- El Centre Internacional de Peritatge Tècnic
- L’Acord de Cooperació Internacional creat el 1976
- La Mediació
- El centre per l’adaptació dels contractes
- L’Arbitratge internacional

L’arbitratge comercial internacional s’ha
d’emmarcar en els límits de l’ordre públic dels
ordenaments en els que ha de tenir efecte. Per
això ha rebut recolzament jurídic mitjançant un
entramat de convenis i tractats ratificats per
nombrosos Estats, en els que es garanteix el
compliment de la voluntat de les parts de
sotmetre’s a arbitratge i, en conseqüència,
d’estar i passar pel que determinin els àrbitres.

No poden ser objecte d’arbitratge:
- Temes sobre els que hi hagi una resolució judicial
ferma i definitiva, excepte alguns temes d’execució.
- Matèria inseparablement unides a unes altres sobre les
que les parts no tinguin poder de disposició.
- Les qüestions que d’acord amb les lleis hi hagi
d’intervenir el ministeri fiscal en representació i
defensa dels qui, per no tenir capacitat d’obrar o
representació legal, no poden actuar per sí mateixos.
- Conflictes de caràcter laboral.
El marc institucional de l’arbitratge és La Cort
Internacional de la Cambra de Comerç Internacional de
París (CCI).

Concepte: La internacionalitat del conflicte
comercial sotmès a arbitratge pot venir de dues
vies:
- En virtut de les parts que intervenen en el
conflicte, si són de diferent nacionalitat o tenen
diferents residències.
- Per l’objecte del litigi, ja que pot passar que
parts d’una mateixa nacionalitat, o fins i tot
d’una mateixa residència, estiguin implicades en
una relació comercial de caràcter internacional.

En l’arbitratge comercial internacional:
- No existeix un Tribunal Mercantil Internacional
- El tràfic mercantil es desnacionalitza
- La solució Judicial és lenta i molt més costosa
- El jutge és un funcionari allunyat del món dels
negocis i el tràfic mercantil

Característiques de l’arbitratge comercial internacional:
- Cal incloure una clàusula compromissòria en el contracte
- En un fòrum internacional
- La neutralitat està garantida amb el mètode de l’elecció dels àrbitres i el
procediment
- L’elecció dels àrbitres és compartida (1 o 3), si són 3 fonamentalment un el
seleccionada cada una de les parts i l’altre els co àrbitres o la Cort
Internacional de la Cambra de Comerç Internacional de París (CCI).
L’àrbitre únic se selecciona per les parts i serà de diferent nacionalitat que
les parts, igual que el President de tots 3.
- Caldrà establir el dret d’arbitratge aplicable, depenent de la Llei
d'arbitratge de cada país.
- Es pot escollir l’idioma
- El lauda arbitral és confidencial en contraposició amb la sentència judicial
- L’emissió i execució del lauda és relativament ràpida

Despeses:
- Administratives
- Honoraris i despeses personals dels àrbitres

Què implica sotmetre’s a arbitratge?
És un mètode de resolució de disputes alternatiu a
l’Administració de Justícia. És un procediment privat
i informal, pel que les parts acorden sotmetre
determinada disputa a una o vàries persones
imparcials (àrbitres) a les que autoritzen perquè es
resolgui la controvèrsia mitjançant una decisió
definitiva i obligatòria per les parts.
Quan una disputa se sotmet a arbitratge s’exclou el
recurs a la Administració de Justícia.

Què implica sotmetre’s a arbitratge?
S’hi pot sotmetre tant una disputa ja existent
com una eventual disputa futura.
Les decisions dels àrbitres s’anomenen lauda, i
té el mateix valor que quelcom jutjat en una
sentència, i també es pot executar forçosament.
El lauda no es pot recórrer, tan sols interposar
en els tribunals ordinaris una sentència
d'anul·lació.

Avantatges de l’arbitratge:
- Fòrum neutral
- L’especialització dels àrbitres
- La disponibilitat dels àrbitres
- La predictibilitat
- La celeritat
- La confidencialitat
- L’antiformalisme i la flexibilitat
- L’elecció del nombre d’àrbitres
- El manteniment de les relacions comercials
- El caràcter tassat del sistema d'impugnació
- Executabilitat

Inconvenients de l’arbitratge:
- El major cost inicial
- Riscos d’una clàusula arbitral mal redactada
- Tendència a decisions salomòniques
- Disputes amb vàries parts implicades

Moltes gràcies per la vostra atenció!
Marketing per tu, creant marketing a mida
Tel. 696 85 70 52
http://marketingpertu.com
www.facebook.com/Marketingpertu
@Marketingpertu
http://www.slideshare.net/marketingpertu
*Bibliografia: “Negociació i contractació
internacional” - ADAMS

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

Similar to NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II (7)

More from Marketing per tu

More from Marketing per tu (20)

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II