MARÇ 2013                                MARC MENDOZA

1r ESO B                                 NIL BOVER

2012/13                                  MARTA UNDABARRENA

CIÈNCIES DE LA                           LAIA CHICO
NATURALESA




  7.ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS


                 APARTATS:

                 1.EL REGNE DELS PROTOCTISTS

                 2.EL REGNE DE LES MONERES

                 3.ELS VIRUS

                 4.ELS MICROORGANISMES

                 5.LES MALALTIES PRODUIES
                 PER MICROORGAQNISMES

                 6.LA LLUITA CONTRA MALALTI-
                 ES INFECCIONES

                 7.A FONS. ELS LÍQUENS
7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS
    1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS                                               Quatre grups de protozous

Inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, tenen
cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans, (protozous i
algues).


ELS PROTOZOUS                                                     FLAGEL·LATS. Es mo-                    CILIATS. Es mouen per
                                                                  uen per flagels.. Són                  cilis. Són de vida lliure
       Són unicel·lulars (1 cèl·lula).                           de vida lliure o parà-                 o paràsits. El parameci
       Són heteròtrofs.                                          sits. El tripanosoma                   té 2 nuclis i forma de
                                                                  causa la malaltia del                  sabatilla.
       Viuen en llocs aquàtics.                                  son.
        -Són de vida lliure.

        -Alguns són paràsits.

        -Poden produir malalties.

       Viuen surant a la superfície de l’aigua formen
        part del zooplàncton (aliment de molts animals
        marins).
                                                                RIZÒPODES.es mouen                      ESPOROZOUS. Són
                                                                per prolongacions del                   immòbils, no tenen
                                                                citoplasma                              estructures. Tots són
                                                                (pseudòpodes). Són                      paràsits. El plasmodi
                                                                paràsits o de vida lliu-                provoca la malària.
                                                                re, com l’ameba.
    LES ALGUES
                                                                                                   ACTIVITATS
         Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
                                                                              1.Quin tipus de cèl·lules tenen el organismes del
         Són autòtrofes, tenen clorofil·la i altres
                                                                              regne dels protoctists?
          pigments, que es poden classificar en:
          - Algues verdes: Tenen clorofil·la (color                           Tenen cèl·lules eucariotes, amb nucli.
          verd). N’hi han de unicel·lulars (euglena),                         2.Esmenta tres estructures que els protozous
          o pluricel·lulars (ulva). Viuen en aigües                           utilitzen per moure’s.
          marines i continentals
          - Algues brunes: tenen clorofil·la (color                           Utilitzen el flagel (flagel·lats), el cilis (ciliats) i el
          bru). N’hi ha de unicel·lulars (diatomees)                          pseudòpodes (rizòpodes).
          o pluricel·lulars (sargassos). Viuen al mar                         3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
          (costes rocoses).
                                                                              No, perquè les algues pluricel·lulars, totes les
          - Algues vermelles: tenen clorofil·la i un
                                                                              cèl·lules tenen la mateixa aparença i fan les ma-
          pigment vermell. N’hi ha de unicel·lulars o
                                                                              teixes funcions.
          de pluricel·lulars (coral·lina). Viuen en ai-
          gües tranquil·les i càlides.                                        4.Busca en els conceptes clau els termes zoo-
                                                                              plàncton i fitoplàncton.
         Són aquàtiques, algunes poden viure a l’es-
          corça dels arbres i de les roques. n’hi ha                          Zooplàncton: plàncton format per petits animals.
          que suren a l’aigua i formen part del fito-                         Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que
          plàncton.                                                           suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosínte-
                                                                              si, com les algues i alguns vegetals.
                                                   Fet per: LAIA CHICO
5. MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES

Les principals vies d’entrada de microorganismes són:

       la pell a través d’una ferida

       la via respiratòria

       la via digestiva

       el contacte sexual

La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme pa-
togen s’anomena infecció, o les malalties que es produeixen,
malalties infeccioses.

Un cop dins de l’ésser viu, els microorganismes es comencen a
reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes com la
febre. Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una
manera immediata, sinó que ha de passar un cert període de
temps, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest
període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.

Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre
de sa per contagi.
                                                                                   El refredat és una malaltia lleu pro-
                                                                                   vocada per virus. Causa mocs, nas
                                     ACTIVITATS                                    tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls
                                                                                   plorosos.
14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Una malaltia infecciosa es la invasió d’un ésser viu que duta a terme per un microorganisme
patogen. Es transmeten a través d’animals, de l’aire, de la pell, de relacions sexuals o per
ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.

15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?

És el temps que ha de passar després dels efectes produïts per la infecció.

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?

-REFREDAT                     aire

-SIDA                         transmissió sexual

-PNEUMÒNIA                    aire

-SALMONEL·LOSI                aliments contaminats

-CÒLERA                       aigües contaminades

-MALÀRIA O                    picada de la femella del mosquit

PALUDISME

-PEU D’ATLETA                 contacte físic




                                         Fet per: MARTA UNDABARRERA
6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infecci-
oses són:

      La higiene corporal

      El consum d’aliments i begudes en bon estat.                                      ACTIVITATS
La medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a pre-          17. Per què es diu que les vacunes són un mè-
venir les infeccions o a superar-les quan ja s’ha produït. Desta-       tode preventiu i que els antibiòtics són un mè-
quen les vacunes i els antibiòtics.                                     tode curatiu?

                                                                        Perquè els antibiòtics eliminen els microorga-
                                                                        nismes que causen malalties en canvi les vacu-
LES VACUNES
                                                                        nes fan que no tinguin la capacitat de produir-
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts               la.
d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de
                                                                        18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics?
produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia però permeten
                                                                        Justifica la resposta.
que el nostre cos aprengui a lluitar-hi, per tant és un mètode
preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora            No, contra aquests microorganismes només hi
que dura tota la vida, en algunes l’efecte que produeixen tan           ha medicaments que ajuden a alleujar els símp-
sols dura un temps determinat.                                          tomes causats per la malaltia.



ELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacte-
ris i fongs, permeten eliminar o impedir el creixement de micro-
organismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode
curatiu. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la
medicina un dels avenços més importants de la història. El pri-
mer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina, i la va des-
cobrir Alexander Fleming.




                                            Fet per: MARTA UNDABARRENA
2. REGNE DE LES MONERES                                                           Quatre tipus morfològics de bacteris
L’ESTRUCTURA DELS BACTERIS
Els bacteris tenen una estructura molt senzilla, ja que no te-
nen nucli ni tampoc la majoria dels orgànuls cel·lulars. Una
cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements se-
güents:

      La membrana cel·lular. És semblant a la cèl·lula eucari-          Coc. Forma arrodonida                 Bacil. Forma allargada
       ota. Regula l’entrada i la sortida de substàncies a través
       seu.

      La paret cel·lular bacteriana. És l’embolcall rígid que
       envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i
       el protegeix.

      La càpsula bacteriana. Serveix de protecció i d’aïlla-              Vibrió. Forma de coma               Espiril. Forma espiral
       ment a determinats bacteris que provoquen malalties

      El citoplasma. És on s'elaboren les substàncies necessà-
       ries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals.             LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS
      El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma,             Els bacteris es reprodueixen normalment, per biparti-
       controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al con-         ció, procés mitjançant el qual es formen dos bacteris
       trari que en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat           fills. Cada bacteris fill creix fins que assoleix la mida ade-
       per cap membrana.                                                 quada i es torna a dividir. Aquest procés és molt ràpid, i
                                                                         al cap de poques hores un sol bacteri pot originar milers
      Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben
                                                                         de bacteris idèntics.
       en determinants bacteris i que els serveixen per des-
       plaçar-se.                                                        Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen. Són
                                                                         capaços de captar-ne les variacions i de respondre-hi.
LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS
                                                                         Quan les condicions del medi no són favorables, alguns
La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s’alimenten
                                                                         bacteris s’envolten d’una paret gruixuda i formen espo-
de substàncies organismes provinents d’altres éssers vius.
                                                                         res de resistència, d’aquesta manera poden suportar
Segons la manera de viure, hi ha tres grups:
                                                                         temperatures molt elevada
      Bacteris paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius,
       dels quals perjudiquen i poden produir malalties .

      Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta
       o en descomposició.

      Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i
       dels dos se’n beneficien.
                                                             ACTIVITATS
       5. Quina és la principal diferència que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els del regne de
       les moneres?
       Que en el regne del les moneres parla dels bacteris i el regne dels protoctists parla de les algues i d’altres
       organismes.

       6. Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?
       Sí, hi ha el paràsit, els sapròfits i els simbionts. Sí, hi ha quatre tipus: coc, bacil, espiril, vibrió.

       7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera?
       Els cianobacteris és un grup de bacteris que tenen un pigment semblant a la clorofil·la amb el qual deuen a
       terme la fotosíntesis.
                                              Fet per: NIL BOVER
3. ELS VIRUS
La mida dels virus és tant petita que únicament es poden obser-
var amb el microscopi electrònic.
Els virus no es poden qualifica essers vius perquè no complei-                               ACTIVITATS
xen les funcions dels essers vius però es reprodueixen, per
                                                                          11. Quina funció te la flora intestinal? Quins micro-
aquesta raó, els virus sempre són paràsits obligats.
                                                                          organismes la formen?
L’ESTRUCTURA DELS VIRUS ES AQUESTA                                        Té la funció de produir vitamines i substàncies que
                                                                          son útils per a l’organisme on viuen. La formen els
      La càpsida: Es un embolcall format per proteïnes que pot           bacteris que viuen a l’interior d’un tub digestiu.
       adoptar formes diferents.
                                                                          12. Quins microorganismes ens poden causar
      La coberta externa: Es troba a fora de la càpsida. Nomes           malalties?
       la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que pro-         Els microorganismes patògens.
       dueix sida.
                                                                          13. Com es diuen, en general, els bacteris que pro-
      L’àcid nucleic: Material hereditari del virus. Es troba a          dueixen malalties a les persones i altres essers
       l’interior de la càpsida.                                          vius?
LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS                                             Els protozous.

Els virus s’introdueixen a la cel·lular que volen infectar per mitja
de la membrana cel·lular. A l’interior fan nous virus utilitzant les
molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats,
els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i
queden lliures.




    Un virus                                                           L'estructura d’un virus




                                              Fet per: MARC MENDOZA
4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA


 Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen papers molt im-
 portants.

 Hi ha microorganismes perjudicials i microorganismes beneficiosos
 n’abunden mes de beneficiosos.

 ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS
 Els microorganismes proporcionen un gran nombre d’utilitats, entre
 les quals destaquen les següents:

 Els microorganismes descomponedors actuen sobre animals i vege-
 tals morts i ho transformen en substàncies inorgàniques que tornes a             Microorganismes beneficiosos
 l’ atmosfera o al sòl.
 El plàncton, es el menjar de alguns animals aquàtics.

 La flora intestinal son bacteris que viuen al tub digestiu dels animals i
 aprofiten restes de menjar i o converteixen en vitamines o altres subs-
 tancies que son útils per al organisme on viuen.

 Intervenen en la formació d’aliments alguns intervenen amb els io-
 gurt, formatge a partir de la llet o han la transformació de vi a vinagre.
 S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments.

 ELS MICROORGANISMES PERJUDICIALS
 Aquets microorganismes reben el nom de microorganismes patògens,                Microorganismes perjudicials
 son els que poden arribar a produir malalties.




                                                      ACTIVITATS
 8. Podem observar els virus amb un microscòpic òptic? Per què?
 No. Perquè nomes el podem observar amb un microscopi electrònic.

 9. Perquè es considera que els virus son paràsits obligats?
 Perquè es reprodueixen.

 10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?
 La reproducció.




                                             Fet per: MARC MENDOZA
A FONS: ELS LÍQUENS

Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. Aquests organismes
estan relacionats entre si.

        L’alga fa la fotosíntesi i fabrica les substàncies necessàries que necessita el fong per ali-
         mentar-se. I el fong dóna aigua i matèria orgànica perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.

        Si creixen damunt d’una roca nua hi fan petites esquerdes que fan que la roca es desinte-
         gri gràcies al vent i l’aigua de la pluja.

        Viuen en llocs bastant inhòspits i estan gairebé a totes les zones del planeta perquè poden
         resistir condicions extremes.

        Serveixen per la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments de productes quí-
         mics i colorants alimentaris.

        A les zones més fredes els rens o caribús se n’alimenten.




 LÍQUENS FOLIACIS.                              LÍQUENS FRUTICULOSOS.                        LÍQUENS CRUSTACIS.
         Forma de làmina o fulla.                     Forma de petits arbres.                     Forma de crosta.
         Viuen en branques o roques.                  Viuen en branques.                          Viuen en troncs d’arbres i
         S’agafen per pèls.                                                                         roques.




                                                       ACTIVITATS
     19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes dels fong? I les cèl·lules de l’alga?
     Les hifes dels fongs es disposen com si fossin una xarxa i sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.

     20. Es fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?
     Sí, perquè es poden trobar a gairebé a totes les zones de la Terra gràcies a que poden resistir les condici-
     ons extremes (manca d’humitat i de llum o de fred i la calor intensa).




                                                    Fet per: LAIA CHICO

Els essers vius més senzills

  • 1.
    MARÇ 2013 MARC MENDOZA 1r ESO B NIL BOVER 2012/13 MARTA UNDABARRENA CIÈNCIES DE LA LAIA CHICO NATURALESA 7.ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS APARTATS: 1.EL REGNE DELS PROTOCTISTS 2.EL REGNE DE LES MONERES 3.ELS VIRUS 4.ELS MICROORGANISMES 5.LES MALALTIES PRODUIES PER MICROORGAQNISMES 6.LA LLUITA CONTRA MALALTI- ES INFECCIONES 7.A FONS. ELS LÍQUENS
  • 2.
    7. ELS ESSERSVIUS MÉS SENZILLS 1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS Quatre grups de protozous Inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, tenen cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans, (protozous i algues). ELS PROTOZOUS FLAGEL·LATS. Es mo- CILIATS. Es mouen per uen per flagels.. Són cilis. Són de vida lliure  Són unicel·lulars (1 cèl·lula). de vida lliure o parà- o paràsits. El parameci  Són heteròtrofs. sits. El tripanosoma té 2 nuclis i forma de causa la malaltia del sabatilla.  Viuen en llocs aquàtics. son. -Són de vida lliure. -Alguns són paràsits. -Poden produir malalties.  Viuen surant a la superfície de l’aigua formen part del zooplàncton (aliment de molts animals marins). RIZÒPODES.es mouen ESPOROZOUS. Són per prolongacions del immòbils, no tenen citoplasma estructures. Tots són (pseudòpodes). Són paràsits. El plasmodi paràsits o de vida lliu- provoca la malària. re, com l’ameba. LES ALGUES ACTIVITATS  Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. 1.Quin tipus de cèl·lules tenen el organismes del  Són autòtrofes, tenen clorofil·la i altres regne dels protoctists? pigments, que es poden classificar en: - Algues verdes: Tenen clorofil·la (color Tenen cèl·lules eucariotes, amb nucli. verd). N’hi han de unicel·lulars (euglena), 2.Esmenta tres estructures que els protozous o pluricel·lulars (ulva). Viuen en aigües utilitzen per moure’s. marines i continentals - Algues brunes: tenen clorofil·la (color Utilitzen el flagel (flagel·lats), el cilis (ciliats) i el bru). N’hi ha de unicel·lulars (diatomees) pseudòpodes (rizòpodes). o pluricel·lulars (sargassos). Viuen al mar 3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què? (costes rocoses). No, perquè les algues pluricel·lulars, totes les - Algues vermelles: tenen clorofil·la i un cèl·lules tenen la mateixa aparença i fan les ma- pigment vermell. N’hi ha de unicel·lulars o teixes funcions. de pluricel·lulars (coral·lina). Viuen en ai- gües tranquil·les i càlides. 4.Busca en els conceptes clau els termes zoo- plàncton i fitoplàncton.  Són aquàtiques, algunes poden viure a l’es- corça dels arbres i de les roques. n’hi ha Zooplàncton: plàncton format per petits animals. que suren a l’aigua i formen part del fito- Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que plàncton. suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosínte- si, com les algues i alguns vegetals. Fet per: LAIA CHICO
  • 3.
    5. MALALTIES PRODUIDESPER MICROORGANISMES Les principals vies d’entrada de microorganismes són:  la pell a través d’una ferida  la via respiratòria  la via digestiva  el contacte sexual La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme pa- togen s’anomena infecció, o les malalties que es produeixen, malalties infeccioses. Un cop dins de l’ésser viu, els microorganismes es comencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes com la febre. Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera immediata, sinó que ha de passar un cert període de temps, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia. Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi. El refredat és una malaltia lleu pro- vocada per virus. Causa mocs, nas ACTIVITATS tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls plorosos. 14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet? Una malaltia infecciosa es la invasió d’un ésser viu que duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten a través d’animals, de l’aire, de la pell, de relacions sexuals o per ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats. 15. Què és el període d’incubació d’una malaltia? És el temps que ha de passar després dels efectes produïts per la infecció. 16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta? -REFREDAT aire -SIDA transmissió sexual -PNEUMÒNIA aire -SALMONEL·LOSI aliments contaminats -CÒLERA aigües contaminades -MALÀRIA O picada de la femella del mosquit PALUDISME -PEU D’ATLETA contacte físic Fet per: MARTA UNDABARRERA
  • 4.
    6. LA LLUITACONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infecci- oses són:  La higiene corporal  El consum d’aliments i begudes en bon estat. ACTIVITATS La medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a pre- 17. Per què es diu que les vacunes són un mè- venir les infeccions o a superar-les quan ja s’ha produït. Desta- tode preventiu i que els antibiòtics són un mè- quen les vacunes i els antibiòtics. tode curatiu? Perquè els antibiòtics eliminen els microorga- nismes que causen malalties en canvi les vacu- LES VACUNES nes fan que no tinguin la capacitat de produir- Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts la. d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de 18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia però permeten Justifica la resposta. que el nostre cos aprengui a lluitar-hi, per tant és un mètode preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora No, contra aquests microorganismes només hi que dura tota la vida, en algunes l’efecte que produeixen tan ha medicaments que ajuden a alleujar els símp- sols dura un temps determinat. tomes causats per la malaltia. ELS ANTIBIÒTICS Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacte- ris i fongs, permeten eliminar o impedir el creixement de micro- organismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode curatiu. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importants de la història. El pri- mer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina, i la va des- cobrir Alexander Fleming. Fet per: MARTA UNDABARRENA
  • 5.
    2. REGNE DELES MONERES Quatre tipus morfològics de bacteris L’ESTRUCTURA DELS BACTERIS Els bacteris tenen una estructura molt senzilla, ja que no te- nen nucli ni tampoc la majoria dels orgànuls cel·lulars. Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements se- güents:  La membrana cel·lular. És semblant a la cèl·lula eucari- Coc. Forma arrodonida Bacil. Forma allargada ota. Regula l’entrada i la sortida de substàncies a través seu.  La paret cel·lular bacteriana. És l’embolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i el protegeix.  La càpsula bacteriana. Serveix de protecció i d’aïlla- Vibrió. Forma de coma Espiril. Forma espiral ment a determinats bacteris que provoquen malalties  El citoplasma. És on s'elaboren les substàncies necessà- ries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals. LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS  El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, Els bacteris es reprodueixen normalment, per biparti- controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al con- ció, procés mitjançant el qual es formen dos bacteris trari que en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat fills. Cada bacteris fill creix fins que assoleix la mida ade- per cap membrana. quada i es torna a dividir. Aquest procés és molt ràpid, i al cap de poques hores un sol bacteri pot originar milers  Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben de bacteris idèntics. en determinants bacteris i que els serveixen per des- plaçar-se. Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen. Són capaços de captar-ne les variacions i de respondre-hi. LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS Quan les condicions del medi no són favorables, alguns La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s’alimenten bacteris s’envolten d’una paret gruixuda i formen espo- de substàncies organismes provinents d’altres éssers vius. res de resistència, d’aquesta manera poden suportar Segons la manera de viure, hi ha tres grups: temperatures molt elevada  Bacteris paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius, dels quals perjudiquen i poden produir malalties .  Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició.  Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i dels dos se’n beneficien. ACTIVITATS 5. Quina és la principal diferència que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els del regne de les moneres? Que en el regne del les moneres parla dels bacteris i el regne dels protoctists parla de les algues i d’altres organismes. 6. Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma? Sí, hi ha el paràsit, els sapròfits i els simbionts. Sí, hi ha quatre tipus: coc, bacil, espiril, vibrió. 7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera? Els cianobacteris és un grup de bacteris que tenen un pigment semblant a la clorofil·la amb el qual deuen a terme la fotosíntesis. Fet per: NIL BOVER
  • 6.
    3. ELS VIRUS Lamida dels virus és tant petita que únicament es poden obser- var amb el microscopi electrònic. Els virus no es poden qualifica essers vius perquè no complei- ACTIVITATS xen les funcions dels essers vius però es reprodueixen, per 11. Quina funció te la flora intestinal? Quins micro- aquesta raó, els virus sempre són paràsits obligats. organismes la formen? L’ESTRUCTURA DELS VIRUS ES AQUESTA Té la funció de produir vitamines i substàncies que son útils per a l’organisme on viuen. La formen els  La càpsida: Es un embolcall format per proteïnes que pot bacteris que viuen a l’interior d’un tub digestiu. adoptar formes diferents. 12. Quins microorganismes ens poden causar  La coberta externa: Es troba a fora de la càpsida. Nomes malalties? la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que pro- Els microorganismes patògens. dueix sida. 13. Com es diuen, en general, els bacteris que pro-  L’àcid nucleic: Material hereditari del virus. Es troba a dueixen malalties a les persones i altres essers l’interior de la càpsida. vius? LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS Els protozous. Els virus s’introdueixen a la cel·lular que volen infectar per mitja de la membrana cel·lular. A l’interior fan nous virus utilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i queden lliures. Un virus L'estructura d’un virus Fet per: MARC MENDOZA
  • 7.
    4. ELS MICROORGANISMESI EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen papers molt im- portants. Hi ha microorganismes perjudicials i microorganismes beneficiosos n’abunden mes de beneficiosos. ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS Els microorganismes proporcionen un gran nombre d’utilitats, entre les quals destaquen les següents: Els microorganismes descomponedors actuen sobre animals i vege- tals morts i ho transformen en substàncies inorgàniques que tornes a Microorganismes beneficiosos l’ atmosfera o al sòl. El plàncton, es el menjar de alguns animals aquàtics. La flora intestinal son bacteris que viuen al tub digestiu dels animals i aprofiten restes de menjar i o converteixen en vitamines o altres subs- tancies que son útils per al organisme on viuen. Intervenen en la formació d’aliments alguns intervenen amb els io- gurt, formatge a partir de la llet o han la transformació de vi a vinagre. S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments. ELS MICROORGANISMES PERJUDICIALS Aquets microorganismes reben el nom de microorganismes patògens, Microorganismes perjudicials son els que poden arribar a produir malalties. ACTIVITATS 8. Podem observar els virus amb un microscòpic òptic? Per què? No. Perquè nomes el podem observar amb un microscopi electrònic. 9. Perquè es considera que els virus son paràsits obligats? Perquè es reprodueixen. 10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius? La reproducció. Fet per: MARC MENDOZA
  • 8.
    A FONS: ELSLÍQUENS Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. Aquests organismes estan relacionats entre si.  L’alga fa la fotosíntesi i fabrica les substàncies necessàries que necessita el fong per ali- mentar-se. I el fong dóna aigua i matèria orgànica perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.  Si creixen damunt d’una roca nua hi fan petites esquerdes que fan que la roca es desinte- gri gràcies al vent i l’aigua de la pluja.  Viuen en llocs bastant inhòspits i estan gairebé a totes les zones del planeta perquè poden resistir condicions extremes.  Serveixen per la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments de productes quí- mics i colorants alimentaris.  A les zones més fredes els rens o caribús se n’alimenten. LÍQUENS FOLIACIS. LÍQUENS FRUTICULOSOS. LÍQUENS CRUSTACIS.  Forma de làmina o fulla.  Forma de petits arbres.  Forma de crosta.  Viuen en branques o roques.  Viuen en branques.  Viuen en troncs d’arbres i  S’agafen per pèls. roques. ACTIVITATS 19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes dels fong? I les cèl·lules de l’alga? Les hifes dels fongs es disposen com si fossin una xarxa i sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga. 20. Es fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què? Sí, perquè es poden trobar a gairebé a totes les zones de la Terra gràcies a que poden resistir les condici- ons extremes (manca d’humitat i de llum o de fred i la calor intensa). Fet per: LAIA CHICO