Mesura de Govern per fer front a l'emergència habitacional i garantir el dret a l'habitatge presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de setembre de 2015
L’UCER, que es va posar en marxa el gener del 2016, té com a prioritats que els pisos buits estiguin disponibles per ser habitats i atendre l’emergència de les famílies que es troben o poden trobar-se en un procés de desnonament, dos dels aspectes centrals del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025.
Extret de la intervenció de Lourdes Borrell, responsable Àrea Social d'Hàbitat4, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
La prevenció i la promoció de materials preventius han anat agafats de la mà de l’evolució del Cos de Bombers. Així, el 1998 s’aprovà el Decret de l’Alcaldia, que va redefinir les funcions del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament –SEIS–, per la qual cosa es va passar a anomenar Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament –SPEIS. Aquesta nova redefinició de funcions responia a la idea bàsica que calia potenciar la prevenció.
L’UCER, que es va posar en marxa el gener del 2016, té com a prioritats que els pisos buits estiguin disponibles per ser habitats i atendre l’emergència de les famílies que es troben o poden trobar-se en un procés de desnonament, dos dels aspectes centrals del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025.
Extret de la intervenció de Lourdes Borrell, responsable Àrea Social d'Hàbitat4, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
La prevenció i la promoció de materials preventius han anat agafats de la mà de l’evolució del Cos de Bombers. Així, el 1998 s’aprovà el Decret de l’Alcaldia, que va redefinir les funcions del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament –SEIS–, per la qual cosa es va passar a anomenar Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament –SPEIS. Aquesta nova redefinició de funcions responia a la idea bàsica que calia potenciar la prevenció.
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turí...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals. Presentada al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive functioning. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms for those who already suffer from conditions like anxiety and depression.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive function. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms for those who already suffer from conditions like anxiety and depression.
The document outlines the itinerary and activities for a program called Erasmus plus held in Granada, Spain from September 7-12, 2015. The schedule includes accommodations at a university residence, presentations on the course and participants, visits to historic sites in Granada including the Albaycin and Realejo neighborhoods, the Pabellón al-Andalus science center, and workshops on Europe. It also lists activities like seeing the Alhambra palace complex, Bellas Artes museum, and performances of flamenco and music. The document provides context on the cultural influences of Muslims, Romans, and others on Granada's history.
The city of Granada is located in southern Spain at the foot of the Sierra Nevada mountains. It has a long history dating back to the 5th century BC and has been ruled by various powers, including the Visigoths, Moors, and Christians. The Moors established Granada as the seat of the Nasrid dynasty, which ruled until 1492 when the city fell to Ferdinand and Isabella. Granada contains significant historic and architectural sites reflecting its long history under various rulers, most notably the Alhambra palace and Generalife gardens built by the Moors. Important Renaissance and Baroque buildings were also added after the Christian reconquest of the city.
Romania is a large, beautiful country located in Southeastern Europe along the Danube River and Black Sea. It has a long history dating back to ancient Dacian wars over 2000 years ago. Some of Romania's most notable landmarks include Bran Castle, associated with Dracula; painted monasteries in Northern Bucovina from the 15th-17th centuries; Peles Castle; and the Parliament Palace, the second largest administrative building in the world. The town of Brad is located in western Romania's historic gold mining region and is known for its gold museum and several old wooden churches from the 17th-18th centuries. The elementary school in Brad aims to develop students' practical skills through team projects and environmental education activities
LIFE, Erasmus KA 2, Strategic Partnerships for Schools Only, 2016Erdeli Elena
LIFE, ,,Exchange of good practices on handling students with learning, integration and behaviour difficulties", it is an Erasmus +, KA2 Strategic Partnerships for Schools Only in the field of Cooperation for Innovation and the Exchange of Good Practices.
Este documento describe diferentes tipos de presentaciones electrónicas y sus características. Explica que las presentaciones electrónicas se basan en imágenes creadas en computadoras y se muestran a través de un proyector. Luego describe sitios web como SlideShare y Prezi que permiten crear y compartir presentaciones en línea de manera dinámica, así como también herramientas como Glogster y Calameo que promueven la creatividad y el aprendizaje colaborativo. Finalmente, confirma que desde PowerPoint 2010 es posible convert
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turí...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals. Presentada al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
La crisis sanitària i el confinament decretat al març van provocar una crisi social sense precedents, a la qual estem fent front amb un esforç també inèdit dels serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive functioning. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms for those who already suffer from conditions like anxiety and depression.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive function. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms for those who already suffer from conditions like anxiety and depression.
The document outlines the itinerary and activities for a program called Erasmus plus held in Granada, Spain from September 7-12, 2015. The schedule includes accommodations at a university residence, presentations on the course and participants, visits to historic sites in Granada including the Albaycin and Realejo neighborhoods, the Pabellón al-Andalus science center, and workshops on Europe. It also lists activities like seeing the Alhambra palace complex, Bellas Artes museum, and performances of flamenco and music. The document provides context on the cultural influences of Muslims, Romans, and others on Granada's history.
The city of Granada is located in southern Spain at the foot of the Sierra Nevada mountains. It has a long history dating back to the 5th century BC and has been ruled by various powers, including the Visigoths, Moors, and Christians. The Moors established Granada as the seat of the Nasrid dynasty, which ruled until 1492 when the city fell to Ferdinand and Isabella. Granada contains significant historic and architectural sites reflecting its long history under various rulers, most notably the Alhambra palace and Generalife gardens built by the Moors. Important Renaissance and Baroque buildings were also added after the Christian reconquest of the city.
Romania is a large, beautiful country located in Southeastern Europe along the Danube River and Black Sea. It has a long history dating back to ancient Dacian wars over 2000 years ago. Some of Romania's most notable landmarks include Bran Castle, associated with Dracula; painted monasteries in Northern Bucovina from the 15th-17th centuries; Peles Castle; and the Parliament Palace, the second largest administrative building in the world. The town of Brad is located in western Romania's historic gold mining region and is known for its gold museum and several old wooden churches from the 17th-18th centuries. The elementary school in Brad aims to develop students' practical skills through team projects and environmental education activities
LIFE, Erasmus KA 2, Strategic Partnerships for Schools Only, 2016Erdeli Elena
LIFE, ,,Exchange of good practices on handling students with learning, integration and behaviour difficulties", it is an Erasmus +, KA2 Strategic Partnerships for Schools Only in the field of Cooperation for Innovation and the Exchange of Good Practices.
Este documento describe diferentes tipos de presentaciones electrónicas y sus características. Explica que las presentaciones electrónicas se basan en imágenes creadas en computadoras y se muestran a través de un proyector. Luego describe sitios web como SlideShare y Prezi que permiten crear y compartir presentaciones en línea de manera dinámica, así como también herramientas como Glogster y Calameo que promueven la creatividad y el aprendizaje colaborativo. Finalmente, confirma que desde PowerPoint 2010 es posible convert
The document traces the history and development of the idea of Europe from its earliest mentions in ancient Greek texts to the present day European Union. It discusses key moments like the Roman Empire unifying much of Europe, Charlemagne being crowned emperor in 800, the intellectual revival of the 12th century, the rise of nationalism in the 19th century, two world wars prompting further integration, and treaties like the EU's Maastricht Treaty. The overarching message is that the European idea has evolved greatly over two millennia through periods of both unity and division.
ГДЗ - Математика. 6 класс. Виленкин Н.Я. Домашняя работа по математике за 6 класс к учебнику "Математика. 6 класс." Виленкин Н.Я, Жохов В.И. и др., М., 2010, 192с. - Панов Н.А. - 13-е изд., перераб. и испр.
В пособии решены и в большинстве случаев подробно разобраны задачи и упражнения из учебников «Математика. 6 класс: учеб. для общеобразоват. учреждений/ [Н.Я. Виленкин и др.].— 23-е изд., испр. — М.: 2008» и «Математика: учеб. для 6 кл. общеобразоват. учреждений / Н.Я. Виленкин, В.И. Жохов, А.С. Чесноков. СИ. Шварцбурд. — 13-е изд., стереотип. — М.: 2004».
Пособие адресовано родителям, которые смогут проконтролировать правильность решения, а в случае необходимости помочь детям в выполнении домашней работы по математике.
A questionnaire was distributed among families to understand who does housework. The results showed that housework is still often unequally distributed between men and women. More needs to be done to promote equal sharing of domestic responsibilities in European households.
This document provides guidance on conducting a strategic audit in 6 parts:
1) Analyze past corporate performance through metrics like revenues and customer numbers
2) Examine the current strategic posture including vision, mission, policies
3) Assess corporate governance by reviewing board members and management roles
4) Analyze external opportunities and threats using PESTLE and industry analysis
5) Evaluate internal strengths and weaknesses across various business functions
6) Identify strategic issues, alternatives, and provide a recommendation on implementation.
L'UCER, en el seu segon any d’activitat, ha atès majoritàriament situacions relacionades amb l’actual context del mercat privat del lloguer. En aquest informe es detalla el seu volum de gestió i les alternatives que pot oferir l’Ajuntament per fer front a les situacions d’exclusió residencial.
Síndica de Greuges. Informe sobre queixes en habitatge i serveis socialsAjuntament de Barcelona
Informe de la Síndica de Greuges de Barcelona sobre queixes rebudes en matèria d'habitatge i serveis socials durant el primer semestre de 2013. La síndica Assumpció Vila presenta aquest informe a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 9 d'octubre de 2013.
L'informe fa un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l’envelliment actual i futur.
Informe: Diagnosi Refugi Barcelona, presentat a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del dimecres 20 de setembre de 2017.
100 dies d’un Govern sense rumb a Catalunya Els primers 100 dies del Govern de CiU estan marcats per la manca d’un rumb clar, farcit d’errors i rectificacions, com si tingués majoria absoluta, sense diàleg i amb molta improvisació
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir en el procés de transformació del sistema de serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un paradigma de protecció social que es basa en la participació ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i la permeabilitat dels serveis públics.
Similar to Mesura de Govern per fer front a l'emergència habitacional i garantir el dret a l'habitatge (20)
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Mesura de Govern per fer front a l'emergència habitacional i garantir el dret a l'habitatge
1. MESURES URGENTS PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA
HABITACIONAL I GARANTIR EL DRET A L’HABITATGE
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports
2. 1
ÍNDEX
1. Introducció ................................................................................................................................ 2
2. Acció de govern......................................................................................................................... 3
A) Prevenció dels desnonaments per impagament de lloguer: ajuts permanents al
pagament del lloguer............................................................................................................. 3
B) Reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat: adquisició de 140
habitatges per la Mesa d’Emergència i declaració de Barcelona com àrea de tempteig i
retracte.................................................................................................................................. 4
C) Promoció del lloguer social i d’altres règims de tinència: construcció de 1.000
habitatges nous anualment................................................................................................... 5
D) Impuls de la funció social de l’habitatge: multes per a grans tenidors, mesures de
foment per mobilitzar cap al lloguer per petits propietaris, inspecció del parc públic
d’habitatge i cens municipal d’habitatge buit....................................................................... 6
E) Millora de les condicions habitacionals: ajuts permanents a la rehabilitació de l’interior
dels habitatges per gent gran i pla de barris......................................................................... 7
3. 2
1. Introducció
La crisis econòmica ha provocat una situació d’emergència habitacional denunciada
abastament per nombroses organitzacions socials. Aquest panorama contradiu compromisos
assumits pels poders públics i requereix una resposta urgent a l’alçada de la situació.
Així, segons les dades que recullen les oficines d’habitatge, entre juny de 2014 i juny de 2015,
aproximadament 2.000 unitats familiars s’han vist afectades per processos de llançament. A
diferència de les dades judicials aquests desnonaments es refereixen estrictament a habitatges
habituals, no inclouen ni locals comercials ni segones referències i tenen a veure estrictament
amb persones en situació de vulnerabilitat. Els districtes més afectats són Nou Barris, Ciutat
Vella i Sants-Montjuic.
Més del 80% dels desnonaments es refereixen a impagaments de lloguer. Això significa, d’una
banda, que es tracta de procediments regulats per una legislació estatal caracteritzada per la
seva celeritat – desnonament exprés -. D’una altra, que en una proporció important de casos
l’impagament afecti a petits propietaris sense capacitat ni recursos per fer front a la situació.
En concret, la Llei 24/2015 de mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la
pobresa energètica estableix que en aquests supòsits ha de ser l’Administració qui, a través de
les Meses d’Emergència, gestioni el reallotjament.
El fenomen dels desnonaments s’ajunta a la problemàtica de les persones que resten a
l’espera d’adjudicació d’un habitatge social. En particular, el Registre de Sol·licitants
d’Habitatge amb Protecció presenta una llista d’espera de 28.550 unitats de convivència –
53.800 persones -. D’aquest total, 4.788 famílies es troben en una situació econòmica de gran
fragilitat, amb uns ingressos inferiors al 0,4 IPREM. Aquest col·lectiu, davant la impossibilitat
d’accedir a un habitatge digne en el mercat privat es veu obligat a malviure en condicions
d’amuntegament, manca de salubritat, relloguer d’habitacions, pobresa energètica. A
diferència de les persones amb ordre de desnonament, la via d’accés d’aquestes persones a
habitatges públics es preveu a través de l’establiment de contingents especials en les
promocions d’habitatge públic. Per tant, si no hi ha promocions d’habitatge és un col·lectiu
que hores d’ara no té possibilitats d’accedir a una habitatge social.
La creixent demanda d’habitatge accessible supera amb escreix els 10.438 habitatges de
lloguer social disponibles a la ciutat. Aquesta diferència s’explica per la davallada en el ritme de
promoció d’habitatge social. El nombre d’habitatges d’HPO iniciats des de 2011 s’ha situat
entorn els 300 front els 1.000 habitatges iniciats anualment dels anteriors mandats. Aquests
habitatges públics s’han destinat en una proporció important a reallotjar persones afectades
per processos urbanístics. La resta, s’han ofert majoritàriament en règim de dret de superfície,
tinença que suposa una capacitat d’estalvi - 20% del valor de l’immoble - difícil d’assolir per
part de la població amb escassos recursos econòmics.
4. 3
Per la seva banda, la feblesa de les polítiques orientades a mobilitzar habitatge buit cap al
lloguer social i la manca de penalitzacions als propietaris d’habitatges buits han permès la
consolidació de borses d’habitatge buit. Segons un estudi elaborat durant el mandat anterior,
abril de 2015, Barcelona disposa de 31.200 habitatges buits. Dels quals, 15.884 sense causa
jutificada. De la resta de pisos buits, 10.637 estan a l’espera de ser comercialitzats, i uns altres
4.679 es troben immobilitzats judicialment per causes diverses (judicis per separacions,
herències i altres...).
Un altre informe elaborat el mes de gener de 2015, va detectar que les entitats financeres
disposaven de 4.000 habitatges a la ciutat, dels quals 2.200 restaven buits. Les xifres només
van tenir en compte el creuament de les bases de dades de padró i cadastre però serveixen
per fer-se una idea aproximada.
Per la seva banda, els ajuts al pagament del lloguer es resolen tard, són escassos i contemplen
requisits que desconeixen la situació d’extrema necessitat que afecta les persones afectades
per la crisi.
2. Acció de govern
En compliment de la Llei 24/2015 de mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de
l’habitatge i de la pobresa energètica, i de la nombrosa legislació que consagra l’obligació de
garantir el dret a l’habitatge, la mesura contempla diferents accions: accions orientades a
prevenir els desnonaments per impagament de lloguer, accions encaminades a fer efectiu el
reallotjament adequat de les persones amb ordre de desnonament, accions per promoure el
lloguer social i d’altres règims de tinència, accions per garantir la funció social de l’habitatge i
accions per millorar els interiors dels habitatges.
A) Prevenció dels desnonaments per impagament de lloguer: ajuts permanents al pagament
del lloguer.
Els ajuts al pagament del lloguer constitueixen una eina bàsica en qualsevol política
d’habitatge. A Catalunya, però, la regulació actual no estableix l’obligatorietat de convocar
aquests ajuts anualment. Alhora, els requisits establerts per poder accedir-hi i l’escassa dotació
pressupostària acostumen a deixar fora un nombre important de persones. El més greu, però,
és el retard amb què es comuniquen les resolucions i es rep l’ajut fet que obliga als possibles
beneficiaris a avançar un nombre important de mensualitats. Moltes famílies perden
l’habitatge a causa d’aquest retard, per tant l’ajut deixa d’esdevenir una eina de prevenció. La
convocatòria 2015, per exemple, impulsada amb fons del Ministeri de Foment, es resoldrà
durant el mes d’octubre, moment en què els beneficiaris per poder cobrar hauran hagut
d’avançar 9 mensualitats. El topall del preu del lloguer, 600€, per la seva banda, no es
correspon amb els preus del mercat de lloguer de la ciutat i requisits com el nivell d’ingressos i
la manca de deutes amb l’Administració exclouen precisament les persones que més ho
necessiten.
5. 4
Davant aquestes limitacions, l’anterior govern va aprovar una nova línia d’ajuts d’especial
urgència per al pagament del lloguer finançada exclusivament per l’Ajuntament on el preu
màxim de lloguer, 800€, s’adapta a la realitat de Barcelona. El nou govern, per la seva banda,
ha volgut ampliar la convocatòria permetent que famílies sense ingressos puguin acollir-s’hi,
ampliant amb 1M€ la dotació inicial fent que es disposi de 7M€. Es calcula que la convocatòria
podrà arribar a unes 1.600 unitats familiars amb dificultats.
L’impuls d’aquesta convocatòria expressa la voluntat del nou govern d’atorgar seguretat en el
pagament del lloguer – tant a petits propietaris com a llogaters- sense excloure cap col·lectiu.
Una voluntat que coincideix amb l’obligació que estableix la Llei 24/2015 de mesures per
afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i de l’emergència quan estableix que “les
persones i unitats en situació de risc d’exclusió residencial no puguin afrontar el pagament del
lloguer de l’habitatge tenen dret a gaudir d’ajuts que evitin el llançament” (art.5.5).
No es tracta, doncs, d’una línia puntual sinó de l’inici d’una nova política d’habitatge que
requereix replantejar el funcionament actual dels ajuts al lloguer. En termes generals, això
significa coordinar-se amb el Govern de la Generalitat per fer una sola convocatòria anual, a
inicis d’any i que en cap cas no trigui més de 3 mesos en resoldre’s, que estalviï al màxim la
burocràcia per evitar molèsties innecessàries al ciutadà i capaç d’actuar a temps per prevenir
el desnonament.
B) Reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat: adquisició de 140
habitatges per la Mesa d’Emergència i declaració de Barcelona com àrea de tempteig i
retracte.
L’obligació de reallotjar les persones en situació de vulnerabilitat forma part dels compromisos
assumits a través del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1978 i de
legislació autonòmica com la Llei pel Dret a l’Habitatge de 2007 i la recentment aprovada Llei
24/2015. En particular, la legislació vigent estableix el deure de l’administració d’assegurar el
reallotjament adequat de les persones afectades per desnonaments.
No obstant, l’augment de desnonaments en un context caracteritzat per la manca d’habitatge
públic ha fet que hi hagi prop de 80 unitats familiars a l’espera de que se’ls hi adjudiqui un
habitatge per part de la Mesa d’Emergència. A l’espera de conèixer els recursos previstos per
la Generalitat per incrementar els pisos de la Mesa d’Emergència, des de Barcelona es vol fer
efectiu el dret de tempteig i retracte previst en el Decret Llei 1/2015, de 24 de març de 2015,
de Mesures extraordinàries per la mobilització dels habitatges provinents de processos
d’execució hipotecària. Llur aplicació permet adquirir habitatges a preus notablement inferiors
als de mercat, entre un 20 i un 40%, i posar-los ràpidament en règim de lloguer social. Al
mateix temps, s’està treballant en la declaració de Barcelona com a àrea de tempteig i retracte
per poder intervenir en les transmissions de béns immobles que no procedeixen de
procediments d’execució hipotecària.
Així, durant aquests dos mesos, s’ha posat en marxa un sistema d’inspecció dels habitatges a
càrrec de tècnics del Patronat. Un cop avaluat el cost de la rehabilitació si s’emmarca en les
6. 5
condicions establertes relatives a preu i ubicació la compra s’efectua des de Patrimoni. El cost
previst per la compra + la rehabilitació s’ha establert en 80.000€. A continuació els detalls de
preu i ubicació dels 7 primers habitatges sobre els quals s’ha decidit exercir el tempteig:
• Av. Rasos de Peguera, Nou Barris. Import tanteig 51.000€ + 18.000€
condicionament. Total 69.000€. Ràtio 1.015€/m2 construït.
• Av. Rasos de Peguera, Nou Barris. Import tanteig 51.000€ + 23.000€
condicionament. Total 74.000€. Ràtio 1.193’-€/m2 construït.
• Carrer Telègraf, Horta-Guinardó. Import tanteig 88.500’- + 18.000’- euros
acondicionament. Total 106.500€. Ràtio: 1.543’5€/m2 construït.
• Carrer Lima, Bon Pastor, Sant Andreu. Import tanteig: 42.000€ + 15.000€
condicionament. Total: 57.000€. Ràtio: 934’43€/m2 construït.
• Av. Meridiana, Nou Barris. Import tanteig 42.000€ + 18.000€ condicionament.
Total: 60.000€. Ràtio: 845’07€/m2 construït.
• Mare de Déu del Port, Sants-Montjuïc. Import tanteig: 63.000€ + 18.000€
condicionament. Total: 81.000€. Ràtio: 1.174’-€/m2 construït.
• Mare de Déu de Lorda, Sant Andreu. Import tanteig 42.000€ + 18.000€
condicionament. Total: 60.000€. Ràtio: 1.250€/m2 construït.
El nou govern però vol declarar Barcelona com a àrea de tempteig i retracte per actuar en
altres operacions immobiliàries i aturar la pèrdua d’immobles residencials en mans de fons
especulatius. La venta de la Casa Burés per part de la Generalitat o de la seu del Departament
d’Empresa i Ocupació per fer habitatges de luxe obliguen a l’ajuntament a reaccionar.
C) Promoció del lloguer social i d’altres règims de tinència: construcció de 1.000 habitatges
nous anualment
L’accés a habitatges socials no és pot limitar a persones amb ordre de desnonament. Disposar
d’un nombre significatiu de pisos de lloguer és una mesura efectiva per fer de contrapès al
mercat lliure. Tanmateix, el parc públic de lloguer social de Barcelona tan sols representa un
1,5% del total - 10.438 habitatges-, percentatge totalment insuficient si es compara amb els
volums de ciutats europees com París, Londres i Viena.
L’abandonament de la provisió d’habitatge en mans del mercat privat ha tingut com a
conseqüència l’estancament del parc d’habitatge social. Així, entre 2010 i 2014 el parc públic
de lloguer només s’ha incrementat en 237 unitats. Molts d’ells com s’ha dit compromesos amb
afectats per plans urbanístics. Solars qualificats per fer habitatge dotacional com el de la Plaça
Andreu Abello a Sant Andreu, o el del carrer Lluís Borrassà a Sant Martí que haguessin permès
incorporar 200 habitatges públics resten pendents d’urbanització.
Per revertir aquesta tendència és necessari reprendre el ritme de construcció de promotors
públics com el Patronat Municipal de l’Habitage (PMH), però també establir mecanismes de
col·laboració amb promotors socials per a que puguin dur a terme la seva tasca. Aquesta
7. 6
fórmula es concretarà en 500 habitatges iniciats anualment per part del PMH i 500 per part de
promotors socials o amb afany de lucre limitat. Però el repte no és només incrementar el
nombre de nous habitatges públics, sinó també que aquests s’ofereixin en lloguer social i sota
nous règims de tinència com la cessió d’ús. Cal acabar amb la provisió d’habitatges públics en
règim de propietat privada per part dels promotors privats. Per a fer-ho, des de la Regidoria
d’Habitatge ens proposem impulsar una Taula d’Habitatge Cooperatiu que aplegui a
promotors socials i finançadors convencionals però també al sector de les finances ètiques
com Fiare, Coop 57 i Triodos Bank. El paper de l’Ajuntament en aquesta taula ha de ser el de
facilitar processos a través de l’adjudicació de sòl, oferir acompanyament tècnic i jurídic i
proveir els canals per fer possible el finançament.
Incrementar el nombre d’habitatges construïts per part del PMH, per la seva banda, requereix
agilitzar el procés d’adjudicació de sòl, millorar la coordinació entre construcció i urbanització, i
ampliar la dotació pressupostària. En aquest sentit, la Regidoria traslladarà periòdicament a la
Comissió de Govern la provisió de sòl i d’inversió necessària per construir 1.000 habitatges
anualment.
D) Impuls de la funció social de l’habitatge: multes per a grans tenidors, mesures de foment
per mobilitzar cap al lloguer per petits propietaris, inspecció del parc públic d’habitatge i
cens municipal d’habitatge buit.
La concepció de l’habitatge com un bé d’inversió ha fomentat la concentració d’habitatges
buits per part de grans tenidors d’habitatge a l’espera d’obtenir millors rendiments. Aquesta
situació, contrària a la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya, ha estat fortament denunciada
per organitzacions socials. Fins a tal punt que durant el mes de gener de 2014 l’Ajuntament va
aprovar la Moció de la PAH que en aplicació de la Llei Catalana preveu sancionar els bancs que
disposen de pisos buits.
Posteriorment, la comissió de govern del 5 de novembre de 2014 va aprovar un programa de
detecció i sanció d’habitatges buits propietat d’entitats financeres però limitant llur activitat a
3 barris: Trinitat Vella, Ciutat Meridiana i Besós. Com a resultat del procés el nou govern ha
establert les 12 primeres multes coercitives, ha donat seguiment als 56 procediments en curs i
preveu ampliar el programa d’inspecció a la resta de la ciutat. Per dur a terme l’ampliació es
vol actuar en primer lloc sobre la resta de barris que conformen els districtes on s’ha començat
la inspecció.
L’aplicació d’aquestes sancions es complementa hores d’ara amb la facultat de l’administració
local de requerir la cessió obligatòria dels habitatges buits propietat de grans tenidors prevista
per la Llei 24/2015. Aquest procediment permetrà disposar durant 3 anys dels habitatges
permanent desocupats dels habitatges que reuneixin els requisits definits a l’article 7 de la Llei
24/2015.
Els petits propietaris, per la seva banda, també mostren dificultats a l'hora de llogar llurs
habitatges. Revertir aquests temors necessita en primer lloc, disposar de projectes per
promoure la mobilització d’aquests habitatges com Hàbitat 3 o les Borses de Lloguer. Però
8. 7
l’experiència demostra que el bon funcionament d’aquests programes precisa un esforç
important en termes de sensibilització ciutadana capaç de donar-los a conèixer. És per això
que es preveu dur a terme una campanya de sensibilització àmplia, a nivell de ciutat. Aquesta
campanya més enllà de donar a conèixer l’existència dels ajuts haurà de visibilitzar la funció
social de la propietat. És a dir, el deure de conservar, i ocupar els bens immobles.
Finalment, per conèixer la situació del parc habitacional és urgent impulsar dos processos
paral·lels. D’una banda, el mes de gener començarem un pla d’inspecció dels 10.400
habitatges socials que permeti detectar situacions anòmales com el relloguer de pisos públics,
l’existència pisos públics buits, transmissions il·legals, etc. D’una altra, l’elaboració d’un
informe detallat sobre la situació del parc habitacional privat. Aquest cens ens ha de permetre
detectar situacions anòmales com la creixent ocupació d’habitatges buits per part de famílies
empobrides i impulsar el contacte amb els propietaris per promoure la mobilització cap al
lloguer.
E) Millora de les condicions habitacionals: ajuts permanents a la rehabilitació de l’interior
dels habitatges per gent gran i pla de barris.
L’envelliment del parc habitacional precisa actuacions de rehabilitació també a l’interior dels
pisos. Tradicionalment, els programes de rehabilitació com ara el Pla de Barris no s’han
acompanyat de línies específiques per millorar l’interior dels habitatges. S’han arreglat façanes
però no s’han impulsat línies d’ajut per prevenir la pobresa energètica o per adequar
l’habitatge a les diferents necessitats dels ocupants en funció de l’edat. Aquest deteriorament
és especialment notable en el parc d’habitatges de lloguer.
Els ajuts a la rehabilitació, ni s’han comunicat amb la suficient força, ni s’han adaptat a les
condicions específiques dels barris. Aquest fet es fa palès quan s’observa que a la convocatòria
d’ajuts 2014, dels 17,5M€ només es van resoldre 5M€. En canvi, els ajuts que es gestionen des
de serveis socials resulten insuficients per atendre totes les necessitats de rehabilitació que es
detecten – humitats, pobresa energètica, goteres, patologies estructurals.
L’acció de govern consisteix, doncs, en impulsar dues noves línies d’ajut a la rehabilitació
energètica dels interiors dels habitatges. En primer lloc, una línia encabida en el Pla de Barris i
per tant destinada a pal·liar situacions d’infrahabitatge en les zones més empobrides de la
ciutat a través de la rehabilitació energètica de l’immoble. En segon lloc, una línia d’ajuts a la
rehabilitació específica per la gent gran que faci front a les despeses que suposa condicionar
casa seva i millorar l’eficiència energètica. Totes 2 línies es condicionaran les bonificacions
segons criteris de renta. Per a fer-ho, es comptarà amb finançament privat, especialment de la
banca ètica.
En definitiva, la mesura vol revertir l’actual exclusió habitacional fent efectiu el dret a
l’habitatge tal i com es consagra en el dret internacional dels drets humans i en la legislació
autonòmica i estatal. Això significa bàsicament recuperar la iniciativa pública en la provisió
d’habitatge accessible i aturar l’incompliment de la funció social del dret de propietat per part
de bancs i fons especulatius. Una ciutat com Barcelona no es pot permetre desconèixer les
9. 8
creixents dificultats de tantes famílies per pagar el lloguer, per reparar casa seva o per accedir
a un habitatge digne. Evidentment, tota aquesta tasca necessita reforçar les capacitats i
recursos del Consorci de l’Habitatge, dels diferents departaments de l’ajuntament que hi
treballen i molt especialment de la Regidoria d’Habitatge i les Oficines d’Habitatge.
PROPOSTA PRESSUPOSTARIA PER DUR A TERME LES ACCIONS DE LA MESURA:
Increment del pressupost d'habitatge al segon semestre en 11,1 M€, desglossat en els
següents programes:
PREVENCIÓ DELS DESNONAMENTS
Ajut al pagament del lloguer 7.000.000€
Programes de mediació i prevenció 82.000€
INCREMENT DEL PARC D’HABITATGE SOCIAL (Mesa d’emergència i contingents especials)
Amb habitatges de lloguer del mercat privat 140.000€
Construcció HPO de lloguer 20.000.000€
Compra d'habitatges 3.500.000€
IMPULS DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE L'HABITATGE
Campanya de sensibilització 1.500.000€
MILLORA CONDICIONS HABITACIONALS I PLA DE BARRIS
Ajuts a la rehabilitació i millora energètica 6.500.000€
REFORÇ DELS EQUIPS
Oficines d'habitatge 2.500.000€
TOTAL 36.222.000€