100 dies d’un Govern sense rumb a Catalunya Els primers 100 dies del Govern de CiU estan marcats per la manca d’un rumb clar, farcit d’errors i rectificacions, com si tingués majoria absoluta, sense diàleg i amb molta improvisació

1. 100 DIES DE DESGOVERN
100 dies d’un Govern
sense rumb a Catalunya
3 d’abril de 2013
1

3. Els primers 100 dies del Govern de CiU estan marcats per la manca d’un rumb clar,
farcit d’errors i rectificacions, com si tingués majoria absoluta,
sense diàleg i amb molta improvisació.
Llei de Governs Locals
El Govern de CiU NO ha impulsat a temps la Llei dels Governs Locals i s’ha mantingut impassible davant l’atac a la nostra
autonomia que planteja l’avantprojecte del Govern del PP, que treu competències i capacitat de gestió als ajuntaments. CiU ha
estat incapaç de defensar l’autonomia local dels municipis catalans, les seves competències exclusives en règim local i la seva
funció en la prestació dels serveis públics bàsics pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
El Govern de CiU NO ha assumit el seu compromís de liquidar el deute pendent amb els ajuntaments catalans ni ha
fet res per garantir el seu just finançament. Els ajuntaments estan suplint els forats que les polítiques de retallades del Govern
de CiU estan provocant en els serveis públics i no reben ni el reconeixement ni el suport econòmic que necessiten.
Llei de la funció pública i direcció pública catalana
El Govern de CiU NO ha presentat els Pressupostos per al 2013 ni ha fixat els objectius del dèficit, però anuncia unilateralment
les primeres retallades en el sector públic, que afectaran als més de 240.000 treballadors i treballadores de la funció
pública a Catalunya, que han perdut ja més d’un 30% de poder adquisitiu des de 2009, fruit d’una política adreçada al
desmantellament dels serveis públics i a la seva externalització i privatització.
El Govern de CiU NO ha impulsat el debat sobre l’estructura del sector pública català (hi ha tres lleis que encara no
s’han posat en marxa per iniciar les reformes estructurals de la funció pública: la Llei de la Funció Pública, l’Estatut del Directiu
Públic i la Llei d’Organització de l’Administració de la Generalitat) ni ha assumit les seves responsabilitats, excusant-se només
en els impagaments del Govern central per justificar una política que afebleix el nostre sistema de Benestar. CiU continua
ignorant deliberadament la greu situació de crisi econòmica i social que viu el país, i la necessitat que tenen els ciutadans dels
serveis públics i dels seus servidors.

4. Llei de suport al treball autònom
El Govern de CiU NO ha impulsat la Llei de suport al treball autònom i a l’emprenedoria, malgrat votar a favor de la
reforma laboral del PP, que inclou els anomenats contractes per a emprenedors. Tot i que la realitat és avui esfereïdora per al
nostre teixit empresarial (increment de les suspensions de pagament, deslocalitzacions, manca de crèdit a les pimes,
increment dels EROs, etc.), sovint la creació d’una empresa o emprenedoria es converteix en l’única alternativa sòlida a la
desocupació i és per això imprescindible el suport de les institucions i administracions públiques. CiU oblida que són les pimes i
els emprenedors els que creen riquesa i llocs de treball.
El Govern de CiU oblida que, per sortir de la crisi econòmica, cal estimular la contractació, crear ocupació i reactivar
l’economia i, per fer-ho, la creativitat i la innovació són la clau per tirar endavant. Si bé en l’anterior legislatura, el Govern de
CiU va eliminar programes que funcionaven amb èxit, com ara la Xarxa Inicia de suport als emprenedors o el Programa d'Ajuda
a l'Ocupació Autònoma, en aquests primers 100 de govern, no només no els ha recuperat sinó que no ha fet absolutament res
per un col·lectiu cabdal en la recuperació econòmica del nostre país.
Llei d’ocupació de Catalunya i SOC
El Govern de CiU NO ha impulsat la Llei d’ocupació de Catalunya i del SOC, malgrat tenir-ne l’oportunitat amb la moció
presentada pel GPS sobre persones desocupades i el tancament d’empreses. Després d’un any de la reforma laboral del PP i
CiU, el principal problema a Catalunya és la destrucció d’ocupació, però el Govern d’Artur Mas i el departament de Felip Puig
no donen cap resposta als milers de ciutadans i ciutadanes que busquen feina. De nou, davant la precarietat laboral i amb més
de 665.000 persones aturades a Catalunya, CiU gira l’esquena als ciutadans i ciutadanes de Catalunya quan la lluita contra l’atur
i les mesures per combatre la crisi haurien d’estar al centre del debat polític.
En un balanç de cent dies hi destaquen molt més les
inaccions que les accions concretes

5. Pacte Nacional contra la Pobresa i l’Exclusió social
El Govern de CiU NO ha impulsat cap Pacte Nacional contra la Pobresa i l’Exclusió Social amb mesures i recursos,
i continua girant l’esquena a les persones que més estan patint la crisi econòmica i les conseqüències d’unes polítiques de
retallades regressives i socialment injustes, que sobretot minven la capacitat adquisitiva de les classes mitjanes i treballadores,
incrementant el risc de pobresa i exclusió social. Les xifres de pobresa a Catalunya són esfereïdores i parlen per sí soles: el 60%
de les llars passen dificultats per arribar a finals de mes i la taxa de risc de pobresa homologada a nivell europeu es dispara fins
el 25,5% dels catalans. Les polítiques endegades pel Govern de CiU han incrementat la fragilitat de les famílies i la incertesa
sobre el seu futur, provocant més desigualtats social i la pèrdua d’igualtat d’oportunitats per als catalans i les catalanes.
Llei de reforma de la Renda Mínima d’Inserció
El Govern de CiU NO ha impulsat cap Llei de reforma de la renda mínima d’inserció, per superar el Decret 384/2011 i
evitar l’exclusió social. La crisi econòmica va ser l’excusa de l’anterior Govern de CiU per intentar desmantellar el PIRMI,
confonent política social amb caritat i mirant de disfressar-ho com a control del frau. A hores d’ara no han endegat cap mesura
per pal·liar aquest desgavell, al contrari, ja que les polítiques de continuïtat de l’actual Govern d’Artur Mas estan incrementant
el nombre de persones que necessiten la RMI per atendre les seves necessitats bàsiques. La realitat és que a Catalunya, cada
cop hi ha més persones que no reben cap mena d’ajut.
El Govern de CiU oblida que el PIRMI era i ha de tornar a ser un dret de caràcter universal garantit pel sistema de
serveis socials de responsabilitat pública i esdevé la darrera xarxa de protecció social que evita situacions de pobresa, privació
econòmica i exclusió social. CiU s’oblida dels aturats sense prestacions i dels 9 de cada 10 sol·licitants que no reben l’ajuda,
malgrat la necessiten. En un país amb un dèficit social important i taxes d’atur alarmants, cal garantir que cap català quedi per
sota del llindar de la pobresa.
Estem davant d’un govern insensible a la realitat social de Catalunya, incapaç
de gestionar el present i de donar un futur als catalans i les catalanes

6. Pacte per a la infància
El Govern de CiU NO ha promogut cap Pacte per la infància a Catalunya amb mesures i recursos, amb especial
atenció a les mesures de lluita contra la pobresa infantil. Una retallada consolidada del 30% de les beques menjador i el
desmantellament de la xarxa de protecció social comporta un creixent nombre d’infants en una situació de vulnerabilitat a
l’hora de satisfer les seves necessitats bàsiques en igualtat d’oportunitats: nens que marxen al llit sense sopar o que no disposen
de material escolar ni roba, famílies que no poden pagar el lloguer ni les factures a finals de mes.
El Govern de CiU mira cap a una altra banda i amaga la seva inacció davant el risc de fractura social, malgrat que la
responsabilitat de l’eradicació de la pobresa és sobretot dels poders públics. La pobresa infantil no és un problema nou, però la
crisi econòmica i les conseqüències d’aplicar unes polítiques d’austeritat mal entesa n’ha provocat l’agreujament.
El Govern de CiU ara anuncia que vol blindar per llei la protecció social que està retallant als pressupostos! El
Govern va anunciar ahir que iniciava la tramitació de la Llei marc de la Protecció Social amb l'objectiu de blindar l'Estat del
Benestar. Una memòria prèvia a un avantprojecte futur que vol tapar la inacció dels 100 dies de Govern: grups parlamentaris
(proposicions de llei i resolucions) i la societat civil (dues ILP socials en 3 mesos) han superat àmpliament la iniciativa del Govern
d’Artur Mas.
Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat
El Govern de CiU NO ha donat cap pas per impulsar un Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat i
desenvolupament de l’economia verda com a àmbit estratègic, i ha endegat una política de privatitzacions d’actius econòmics
d’alt valor estratègic per a Catalunya. L’exemple més clar és la privatització de la gestió de l’empresa pública Aigües Ter
Llobregat, un veritable despropòsit contra l’interès públic que no només encarirà el preu de l’aigua, sinó que podria posar en
perill el nostre prestigi com a país davant d’inversors internacionals, després del desgavell d’irregularitats en la compravenda.
El Govern de CiU ha privatitzat també l’empresa pública Tabasa i Túnels del Cadí, l’operador que gestiona el peatge
dels túnels de Vallvidrera i del Cadí, desviant així els beneficis que revertien en infraestructures per al país a les mans dels
accionistes de la concessionària. La política de mobilitat de CiU no és només ambientalment insostenible sinó també socialment
injusta.
El Govern de CiU està més entretingut en protestar i culpar els altres, que
no pas en atendre les prioritats del dia a dia dels catalans i les catalanes

7. Aquests primers 100 dies del segon Govern Mas no han estat dies de glòria per a Catalunya, sinó
de desconcert i patiment per a moltes persones. Cap govern té per sí sol la clau per sortir de la
crisi, però l’estratègia del Govern de CiU sembla agreujar els problemes i no ofereix cap sortida.
Un Govern amb un full de ruta sobiranista que ell mateix fa trontollar
Abans de complir els primers 100 dies de Govern, el propi president Mas ja ha plantejat alterar la composició de les
formacions polítiques que li donen suport. Quina credibilitat pot tenir una fórmula de govern que el seu constructor
qüestiona quan tot just s’acaba d’encetar?
El Govern ha impulsat una declaració de sobirania de Catalunya que ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional pel Govern
central. Ha estat el primer exemple de la manca de solidesa jurídica i operativa del camí traçat en el pacte CiU-ERC cap a la
independència. Aquest és el fruit de fer les coses buscant els màxims i sense consens. També ha actuat així en el nomenament
del Consell per la Transició Nacional, que no rep el suport de totes les forces que promouen la celebració d’una consulta.
Ha hagut de ser el PSC qui promogués un acord al Parlament que rebés un suport extraordinàriament ampli, basat en
reivindicar el diàleg i la negociació amb l’Estat, com a via d’assoliment efectiu d’una consulta sobre el futur de Catalunya. Poc a
poc, el plantejament que fem els socialistes va emergint com l’única alternativa raonable i viable.
El president Mas s’ha reunit en secret amb Mariano Rajoy, sense explicar-ne l’ordre del dia ni els resultats. Una situació que
contrasta fortament amb la visita del setembre passat quan, amb tota publicitat, va anar a negociar un nou Pacte Fiscal, però
amb la idea preestablerta de rebre un no i donar per tancada la legislatura.
Convergència Democràtica i Unió Democràtica han tornat a demostrar la seva divergència pel que fa al model de país. Duran
Lleida ja només contempla escenaris de diàleg, tant pel que fa al model de país com en la superació de la crisi. El mateix
Govern ha donat a entendre que sense diàleg i acords en temes fonamentals amb el Govern Central estarem sotmesos a una
paràlisi i al bloqueig total. La confrontació i les accions unilaterals van quedant oblidades pels mateixos que van dir que les
considerarien.
El Govern ha perdut bona part del recolzament d’entitats del teixit econòmic a la seva estratègia independentista-frontista.

8. Un Govern sense pressupost ni estratègia financera
El Govern es manté per tercer exercici consecutiu sense ser capaç de tenir un marc pressupostari quan toca. Amb l’argument
únic que s’està esperant a una flexibilització del sostre de dèficit, només demostra que ha perdut la capacitat de gestionar les
seves finances i, per tant, la seva autonomia pressupostària efectiva.
El Govern es troba, en termes de finances públiques, en mans del ministre Montoro, que aplica la Ley de Estabilidad
Financiera que CiU va votar al Congrés. El Govern de CiU és víctima dels seus propis errors.
El Govern ha vist frenada la seva rectificació i posta en marxa de nous tipus d’ingressos a través d’impostos per accions
“filibusteres” del Govern de l’Estat, però també per la seva incapacitat inicial de dialogar i acordar solucions pressupostàries
per a Catalunya amb les aliances i ens els marcs que toquen.
La inexistència de pressupost frena la poca despesa pública que es pot dur a terme i afegeix desconcert i descrèdit a
l’economia catalana. Els proveïdors de la Generalitat, com ara les farmàcies, estan sent les primeres víctimes de la incapacitat
del Govern de gestionar les finances públiques.
El Govern està tractant la negociació de la renovació del sistema de finançament autonòmic com a tema secundari.
Catalunya pot tenir a curt termini més recursos si aquesta negociació és favorable i això s’està menystenint perquè és
contradictori amb l’estratègia independentista. Es tracta d’un error molt greu.
Un Govern amb un suport fràgil al Parlament
CiU va signar un acord parlamentari amb ERC que ja ha donat signes importants de feblesa. El Govern ja ha patit derrotes
parlamentàries en votacions rellevants, com per exemple en una moció que el va fer retrocedir en el seu projecte de
tancament de línies d’escola pública. ERC va mostrar públicament el seu enuig per no ser contactada pel que fa a la retallada -
per quart any- de les nòmines dels treballadors públics i li va fer “pagar” a CiU amb un pacte de mínims que alterava el que
havia estat l’acord de Govern.
El Govern busca tot sovint el recolzament silenciós del PP -que troba pràcticament sempre- perquè sap que ERC no li donarà
suport en temes que li puguin suposar erosió.
Els grups parlamentaris estan promovent i constituint més comissions d’investigació i estudi que mai perquè no hi ha un grup
majoritari que generi un ordre en la discussió de les matèries.

9. Un Govern inactiu
L’acció concreta de govern ha estat mínima, inferior fins i tot a la dels cent primers dies del primer govern d’Artur Mas. No hi
ha a penes producció tot i la continuïtat de bona part dels equips als departaments.
Un Govern sense capacitat de sumar les forces del país contra la crisi
El Govern, per la seva poca cintura negociadora, va deixar perdre l’oportunitat de celebrar una Cimera sobre la situació dels
catalans i les catalanes, i les possibles sortides de la crisi. Una negociació que va començar tard i en què en cap moment va
donar altra opció que sumar-se a les seves propostes, tot desqualificant les dels altres.
El Govern, en matèria econòmica, ha estat incapaç de donar la seva versió de per què estem en el nivell de crisi que estem i
com n’hem de sortir. La veu del Govern de Catalunya és muda en el context internacional, sobretot europeu, dels debats que
es produeixen, tant pel que fa als aspectes polítics com als aspectes doctrinals de com superar aquesta crisi.
Un Govern amb problemes seriosos amb la justícia
En aquest context tan difícil, no ha ajudat gens la permanent successió de notícies que s’han conegut sobre problemes de CiU
amb la justícia.
A més del gravíssim cas Palau que manté embargada la seu de CDC, hem conegut que Unió es declarava culpable en el cas
Pallerols, que s’imputava a Oriol Pujol pel cas ITV, que el diputat Xavier Crespo també era imputat per presumptes vincles amb
màfia, que Xavier Martorell tenia múltiples funcions i connexions amb presumptes espionatges, que s’imputava als antics
gestors de l’Associació Catalana de Municipis per eventuals delictes molt greus de desviació il·lícita de fons, i finalment un
jutge comença a desmentir a tot un Conseller d’Interior en el cas de Núria Quintana. Ha estat una acumulació sense
precedents en un espai tan curt de temps, que ha deixat colpida i preocupada a la ciutadania.
La resposta d’Artur Mas, convocant als estaments institucionals de control dels afers públics, no ha tingut resultats ni
continuïtat i la seva credibilitat per fer avançar la transparència i la proximitat dels ciutadans als seus electes i les seves
administracions està en entredit.

10. Un Govern al què se li desfà l’economia a les mans
A Catalunya segueix creixent l’atur: a hores d’ara ja és un clam que la reforma laboral aprovada pel PP amb el consens de CiU
és una màquina de destruir ocupació. El Govern encara dóna suport a aquesta regulació fracassada.
Encara més preocupant és que, en aquestes circumstàncies, el Govern segueixi reduint l’atenció cap a les persones en atur.
Tots els recursos que havia tingut el SOC (orientadors, formació ocupacional ordinària i extraordinària, aules de recerca
intensiva, plans d’ocupació local) han seguit disminuint o han estat inexistents en aquests cent dies.
Els anuncis d’ERO i tancaments d’empreses han estat pràcticament constants en aquests cent dies, deixant en moltes
ocasions tot un territori sense una de les seves principals bases productives. Amb l'excepció de Nissan com a única bona
notícia, hem vist com Derbi a Martorelles, Carrosseries Noge a Arbúcies, Ecros a Flix, Power Control a Sant Vicenç de Castellet,
Taulells Tradema a Solsona, i tantes altres empreses, tancaven o reduïen radicalment la plantilla. Què fa el Govern per a què
l’activitat industrial no desaparegui d’aquests territoris?
El Govern no promou cap acció de xoc per millorar la competitivitat del teixit productiu català ni projectes tractors de
l’economia. S’ha parlat més de convertir l’ICF en un banc públic com a estructura d’Estat que en fer fluir el crèdit cap als millors
projectes empresarials.
Els sectors productius principals cada cop són més fràgils: el petit comerç, en clara regressió, ha vist fins i tot com ja no sap
quina legislació aplicar. També els productors agraris veuen com la manca de subvenció a les assegurances agràries posa en
risc les seves explotacions, sense resposta des de la Generalitat.
El Govern, ja sense cap capacitat de control de les antigues caixes, no ha volgut tampoc entrar en el drama de les
participacions preferents, que afecten a desenes de milers de famílies catalanes. La solució arbitrada pel Govern Central és la
confirmació d’una pèrdua dels estalvis de moltes persones que és del tot intolerable i que mereix una acció extraordinària en
la seva defensa.

11. Un Govern que segueix afeblint els serveis públics i el teixit social
El Govern de CiU no ha sabut vertebrar encara cap resposta a l'alçada de les necessitats de la població que va caient en la
pobresa. Al nostre país hi ha infants malnodrits, famílies desnonades, gent gran que no pot pagar l’energia per escalfar la llar...
i el Govern de CiU no engega cap programa extraordinari.
Són les entitats socials les que carreguen amb la major part de les respostes i, tot i els esforços que fan, aquestes reben el
càstig d’una asfíxia lenta per l’endarreriment en els pagaments de les subvencions i els recursos que els hi transfereix la
Generalitat per a la provisió de serveis públics.
Tot i els seus anuncis, tampoc el Govern no ha blindat correctament l’accés universal a la sanitat que preveu la legislació
catalana, davant l’agressió a aquest dret constitucional que ha perpetrat el Govern del PP. Alhora, el Govern ha enviat
missatges preocupants respecte a eventuals processos de privatització de serveis sanitaris. En primer lloc, amb l’aparició
d’un estudi encarregat a una consultora privada que construïa escenaris de privatització de bona part del sistema, però també
amb l’adjudicació de la gestió del CAP de l’Escala a una empresa amb ànim de lucre i sense experiència.
El Govern ha aprofitat un escenari de disminució de la natalitat per a promoure el tancament de places d’escola pública
sense pràcticament afectar a les escoles concertades de les mateixes zones. Les places públiques que es volen tancar tenen
demanda de les famílies i projectes pedagògics consolidats. El Govern de CiU mostra així les seves preferències de model.
El conjunt de la funció pública ha vist com, per la via d’un acord de govern extra-pressupostari, es consolidava la pèrdua
d’una paga extraordinària, és a dir la reducció d’un 7% del seu salari. Un acord amb una falsa negociació prèvia amb els
sindicats. En resum, les pitjors condicions de partida per demanar als servidors públics (veritables responsables de que els
serveis essencials funcionin) que facin un esforç addicional en aquests temps tan complicats.
El servei públic d’aigua per a cinc milions de persones també està en entredit per culpa d’un concurs fallit de privatització
d’Aigües Ter-Llobregat (via concessió), mal fet i pensat únicament per fer caixa i reduir el dèficit de la Generalitat. Aquest és
un error també molt greu pel qual cal demanar responsabilitats al Govern.
No només els serveis públics més socials s’han seguit empetitint en aquests cent dies. Hem vist una reducció sense diàleg del
pressupost de la CCMA i el tancament de delegacions. Hem vist també una disminució de la capacitat operativa dels Mossos
que ha fet créixer alguns tipus de fets delictius. I hem conegut un pla per no construir els centres penitenciaris que formaven
part del Pla de Presons i que, per exemple, havien de permetre tancar la presó Model de Barcelona.