Download as PDF, PPTX
Ments Curioses Copia
- 1. MENTS CURIOSES COM AFAVORIR L’INTERÈS PER LA RECERCA A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA A L’ESCOLA. Dimas Fàbregas Gomis dfabrega@xtec.cat Equip de formadors d’educació arMsNca (ICE / UAB)
- 2. QUÈ ENS DIU EL CURRÍCULUM? OBJECTIU: • Cal parNr d’una concepció • nsenyar per E construcNvista aprendre i de seguir aprenent l’aprenentatge tota la vida
- 3. COM APRENDRE ? ‐Cercant, interpretant, integrant i ‐Analitzem, relacionant noves documentem, informacions amb reflexionem, els coneixements ja contrastem, existents. discuNm, ‐Fent que el el experimentem, coneixement sigui comprenem… significaNu i aplicable.
- 4. L’APRENENTATGE ENTÈS COM A INTERCANVI MITJANÇANT EL PROCÉS CREATIU EN L’ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA PODEM AFAVORIR L’INTERÈS PER PLANTEJAR HIPÒTESIS, CONFRONTAR OPINIONS, CERCAR SOLUCIONS, RESOLDRE QÜESTIONS, RAONAR RESPOSTES, EXPERIMENTAR, INNOVAR, COMPARTIR IDEES… “HI HA TANTA QUANTITAT D’EXISTÈNCIES QUE ÉS NECESSARI CONNECTAR‐HI I COMPARTIR” Thomas Bayrle
- 5. L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA HA DE SER GENERADORA DE: Coneixement Experimentació Diàleg AIXÍ, DONCS, COM DESVETLLEM LES MENTS CURIOSES ?
- 6. LA METODOLOGIA DIALÒGICA: Les respostes Prenent el Fent preguntes provoquen altres llenguatge com a que intenNn preguntes: principal eina desenvolupar el INTERCANVI d’aprenentatge raonament DIALÒGIC
- 7. L’APRENENTATGE CONJUNT. Els tres Npus de conversa: DISPUTATIVA: ACUMULATIVA: EXPLORATÒRIA: • Discrepància • Es comparteixen • S’interactua i idees però no hi s’interpensa. i presa ha una • ComparNnt individual de construcció paraules es decisions. conjunta. comparteix coneixement. Neil Mercer: www.thinking‐together.org.uk
- 8. CARACTERÍSTIQUES DE LA CONVERSA EXPLORATÒRIA • ELS PARTICIPANTS S’INVOLUCREN. • ES PRESENTA INFORMACIÓ RELLEVANT. • ES QÜESTIONEN PROPOSTES I CONTRAPROPOSTES. • ES DISCUTEIX ABANS DE PRENDRE UNA DECISIÓ. • S’AFAVOREIX LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS MEMBRES DEL GRUP. onfrontant les idees creix el coneixement. C l CONEIXEMENT el crea un col∙lecNu de persones. E
- 9.
- 10. • Aprenem a formular hipòtesis. • Adquirim habilitats expressives. • Desenvolupem l’esperit críNc. • Respectem les opinions dels altres. • Donem més respostes i més raonades. • Consolidem la idea de treball en grup així com l’interès per arribar a acords. • Prenem consciència que conversar també és part del nostre aprenentatge.
- 11. SOM‐Hi, DONCS: ‐QUINA HISTÒRIA ENS EXPLICA AQUESTA OBRA D’ART?
- 12. L’ACTIVITAT ARTÍSTICA: Primordial: introduir un comportament de cerca. Recerca o invesNgació com a condició per a desenvolupar al màxim : ‐La força invenNva. ‐La realització d’un esNl personal.
- 13. PERÒ CAL TENIR MOLT EN COMPTE QUE… • Trobem 2 =pus de diàleg amb el/la mestre/a : 1. L’interac=u: aquell en què les idees dels alumnes es poden dur a terme. 2. El d’autoritat: aquell en què el/la mestre/a parla als alumnes amb la seva ciència. • També és important que els nens i nenes coneguin que hi ha una veu amb autoritat fruit d’un bagatge cultural i de transmissió de coneixements.
- 14.
- 15. A LES MENTS CURIOSES ELS AGRADA INVESTIGAR I LES INVESTIGACIONS ARTÍSTIQUES IMPLIQUEN: 1) ATENCIÓ A LES PROPIETATS DELS MATERIALS
- 16.
- 17.
- 18.
- 19.
- 20. COM COMENÇAR PARTINT D’UN CONCEPTE PLÀSTIC ? REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA: EL RETRAT
- 21. OBSERVEM EL/S ROSTRE/S. • La forma de la cara. • Els ulls (color, forma, pestanyes, celles…) • Les orelles. • El nas. • La boca, els llavis, les dents (el somriure). • Els cabells (colors, formes, penNnats o bé despenNnats…) • Conversem sobre allò que ens fa semblants i allò que ens fa individuals.
- 22. ENS DOCUMENTEM: prenem l’art com a referent i veiem com ho han fet els arNstes. Lucien Freud Amedeo Modigliani Egon Schiele
- 23. Spencer Stanley André Derain Joan Miró Conclusió: cadascú retrata segons com ho veuen els seus ulls… Vincent Van Gogh
- 24.
- 25. Podem fer la carta de colors de les pells de tots els nens i nenes de la classe ! PERÒ PER QUÈ LES NOSTRES PELLS SÓN DIFERENTS I, (Proposta d’Anna Serrano, FINS I TOT, CANVIEN DE COLOR ? …INVESTIGUEM‐HO ! Equip ICE de la UAB)
- 26. … fins i tot podem uNlitzar la pell com a suport expressiu !!!
- 28. COM COMENÇAR PARTINT DE L’OBRA D’UN ARTISTA ? • Plantegem una qüesNó: – Què us sembla el treball d’aquest arNsta ? – Iniciem la discussió.
- 29. • Comencem un procés de documentació: o im knowles és un arNsta T de la Gran Bretanya. o renca totalment amb la T idea d’arNsta convencional. o i agrada plasmar el traç L del moviment provocat per l’atzar. h|p://www.Nmknowles.co.uk
- 30.
- 31. ALGUNS ARTISTES PER A MENTS CURIOSES… Anouk Kruithov
- 32.
- 33.
- 34.
- 36.
- 37.
- 38.
- 39.
- 40.
- 41.
- 43.
- 44.
- 45.
- 46.
- 47.
- 48.
- 49.
- 50. Mario Merz: les sèries matemàNques. Successió Fibonacci, Passeig de Joan de Borbó (BCN)
- 51.
- 52. COM COMENÇAR PARTINT DE LA REPRESENTACIÓ D’UN OBJECTE ? • Observem l’objecte amb atenció. • Procurem fer‐ho amb tots els cinc senNts. • Prenem un punt de vista. • Representem l’objecte a la nostra manera: om el veiem ? C erò també: com el senNm ? P • Pensem en tot allò que ens suggereix: idees, sensacions, records…
- 53. …i COM CONTINUAR ESTIRANT EL FIL CREATIU: • Pensem a qui pot pertànyer: ’on l’ha tret ? D uin és l’orígen de l’objecte ? Q uina relació s’estableix entre el personatge i Q l’objecte? er a què l’uNlitza ? P em una pluja d’idees entre tots. F • Contemplem totes les possibitats que se’ns acudeixin. • Quina és la seva història ? Escrivim‐la !