1. MENTS CURIOSES
COM AFAVORIR L’INTERÈS PER LA RECERCA
A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA A L’ESCOLA.
Dimas Fàbregas Gomis
dfabrega@xtec.cat
Equip de formadors d’educació arMsNca (ICE / UAB)

2. QUÈ ENS DIU EL CURRÍCULUM?
OBJECTIU:
• Cal parNr d’una
concepció • nsenyar per
E
construcNvista aprendre i
de seguir aprenent
l’aprenentatge tota la vida

3. COM APRENDRE ?
‐Cercant,
interpretant,
integrant i ‐Analitzem,
relacionant noves documentem,
informacions amb reflexionem,
els coneixements ja contrastem,
existents. discuNm,
‐Fent que el el experimentem,
coneixement sigui comprenem…
significaNu i
aplicable.

4. L’APRENENTATGE ENTÈS COM A INTERCANVI
MITJANÇANT EL PROCÉS CREATIU EN L’ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA PODEM
AFAVORIR L’INTERÈS PER PLANTEJAR HIPÒTESIS, CONFRONTAR OPINIONS,
CERCAR SOLUCIONS, RESOLDRE QÜESTIONS, RAONAR RESPOSTES,
EXPERIMENTAR, INNOVAR, COMPARTIR IDEES…
“HI HA TANTA QUANTITAT D’EXISTÈNCIES QUE ÉS NECESSARI CONNECTAR‐HI I COMPARTIR”
Thomas Bayrle

5. L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA HA DE SER
GENERADORA DE:
Coneixement Experimentació Diàleg
AIXÍ, DONCS, COM DESVETLLEM LES MENTS CURIOSES ?

6. LA METODOLOGIA DIALÒGICA:
Les respostes
Prenent el Fent preguntes
provoquen altres
llenguatge com a que intenNn
preguntes:
principal eina desenvolupar el
INTERCANVI
d’aprenentatge raonament
DIALÒGIC

7. L’APRENENTATGE CONJUNT.
Els tres Npus de conversa:
DISPUTATIVA: ACUMULATIVA: EXPLORATÒRIA:
• Discrepància • Es comparteixen • S’interactua i
idees però no hi s’interpensa.
i presa ha una • ComparNnt
individual de construcció paraules es
decisions. conjunta. comparteix
coneixement.
Neil Mercer: www.thinking‐together.org.uk

8. CARACTERÍSTIQUES DE LA
CONVERSA EXPLORATÒRIA
• ELS PARTICIPANTS S’INVOLUCREN.
• ES PRESENTA INFORMACIÓ RELLEVANT.
• ES QÜESTIONEN PROPOSTES I
CONTRAPROPOSTES.
• ES DISCUTEIX ABANS DE PRENDRE UNA
DECISIÓ.
• S’AFAVOREIX LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS
MEMBRES DEL GRUP.
 onfrontant les idees creix el coneixement.
C
 l CONEIXEMENT el crea un col∙lecNu de persones.
E

9. OBRIM LES CONVERSES D’AULA
MITJANÇANT EL DIÀLEG A PARTIR DE L’ART

10. • Aprenem a formular hipòtesis.
• Adquirim habilitats expressives.
• Desenvolupem l’esperit críNc.
• Respectem les opinions dels altres.
• Donem més respostes i més raonades.
• Consolidem la idea de treball en grup així com
l’interès per arribar a acords.
• Prenem consciència que conversar també és
part del nostre aprenentatge.

11. SOM‐Hi, DONCS: ‐QUINA HISTÒRIA ENS EXPLICA
AQUESTA OBRA D’ART?

12. L’ACTIVITAT ARTÍSTICA:
Primordial:
introduir un comportament
de cerca.
Recerca o invesNgació com a condició
per a desenvolupar al màxim :
‐La força invenNva.
‐La realització d’un esNl personal.

13. PERÒ CAL TENIR MOLT EN COMPTE QUE…
• Trobem 2 =pus de diàleg amb el/la mestre/a :
1. L’interac=u: aquell en què les idees dels
alumnes es poden dur a terme.
2. El d’autoritat: aquell en què el/la mestre/a parla
als alumnes amb la seva ciència.
• També és important que els nens i nenes
coneguin que hi ha una veu amb autoritat fruit
d’un bagatge cultural i de transmissió de
coneixements.

14. Si l’art és la representació
d’experiències cal insisNr en la qualitat.
Tant de l’experiència com dels mitjans de representació.

15. A LES MENTS CURIOSES ELS AGRADA INVESTIGAR
I LES INVESTIGACIONS ARTÍSTIQUES IMPLIQUEN:
1) ATENCIÓ A
LES PROPIETATS
DELS MATERIALS

16. 2) Atenció a les propietats dels instruments.

17. 3) Aprenentatge de tècniques.

18. 4) Experimentació.

19. 5) Expressió de l’intel∙lecte i els senNments.

20. COM COMENÇAR PARTINT
D’UN CONCEPTE PLÀSTIC ?
REPRESENTACIÓ
DE LA FIGURA
HUMANA:
EL RETRAT

21. OBSERVEM EL/S ROSTRE/S.
• La forma de la cara.
• Els ulls (color, forma, pestanyes, celles…)
• Les orelles.
• El nas.
• La boca, els llavis, les dents (el somriure).
• Els cabells (colors, formes, penNnats o bé
despenNnats…)
• Conversem sobre allò que ens fa semblants i
allò que ens fa individuals.

22. ENS DOCUMENTEM:
prenem l’art com a referent
i veiem com ho han fet els arNstes.
Lucien Freud Amedeo Modigliani Egon Schiele

23. Spencer Stanley André Derain
Joan Miró
Conclusió: cadascú retrata
segons com ho veuen els
seus ulls…
Vincent Van Gogh

24. La pell: una qüesNó de color.
Podem barrejar colors fins a trobar el to de la pell…
però no totes les pells tenen el mateix to !

25. Podem fer la carta de colors
de les pells de tots els nens i nenes
de la classe !
PERÒ PER QUÈ LES NOSTRES PELLS SÓN DIFERENTS I, (Proposta d’Anna Serrano,
FINS I TOT, CANVIEN DE COLOR ? …INVESTIGUEM‐HO ! Equip ICE de la UAB)

26. … fins i tot podem uNlitzar la pell
com a suport expressiu !!!

28. COM COMENÇAR
PARTINT DE L’OBRA D’UN ARTISTA ?
• Plantegem una
qüesNó:
– Què us sembla el
treball d’aquest
arNsta ?
– Iniciem la discussió.

29. • Comencem un procés de documentació:
o im knowles és un arNsta
T
de la Gran Bretanya.
o renca totalment amb la
T
idea d’arNsta convencional.
o i agrada plasmar el traç
L
del moviment provocat per
l’atzar.
h|p://www.Nmknowles.co.uk

30. • Com treballa Tim Knowles ?
• … i nosaltres ? Com treballariem si féssim com ell ?

31. ALGUNS ARTISTES
PER A MENTS CURIOSES…
Anouk Kruithov

32. Eugènia Balcells:
la percepció i la llum.

33. Hans Peter Feldman:
les parts d’un tot.

34. Hundertwasser:
les 5 pells dels humans.

36. Joan Brossa:
la poesia dels objectes.

37. Chema Madoz:
el llenguatge fotogràfic.

38. Giuseppe Arcimboldo:
ens agraden les verdures !

39. Mark Rothko:
els paisatges interiors.

40. Piet Mondrian:
la geometria i el disseny.

41. Keith Haring:
figura humana i senNt de l’humor.
www.haringkids.com

43. Jorge Oteiza:
construcció i deconstrucció de l’espai.

44. Boris Hoppeck:
una altra manera de treballar el volum.

45. Antoni Tàpies:
l’art amb els cinc senNts.

46. Mike Kelley:
acumulacions de records.

47. Andy Goldsworthy:
art a / amb la natura

48. Joan Miró:
el món dels somnis.

49. Olafur Eliasson:
l’art i la ~sica.

50. Mario Merz:
les sèries matemàNques.
Successió Fibonacci,
Passeig de Joan de Borbó (BCN)

51. GEGO:
…L’ESPAI ÉS BUIT O PLE DE BUIT ?

52. COM COMENÇAR PARTINT DE LA
REPRESENTACIÓ D’UN OBJECTE ?
• Observem l’objecte amb atenció.
• Procurem fer‐ho amb tots els cinc senNts.
• Prenem un punt de vista.
• Representem l’objecte a la nostra manera:
 om el veiem ?
C
 erò també: com el senNm ?
P
• Pensem en tot allò que ens suggereix:
idees, sensacions, records…

53. …i COM CONTINUAR
ESTIRANT EL FIL CREATIU:
• Pensem a qui pot pertànyer:
 ’on l’ha tret ?
D
 uin és l’orígen de l’objecte ?
Q
 uina relació s’estableix entre el personatge i
Q
l’objecte?
 er a què l’uNlitza ?
P
 em una pluja d’idees entre tots.
F
• Contemplem totes les possibitats que
se’ns acudeixin.
• Quina és la seva història ? Escrivim‐la !