Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic

Edita
AC Falla Plaça Rodrigo
Port de Sagunt / 2024
Equip de coordinació
Laura Madrid
Gaby Collado
Miguel Giménez
Ximo García
Cristina Plumed
Antoni Isach
Alberto Rey
Equip de publicitat
Mar Bruno
Laura Madrid
Jorge Caballero
Roberto Guiñón
Vega Casado
Inés Miret
Leticia Lara
Óscar Casado
Portada
Ramón Pérez-Colomer / @perezcolomer / perez-colomer.com
Il·lustracions
Víctor Sifre
Laia an
Elena Martínez
Oscar Gotor
Héctor García
Maquetació
Yogur de Fresa / yogurdefresa.com
Quantitat
850 exemplars
Depòsit legal
V-400-2001
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat
per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.
Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres.
Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT.
Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció Lingüística
de l’Ajuntament de Sagunt.

Equip de redacció
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
Lluís Mesa
Alba Fluixà i Pelufo
Ferran Martínez i Gómez
Albert Llueca
Tomàs Palomares
Carles López
Miguel Giménez
Carlos Rajadell
Gaby Collado
Eva Ruano i Corral
Santiago Ríos i Guinot
Antoni Rovira
Manel Alonso i Català
Mar Llueca
Alberto Rey i García
Patricia Sánchez i Mínguez
Nivell 11 Estudi creatiu
Jorge Miguel Jaime
Laura Blanch i Jaraba
Albert Vidal
César Guardeño i Gil
Jesús Córcoles
Bodegas Arráez
Mar Llueca
Xat GPT

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
004
004
AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024 /AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça
Les
falles
som
una
festa
simbiòtica
amb
el
món
de
les
arts,
les
quals
formen
part
quasi
en
la
seua
totalitat,
en
major
o
menor
mesura,
de
la
nostra
festa
marcera.
La
suma
o
unió
de
totes
aquestes
arts
i
les
seues
particularitats
converteixen
les
Falles
en
una
festa
estrambòtica.
És
per
tot
allò
que
des
de
l’Associació
Cultural
Falla
Plaça
Rodrigo
i
Adjacents
al
nostre
llibret
2024
volem
donar
cabuda
a
totes
les
arts
que
formen
part
de
la
nostra
cultura,
de
les
nostres
tradicions
i
de
la
nostra
festa.
Estrambòtic:
segons
el
diccionari
de
l’Acadèmia
Valenciana
de
la
Llengua
estrambòtic
és
allò
que
és
extravagant
o
excèntric.

a Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024/AC Falla Plaça Rodrigo 2024
AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
005
005
Per
això
les
nostres
tradicions
formen
part
de
les
nostres
festes,
de
la
nostra
cultura
i,
com
no,
del
nostre
patrimoni,
deixant
un
llegat
inesborrable
en
el
temps.
Pintura
Que
seria
la
vida
sense
colors,
els
colors
són
els
que
ens
donen
optimisme
a
les
persones,
els
que
fan
que
a
l’admirar-
los
emanem
la
nostra
alegria,
els
colors
reflecteixen
sentiments,
reflecteixen
les
nostres
emocions
i
ens
fan
admirar
cada
objecte
des
d’una
perspectiva
diferent.
Escultura
Unes
falles
no
tenen
sentit
sense
maqueta,
és
l’art
que
dona
forma
al
dibuix,
que
dona
volum
a
les
formes
y
ens
deixa
visualitzar
allò
que
volem
veure.
Com
va
dir
Pablo
Picasso:
“L’escultura
és
l’art
de
la
intel·ligència”.
Les
arts
escèniques
El
cinema
i
el
teatre
donen
moviment
a
guions
que
ens
alegren
la
vida
dia
a
dia
i
ens
mostren
moments
i
històries
que
guardem
per
sempre
a
la
memòria.
És
per
allò
que
com,
deia
Charles
Chaplin:
“Hem
d’aprendre
com
si
anàrem
a
viure
tota
la
vida
i
viure
com
si
anàrem
a
morir
demà”.
Música
La
música
envolta
la
idiosincràsia
valenciana
i
de
la
resta
del
territori
nacional.
La
música
envolta
cada
festa,
cada
esdeveniment
i
fa
que
la
nostra
ment
òbriga
les
ales
i
deixe
volar
la
nostra
imaginació
i
puga,
a
més
a
més,
consolar
la
nostra
tristor,
donant
alegria
a
les
coses.
Humor
Diuen
que
la
vida
sense
sentit
de
l’humor
ni
és
vida,
ni
té
sentit.
A
les
falles
en
forma
de
crítica
satírica
i
a
la
vida
real
en
qualsevol
moment
és
necessari
poder-te
riure
inclús
de
tu
mateix,
perquè
el
riure
és
un
dels
sorolls
més
bonics
i
necessaris
del
món.
Tradicions
Les
nostres
tradicions
són
una
enveja
per
tot
arreu
del
món
i
moltes
vegades
és
el
que
ens
fa
diferents
de
la
resta,
la
nostra
senya
d’identitat.
Perquè
les
tradicions
poden
participar
directament
a
l’evolució,
ja
que
no
sols
són
passat
sinó
són
una
forma
de
veure
la
vida
i
que
fa
que
queden
marcades
els
nostres
arrels
en
les
generacions
futures.

Pròleg
Óscar Casado
Darío Moreno
Ramón Jarque
004
010
012
014
Salutació President executiu FJFS
Salutació de l’Alcalde
Salutació del President

018
024
038
066
030
056
074
088
028
046
072
084
032
060
078
090
Gil-Manuel
Hernàndez
Lluís Mesa
Alba Fluixà
Ferran Martínez
Albert Llueca
Tomàs Palomares
Carles López
Miguel Giménez
Carlos Rajadell
Gaby Collado
Eva Ruano
Santiago Ríos
Antoni Rovira
Manel Alonso
Mar Llueca
Alberto Rey
Associació d’Estudis Fallers
Historiador del Camp de Morvedre i apassionat de les falles
Poeta i gestora cultural
Simplement faller
L’Arxiu
Coordinador del llibret Reis Catòlics de Silla
Bunyol d’or en escepticisme. Artista d’articles experimentals
Periodista i faller
Faller, aspirant a escriptor i un poc músic
Docent, poeta i faller
Escriptora i autora de la novel·la Arcís (1469)
Jubilat, historiador i literat faller
Escriptor
Escriptor
Fallera i estrambòtica
Escriptor i creador audiovisual
L’hegemonia de les falles invisibles
De la flama i d’uns altres elements estrambòtics fallers
Policromia
Sense etiquetes
La Importància dels Referents Culturals, estrambòtics...
L’estrambòtica literatura fallera
EstrambòTICS
L’extravagància de les Falles, una festa...
L’orgull de ser estrambòtic
Un lleó a la fira
Incendi a la catedral
L’univers Màgic dels Artistes Fallers
Estrambòtic
La cursa per singularitzar-se
El somni d’una nit de plantà
Tres estrambòtiques genialitats del cinema modern

Patricia Sánchez
Nivell 11
Estudi creatiu
Jorge Miguel Jaime
Laura Blanch
Albert Vidal
César Guardeño
Jesús Córcoles
Bodegas Arráez
Mar Llueca
Xat GPT
Víctor Sifre
Laia An
Elena Martínez
Iñaki Gotor
Héctor García
Héctor García
Regidora de festes i cultura popular a Sagunt
JM Emotion
Brand & Communications Lead ENCAMINA
Periodista
Guia de turisme i gerent de Caminart
Inlfuencer i dissenador gràfic
Estrambòtica fallera... o no?
Dissenyador
Il·lustradora
Arquitecta
Il·lustrador
Ex-faller d’aquesta falla
Ex-faller d’aquesta falla
Post producció cinematogràfica
Què és ser una persona estrambòtica?
Rastrejant les emocions
Un ball estrambòtic cap al futur
Strambòtic fallerum
Sang i foc
Estrambòtic
L’estrambòtica Bodegas Arráez
L’estrambòtica ets tu
A Sagunt, un esdeveniment d’un altre món... literalment!
Amb color molt millor
Sacabuig
Els Beatles Fallers
L’evolució del turista
Perquè abandonem el monument?
Necessitem treballar amb i per a persones...
094
128
138
098
134
142
145
147
096
130
140
144
126
136
143
146

Ainhoa Pinazo i González
Falla gran
Executiva
Falleres i falleres adults
Sergio Martín i Serra
Icíar Parra i Domingo
Falla infantil
Falleres i falleres infantils
Apadrinats
Recompenses
Sòcies i socis
Comissió a Perpetuïtat
Socis d’honor
Anuari faller
A Miguel Ángel Argente “Pito”
Gaiata 5 Hort dels Corders
Publicitat
Artista: Erik Martínez / Crítica: Gaby Collado
Artista: Sergio Gómez / Crítica: Toni Isach
Fallera Major 2024
President Infantil 2024
Fallera Major Infantil 2024
Estrambòtics
A poc a poc trobem el foc
150
162
172
156
166
174
182
200
152
164
173
181
159
170
181
198
201

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
010
010
SALUTACIÓ
DEL
PRESIDENT
Óscar
Casado
i
Lanero
Benvolguts
veïns,
família,
amics,
fallers,
col·laboradors
i
anunciants
del
nostre
barri,
amants
de
la
tradició
i
la
nostra
cultura
valenciana.
En
aquest
any,
tinc
de
nou
la
difícil
tasca
de
representar
i
guiar
a
la
meua
benvolguda
comissió,
que
enguany
es
multiplica
per
uns
quants
fallers,
per
a
poder
arribar
a
una
convivència
amb
els
nostres
veïns
i
el
nostre
barri
on
tant
ens
agrada
celebrar
actes
en
ell.
Em
compromet
a
reforçar
la
comunicació
i
el
diàleg,
i
poder
fomentar
entre
els
fallers
el
respecte
per
a
tots
els
nostres
veïns
i
comerços
que
formen
part
del
nostre
benvolgut
barri,
buscant
sempre
alternatives
per
a
no
perjudicar-los
fins
i
tot
arribant
a
prendre
alternatives
per
a
no
entorpir
el
nostre
entorn.
També
m’agradaria
ressaltar
l’esforç
que
fan
aquests
fallers
per
seguir
amb
les
nostres
tradicions
i
la
cultura
valenciana,
fins
i
tot
a
reforçar
amb
nous
propòsits
per
a
continuar
inculcant
als
més
xicotets
el
valor
de
l’esforç
amb
la
tradició
i
poder
introduir-los
a
estils
com
el
teatre,
curtmetratge,
llibret,
espais
mediambientals
amb
rutes
de
muntanya,
fent
projectes
de
sostenibilitat
i
cura
del
medi
ambient,
la
importància
del
respecte
i
la
tolerància,
així
com
un
sense
fi
d’activitats
culturals
i
esportives.
També
ens
agrada
apostar
per
grups
de
la
nostra
comarca
per
a
totes
les
edats
des
d’activitats
per
als
més
xicotets
amb
canta
jocs
en
la
nostra
setmana
gran,
com
altres
artistes
per
a
totes
les
edats
en
els
nostres
diferents
actes
fallers.
M’agradaria
fer
una
especial
menció
als
nostres
anunciants,
col·laboradors
i
socis
pel
GRAN
ESFORÇ
que
fan
per
nosaltres,
pels
fallers,
perquè
la
seua
aportació
econòmica
es
veja
reflectit
en
cada
acte
que
realitzem,
fent-los
partíceps
de
totes
les
nostres
activitats
durant
l’any
o
que
participen
en
la
nostra
setmana
gran
amb
la
seua
visita
a

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
011
011
la
nostra
marea
taronja.
Nosaltres
a
més
a
més
per
a
agrair-los
la
seua
col·laboració
també,
en
cada
acte
que
realitzem
ens
agrada
col·laborar
amb
ells
comprant
en
el
nostre
comerç
local
i
comarcal,
amb
la
importància
que
per
a
nosaltres
comporta
continuar
mantenint
els
nostres
estimats
comerciants
i
col·laboradors.
Com
l’important
berenar
de
socis
que
fem
per
als
nostres
veïns.
Gràcies
a
totes
aquestes
persones
que
formen
el
nostre
barri,
i
el
treball
dels
nostres
fallers,
enguany
podem
dir
que
el
nostre
monument
serà
incrementat
amb
més
tradició,
cultura,
colors
amb
una
falla
més
gran
i
més
sostenible
per
al
nostre
entorn,
amb
la
importància
que
suposa
el
canvi
climàtic
per
a
la
nostra
societat.
També
m’agradaria
donar
les
gràcies
a
les
persones
que
m’acompanyen
en
aquest
exercici
2024,
especialment
als
representants
que
són
els
meus
companys
d’aventures,
alegries
i
vivències,
ells
són
Sergio,
Iciar,
i
Ainhoa,
dir-vos
que
comença
el
compte
arrere,
els
nervis,
els
sentiments,
les
emocions
però
no
us
oblideu
de
cadascun
d’ells
perquè
tot
record
que
es
guarda
en
el
cor
mai
s’esborra.
Per
últim,
m’agradaria
fer
especial
menció
a
la
meua
executiva
i
la
meua
comissió,
la
qual
sense
el
seu
esforç,
constància
i
dedicació
no
podríem
lluitar
perquè
aquesta
falla
cada
vegada
siga
més
gran
i
alhora
siga
una
família.
Per
a
mi,
el
meu
major
orgull
és
ser
reconeguda
pel
que
construïm
junts
i
lluitem
per
a
participar
en
totes
les
activitats
culturals
i
esportives.
La
satisfacció
de
cadascun
dels
meus
fallers
és
molt
important,
i
en
ells
es
nota
la
il·lusió
el
dia
del
lliurament
de
premis,
per
a
mi
eixe
és
el
meu
millor
banderí
a
la
millor
comissió.
Ara
arriba
el
moment
de
començar
a
treballar
intensament,
dies
de
nervis
i
d’emocions,
però
el
més
important
per
a
la
nostra
comissió,
i
per
als
nostres
representants,
és
veure
plantat
el
nostre
monument
el
19
de
març
amb
la
il·lusió,
esforç
i
alegria
que
ens
caracteritza
a
aquesta
marea
taronja.
Per
unes
falles
que
ens
porten
d’alegries,
tradició,
respecte
i
amor.
Una
forta
abraçada.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
012
012
SALUTACIÓ
DE
L’ALCALDE
DE
L’EXCEL·LENTÍSSIM
AJUNTAMENT
DE
SAGUNT
Darío
Moreno
Lerga
El
diccionari
defineix
“rocambolesc”
com
una
circumstància
plena
de
peripècies
extraordinàries
i
fantàstiques
i,
sens
dubte,
mantindre
viva
una
comissió,
ho
és.
No
em
malinterpreteu,
ho
dic
en
el
millor
sentit
de
la
paraula.
I
és
que,
falleres
i
fallers
estareu
d’acord
amb
mi,
organitzar
les
Falles
és
tota
una
aventura.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
013
013
Totes
i
tots
les
gaudim,
però
només
qui
forma
part
d’una
comissió
sap
els
entrebancs
que
se
superen,
els
imprevistos
que
sorgeixen,
els
encontres
i
desencontres.
En
definitiva,
tot
l’esforç
i
sacrifici
que
suposa
posar
en
peu
una
Falla
i
donar
lloc
a
la
nostra
festa
més
estimada.
I
això
és
igual
de
cert
quan
parlem
de
la
nostra
ciutat.
Això
sí
que
és
una
història
rocambolesca,
amb
les
seues
anades
i
tornades,
amb
les
seues
alegries
i
decepcions,
i
en
coses
tan
inversemblants
que
pareixerien
impossibles.
Però,
malgrat
tot,
per
rocambolesc
que
puga
resultar
l’any,
en
olorar
la
pólvora
pels
carrers
i
sentir
el
primer
pasdoble,
en
mullar
el
primer
bunyol
al
xocolate,
tot
paga
la
pena.
Les
Falles
ens
connecten
amb
les
nostres
arrels,
amb
la
cultura
popular
que
es
transmet
de
generació
en
generació,
amb
les
nostres
famílies
i
amistats
i,
per
descomptat,
amb
totes
les
valencianes
i
tots
els
valencians.
Perquè,
cal
tindre-ho
present,
les
Falles
són
sobretot
una
celebració
d’unió
i
de
germanor.
Una
festa
en
què,
des
de
la
sàtira
i
la
ironia,
reflexionem
sobre
com
podem
ser
millors
per
a,
finalment,
reduir
a
cendra
els
problemes
i
les
desavinences.
En
eixe
necessari
exercici
d’autocrítica,
també
agrair
que
aquesta
comissió
continue
participant
del
diàleg
veïnal,
analitzant
com
poder
seguir
millorant
en
convivència
ciutadana.
Eixa
és
la
recepta
per
a
gaudir
de
les
Falles
al
màxim
des
del
respecte
i
l’estima
a
la
gent
del
nostre
municipi.
Queden
passes
per
donar,
però
sens
dubte
estem
en
el
camí
correcte.
Per
últim,
m’agradaria
tindre
unes
paraules
d’agraïment
a
la
comissió
de
la
Falla
Plaza
Rodrigo
i,
especialment,
a
les
Falleres
Majors
i
els
Presidents,
pel
seu
treball
incansable
per
mantindre
encesa
la
flama
de
la
festa.
Vos
desitge,
de
tot
cor,
que
gaudiu,
amb
l’alegria
i
unitat
que
ens
caracteritza,
d’unes
Falles
2024
que,
com
el
vostre
lema,
seran
rocambolesques
per
màgiques,
extraordinàries
i
fantàstiques.
Visca
la
Falla
Plaza
Rodrigo
i
visquen
les
Falles!

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
014
014
SALUTACIÓ
DEL
PRESIDENT
EXECUTIU
FJFS
Ramón
Jarque
Ferrer
Com
a
president
executiu
de
Federació
Junta
Fallera
de
Sagunt,
tinc
l’honor
de
saludar
amb
aquestes
línies
els
fallers
i
falleres
del
Camp
de
Morvedre,
així
com
a
totes
aquelles
persones
que
desinteressadament
contribueixen
amb
el
seu
suport
i
treball
constant
a
enaltir
les
nostres
festes
josepines.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
015
015
És
una
bona
ocasió
per
agrair
als
òrgans
de
govern
de
Sagunt,
Gilet
i
Faura,
amb
les
seues
diferents
corporacions
municipals,
funcionariat,
tècnics
i
voluntaris,
que
dediquen
el
seu
temps
a
facilitar-nos
les
tasques
i
fer
lluir
els
actes
organitzats
per
Federació
Junta
Fallera
de
Sagunt,
durant
tot
l’exercici
faller.
Comptem
amb
un
calendari
replet
d’activitats
culturals,
esportives
i
festives,
on
la
implicació
per
part
del
col·lectiu
faller
és
cada
vegada
més
notòria,
però,
és
cert
que
tots
i
totes
esperem
amb
especial
entusiasme
l’arribada
del
mes
de
març
i
la
seua
setmana
gran,
que
omplirà
de
color,
música
i
pólvora
els
carrers
i
places
de
la
comarca.
En
aquestes
dates
on
el
sentiment
faller
es
fa
de
notar,
anime
a
continuar
treballant
amb
optimisme
per
al
creixement
i
millora
de
la
festa,
a
celebrar
junt
amb
la
vostra
comissió
dels
moments
únics
que
ens
brinden
les
falles
i
a
mantindre
vives
les
millors
tradicions
que
tenim,
fent-les
conéixer
als
veïns,
veïnes
i
visitants
que
s’apropen
als
nostres
casals.
No
vull
deixar
de
saludar
als
representants
de
la
comissió,
Óscar,
Ainhoa,
Sergio
e
Icíar.
Desitge
de
tot
cor
que
gaudiu
d’una
memorable
setmana
fallera
junt
amb
la
resta
de
fallers
i
falleres
de
La
Plaça
Rodrigo,
amb
la
satisfacció
d’haver
fet
un
bon
treball
al
llarg
d’aquest
any.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
018
018
L’HEGEMONIA
DE
LES
FALLES
INVISIBLES
Gil-Manuel
Hernàndez
i
Martí
ASSOCIACIÓ
D’ESTUDIS
FALLERS
En
este
article
argumentem
que
les
falles
valencianes,
com
a
creacions
artístiques
que
són,
han
anat
passant
paradoxalment
de
la
visibilitat
a
la
invisibilitat.
I
expliquem
que
ho
han
fet
mitjançant
un
procés
on
es
privilegia
l’estètica
monumental
sobre
el
contingut
crític
i
la
proliferació
d’estructures
impactants
sobre
la
creativitat.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
019
019
De
la
falla
teatral
a
la
falla
piramidal
En
les
anomenades
falles
primigènies
o
primitives,
predominava
un
tipus
de
cadafal
consistent
en
una
estructura
de
lectura
frontal
i
escena
única,
molt
senzilla,
utilitzant
materials
com
la
fusta,
la
tela,
la
palla
i
la
cera.
Es
tractava
de
la
falla
teatral
o
escenari,
que
recreava
temes
punyents
de
caràcter
veïnal
i
local
amb
un
fort
component
satíric
popular.
Posteriorment,
a
les
darreries
del
segle
XIX,
va
haver-hi
una
transició
cap
a
una
falla
més
complexa,
tot
i
que
encara
de
composició
modesta,
que
incorporava
més
ninots
o
escenes,
o
bé
apuntava
cap
a
una
escena
central
més
destacada
amb
escenes
complementàries.
Este
model
de
transició
evolucionaria
en
poc
de
temps
cap
a
la
falla
piramidal,
també
anomenada
monumental,
amb
una
estructura
de
lectura
rodada
i
ascensional
que
partia
des
d’unes
bases
amb
múltiples
escenes,
passant
per
un
cos
central
i
pujant
cap
a
un
coronament
destacat.
Així
va
nàixer
la
falla
artística,
que
passà
també
a
incorporar
el
cartó
a
gran
escala,
i
que
posseïa
una
clara
pretensió
estètica,
una
temàtica
apologètica
de
les
glòries
valencianes
i
tenia
com
a
finalitat
servir
de
contrapès
a
la
sàtira
política
de
les
falles
populars.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
020
020

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
021
021
La
falla
artística,
on
la
crítica
resultava
continguda
pel
formalisme
artístic,
fou
alimentada
per
l’establiment
de
premis
oficials
i
l’aparició
dels
artistes
fallers,
i
es
va
convertir
en
dominant
o
hegemònica
cap
als
anys
20
del
segle
XX.
Amb
tot,
encara
en
esta
època
es
podia
observar
una
diversitat
de
tipus
de
falla,
amb
falles
passarel·la,
falles
dissociades,
falles
horitzontals
o
falles
ambulants,
alhora
que
mantenien
una
forta
presència
les
falles
més
lliures
o
silvestres,
de
vegades
salvatges,
és
a
dir,
no
domesticades
pel
poder,
però
sempre
sotmeses
a
les
constriccions
emanades
des
de
la
censura
institucional.
Este
tipus
de
falles
més
contestatàries
mai
no
ha
ha
desaparegut
del
tot,
però
progressivament
ha
anat
quedant
en
un
espai
secundari,
si
no
marginal
o
exòtic.
Entre
els
anys
30
i
40
del
segle
passat
les
falles
piramidals
monumentals,
cada
vegada
més
farcides
d’elements
i
amb
més
aspiracions
artístiques,
es
convertiren
en
el
referent
de
la
falla
clàssica
o
canònica,
que
va
fer
eclosió
plenament
a
partir
dels
anys
50,
tenint
el
seu
punt
culminant
en
els
anys
60,
70
i
80.
Fou
l’època
daurada
de
les
falles
més
icòniques,
plenament
visibles,
en
les
que
destacava
la
composició,
la
qualitat
de
l’acabat
que
el
modelatge
integral
en
cartó-pedra
va
possibilitar,
alguna
imponent
figura
com
a
coronament
emblemàtic
o
la
mateixa
estructura
global
del
cadafal.
Falles
que
passarien
a
la
memòria
col·lectiva
de
l’art
de
fer
falles,
consagrant
importants
artistes
fallers
de
l’època
i
dignificant
el
mateix
ofici
d’artista
faller.
Fins
al
punt
que
la
creació
de
la
Ciutat
de
l’Artista
Faller
(1965),
considerada
la
primera
ciutat
temàtica
de
l’Estat
espanyol,
evidenciava
aquella
època
d’esplendor
de
la
falla
artística,
on
les
disposicions
formals
lliurement
inspirades
en
el
Barroc
se
solapaven
amb
el
grotesc,
la
caricatura
i
una
singular
acumulació
d’elements
quotidians
que
d’alguna
forma
evocava,
en
versió
naïf
casolana,
l’univers
estètic
del
pop
art.
Aquelles
falles
es
feren
més
grans,
guanyaren
progressivament
en
complexitat,
en
nombre
de
ninots
i
detalls,
es
feren
tècnicament
més
acurades,
abordaren
temàtiques
ben
diverses
i
evidenciaren
el
progrés
material
d’una
festa
cada
vegada
amb
més
comissions
falleres,
festejos,
impacte
turístic
i
repercussió
social.
A
partir
dels
anys
90
es
va
incorporar
el
suro
blanc
a
la
construcció
de
falles,
el
que
encara
va
incentivar
cadafals
més
gegantescos
i
voluminosos.
Este
fet
tingué
la
seua
influència
en
la
modesta
indústria
artesana
de
confecció
de
falles,
estesa
per
tot
el
territori
valencià
on
se
celebren
Falles.
Una
indústria
basada
en
un
règim
mixt
de
treball
autònom
i
xicoteta
empresa,
molt
dependent
de
fer
exclusivament
falles
i
sotmesa
als
gustos
del
col·lectiu
faller
i
les
preferències
dels
jurats,
fixades
e
n
un
model
de
falla
convencional
i
estereotípica,
capaç
d’encaixar
sense
estridències
creatives
en
els
criteris
dominants
d’accés
als
premis.
Estes
falles
estaven
ja
caracteritzades
pel
que
podríem
anomenar
una
invisibilitat
de
primer
nivell,
que
fa
referència
a
una
invisibilitat
de
la
mirada.
Això
significa
que
la
proliferació
de
centenars
de
falles
pràcticament
tallades
pel
mateix
patró
feia
que,
tot
i
que
foren
necessàriament
vistes
en
estar
alterant
amb
la
seua
presència
la
quotidianitat
de
l’espai
públic,
cada
vegada
eren
menys
mirades
o
a
penes
mirades,
escapant-se
sols
de
la
tendència
aquelles
de
màxima
secció
que
aspiraven
als
millors
guardons.
Resulta
paradoxal
que
en
la
mesura
que
avançava
esta
invisibilitat
general
guanyaven
visibilitat
elements
festius
fins
eixe
moment
accessoris
com
els
envelats,
els
establiments
de
menjar
i
beure
al

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
022
022
carrer,
els
mercadets,
les
estructures
publicitàries
i
parafernàlies
rituals
complementàries.
Òbviament,
l’epicentre
de
visibilitat
festiva
havia
anat
basculant
des
de
la
falla
cap
a
un
altre
lloc.
La
falla
multipiramidal
i
la
falla
imant
Però
un
canvi
més
encara
estava
per
arribar
a
partir
de
finals
dels
anys
90
i
començaments
del
nou
segle
XXI.
Ens
referim
a
l’adveniment
de
la
que
denominem
com
a
falla
multipiramidal,
en
el
cas
de
les
falles
adultes,
acompanyat
en
el
cas
de
les
falles
infantils
de
la
irrupció
de
la
falla
imant.
Ambdós
models
de
falla,
complementaris
en
la
deriva
cap
a
la
invisibilitat
de
la
falla,
han
acabat
imposant
la
seua
hegemonia
en
les
seccions
superiors,
servint
d’exemple
a
les
falles
en
la
resta
de
comarques
i
marcant
una
divisòria
dins
de
les
mateixes
falles
monumentals
convencionals.
La
falla
multipiramidal,
impulsada
definitivament
pel
modelatge
en
suro
blanc,
es
caracteritza
per
posseir
una
estructura
especialment
complexa
i
diversificada,
que
en
no
poques
ocasions
requerix
un
suport
metàl·lic
interior
per
a
mantindre’s.
Este
tipus
de
falla
no
seguix
la
canònica
estructura
piramidal
amb
un
sol
coronament
i
escenes
al
voltant,
sinó
que
incorpora
múltiples
estructures
piramidals
(coronaments
i
contracoronaments),
així
com
diverses
escenes
en
diferents
nivells.
A
més,
les
falles
multipiramidals
solen
incloure
una
profusió
d’escenes
i
grans
figures
destacades
que
poden
estar
inspirades
en
motius
historicistes,
mitològics
o
fantàstics.
Com
a
icones
fora
del
temps
social
contemporani
funcionen
com
una
mena
de
significants
buits
o
flexibles,
en
la
mesura
que
poden
parlar
de
qualsevol
cosa
o
sols
evocar
idees
genèriques
que
admeten
múltiples
interpretacions.
Esta
calculada
polisèmia
de
significats
reforça
l’estratègia
de
la
falla
“atrapalotodo”,
que
pretén
abordar
una
àmplia
gamma
de
temes
i
significats,
habitualment
de
manera
ambigua,
banal
o
sense
una
narrativa
clara.
En
este
sentit,
l’estètica
ofega
la
temàtica,
la
multitemàtica
dissol
la
crítica
explícita,
i
la
forma
elimina
el
buit.
D’esta
manera,
la
“despolitització”
de
la
falla,
que
dispersa
o
anul·la
el
seu
potencial
subversiu,
es
convertix
en
la
política
simbòlica
dels
grups
de
poder
fallers,
que
a
través
de
la
conformació
de
jurats
i
gustos
de
referència
exercissen
la
seua
hegemonia
cultural
en
la
festa.
Però
el
més
rellevant
en
la
falla
multipiramidal
és
que
afegix
una
invisibilitat
de
segon
nivell,
que
presenta
un
caràcter
paradoxal,
perquè
a
mesura
que
eixes
falles
creixen
en
grandària
i
complexitat,
sovint
manquen
de
figures
o
elements
que
realment
destaquen
i
siguen
capaces
de
convertir-se
en
icones
inoblidables.
Tot
i
la
presència
d’un
nombre
aclaparador
de
ninots,
escenes
i
decoracions,
tot
i
el
virtuosisme
de
l’execució
i
acabats,
el
públic
que
mira
la
falla
sense
aconseguir
vore-la
de
veritat
es
troba
amb
la
sensació
que
no
hi
ha
una
figura
totèmica
o
una
imatge
destacable
destinada
al
record,
que
li
done
ànima
i
caràcter
a
la
falla.
Així,
tant
les
falles
multipiramidals
com
les
seues
cosines
germanes,
les
piramidals
intensament
hormonades
i
musculades
amb
una
proliferació
de
formes,
es
convertixen,
paradoxalment,
en
una
acumulació
d’artefactes
que
passa
desapercebuda
més
enllà
d’una
impressió
visual
immediata
i
superficial.
Esta
invisibilitat
prové
d’una
“sobrecàrrega
estètica”
davant
la
qual
l’espectador
es
veu
superat
per
una
autèntica
demostració
de
l’aversió
al
buit
i
l’addició
a
la
forma
sense
un
contingut
ni
definit
ni
combatiu.
La
falla
multipiramidal
és

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
023
023
bàsicament
una
falla
desfalleritzada,
en
tant
que
descafeïnada,
però
impressionant,
encara
que
eixa
impressió
siga
ben
efímera.
Utilitzant
el
símil
cinematogràfic,
la
falla
multipiramidal,
recorda
a
una
enorme
i
sofisticada
superproducció
amb
tota
mena
d’efectes
especials,
recursos
tècnics
i
gran
durada,
però
que
embafa
i
atordix
als
espectadors
sense
que
estos
traguen
res
en
clar
de
la
pel·lícula,
que
obliden
en
poques
hores.
Per
això
són
falles
invisibles,
innòcues
i
no
memorables.
Però
guanyen
premis,
omplin
les
xarxes
socials
i
prestigien
a
artistes,
comissions
i
jurats
dins
les
peculiars
regles
artístiques
del
món
faller.
En
el
cas
de
les
falles
infantils
s’ha
produït
l’emergència,
consolidació
i
domini
de
la
falla
imant,
en
la
mesura
que
l’antiga
estructura
clàssica
de
les
falles
infantils,
que
s’acostaven
a
la
falla
piramidal
o
bé
tenien
una
composició
on
el
buit
convivia
harmoniosament
amb
la
forma,
s’han
transformat
en
cadafals
atapeïts
de
formes
i
ninots
sense
una
estructura
clara,
una
mena
de
cub
o
bola
en
què
múltiples
figures
i
escenes
semblen
ser
atretes
cap
al
centre
(com
en
l’atracció
d’un
imant),
creant
una
acumulació
desbordant.
La
tendència
cap
a
les
falles
imant,
que
copen
els
premis
de
les
principals
seccions,
és
un
fenomen
que
s’ha
desenvolupat
com
a
resposta
a
les
limitacions
d’espai
i
mides,
però
com
el
cas
de
les
falles
grans
té
molt
a
vore
amb
els
rendiments
del
modelatge
en
suro
blanc
i
l’aplicació
de
les
noves
tecnologies
digitals.
Com
a
resultat
s’obtenen
falles
en
les
quals
pràcticament
resulta
difícil
esbrinar
una
composició,
ja
que
desapareix
el
buit
per
la
proliferació
bigarrada
de
formes
que
omplin
cada
centímetre
disponible.
A
primera
vista,
estes
falles
poden
semblar
caòtiques,
una
explosió
de
colors,
formes
i
personatges
que
competixen
per
l’atenció
del
públic.
A
mida
que
es
recorren
les
escenes,
es
pot
arribar
a
percebre
una
sensació
d’horror
vacui,
com
si
no
hi
haguera
un
sol
racó
sense
decorar.
No
obstant
això,
esta
tendència
no
es
limita
només
a
les
falles
infantils,
ja
que
en
els
últims
anys
este
enfocament
també
s’ha
infiltrat
en
les
falles
més
grans
(algunes
semblen
falles
infantils
enormes),
on
la
competència
per
ser
la
més
grandiosa,
la
més
detallada
i
la
més
espectacular
ha
portat
a
una
acumulació
tal
d’elements
que
pot
fer
que
la
composició
general
siga
difícil
de
distingir.
Per
això
diem
que
es
produïx
l’hegemonia
de
les
falles
invisibles,
una
autèntica
paradoxa,
perquè
de
tan
visibles
com
volen
ser,
degut
a
la
superposició
dels
múltiples
elements
que
les
conformen,
s’impedix
tant
la
seua
visibilitat
com
la
seua
perdurabilitat
en
la
memòria
de
l’art
faller.
Per
contra,
la
visibilitat
i
l’impacte
en
el
record
són
més
fàcils
de
trobar
en
un
tipus
de
falla
actual
més
modest,
senzill
i
compromés,
on
la
forma
i
l’espai,
fins
i
tot
el
buit,
es
combinen
creativament,
com
és
el
cas
de
les
falles
experimentals
i
innovadores,
o
de
propostes
com
la
Falla
Silvestre,
la
Falla
Immaterial
i
les
falles
populars
(cas
de
les
grans),
o
les
escolars
(cas
de
les
infantils).
Cal
afegir
que
la
professionalitat,
qualitat
artística
i
coneixement
tècnic
dels
artistes
fallers
estan
fora
de
tot
dubte,
però
el
fet
que
s’hagen
d’adaptar
als
gustos
de
la
seua
clientela,
alhora
molt
condicionada
per
les
concepcions
estètiques
dominants
en
els
cercles
de
poder
faller,
fa
que
el
seu
gran
potencial
creatiu
no
estiga
plenament
aprofitat.
Mentrestant,
la
falla
contemporània
que
marca
la
tendència
és
multipiramidal,
en
el
cas
dels
cadafals
grans,
o
una
falla
imant,
en
el
cas
de
les
infantils.
Tot
un
reflex
d’una
festa
enlluernada
pel
gegantisme,
la
desproporció
i
l’absència
de
sostenibilitat.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
024
024
DE
LA
FLAMA
I
D’UNS
ALTRES
ELEMENTS
ESTRAMBÒTICS
FALLERS
Lluís
Mesa
HISTORIADOR
DEL
CAMP
DE
MORVEDRE
I
APASSIONAT
DE
LES
FALLES
Amb
el
perdó
de
tots
i
totes,
he
de
confessar
que
més
d’una
volta
em
trobe
estrany
en
el
món
o
celebrant
qualsevol
festa.
No
vol
dir
que
estiga
incòmode
o
que
no
estime
la
Terra
o
el
meu
poble.
Solament
desitge
expressar
que
veig
com
les
meues
accions
es
distancien
de
les
d’alguns
coneguts
i
estranys.
Certament
tots
i
totes
som
una
miqueta
diferents.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
025
025
Tenim
inquietuds
que
connecten
amb
la
multitud,
però
que
les
sentim
a
la
nostra
manera.
Per
molt
que
visquem
com
diu
la
gent
o
imitant
el
que
fa
la
resta,
sempre
hi
ha
un
puntet
d’originalitat
o
alguna
manera
de
pensar
que
ens
diferix
en
part
de
la
humanitat.
Una
altra
cosa
és
que
tinguem
por
o
no
a
manifestar-ho.
Tota
esta
“palla
mental”
es
deu
al
fet
que
desitjava
introduir
la
paraula
‘estrambòtic’
o
‘
‘estrambòtica’
en
un
article.
Sens
dubte,
ho
faig
perquè
m’ha
convidat
esta
falla
a
fer-ho.
Tanmateix,
he
de
dir
que,
des
del
primer
moment
m’ha
convençut
el
títol
“Estrambòtic”
que
utilitzarà
la
comissió
en
el
2024.
A
més
d’una
paraula,
és
un
conjunt
de
sons
rimbombants
i
sonors
que
fan
que,
en
pronunciar-los,
se
senta
com
un
terme
estrany.
Tal
vegada,
per
eixe
motiu,
m’encisa.
Soc
feliç
trobant-me
en
l’interior
del
globus
terraqüi
com
un
ésser
estrany.
Crec
que
si
a
alguna
cosa
bona
podem
fer
en
el
planeta
és
mostrar
les
nostres
diferències,
no
per
a
barallar-nos
sinó
per
a
enriquir-
nos.
La
humanitat
és
un
grup
animal
divers
en
el
qual
cada
membre
té
la
possibilitat
d’aprendre
de
l’altre.
Totes
les
creacions
de
les
persones
tenen
cert
toc
d’estrambòtic
i
de
diferència.
Cada
acció
té
una
marca
pròpia
i
irrepetible.
La
qualitat
estrambòtica,
doncs,
toca
qualsevol
activitat
humana.
Se
suposa
que
participa
de
la
música,
de
les
arts
escèniques,
l’escultura,
l’humor,
la
pintura
i
com
no
de
les
tradicions.
Precisament,
en
eixe
punt,
desitge
centrar
la
meua
ploma
en
este
paper
festiu.
Algú
pot
pensar
que
l’estrambòtic
és
solament
un
servidor.
Ho
assumisc,
si
cal.
No
obstant
això,
m’agradaria
preguntar
a
l’estimat
públic
si
s’atrevix
a
reconéixer-ho.
I
de
pas,
ja
que
estic
preguntant,
i
entrant
ja
en
la
matèria
de
l’article,
m’agradaria
dir:
Què
té
d’estrambòtica
la
tradició,
especialment
la
fallera?
En
una
primera
lectura,
diríem
que
la
tradició
és
un
costum
o
doctrina
que
roda
de
generació
a
generació
de
manera
immòbil,
sense
modificar-se
o
canviar.
És
com
si
passara
de
mà
en
mà
fixament,
com
un
objecte
sagrat
que
sols
pot
adorar-se,
contemplar
i
viure.
A
simple
vista
té
poc
d’estrambòtica.
A
més,
que
vaja
per
davant
que
no
tracte
de
desmitificar
la
tradició
perquè,
al
cap
i
a
la
fi,
definix
l’essència
dels
pobles
i
no
estem
per
a
anar
carregant-nos-la
per
ací.
De
totes
maneres,
hem
de
pensar
també
que
les
tradicions
són
invents
que
es
consoliden
i
que
alhora
tenen
la
capacitat
de
transformar-se
sense
que
ho
parega.
Qualsevol
canvi

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
026
026

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
027
027
introduït,
en
passar
uns
pocs
anys,
ja
es
considera
que
ha
sigut
així
tota
la
vida.
Dic
açò,
perquè
quan
sorgix
una
tradició,
almenys
al
principi,
té
una
pinzellada
estrambòtica
i
rara.
Posteriorment,
en
consolidar-se,
passa
a
ser
respectada
i
sacralitzada,
encara
que
sempre
li
queda
cert
matís
que
recorda
el
seu
origen
estrambòtic.
Ja
que
escrivim
de
tradicions,
es
va
fent
l’hora
de
dir
alguna
cosa
de
la
tradició
nostra
de
les
falles
i
de
la
possible
connexió
amb
el
qualificatiu
estrambòtic.
Com
a
introducció,
diré
que
amb
ella
estem
referint-nos
a
eixe
art
que
per
ser
popular,
satíric
i
efímer
no
entra
en
el
recipient
de
l’art
en
majúscula
i
sembla
una
miqueta
estrambòtic.
L’activitat
fallera
s’escampa
tot
l’any.
No
sols
es
realitza
uns
pocs
dies
de
març.
En
cada
comissió
pren
una
forma
diferent.
S’imagina
i
configura
amb
la
il·lusió
dels
fallers
i
falleres.
Pren
forma
d’art,
música,
jocs
o
cultura.
A
totes
elles
toca
un
sentit
estrambòtic.
No
hem
de
tindre
por
a
reconéixer-ho.
Les
falles
i
tot
el
que
esta
toca
és
una
follia
que
enganxa
amb
força
i
que
busca
la
diversió
sense
pensar
necessàriament
en
la
correcció.
L’estranyesa
i
la
versió
diferenciada
i
divertida
de
la
festa
també
és
fallera.
He
de
dir
íntimament
que
les
falles
m’enganxaren
fa
molts
anys.
No
fou
per
la
vistositat
dels
cadafals
ni
per
les
meravelloses
lletres
dels
seus
llibrets.
La
raó
clau
fou
la
possibilitat
d’actuar
entre
xiquets
i
xiquetes
d’una
manera
estrambòtica
i
diferent
de
la
de
cada
dia.
Em
permetia
l’alliberament
dels
adults.
Tiràvem
pólvora
sols.
Improvisaven
jocs
i
ens
preparaven
berenar
distints
als
de
casa.
Teníem
la
possibilitat
d’improvisar
de
manera
poc
racional
i
desacostumada.
Desfilàvem
en
els
passacarrers,
però
sense
que
els
pares
ens
donaren
la
mà
o
ens
prohibiren
res.
Passaren
els
anys
i
aquelles
estrambòtiques
actuacions,
que
ho
eren
per
ser
estranyes,
extraordinàries
i
peculiars,
s’oblidaren.
Però
en
vingueren
unes
altres.
Sorgiren
nits
màgiques
que
no
tenien
res
a
vore
amb
el
que
féiem
als
pubs
o
a
les
discoteques.
Suposava
improvisar
disfresses,
jocs
o
qualsevol
activitat
estranys.
Em
vaig
fer
adults.
Encara
d’una
altra
manera,
els
dies
fallers
continuaren
estrambòtics
a
la
quotidianitat.
Així
continuen.
Reconec
que
eixa
és
la
meua
personal
història
de
tota
una
vida
prop
de
la
festa
fallera.
Però,
també
sé
que,
tot
i
el
pes
de
la
tradició,
els
ritus
i
la
vessant
oficial
de
la
festivitat,
persistix
el
sentit
estrambòtic
de
la
vida
en
tot
el
que
es
viu
als
casals
en
els
màgics
dies
de
març.
Tanmateix,
per
a
acabar,
i
per
dir
unes
paraules
més
brillants
que
les
d’una
confessió
personal,
diré
que
entre
el
sentit
estrambòtic
faller
ha
perviscut
sempre
en
la
meua
vida,
un
símbol:
la
flama.
No
hi
ha
res
més
difícil
d’entendre
des
de
fora
que
quan
es
crema
una
falla
s’estiga
ja
pensant
en
la
creació
de
la
del
pròxim
any.
Així
que
el
foc
més
original
és
aquell
que
sorgix
de
l’estrambòtica
flama
fallera.
En
definitiva,
no
oblidem
que
les
falles
són
extraordinàries
pels
seus
rituals,
per
la
vistositat
que
presenten
i
pels
símbols
identitaris
que
manifesten.
Però,
també
presenten
unes
destacades
actituds
estrambòtiques
i
poderoses
sense
les
quals
no
existirien,
ni
estes
serien
iguals.
Així
que
mirem-les
i
no
tinguem
poc
a
disfrutar-les.
Les
falles
són
molt...
i
també
estrambòtiques.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
028
028
POLICROMIA
Alba
Fluixà
i
Pelufo
POETA
I
GESTORA
CULTURAL
Posar-li
color
a
la
vida
es
considera
sempre
alegre,
però
tenim
tendència
a
oblidar
que
les
llums
ens
impacten
més
quan
hi
ha
un
poc
de
contrast
fosc.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
029
029
La
pintura
mana
i
reclama
equilibris
i
tensions
que
facen
més
dinàmica
cada
composició
nova.
La
policromia
és
sempre
l’opció
més
interessant
i
bella,
tot
i
que
és
arriscada
i,
de
tant
en
tant,
incòmoda.
Però
no
és
possible
la
pau
de
la
monotonia
monocroma
si
volem
també
experimentar
el
goig
salvatge
de
l’art.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
030
030
SENSE
ETIQUETES
Ferran
Martínez
i
Gómez
SIMPLEMENT
FALLER
He
de
reconéixer
que
escriuré
aquest
text
en
contra
dels
meus
principis.
No
ho
ocultaré:
per
a
mi,
posar-li
“cognoms”
a
les
falles
és
un
error,
però
ens
obstinem
a
posar-los
etiquetes
a
tot.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
031
031
Cinema
d’acció,
cinema
de
terror,
cinema
romàntic…
podeu
posar-li
el
subtítol
que
vulgueu
que,
per
a
mi,
simplement
és
cinema.
Si
arriben
els
Oscar
i
els
atorguen
sense
diferenciar
els
gèneres,
per
alguna
cosa
serà
no?
Com
són
aquests
cineastes...
El
mateix
ocorre
amb
les
falles,
i
més
en
aquest
món
en
el
qual
si
t’ixes
dels
cànons
establits,
tens
garantida
l’etiqueta.
Per
això,
des
del
meu
punt
de
vista,
no
existeixen
falles
clàssiques,
ni
falles
modernes,
ni
falles
innovadores,
simplement
existeixen
Falles
Una
vegada
deixat
clara
la
meua
postura
davant
les
etiquetes,
em
toca
parlar
d’eixos
artistes
fallers
i
comissions
que
s’ixen
de
l’estret
camí
de
la
“normalitat”
en
les
falles;
artistes
que
simplement
s’expressen,
transmeten
i
ens
conten
una
història,
malgrat
que
això
últim
siga
també
difícil
trobar
en
moltes
falles
de
mitjà
i
baix
pressupost,
perquè
a
vegades
semblen
un
conjunt
de
sketches
inconnexos
que
només
busquen
arribar
l’espai
i
volum
“compromés”.
Aquells
que
decideixen
explorar
més
enllà
del
camí
establit,
el
que
estan
fent
és
eixamplar
aquest
estret
camí
de
la
normalitat
i,
per
això,
a
mi
m’agrada
tant
veure
aquest
tipus
de
proposta
que
ens
obrin
la
ment
i
generen
més
espai
on
posar
els
nostres
peus.
Si
parlàrem
de
gastronomia,
un
altre
món
on
etiquetem
tot,
jo
seria
dels
quals
els
agrada
menjar
de
tot,
tota
mena
de
cuina,
sense
etiquetes.
I,
al
fil
d’això,
em
ve
un
exemple
a
la
ment
que
segur
que
tots
entendrem:
amb
arròs,
verdura,
pollastre
i
conill,
no
sols
es
cuina
paella.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
032
032
LA
IMPORTÀNCIA
DELS
REFERENTS
CULTURALS,
ESTRAMBÒTICS,
EN
LA
NOSTRA
CIUTAT
I
LA
SEUA
VINCULACIÓ
AMB
LES
FALLES
Albert
Llueca
L’ARXIU
La
cultura
d’una
ciutat
no
només
es
construeix
a
través
dels
seus
monuments
arquitectònics
i
paisatges
urbans,
sinó
també
a
través
de
les
persones
que
l’habiten
i
les
seues
contribucions
al
món
artístic
i
cultural.
Comptar
amb
referents
en
diverses
disciplines,
encara
que
siguen
hòmens,
és
essencial
per
enriquir
la
identitat
d’una
ciutat
i
la
seua
relació
amb
les
seues
tradicions
arrelades,
com
les
emblemàtiques
Falles.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
033
033
En
aquest
article,
explorarem
la
importància
de
tindre
referents
en
la
pintura,
escultura,
arts
escèniques,
humor,
tradicions
i
música,
tots
ells
vinculats
d’alguna
manera
amb
les
Falles
i
el
seu
desenvolupament.
Pintura
i
Escultura
Els
referents
en
pintura
i
escultura
doten
una
ciutat
d’una
riquesa
visual
i
estètica
única.
Les
seues
obres
poden
servir
com
un
mirall
de
la
cultura
local,
capturant
l’essència
de
la
ciutat
en
llenços
i
escultures.
Si
aquests
referents
han
tingut
alguna
connexió
amb
les
Falles,
les
seues
creacions
poden
enriquir
els
monuments
fallers
amb
la
seua
visió
artística,
donant-los
un
significat
més
profund
i
destacant
la
fusió
del
contemporani
amb
el
tradicional.
Per
a
representar
a
la
pintura
tenim
a
Lamberto
Ortiz
Torrero
(Utiel,
1952).
Humorista
gràfic
i
escriptor.
L’humor
gràfic
va
entrar
en
la
seua
vida
de
la
mà
d’Ángel
Villena
i
ja
no
va
eixir
mai.
Ha
publicat
les
seues
vinyetes
en
els
periòdics
El
Económico
de
Sagunto,
El
Levante
EMV,
Las
Provincias
y
El
Periódico
de
Aquí,
entre
altres.
En
1974
es
va
traslladar
d’Utiel
a
Port
de
Sagunt.
En
2018
va
ser
publicada
la
seua
investigació
sobre
el
desaparegut
Bluff
i
va
formar
part

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
034
034
del
documental
Carceller.
El
hombre
que
murió
dos
veces,
guardonat
en
diversos
certàmens.
Al
llarg
de
la
seua
vida
com
a
humorista
gràfic
ha
passat
del
llapis
a
l’aquarel·la
o
el
carbonet,
movent-se
entre
diverses
tècniques
plàstiques,
però
sempre
criticant
abusos
i
il·legalitats
amb
una
audàcia
que
li
va
portar
a
viure
un
desagradable
episodi,
una
de
les
seues
obres
va
ser
causa
de
polèmica,
sent
secundat
pel
col·lectiu
Reporteros
sin
fronteras,
així
com
per
molts
companys
de
professió.
Experiències
d’aquest
tipus
no
han
minvat
la
seua
actitud
i
compromís
social,
que
es
posa
de
manifest
a
través
de
les
seues
vinyetes
en
les
quals
intenta
“desfer
greuges
i
redreçar
malifetes”.
Per
a
representar
a
l’escultura
tenim
a
Vicente
Moya
Espejo.
(Sagunt,
1925).
Pintor
i
artista
faller.
De
formació
autodidacta.
Com
a
pintor
només
ha
realitzat
una
exposició
amb
algunes
de
les
seues
obres
a
la
Casa
de
Cultura
Municipal
per
suggerència
de
Vicenta
Ramírez
Rius,
en
aquells
dies
regidora
de
Cultura
de
l’Ajuntament
de
Sagunt.
En
aquella
ocasió
es
van
exposar
naturaleses
mortes,
paisatges
de
les
Balears,
bodegons
amb
objectes
de
ceràmica,
bronze,
etc.
Potser
la
faceta
d’artista
faller
siga
la
més
destacada
de
l’activitat
laboral
i
artística
d’aquest
personatge
que
va
nàixer
en
una
barraca
valenciana
en
la
platja
al
sud
del
terraplèn
que
es
formava
amb
el
buidatge
de
l’escòria
de
l’alt
forn
en
el
camí,
abans
senda,
que
arribava
fins
al
Grau
Vell.
Es
van
arribar
a
construir
fins
a
cinc
barraques
valencianes
en
aquest
indret
geogràfic
saguntí.
Entre
1950
i
1967
va
desenvolupar
una
intensa
activitat
fallera.
Va
construir
més
de
trenta-cinc
monuments
grans
i
un
gran
nombre
de
falles
infantils
per
a
les
comissions
falleres
de
Sagunt
i
la
seua
comarca.
Totes
amb
un
notable
èxit
de
crítica
pel
paregut
dels
personatges,
la
monumentalitat,
els
materials
emprats,
etc.
És
titular
del
carnet
de
mestre
faller
concedit
per
la
Junta
Central
Fallera
de
València.
També
és
constructor
de
carrosses
i
decorador
d’escenaris
teatrals.
Arts
Escèniques
Els
referents
en
les
arts
escèniques,
com
el
teatre
i
la
dansa,
contribueixen
a
la
vitalitat
cultural
de
la
ciutat.
Les
seues
produccions
poden
oferir
un
reflex
de
la
història
local,
els
valors
i
les
problemàtiques
contemporànies.
Quan
aquests
referents
tenen
una
relació
amb
les
Falles,
poden
col·laborar
en
la
creació
d’espectacles
únics
i
memorables
que
celebren
i
reinterpreten
les
tradicions
festives.
Per
les
arts
escèniques
Pepe
Alba
(Sagunt,
04/07/1885
-
València,
1951).
Pintor
i
actor
còmic.
Fill
d’un
modest
industrial
calderer.
Va
cursar
els
seus
estudis
a
l’Escola
d’Arts
i
Oficis
de
València,
treballant
al
mateix
temps
en
un
taller
de
decorats.
La
seua
vida
artística
va
començar
als
17
anys
pintant
els
decorats
de
la
“Penya
els
Tranquils”,
un
teatre
d’aficionats
que
existia
al
carrer
del
Pilar
de
València.
Pepe
Alba
va
passejar
amb
orgull
el
nom
de
la
seua
ciutat
natal
pels
teatres
de
mig
món.
Li
agradava
fer
gala
del
seu
lloc
de
naixement,
de
manera
que
mai
deixava
passar
una
oportunitat
per,
amb
orgull,
dir
que
era
natural
de
Sagunt.
Alba
va
cultivar
al
llarg
de
la
seua
vida
les
seues
dues
grans
passions:
la
pintura
i
el
teatre.
Des
de
molt
jove
va
demostrar
una
forta
inclinació
per
la
pintura,
obtenint
una
ajuda
econòmica
de
l’Ajuntament
de
Sagunt
per
a
estudiar
a
l’Escola
d’Arts
i
Oficis
Artístics,
dependent
de
la
Reial
Acadèmia
de
Belles
Arts
de
Sant
Carles
de
València.
Va
treballar
en
el
taller
dels
decoradors
Oliver.
Molt
a
prop
d’aquest
taller,
al
carrer
Pilar,
existia
un
teatre
d’aficionats
que
seria
l’escenari
en
què
va
actuar
el
nostre
paisà
per
primera
vegada.
Més
tard,
formaria
part
de
l’agrupació
teatral
dels
“XX”.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
035
035
Als
24
anys,
Pepe
Alba
inicia
la
seua
carrera
com
a
actor
professional
a
Alacant
(1909)
amb
l’obra
“Sangre
Mora”.
En
1921
va
actuar
al
teatre
“Apolo”
de
València
amb
la
companyia
de
Ramón
Peña.
D’ací
va
passar
a
la
companyia
del
teatre
“Regües”.
Després
d’algunes
temporades
al
teatre
“Moderno”,
va
anar
a
Madrid
en
1929
actuant
en
alguns
dels
teatres
de
la
capital
d’Espanya,
sobretot
amb
obres
còmiques
i
líriques,
en
aquestes
últimes
com
a
tenor.
Va
actuar
en
els
teatres
de
Barcelona.
És
molt
conegut
en
els
teatres
d’alguns
països
d’Amèrica
Llatina.
En
1924
es
va
casar
amb
l’actriu
Emilia
Climent.
Tots
dos
regentaven
una
companyia
teatral
que
va
aconseguir
rotunds
èxits
a
Buenos
Aires
i
a
l’Havana.
En
1930
va
viatjar
a
l’Argentina
com
a
director
i
primer
actor
de
la
companyia
del
mestre
Guerrero.
Després
de
la
campanya
americana
va
tornar
a
Madrid
i
d’ací
va
tornar
de
nou
a
València
en
1934
inaugurant
un
saló
dedicat
completament
al
teatre
en
valencià;
“Nostre
Teatre”,
conegut
més
tard
com
“Teatre
Serrano”,
fins
a
la
seua
demolició
en
1962.
Humor
L’humor
és
una
part
integral
de
la
cultura
i
pot
ser
una
eina
poderosa
per
expressar
crítiques
socials
i
polítiques
de
manera
satírica
i
entretinguda.
Els
referents
en
l’humor
aporten
frescor
i
diversió
a
la
ciutat,
i
si
han
estat
involucrats
en
les
Falles,
els
seus
comentaris
humorístics
poden
afegir
un
toc
irreverent
i
alegre
a
les
festivitats.
I
amb
Sento
Llobell
Bisbal,
(València,
8
de
desembre
de
1953),
és
un
historietista
i
il·lustrador
valencià,
continuem
amb
les
persones
estrambòtiques.
Llicenciat
en
Belles
Arts
(1978),
va
ser
professor
d’Anatomia
a
la
Facultat
de
Belles
Arts
de
València.
Però
va
canviar
les
aules
pel
còmic,
publicant
en
revistes
com
Cairo,
El
Víbora,
Bésame
Mucho,
Madriz
o
TBO.
Els
seus
còmics
i
il·lustracions
també
s’han
publicat
en
mitjans
com
el
Pequeño
País,
El
Temps,
El
Independiente,
El
Jueves
o
Efe
Eme.
Ha
treballat
en
diferents
camps
artístics,
fent
incursions
en
la
il·lustració
publicitària
i
fins
i
tot
en
el
disseny
innovador
de
falles,
fent
tàndem
amb
Manolo
Martín
per
a
la
realització
de
les
falles
de
la
Plaça
del
País
Valencià
(actualment
Ajuntament)
de
València
dels
anys
1986
i
1987,
i
amb
el
fill
d’este
per
a
les
falles
de
Na
Jordana
de
2006
(on
Manolo
Martín
pare
col·laborà)
i
2011.
El
tàndem
Martín-
Llobell
també
va
ser
responsable
del
disseny
de
la
ludo-estàtua
gegant
del
Parc
Gulliver
que
reposa
al
Jardí
del
Túria
de
València.
Sento
es
va
internar
en
l’animació
amb
La
leyenda
de
la
Meloseta.
La
teòrica
Francesca
Lladó,
en
la
seua
classificació
de
dibuixants
i
guionistes
del
denominat
Boom
del
còmic
adult
a
Espanya,
l’adscriu
a
la
Nova
Escola
Valenciana
al
costat
de
Mique
Beltrán,
Xavier
Mariscal,
Micharmut,
i
Daniel
Torres.
Jesús
Cuadrado,
per
la
seua
banda,
destaca
la
seua
“tècnica
anatomista”.
Tradicions
Els
referents
que
mantenen
vives
les
tradicions
locals
són
guardians
de
la
història
i
la
identitat
d’una
ciutat.
La
seua
participació
en
les
Falles
garanteix
que
els
costums
arrelades
es
segueixen
transmetent
de
generació
en
generació,
preservant
l’essència
mateixa
de
la
festivitat
i
permetent
que
evolucione
de
manera
significativa
però
respectuosa
amb
el
seu
llegat.
Per
això
sempre
fiquem
d’exemple
a
Luis
Cuadau.
(Sagunt,
1931,
2011).
Graduat
Social
i
tècnic
de
Relacions
Públiques,
oficis
que
va
exercir
a
Altos
Hornos
de
Vizcaya,
S.A.
i
Altos
Hornos
del
Mediterrani,
S.A.
fins
a
la
seua
jubilació.
Escriptor
i
poeta.
Nebot/nebotnet
de
Vicente
Blasco
Ibáñez.
Va
començar
a
escriure
a
onze
anys
d’edat.
Va
participar
en
els

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
036
036
Jocs
Florals
de
“Lo
Rat
Penat”,
de
València,
de
la
“Penya
Esvaradora”,
de
Sagunt,
els
celebrats
a
Port
de
Sagunt
i
Vall
d’Uxó
(Castelló).
Va
col·laborar
en
la
creació
de
la
revista
Puerto,
publicació
de
clara
tendència
segregacionista,
de
la
qual
va
ser
un
assidu
col·laborador
literari.
Escrivia
en
Seguretat,
revista
nacional
de
prevenció
d’accidents
en
el
treball,
en
el
butlletí
municipal
Sagunt.
Col·laborava
en
la
ràdio
local
i
en
Radio
València,
sent
premiats
alguns
dels
seus
guions.
Va
ser
secretari
de
Redacció
de
Portu,
revista
d’Altos
Hornos
de
Vizcaya,
S.A.,
empresa
on
presta
fins
a
la
seua
jubilació
els
seus
serveis
laborals.
El
seu
primer
llibre,
Osques,
poemari
escrit
en
valencià,
va
obtindre
un
premi
en
els
Jocs
Florals
de
València.
Ha
publicat
els
llibres
Entre
fums
i
ferros
(1997),
Carrer
laminació
(1998),
Siderín
i
el
centenari
de
Port
de
Sagunt
(2002),
“còmic”
amb
il·lustracions
d’Óscar
Cosín
Ramírez.
En
l’any
2002
Port
de
Sagunt
compleix
cent
anys.
Síntesi
històrica
de
la
seua
fundació,
publicat
per
entregues
en
el
decennal
“El
Econòmic
de
Sagunt”,
la
lletra
de
l’òpera
Laurada
1902
(2002),
sent
la
música
de
l’autor
també
saguntí
José
Sánchis
Cuartero.
Col·laborador
assidu
dels
diaris
Las
Provincias,
edició
del
Camp
de
Morvedre,
i
de
l’Econòmic
de
Sagunt,
publicació
comarcal
de
periodicitat
decennal.
La
seua
obra
poètica
està
sent
recollida
en
narracions
curtes.
El
llibre
Sé,
compendi
d’exaltació
espiritual,
recull
alguns
aspectes
d’una
inspiració
juvenil,
escrit
en
la
seua
formació
com
a
adult.
Ha
sigut
seleccionat
en
“Terra”
per
un
dels
seus
poemes.
En
“Internet”
ha
introduït
un
poemari
per
a
Miami,
Veneçuela,
Canadà
i
Mèxic,
amb
el
seu
llibre
Rots
espais,
de
poesia.
Autor
d’un
Monòleg
per
a
un
home
mort.
Actualment,
està
treballant
en
Los
convidats,
un
auto
sacramental
sobre
l’Eucaristia.
Guardonat
en
el
XII
Certamen
Nacional
de
Contes.
Premi
Nacional
de
Contes
de
Societat
i
Cultura
(1988)
d’Adrianàpolis
(Madrid).
Premi
de
primavera
(1988)
en
valencià
de
Catarroja.
Li
han
sigut
premiats
els
guions
radiofònics
Contes
de
Nadal
(Premi
Radio
València
1967)
i
Dos
de
Maig,
radiat
per
Radio
Port
de
Sagunt
en
1968.
Regidor
de
l’Ajuntament
de
Sagunt.
Tinent
d’alcalde
de
l’Ajuntament
de
la
ciutat
en
el
període
de
la
transició
política.
Des
del
seu
càrrec
de
regidor
va
impulsar
l’aspecte
cultural
de
les
falles
i
va
fundar
la
Junta
Local
Fallera
de
Sagunt,
de
la
qual
va
ser
el
seu
primer
president.
Membre
de
la
comissió
organitzadora
del
Centenari
de
Port
de
Sagunt.
Ha
sigut
membre
de
la
junta
directiva
del
Centre
d’Estudis
del
Camp
de
Morvedre.
President
de
la
comissió
prorehabilitació
de
l’església
de
Nuestra
Señora
de
Begoña.
Soci
fundador
del
Centre
Arqueològic
Saguntí.
Soci
fundador
i
tresorer
de
la
Unión
Musical
Porteña.
Vocal
suplent
de
la
Junta
Cultural
Municipal
de
Sagunt
(2006-2007).
Música
La
música
és
el
llenguatge
universal
que
pot
unir
a
les
persones
i
crear
una
connexió
emocional
amb
la
cultura
d’una
ciutat.
Els
referents
en
música
poden
crear
composicions
inspirades
en
les
Falles,
afegint
una
dimensió
auditiva
a
l’experiència
festiva
i
creant
una
banda
sonora
única
per
a
la
ciutat.
I
ell,
“Insigne
de
Música
Valenciana”,
José
Sanchís
Cuartero.
(Sagunt,
1926,
2012).
Músic
i
compositor.
En
1934
es
va
quedar
orfe
de
pare
i,
acollint-se
a
la
seua
condició
de
fill
de
vídua
sense
recursos
econòmics,
es
va
unir
a
la
Casa
de
la
Misericòrdia
de
València,
on
passaria
els
anys
de
la
guerra
civil.
En
1940
va
tornar
a
Sagunt
i
es
va
unir
a
Altos
Hornos
de
Vizcaya,
S.A.,
circumstància
que
li
va
impedir

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
037
037
realitzar
estudis
oficials,
els
quals
va
substituir
per
l’autodidàctica
en
totes
les
activitats
que
han
ocupat
la
seua
vida
fructífera:
cinematografia,
música,
navegació,
etc.
En
la
dècada
dels
cinquanta
va
conéixer
a
Úrsula
Cascales
Vidal,
amb
qui
es
va
casar
en
1954.
En
1984
es
va
jubilar
de
“fàbrica”
com
a
cap
Administratiu
de
primera
classe.
Des
de
molt
jove
va
sentir
la
crida
de
l’art
musical.
Als
nou
anys
va
rebre
les
seues
primeres
lliçons
de
solfeig.
Després
de
la
contesa
bèl·lica,
va
continuar
els
seus
estudis
musicals
en
harmonia,
instrumentació,
composició,
direcció,
formació
coral,
etc.
A
Cartagena
(Múrcia)
va
complir
el
servei
militar
obligatori
ingressant
en
la
banda
del
regiment.
En
1951
va
fundar
la
Coral
Ntra.
Sra.
de
Begoña,
formada
per
cinquanta
veus
mixtes,
que
va
passar
a
anomenar-se
“Masa
Coral
de
Educació
i
Descans”.
En
1955
va
obtenir
el
títol
de
professor
de
saxòfon
en
el
Conservatori
de
Música
de
València.
Va
estudiar
violí
durant
quatre
anys
i
es
va
especialitzar
en
l’ús
de
la
trompeta,
el
trombó,
el
bombardino,
la
tuba,
el
saxòfon
i
el
clarinet.
En
1959
va
crear
la
Coral
Polifònica
Porteña,
que
va
arribar
a
comptar
amb
105
veus
mixtes.
Amb
aquesta
formació,
Sanchis
Cuartero
va
participar
en
importants
concursos,
incloent-hi
el
d’havaneres
de
Torrevella,
Mieres,
Granada
i
Madrid,
guanyant
alguns
premis
nacionals.
Amb
l’orquestra
Nacional
va
enregistrar,
als
estudis
Philips,
les
Danses
Guerreres
del
Príncep
Ígor
de
Borodín.
En
la
dècada
dels
seixanta
va
ser
l’inspirador
i
organitzador
del
concurs
de
masses
corals
i
de
composició
Joaquín
Rodrigo
de
Sagunt.
Va
impartir
classes
a
les
acadèmies
Zamora
i
Luis
Vives
de
Port
de
Sagunt
i
va
participar,
com
a
músic,
en
diferents
orquestres
valencianes.
El
desembre
de
1979,
en
col·laboració
amb
Vicente
Sanjosé,
catedràtic
de
l’escola
del
Magisteri
de
València,
va
fundar
la
Coral
San
José,
de
la
qual
va
ser
director
i
president.
En
1996
va
ser
director
de
la
Coral
Polifònica
Valentina.
És
autor
de
més
de
200
composicions;
de
les
quals
cent
són
de
música
coral,
i
de
les
quals
ha
editat
dos
llibres.
Ha
posat
música
a
poemes
de
grans
poetes.
Ha
escrit
una
infinitat
d’obres
per
a
cor,
orquestra
i
banda,
incloent-
hi
aquelles
dedicades
a
Sagunt:
Himne
Fallero,
marxes
mores
i
cristianes,
Lanceros
de
Morvedre,
pasdobles
per
a
les
falles
Eduardo
Merello
i
el
Palleter,
Himne
a
Canet
d’en
Berenguer,
Himne
a
Estivella,
la
marxa
Puerto
Siles,
el
pasdoble
de
concert
Sagunt
immortal.
Actualment,
continua
treballant
en
la
composició
i
direcció
de
la
Coral
San
José.
En
conclusió,
comptar
amb
referents
en
diferents
disciplines
culturals,
encara
que
siguen
hòmens,
enriqueix
la
identitat
i
el
teixit
cultural
d’una
ciutat.
La
seua
participació
i
vincle
amb
les
Falles
no
només
afig
un
valor
artístic
i
creatiu
a
les
festes,
sinó
que
també
aprofundeix
en
la
connexió
entre
la
tradició
i
la
innovació.
Aquests
referents
són
els
ambaixadors
culturals
de
la
ciutat,
transmetent
la
seua
essència
a
través
de
les
seues
obres
i
contribucions,
i
deixant
una
marca
perdurable
en
la
història
de
les
Falles
i
la
ciutat
en
el
seu
conjunt.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
038
038
L’ESTRAMBÒTICA
LITERATURA
FALLERA
Tomàs
Palomares
COORDINADOR
DEL
LLIBRET
DE
LA
A.C.
FALLA
REIS
CATÒLICS
DE
SILLA
Estrambòtic
és
tot
allò
que
és
extravagant
o
excèntric,
allò
que
s’ix
de
la
normalitat,
i
les
falles
com
tots
sabem
és
una
festa
poc
corrent,
una
festa
que
conjuga
les
tradicions
en
cada
una
de
les
arts,
com
la
pintura,
l’escultura,
les
arts
escèniques,
la
música
i
la
literatura,
i
ho
fa
d’una
manera
artística
i
també
humorística
destacant
per
la
seua
crítica
i
sàtira.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
039
039
En
aquest
article
jo
vos
vaig
a
parlar
de
la
literatura
festiva,
dels
llibrets
de
falla,
l’element
que
queda
una
vegada
acaba
l’exercici
faller
i
que
és
una
crònica
de
l’any
faller,
i
de
la
societat
que
ens
rodeja.
Els
premis
de
la
Conselleria
de
Cultura
a
la
promoció
i
ús
del
valencià,
han
sigut
una
gran
iniciativa
que
han
aconseguit
que
la
qualitat
literària
del
llibret
de
falla,
haja
pegat
un
gran
bot,
com
bé
sabeu
els
fallers
i
fallers
de
Sagunt,
ja
que
teniu
en
la
vostra
ciutat,
falles
que
cada
any
guanyen
una
gran
quantitat
de
premis.
Eixe
bot
de
qualitat,
s’aconsegueix
sent
estrambòtic,
eixint-se
de
la
normalitat,
en
definitiva
innovant,
any
darrere
any,
atrevint-se
a
fer
coses
noves,
que
criden
l’atenció
quan
veus
eixe
llibret
rodejat
de
la
resta
de
llibrets,
i
fa
que
els
ulls
se’n
vagen
directament
a
eixe
detall
que
destaca.
Moltes
vegades,
el
que
un
any
trobes
estrambòtic,
a
l’any
següent
és
tendència,
i
molts
altres
llibrets
ho
imiten.
Per
a
ser
estrambòtic,
cal
tindre
primer
una
bona
idea
i
després
la
valentia
o
a
vegades
la
inconsciència
per
a
dur-la
avant,
sabent
que
és
molt
probable
que
no
agrade
a
tot
el
món,
i
pot
ser
que
rebes
més
d’una
crítica.
Però
bé,
això
és
ser
estrambòtic,
no?,

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
040
040
Imatge
03
Imatge
01
Imatge
06
Imatge
04
Imatge
09
Imatge
07
Imatge
02 Imatge
05 Imatge
08

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
041
041
del
normal
no
parla
ningú,
però
de
l’estrambòtic
i
extravagant,
passa
el
temps
i
continuem
recordant-lo.
Per
tant,
en
aquest
article
el
que
vaig
a
fer
és
això,
un
recull
de
llibrets
que
per
una
cosa
o
altra,
per
a
mi
han
sigut
estrambòtics,
i
els
recorde
d’anys
anteriors,
com
aquells
llibrets,
que
han
fet
que
els
meus
ulls
se’n
vagen
cap
a
ells.
Començaré
parlant
per
una
falla
en
Sagunt,
que
ha
fet
que
en
vore
els
seus
llibrets,
moltes
vegades,
m’ha
tret
un
somriure,
o
he
pensat,
com
s’han
atrevit
a
ficar
això?,
és
la
falla
Eduard
Merello,
que
cada
any
ha
sorprés
en
idees
diferents,
algunes
vegades
més
encertades,
altres
menys,
però
el
que
ningú
pot
negar
és
l’atreviment
que
tenen
cada
any,
d’esta
falla
vull
destacar
tres
llibrets,
el
llibret
més
gran
del
món,
que
és
el
que
feren
en
l’any
2016,
un
llibret
dificil
de
llegir,
o
més
en
concret
de
passar
pàgines,
però
sí
que
era
realment
el
llibret
amb
les
dimensions
més
grans
editat
fins
a
eixe
moment.
[imatge
01].
En
l’any
2020,
van
fer
temps
d’ereccions
[imatge
02],
jo
crec
que
aquest
llibret
isqué
de
la
mítica
frase,
a
què
no
hi
ha
collons
de...
ficar
un
piu
en
la
portada
del
llibret?,
i
evidentment
sí
que
varen
tindre...
i
finalment
el
llibret
de
l’any
2022
[imatge
03],
per
a
poder
llegir-lo
bé
feia
falta
unes
ulleres,
ja
que
jugava
en
el
contrast
del
roig
i
blau.
Aquesta
mateixa
tècnica
del
contrast
i
les
ulleres,
l’ha
utilitzat
també
en
l’any
2023
la
falla
Plaça
la
Malva
d’Alzira
[imatge
04],
gran
dominadora
junt
a
a
la
falla
Penya
el
Mocador
de
Sagunt,
dels
premis
de
conselleria.
Però
a
banda
del
Tró
d’Avis,
el
gran
llibret
que
fan
cada
any,
els
llibrets
de
la
falla
Plaça
la
Malva
d’Alzira,
que
sempre
venen
acompanyats
per
una
guia
didàctica
de
les
falles,
te
donavaba
curiositat
cada
any
de
veure’l
pels
muntatges
que
feien
amb
els
complements
que
duien
els
llibrets,
igual
et
muntaven
tot
un
veïnat
dissenyat
per
Ortius,
com
en
el
llibret
de
l’any
2022
[imatge
05],
com
un
aparador
per
a
ficar
el
llibret,
el
llibret
infantil,
les
guies
didàctiques,
etc.,
com
en
l’any
2020
[imatge
06].
La
falla
penya
Mocador
de
Sagunt,
em
va
cridar
l’atenció
pels
seus
multillibrets,
llibrets
dividits
en
diversos
volums
tal
com
va
fer
en
l’any
2018,
[imatge
07
i
08]
i
en
2019
[imatge
09
i
10]
Altres
falles
que
han
utilitzat
la
tècnica
del
multillibre,
va
ser
la
falla
Raval
de
Sant
Agustí
de
Cullera
en
2021
[imatge
11
i
12],
i
la
meua
falla,
Reis
Catòlics
de
Silla,
en
l’any
2020,
afegint
un
nou
volum
a
la
mateixa
temàtica
en
el
fatídic
any
de
la
pandèmia,
el
2021
[imatge
13].
Hi
ha
altres
llibrets,
que
veus
la
portada
i
t’atrapen,
i
no
pots
parar
de
veure-
la,
perquè
pareix
que
entres
en
un
bucle
infinit
i
no
saps
si
mires
tu
la
portada
o
ella
té
mira
a
tu,
és
el
cas
del
llibret
d’aquesta
falla,
Plaça
Rodrigo,
en
l’any
2022
[imatge
14],
i
eixe
ull
que
pareixia
que
et
mirava,
i
el
llibret
de
la
falla
Plaça
del
Forn
d’Alzira
de
2023,
amb
un
altre
ull
que
directament
t’hipnotitzava
si
li
pegaves
voltes
al
dispositiu
que
duia
per
a
menejar
el
redoli
[imatge
15].
La
falla
Plaça
del
Forn
d’Alzira,
ha
destacat
també
un
parell
d’anys
pels
seus
acabats
de
fusta,
en
l’any
2019
[imatge
16],
i
pels
seus
encunyats,
en
l’any
2018
[imatge
17].
En
l’apartat
de
llibrets
encunyats,
també
cal
destacar,
el
llibret
de
Reis
Catòlics
de
Silla
de
l’any
2023,
on
el
llibret
infantil
era
un
cor
encunyat,
que
encaixava
perfectament
en
la
portada
del
llibret
[imatge
18].
Altres
llibrets
han
destacat
pel
seu
plantejament
com
si
foren
jocs
de
taula,
com
Setsabers,
el
llibret
de
la
falla
Reis
Catòlics
de
Silla
de
2018
[imatge
19],
que
era
una
versió
del
trivial,
relacionat
en
temes
valencians,
que
incloïa
una
app,
o
el
llibret
de
la
falla
Sant
Joan

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
042
042
Imatge
12
Imatge
10
Imatge
15
Imatge
13
Imatge
18
Imatge
16
Imatge
11 Imatge
14 Imatge
17

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
043
043
Imatge
21
Imatge
19
Imatge
24
Imatge
22 Imatge
25
Imatge
20 Imatge
23

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
044
044

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
045
045
d’Alzira
de
l’any
2019
que
es
basava
en
els
jocs
reunits
de
Geyper
[imatge
20].
Altres
llibrets
també
han
imitat
elements
educatius,
com
el
típic,
diccionari,
que
tots
teníem
en
l’escola
de
Francesc
Ferrer
Pastor,
tal
com
va
fer
la
falla
Plaça
Major
de
Carcaixent,
en
el
seu
llibret
de
2020
[imatge
21]
on
no
només
l’imitaven
visualment,
per
dins
també
eren
tot
definicions.
També
tenim
llibrets
en
forma
de
quadern,
com
Plaça
del
Forn
d’Alzira
de
l’any
2020
[imatge
22],
o
la
típica
carpeta
blava
que
tots
hem
gastat
de
xicotets,
que
va
fer
Plaça
Cervantes
de
Paiporta
en
el
seu
llibret
de
2016
[imatge
23].
Les
portades
són
un
element
clau
a
l’hora
de
què
un
llibret
destaque,
i
n’hi
ha
algunes
que
contenen
una
denúncia
ambiental
tan
necessària
en
aquests
temps,
en
aquest
aspecte
en
vull
destacar
dues,
que
em
van
cridar
l’atenció,
la
de
la
falla
Blocs
Plata
de
València
de
l’any
2022,
denunciant
l’augment
dels
plàstics
en
la
mar
[imatge
24]
amb
una
garrafa
de
plàstic
que
sembla
un
tauró,
i
la
de
Santa
Anna
de
Sagunt
de
l’any
2020
[imatge
25],
denunciant
la
brutícia
que
generem.
I
fins
ací
arriba
la
meua
xicoteta
selecció
de
llibrets
estrambòtics,
que
no
deixa
de
ser
una
opinió
personal,
i
segurament
hi
ha
molts
més
llibrets
que
m’han
cridat
l’atenció,
per
treballats,
ben
fets,
i
que
aporten
frescor
i
coses
noves,
però
que
ara
mateix
no
m’han
vingut
al
cap.
Són
moltes
les
idees
que
cada
any
apareixen
en
els
nostres
llibrets,
i
als
que
ens
agrada
aquest
art
de
la
literatura
fallera,
gaudim
cada
any
amb
totes
les
bogeries
que
ens
reserven
cada
any
els
estrambòtics
equips
de
llibrets
de
les
nostres
falles.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
046
046
EstrambòTICS
Carles
López
BUNYOL
D’OR
EN
ESCEPTICISME.
ARTISTA
D’ARTICLES
EXPERIMENTALS.
SEGON
PREMI
D’ENGINY
I
GRÀCIA.
PER
A
SA
MARE.
MANTENIDOR
DE
GLÒRIES
VALENCIANES.
AUTOR
DE
“DIARI
D’UN
JOVE
ENIGMÀTIC”.
DISPERS
DE
PROFESSIÓ.
TAMBÉ
ESCRIU
EN
LLIBRETS
Les
Tecnologies
de
la
Informació
i
la
Comunicació
(TIC)
han
experimentat
un
creixement
exponencial
en
les
últimes
dècades,
transformant
profundament
la
nostra
forma
de
vida.
Allò
que
antigament
semblava
estrambòtic
i
distant
ara
és
una
realitat
quotidiana.
Aquesta
evolució
també
ha
deixat
la
seua
empremta
en
festes
com
les
Falles.
Una
festa
universal,
oberta,
crítica
i
plural.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
047
047
Les
TIC
han
transformat
les
Falles
en
una
festa
que
abraça
la
globalització
i
la
tecnologia
sense
perdre
la
seua
essència.
Per
això
EstrambòTICS
és
un
recorregut
pel
present
i
futur
de
la
relació
entre
la
tecnologia
i
les
falles.
Una
transició
lenta
La
transició
de
les
falles
del
món
físic
al
món
virtual
ha
estat
un
procés
gradual.
Com
en
moltes
altres
tradicions,
els
canvis
sovint
es
produeixen
de
manera
lenta.
Introduir
el
web
de
la
falla
i
aplegar
fins
a
la
falla
virtual
suposa
passar
per
molts
interrogants,
alguns
de
caràcter
filosòfic
respecte
a
què
són
les
falles
i
fins
a
quin
punt
poden
adoptar
alguns
dels
nous
avanços
tecnològics.
Per
exemple,
de
primeres
sorgeix
la
pregunta
de
si
tindria
sentit
una
falla
exclusivament
virtual
amb
un
procés
de
plantà
i
cremà
també
virtual.
Això
planteja
una
qüestió
filosòfica
interessant,
ja
que
les
falles
són
inherentment
físiques,
i
el
foc
és
una
part
fonamental
de
la
seua
essència.
La
falla
no
és
només
una
representació
visual,
sinó
que
implica
la
construcció
real
d’estructures
i
l’ús
del
foc
com
a
element
simbòlic
i
ritual.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
048
048
No
obstant
això,
una
falla
virtual
podria
tindre
cert
valor
per
als
expatriats
valencians
que
viuen
lluny
de
la
seua
terra
natal.
Podria
ajudar-los
a
sentir-se
més
a
prop
de
la
seua
festa
i
connectar-
se
amb
les
seues
arrels
culturals,
tot
i
que
no
podria
replicar
completament
l’experiència
física
de
les
falles
tradicionals.
Té
sentit
una
falla
sense
la
calor
de
la
cremà?
Sense
l’olor
a
pòlvora?
Potser
la
resposta
no
és
l’excuso
d’una
pregunta
binària
sinó
la
complementarietat
de
les
realitats
digitals
i
físiques.
Té
sentit
recordar
la
cremà
d’una
falla
sense
la
temperatura?
Potser
el
pot
tindre
perquè
qualsevol
experiència
humana
reviscuda
pot
ajudar
emocionalment
a
un
ésser
humà.
Creus
que
tindria
sentit
que
una
persona
amb
Alzheimer
que
ha
sigut
fallera
de
tota
la
vida
poguera
sentir
amb
unes
ulleres
de
realitat
virtual
la
sensació
d’una
cremà
viscuda?
La
tecnologia
és
una
ferramenta.
Totes
les
ferramentes
tenen
un
ús
útil
que
ens
ajuda
a
ser
més
humans
i
més
humanistes.
Este
és
un
viatge
per
moltes
preguntes,
algunes
propostes
i
poques
respostes.
La
falla
com
a
comunitat
humana
dissenyarà
el
seu
futur
amb
tecnologia
i
sense
ella.
La
falla
com
a
comunitat
(també)
virtual
És
cert
que
les
falles
han
tardat
a
adaptar-
se
plenament
a
la
tecnologia
mòbil.
Inicialment,
el
web
de
les
falles
era
una
extensió
simple
del
llibret
en
la
seua
versió
1.0,
i
funcionava
de
manera
unidireccional.
Aquesta
manca
d’adaptació
al
món
digital
va
ser
una
bretxa
que
es
va
tardar
a
omplir.
No
obstant
això,
en
la
recerca
d’una
comprensió
més
profunda
de
les
falles,
és
important
entendre-les
com
un
procés
i
una
comunitat.
Les
falles
són
més
que
una
festa
de
carrer
de
caràcter
efímer.
Són
un
procés
que
dura
tot
un
any,
amb
les
seues
etapes
vitals.
Aquesta
durada
pot
ser
vista
com
una
vida
pròpia,
amb
naixement
(la
proclamació
de
la
fallera
major)
i
mort
simbòlica
(la
crema
de
les
falles).
Explicar
aquest
procés
enriqueix
la
comprensió
de
les
falles
com
un
cicle
de
vida
en
si
mateix.
D’altra
banda,
les
falles
també
es
poden
entendre
com
una
comunitat
de
persones
viva.
Aquesta
comunitat
interna
creix
en
cercles
concèntrics,
amb
les
comissions
falleres,
els
socis,
el
barri,
el
poble,
les
agrupacions
i
altres
entitats
relacionades
amb
les
falles.
La
disponibilitat
tecnològica
ha
permès
ampliar
la
comprensió
i
l’explicació
de
la
idea
de
comunitat
fallera,
connectant
persones
i
facilitant
la
comunicació
entre
els
membres.
La
falla
constitueix
un
relat
en
moviment
durant
tot
un
any.
Des
d’imaginar
la
falla
fins
a
cremar-la,
passant
per
la
presentació
o
l’ofrena.
És
un
relat
humà
que
està
poc
explotat
des
del
punt
de
vista
de
la
narrativa
fallera.
Ara,
la
tecnologia
permet
un
abaratiment
dels
costos
d’explicació
del
relat
global
que
explica
per
què
la
festa
de
les
falles
és
la
més
potent
d’Europa.
La
seua
capacitat
per
a
unir
art
i
lligams
humans
fa
que
la
festa
siga
líder
al
món
occidental.
Per
tant,
en
tant
que
la
falla
és
una
comunitat
de
comunitats
és
raonable
suggerir
la
necessitat
d’un
Community
Management
en
les
falles.
Això
podria
ser
comparat
amb
la
figura
del
delegat
de
llibret,
ja
que
un
community
manager
podria
encarregar-se
de
gestionar
les
xarxes
socials
i
altres
plataformes
digitals
de
les
falles,
fomentant
la
interacció
i
la
participació
de
la
comunitat.
Aquesta
figura
podria
ajudar
a
entendre
les
falles
com
una
comunitat
global,
tant
interna
com
externa,
i
a
enfortir
els
llaços
entre
els
seus
membres
i
amb
aquells
que
estan
interessats
en
aquesta
tradició
valenciana.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
049
049
Millorar
la
permeabilitat
de
la
festa
La
disponibilitat
tecnològica
permet
que
la
relació
entre
les
comissions
i
els
visitants,
socis
i
veïns
millore
per
a
fer
que
les
falles
siguen
més
permeables
i
obertes
a
la
comunitat.
Algunes
estratègies
podrien
ser:
Col·laboració
amb
altres
associacions
i
entitats:
Les
comissions
podrien
establir
col·laboracions
amb
altres
associacions
i
entitats
locals
per
a
gestionar
l’adaptació
de
la
tecnologia
dins
del
món
faller.
Comunicació
i
transparència:
Les
comissions
podrien
millorar
a
mb
la
nova
tecnologia
la
comunicació
i
la
transparència
amb
els
socis
i
veïns,
informant-los
de
les
seues
activitats,
projectes
i
desafiaments.
Això
pot
crear
una
major
comprensió
i
confiança
en
la
comissió.
Programació
més
diversificada:
La
disponibilitat
tecnològica
permet
oferir
programació
diversificada
d’activitats
i
esdeveniments
que
atreguen
a
persones
de
diferents
edats
i
interessos.
Això
fomentaria
la
participació
de
diversos
sectors
de
la
comunitat.
Consultes
i
enquestes:
Les
comissions
podrien
realitzar
consultes
entre
els
seus
membres
i
la
comunitat
per
a
recopilar
opinions
i
suggeriments
sobre
com
millorar
la
festa
i
la
seua
relació
amb
la
comunitat.
Millorar
la
relació
entre
la
comunitat
interna
i
externa
de
les
falles
pot
enriquir
la
festa
i
fer
que
siga
una
experiència
més
inclusiva
i
participativa
per
a
tothom.
És
una
manera
de
preservar
la
tradició
i
alhora
adaptar-se
als
canvis
i
necessitats
de
la
societat
actual.
La
participació
del
públic
en
les
falles
mitjançant
l’ús
de
tecnologies
pot
ser
una
manera
excel·lent
d’implicar
i
connectar
encara
més
als
espectadors
amb
la
festa.
Ací
presentem
algunes
maneres
en
què
les
tecnologies
podrien
fomentar
la
participació
del
públic:
Vots
en
línia
per
a
premis:
Les
comissions
podrien
implementar
sistemes
de
votació
en
línia
que
permeten
al
públic
votar
pels
seus
monuments
i
ninots
preferits.
Això
no
sols
donaria
veu
als
espectadors,
sinó
que
també
podria
crear
una
competència
emocionant
i
augmentar
l’interès
pel
resultat
final.
Votacions
populars:
Les
aplicacions
mòbils
podrien
permetre
votacions
populars
en
temps
real
durant
les
celebracions.
Això
podria
incloure,
per
exemple,
la
votació
per
a
decidir
la
millor
il·luminació
d’un
monument
o
quin
monument
té
la
millor
escena
còmica.
Aquesta
interacció
en
temps
real
podria
ser
divertida
i
emocionant
per
als
espectadors.
Aplicacions
mòbils
informatives:
Les
aplicacions
mòbils
podrien
oferir
informació
en
temps
real
sobre
els
esdeveniments,
horaris,
ubicacions
i
altres
detalls
importants
de
les
falles.
Això
podria
ajudar
els
espectadors
a
planificar
les
seues
visites
i
a
mantenir-se
informats
sobre
el
que
està
passant
en
cada
moment.
La
realitat
virtual
i
les
falles
La
utilització
de
la
realitat
virtual
en
relació
amb
les
falles
pot
ser
una
perspectiva
interessant
i
innovadora.
Les
falles
són
famoses
per
ser
art
efímer,
ja
que
els
monuments
artístics
són
cremats
a
la
fi
de
la
festa.
De
fet,
és
la
idea
que
més
sorprèn
els
visitants
que
es
pregunten
per
tot
l’esforç
per
a
cremar
una
obra
d’art.
Aquesta
part
incomprensible
pot
ser
millor
retractada
i
entesa
amb
la
nova
tecnologia
democràticament
accessible
perquè
ja
no
implica
que
el
seu
valor
desaparega
completament
amb
la
cremà.
Ací
presentem
algunes
maneres
de
com
la
realitat
virtual
podria
ser
incorporada
a
la
tradició
fallera:
Preservar
les
falles
virtualment:
Una
falla
virtual
podria
ser
una
manera
de
preservar
la
seua
bellesa
artística
i
històrica
de
forma
digital.
Això
permetria
que
la
creació
de
l’artista
no
es
perguera
per
sempre
i
es
podria
compartir
amb
un
públic
més
ampli.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
050
050
Més
a
prop
de
la
realitat:
La
realitat
virtual
podria
apropar
als
espectadors
a
la
falla
d’una
manera
que
no
és
possible
amb
una
simple
imatge
o
vídeo.
Podrien
explorar
cada
detall
del
monument
com
si
estigueren
presents,
proporcionant
una
experiència
més
immersiva
i
complementària
perquè
la
falla
podria
incorporar
moviment.
Amb
la
tecnologia
adequada,
es
podrien
afegir
elements
animats
o
interactius
a
la
representació
digital
de
la
falla,
com
ara
flames
que
ballen,
ninots
que
es
mouen
o
efectes
especials.
La
incorporació
de
moviment
en
una
falla
virtual
podria
ser
vista
com
una
reinterpretació
moderna
i
creativa,
però
caldria
mantindre
l’equilibri
per
no
perdre
la
connexió
amb
la
tradició
i
l’essència
de
les
falles.
Realitat
augmentada
per
a
entendre
les
falles:
La
realitat
augmentada
podria
ser
una
eina
educativa
per
explicar
les
falles
de
manera
més
detallada.
Les
persones
podrien
utilitzar
aplicacions
de
realitat
augmentada
per
obtindre
informació
contextual
i
històrica
sobre
cada
monument,
aprofundint
en
la
seua
comprensió.
Per
exemple,
l’ús
de
la
realitat
augmentada
amb
ulleres
podria
ser
una
excel·lent
eina
per
explicar
el
procés
de
cremar
una
falla,
que
pot
ser
poc
conegut
fora
del
món
faller.
Mitjançant
aquesta
tecnologia,
es
podria
crear
una
experiència
interactiva
i
educativa
que
permetria
als
espectadors
virtuals
veure
i
entendre
el
procés
de
cremà
d’una
falla
de
manera
detallada.
A
través
d’ulleres
de
realitat
augmentada,
es
podrien
superposar
elements
visuals,
com
ara
imatges
o
animacions,
al
monument
real
mentre
s’està
cremant.
Aquestes
superposicions
podrien
proporcionar
explicacions
pas
a
pas
del
procés,
destacant
els
punts
clau
que
fan
que
una
cremà
siga
considerada
“bona”
des
del
punt
de
vista
faller.
Això
inclouria
aspectes
com
l’ordre
de
cremar
les
diferents
parts
de
la
falla,
la
seqüència
de
les
flames
i
altres
detalls
importants.
Una
mascletà
immersiva
amb
realitat
virtual
(RV)
i
auriculars
podria
ser
una
experiència
fascinant
i
inclusiva.
La
inclusió
de
la
RV
i
auriculars
permetria
als
espectadors
experimentar
una
mascletà
de
manera
segura
i
personalitzada.
La
inclusió
es
pot
assolir
mitjançant
la
capacitat
de
regular
la
intensitat
de
l’experiència.
Els
auriculars
podrien
oferir
diferents
opcions
de
volum
per
a
les
explosions
i
els
efectes
sonors,
permetent
a
les
persones
ajustar
la
intensitat
de
l’experiència
segons
les
seues
preferències
i
necessitats.
Això
seria
particularment
beneficiós
per
a
aquelles
persones
amb
hipersensibilitat
a
sorolls
forts
o
per
a
les
quals
prefereixen
una
experiència
més
suau.
La
RV
podria
proporcionar
una
representació
visual
realista
de
la
mascletà,
amb
imatges
i
efectes
que
se
sincronitzen
amb
els
sons.
Això
permetria
als
espectadors
sentir-se
com
si
estigueren
enmig
de
l’esdeveniment,
tot
mantenint
un
control
sobre
els
nivells
d’intensitat.
A
més,
podria
ser
una
oportunitat
per
a
aquelles
persones
amb
discapacitats
auditives
de
gaudir
plenament
d’una
mascletà
a
través
de
la
representació
visual
i
d’altres
estímuls
sensorials.
Influèncers
i
falles
La
veritat
és
que
hi
ha
pocs
influèncers
temàtics
de
falles,
com
“Malalts
de
falles”,
que
podrien
ser
un
exemple
excel·lent
de
com
les
persones
amb
passió
per
aquesta
tradició
poden
influir
i
compartir
les
seues
experiències.
Les
mateixes
comissions
haurien
de
potenciar
la
figura
de
l’influèncer
de
la
comissió.
Hi
ha
elements
com
ara
el
vestuari
que
es
podrien
apreciar
i
entendre
millor
gràcies
a
una
explicació
detallada
per
part
de
les
persones

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
051
051
que
llueixen
els
vestits
i
han
pres
les
decisions
de
triar
i
seleccionar
una
època
o
un
estil.
Passa
una
cosa
semblant
amb
el
pentinat
i
la
manera
de
fer-se
el
monyo
que
té
tot
un
art
darrere
que
passa
desapercebut.
La
tecnologia
és
una
ferramenta
al
servei
del
detall
i
la
comprensió
de
la
festa
més
enllà
del
monument
plantat.
Hi
ha
un
conjunt
d’elements
de
relat
festiu
i
tradicional
que
fan
que
la
falla
siga
una
festa
de
primer
nivell
mundial.
Explicar
millor
la
festa
elevaria
la
seua
potencialitat
de
promoció
d’una
marca
valenciana
internacional.
La
col·laboració
entre
les
comissions
falleres
i
aquests
influencers
pot
ser
una
oportunitat
perduda.
Les
comissions
podrien
utilitzar
les
xarxes
socials
i
altres
plataformes
per
a
interactuar
més
amb
els
influencers
i
fer
que
aquests
es
converteixen
en
promotors
de
les
falles.
Això
podria
incloure
la
invitació
a
influencers
a
esdeveniments
fallers,
permetent-los
experimentar
les
festes
des
de
dins
i
compartir-ho
amb
els
seus
seguidors.
A
més,
les
comissions
podrien
treballar
amb
els
influencers
per
a
crear
contingut
conjunt
i
promoure
les
falles
de
manera
més
àmplia.
Aquesta
col·laboració
podria
ajudar
a
donar
més
visibilitat
a
la
festa
i
augmentar
l’interès
de
noves
audiències.
Pantalles
i
falles
La
integració
de
les
pantalles
en
el
carrer
durant
les
falles
pot
anar
més
enllà
de
la
publicitat
i
ser
una
potent
eina
de
comunicació
i
divulgació.
Ací
presentem
algunes
maneres
de
com
les
pantalles
podrien
ser
utilitzades
per
enriquir
l’experiència
de
les
falles:
Explicar
el
procés
de
creació
de
la
falla:
Les
pantalles
podrien
ser
utilitzades
per
presentar
de
manera
visual
i
interactiva
el
procés
de
creació
d’una
falla.
Això
podria
incloure
vídeos
i
animacions
que
mostren
com
es
dissenya,
es
construeix
i
es
decora
una
falla,
tot
proporcionant
informació
detallada
sobre
les
diferents
etapes
i
les
persones
involucrades.
Explicar
la
història
de
la
comissió:
Les
pantalles
podrien
ser
utilitzades
per
narrar
la
història
i
els
fets
destacats
de
cada
comissió
fallera.
Això
podria
incloure
vídeos,
fotos
i
text
que
expliquen
com
va
ser
fundada
la
comissió,
els
seus
moments
més
importants
i
les
seues
tradicions
úniques.
Explicar
el
procés
faller
durant
l’any:
Les
pantalles
podrien
servir
com
a
canal
de
comunicació
en
temps
real
per
a
les
comissions
falleres.
Podrien
informar
sobre
les
activitats
i
esdeveniments
que
es
duen
a
terme
al
llarg
de
l’any,
com
ara
les
festes,
les
reunions
i
altres
activitats.
Això
mantindria
als
membres
de
la
comissió
i
als
interessats
informats
i
connectats.
Aquesta
utilització
de
les
pantalles
en
el
carrer
no
només
proporcionaria
una
experiència
més
rica
per
als
fallers
i
els
espectadors,
sinó
que
també
podria
ser
una
manera
efectiva
de
promoure
i
preservar
la
cultura
i
la
tradició
fallera,
tot
fent-la
més
accessible
i
comprensible
per
a
un
públic
més
ampli.
Falles
i
xarxes
socials
La
integració
de
les
xarxes
socials
en
les
falles
és
una
oportunitat
que
encara
no
s’ha
aprofitat
al
màxim.
Fins
ara,
les
xarxes
socials
han
estat
utilitzades
principalment
com
una
extensió
del
paper,
amb
poca
interacció
i
participació
activa
de
les
comissions
falleres
i
dels
fallers.
Per
a
millorar
eixa
relació
entre
falles
i
xarxes
socials
es
podrien
implementar
algunes
idees:
Utilitzar
hashtags
proposats
i
provocats:
Les
comissions
falleres
podrien
promoure
l’ús
de
hashtags
específics
relacionats
amb
les
seues
falles
i
les
seues
activitats.
I
per
suposat,
caldria
un
hashtag
oficial
de
les
falles
com
a
fenomen
general.
Ara
mateixa,
lògicament,
ja
existeix
de

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
052
052
manera
espontània,
però
les
Juntes
Locals
haurien
de
fer-ne
promoció
i
estructurar
la
conversa
pública.
D’aquesta
manera
es
podrien
obtindre
dades
importants
per
a
millorar
la
festa
com
a
fenomen
global
valencià
més
enllà
de
cada
comissió
o
cada
ciutat
fallera.
Això
fomentaria
la
conversa
i
la
interacció
a
les
xarxes
socials
i
permetria
als
fallers
i
als
seguidors
participar
activament.
Demanar
etiquetes
de
manera
activa:
Les
comissions
podrien
animar
els
seus
seguidors
a
etiquetar-los
en
publicacions
relacionades
amb
les
falles.
Això
ajudaria
a
identificar
i
recopilar
contingut
generat
pels
usuaris,
que
pot
ser
compartit
i
promocionat
a
les
xarxes
socials
oficials
de
les
comissions.
Photocall
interactiu:
Això
podria
permetre
als
visitants
fer
fotos
divertides
i
creatives
amb
els
monuments
i
altres
elements
fallers,
i
compartir-
les
a
les
xarxes
socials.
Aquesta
és
una
manera
de
fomentar
la
interacció
i
la
divulgació
de
les
falles.
Interacció
amb
els
monuments:
Hi
ha
oportunitats
per
a
augmentar
la
interacció
amb
els
monuments,
ja
siga
a
través
d’elements
interactius
o
informació
proporcionada
a
través
de
codis
QR.
Això
podria
ser
implementat
pas
a
pas,
començant
amb
parts
específiques
de
la
falla
o
ninots
que
podrien
servir
per
a
tindre
una
experiència
també
tàctil
amb
la
falla
o
bé
la
possibilitat
d’incorporar
alguna
cosa
teua
(potser
un
comentari,
un
grafitti
o
una
peça
de
roba)
al
resultat
final
de
la
falla.
L’experiència
tàctil
està
poc
treballada
ara.
Probablement
per
la
preocupació
lògica
per
la
seguretat
del
monument
però
es
pot
treballar
de
manera
experimental
amb
espais
a
banda
com
ara
“murs
de
la
memòria
fallera”
o
ninots
col·laboratius
que
es
cremarien
el
mateix
dia.
Activitat
pròpiament
fallera
a
les
xarxes:
Fomentar
la
creativitat
i
la
sàtira
fallera
a
les
xarxes
socials
és
una
idea
poc
utilitzada.
Si
les
falles
són
sàtira
haurien
de
tindre
més
capacitat
de
sincronia
amb
la
realitat
on
s’insereixen.
És
cert,
que
hi
ha
un
predomini
de
mentalitat
conservadora
en
les
comissions
més
tradicionals
però
la
festa
de
les
falles
és
prou
plural
com
per
a
generar
exploracions
creatives
de
tot
tipus.
Les
comissions
podrien
animar
a
la
seua
comunitat
a
crear
mems,
vídeos
satírics
o
altres
continguts
relacionats
amb
les
falles
i
els
esdeveniments
actuals.
Aquesta
activitat
no
només
seria
entretinguda,
sinó
que
també
promouria
la
implicació
activa
dels
fallers
en
la
festa.
El
llibret
multimèdia
encara
té
molt
de
camí
per
davant
La
idea
d’un
llibret
multimèdia
és
una
excel·lent
manera
d’aprofitar
la
tecnologia
per
enriquir
l’experiència
fallera
i
fer-la
més
accessible
i
atractiva.
Algunes
opcions
i
avantatges
que
podria
oferir
un
llibret
multimèdia
són:
Àudio
i
vídeo:
Incorporar
àudio
i
vídeo
pot
proporcionar
als
lectors
una
experiència
més
rica
i
interactiva.
Això
podria
incloure
entrevistes
amb
els
artistes
fallers,
vídeos
que
mostren
el
procés
de
creació
de
la
falla,
i
àudio
que
explica
la
història
i
els
detalls
de
cada
monument.
Aquesta
combinació
de
mitjans
pot
ser
més
atractiva
i
informativa
que
només
text.
Avatar
mantenedor
virtual:
La
inclusió
d’un
avatar
virtual
com
a
guia
o
mantenedor
del
llibret
podria
ser
una
idea
interessant.
Aquest
avatar
podria
proporcionar
explicacions
i
respostes
a
preguntes
dels
lectors,
oferint
una
experiència
més
personalitzada
i
interactiva.
Fins
i
tot
ho
podria
fer
de
manera
senzilla
i
barata
en
diverses
llengües.
Traducció
a
diversos
idiomes:
La
utilització
de
la
IA
per
a
proporcionar
traduccions
a
diversos
idiomes
és
una
idea
excel·lent.
Això
faria
que
el
llibret
fora
més
accessible
per
a
un
públic

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
053
053
més
ampli
i
permetria
als
lectors
de
diferents
regions
i
idiomes
gaudir
de
la
riquesa
cultural
de
les
falles.
Recursos
més
enllà
del
QR:
Linkar
un
QR
amb
text
és
una
opció
actualment
utilitzada
per
diverses
falles
però
la
tecnologia
actual
ja
permet
introduir
QR
que
condueixen
a
àudio,
vídeo,
realitat
augmentada
o
altres
experiències
interactives
relacionades
amb
les
falles.
Intel·ligència
Artificial
i
falles
La
integració
de
la
Intel·ligència
Artificial
(IA)
i
les
impressores
3D
en
la
creació
de
ninots
per
a
les
falles
és
una
possibilitat
interessant
i
potencialment
revolucionària.
Creació
de
ninots
amb
IA
i
impressores
3D:
La
tecnologia
avançada
com
la
IA
i
les
impressores
3D
podrien
permetre
la
creació
de
ninots
de
manera
més
eficient
i
precisa.
Les
comissions
podrien
utilitzar
programari
d’IA
per
a
generar
dissenys
de
ninots,
i
les
impressores
3D
podrien
produir-los
amb
un
nivell
de
detall
i
complexitat
que
abans
era
difícil
d’assolir
manualment.
Democratització
de
la
creativitat
fallera:
Això
podria
suposar
una
democratització
de
la
creativitat
fallera,
ja
que
més
comissions
podrien
tindre
accés
a
aquesta
tecnologia
i
ser
més
autònomes
en
la

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
054
054
creació
dels
seus
ninots.
Això
podria
estimular
la
diversitat
i
la
innovació
en
la
tradició
fallera
evitant
la
contínua
repetició
dels
mateixos
ninots
per
a
amortitzar
els
motles.
Més
sincronia
amb
l’actualitat:
Les
comissions
podrien
adaptar
els
seus
dissenys
de
ninots
de
manera
més
ràpida
per
a
reflectir
esdeveniments
actuals
o
tendències.
Llibret
i
poesia
amb
ChatGPT:
La
utilització
de
ChatGPT
per
a
crear
un
llibret
o
escriure
poesies
és
totalment
possible.
La
IA
pot
generar
text
coherent
i
creatiu
com
ara:
En
la
plaça
bull
l’alegria,
Falles
de
colors,
nit
i
dia.
Ninots
que
riuen
i
crits
de
goig,
la
festa
fallera
és
un
gran
do.
Les
flames
dansen
amb
passió,
crema
les
falles,
tradició.
Cada
monument
és
una
obra
d’art,
que
ens
fa
somriure
al
cor
i
a
l’esperit.
En
València,
les
falles
brillen
fort,
una
festa
única,
d’una
gran
esplendor.
Amb
música,
foc
i
molta
emoció,
celebrem
amb
amor
la
nostra
tradició.
Xatbot
explicatiu:
La
creació
d’un
xatbot
explicatiu
per
a
cada
comissió
podria
ser
una
eina
útil
per
a
oferir
informació
i
respondre
preguntes
dels
visitants
i
seguidors
de
les
falles.
Aquesta
opció
podria
ser
una
manera
econòmica
de
millorar
la
comunicació
i
la
interacció
amb
el
públic.
Tecnologia
i
pirotècnia
La
utilització
de
drons
per
a
crear
pirotècnia
artificial
pot
ser
una
idea
innovadora
i
fascinant.
Aquesta
tecnologia
pot
oferir
diversos
avantatges
i
oportunitats:
Missatges
personalitzats:
Mitjançant
drons
equipats
amb
llums
i
pirotècnia,
es
podrien
crear
missatges
i
figures
personalitzades
en
el
cel
nocturn.
Això
permetria
a
les
comissions
o
a
les
persones
enviar
salutacions
o
declaracions
especials
d’una
manera
espectacular
i
única.
Coreografies
sincronitzades:
Els
drons
podrien
ser
programats
per
a
realitzar
coreografies
aèries
sincronitzades
amb
música
i
altres
efectes
visuals.
Això
podria
convertir
les
celebracions
en
un
espectacle
d’il·luminació
i
pirotècnia
al
cel,
oferint
una
experiència
impressionant
per
als
espectadors.
Flexibilitat
i
seguretat:
Els
drons
poden
ser
una
alternativa
més
segura
i
flexible
a
la
pirotècnia
tradicional,
ja
que
no
requereixen
l’ús
de
foc
real.
Això
podria
ser
una
opció
atractiva
en
àrees
urbanes
o
en
circumstàncies
on
la
pirotècnia
tradicional
pot
ser
perillosa
o
estar
restringida.
Interacció
amb
el
públic:
Els
drons
podrien
ser
programats
per
a
interactuar
amb
el
públic
a
través
de
senyals
de
llum
o
altres
efectes
visuals.
Això
podria
crear
una
connexió
més
directa
i
participativa
entre
els
espectadors
i
l’espectacle.
Sostenibilitat:
En
comparació
amb
els
focs
artificials
tradicionals,
l’ús
de
drons
podria
ser
més
amable
amb
el
medi
ambient,
ja
que
no
produeixen
contaminació
ni
residus
tòxics.
La
crítica
tecnològica
La
inclusió
de
la
crítica
tecnològica
podria
ser
un
angle
interessant
per
a
explorar
en
la
creació
de
monuments
o
en
les
representacions
artístiques
de
les
falles.
Les
comissions
podrien
considerar
com
abordar
temes
relacionats
amb
la
tecnologia
en
les
seues
creacions,
ja
siga
mitjançant
ninots
o
altres
elements,
per
a
reflexionar
sobre
els
canvis
disruptius
i
les
implicacions
socials
que
la
tecnologia
porta
amb
ella.
Aquesta
podria
ser
una
manera
de
combinar
la
tradició
amb
la
crítica
social
i
la
consciència
de
les
transformacions
que
la
tecnologia
ha
introduït
en
la
nostra
societat.
La
inclusió
de
la
crítica
tecnològica

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
055
055
podria
ser
una
oportunitat
per
a
abordar
qüestions
rellevants
i
provocar
la
reflexió
en
els
espectadors
sobre
aquest
tema.
La
ciència
de
dades
en
les
falles
Possiblement
les
falles
siguen
el
principal
moviment
associatiu
valencià,
el
moviment
associatiu
que
més
persones
involucra
i
per
tant
més
dades
genera.
En
un
món
on
les
dades
són
el
nou
petroli
realment
les
falles
estan
segudes
damunt
d’un
tresor.
L’ús
de
la
ciència
de
dades
pot
ser
una
eina
potent
per
a
millorar
la
gestió
interna
i
la
comunicació
externa
de
les
comissions
falleres.
Ací
presentem
alguns
exemples
de
com
la
ciència
de
dades
pot
ser
aplicada:
Gestió
interna
Optimització
de
recursos:
Mitjançant
l’anàlisi
de
dades,
les
comissions
podrien
avaluar
l’ús
dels
seus
recursos,
com
ara
el
pressupost
i
els
voluntaris.
Podrien
identificar
les
àrees
en
les
quals
es
podria
optimitzar
l’ús
dels
recursos
i
fer
decisions
més
informades.
Previsió
de
la
demanda:
Les
dades
històriques
i
altres
factors
podrien
ser
utilitzats
per
a
preveure
la
demanda
de
recursos,
com
ara
materials
per
a
la
construcció
de
monuments
o
la
venda
d’entrades
per
a
esdeveniments.
Això
podria
evitar
situacions
de
sobredemanda
o
subdemanda.
Gestió
de
projectes:
La
ciència
de
dades
pot
ser
utilitzada
per
a
millorar
la
gestió
de
projectes
relacionats
amb
les
falles,
com
la
construcció
de
monuments.
Podria
ajudar
a
programar
les
tasques,
identificar
riscos
i
garantir
que
els
projectes
es
compleixen
amb
èxit.
Comunicació
externa
Segmentació
de
públic:
Mitjançant
l’ús
de
dades
demogràfiques
i
de
comportament,
les
comissions
podrien
segmentar
el
seu
públic
objectiu
i
crear
missatges
i
campanyes
de
màrqueting
més
específiques
i
efectives.
Mesurament
de
l’impacte:
La
ciència
de
dades
pot
ajudar
a
avaluar
l’impacte
de
les
campanyes
de
màrqueting
i
comunicació,
mitjançant
l’anàlisi
de
dades
com
el
trànsit
al
web,
la
participació
en
xarxes
socials
i
les
conversions.
Personalització
de
contingut:
Utilitzant
algoritmes
d’aprenentatge
automàtic,
es
pot
personalitzar
el
contingut
que
es
presenta
al
públic,
oferint
una
experiència
més
rellevant
i
atractiva.
Detecció
d’insights:
L’anàlisi
de
dades
pot
revelar
insights
valuosos
sobre
com
les
persones
interactuen
amb
les
falles
i
què
els
interessa
més.
Aquesta
informació
pot
ser
utilitzada
per
a
adaptar
les
estratègies
de
comunicació.
En
resum,
la
ciència
de
dades
pot
ser
una
eina
essencial
per
a
millorar
la
gestió
i
la
comunicació
de
les
falles,
ajudant
a
prendre
decisions
més
informades
i
a
connectar
de
manera
més
efectiva
amb
el
públic.
Aquesta
integració
de
la
tecnologia
i
les
dades
pot
contribuir
a
fer
que
les
falles
siguin
més
eficients
i
rellevants
en
la
societat
actual.
En
conclusió,
la
tecnologia
pot
enriquir
l’experiència
fallera
en
molts
aspectes.
Pot
fer-la
més
completa,
permetent
una
millor
explicació
i
difusió
de
la
festa.
També
pot
fer-la
més
exportable
i
replicable,
connectant
amb
persones
de
tot
el
món
que
puguen
gaudir
de
la
festa
de
les
Falles.
A
més,
la
tecnologia
pot
afegir
detalls
i
informació
que
enriqueixen
la
comprensió
de
la
festa
i
la
seua
relació
amb
l’entorn.
En
definitiva,
pot
fer
que
l’experiència
fallera
siga
més
humana
i
compartida
a
una
escala
global.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
056
056
L’EXTRAVAGÀNCIA
DE
LES
FALLES,
UNA
FESTA
ESTRAMBÒTICA
I
UNIVERSAL
Miguel
Giménez
PERIODISTA
I
FALLER
Són
les
Falles
una
festa
estrambòtica?
Sincerament,
crec
que
sí.
Es
poden
considerar
una
celebració
excèntrica
o
extravagant.
És
a
dir,
tal
com
reconeix
l’Acadèmia
Valenciana
de
la
Llengua,
estrambòtic
és
allò
“estrany
o
desacostumat,
excessivament
peculiar
o
original”.

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
057
057
Igual
que
ho
és,
en
moltes
ocasions,
l’art,
com
les
pintures
de
Pablo
Picasso,
Salvador
Dalí
o
Joan
Miró;
el
cinema
de
Luis
Buñuel,
Álex
de
la
Iglesia
o
Pedro
Almodóvar;
les
obres
d’Eduardo
Chillida,
Jaume
Plensa
o
Manuel
Valdés;
els
llibres
de
Miguel
de
Cervantes,
Ramón
María
del
Valle
Inclán
o
Eduardo
Mendoza…
Perquè,
no
ens
equivoquem,
tots
i
tot
sempre
som
‘excessivament
peculiars
o
originals’
per
a
algú
en
un
moment
determinat.
Evidentment,
si
les
falles
són
estrambòtiques
o
extravagants
és,
principalment,
pel
monument
que
protagonitza
la
celebració,
un
cadafal
modelat,
de
vegades,
amb
les
formes
més
inversemblants,
exagerades
i
inimaginables.
L’objectiu
de
la
falla
és
cridar
l’atenció
del
visitant,
a
través
de
la
seua
geometria,
els
seus
colors,
els
seus
missatges,
les
seues
dimensions…
En
definitiva,
el
que
es
pretén
és
que
aquestes
(a
vegades)
surrealistes
‘escultures’
no
deixen
indiferents
als
qui
les
observen.
Si
alguna
cosa
es
pot
imaginar,
pot
convertir-se
en
part
del
monument…
i
si
no
es
pot
imaginar,
també.
De
manera
que
eixe
‘alguna
cosa’
pot
aparéixer
un
dia
de
mitjan
març
enmig
d’un
dels
milers
de
carrers
en
els
quals
es
planten
cadafals
de
llarg
a
llarg
del
territori

AC
Falla
Plaça
Rodrigo
2024
058
058

Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic

Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic

Similar to Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic (20)

Llibret Falla Plaça Rodrigo 2024 - Estrambòtic