El Xop novembre 2022.pdf

V
ALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 3€ - OCTUBRE 2022
Jubilació Antonieta
Festa Major
Visita al riu de Vallfogona
Memòria gràfica, La Ràpita
Recordem
Josep M. Cases,
primer alcalde
de la democràcia

EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
CORRECCIÓ
Teresa Pallisé
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Gerard Costa,
Lourdes Cardona, AECC Vallfogona,
Colla de grallers i gegants de
Vallfogona, família Cases, Josefina
Moreno, Josep M. Barrios, CE Ponent,
Arnau Galitó, Mercè Plens, Club
Excursionista de Vallfogona, Dolors
Mateu, Enric Millà, Rosa Abad,
Francisco Alias, Teresina Torrades,
AFA Escola Salvador Espriu i Oscar
Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ PLURAL.
LA DIRECCIÓ RESPECTA LA LLIBERTAT
D’EXPRESSIÓ DELS COMENTARISTES I
NO ES FA RESPONSABLE DELS CRITERIS
EXPOSATS EN ELS ARTÍCLES FIRMATS
JA QUE SÓN D’EXCLUSIVA
RESPONSABILITAT DELS AUTORS I NO
NECESARIÀMENT L’OPINIÓ
D’AQUESTA REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
08
10
12
20
22
23
24
28
29
30
32
33
34
35
36
36
37
38
39
Editorial
Retalls d’història
Recull de premsa
AECC Vallfogona
Colla de grallers i gegants
Reportatge:
Josep M. Cases
Imatges: Festes Maig
Sant Joan a la Codosa
Sant Antoni Vallfogona
Sant Jordi Vallfogona
CE Ponent
Visita Sots a Vallfogona
Antonieta Pons
Club Excursionista Vallfogona
L’ABC de la Cuina
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
Salut
Poesia
Feflexions
Cartes a la directora
Arxiu fotogràfic
Perperdreeltemps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com
Fotografia portada:
Tomeu Ferrer (Diari La Mañana, agost 1986)

Editorial
Ja tornem a tindre la revista a casa nostra, han sigut dos anys
d’aturada, gairebé com ho ha fet el món amb tot el tema de la
pandèmia. Almenys aquest del COVID sembla que ens ha donat una
mica de treva, i esperem que sigui llarga, tot i que tots sabem que
seran uns dies que tindrem gravats a la memòria.
Molts hem tingut por pels grans de casa, protegint-los com si fossin
dins d’una bombolla, altres han tingut la desgràcia de tenir el virus
massa a prop, havent-se d’acomiadar d’algú a qui potser encara no li
hagués tocat marxar. Però tot continua, i queda clar que ho sabem fer.
El tema de la revista però no ha estat ben bé per culpa del COVID,
molta gent em preguntava: i El Xop, quan sortirà? Ni ho sabia, la veritat.
Fafaltagentquevulguiparticipar-hi,larevistaésunacosaqueésfasense
ànim de lucre i durant el temps lliure del que es disposa. Tothom que hi
escriu ho fa pel bé comú del poble, aquesta revista que tenim és un
tresor cultural, un tresor que va nàixer al març de 1989, són molts
anys de feina, compromís, il·lusió, però avui dia fa falta gent que vulgui
mantenir-ho. A casi cada revista ens fan falta fotografies d’actes,
és per això que sempre “tenim les que tenim”, i anem fent que ja
està bé, però a tothom li agrada mirar les fotografies quan tenim
la revista... així que ja sabeu, torno a fer la crida de cada número,
si teniu fotografies o ganes de participar: revistaxop@gmail.com.
Ja veureu que aquest número servirà per fer memòria, ja que a part
de recordar al Josep Cases i el seu pas pel nostre Ajuntament, al fons
d’aquesta pàgina hi ha un poema del Francisco Alías, l’últim que tinc i
que, com sempre, va decidir compartir amb tots els vallfogonins.
És un petit homenatge i gest d’agraïment pel seu temps i dedicació
a la revista, per cada número tenia el seu poema preparat, el portava a
l’Ajuntament convençut de la seva tasca i de segur en marxava orgullós,
esperant llegir-lo en aquestes pàgines. L’últim el va anomenar Maldito
Virus.
Aquestjanoelpodràllegir,peròtélagransortquetotselspoemesque
va decidir compartir amb tots nosaltres quedaran per sempre escrits en
aquestes pàgines.
per Hel·lena Guillén Llop

4
· N93
[ ISKUTUR : ITEROKEM] - [TANERE: INE...] - [... KANE ]
Retalls
d’història
per Gerard Costa
Memòria gràfica
de la Ràpita
En origen, la fotografia no tenia un
ús social clar. Les primeres càmeres,
que es van fabricar a França i An-
glaterra durant la dècada del 1840,
només les podien utilitzar els matei-
xos inventors.
Tampoc existien els fotògrafs profes-
sionals, ja que no era una activitat
remunerada, sinó artística.
Això no obstant, a poc a poc es va
democratitzar el seu ús alhora que
creixia l’interès que generava.
La fotografia promou la nostàlgia
d’una manera activa. Reproduir la
realitat sobre ferro, vidre, paper o al-
tres suports és tenir interès en l’statu
quo immutable de les coses. Tot és
digne de ser fotografiat: els tabús, la
marginalitat, l’alegria, els actes so-
cials o, fins i tot, el dolor i la pena.
Sortosament, les càmeres fotogràfiques van començar a duplicar el
món en un moment en què el paisatge humà i natural cada vegada
patia canvis més vertiginosos. La primera fotografia coneguda del
nostre poble es remunta a principis de segle XX. Tot era diferent. En-
cara no existia l’actual configuració urbana, no es disposava d’aigua
corrent o llum, i els carros i mules circulaven pels nostres carrers.
En l’actualitat, la fotografia ha esdevingut un element clau, gairebé
vital, dins el nostre dia a dia.
El preu, però, ha estat un món ennuegat d’imatges. No hi ha cap
acte públic ni esdeveniment particular que no sigui àmpliament fo-
tografiat per càmeres i telèfons mòbils. Sorprenentment, no fa pas
tant temps no hi havia manera de guardar un record gràfic d’un
acte concret. Ara, en canvi, moltes fotografies es perden en la im-
mediatesa i la celeritat d’un món assedegat d’imatges.
Sortosament, les càmeres fotogràfiques van començar a duplicar el
món en un moment en què el paisatge humà i natural cada vegada
patia canvis més vertiginosos. La primera fotografia coneguda del
nostre poble es remunta a principis de segle XX. Tot era diferent. En-
cara no existia l’actual configuració urbana, no es disposava d’aigua
corrent o llum, i els carros i mules circulaven pels nostres carrers.

5
N93 ·
En l’actualitat, la fotografia ha esdevin-
gut un element clau, gairebé vital, dins
el nostre dia a dia. El preu, però, ha estat
un món ennuegat d’imatges. No hi ha cap
acte públic ni esdeveniment particular
que no sigui àmpliament fotografiat per
càmeres i telèfons mòbils. Sorprenent-
ment, no fa pas tant temps no hi havia
manera de guardar un record gràfic d’un
acte concret. Ara, en canvi, moltes foto-
grafies es perden en la immediatesa i la
celeritat d’un món assedegat d’imatges.
Precisament per evitar aquesta pèrdua
l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer
ha impulsat una iniciativa per a recuperar i
preservar la memòria gràfica de la Ràpita.
Aquest recull que ara comença té, com a
resultat final, la publicació d’un llibre amb
algunes de les de fotografies històriques
del poble.
El projecte consisteix en aplegar en una col·lecció fotografies an-
teriors al 1989, per preservar-les i documentar la memòria del
dia a dia del poble i de les seves famílies, de manera que aquest
record quedi per a futures generacions. Així doncs, us animem a
participar-hi, aportant fotografies i ajudant a identificar-ne el seu
contingut.
No només es busquen fotografies del castell, l’església o la plaça.
És d’interès tot allò que deixi constància de la vida al poble, les
seves festes, tradicions, processons, la vida al camp, els pagesos i
la maquinària, les famílies que hi ha viscut, el dia a dia dels joves
al poble, lleure, els banys al canalet, retrats de grup escolars, co-
munions i altres celebracions, comerços i bars, ...
Sidisposeudefotografies,fulletonsocartellsdefestesquecreieu
que poden ser d’interès, feunos-ho saber mitjançant contacte te-
lefònic amb l’ajuntament (telèfon 973 43 20 08). Procedirem a
fer-ne una còpia digital i us retornarem els originals al moment,
a fi que no se’n perdi cap. Es digitalitzarà qualsevol format: sobre
paper, vidre o negatius. A més, les documentarem amb el vostre
ajut, identificant les persones que hi surten, els noms de casa i
qualsevol altra informació que ens vulgueu aportar.

6
· N93
per Lourdes Cardona
Recull de
premsa

8
· N93
Caminades
solidàries
AECC
Vallfogona
per Junta
Com cada any, L’AECC orga-
nitza les seves carreres en
marxa contra el càncer, una
iniciativa en que es reu-
neixen milers de persones
per caminar per una mateixa
causa:
la lluita contra el càncer.
Aquest any, a causa de la
difícil situació que estem
vivint, aquesta iniciativa es
va celebrar d’una manera
diferent. Del 25 al 31 d’Octu-
bre les associacions van orga-
nitzar caminades solidaries
en el que els participants van
fer el recorregut lliurement i
amb el seu grup bombolla.
Més de 30 municipis de la
província de Lleida hi van
participar, amb un total de
1700 participants aproxima-
dament. L’associació contra
el càncer de Vallfogona
també s’hi va sumar amb
un recorregut pel canal de
5 kilòmetres. Com sempre,
volem destacar l’alta partici-
pació del nostre poble.
Volem agraïr a tots els parti-
cipants la seva col·laboració,
i en especial al poble de
Vallfogona per estar sempre
disposat.
Moltes gràcies.

9
N93 ·
Vallfogona solidària
contra el càncer
1 de maig de 2022

10
· N93
Colla de grallers
i gegants
de Vallfogona
1995
Construcció gegants Miquel i Roser amb acti-
vitat de cultura i colaboracio veins. Els petits
vanferelscapsdelsgegantsilesdoneslaroba.
1996
Al maig, es van batejar els gegants.
1998
Es fan la Mundeta i el Tonet. Els noms eren re-
presentatius del poble.
1999
Acaba la primera etapa.
2004
Inici 2a etapa.
2006
SortidaalesFestesdelaMercè.Fidelasegona
etapa.
2019
En el mes de novembre es va fer el primer as-
saig del que es podria anomenar “3a tempo-
rada”.
2021
Maig: Festa Major Vallfogona
Setembre: Festa Major Vallfogona i Trobada
Associació l’Estel a Vallfogona
Octubre: Sortida “Posa’t la gorra” a Balaguer i
Trobada a la Seu Vella de Lleida
Desembre: Marató TV3 a Vallfogona.
2022
Maig:FestaMajorVallfogonaensvisitalaColla
de Fondarella i Trobada biennal de Balaguer
Juny: Trobada de Gegants a Fondarella
Setembre: Trobada de Gegants a la Festa Ma-
jor de les Borges Blanques, Trobada Associa-
ció l’Estel a Vallfogona, Trobada Gegantera a
Ponts, Festa Major de Vallfogona amb les co-
lles convidades: Vivall de les Borges Blanques i
Col·lectiu Cultural Cappont de Lleida
CRONOLOGIA GRUP DE GEGANTS Festa Major de maig, Vallfogona 2021
Festa Major de maig, ens visita la colla Fondarella, Vallfogona 2022
Trobada gegantera Borges Blanques, 2022
Trobada Ponts, 2022

11
N93 ·
Va ser ja al 2021 quan la colla
grallera i gegantera va fer el
seu debut a la Festa Major del
maig a Vallfogona de Balaguer.
A partir d’aquesta sortida
n’han vingut d’altres que ens
han permès visitar alguns po-
bles del nostre entorn i que
han permès introduir-nos en el
món de les colles geganteres.
Pel nostre costat hem orga-
nitzat ja un parell de petites
trobades convidant al poble la
colla de Fondarella per les fes-
tes del Roser al maig del 2022
i aquest mes de setembre per
les Festes de Sant Miquel han
vingut les colles del grup Viva-
lll de les Borges Blanques i del
Col·lectiu Cultural Cappont de
Lleida.
Amb la vista ja posada en el
2023 esperem consolidar els
assajos, augmentar els inte-
grants de la colla i organitzar la
primera trobada gegantera de
la nova etapa de gralles i ge-
gants del municipi.
Hi sou tots convidats!!
A finals de l’any 2019, després que
un grup de veïns del poble parlés
sobre la proposta de formar un grup
musical que acompanyés als gegants
en les seves sortides, es va formar la
colla de gralles i timbals.
Va ser al novembre d’aquell any que
es va començar a assajar. Gràcies als
timbals del grup de batucada, a les
gralles que es van anar recuperant
de les persones que acompanyaven
als gegants anys enrere, i a la compra
de gralles amb els diners que queda-
ven del grup de batucada, es va po-
der nodrir d’instruments al nou grup
de Gralles i timbals.
Es van fer uns primers assajos al po-
liesportiu i es tenia la perspectiva
d’engegar l’activitat i les sortides du-
rant l’any 2020.
Amb l’arribada de la pandèmia al
març del 2020 l’activitat i els assajos
es varen aturar.
De tota manera, gran part dels in-
tegrants de la colla varen continuar
assajant a les seves cases, patis i
balcons. Això va permetre que no es
trenqués del tot la dinàmica de la co-
lla i que la formació i l’aprenentatge
continuessin malgrat les dificultats.
Primers assajos
Assajos en pandemia

12
· N93
per Lourdes Cardona
Fotos: arxiu família Cases,
arxiu Josefina Moreno,
arxiu Josep M. Barios i
arxiu Ajuntament
Reportatge JosepM.CasesTrilla,
el primer alcalde de la democràcia
Molt possiblement a les persones més joves del nostre municipi
els costi respondre si els demanem quin és l’equip de govern que va
impulsar el procés de transformació del municipi de Vallfogona i al
qual hem d’agrair bona part dels equipaments i serveis dels quals
gaudim avui dia.
Segurament, creguin que tots els alcaldes i regidors que han go-
vernat hi han contribuït. Malgrat tenir raó, hi ha un equip d’homes i
dones que excel·liren en aquesta tasca. De ben segur que les perso-
nes amb, com a mínim, mig segle de vida i experiència a les espatlles
saben posar nom i cognoms a qui va fer possible asfaltar bona part
dels nostres carrers i places, construir les piscines municipals o els di-
pòsits d’aigua potable, per exemple.
Josep M. Cases Trilla (Vallfogona, 20/05/1945 – 08/11/2020) en-
capçalà l’equip de persones que, ja quan el franquisme estava tocat de
mort i s’albiraven les primeres eleccions municipals de la democràcia,
s’uniren, amb ganes, il·lusió i empenta, en una candidatura que trans-
formaria el poble.
El batlle que liderà l’equip que inicià la
transformació del municipi de Vallfogona
Membres de l’equip de govern i la secretària municipal en el comiat a Josep M. Cases i Jeroni Gázquez, 1995

13
N93 ·
Cronologia d’alcaldes
El nostre municipi ha tingut cinc alcaldes
(quatre homes i una dona) durant la democràcia.
Són els següents (per ordre cronològic):
- Josep M. Cases: batlle durant quatre legislatures
consecutives de 1979 a 1995 i un cinquè mandat
de 1999 a 2003, fet que va que sigui l’alcalde que
més anys ha governat
- Manuel Sarret: primer edil de 1995 a 1997
- Salvador Farré: alcalde de 1997 a 1999 i poste-
riorment al llarg de dos mandats de 2003 a 2011
- Maria Sarret: primera i única dona que ha
ocupat el càrrec en tota la història del municipi.
Fou investida el 2011 i va governar fins al 2019
- Xavier Castellana: actual batlle, investit el 2019
Reculem fins a 1979, any que es van
celebrar les primeres eleccions municipals
després de la Dictadura. Aquells comicis, a
Vallfogona es van presentar dues candida-
tures: d’una banda el partit d’independents
d’esquerres liderat per Cases i, de l’altra, una
altra formació d’independents però de caire
conservador amb Xavier Cortada Cullerés
al capdavant. En aquells comicis, el 76,2%
de les 1.021 persones amb dret a vot van
acudir a les urnes i l’equip d’independents
d’esquerres va aconseguir 5 dels 9 regidors
que conformen l’arc consistorial de Vallfogo-
na amb 410 vots (53,18% del total) front els
360 que va aconseguir la llista opositora. La
festa s’albirava grossa a casa de l’hereu de
Cal Fino i la pubilla de Ca l’Engracio, però
“quan el Josep M. va ser investit alcalde
no ho vam ni celebrar a causa de proble-
mes de salut del nostre fill petit”, recorda
Montse Sarret, la seva esposa.
Fins aleshores, els alcaldes (perquè acos-
tumaven a ser homes) eren escollits pel rè-
gim franquista.
Tal com explica Josep M. Barios, funda-
dor de l’Agrupació d’Independents Progres-
sistes i Nacionalistes (AIPN) i amic personal
de Cases. “Durant el franquisme els al-
caldes eren nomenats pel governador
civil. Eren persones vinculades al règim
i que no podien rebutjar el càrrec. Això
feiaque,enlamajoriadecasos,tingues-
sin poca motivació per exercir”, recorda
qui fou alcalde de Térmens i diputat d’AIPN.
Alhora “alpoblecoincidiaambalgunade
les cases adinerades, persones que te-
nien molta terra i molta feina; de mane-
ra que l’alcalde ho era per compromís”,
afegeix Mercè Plens, filla de Pau Plens, regi-
dor durant el primer ajuntament democrà-
tic, i experta en la història local.

14
· N93
El primer ajuntament de la democràcia tenia molta feina per fer i pocs
recursos per fer-la realitat.
“El pare m’explicava que van invertir els pocs diners que hi havia a
l’Ajuntamentquanvanentrarenlainstal·laciód’aiguapotable”,recor-
daPlensmentreBariosafegeixque “encararecordocomsifosavuicom
decontentestavaelJosepperquèhaviaaconseguitundescompteno-
tableenlesobres”.
Agrupació de candidatures locals independents cons-
tituïda a Lleida el 1987 per tal de desenvolupar les
comarques lleidatanes i potenciar l’administració
municipal. El promotor és Josep M. Barios Casals. En
les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses
alcaldies i representació en els consells comarcals (1
conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell).
En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i
representació en els consells comarcals (1 conseller a
la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Sega-
rra). En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida
i obtingué 5.341 vots (2,7% i 49 regidors) i 4 consellers
comarcals (1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra).
Segons explica el seu fundador, “AIPN donava cabuda
a tothom que considerés que Catalunya era una na-
ció”. De la mateixa manera, apunta que el partit es va
fundar en la segona legislatura amb l’objectiu de su-
mar forces als organismes supramunicipals com la Di-
putació de Lleida.
Agrupació d’Independents
Progressistes i Nacionalistes (AIPN)
“Aquell primer mandat, l’oposi-
ció els va deixar fer. Teníem un
govern il·lusionat, amb moltes
ganes i l’empenta del jovent.
Així que més aviat donaven su-
portalessevespropostesveient
que govern i ciutadania anaven
al’una.Elparesempredeiaque
estava molt sorprès que l’oposi-
ció fes poc soroll”, relata la filla
de Pau Plens.
La feina feta aquella primera le-
gislatura i tota la que quedava
per fer, van fer que Cases repe-
tís com a alcaldable el 1983. De
fet, en aquelles eleccions, la que
ell encapçalava era l’única candi-
datura, cosa que va fer que els 9
regidors de l’arc consistorial fos-
sis d’AIPN en obtenir el 94,8%
dels vots vàlids emesos. Això sí,
en aquella ocasió la participació
va caure a la meitat. L’any 1987,
AIPN aconseguia 5 regidors front
els 4 de Convergència i Unió
(CiU) en uns comicis en els quals
la participació remuntaria fins al
79,19% del cens. Un mandat des-
prés (1991) revalidava els 5 edils
amb una participació del 81,76%
i Cases emprenia el quart man-
dat com a alcalde.
El 1995 la candidatura d’AIPN re-
novava cap de llista perquè Ca-
ses, així com Jeroni Gázquez (una
de les persones que més anys ha
estat regidor), decidien fer un
pas al costat després de 16 anys
treballant intensament per millo-
rar els serveis i equipaments del
municipi. Aleshores, AIPN i CiU
empataven obtenint 4 regidors
cadascun. De fet, AIPN només va
obtenir 24 sufragis menys que la
formació que liderava el presi-
dent Pujol.
Reunió de treball

15
N93 ·
Els qui el van conèixer coincideixen
en afirmar que Josep M. Cases era
un home que estimava el poble i
tenia una gran capacitat de liderat-
ge. Potser aquests dos motius, van
fer que el 1999 acceptés tornar a
ser cap de llista. Aleshores, va tor-
nar a ser alcalde superant CiU per
només tres vots que li valdrien un
regidor més. Així doncs, AIPN ob-
tenia 3 edils, mentre que CiU, ERC i
el PP n’aconseguien 2 cadascun. El
2003 fou el darrer any que es pre-
sentaria com a alcaldable i, amb
una participació del 82,05% (la
més alta de la democràcia), empa-
taria a 2 regidors amb CiU mentre
que ERC n’obtindria 3 i el PP i Units
pel Poble - Federació d’Indepen-
dents de Catalunya, 1 cadascun.
Jeroni Gázquez i Josep M. Cases en el seu
comiat
“El Josep M. va ser alcalde tants
anys perquè tenia un gran equip
al darrere que l’empenyia. Tan-
mateix, en una de les darreres
ocasionshaguéspreferitquealgú
altre prengués el relleu. Tant és
així que va presentar la llista in
extremis, perquè confiava reno-
var el cap de llista”, explica Ba-
rios. Alhora afegeix “nosaltres
(AIPN) érem gent treballadora
amb ganes de millorar els nos-
tres municipis i no ateníem a la
lògicadepartitsqueescomença-
va a imposar. Nosaltres només
oferíem feina”, relata l’alcalde de
Térmens entre 1979 i 1991 per
explicar la desaparició de la for-
mació de la qual n’és considerat
el fundador.
Tanmateix Salvador Farré, alcalde
de Vallfogona de 1997 a 1999 i de
2003 a 2011, rebat aquest argu-
ment perquè “ells (AIPN) també
ho eren un partit; el que passa és
quenoteniencapreferentaCata-
lunya o la resta de l’Estat espan-
yol, cosa que, segons com, també
podia ser un entrebanc a l’hora
d’aconseguir subvencions”. Fa-
rré defensa que “pel que fa a Es-
querra, en aquell moment, vaig
treballar de forma independent i
ambcompletallibertat”.
Homenatge pel seu centenari
a la Balbina de Cal Mas
Però què va dur Cases i el seu
equip a fer política? “Tres anys
abansde1979jaescomençava
a sentir a parlar d’eleccions als
ajuntaments i van ser col·lec-
tius de persones inquietes els
que, arribat al moment, vam
decidir fer el pas”, rememora
Barios. “ElJosepM.veiaelpoble
tanmalamentquenovadubtar
de posar-se en política”, afirma
la seva esposa. De fet, l’exalcalde
de Térmens recorda Cases com
“una persona apassionada,
amb moltes idees i ganes de
treballar pel seu poble”. Per la
seva banda, Jeroni Gázquez ex-
plica que “la política i el treball
“públic” per millorar la vida
de la gent del poble sempre
m’havia motivat així que vaig
fer el pas.
En el meu cas, vaig ser regidor
tantsanysperquèvoliaacabar
la feina que havíem començat,
ja que Vallfogona tenia moltes
carències”. “Érem un equip
de gent jove (teníem entre 20 i
50 anys) que es conjurava per
millorar el municipi”, explica
JosefinaMoreno,regidoradurant
els anys 90 del segle passat enca-
rregant-sedelesàreesdecultura,
festes, ensenyament i gent gran.
Concert a l’església de Térmens l’any 1986 al costat de Josep M. Barrios

16
· N93
“Per a mi hi ha una clara diferèn-
cia entre aquest primer període
-caracteritzat per molta activitat
feta per un excel·lent equip amb
persones com Jeroni Gázquez, Joan
Clop, Vicent Ricart... durant la qual
van sorgir també moltes iniciatives
culturals, com la ràdio municipal o
la revista El Xop- i la segona etapa,
durant la qual, al meu entendre,
no es percebia la mateixa il·lusió”,
afirma l’exbatlle republicà. “S’ha de
reconèixer en majúscules la gran
tasca que van fer durant la primera
etapa”,sentencia.
L’equip de govern municipal es mos-
trava satisfet per la feina feta. A tall
d’exemple podem citar la carta a la ciu-
tadania que recollia la memòria publi-
cada en culminar el segon mandat. En
aquesta missiva, Cases explicava que
en 8 anys s’havien invertit 226 milions
de pessetes en obres als tres nuclis del
municipi i encara no s’havia revertit
l’estat que qualificava de “caòtic” que
tenia quan va arribar a l’alcaldia. Posava
el poble com a exemple “del que es
potaconseguirambil·lusióisumant
esforços”. En culminar, el quart man-
dat com a alcalde, “s’acomiadava” de
l’alcaldia havent invertit 455 milions de
les antigues pessetes en obres al muni-
cipi. I això, que el primer alcalde de la
democràcia odiava la burocràcia que
comporta l’administració, segons deta-
llalaseva dona, “sempreesqueixava
quealentiamoltelsprojectes”.
Quines persones van fer equip amb Cases?
Al llarg de cinc legislatures l’equip humà que va gover-
nar a l’Ajuntament de Vallfogona fent equip amb Jo-
sep M. Cases Trilla va anar variant, tot i que hi va haver
persones que van treballarhi colze a colze durant le-
gislatures senceres. Aquest és el cas, per exemple, de
Jeroni Gázquez Moreno (que va entrar com a regidor
el 1979 i va exercir fins al 1995) o de Joan Clop Creus
(compromès amb el partit dels independents durant
dues legislatures). Altres noms que van formar part
del seu equip foren: Pau Plens Rubió (†), Àngel Pla
Altisent, Antoni Tudel Gardeñes, Josep M. Piqué Solé,
Josefa Trilla Sarret, Jacint Boladeres Agustí, Miquel
Solanes, Sirera, Ramona Sabanés Abellana, Jaume So-
lans Pons, Josep Agelet Folguera (†), Armengol Oliva
Fontelles, Vicent Ricart Parrot, Carles Gatnau Profitós,
Josefina Moreno Garret o Francesc Rubió Guasch.
Membres de la candidatura més recent de la formació que liderà Cases
El municipi va canviar com de la nit al dia durant la primera etapa
que AIPN va governar (1979 – 2003). “Vallfogona era ben bé un
pobledelFarWest,onnohihaviaresfet”,sosté Montse Sarret.
Plens recorda que el poble “era un fanguissar, estava en molt mal
estat:elscarrersestavensenseasfaltar,elcarrerMajorpotserera
l’únic que tenia una mica de vorera... Fou realment a partir de
1979queesvatransformar”.
Aquesta situació, però, segons Farré era generalitzada a les nostres
contrades. Malgrat això, reconeix la ingent tasca que es va fer des
del consistori en la primera etapa de Cases com a alcalde.

17
N93 ·
Quins són els principals projectes que feren
realitat els governs d’AIPN?
En culminar cada legislatura, l’Agrupació d’Inde-
pendents Progressistes i Nacionalistes editava una
memòria per, entre altres, fer palesa la seva acció
de govern. Exemple que han seguit la resta de go-
verns municipals. Podeu consultar-les gairebé to-
tes (manca la corresponent a la legislatura 1999-
2003) a la pàgina web de l’arxiu municipal (www.
arxiudevallfogona.cat/memories-municipals). Val
a dir que durant aquell mandat, l’equip de govern
donava comptes de la seva acció a través d’un nou
espai dedicat a “Informació municipal” en aquesta
mateixa publicació. Tot seguit, enumerem alguns
dels projectes més rellevants:
Durant la primera legislatura, es van fer millores
a l’encreuament de la C-1313, es va pavimentar i
renovació de la xarxa d’aigua i clavegueram dels
principals vials del poble (ex: Major, Estació, Sol o
Bellvís, per esmentar-ne uns quants), es va cons-
truir la plaça Països Catalans, condicionar el parc
infantil i la plaça Sant Miquel o es va presentar el
projecte construcció del poliesportiu.
Pel que fa al segon mandat de la democràcia, es
va prosseguir amb la tasca endegada la legislatura
anterior per pavimentar i urbanitzar diversos ca-
rrers tant a Vallfogona com als pobles agregats, es
van construir les piscines, el dipòsit reserva d’ai-
gua potable a la Ràpita, el dipòsit i la xarxa d’aigua
potable a l’Hostal Nou, es va fer realitat el polies-
portiu i es va construir l’edifici de l’Ajuntament que
coneixem avui, alhora que es va remodelar l’esco-
la o es va instal·lar la bàscula municipal.
Durantelsanys1987a1991,fouquanesvaimpul-
sar l’arranjament del cementiri municipal i l’escola
de la Ràpita, es van construir els vestidors de les
piscines, es va pavimentar el passeig Sant Jordi, es
va condicionar el dispensari mèdic de la Ràpita,
instal·lar la bàscula municipal en aquest nucli, es
van enquitranar diversos vials a l’Hostal Nou o es
va començar a organitzar un cicle d’activitats de
caire social i cultural a l’estiu. Alhora, fou quan el
consistorivaimpulsarlacreaciódelarevistamuni-
cipal El Xop¸ el primer número de la qual va sortir
al carrer al març de 1989, així com de Vallfogona
Ràdio.
Quant al darrer mandat d’AIPN (1999 – 2003), es
va pavimentar i condicionar l’entorn de la zona
esportiva, es va construir l’embassament d’aigua
potable que havia d’abastir els tres nuclis, millorar
l’enllumenat públic així com els accessos del muni-
cipi, entre altres projectes finançats amb el suport
del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de
Catalunya. Eren anys d’una intensa activitat social
i cultural impulsats tant pel consistori com les en-
titats locals.
Inauguració de les piscines municipals
AmbPauPlens1980enlainauguraciódelaremodelacióesglésia(1980)
ElpresidentPujolvainaugurarlaplaçaPaïsosCatalans
durantunavisitaalavila
Inauguració del nou ajuntament

18
· N93
Les persones que ens han ajudat a fer aquest reportatge coinci-
deixenenafirmarqueJosepM.Caseseraunhomeapassionat,amb
grans dots de lideratge i una gran capacitat de treball per aconse-
guir els seus objectius. Era, en definitiva, el que avui anomenem
un animal polític i se les empescava per aconseguir una important
rebaixa per fer una obra o diners d’on calgués per ferne una altra.
“Recordo que quan va venir el president de la Generalitat,
Jordi Pujol, a Vallfogona per inaugurar crec que les piscines
i la plaça Països Catalans, el Josep va fer apuntalar l’esco-
la per mostrar-li el “mal estat” en què es trobava l’edifici i
aconseguir que la Generalitat en financés la millora tip que el
responsable d’Ensenyament a Lleida l’ignorés. Aquell gest va
aixecar més d’una ampolla”, relata Montse Sarret.
La visita del president Pujol a l’escola va aixecar polèmica (vegeu text)
Trajectòria vital i
professional
Josep M. Cases Trilla va
néixer el 20 de maig de
1946 a Vallfogona i moria
el 8 de novembre de 2020.
Es va casar amb Montse
Sarret Giralt, amb qui va
tenir tres fills (Montse,
Josep i Jordi). Durant la
seva joventut va treballar
de comercial per a una
important empresa de
Térmens. Més endavant,
fou director d’una firma
de Manresa del mateix
sector. Malgrat treballar
fora, combinava la feina
amb les obligacions d’al-
calde i/o de conseller co-
marcal. “Hi va haver molt
de temps que es passava
la setmana fora de casa
i els caps de setmana a
l’Ajuntament”, recorda la
seva esposa, amb la qual
el 1992 va fundar el Res-
taurant La Dida.
L’alcalde Cases acompanyant el president de la Generalitat
i altres autoritats en la seva visita a Vallfogona
Barios, que va conèixer Cases quan
tots dos eren alcaldes, el recorda
com “una persona entranyable,
amb qui et trobaves a gust, que
sempre anava de cara”. Per la
seva banda, Moreno afegeix que
“al Josep no li agradava gaire
el protagonisme i procurava ce-
dir-nos-el al regidors”. “N’és un
exemple el fet que fes tallar la
cinta a infants del poble en la in-
auguració de les piscines”,sosté.

19
N93 ·
Malgrat ser oponents polítics, Sal-
vador Farré lloa la figura de Cases.
“Gràcies a ell vaig aprendre
moltíssim del que cal fer en po-
líticaielqueno.Elmillorconsell
que em va donar va ser: cal es-
coltar la gent sense perdre mai
de vista el que creus que és bo
pel poble, i això crec que ens va
portar més d’un problema a tots
dos”, reconeix qui va ser l’alcalde
més jove que hem tingut els da-
rrers 40 anys. “L’estima del Josep
pel poble era indiscutible, tot i
que la manera de treballar que
teníem tots dos era molt dife-
rent”, explica Farré.
La carrera política de Cases va te-
nir moments de tots colors, però
quan mirava enrere se’n sentia sa-
tisfet, segons explica la seva famí-
lia. “Sempre deia que repetiria
la seva experiència en política
dos o tres cops a la vida”, mani-
festa la seva filla Montse.
Rebre els Reis Mags cada 5 de gener era la seva festa preferida
Un dels episodis agredolços dels mandats del fundador de La Dida va
tenir a veure amb la construcció del poliesportiu. L’equip de govern
volia aixecar aquest nou equipament per ampliar el pati de l’escola i
per oferir un espai alternatiu en dies de pluja, però una veïna de la
zona no ho veia igual... I això que potser ha estat una de les infraes-
tructures més amortitzades que tenim!”, apunta Moreno. El cop d’es-
tat del 23-F va ser potser un dels moments més delicats. No pas tant
per al Josep sinó per la seva família: “a casa ho vam passar molt
malament aquell dia. Recordo com si fos avui, que ell i el Jeroni
eren al cotxe escoltant la ràdio. Ens deia que no havia fet pas res
malament per haver de patir”, afirma Montse Sarret. “Però era
normal tenir els nervis a flor de pell perquè, per exemple, a la
caserna de la Guàrdia Civil de Linyola es van presentar volunta-
ris pel que fos”, recalca Barios.
Per contra, la inauguració de les piscines o de la nova casa consistorial
van ser dos dels moments més dolços que va viure com a alcalde:
“eren dos dels projectes dels quals se sentia molt orgullós”, se-
gons la seva dona.
Qui fou el primer alcalde de l’era democràtica de Vallfogona i la per-
sona que més anys ha ostentat aquest càrrec (amb un total de cinc
legislatures), va morir poc després que l’anterior, número de la pu-
blicació que teniu a les mans sortís al carrer. Per aquest motiu, ara
que reprenem camí, l’equip de redacció vol retre-li homenatge amb
aquest reportatge. Un text que no tan sols vol recordar la figura de
Josep M. Cases Trilla sinó que també vol retre honors a totes les per-
sones que els darrers 40 anys han treballat (ja sigui des del govern
com des de l’oposició) per fer del nostre municipi el que és avui.

20
· N93
Festes de maig a Vallfogona

21
N93 ·
Sant Joan a la Codosa

22
· N93
Sant Antoni
Poemes musicats per Roberto Chibuque i Albert Palau
Sant Jordi
Venda de llibres
Espectacle amb Tanaka teatre; Un món i un munt de dracs
Procés participatiu a l’Ajuntament
Presentació del llibre Anna Grimm, Xarxes criminals, amb la seva
autora Montse Sanjuan i presentat per Lourdes Cardona
Presentació del llibre de Pere Esteve Yusta, En el nom de Déu

23
N93 ·
CE
Ponent
per CE Ponent
L’equip sènior M Taller Gerale Cep
Vallfogona ha quedat CAMPIÓ del
Campionat de 3a categoria,
aconseguint l’ascens, per la
qual cosa la propera temporada
competirem en el Campionat de
Catalunya de 2a categoria
L’equip està compost per:
Entrenador: David Gustà Masip i delegat
d’equip: Manel Planes Corbella. Jugadors:
Gerard Prat Guillaumet, David Segarra Sol-
sona, Humbert Pou Plana, Albert Blanch
Riasol, Josep M Reñé Ricart, Serni Ambrós
Farreny, Jordi Vilanova Moles, Adrià Ugidos
Baquero, Ricard Porta Solsona, David Ro-
bles Soria, Santi López Fernàndez, Albert
Aige Cortasa, Abdelilah Sahtout, Albert Do-
mingo Mata, Manel Planes Manteca, Marc
Méndez Riart, José Antonio Robles Soria.
L’equip que ha assolit el Campionat està
composat per:
Entrenador: Jordi Farré Torra i delegada
d’equip: Charo Ronda.
Jugadors: Àlex Ubiergo Llena, Unai López
Cabezas, Aleix Gabaldon Ronda, Pau Farré
Armengol, Cesc Torrades Abad, Joan He-
rrera Pallisé, Daniel Gotseu, Marcos Florin
Ardelean.
L’equip Mini M Cal Marxant
Vallfogona Cep ha quedat
CAMPIÓ del Campionat Territorial
de Lleida de Nivell C, en la Final
a 4 disputada a Vallfogona (com
a campions del nostre grup de la
2a Fase de la Lliga) el 4 de juny
de 2022
L’equip Infantil F Esports Montsec
Cep Vallfogona han quedat
CAMPIONES del Campionat
Territorial de Lleida de Nivell C
Entrenadora: Ivet Blanch Riasol i delega-
da d’equip Alba Babot Alós.
Jugadores: Laura Piqué Baldomà, Maria
Martí Serret, Ariadna Piqué Gòdia, Au-
rembiaix Vidal Garrido, Magatte Kouta,
Laia Castellana Galitó, Ruth Garrido Roca,
Mar Segarra Riasol, Iona López Cucó,
Jana Castañeda Ricart, Júlia Bellart Sega-
rra, Carla Pacheco Hernàndez.
L’equipSèniorFRúbiesAbatCep
Vallfogonahemdisputatel
CampionatdeCatalunyade3a
Catalana,quedant2nesdelgrup6b.
Entrenador: David Segarra Solsona i delet
d’equip Cinto Babot Oliva. Jugadores: Alba
Pons Feliu, Mireia Rúbies Abat, Sara Escolà
Folguera, Anna Escolà Folguera, Laia Miquel
Rosell, Mercè Mateos Jovells, Rosa Mateos
Jovells, Anna Mòdol Calero, Anna Real Ca-
sals, Laia Garrfé Gómes, Ariadna Tella Vila,
Eugènia Piqué Munté, Montse Boixadera
Bosch, Maria Planes Manteca, Mireia Age-
let Bonet, Júlia Pelegrí Falero, Ivet Blanch
Riasol, Alba Babot Alós.
L’equip Premini Mx Coca i Teca
Cep Vallfogona hem competit la
present temporada en el
Campionat Territorial de Lleida
Entrenadora: Alba Babot Alós i delegat
d’equip Joan Alías Cirera.
Jugadores: Carla Camacho Piqué, Giula Ma-
ria Ariton, Alba Oms Duaigües, Mireia Se-
rret Mascarilla, Arlet Cortés Ayma, Eduard
Gabriel Mihalcea, Carla Segarra Riasol, Vin-
yet Coma Sànchez, Martina Serret Masca-
rilla.

24
· N93
L’onze de setembre, la diada de 2022,
l’ajuntament va organitzar una sortida
guiada al sots de Vallfogona per descobrir
el circuit peatonal que s’ha habilitat i així
poder gaudir dels arranjaments i troballes
que s’han fet en aquets espai, en el marc
del projecte JOVA organitzat pel Consell
Comarcal de la Noguera.
El projecte Jova consisteix en oferir la
possibilitat als joves de realitzar activitats
de voluntariat durant l’estiu al servei del
poble. Els serveis a prestar depenen de
cadascun dels Ajuntaments participants en
el projecte.
Lavisitaquevacomptarambl’assistència
de una quarantena de persones, amb força
nenes i nens, va tenir un caràcter lúdic i
participatiu.Entretotsvamanardesgranant
records, documentació i vivències que
ens van ajudar a valorar la importància
històrica d’aquest indret i sobre tot el
potencial mediambiental que té per a tots
els vallfogonins i vallfogonines.
Visita Sots
a Vallfogona
per Arnau Galitó i
Mercè Plens
Vam començar a caminar, tot
fent una breu introducció sobre
el bosc de ribera, i ja es va encetar
la col·laboració dels participants
que explicaven experiències
personals sobre els sots.
El relat dels records dels més
grans va deixar bocabadats els
més joves, a mitjans del segle
passatelscapsdesetmanad’estiu
el riu de Vallfogona es convertia
en la platja de l’Urgell, des de
Bellvís, Linyola, Poal... arribaven
els tractors i les carrosses plens
de jovent disposats a passar un
dia d’oci banyant-se, pescant i fen
un bon àpat a l’aire lliure. Hi havia
tant d’ambient que, tal i com ens
explica el Joan Prats, fins i tot el
seu pare el Joanet de cal Farré,
volia obrir un xiringuito per a que
els banyistes poguessin gaudir
d’un refresc o un aperitiu.

25
N93 ·
Mentre anàvem xerrant ens vam plantar davant de la cabana
del pescador, situada al naixement de la sèquia de Térmens. Sor-
prèn els carreus de pedra ben tallats i disposats regularment for-
mant un mur, el sostre que devia de ser de fusta ha desaparegut.
Pel tipus de construcció podria correspondre al segle XVIII, data
en que es va fer la nova peixera després d’una forta riuada al riu
Segre.
El barquer podia entrar dins la cabana amb la barca, que era
semblant als petits llaüts que encara es poden veure avui al riu
Ebre. Quan era temporada de pesca el pescador es dirigia amb
la barca cap a la peixera i allí tirava la xarxa un cop i un altre fins
recollir una gran quantitat de peixos.
El Jaume Sol encara recorda “lo mustatxos” que pujava
pel carrer Major cridant: DONES: PEIX FRESC DE RIU!!!
I que va passar? doncs que al
1965 és va inaugurar la Paperera de
Balaguer, La Inpacsa, llavors no hi ha-
via cap reglamentació per protegir la
natura i es van abocar diàriament mi-
lers de litres d’aigües contaminades,
que van matar tots els peixos i tota la
flora aquàtica i, per si fos poc, baixa-
va una bromera de més d’un metre
que surava damunt de l’aigua des-
prenent una pudor impressionant.
Van desaparèixer els banyistes, els
pescadors... i el riu va passar a ser un
lloc desagradable i oblidat.
No n’hi va haver prou amb això
que al 1985 es va instal·lar a la zona
una empresa àrids que va malmetre
una part important dels sots, amb
basses de decantació que ho van en-
fangar tot.
Finalment es va obrir una triperia
que va embrutar l’aigua cristal·lina de
les fonts que hi havia a la baixada del
sot. Els més grans recordàvem per-
fectament haver anat a buscar aigua
al riu per beure ja que la del poble,
en ser clorada, no agradava tant.
Poc a poc ens vam endinsar en la
ruta circular. Abans que res cal expli-
car que les obres arquitectòniques
més importants del riu es van dur
a terme a l’Edat Mitjana i Moderna
i van lligades a la construcció de la
Sèquia vella de Térmens, realitzada
segurament en l’època andalusina i
en funcionament fins el segle passat.
La Comunitat de regants de Térmens
va construir una peixera al riu, amb
grans carreus de pedra, per agafar
l’aigua del Segre i desviarla cap a la
sèquia que travessava els sots (enca-
ra es veuen les restes) i anava per un
túnel subterrani fins vora Térmens on
es distribuïa pel diferents ramals de
rec i assortia el molí de la vila.1
La cabana del pescador

26
· N93
Deixem la caseta de pescador i anem cap els passos i pontets que
s’han fet amb el projecte Jova, la verdor dels arbres i l’aigua creen un
microclima molt agradable i uns racons de gran bellesa, així en una to-
lla descobrim crancs i els nens encantats de la vida, són del país? Són
americans?
I caminant i saltant rierolets arribem a la Peixera, aquí la sorpresa
se l’ha van emportar els més grans, miraven les pedres, les escales...
tot sec!!! no se’n sabien avenir, com pot ser? si això era un lloc ple d’ai-
gua, amb una piscina natural enorme, on et podies banyar i fins i tot
tirar-te de cap des d’ unes roques; on és l’aigua? on és el riu? El riu s’ha
desplaçat cap a la banda de Balaguer i tot el que havia estat una zona
aquàtica s’ha convertit en bosc de ribera.
Com hem dit les peixeres van ser construïdes per bastir d’aigua la
Sèquia Vella de Térmens esmentada ja a inicis del segle XIII. La prime-
ra peixera és va construir al límit del terme entre Vallfogona i Térmens
L’any 1763 i per causa d’una riuada que s’havia endut la resclosa, el
comú de Térmens v a demanar permís, per fer la peixera «més amunt »,
tot recordant que la captació d’aigües al terme de Vallfogona havia estat
pràctica habitual des de temps remots.2
Sabem que una nova riuada durant la primavera de 1771, es va en-
dur la sèquia vella, i els de Térmens es veieren obligats a obrir-ne una de
nova, els diners que van pagar als canonges(25 lliures) es destinaren a la
construcció de l’església de Vallfogona.3
També es constaten diferents conflictes. El 1834 el comanadorii de
Térmens denuncia que els pagesos de Vallfogona havien plantat arbres
al caixer de la sèquia i anul·lat el pas de carro per transportar les pedres
per refer la peixera. Els de Vallfogona digueren que els de Térmens ha-
vien anat engrandint la sèquia talment com si es tractés de la sèquia
major de Lleida i que, amb el temps, s’apoderarien de tot el sot.4
Coses
que passen entre pobles veïns!
La peixera

27
N93 ·
1 TORRENT, Raúl. Història de Vallfogona
de Balaguer. Dels orígens al repoblament.
Vallfogona de Balaguer, 2016, p. 203
2 TORRENT, Raúl. 2016, p. 204
3 TORRENT, Raúl. 2016, p.294
4 TORRENT, Raúl,.2016, p.434
5 TORRENT, Raúl,.2016,p. 406-414
6 TORRENT, Raúl,.2016,p. 409
I asseguts a les escales de formigó de la Peixera recordem la última
gran obra que tingué com a protagonista el riu de Vallfogona es tracta del
molï del Pubill,5
avui oblidat per tothom.
Al maig de 1814, Gaietà Puig Bosch, anomenat “lo pubill del Talladell”,
sol·licitava al capítol que li establís a cens un terreny per construir-hi un
molídefarinaielcanalcorresponent,advertintqueambl’aiguasobrantes
podria regar part del terme. Els canonges li concediren 3 jornals de terra
a la costa del sot, tocant a la peixera de Térmens, per fabricar-hi un molí
amb sèquia, bassa i hort, pagant una entrada de 50 duros de plata i un
cens anual de 15 lliures.
Com era de suposar als de Balaguer i als de Térmens no els va fer cap
gràcia i van denunciar Gaietà i li van fer parar les obres, després de molts
estira i arronsa, finalment el 5 de juliol de 1817 es reprenien les obres,
però les topades i malifetes van ser freqüents.
El molí del Pubill
El mes de setembre de 1825 Gas-
par Armenter, àlies “culet de caragol”,
veí de Balaguer, un tal Pau de la Car-
bona, resident a Vallfogona, i un tercer
de qui s’ignorava el nom– anaven tan-
cant,perencàrrecdelmolinerdeGaie-
tà Puig, els ullals de la sèquia del Molí
del Comte de Balaguer, més aviat de
l’hora i anaven amb una esporgadora i
una escopeta per intimidar el guarda.6
No s’ha pogut esbrinar com va acabar
la història!
Quin benefici en van treure la gent
de Vallfogona del molí? D’entrada,
la comoditat de disposar d’un molí a
prop de casa. D’altra banda, amb la
construcció de la nova sèquia, podien
obtenir més aigua pels horts i finques
del sot, que es van convertir en terren-
ys de regadiu.
I tranquil·lament vam acabar de fer
la ruta gaudint dels arbres, de l’aigua,
dels joncs, de les mores...i sobre tot
d’una agradable conversa compartida.

28
· N93
Acte i ple per la
jubilació de
l’Antonieta
Pons Torrades,
que ha estat a
l’Ajuntament del
poble des de
l’octubre de 1979
fins al juny de 2022
L’Antonieta ha ocupat un lloc importantíssim en el desenvolupament
I creixement del municipi de Vallfogona de Balaguer. Ha acompanyat
sempre a tots aquells que han passat pel seu costat, ajudant-los I acon-
sellant-los en tot el necessari.
Aquest any inicies una nova etapa a la teva vida, una etapa fora de les
oficines de l’ajuntament, una etapa per dedicar tot el teu temps a tu i
als teus, una etapa que ben segur vindrà plena de novetats i sorpreses.
Antonieta, de part de totes les persones que hem treballat al teu vol-
tant. Gràcies per treballar pel poble durant tants i tants anys. Moltíssi-
mes gràcies per la teva feina, per la teva dedicació i passió.
per Ajuntament

29
N93 ·
per Clubexvall
Després d’uns mesos de confi-
naments i restriccions, a partir
del setembre del 2021 CLU-
BEXVALL, ha tornat a repren-
dre les seves sortides.
Amb la il·lusió d’apropar-nos
a llocs de les nostres comar-
ques, tant desconeguts com
sorprenents, i on sempre surt
el comentari de “que a prop
tenim paisatges fantàstics i
que poc els coneixem”.
Durant el 2021, hem anat a
GERRI DE LA SAL, visitant el
Monestir de Santa Maria i el
Museu de la Sal.
Al PARC NATURAL DELS VOL-
CANS DE LA GARROTXA: El
Croscat, el volcà de Santa Mar-
garida i la Fageda d’en Jordà.
Visita acompanyada pels guies
del Parc, que ens van explicar
totes les curiositats d’aquesta
zona. La Fageda d’en Jordà,
magnífica amb colors de tar-
dor.
També a CORÇÀ I MILLÀ , A
LA VALL D’AGER. Vistes des de
Millà, sobre l’embassament de
Canelles. I des de Corçà al Cas-
tell de Sant Llorenç.
Tornem
amb força
Hem començat el 2022, amb pujada
i visita guiada al CASTELL DE MUR I
COL·LEGIATA DE SANTA MARIA.
LA VALL DE LORD, al Solsonès, agra-
int la pluja. Hem descobert L’ERMI-
TA I CASTELL D’ORONERS, als peus
de l’embassament de Camarasa, i
hem gaudit dels boscos de POBLET,
i del Santuari de LA FONTCALDA,
prop de Gandesa.
Sortim a la VALL DE NÚRIA el 9 i 10
de Juliol, amb pujada al Puigmal in-
closa.
I a la tardor ens quedarà per visitar
el 23 d’octubre el VALLE DE PINETA
(Zona Ordesa). Anirem el 13 de No-
vembre a SANT MAMET (Alòs de
Balaguer i Santa Maria de Meià), i
el 11 de desembre a la zona de LLI-
MIANA i Castell de Sant Gervàs (Pa-
llars Jussà).
Us animem a participar de les nos-
tres sortides. Podeu demanar infor-
mació al nostre mail clubexvall@
gmail.com.
També estem a Facebook i més re-
centment a Instagram.
Vistes des del Puig de Millà
Castell de Sant Llorenç
Boscos de Poblet
Vistes de la Vall de Lord
La Fontcalda
La fageda d’en Jordà

30
· N93
Mascarpone és un formatge crema italià
molt popular, originari de les regions de
Piemont i Llombardia, molt emprat en
l’elaboració de plats i postres.
Mascarpone
És interessant saber unes nocions
bàsiques dels productes que tenim al
nostre abast emprats per l’elaboració
dels nostres àpats, tant de diari com
de festa, per a dolç i també per a salat.
Es te constància de la seva existència en els
anys 1500-1600, i ja era conegut a les princi-
pals ciutats europees. El seu nom prové de la
paraula Mascherpa, que significa ricotta (re-
quesón).
Aquest formatge amb textura cremosa, man-
tegosa, suau i compacta, sembla una crema
batuda, de gust suau que pot ser dolç, salat o
be lleugerament àcid. De color blanc trencat,
té un aroma làctic.
El procés d’elaboració és semblant a la del io-
gurt, és la transformació de la crema de llet
amb àcid cítric utilitzat per la coagulació. Al
tractar-se d’una crema fresca concentrada
amb un 60-70% de matèria grassa, ha de con-
sumir-se fresc i per tant la caducitat és curta,
com a màxim dues setmanes.
Originalment, el formatge mascarpone es
produeix només durant els mesos d’hivern.
Pot formar part de salses per a pasta, també
pot espessir diferents elaboracions com ara
sopes, risotto...
Pot substituir perfectament la mantega, i
a més te menys greix que aquesta. És més,
conegut per formar part de l’elaboració de
postres com el tiramisú, també en gelats i
glacejats.
Porta calci i moltes vitamines, per tant enfor-
teix el ossos i també les dents. Font de pro-
teïna, també de greix (greixos saturats); per
tant, abusar-ne por ser perjudicial pel sistema
circulatori i cardiovascular, cal consumir-lo
ocasionalment.
Si el volguéssim substituir podríem fer una ba-
rreja de formatge crema i crema de llet batu-
da, tindríem una textura similar al mascarpo-
ne. El ricotta també és molt similar a causa de
la seva textura suau, encara que no és cremós.
Ara bé, se li podria afegir una mica de nata ba-
tuda per aconseguir aquesta cremositat.
Descripció
Història
Propietats
Característiques

31
N93 ·
Postres de formatge
mascarpone amb
crema de llimona i
menta
Ingredients per a 4 persones:
150gr.delletcondensada
1iogurtgrecnatural
Ratlladurad’1llimona
100cc.desucdellimona
200gr.deformatgemascarpone
6-8fullesdementa
12gerds
En un recipient poseu tots els
ingredients menys els gerds i tri-
tureu-ho tot fins que quedi una
massa fina.
Deixeu-ho a la nevera almenys un
parell d’hores.
Proveu-ho per si està al vostre
gust.
En cas contrari, afegiu-hi una mica
de suc de llimona o llet condensa-
da i barregeu-ho bé.
Serviu en gots individuals i ador-
neu amb gerds, menta i una mica
de ratlladura de llimona
Trufesde
mascarpone,
xocolatablanca
icacau
Ingredients per a unes
25-30 unitats:
125 gr. de xocolata blanca
200 gr. de mascarpone
1 c/c de cafè instantani
5 neules (uns 30 gr.)
2-3 c/s de cacau pur en pols
Piqueu les neules molt petites.
Trossegeu la xocolata blanca i fo-
neu-la al microones a intervals
curts de temps, remeneu.
En un recipient poseu el mascar-
pone, el cafè instantani, la xocolata
fosa i bateu-ho amb unes varetes.
Afegiu-hi les neules i barregeu-ho
bé.
Guardeu-ho a la nevera tapat amb
film unes 4 hores perquè se solidi-
fiqui.
Feu boles petites, arrebosseu-les
amb cacau pur i guardeu-les a la
nevera fins al moment de servir
(c/s = cullerada sopera)
Pastísdeformatge
ambmaduixes
silvestresinabius
(senseforn)
Pastísdeformatge
ambmaduixes
silvestresinabius
(senseforn)
Ingredients per a 4-5 persones:
- Per la base:
100 gr. de galetes tipus Maria
50 gr. de mantega
- Per la crema:
250 gr. de formatge blanc d’untar
125 gr. de formatge mascarpone
40 gr. de sucre llustre
Ratlladura de llimona
1 fulla o 2 gr. de gelatina
2 c/s de llet
- Per la cobertura:
50-100 gr. de nabius
50-100 gr. de maduixes silvestres
4 c/s rases de sucre
Tritureu les galetes bé en un robot o
manualment.Foneulamantegaalmi-
croones i barregeu-la amb les galetes.
Esteneu-ho sobre un motlle o dos, els
quals han d’estar folrats amb paper
sulfuritzat o amb film, perquè el des-
emmotllament sigui més fàcil. Com-
pacteu bé amb el dors d’una cullera.
Reserveu a la nevera una mitja hora.
Poseu a hidratar uns 5 minuts la gela-
tina amb una mica d’aigua. Afegiu-la
ben escorreguda a un parell de culle-
radesdelletcalentairemeneu-hofins
que es desfaci.
En un bol, barregeu les dues classes
de formatge, el sucre i la ratlladura de
llimona, incorporeu-hi la gelatina dis-
solta a la llet i aboqueu-ho tot a sobre
de la base de galeta, que quedi ben
repartit.
Guardeu a la nevera unes 5-6 hores o
tota una nit, perquè es compacti.
Per a la cobertura barregeu els nabius
amb la meitat del sucre, coeu-ho uns
3-4 minuts remenant de tant en tant.
Deixeu-ho refredar. Repetiu el mateix
procés amb les maduixes.
Desemmotlleu els pastissos i co-
briu-los amb les maduixes i els nabius.

32
· N93
Per a 4 persones:
600 gr. de carn
de bonítol fresca
1 llima
1 menat d’anet
Caviar de truita o salmó
Confitura Lemmon curd
Sal gruixuda
Pebre negre acabat de moldre
Oli d’oliva verge extra
Opcional:
Mostassa de cassis
Salicòrnia fresca i brots
Ingredients: Elaboracions: Emplatat:
Innovació
als fogons
Tàrtar de bonítol
amb crema de pèsols i
lemmon curd
Netegem de vetes el bonítol i el piquem amb
un ganivet ben afilat a daus molt petits, el fi-
quem en un bol i hi afegim un polsim al gust de
sal gruixuda, ho removem bé amb l’ajuda d’una
cullera, hi fiquem el suc d’una llima sense la
part central del cítric. (És important no utilitzar
elcentredetotselscítrics,jaqueaportennotes
amargues).
Remenembéialeshoreshi afegiml’anetpicatfi
amb el ganivet, un petit raig d’oli, el pebre i una
mica de caviar.
Remenem i ho deixem reposar uns 5 minuts
abans de menjar, perquè l’acidesa de la llima
ens cogui el bonítol amb els seus àcids cítrics.
El bonítol és una de les
varietats típiques de
la Mediterrània, amb
una carn molt gustosa.
Es comercialitza fresc,
salat, fumat o en
conserves, però per fer
aquests plat el
comprarem fresc.
És un plat molt senzill
de fer i, com a
acompanyament, una
mica de crema de
pèsols o espàrrecs. Així
se’ns farà molt mes fàcil
de menjar, ja que ens
aportarà cremositat i
lleugeresa al plat.
Emplatem amb l’ajuda d’un
motlle al centre del plat, des-
emmotllem i fiquem una peti-
ta quenelle de confitura Lem-
mon curd i una altra de caviar.
Al costat del tàrtar, unes línies
amb la crema de pèsols.
Opcionalment, unes puntes
de mostassa i uns brots d’her-
bes per refrescar.
Salut, creativitat i bons ali-
ments.

33
N93 ·
Elracódel’enòleg
perEnricMillàNovau
Desprès de la pandèmia tornem a poder
gaudir de la nostra revista “El Xop”, per
aquests motiu crec que es un bon moment
per a les bombolles, així ens endinsarem
amb la D.O Corpinnat.
El primer que diria que la D.O Corpinnat
és que parlem de vins escumosos d’altíssima
qualitat, són un grup de bodegues que van
decidir sortir de la D.O Cava, per poder
dignificar més els seus escumosos. Entre
els paràmetres principals que destaquen
d’aquests escumosos és que es fan a partir
de raïm 100% ecològic collit a mà i vinificat
íntegrament a la propietat. Per un altre
costat, les llargues criances fan que sigui
un producte excel·lent, només poden sortir
al mercat amb un mínim de 18 mesos de
criança, molts d’ells són de 30 o 60 mesos
i només s’utilitzen les varietats típiques del
Penedès.
Actualment, aquesta D.O compta amb
11 cellers, entre els més coneguts podem
trobar:
Gramona, Llopart, Recadero, Pardas...
L’espai de què disposem no ens arriba per
poder parlar de tots, per això farem quatre
pinzellades del celler Gramona, que treballa
les seves terres ininterrompudament des
de mitjans del segle XIX. Una família de
tradició vitivinícola, ubicada a Sant Sadurní
d’Anoia, que durant anys ha elaborat vins
i escumosos amb respecte i passió per la
terra, i amb un segell de qualitat propi.
Avui, la cinquena generació de la família ha
perfeccionat l’habilitat de transformar els seus
vins en grans escumosos mantenint processos
artesanals:tapdesuronaturalduranteltemps
decriança,pupitrespelremogutidegollament
manual. Són fidels a una filosofia sostenible i
respectuosa amb l’entorn, i per això recorren
a l’agricultura i vinificació biodinàmiques en el
cultiu de les seves vinyes i en l’elaboració dels
seus vins i escumosos.
Per recomanar-ne un, seria el Celler Batlle
Brut finca Font de Jui, elaborat amb 65%
Xarel·lo i 35% Macabeu, amb una criança
en rima de més de 110 mesos. El seu El licor
d’expedició prové de la solera familiar amb
més de 100 anys d’edat. Estem parlant d’un
dels millors espumosos catalans del mercat.
En vista, té un color groc palla amb reflexes
daurats brillants. En nas, és intens i complex
amb notes de fruita blanca madura: préssecs,
poma golden, codonyat. En boca, l’entrada és
poderosa i amb matisos enormes. Equilibri
entre maduresa i frescor. Bombolla fina,
fundent, cremosa, que dóna una sensació de
plenitud, una carícia al paladar. Expressiva via
retronasal, que confirma els records de fruita
i de la llarga criança. Subtil final de records
minerals.
Aquest escumós farà gaudir de totes les
delícies dels grans àpats.

34
· N93
Dolors
músculars en
infants i
adolescents
Salut
per Rosa Abad Badia
El dolor musculoesquelètic és
una de les causes que moltes
persones pateixin incapacita-
ció alguna,o diverses,vegades
al llarg de la seva vida. La pre-
valença del dolor musculoes-
quelètic durant l’adolescència
és elevat, pot provocar absen-
tisme escolar i interferències
en les activitats socials i espor-
tives.
Durant molt de temps hem
cregut que el pes de la motxi-
lla escolar augmentava el risc
de patir mal d’esquena, així
com també es pensava que les
males postures influenciaven
en aquesta dolència; malgrat
tot, s’han realitzat estudis i no
hi ha evidència científica que
ho relacioni directament amb
el mal d’esquena. L’evidència
científica diu que hi ha altres
factors que influencien molt
més en el dolor musculoes-
quelètic en infants i adoles-
cents, cosa que, també es pot
extrapolar als adults: el seden-
tarisme i els mals hàbits.
Molts nens i adolescents es
passen molta estona asseguts
davant les pantalles (mòbil,
tauleta, ordinador, TV…), a
més de les hores a l’escola i
les que estan fent deures o
estudiant a casa amb unes
postures mantingudes i sense
moviment.
Si fem poca activitat física,
si gairebé no ens movem, la
nostra musculatura NO està
preparada per carregar pe-
sos, per tant la motxilla pot
ocasionar dolor o molèsties.
Aquestes són provocades
per una manca de to muscu-
lar, no pas pel pes d’aquesta.
Hem de tenir en compte que
el dolor és un mecanisme de
defensa que té l’organisme
per protegir-nos, per dir-nos
que alguna cosa no va bé i
que hem de fer algun canvi.
A més del dolor, quan hi ha
una falta de condició física,
la sensació de fatiga és bas-
tant comú, així com el dolor
i la rigidesa, les quals són res-
postes normals i freqüents de
l’organisme davant una situa-
ció perllongada d’inactivitat.
La pràctica regular d’exercici
físic fa que el cos toleri cada
vegada millor les demandes
físiques; com més en forma
estiguem, menys probabi-
litats de fatigar-nos, menys
probabilitats de tenir rigidesa
i menys probabilitats de tenir
dolor. Si, malgrat realitzar ac-
tivitat física hi ha molèsties,
no dubteu en consultar el
professional especialitzat en
aquest àmbit, consulteu un/a
Fisioterapeuta.
1.Moure’s és molt important: cal realitzar
activitat física diàriament, sigui fent un es-
port concret, sigui jugant, córrer, caminar…
2.Fins als 17 anys, els músculs necessiten
1h al dia d’activitat física per créixer més
forts, per tant és important que els nens i
nenes facin exercici diàriament, principal-
ment activitats aeròbiques d’intensitat mo-
derada i vigorosa.
3.Cal educar-los en la necessitat de tren-
car el comportament sedentari perllongat:
hem d’evitar estar moltes hores quiets. Si
no hi tenim cap més remei, fem pauses per
moure’ns de tant en tant.
4.La son, dormir bé i el temps necessari
(8-9h) és un element indispensable per la
recuperació de l’organisme.
5. Una alimentació sana també ens aju-
darà: evitem el consum de sucres i produc-
tes processats, i augmentem el consum de
fruita, verdura, carn de qualitat i peix…
6.Reduïm l’ús de les pantalles, ja que afa-
voreixen el sedentarisme i ens interessa tot
el contrari: MOU-TE PER LA TEVA SALUT!!!
I per acabar:
RECORDA QUE EL TEU COS ÉS LA
CASA ON HAS DE VIURE TOTA LA
VIDA, CUIDA’L!!!
Consells per a prevenir
dolors musculars:

35
N93 ·
Si tienes que saludar
No lo hagas con los codos
Ni tampoco con el c…
Pones la mano en el corazón
Y te sentirás seguro
A los latidos del corazón
El virus se va alejando
Y así no contagiarás
Aquel que estás saludando
Se acabaron los abrazos
Ya se acabó el besuqueo
Ni a los seres vivos más queridos,
Si no lo veo no lo creo
Cada día protocolos
Ya la gente está cansada
De ver una y otra vez
Que no sirven para nada
Siempre nos toca a los mismos
Aguantar el chaparrón
Mientras que algunos se llenan
Los pobres al paredón
En algunas consultorías
Te miran con mal aspecto
Como si uno fuera culpable
De lo que está sucediendo
Poesia
per Francisco Alías
Maldito
virus
Ya se han muerto muchos viejos
Y otros están moribundos
Algunos tendrán la culpa
De lo que pasa en el mundo
De rencillas y de odio
El mundo está desbordado
Es como una maldición
Que el Señor nos ha mandado
La madre naturaleza
Siempre está advirtiendo
De que seamos conscientes
De lo que está sucediendo
Maldito, maldito virus
La ruina del mundo entero
Dios nos manda este castigo
¿Es que nos lo merecemos?
Cuando escribo una poesía
Pienso en aquellos momentos
Si no les gusta, los enfado
Si les gusta, los contento
Vallfogona,
18 de setembre de 2020

36
· N93
Cartes a la
directora
per Junta de l’AFA de
l’Escola Salvador Espriu
Casald’Estiu:agraïmentperferpossiblelaconciliació
delesfamíliesdeVallfogonadurant15anys
Després de 15 anys organitzant el Casal d’Estiu del nostre municipi, així com els
casalets de Nadal i Setmana Santa des de fa uns quants anys, enguany la Cristina
Rúbies clou una etapa en la seva carrera professional. Aquest estiu ha organit-
zat la darrera edició del Casal d’Estiu, que ha estat tot un èxit tant pel nombre
de participants com pel fet que s’hagin pogut recuperar al 100% les dinàmiques
pre-pandèmia.
Des de la Junta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Salvador
Espriu volem agrair a la Cristina i a l’equip de monitors que l’ha acompanyat al
llarg d’aquests 15 anys la tasca realitzada, que ha fet possible l’èxit de l’activitat
mitjançant aquesta carta:
“Volíem escriure aquestes línies per agrair a la directora del Casal d’Estiu de Vall-
fogona, Cristina Rúbies, i a l’equip de joves monitors i monitores la tasca que han
fet des de l’inici fins a la fi, amb empenta i il·lusió per aconseguir que les diverses
edicions del Casal del nostre poble fos tot un èxit i tingués tanta continuïtat en el
temps. El nivell de professionalitat, de treball en equip, de cohesió, de tasca edu-
cativa… han estat constants al llarg de tot aquest temps! El resultat, tant a nivell
educatiu com organitzatiu, ha estat d’una gran qualitat sense deixar mai de millo-
rar i avançar, tot adaptant-se a les necessitats de cada moment.
Facilitar la conciliació laboral i familiar és un dels objectius que perseguim des de
l’AFA de l’escola, també durant les vacances d’estiu. Fins ara, la Cristina i el seu
equip ens ho han fet fàcil organitzant una proposta de lleure educatiu de qualitat
a preus molt competitius. Mai us podrem agrair prou la feina feta.
Heu estat un gran equip, per tot això, aprofitem aquest moment per felicitar-vos i
desitjar-vos molta sort i encerts en la nova etapa que enceteu!”
per Teresina Torrades
Reflexions
-Utilitzem el temps que ens sobra per adquirir la sa-
viesa que ens manca.
-No hi ha millor mestre que el dolor, ni millor escola
que la vida.
-En poques aspiracions, mai no son grans les realit-
zacions.
-Cap camí pla no porta al cim.
-El que aprens en cada fracàs, t’ajuda a donar el se-
güent pas.
-Entre el voler i el poder hi ha un camí per fer.
-Aprèn dels teus errors i no en cometràs altres de ma-
jors.
-Qui escull un bon camí, millora el seu destí.
-La suma de petites coses, sempre dona grans resul-
tats.
-La vida és la única escola on no es pot repetir curs.
-El temps és la gran medicina de l’ànima i la gran
malaltia del cos.
-Els amics de veritat, són com els estels, que no es
veuen, però hi son.
-El riure allarga la vida.
Les millors decisions a vegades es prenen en les grans
crisis. Aprofita aquesta oportunitat per a créixer més.
I, recordant a la gran
TERESA DE CALCUTA:
“La vida és:
una oportunitat, aprofita-la
bellesa, admira-la
un somni, fes-lo realitat
un deure, compleix-lo
un joc, juga-hi
un repte, afronta’l
riquesa, conserva-la
amor, frueix-ne
un misteri, desxifra’l
tristesa, supera-la
un himne, canta’l”
Amb els millors desitjos de
salut per a tots.
Desembre 2020
Reculldepetitspensamentsentempsdeconfinament

37
N93 ·
Arxiu
fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
L’escola

38
· N93
Per
perdre
el temps
per Oscar Hernando
Taula del rellotge
Sudoku
Lletres: G H I J K L M N O
Cada columna de dalt es soluciona amb la columna de baix, hi ha columnes ja
fetes, col·loca cada lletra de les columnes en el lloc correcte i descobriràs el que va
dir Averroes, un filòsof del segle XII.
Solucions
L
H
O
I
J
O
M
I
L
G
I
K
J
H
H
J
O
M
G
L
I
I
O
N
K
N
M
I
O
J
K
N
I
O
I
N
M
O
L
H
J
G
K
L’IGNORÀNCIA PORTA A LA POR, LA POR PORTA A L’ODI,
I L’ODI PORTA A LA VIOLÈNCIA, AQUESTA ÉS L’EQUACIÓ
L
K
G
H
O
J
I
N
M
J
O
H
M
I
N
L
K
G
M
I
N
L
G
K
O
J
H
H
J
O
N
M
G
K
L
I
I
G
L
K
J
O
M
H
N
K
N
M
I
H
L
G
O
J
G
L
K
J
N
M
H
I
O
O
H
J
G
K
I
N
M
L
N
M
I
O
L
H
J
G
K
Taula del rellotge: Sudoku:

AJUNTAMENT VALLFOGONA
Major, 29
Tel. 973 43 20 08
Fax 973 43 21 80
ajuntament@vallfogona.net
CONSULTORI MÈDIC VALLFOGONA
ATS PRACTICANT
Major, 1
Tel. 973 43 23 60
CONSULTORI MÈDIC LA RÀPITA
Pl. Santa Margarida, 5
Tel. 973 45 03 02
PROGRAMACIÓ VISITES
Https://citasalut.gencat.cat
902 111 444
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
Pl. Sant Miquel, 4
Tel. 973 43 22 14
LLAR D’INFANTS LA MAINADA
Escoles, 2 · Tel. 973 43 22 75
ESCOLA CAPACITACIÓ AGRÀRIA
Tel. 973 44 36 50
LLAR DE JUBILATS
Pl. Miquel Martí i Pol, s/n
Tel. 973 30 61 38
FARMÀCIA
Tel. 973 43 21 51
SALA DE VETLLA
Pl. Sant Miquel, 11
Tel. 973 43 20 08
PARRÒQUIA
Mn. Jordi Profitos Freixanet
Tel. 973 44 53 42
FUNERÀRIA TORNÉ
Tel. 973 43 22 84 - 606 85 68 18
FUNERÀRIA BORRÀS
Tel. 973 25 80 23 - 973 25 82 61
RÀDIO VALLFOGONA
Major, 29 · Tel. 973 43 22 68
SERVEIS ASSITÈNCIA SOCIAL
Dilluns, de 09:30 a 11:30h, també
amb cita prèvia al 973432008,
a l’Ajuntament de Vallfogona.
L’assistent actual es Ludi Hernández.

Granja
Fleca
C/
Major,
5
Vallfogona
de
Balaguer
Tels.
973
43
23
12
Granja
Fleca
Coca
i
Teca
Carrer
Major,
2
Telèfon
973
432037
VALLFOGONA
DE
BALAGUER
www.calfarre.com
www.fusteriajmsegura.es

El Xop novembre 2022.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to El Xop novembre 2022.pdf

Similar to El Xop novembre 2022.pdf (20)

More from Revista El Xop

More from Revista El Xop (14)

El Xop novembre 2022.pdf