Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Td fd9

  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Td fd9

  1. 1. En venda a:Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: PapereriaAbàs. ElTorricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria LesVoltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013CARTESCREUADES2TEMPS DE FRANJA digital 9Sumari2 Cartes dels lectors3 Editorial4 Matarranya7 Baix Cinca10 Tema del mes12 Llitera14 Cultura16 Aragó17 Galeria de personatges18 PP.CC19 ReportatgeEdita:C. Major 4, 44610 Calaceit.T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)Coordinació: Carles Terès i Isa Calafinfo@teresantolin.comGestió i administració: Cèlia BadetCap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsfranja@orange.esConsell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, José MiguelGràcia, M. D. Gimeno, Carles Sancho.El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla.La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot.PP.CC.: Hugo Sorolla.Fotografia:Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.Opinió:Esteve Betrià,Quim Gibert,Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús,Ramón Mur,Francesc Ricart,M.TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.comDisseny: Carles Terès BellèsDipòsit legal: TE-88/2000ISSN: 1695-7709Trobada de confrariesa la Canyada de BericEl que va començar com una concen-tració espontània i informal de tocadors detabal i bombo en algunes petites poblacionslimítrofs del Baix Aragó, s’ha convertit entota una trobada organitzada de confrariesde Setmana Santa que concorren al pobleamfitrió de cada any amb els seus bombosi tabals. Enguany el punt de reunió ha se-gut la Canyada de Beric, vila del BaixAra-gó que va rebre a centenars de personesd’Aiguaviva, Bellmunt, la Canyada, Cas-tellseràs, la Ginebrosa i Valmuel. Vall-de-roures va participar com a població convi-dada amb un grup únicament de dones.En la trobada d’estes set confraries deSetmana Santa del Baix Aragó es va uti-litzar com a únic idioma el castellà malgratque cinc d’estes poblacions –Aiguaviva,Bellmunt, la Canyada, la Ginebrosa i Vall-de-roures– la llengua materna dels seus ha-bitants és el català que, per desgràcia, mais’utilitza en cap dels actes socials, religio-sos o civils, encara que després siga la llen-gua més escoltada al carrer. En les con-centracions com les del dissabte a la Ca-nyada de Beric es podia haver utilitzat elsdos idiomes, encara que un fóra predomi-nant, si això haguera paregut oportú perpart dels organitzadors. Ni això. Un la-mentable costum que no per conegut dei-xa de ser denunciable com a deplorable.Ramon MurMagnífica entrevistaNo me’n puc estar de felicitar als autorsde l’entrevista publicada el passat mesd’abril al número 117 de Temps de Franja,pel seu magnífic treball.Amb un seguit de preguntes ben enfila-des i cronològicament ordenades, van fentsortir, de forma natural i emocionant, bo-cins de la infància i la vida personal de ladona entrevistada, la professora, fotògrafai activista cultural Sigrid Schmidt Von derTwer, que són alhora trossos vius de la his-tòria de l’Alemanya i la Europa de la Se-gona Guerra Mundial i la seua postguerra.Al mateix temps, el contacte d’aquestapedagoga i educadora social i de la seua fa-mília amb diferents cultures i llengües emfa replantejar els conceptes d’identitat,nació, cultura, etc., ben lluny dels estereo-tips unívocs, excloents o dogmàtics a l’ús.Enhorabona a tots tres.Marià ÁlvarezSuperar les fronteresAlguna cosa es mou per superar les fron-teres autonòmiques i unir els territoris veïns.La Ruta delsTres Reis,on col·laboren les po-blacionsd’Alcanyís,TortosaiMorella.ElCon-sellComarcaldelMatarranyatambéesvareu-nirfaunsdiesambelsrepresentantsdelsveïnsterritorisdelaTerraAltaid’ElsPorts.IlaMan-comunitat de laTaula de la Sénia.A les vilesdefronteralesbonesrelacionsdeveïnatgesónfonamentals per millorar el futur.Arnau TimonedaCartes dels lectorsA Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: tempsfranja@orange.esRecordem a tots els subscriptorsde Temps de Franjaque ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.orgper a rebre els pdfdels números digitalsSUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsfranja@orange.esImatge coberta: Josep Galan en acció.Foto: Arxiu IEBC
  2. 2. 3TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013EDITORIAL“No serem moguts”,era el nostrecrit en els anys seixanta i setanta delsegle passat,en plena lluita,ben de-sigual, contra el franquisme, en de-fensa de les llibertats, de la nostracultura i llengua. Ara ho tornem acridar en contra dels intents de des-virtuar la cultura i la llengua catalanade la Franja i per això ens pronun-ciem i ens manifestem. Enmig d’a-questes turbulències polítiques, devoluntat d’anorrear el caràcter de lacultura de les comarques de la Fran-ja, del seu bell catalanesc,heretat desde tants segles, nosaltres no ens po-dem apaivagar amb la lluita exter-na contra els poders que volen des-truir la cultura de tot el nostre po-ble; ens cal trobar-nos amb totesaquelles administracions públiques,amb totes les institucions,amb totesles persones que, de bona fe, treba-llen i volen treballar per aquesta nos-tra terra, de vegades, trista i dissor-tada, com ens deia Salvador Espriu,del que celebrem enguany el cen-tenari del seu naixement.Les associacions que conformenIniciativa Cultural de la Franja, hansigut ja des dels seus temps funda-cionals, fa mes de vint-i-cinc anys,com és el cas de l’Associació Cul-tural del Matarranya, lluitadoresen defensa de la cultura i la llenguacatalana, des de molt abans de l’a-provació de l’encara vigent Llei deLlengües d’Aragó,amb intervencióde molts dels nostres socis a les Co-missions parlamentàries, en emis-sions de ràdio i televisió, en mani-festos sempre en pro de la cultura ila llengua (Declaració de Mequi-nensa) i ara novament ens trobaranencapçalant aquesta lluita, acudin atotes les forces polítiques que, dinsde l’Aragó, estan en sintonia ambnosaltres en aquesta lluitaD’altra banda cal que estiguem encontacte amb els consells comarcalsi els ajuntaments,siguin del color po-lític que siguin,en la recerca de com-plicitats per la dignitat del nostrepaís i la seva llengua; de la mateixamanera cal multiplicar la relació i lesmateixes complicitats amb entitatsde l’àmbit lingüístic català, coml’Òmnium Cultural; amb les Dipu-tacions Provincials d’Aragó i lesseves entitats culturals, com El Ins-tituto de Estudios Altoaragoneses,el Instituto Fernando el Católico, elInstituto de Estudios Turolenses,amb especial reconeixement a en-titats centrades al Baix Aragó, comel CESBA. Cal intensificar la rela-ció contínua amb la Diputació deLleida i amb l’Institut d’EstudisIlerdencs;la Diputació Provincial deTarragona, tan propera per les Ter-res de l’Ebre.Ens cal relacionar-nosamb tots i per tot, en defensa de lacultura i la llengua catalana pròpiade la Franja però, sobretot, cal quearribem al poble, oferint-li totamena d’actuacions que el facin sen-tir-se ell mateix, conscient de laseva cultura i llengua.Hem de inun-dar a tots els pobles del seu propi és-ser de manera que el fort nucli cul-tural de tantes obres publicadesque han donat a conèixer la Franjaa tots els nivells culturals de totes lesterres de l’àmbit lingüístic català finsa tota l’estimada terra aragonesa,ar-ribi cada dia més, a totes les classespopulars. A aquesta voluntat d’i-EDITORIALTemps de turbulències,temps de treball i esperançaTaula redonasobre lesrelacionspassades ipresents entreels territorisde l’antigaCoronad’AragóJOSÉ MIGUEL GRÀCIAnundar de reconeixement i estimade la pròpia cultura hi contribueixenles classes de català per adults,els ta-llers de música, d’arts plàstiques, depoesia al carrer,les conferències so-bre la nostra cultura,història i pers-pectives de futur i així moltes d’al-tres que fan les associacions d’Ini-ciativa Cultural de la Franja,per ex-emple el Projecte Art i Manya, queha engegat l’Associació Culturaldel Matarranya i les múltiples ac-tuacions del Cinga Forum que fal’Institut d’Estudis Baix Cinca, en-tre altres.És per això que cal dir que,tot i ser temps de turbulències con-tra la nostra cultura i llengua, tam-bé és temps de treball a nivell de totainstitució i de poble a poble i per tantés també temps d’esperança.Any Salvador Espriu“Ell pensa el mateixdels teus. Parleuigual, amb paraulescontràries.”
  3. 3. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013MATARRANYA4El repte de Temps de Franja // Carles TerèsCada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle enterres aragoneses.Una revista de vint pàgines veu la llum.Unarevista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (ipreocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escritaen la llengua més demonitzada d’Aragó,la mateixa que,segonsles tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver que-dat relegada a un ús oral residual i domèstic.Mai escrit (ja heuvist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreriessón farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns vol-drien indigne. I, cada mes, un bell grapat de persones es pre-ocupen d’omplir de contingut aquests fulls.L’esforç és molt gran:n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que larevista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hitroben a faltar.Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors.Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’en-via l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que hanfet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a can-vi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada laseua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el quedurarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense re-mei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les pa-raules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulantmissatges.És el somni que en Josep Galan va fer realitat a basede lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats.Ara,passats gairebé vuit anys de la seva mort,Temps de Franja con-tinua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem deser capaços de seguir superant.(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriureaquesta glossa. Disculpeu el sermó.)L’ESMOLETL’Associació Cultural del Matar-ranya celebrà l’Assemblea Generalde socis el 21 de març a la seu del’entitat a Calaceit.En primer lloc elpresident,Josep Maria Baró,féu unbreu resum de les activitats de l’anypassat i presentà les programadesper a l’actual.També parlà de les re-lacions i les col·laboracions d’AS-CUMA amb les diferents adminis-tracions aragoneses i catalanes.Ma-ria Dolores Gimeno ens argumen-tà l’estat de les publicacions i els pro-jectes més propers. La col·lectivit-zació a Queretes, d’Encarna i Re-nato Simoni, que és l’obra que sor-tirà properament i que iniciarà lacol·lecció d’Història Aladre, es pre-veu que estarà acabada este estiu.Eltresorer, Hipòlit Solé, va fer un ba-lanç de la situació econòmica del’entitat, ben difícil en l’actual eta-pa de fortes retallades en cultura ique ens afecta de ple.En l’assembleai en el torn de paraules es debaterendiversos temes: una possible troba-da de pedra seca al Matarranya,unaaltra ja programada al setembre desaurins a la Portellada i la Freixne-da, la del Bisbat de Tortosa a Cala-ceit, la convocatòria literària de laLlibreria Serret a Vall-de-roures al’estiu, la lectura de poemes de JuliMicolau per Sant Jordi a Lledó,poesia a La Cava,la continuació delstallers d’Art i Manya...Al final de l’assemblea es presen-tà el col·lectiu Clarió, constituït re-centment, associació de mares i pa-res del Matarranya que es posicionencontra de la discriminació de la llen-gua catalana en els centres d’ense-nyament de la comarca. Vicent deMelchor, un dels principals promo-tors de l’entitat, ens va fer una xer-rada molt ben documentada sobrecom l’actual Llei de Llengües quepromou el govern d’Aragó del PP-PAR contradiu clarament l’Estatutd’Autonomia, la Constitució Espa-nyola, la Carta Europea de les Llen-gües Regionals i Minoritàries delConsell d’Europa i altres tractats iacords internacionals de l’ONU,l’U-NESCO, etc. en matèria lingüística.Una síntesi del seu parlament el po-deu trobar a la revista de Temps deFranja del novembre de l’any passaten quèVicent de Melchor escrivia so-bre este mateix tema –pàg. 5–.L’Assemblea General d’ASCUMA// CARLES SANCHOAssemblead’AscumaCÈLIA BADET
  4. 4. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013MATARRANYA5El dia 5 d’abril s’ha presentataquest llibre,obra de n’Artur Quin-tana, a l’auditori del Palau Ardid.L’autor va ser presentat pel presi-dent del CESBA, José Ignacio Mi-colau, entitat patrocinadora de l’ac-te, que d’entre les seves obres vadestacar-ne una Gramàtica catalana,encàrrec del Govern, així com tam-bé la col·laboració als reculls de li-teratura popular catalana de l’Ara-gó, Lo Molinar i Bllat colrat!.A con-tinuació l’editor Chusé Aragués deGara Edizions va parlar en nom seui dels altres editors (Institución Fer-nando el Católico y Prensas Uni-versitarias de Zaragoza) i indicàque amb El català de la Codonyeras’inaugurava l’obertura a la llenguacatalana de la col·lecció “Ainas”,onfins ara només s’havien publicattextos referits a l’aragonès.De la de-tallada exposició de l’autor volemressaltar la seua declaració que el ca-talà de la Codonyera continua essentara tan perseguit i discriminat –noté presència en cap acte oficial ni pa-raoficial i continua vetat a l’escola–com fa quaranta anys sota el fran-quisme.Val la pena observar,com vadir també n’Artur Quintana, que elseu llibre si bé pel nom va referit ex-pressament al català de la Codo-nyera, en la pràctica és una gramà-tica i un diccionari del català de Te-rol, parlat a les comarques del Ma-tarranya i del Baix Aragó. TomàsBosque i la seua reneboda, NatàliaZapater de sis anys d’edat, com abons rapsodes i cantors, van oferirun esplèndid recital de contes, can-çons, jocs, refranys, embarbussa-ments, tornaveus…, de la literaturapopular catalana de la Codonyera.L’acte es va cloure cantant artistesi públic la coneguda cançó codo-nyerana Roda la mola.Tant els edi-tors com l’autor preveuen que el lli-bre es presentarà a altres indrets del’Aragó, i no perden l’esperançaque algun dia no del tot llunyà es po-drà fer també a la Codonyera, talcom cal.Presentació de El Català de la Codonyera a Alcanyís// LLUÍS ROIGPresentacióde El catalàde laCodonyeraMANUEL HERREROTraductors de València // Vicent de MelchorVANITAS VANITATISLa portaveu del PP a les Corts, Sra. M.J. Ferrando ha afir-mat que una part de la normalització del català i l’aragonés cos-tarie uns 95 milions d’euros durant esta legislatura, cosa queha provocat el bloqueig de la institució per l’oposició. Els seuscàlculs no són explícits i no tenen l’aspecte de verdaders. Quantals traductors, adduiré el meu cas. En 1984 vaig obtindre la meuaprimera faena, al Gabinet de Correctors i Traductors de la Uni-versitat de València. El Gabinet el formàvem sis especialistesque cobràvem l’equivalent a uns 5.000 € bruts anuals.Tota laUniversitat estave formada unes 50.000 persones, com ara elshabitants de la Franja. El projecte ere “dinamitzar” l’ús escriti públic del català –no pas processar tots els textos generats peruna universitat, sinó els de major incidència pública (els ins-titucionals, impresos, indicadors, textos a petició de part,etc.). Els sis mos bastàvem per a tot. Jo em pregunto per quèno serie possible un equip similar per a tota la població de laFranja (i no la barbaritat que declara Ferrando, d’uns 700 tra-ductors).Pel que fa als indicadors públics, ningú ha dit que calga can-viar-los tots i de cop. De fet, s’haurie de fer de manera pro-gressiva, però resoluda: per exemple, en substituir els indica-dors envellits, i sempre en tots els implantats de nou. La Sra. Fer-rando tampoc distingix entre quina part del cost haurie d’as-sumir el Govern d’Aragó i quina correspondrie a les altres (qua-tre) Administracions. Siga com siga, sempre podria havermostrat una certa altura de miras. Però no.La Fira d’Antiguitats de la Freixneda// J.M. GRÀCIAAquest any s’han complert els 15 anys de la Fira d’Antiguitats, Arts i Oficis de lavila de la Freixneda.Les primeres hores del dia 30 de març no presagiaven pas un bon dia, però a migmatí s’esbandiren el núvols i guanyà el sol envoltat del blau del cel matarranyenc.A les paradetes hi havia de tot i per a tots els pressuposts. La sala d’exposició deJosep Maria Aragonès romangué oberta.Aquest any no hi havia paradeta d’ASCU-MA, potser per la previsió de mal temps.Vàrem saludar l’alcalde, Javier Adell, el president de la Comarca, Francisco Este-ve i altres autoritats, mentre feien una passejada per la Fira.Tot un èxit de públic.
  5. 5. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013MATARRANYA6Tombuctú // Juli MicolauL’ARGADELLÚltimament estan apareixent notícies a la premsa referint-se a les destrosses que els jihadistes fan a la república de Mali.Recordem que l’exèrcit francès és allà per a recuperar l’esta-bilitat d’eixe país actuant contra els grups rebels. En tot cas, vullparlar de la ciutat de Tombuctú que, des de l’any 1988, està a lallista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. I, con-cretament, vull parlar d’un arxiu en perill.Anem per pams. Elmes de febrer del 2000 va veure la llum un manifest de 31 in-tel·lectuals per a la salvació del Fons Kati, entre d’altres, el Pre-mi Nobel de Literatura José Saramago o el poeta José ÁngelValente,demanant la protecció i acabant amb la dispersió de do-cuments que reflexen 500 anys d’història. El 2003 acabaren laconstrucció de la Biblioteca Andalusí de Tombuctú-Fons Kati(considerat com el principal centre de documentació andalusífora de la Península Ibèrica) amb l’ajut del Ministeri de Culturaespanyol i la Junta d’Andalusia. Actualment, la bibliotecaguarda i custodia més de 3.000 volums i manuscrits. Documentsque parlen de l’Alcorà, qüestions jurídiques, història, farmàcia,medicina, àlgebra, poesia, gastronomia...No tenia gaires coneixements sobre el món àrab a casa nos-tra, només el poc que s’aprèn a l’escola, però els he pogut am-pliar al llarg dels últims anys amb obres com Al-Andalus. Es-tructura Antropológica de una Sociedad Islámica en Occidente.Col.Archivum, 51 de la Universidad de Granada, 1998, de l’his-panista francès Pierre Guichard, o L’islam a Catalunya (seglesVIII-XII). Col. Nissaga, 13, de Pere Balañà. R. Dalmau, Editor,1997, uns llibres que m’han valgut per a estudiar les moltíssimesinfluències musulmanes a les nostres comarques.I,sense cap dub-te, tant a nivell lèxic com toponímic, les connotacions del mónmorisc són prou evidents i enriquidores.Jornada de jocs tradicionals al Matarranya// CARLES SANCHOEl Departament de Patrimoni Cul-tural de la Comarca del Matarranyael 2009 va iniciar un ambiciós projectede recuperació i difusió dels jocstradicionals de la nostra comarca.Vacomençar amb la publicació d’unarxivador on s’anaven incorporant lesfitxes de diferents jocs populars. Elsdiversos colors indicaven les frangesd’edat a qui anaven dirigits El Con-sell Comarcal també va facilitar alscentres escolars materials per a lapràctica dels jocs tradicionals.Per posar en valor este interessantpatrimoni cultural immaterial que espretén recuperar i donar-lo a conèi-xer, se celebra a les viles de la co-marca unes jornades en què partici-pen totes les escoles del territori pera jugar i practicar els jocs tradicionals,alguns han estat ben a prop de desa-parèixer. Este curs la trobada s’ha feta la Freixneda el 26 de març coinci-dint en l’inici de la Setmana Santa iha comptat amb la participació delscursos de 3r i 4t de primària de totala comarca.Enguany el Consell Comarcal vaconvidar a participar en la jornada laterolenca Asociación Deportiva elBarrón que van fer una exhibició icompetició de jocs tradicionals detota la província.Els escolars van sal-tar a la corda, van jugar a birles, vancaminar amb els xancos, van estirarla corda, van fer punteria a la gra-nota... Per tal de conèixer la pobla-ció que acollia la trobada escolar tam-bé es va organitzar una gimcana co-operativa Los calatravos conquis-tan la Freixneda.Per començar el jocel cap calatrau, ben vestit per a l’o-casió, va fer un pregó des del balcóde l’ajuntament. La gimcana va seruna manera divertida de jugar apre-nent, al mateix temps, la història dela Freixneda i de la comarca. Laplaça i la llonja de l’Ajuntamentvan ser magnífics escenaris on va des-envolupar-se la major part de la jor-nada de jocs escolars d’enguany.Jornadade Jocstradicionals ala FreixnedaARXIU FOTOGRÀFICCOMARCA DELMATARRANYA
  6. 6. 7TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013BAIXCINCAPresentació de Les cançons de la NostraGent i Toca Manetes, de Josep Galan// PEP LABATL’Institut d’Estudis del Baix Cin-ca IEA va presentar el llibre Lescançons de la nostra gent i el projecteeditorial Toca manetes de JosepGalan el passat dissabte dia 20 d’a-bril a les 19:00 al saló d’actes del Pa-lau Moncada de Fraga,al voltant deles diades de la Faldeta i del 23 d’a-bril, dia del llibre.Es tracta d’una de les empresesmés ambicioses de l’entitat, no so-lament per la gran quantitat de re-cursos humans i temps invertit queaquest ha generat, sinó també perl’elevat cost econòmic.Per una part,per a Les cançons dela nostra gent de Josep Galan–núm. 2 de la col·lecció “lo RebostDigital”– es va fer una revisió tipo-gràfica i ortogràfica del text que vaeditar el Govern d’Aragó el 1993 enla col·lecció “Pa de casa” –destina-da a la producció en català a l’Ara-gó– i de les partitures manuscritesque l’autor va incloure; després,s’han completat les informacionscontingudes en les referències quel’autor va col·locar a final de cada ca-pítol i del text en general,a través denotes a peu de pàgina i amb l’ob-jectiu de contextualitzar les cançonsi aclarir algunes qüestions;per últim,s’han afegit il·lustracions de Ra-mon Messalles i, com a materialcomplementari, un CD amb unasèrie de cançons seleccionades.Aquesta gravació,que representa lanovetat més atractiva del projecte,va ser dirigida pels professors de mú-sica, Pili Calvet i Ramon Elías.El su-port digital conté quaranta-quatrepistes amb temes basats en les can-çons del cançoner, uns recitats i al-tres cantats, respectant, sempre queha estat possible, la fonètica local.Aquestes s’han classificat en base aun punt de vista temàtic; per això,s’aprecia una estructura de quatreblocs ben diferenciats: primer, hi hauna petita mostra representativade temes de falda, interpretats, lò-gicament, per una veu maternal;en segon lloc, un parell de cançonson interactua la veu maternal ambveus infantils; eltercer bloc, elmés extens, secentre exclusiva-ment en pecesdel món de la in-fància –igual queels del segon, to-tes elles inter-pretades peralumnes volun-taris de l’InstitutMusical Comar-cal de Fraga–; iper últim, elquart,que es cor-respon amb lescançons d’adults,en aquest cas,in-terpretades tam-bé per un con-junt de membresvoluntaris de laCoral Fraga demanera altruis-ta, igual que to-tes les altresaportacions es-mentades ante-riorment. Pelque fa als anne-xos, aquests es-tan formats peruns apunts per auna conferència–probablementpronunciada a Calaceit l’any 2001 enel marc de la Universitat d’Estiu deles Terres de l’Ebre– trobats a l’or-dinador personal del Josep desprésde la seva mort l’any 2005, on ex-plica, entre altres coses, la metodo-logia utilitzada en l’elaboració delcançoner; per quatre articles que esvan publicar a la revista Batecs del’IEBC-IEA, entre els anys 1988 i1994,escrits per l’autor i que fan re-ferència directament o indirecta-ment a l’esmentada obra i per un ar-ticle inèdit signat per Josep Galan iAnna Pérez sobre un antic costumoblidat per tothom a Fraga: “El ca-ramello”. Aquesta nova edició delcançoner va comptar amb una con-tribució de l’Ajuntament de Fragai de la Comarca del Baix Cinca iamb la col·laboració del MovimentCoral Català, que va cedir tres can-çons enregistrades per la Coral Fra-ga per a un altre projecte.Per altra, l’obra Toca manetes deJosep Galan –coeditada amb Edi-ciones la fragatina– esdevé una al-tra mena projecte ja que es presen-tarà en format d’àlbum il·lustrat.Estracta d’un cançoner infantil acom-panyat pel seu corresponent CD,for-mat únicament per la selecció de te-mes infantils contingudes en el deLes cançons de la nostra gent, peròen aquesta ocasió, ha estat il·lustratper la professional Betania Zacarías.
  7. 7. BegoñaAbad,Jacques Prévert,De-sideri Lombarte, Paul Eluard, Eka-terina Yósifova o Hakim Ferhat.Amés es va poder tastar una mostrade postres locals i internacionals quevan fer de “poemes gastronòmics”.Ah!! I els curiosos i amants de lesdiverses manifestacions poètiquesvaren disfrutar amb la Poesia percol·leccionar, selecció poètica deles Biblioteques municipals que esva distribuir durant tot el mes. Unaselecció que esperem millorar enproperes edicions per aconseguirque la poesia arribi i sigue útil i ne-cessària per a tots i per a qualsevolmoment de la vida:« ...pels fills morts, pels amors sensedemàpel demà que amenaça com unarma,per tant de mal boirós que no és no-ticia.Per tot això s’escriu la poesia”.PoèticaJoan Margarit8TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013BAIXCINCAMarç poètic a Fraga// ANA BARRAFONEl mes passat va tenir lloc a Fra-ga el Marzo poético, una sèrie d’ac-tivitats pensades per apropar elllenguatge poètic a tot el públic, or-ganitzades per la Delegació de Cul-tura de l’Ajuntament, des de les Bi-blioteques municipals,amb la col·la-boració d’altres entitats com l’As-sociació El Puente/Lo Pont;el Cen-tre de dia, els Instituts i col·legis dela ciutat, la Llibreria Badia, RàdioFraga i persones particulars que bécom a espectadors o com a partici-pants van fer que tots els actes es-devinguessin un èxit.Es va començar el dissabte 9 demarç, amb la presència de BegoñaAbad, poeta amb un llenguatgeproper i fresc, coneguda per moltesde les nostres lectores, dones espe-cialment, que van omplir el Saló delMontcada de gom a gom.També degom a gom hi va estar el divendresamb el muntatge de Música i Poesiade Merche Caballud i Paco Bailo iel diumenge 17,dia del Recital Poè-tic –amb la participació de públic detotes les edats, poetes locals i de lescomarques properes, alumnes delCol·legi de Miralsot i del San José deCalasanz –amb el seu record a Joan-na Raspall– i de l’homenatge alpoeta aragonès Emilio Pedro Gó-mez. Amb textos d’Emilio PedroGómez, Esquillor, Fernández Moli-na, Carrasquer, Serna, Gastón yGuinda vam recórrer el Passeigdels Poetes, una agradable voltanocturna pel barri del Castell acom-panyats per la Coral Fraga que va in-terpretar uns poemes musicats.Entusiasme van arrencar tambéles interpretacions al Centre de Diadel Grup de lectura Los mayorestambién leen la tarda del divendres22 i aquella mateixa nit, un inspiratJoan Margarit, Premi Nacional dePoesia,va estremir a tot el públic as-sistent al recital amb els seus poemesi la seua veu.El 26 de març, a l’IES Bajo Cin-ca, es va organitzar la tercera ediciódel recital poètic Poesia Intercultu-ral, on es van escoltar poemes deActuacióde JoanMargarit aMarzoPoéticoANA BARRAFON
  8. 8. 9Unes intenses jornades culturals a Saidí// FELIP BERENGUERAl llarg de tot el mes d’abril i partdel mes de maig,la Comissió de Cul-tura de l’Ajuntament de Saidí i l’as-sociació local “Lo Branquil”,amb elsuport de la Comarca del Baix Cin-ca, han programat un nodrit i variatassortit d’activitats culturals, espor-tives i lúdiques que estan contribu-int a que les ja tradicionals JornadesCulturals d’aquesta vila s’emple-nen de més continguts i atraguenmés gent.Les Jornades van començar elcap de setmana del 6 i 7 d’abril ambuna xerrada del president de la Co-munitat de regants del Canal d’A-ragó i Catalunya, el saidinès JoséLuis Pérez,i amb la XVITrobada depuntes de coixí (bolillos) que eldiumenge omplí a rebotir el polies-portiu de la localitat.Entre les nombroses xerradesculturals i educatives programadesdestaquen una sobre “Educació envalors i prevenció de conflictes”,unasobre podologia, a càrrec de Mar-celino Reyes, i una altra, que tindràlloc el 3 de maig sobre “Històries ianècdotes de les nostres viles” a càr-rec de José Antonio Adell.Durant les jornades es presenta-ven dos llibres força interessants.Eldivendres 19 d’abril es pre-sentà la novel·la històrica Lacabeza hablante de Mathausendel veí de Saidí Vicente Ca-sasús, i el 27 d’eix mateix mes,el llibre Història de Saidí.Època Medieval, editat perl’historiador fragatí JoaquínSalleras amb informació re-copilada per José María Pas-cual Panadés.Pel que fa a activitats es-portives les Jornades oferei-xen des d’un campionat deFútbol Sala, el 13 d’abril, la“III Milla Popular de Saidí”,eldia 20,i exhibició comarcal degimnàstica rítmica, el 27.Tampoc falten les exposi-cions, com una de fotografiesde Robert Pena, un certamende pintura ràpida l’1 de maig,una exhibició d’avionetes el 14 d’a-bril i un campionat de joc de birles.Les Jornades conclouran lo 25 demaig amb una concentració de pae-lles al poliesportiu.En una de les estades a mercè de la Terra Alta i el Matar-ranya, Pau Picasso, llavors un jove convalescent d’escarlatina,es va proposar viure en contacte amb la natura. Els Ports deBeseit era una carena que l’inspirava a l’hora de pintar. I nova dubtar, amb amics de confiança, fer caminades per aquellstopants, inclosos els més enrevessats de tramuntar. En un es-tret de roca, d’una dificultat considerable, per on més avall hidiscorria el riu, va relliscar perillosament. Els acompanyants,a l’adonar-se’n, el van poder subjectar in extremis. Entreaquest episodi de conseqüències imprevisibles i la bellesa dela contrada, Picasso es va endur un record colpidor dels Ports.A Joaquim Montclús, historiador, també li venen imatgesinfantils d’excursions a peu a prop del naixement dels riusMatarranya, Algars i Ulldemó, «autèntica meravella naturalon la combinació de l’aigua, les roques i el bosc han creat undels paratges més impressionants i encisadors del massís delsPorts, el pantà de la Pena, els estrets del Regatxol, el barrancde la Paridora,etc.» I seguidament,no obvia que les havia pas-sat magres per a poder sortir airós en l’instant de passar lespassarel·les del Parrissal. Montclús ho detalla en El Matarra-nya. Crònica de viatge (Galerada, Cabrera de Mar 2012), unamena guia de la comarca històrica, fruit d’una sèrie articlesque La Vanguardia li va encomanar el 2008.En el decurs del llibre el cronista calaceità fa un tomb pels29 pobles que conformen la comarca. I la fa petar amb batlles,historiadors, cuiners, amics, estiuejants... Un d’ells és l’escrip-tor Albert Sánchez Piñol, que en el pròleg d’El Matarranya.Crònica de viatge, afirma que els estius de la seva joventut aTorre del Comte, vila natal de l’àvia, foren determinants en elmoment de «prendre consciència de la meva cultura i de lesamenaces que gravitaven damunt seu». Sánchez Piñol diu queexercint d’antropòleg ha recorregut part de l’Àfrica: «Mai, enlloc, no he trobat un exemple tan nítid i brutal de colonialismelingüístic com l’anomenat “xapurriao” del Matarranya».Montclús no deixa res per verd.Amb més o menys profun-ditat, parla de tot i força: dels calatraus, de les presons, delscarlistes, de les aus de pas, dels pobles abandonats, dels plensmunicipals en català, de la tòfona, dels enfrontaments anar-quistes amb la Guardia Civil, de les excavacions arqueològi-ques, del formatge de cabra, de l’origen de la toponímia... Apropòsit dels noms de lloc, el de Calaceit precisa que Bell-munt del Mesquí prové, segons el filòleg Joan Coromines, delllatí bellus mons:«al·ludint al vast domini de vista del tossal deSt. Josep, que cau sobre el poble».El Matarranya. Crònica de viatge és una novetat editorialde lectura obligada per aquells que els fa dentetes esbrinarels confins, allà on la llengua sobreviu en una situació de pre-carietat. Tant en casos en el quals urgeix reflotar el panoramacom en d’altres, Picasso aconsellable que la inspiració t’arre-plegués amb les mans a l’obra.Els 29 del bellus mons // Quim GibertESTAMPES RIBERENQUESTEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013BAIXCINCATrobada depuntaires alpoliesportiuMÀRIO SASOT
  9. 9. 10TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013TEMADELMESUn milió de pins abatuts per una nevadaconverteix el Matarranya en un polvorí// LLUÍS RAJADELLEntre mig milió i un milió depins abatuts pel temporal de neudels darrers dies de febrer i primersde març convertiran la meitat sud dela Comarca del Matarranya en unpolvorí el proper estiu. El risc d’in-cendis es dispararà si no es posa enmarxa un pla de retirada d’esta lle-nya, que en poques setmanes s’hau-rà assecat i transformat en unamena de “gasolina” disposada a in-flamar-se amb el primer rellampecde la primera tronada.Davant d’este panorama preocu-pant, el Consell Comarcal va apro-var per unanimitat el passat 26 demarç demanar al Govern d’Aragó“mesures excepcionals per a pal·liarels desperfectes que, amb caràcterextraordinari, es van produir en lesinfraestructures, activitats agro-ra-maderes i en els boscos de titulari-tat pública i privada com a conse-qüència de les nevades ocorregudesdurant els dies 28 de febrer i 1 demarç”.Els informes de la Comarca indi-quen que 700 hectàrees de tallafocshan quedat inutilitzades per la cai-guda d’arbres,175 kilòmetres de ca-mins impracticables i 200.000 tonesde fusta escampades per terra asse-cant-se –i augmentant la seua peri-llositat– a marxes forçades.El president comarcal, FranciscoEsteve, considera que el risc d’in-cendi forestal en arribar l’estiu “seràmolt gran” si la DGA no pren me-sures immediates per a retirar els ar-bres abatuts i obrir els camins tallats.La Comarca considera que laDGA hauria de prendre iniciatives“excepcionals” per afrontar un pro-blema excepcional que posa en riscels valors naturals del Matarranya.El perill es particularment elevat alspobles del sud-oest de la Comarca,amb municipis on els arbres caigutsa terra pel pes de la neu ronda el60% del total. És el cas de La Por-tellada, Fórnols i Ràfels. El proble-ma també afecta a Fondespatla,Torredarques, Pena-roja, Vall-de-roures, la Freixneda i Mont-roig.La primera intervenció de l’Ad-ministració ha consistit en obrir lespistes forestals, obstruïdes pels pinstombats o trencats.Després d’una reunió celebrada aSaragossa entre representants de laComarca i de la DGA, el Departa-ment de Medi Ambient ha comen-çat a actuar retirant els arbres cai-guts. Les brigades forestals de Vall-de-roures, Mont-roig i Valldalgorfaretiren troncs i branques per a obrirpistes forestals i reduir el perilld’incendi als boscos i forests de ti-tularitat pública. La proposta co-marcal de destinar una ajuda perhectàrea per incentivar la retirada dellenya dels pinars privats va quedardesestimada per la manca de re-cursos econòmics.Francisco Esteve creu que enca-ra queda una possibilitat de col·la-boració privada per ajudar a resol-dre el problema. Planteja afavorirl’aprofitament de la fusta per em-preses del sector de la fusta,com ser-radores o plantes de biomassa.Entre les prioritats de la comarcaper disminuir el risc d’incendi fo-restal figura l’obertura de faixeslliures d’arbres caiguts i de malesaa les dues bandes de 13 kilòmetresde carreteres locals.Pins abatutsalMatarranyaCOMARCA DELMATARRANYA
  10. 10. 11TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013TEMADELMESUna nevada històricaLa nevada va tenir proporcionshistòriques,deixant un panorama decarreteres tallades,despreniments deroques,riuades i centenars de milersd’arbres abatuts pel pes de la neu.L’altra cara de la moneda han es-tat la recuperació dels nivells d’hu-mitat de la terra, la recàrrega delsaqüífers,molt disminuïts per la seca,i la pujada del nivell del pantà dePena, que te reserves suficients perla campanya de rec de 2013 i tambéper a la de 2014.Els problemes de circulació per l’a-cumulació de neu i gel sobre les car-reteres es va agreujar per la caigudad’arbres,un problema que va tallar al-gunes de les vies d’accés a Fórnols,Ràfels,La Portellada iArenys de Lle-dó. Dos mil abonats de tota la co-marca del Matarranya i de Maella esvan quedar,a més,sense llum durantmés de 24 hores pel trencament decables i pals.El pes de la neu va tren-car els fils de la llum i va tirar per ter-ra algunes torres elèctriques,com vapassar a Fórnols, per exemple.En els masos habitats que encaraqueden dispersos per la comarca delMatarranya es van viure situacionsdifícils arran de la nevada. Una ma-sovera de la Portellada va explicarque la neu li va arribar a una altu-ra per damunt del genoll, “ambmes de 70 centímetres d’espessor”.“Me va costar mitja hora arribar desdel mas fins al corral de les gallines,separats per uns 200 metres decamí”, va dir. A més, es va quedarsense subministrament elèctric ni te-lèfon ni internet. El camí que co-munique el mas amb la carreteramés propera estava intransitableper la neu i, sobretot, per més d’u-na vintena de pins caiguts sobre lapista. La capa de neu –“molt carre-gada d’aigua”, com va comentarun alcalde– va esguellar moltesbranques d’oliveres i ametllers a po-bles com Ràfels, Fórnols, La Soro-llera, La Portellada o Vall-de-roures. “La gent –comenta un llau-rador– farà llenya molts dies de lesrames trencades.Quan vas pel camp,s’escolten per tot arreu els moto-serres funcionant”.Les conseqüències d’esta nevadahistòrica tardaran en desaparèixer,tant pel costat positiu –reserves hi-dràuliques– com pel negatiu –des-trosses en boscos i cultius–. La pre-sència de milers de pins caiguts en-tre els pinars es convertirà,el properestiu, en un risc afegit d’incendis fo-restals. Els arbres s’assecaran i in-crementaran la combustibilitat de lesmuntanyes del Matarranya i delBaix Aragó. Una veïna apuntava lapossibilitat, vista la manca de recur-sos de l’Administració, de crear co-lles de voluntaris per a retirar els pinssecs si els mitjans de l’Administracióson insuficients per netejar el bosc.Arbresobstruïnt unapista forestalCOMARCA DELMATARRANYA
  11. 11. 12TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013LLITERApunt de vista, la supervivència de laFranja hauria de passar per acom-panyar Catalunya en el seu procésemancipador, tot i que més enllà dedir que ‘la Franja serà el que vulgaser’, no va aportar fórmules sobrecom tal cosa s’hauria de fer efectiva.Aquestes opinions generaren uninteressant i calorós debat entre elpúblic.Algunes de les persones as-sistents posaren en dubte que,si se’lsdeixés triar, la població de la Fran-ja es decantés per sumar-se a Cata-lunya, ja que la majoria se sentenaragoneses i no es percep que tin-guen cap intenció de deixar de ser-ho. Una dona d’edat avançada vaanar encara més lluny i va posar endubte que el que es parla al pobleCONFERÈNCIA DE JOAQUIM MONTCLÚS A ALCAMPELL«La Franja serà el que vulga ser»// J. ESPLUGA TRENCLa gent caminava ràpida pels car-rers d’Alcampell el passat divendres5 d’abril, empesa per les gèlides rà-fegues de vent que precedien laposta de sol, després d’un dia en-nuvolat i tirant a plujós. A la salad’actes de la Casa de la Cultura tot-hom estava ja preparat per escoltarl’historiador Joaquim Monclús, quefaria una conferència titulada “Pas-sat, present i futur de la Franja dePonent”. L’escriptor i alcalde dellloc, Josep A. Chauvell, glossà ambdetall l’itinerari intel·lectual del po-nent i destacà el seu paper pioner enl’estudi i l’activisme de la Franja dePonent.Pel que fa al passat, l’historiadorva fer un repàs als esdevenimentsclau que han marcat les terres de laFranja, remuntant-se als temps delsibers (ilergets al nord, ilercavons alsud, llavors com ara ja eren dos ter-ritoris mútuament despenjats), o al’aparició del regne d’Aragó, delComtat de Catalunya i la creació dela Corona d’Aragó, amb les corres-ponents i irreductibles disputes en-tre les nobleses aragonesa i catala-na, sempre com l’agua i l’oli. Des-prés, el ponent va repassar les gu-erres dels Segadors i de Secessió quetantes destrosses van comportar alnostre territori, l’agitat segle XIX iles carlinades que hi van proliferar,fins la creació de l’actual Estat es-panyol i les seues divisions admi-nistratives que mos van deixar comuna anomalia al mapa.En relació al present i al futur,Joa-Rosalia de Castro (Santiago de Compostel·la, 1837-Padrón, 1885) // M. LlopDONESFilla de mare soltera en un temps no massa fàcil d’entendreaquesta situació.No obstant això,la infantesa de Rosalía va trans-córrer sempre al costat de la seua mare,a Padrón.Al voltant dels17 anys participava en les activitats del “Liceo de San Agustín”,a Santiago de Compostel·la;li agradava el dibuix,la música,la lec-tura la declamació i fer teatre.Casada amb Manuel Murgía,granerudit, impulsor constant de l’obra de Rosalía.Va tenir set fills icanvià de domicili diverses vegades, però a partir de 1868 no vasortir de Galícia, no va tenir molt bona salut i als quaranta-vuitanys,morí de càncer.Poetessa i novel·lista en llengua gallega i cas-tellana amb gran importància en O Rexurdimento galego.La pu-blicació de Cantares galegos (1863) i més endavant Follas novas(1880) suposà un esdeveniment cultural importantíssim en el pa-norama literari en llengua gallega.Els temes del conjunt de la seuaobra són: la visió costumista de la Galícia rural, la filosofia, me-tafísica, existencial i la denúncia de les condicions socials del mónrural gallec que obliguen a l’emigració. Es considera la precur-sora de la modernitat poètica per la creença en la puresa de for-mes i idees, en la sinceritat, el despullament retòric i en l’experi-mentació rítmica i mètrica. La malenconia envolta els seus poe-mes: Aló nas tardes sombrias / aló nas tardes escuras / fanse máiscortas as risas / máis negras as desventuras.quim Monclús no es va estar de cri-ticar la llei de llengües encara vigent,però va deixar palès que amb totesles seues deficiències es tracta d’u-na situació millor que la desfetaque suposarà la contrareforma queestà perpetrant l’actual govern ara-gonès, que col·locarà els habitants dela Franja en una situació de desem-parament i abocarà la llengua cata-lana a la desaparició en aquest ter-ritori. El ponent mostrà, a més, laseva preocupació per les poquesoportunitats laborals i vitals que hiha pel jovent a la Franja,i sobre comaixò pot repercutir en l’afeblimentdels moviments socials i del suportpopular a polítiques més decididesen favor del català. Des del seuJosep A.Chauvell iJoaquimMontclús a lapresentacióJ.ESPLUGA
  12. 12. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013LLITERA13siga català, cosa que va generar unintens rebombori entre els assistentsque,sortosament,es va apaivagar demanera prou civilitzada.Una altra persona del públic, a lavista de les afirmacions que s’havienanat fent,va preguntar amb un to unpèl provocador sobre els resultats demés de tres dècades de lluita pel ca-talà a la Franja. Llavors, un noijove del públic va donar una petitalliçó d’optimisme, tot assegurantque la gent com ell, que han pogutcursar l’assignatura de català a l’es-cola, tenen una visió molt més cla-ra que la gent gran del que parlen idel que és la Franja.Tot plegat sen-se necessitat d’entrar en considera-cions sobre si són aragonesos o ca-talans, ja que, segons ell, la gent dela Franja s’identifica amb el seulloc d’origen,i potser amb els poblesde la vora, però no gaire més enllà.Aquest noi també ens va explicarcom va descobrir amb sorpresa,a l’i-nici dels seus estudis universitaris,que el seu nivell de català escrit su-perava amb escreix el de moltscompanys que havien estudiat al’àrea de Barcelona, cosa que diumolt de la feina que estan fent elsprofessors i professores de català al’Aragó.La conferència s’emmarcava enels actes de ‘Primavera participati-va’ organitzats per l’àrea de cultu-ra de l’Ajuntament d’Alcampell.La capacitat d’adaptació de l’ésser humà és extraordinària.De fet, ha estat una de les claus de la seua evolució i extensiópel planeta.Així, malgrat que venim d’una època d’opulència(o això ens volen fer creure),ens acomodem si us plau per for-ça a la nova situació actual de “vaques magres” i, quin remei!,ho farem també en el futur a les possibles situacions en què lacrisi s’aprofundirà o,ben al contrari,“n’eixirem eixerits”,si se’mpermet una al·literació innocent.Suposo que esta gran adaptabilitat és el que permet,o en totcas facilita, que després de períodes de recessió en vinguen al-tres de bonança. Les crisis són sempre cícliques: ho van dir elsliberals, abans els marxistes i fa molts segles també ho haviadit la Bíblia, amb la història aquella del somni interpretat perJosep,amb les vaques grasses i les magres adés esmentades.Empenso, però, que allò important no és pas tant “superar” la cri-si com que la nostra estructura social n’ixca reforçada, a tra-vés de l’autocrítica i a través del coneixement de la història,pertal de preveure que escenaris similars ens puguen portar a si-tuacions paral·leles. Però, ai las!, la saviesa popular ja ens haavisat que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops ambla mateixa pedra.Són reflexions que, malgrat tot, pretenen ser moderadamentoptimistes. Em vénen al cap mentre compro formatges, coquesi embotits en un mercat d’aquells que en diuen artesà, ecolò-gic i de proximitat (quins eufemismes més urbanites!). Estescoses cada dia abunden més i es difonen pertot arreu. I és que,un cop comprovat que el capitalisme ha fet fallida com a sis-tema de reglatge de la nostra societat (com en el seu dia i al’est d’Europa ho va fer el socialisme estatalista), la societats’organitza. I, malgrat les aparences, no ho fa pas d’una ma-nera recessiva i no tornem al bescanvi pur i dur: les noves tec-nologies contribueixen a trobar nous sistemes de producció,distribució i consum que escapen al control de les multina-cionals i són més respectuosos amb l’entorn. I jo, fill de la ge-neració que consumia compulsivament tones de formatge debola baixat d’Andorra, no puc més que felicitar-me de teniraccés al producte de la bona llet de vaques, cabres i ovelles fe-lices.Contra la mala llet, la bona // Ramon SistacTOT ENSENYANT LES DENTS
  13. 13. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013CULTURA14L’ÚLTIMA NOVEL·LA DE MÀRIUS SERRA RECORDA LA VIDA DEL MATEMÀTIC FERRAN SUNYERPlans de futur en temps impossibles// MÀRIO SASOTL’enigmàtic enigmista, escriptor,periodista i filòleg (d’on trauràtemps per a fer tantes coses?) Mà-rius Serra, ha publicat la novel·laPlans de futur, que va rebre el Pre-mi Sant Jordi 2012, basada en tretsbiogràfics del matemàtic tetraplègicempordanès Ferran Sunyer Bala-guer (1912-1967).Màrius es trobava davant d’unmúltiple repte: per una banda, tor-nar a treballar literàriament amb unprotagonista “quiet”, com el llibred’aquest títol dedicat al seu fill“Llullu”. Per altra, treure a la lluma un personatge científic (no un pe-riodista, un actor o un futbolista),pràcticament desconegut dins l’àm-bit de la cultureta catalana,i que in-teressés a una àmplia banda de lec-tors. I per últim, but not least, la fitao el miracle de transformar en uncant de salutació a l’optimisme,l’es-perança i la solidaritat, la vida sensdubte duríssima i plena d’entre-bancs, d’una persona amb tots el nú-meros per a llençar la tovalla vital,com ser minusvàlida, orfe de pare,científica,catalana orgullosa de ser-ho, en plena Espanya franquista dela primera hora, on fins i tot laciència i la investigació tenien queadaptar-se a les lleis del Movimien-to (i no del de l’ uniformement ac-celerat, precisament).I tots aquests obstacles els supe-ra l’escriptor barceloní amb altíssi-ma nota,convertint el que podria ha-ver set una trista història,en una no-vel·la plena de tendresa, ironia, hu-mor i emocions múltiples,amb unesgotes d’intriga i misteri,escrita ambun ritme àgil que atrapa al lector iamb una llengua penetrant, brillanti encisadora, (la proverbial verbor-rea i verbigràcia de l’autor hortenc(del barri d’Horta) que diria aquestfaedor de paraules.Els possibles buits biogràfics i bi-bliogràfics que un personatge comel figuerenc Ferran Sunyer podiapresentar, els resol Serra amb sa-viesa i eficàcia proposant una es-tructura fragmentària amb multi-plicitat de punts de vista narratius.En cada capítol alterna la figura delnarrador i de l’ interlocutor de la his-tòria, que permet donar a conèixeral lector diferents angles de les vi-vències dels personatges davant elsmateixos fets i diferents fets dels queels personatges n’han set testimonis.Quan els personatges,tant el Fer-ran protagonista, com el Ferrancosí, la mare i les cosines Àngels iMaria Carbona (les tres dones quevan prendre cura del científic al llargde tota la seua vida) surten revestitsamb un aura de dignitat i humani-tat. No pretenen donar llàstima nibusquen compassió.Plens d’enteresai força per a afrontar les dificultats,solen sortir-ne vius dels embats dela Fortuna i de l’acció de les autori-tats franquistes amb bon humor icertes dosis de surrealisme.Però noFragment dela coberta dePlans de Futurde MàriusSerrasón sants, no són perfectes i les se-ues febleses apropen més al lector,emotivament.El misteri de l’oncle-omniscient,desaparegut des del principi de lanarració, contribueix a fer més col-pidora i inquietant la seua lectura.L’aparició de personatges de l’èpo-ca com els cosins Pi (i Sunyer), mésllunyans que els Carbona, i la rela-ció entre els cosins Sunyer Carbonai els germansAnna Maria i SalvadorDalí,veïns d’habitatge a la Costa gi-ronina als estius, plena de paral·le-lismes buscats a la novel·la,donen lesclaus d’un temps i un país amb cer-ta efervescència cultural i amb plansde futur en una època dominada perun sistema polític sufocant i castra-dor.
  14. 14. que han sobreviscut ara tenen entre78 i 88 anys.15TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013CULTURAEl 2011 es va publicar la traduc-ció al català Hotel in Spain (1937) iHotel in Flight (1939) de NancyJohnstone amb el títol Un hotel a lacosta (Tusquets).A Temps de Fran-ja, número 112,es va publicar un ar-ticle sobre “Els xiquets refugiats delfront d’Aragó a la Casa Johnstonede Tossa de Mar (1938-1939)”. Finsara les gestions per trobar a algú d’a-quells xiquets han estat infructuoses.Al maig es publicarà en castellà Unhotel en la Costa Brava (Tusquets).Pensem que aquesta nova publica-ció és una oportunitat per connec-tar amb els que han sobreviscut.Recordem que eren 28 xiquets re-fugiats provinents d’Aragó. Cre-iem que alguns eren dels pobles dela Franja. Sabem el nom de 20 d’a-quells xiquets. Leonor és la mésgran, té 14 anys; Pepita, 4 anys i elseu germà Miguel;José i els seus ger-mans Ramón i Pilar; Josefina, 13anys; María Josefa, 7 anys i la sevagermana Carmen,5 anys;Angelines;Rosa, 12 anys; José María 13 anys ila seva germana Delfina; Mariano,10 anys;Asunción;Floreal;Mariano(hi ha dos xiquets amb aquest nom);Luisa;Primitivo,12 anys i el seu ger-mà Justo (Justico),3 anys,el més pe-tit del grup. Dels altres 8 no tenimcap dada.No tenim cap cognom.ElsMai no havia estat al Liceu barcelonès.Jo volia gaudir de l’es-pectacle a un dels teatres d’òpera més grans d’Europa (l’afo-rament és de 2.292 espectadors).Edifici construït per la voluntatd’un grup de la burgesia catalana dirigit per Joaquim de Gis-pert i d’Anglí, segons els plànols de l’arquitecte Miquel Gar-riga i Roca, ajudat per Josep Oriol Mestres, que fou inauguratel 4 d’abril de 1.847, amb la Sala en forma de ferradura, pla-tea i cinc nivells inspirada en el Teatro alla Scala de Milà.—D’avui no passa.Vaig agafar l’autobús i: cap a Barcelona!A mi que no em fa por res, he de confessar que estava unamica nerviosa: Cóm serà l’òpera? Quina classe de gent hi hau-rà? Me miraran?... Un grapat de temors que mai no m’hauriaimaginat i unes emocions inesperades em van acompanyar enla petita aventura que m’esguardava.La primera sorpresa va aparèixer en el moment de compraruna entrada: 140€, 130€, 110€...La més econòmica i assequi-ble a la meua butxaca era de 53€; allà dalt, al cinquè nivell, aun raconet del teatre.—M’agafaré les ulleres, em vaig dir.En entrar al teatre, hi havia persones molt arreglades i tam-bé gent que vestia com jo (normal, senzilla: una jaqueta estilanorac, gorra i bufanda), la qual cosa em va agradar.L’edifici és preciós, tant la part tradicional que se salvà del’incendi de 1994 (la part de la façana central de la Rambla,el vestíbul principal amb les grans columnes i les escalinates,el Saló dels Miralls) com la restaurada. La façana és modes-ta en relació a l’interior; un ampli vestíbul, amb grans colum-nes que porta a la gran escala principal de marbre (1861), pre-sidida per una escultura modernista de Venanci Vallmitjana,Al·legoria de la Música (1901) que porta a l’amfiteatre i al Salódels Miralls (restaurat el 1877 per l’arquitecte Elies Rogent dinsel estil tardoisabelí de l’època i decorat per Josep Serra i Jo-sep Mirabent).A la Sala,tot em va impressionar:les llotges situades al pros-ceni, al voltant de la platea i a l’amfiteatre, el gran arc centralque neix dels muntants laterals, les columnes corínties, l’or-namentació feta amb motllures de guix daurades i policromadesque reprodueix la sumptuositat dels teatres d’òpera vuitcen-tistes. Els llums són de llautó, amb forma de drac i tulipes devidre, les butaques de la platea fetes de ferro colat i vellut ver-mell que juntament amb els vuit òculs de cel ras i els medallonsde l’arc dels prosceni (decorats per l’artista Perejaume) recreenla platea com un paisatge natural.Al nou Foyer una senyore-ta ens va explicar l’argument i la fitxa tècnica de l’òpera (ambun dialecte barceloní perfecte), i al centre de la sala s’haviacol·locat una taula rodona amb botelles de cava i uns petits en-trepans.Vaig pensar que seria un obsequi que feien al assistentsdegut al preu elevat de les entrades,però no,una parella de mit-jana edat va demanar dues copes de cava i un plateret de fru-its secs.No puc dir quan van pagar per aquella degustació,peròd’un bitllet de 20€ els hi van retornar una moneda.Localitzo el meu seient i,sorpresa! Quan es tanquen els llums,donen el darrer avís que l’espectacle anava a començar i quees desconnectin els mòbils, totes les persones que, com jo, te-nien l’entrada econòmica comencen a canviar-se de lloc bus-cant un seient més centrat.Vaig pensar que això mateix és elque es fa al teatre Principal de Saragossa amb les entrades devisió reduïda, i, la veritat, vaig començar a sentir-me a gust.Després dels vuitanta i sis minuts del primer acte, va venirel descans. L’estómac ja em començava a fer run run i... sor-presa! Al passadís, tothom començà a desplegar el paper d’a-lumini que protegia exquisits entrepans! I se’ls menjaven sen-se cap timidesa! I jo allà mirant! He de dir que aquesta va serla sorpresa més gran de la nit. Com ja m’havia fet a la idea deno sopar vaig recórrer tot l’edifici.La gent més arreglada men-java i bevia als salons més elegants.Ah! Me n’oblidava! L’òpera molt bona:la decoració i el ves-tuari moderns, el director de l’orquestra, un compositor quem’encanta,en Jordi Savall,el compositor un valencià de l’èpocade Mozart tant famós com ell;Vicent Martí i Soler, amb llibretde Lorenzo de Ponte, basat en una obra de Goldoni. I l’òpe-ra: Il burbero di buon cuore.Una nit al Liceu de Barcelona // Marina d’AlgarsPublicació en castellà d’Un hotel a la costa// VIRGILI IBARZ
  15. 15. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013ARAGÓ16Els diputats del PSOE, CHA i IUd’Aragó han abandonat la ponènciade la Llei de Llengües que havia dedebatre i esmenar aquesta Llei.Tantel PSOE com CHA i IU havien ins-tat el Partit Popular a que canviés lacoordinadora, María José Ferrando,la qual, a més de qüestionar barroe-rament el treball dels diputats de l’o-posició, el passat 18 de març havia diten roda de premsa,entre la estultíciai la demagògia,que per posar en mar-xa les propostes “estaríem parlant deque el primer any ens costaria al vol-tant de 35 milions d’euros, però des-prés, anualment,serien uns 30 milionsde despesa”. “Convé o és necessarifer aquesta inversió?”,va dir.“Estandisposats els aragonesos a malgastarels seus diners en més de 1.400 tra-ductors de català i de la fabla? El PPcreu que no i així ho mantindrem”,vaasseverar. Va detallar Ferrando queserien necessaris “més de 24 milionsde despesa en traductors de fabla i ca-talà, més de 5 milions d’euros per re-tolar la porta de cada administració,hospital, carrer, cada imprès i segelldel Govern d’Aragó,cada paper ofi-Desquerraa dreta:Becana, Broto,Alcover, Capuz,Quintana,Bernal, Bada iIbeas a lesCorts dAragóSIGRID SCHIMIDTVON DER TWERL’oposició abandona la ponènciade la Llei de Llengües// JOSÉ MIGUEL GRÀCIAcial, absolutament tot”, va remarcar.A més,s’haurien de destinar “més de3 milions a retolar tot el que tingui aveure amb accidents geogràfics,cons-truccions, totes les carreteres,les au-tovies, cada barranc, riu, església, er-mita, monuments o lloc geogràficd’interès”, lo qual “ens sembla des-gavellat i un malbaratament”.“S’om-plirien de “pinganillos” les adminis-tracions”Que voleu esperar del PP-PAR,quan en el seu projecte legislatiu noreconeix la realitat lingüística delsaragonesos que parlen altres llengüesdiferents del castellà i que fins i totneguen l’existència del català a l’A-ragó contra tot criteri científic!Si els votants aragonesosdesitgen entrar en raó,a aquells que neguen la llenguaque els retirin el seu vot.¡Cuán largo me lo fiáis, amigoSancho!El passat dilluns,onze d’abril,vaigser invitat per l’amic Eugenio Mateoa assistir al seu programa radiofònicEl librepensador, als estudis de l’e-missora local Antena Zaragoza, enuna llarga i càlida entrevista per a par-lar de les meues activitats professio-nals, socials i culturals.Per primera vegada en els 50 anysllargs que en diferents etapes he es-tat vivint a la capital aragonesa idesprés d’estar treballant i lluitant pelcatalà de la Franja en particular i pelreconeixement oficial del català il’aragonès des de finals dels anys 70,és la primera vegada que se m’ha do-nat l’oportunitat d’expressar, en unclima distés i sense acritud,a la capi-tal de l’Ebre, les meues opinions so-Un espai de llibertat a Antena Zaragoza// MÀRIO SASOTbre aquests temes. La situació de re-cessió i abandó institucional del catalài l’aragonès, la unitat de la llengua,l’independentisme a Catalunya, lanecessitat que la gent de Saragossavage a la Franja i escolte la nostrallengua amb els ulls dels prejudicis ide l’enverinament mediàtic tancats,etc.Com a rerefons d’aquesta agrada-ble conversa, Mari Carmen Horno iRafael Castro,els altres invitats al pro-grama, music-terapeutes i membresdel grup musical Re-sonando,ens vantraslladar més a l’est, molt més enllàde la Franja,amb músiques ressonantsdel Tibet, dels indis americans, quevan contribuir a aquest clima de res-pecte i enteniment entre cultures.Màrio Sasot, Eugenio Mateo, M.CarmenHorno i Rafael Castro ANTENA ZARAGOZA
  16. 16. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013GALERIADEPERSONATGES17Consol Roy, fotògrafa de la vida deBenavarri,va morir de manera violentael passat 1 d’abril als 52 anys en aques-ta localitat d’Osca. L’Ajuntament vadecretar dos dies de dol al mateixtemps que destacava “la seva bondat,solidaritat,creativitat,energia,interès,tenacitat,i la seva tasca de promoció idifusió de Benavarri”.Vivia a Lleida, on treballava com arepresentant d’una firma de productescosmètics,i passava els caps de setmanaa Benavarri amb els seus pares i tresgermans.La seva afició a la fotografia i la sevapassió per la seva localitat natal,va ferd’ella una gran reportera gràfica de totel que succeïa al municipi. Proporcio-nava altruísticament imatges que vanaparèixer en diversos mitjans de co-municació, fullets,cartells,la web de l’a-juntament o a la galeria virtual Poblesd’Espanya.Va realitzar un gran treball de do-cumentació sobre Benavarri,les sevesfestes, la seva història, el seu art, i laseva gent. Les seves fotografies espodien veure a les exposicions que re-alitzava tant a Benavarri com a Llei-da i altres localitats.Tots els mesos d’agost realitzava unamostra amb imatges de les festes deBenavarri. També va exposar unacol·lecció de fotos de flors i la seva úl-tima exposició va ser “Amb la pell al’aire”,una sèrie de nus que preteniennaturalitzar una cosa tan normal comés el no portar roba.El 2010 va exposar a la galeria Ter-ra Ferma de Lleida que la presentavacom “una fotògrafa que amb la sevacàmera ha donat la volta a Espanya, ien diverses ocasions ha deixat provespatents de la seva forma de veure elspaisatges i els monuments,el camp i elspobles”.Va retratar balnearis,com els de Ro-callaura, Paracuellos del Jarama o elMonasterio de Piedra,es va perdre enels camins de Benavarri,per delectar-nos amb la “Casa de l’Ermità”, elcastell o l’ermita de Sant Medard,o perConsol Roy, una fotògrafa que va documentarles festes i costums de Benavarri// JAVIER ORTEGAEn lingüística, un fals amic és un mot que té una semblança for-mal amb un altre d’una altra llengua, tot i que en cada llenguatinga un significat diferent.Si el significat és clarament diferent enuna llengua i en l’altra no acostuma a haver-hi confusió;així ningú–tret que siga el motiu d’alguna facècia– associa el substantiu ca-talà ‘cama’ amb el substantiu castellà cama; però segurament nopodrem dir el mateix dels mots catalans ‘acostar-se’, ‘prima’, ‘col-gar’ o ‘cosina’ que presenten una coincidència formal amb els motscastellans acostarse, prima, colgar i cocina. I on és clar que ambforça freqüència hi ha falses traduccions és en el cas dels substan-tius catalans ‘civada’ (Avena sativa) i ‘garsa’ (Pica pica), els signi-ficats dels quals no corresponen als dels castellans cebada (‘ordi’,Hordeum vulgare) i garza (‘agró’, Ardea purpurea), sinó als de lesparaules castellanes avena i urraca. I viceversa, també.Però no només podem trobar falsos amics del català en el cas-tellà, sinó també en altres llengües del nostre entorn lingüístic;aixítrobem falsos amics, en relació amb el català, en l’italià en les pa-raules noi i noia perquè no signifiquen en aquesta llengua,com encatalà, ‘home jove’ i ‘dona jove’ sinó ‘nosaltres’, en el primer cas, i‘avorriment, tedi’, en el segon. També en francès trobem falsosamics,així el mot francès constipé no significa en català ‘constipat’sinó ‘restret’. Un cas curiós, i prou conegut, és la traducció/adap-tació al castellà de l’exotopònim que designa el braç de mar quesepara l’illa de Gran Bretanya del nord de França –en francès LaManche– ja que es tracta d’un clar cas de fals amic del castellà LaMancha (i del català ‘manxa’), amb una traducció aberrant que,tanmateix.s’ha consagrat en castellà,però no així en català en quèla traducció s’ha fet de manera correcta,‘Canal de la Mànega’,d’a-quest exotopònim.Però és en l’anglès on he topat amb dos falsos amics del catalàque m’han despertat, l’un més que l’altre, l’interès per redactaraquesta breu crònica. En concret es tracta de les formes angloca-talanes quiet i home.Així l’adjectiu anglès quiet significa en català‘silenciós, tranquil’ i el substantiu home significa ‘casa, llar’. Pelque fa all primer cas és evident que l’escriptor i ludolingüista Mà-rius Serra –llicenciat en filologia anglesa– pensava en la doble lec-tura –anglesa i catalana– de ‘quiet’, forma que trià per titular elllibre que dedicà al seu fill Lluís, afectat d’encefalopatia, sempresense caminar ni parlar: sense moure’s i en silenci.Pel que fa al segon cas de fals amic anglocatalà, home, nomésassenyalar, ara i ací, la confusió que vaig patir, no fa pas gaire, enobservar la retolació d’una botiga ubicada a la cantonada del car-rer Balmes amb l’avinguda Diagonal de Barcelona: Zara Home.Perquè quan m’hi vaig atansar, estava totalment convençut que lafamosa marca de roba d’origen gallec havia obert una botiga de-dicada a vestir l’home, als mascles de l’espècie humana; però ca!,els productes que s’hi exhibeixen estan destinats a poblar,guarnir,la llar; és a dir el hogar del castellà o el home de l’anglès.Falsos amics // Esteve Betriàles rodalies de les maresmes de San-toña, els pobles de Sòria, La Rioja,Lleó,Conca,Cantàbria o els despoblatsdel Pirineu d’Osca.També va retratarels moderns ponts,que donen realç alsrius i rierols de muntanya o valls, aixícom modernes construccions.“En les seves fotografies hi ha vida,perquè no només es conforma amb unpaisatge ple de quietud i calma,en unazona posta de sol, sinó que també liagrada fotografiar les festes locals, lesromeries,les processons de pobles i totel que crida la seva atenció”.U12Consol Royi una de lesseves fotos
  17. 17. TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013PAÏSOSCATALANS18Les últimes setmanes he acudit a funerals a Fraga més d’uncamí. No cal dir que hem d’agrair –diguem-ho així– que hihagi un servei d’atenció religiós per acomiadar els nostres di-funts, si més no en un àmbit com el dels nostres pobles on nohi ha gaires alternatives i el pes de la “tradició” és encaraaclaparador.Dit això, seguir els oficis religiosos és una petita experièn-cia sociolingüística de primer ordre; també, per dir-ho d’al-guna manera. Resulta que el capellà fa l’ofici en castellà...Que sí, que ja ho sé, que sempre, des que hi ha món, a Fraga(i a la Franja) s’ha fet en castellà. No ens enganyem. Bé, es faen castellà des del Concili del Vaticà segon, el del Papa JoanXXIII, quan es va decidir que la litúrgia fos en llengua ver-nacla i, vés per on, la nostra va resultar ser la vernacla dels ca-tòlics espanyols perquè el bisbe de Lleida, Ramon Malla, nova tenir el coratge que li demanava bona part del seu bisbat.Perquè, recordem-ho i que ho sàpiguen els joves que poquesvegades entren en una església en hores laborals, des que hiha món tota la cosa ritual funcionava en llengua llatina. I éscert, l’homilia ens la servien en castellana llengua, però ambmúsica catalana occidental; és a dir, tal com parlaven els ca-pellans de la diòcesi de Lleida que, Oh, déus!, parlaven en ca-talà! Fins i tot si eren originaris de Penyalba i de cognom esdeien Gros...Faig un esforç de memòria i recordo com aquells repre-sentants de l’església que pontificaven en castellà rònec cadadiumenge, en canvi els senties parlar com tu i com ta mare icom ton cosí i com ta tia quan te’ls trobaves pel carrer, quanjugaven amb tu a futbol i s’arromangaven la sotana (bus-queu-ho a la Viquipèdia, els més joves) o, fins i tot, a la ma-teixa sagristia (més Viquipèdia)... Realment, vist en la dis-tància era estrany. Però, ara, avui, amb les noves destinacionsprocedents de Barbastre-Montsó (perdó, Barbastro-Mon-zón), la part catalana dels preveres ja no és enlloc. Avui elque et trobes, si has d’acudir a un funeral, és un personatgesud-americà que s’adreça al personal en una llengua distant,que sona estranya, molt estranya i lluuuuny!Així anem: els pocs catòlics que “van a missa” participende la mateixa experiència sociolingüística que viu la gent dela Franja des de sempre: allò que és important funciona encastellà. L’administració, la cosa oficial com deien a Fraga; sianaves a l’Ajuntament havies de canviar de llengua, si visi-taves el notari, amb perill de no entendre-hi res, havies d’a-cotar el cap i la llengua... I entre les coses més importants,l’escola, el lloc d’adoctrinament més complet, però d’això jaen parlem cada dia i n’haurem de continuar parlant.Però sempre ha estat així, home! I mai no ha passat res, noés pas tan difícil d’acceptar. I és per ací per on no vull passar:les coses funcionen en castellà perquè el poder vol que sigaaixí, perquè és la manera de dominar l’ignorant, el qual ac-cepta que té una llengua inferior, sense prestigi, que no li ser-veix per anar pel món ni per eixir del món, quan es mor.Ni a la terra ni en el cel // Francesc RicartNO SOM D’EIXE MÓNEl català de la Franja mai no harebut massa crèdit dels organismesoficials d’Aragó,però des que el PPva tornar al poder en aquella co-munitat, el govern aragonès ha co-mençat a executar la petita hipote-ca que li havia concedit la llei dellengües en el darrer tram de governdel socialista de Bonansa Marcel·líIglesias.Si les lleis actuals permetenentrar a les cases amb policia i se-cretaris judicials a desallotjar les fa-mílies arruïnades que les habiten,noés estrany que un govern pugui en-trar impunement en l’hàbitat d’unallengua desprotegida per desmuntartots els mobles i envans que la sos-tenen, treure-la d’allà com si estiguésusurpant un espai que no li pertocai canviar-ne el pany, o sigui el nomde la parla, per tal que aquella llen-gua no torni a entrar mai en les cons-ciències dels parlants.L’Institut d’Estudis del Baix Cin-REVISTA DE PREMSA: EL PUNT AVUI, 27/03/2013COLUMNA «DE SET EN SET»Diàleg// DAVID MARÍNca ha denunciat aquest cap de set-mana la intensitat del setge contraels precaris intents de normalitzacióde la llengua catalana. Un setge, vala dir-ho, del qual també és víctimala llengua aragonesa, dany col·late-ral de la dèria uniformitzadora con-tra la presència del català a Aragó.A més de l’anunci de substituir enla llei de llengües el nom català perl’imaginatiu variant oriental de lallengua aragonesa, el govern d’A-ragó ja ha suprimit el projecte cul-tural Jesús Moncada, que des delcurs 2000/2001 portava a les aules dela Franja escriptors, cantautors,grups musicals i exposicions sobre lallengua pròpia;ha anul·lat les 29 sub-scripcions escolars a la revista cul-tural en català Temps de Franja,i haeliminat l’únic premi literari delgovern d’Aragó en català,el GuillemNicolau, que ara es fusiona amb elde llengua aragonesa, com si fossinel mateix idioma, i queda sense do-tació econòmica. En un desnona-ment, no se’n salva ni la vaixella.I mentre a la Franja desallotgen elcatalà sense contemplacions,al Prin-cipat el govern de l’Estat s’ofereixcom el campió mundial del diàlegper evitar que marxem de casa seva.Qui els entengui, que els compri.HumbertoVadillo al’entrega delsdarrers premisliteraris delGovernd’Aragó,el 8/6/2011SIGRID SCHMIDT VONDER TWER
  18. 18. 19TEMPSDEFRANJAdigital/n.9/maig2013REPORTATGEgada més,han set los moviments socialslos que assumim la tasca d’informar ala població del que representa el fra-king i les seves repercussions.Tot aixòho hem de fer sense haver estat votatsa les darreres eleccions.Per acabar, volem recordar que al’Aragó ja s’han concedit autoritzacionsper a començar a aplicar la tècnica delfracking a llocs com Berdún, Ainsa,Biescas o elTurbó,reserves estratègi-ques d’aigua de la nostra província.D’altra banda estan pendents d’auto-ritzacions altres projectes que portenlos cínics noms d’Atlas (ocuparia partde les províncies de Lleida,Tarragona,Osca i Saragossa),Helios (Lleida,Tar-ragona i Saragossa) o Quimera (Osca,Saragossa i Navarra)Certament lo problema de l’energiano és una cosa que es pot resoldre d’a-vui per demà.Es indiscutible que tenimun problema de molt difícil solució perquè no podem prescindir del petrolid’avui per demà,però potser ja va senthora de demanar als nostres “repre-sentants” que comencin a caminar enla direcció correcta apostant per les en-ergies renovables i per uns estils de vidamés respectuosos en lo nostre entorn.També en la fractura hidràulica enshem de fer les preguntes pertinents:Podem viure sense petroli? Certa-ment, avui per avui, seria força com-plicat.Podem viure sense aigua?(Espai reservat per a que contesteuvosaltres mateixos)Fracking?// PATRICI BARQUINEcologistes en Acció del Baix Cin-ca i la CNT de Fraga vam organitzar lopassat dissabte sis d’abril una xerradaper a informar sobre l’anomenadafractura hidràulica o fracking.Lo frac-king és una tècnica d’extracció de gasi petroli mitjançant una tècnica queaplica diferents mètodes de recentdescobriment. Bàsicament es tractad’extreure les nano partícules de gas opetroli que estan atrapades als sedi-ments, principalment de pissarra. Pera fer aquesta extracció cal perforar envertical fins a trobar la veta de roca depissarra.Un cop situats a la veta és per-fora en horitzontal en diferents direc-cions a unes distàncies que podenanar entre un i tres quilòmetres de lon-gitud. Desprès és fa un revestiment d’a-cer o de formigó, depenent de la tèc-nica. Un cop reforçat lo forat es fanunes explosions al revestiment verticalen la finalitat de trencar la pedra de pis-sarra.Acte seguit s’injecten gran quan-titat de litres d’aigua barrejada ambarena i additius químics que el que fanés dissoldre la pedra i alliberar lo gascontingut que força lo retorn de tot ple-gat cap a la superfície.Bàsicament aixòés el fracking.Sense afegir res més ja és fàcil apre-ciar los problemes que poden generaraquestes extraccions, però volem quequedi ben clar com ens pot afectar totaixò.Per començar lo consum d’aiguaper forat és d’uns 9000 metres cúbics(9.000.000 de litres d’aigua). Cal re-cordar que aquesta aigua per a que espugui bombar a la pressió necessàriai per a poder dissoldre la roca ha de tin-dre una barreja de productes químics.Un còctel que consta de més de 260substàncies químiques tot i que algunsn’eleven el número fins a 500.Com quela fórmula està registrada es conside-ra secreta i per tant no es pot conèixera fons la composició de la barreja,peròse sap que conté benzè,toluè,etilben-zè, disulfur de carboni i altres productesaltament nocius i provadament can-cerígens. Qui serà lo responsable de larecuperació d’aquesta aigua si es queaquest procés es pot dur a terme ambalguna garantia d’èxit? Doncs segonsles actuals lleis europees són los ajun-taments los responsables de potabilit-zar l’aigua.Un altre punt de què es parla són losllocs de treball que s’anuncien com aconseqüència d’aquesta activitat.Peròla veritat és que són més aviat escas-sos, ja que és calcula només un treba-llador per cada quatre pous.La viabilitat d’un pou s’estima en unsquatre anys, però lo pic de produccióés al primer any, i això obliga a estarconstantment foradant lo territori.Com que la producció per pou es pocconstant no surt a compte construir ga-soductes i lo que es fa és transportar di-rectament lo gas en camions cisternafins als llocs de distribució. Conse-qüència d’això serien un munt de qui-lòmetres de camins i un munt de ca-mions transportant matèries perilloses.Es tracta en definitiva d’un deliri mésde les nostres autoritats en lo seuafany per destruir lo territori i lesnostres vides. Conseqüència de l’os-mosi existent entre les grans corpora-cions i los càrrecs de govern que vantransvasant efectius sense cap mena derubor ara dels consells d’administraciócap als governs,ara dels governs cap alsconsells d’administració.La fractura hi-dràulica ha estat recolzada per dife-rents formacions polítiques que, enaparença,només tenen en comú lo seupas pel poder.El PSOE va apostar pelfracking a Euskadi. A Catalunya re-centment s’ha rebutjat, en los vots deCIU i PP una moció per a declarar Ca-talunya lliure de fracking.A Cantàbria,en canvi,s’ha optat per la declaració deComunitat Autònoma lliure de frac-king.Davant lo problema de les dife-rents postures en funció de les diferentsautonomies afectades, les empreseshan optat per buscar lo forat legal queels hi permeti certa seguretat,que és nimes ni menys el d’ubicar les zones aprospectar de manera que ocupindues o més Comunitats Autònomes,fent, així, que sigui lo govern d’Espa-nya qui tingui competències per a do-nar les autoritzacions.Com ja ens tenen acostumats aquellsque es diuen los nostres represen-tants, ens han colat això de la fractu-ra hidràulica sense donar cap menad’explicació pública,només la que te-nen obligació per llei que és la mera pu-blicació al diferents butlletins.Una ve-Esquema defracking
  19. 19. Comarca del Matarranya, un territori, un compromís,amb la cultura i el patrimoniFestes de Primavera de Calaceit

×