Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles

FALLES
FESTAArtistafaller
espardenya
mo
ca
dor
COHET
Cremà
bunyol
d’OrAMB fu
ll
es
LLORER
de
&
BRILLANTS
premis
COLOR
MAS
CLE
TÀ
Passacarrer
insígnia
SANT
JOSEP
Hihauna
ESTORETAvelleta
pa’ la
FALLA
de
ofrena
Pòlvora
TRA
DI
CIÓ
CULTURA
música
PRESIDENT
INDUMEN
TÀRIA
VA
LÈN
CIA
PAELLA
Fallera Major
PLA
ÇA
del
PO
BLE
escut
llibret
estandard
Artista
Fallercasal
crida
F
O
C
PATRIMONIrematco
mi
ss
ió
NI
NOT
SENYOR
PIROTÈCNIC
fla
ma
FOC
ADRÉS
FAIXA
LLUM
albaes
mare de Dèu
m
a
r
ç
f
l
o
r
s
FUSTA
GERMANOR
SO
ROLL

La falla Poble de Silla es declara en sintonia i suporta el moviment
#VolemFalla.
Tots els fallers i falleres que formem part d’aquesta comissió defenem
el treball dels artistes fallers i tenim clar que LA FALLA és l’element
principal de la festa i el que ens fa diferents pel que fa a altres festes
del món. Sense falla no hi ha falles.
Apostem per la tradició, per la cultura i perquè la nostra festa perdure
al llarg dels anys, i això sols ho podem fer si recolzem la falla i els
artistes fallers.
Per tot açò, en aquesta falla, #VOLEMFALLA

EDICIÓ
Falla Poble de Silla
DIRECCIÓ
Arianne Martos - Maria Company
CRITICA DE FALLES
Salvador Alonso
PORTADA
Anna Alba
COL·LABORACIÓ
Anna Alba - Toni Gil - Tamara Martos -
Maria Mellado - Samuel Revert
FOTOGRAFIES
Arianne Martos - Samuel Revert
FOTOGRAFIES OFICIALS
Alfonso Zaragozá Fotografía -
Tres Llums Estudi Creatiu
PUBLICITATS
Miguel Nevado - Salva Zaragozá
DISSENY I MAQUETACIÓ
Arianne Martos - Maria Company
CORRECCIÓ DE TEXTOS
SNL Ajuntament de Silla - Ignacio
Valero
IMPRESSIÓ
Gràfiques Fortuny
JUSTIFICACIÓ EN PAPER
800 Exemplars
DIPÒSIT LEGAL
V-149-2012
L’A.C. Falla Poble de Silla no es fa responsable,
ni compartix necessàriament, les opinions dels
seus col·laboradors i col·laboradores.
El present llibret participa a la convocatòria
dels premis de la Generalitat Valenciana per a la
promoció i l’ús del Valencià.
Aquest llibret també participa en els Premis de
les Lletres Falleres.
ISSUU
DIFUSIÓ
IL·LIMITADA
EN VALENCIÀ
DELS LLIBRETS
www.issuu.com/fallapobledesilla9
SLIDESHARE
es.slideshare.net/FallaPobledeSilla

índex
MANUAL D’INICIACIÓ A LES FALLES · Pàgina 1
INTRODUCCIÓ AL MANUAL · Pàgina 6
GUIA PER A CONÈIXER LES FALLES DE VALÈNCIA · Pàgina 10
PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA FALLA GRAN · Pàgina 22
PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA FALLA INFANTIL · Pàgina 26
#VOLEMFALLA · Pàgina 30
LA FESTA FALLERA COM A INSPIRACIÓ MUSICAL · Pàgina 34
DANSES POPULARS · Pàgina 38
QUÈ VOS POSAREU? · Pàgina 42
LA JOIERIA VALENCIANA · Pàgina 46
LA PÓLVORA I VALÈNCIA · Pàgina 48
L’INDULT DEL FOC · Pàgina 52
LA MÀGIA DE LA CRIDA · Pàgina 56
CLAUS PER A SOBREVIURE A LA PLANTÀ · Pàgina 60
L’OFRENA DE FLORS A LA VERGE DELS DESEMPARATS · Pàgina 64
EL PAPER DELS BOMBERS EN LES FALLES · Pàgina 70
QUÈ ÉS SER FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA? · Pàgina 72
LA FLOR MÉS BONICA · Pàgina 76
NO ÉS OR TOT EL QUE LLUEIX · Pàgina 80
LES JUNTES LOCALS DE DALT A BAIX · Pàgina 84
LES FALLES DE SILLA · Pàgina 86
CREACIÓ I ELABORACIÓ D’UNA PRESENTACIÓ · Pàgina 100
L’EXPERIÈNCIA DE SER REPRESENTANT · Pàgina 106
MAPA I ASSOLIMENTS ACONSEGUITS · Pàgina 110

APARTAT MAJOR · Pàgina 112
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT · Pagina 114
VERS A LA FALLERA MAJOR · Pàgina 116
JUNTA EXECUTIVA · Pàgina 118
COMISSIÓ MAJOR · Pàgina 120
ESBOÇ FALLA GRAN · Pàgina 124
CRÍTICA FALLA GRAN · Pàgina 126
GUARDONS MAJORS · Pàgina 150
GRUPS DE DANSA I ESPECTACLES · Pàgina 152
CONEIXEM MIREIA · Pàgina 154
APARTAT INFANTIL · Pàgina 160
SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL · Pagina 162
VERS A LA FALLERA MAJOR INFANTIL · Pàgina 164
COMISSIÓ INFANTIL · Pàgina 166
ESBOÇ FALLA INFANTIL · Pàgina 168
CRÍTICA FALLA INFANTIL · Pàgina 170
GUARDONS INFANTILS · Pàgina 196
GRUPS DE DANSA I ESPECTACLES · Pàgina 198
CONEIXEM MANU I AMAIA · Pàgina 200
RACÓ DIDÀCTIC I PASSATEMPS · Pàgina 206
RECORD FOTOGRÀFIC 2019 · Pàgina 218
PROGRAMACIÓ D’ACTES · Pàgina 232
ESTEM D’ENHORABONA · Pàgina 236
AGRAÏMENTS · Pàgina 237
COMERÇOS COL·LABORADORS · Pàgina 238

FALLA POBLE
8
01INTRODUCCIÓ AL MANUAL
Toni Gil
Faller de la falla Poble de Silla

FALLA POBLE
9
Benvinguts i benvingudes a la festa de les falles!
Teniu a les mans el llibret de la falla Poble d’enguany, llibret que pretenem
que siga un manual d’iniciació per a superar amb bona nota totes les
exigències que vos anirem plantejant a mesura que el pas del temps ens
porte per eixe camí replé d’actes i tradicions que culminarà en la setmana
fallera, quan el nivell apuja al grau més alt. Per tant, estar ben informats
de cada una de les singularitats vos donarà un plus per a entendre i gaudir
plenament d’aquesta festa tan nostra i tan meravellosa.
Ací vos parlem de tot allò que forma part de la festa de les falles, tant en
una comissió com la nostra com en la festa en general, de la mà dels
protagonistes i dels professionals, sense els quals no podríem gaudir de
tanta meravella. Primer tenim una guia en què hi ha paraules i conceptes
clau necessaris per a entendre tots el referents de les falles, guia feta per
Nico Garcés. Després, tan sols heu de deixar volar la imaginació.
Tot comença pel principi, és a dir, l’elecció del president i la junta
administrativa, que aniran programant diferents activitats al llarg de
l’exercici. Teniu un recopilatori de tot allò que hem fet en la falla l’any
2019, de la mà dels seus representants: Maria, Ainara i Marc.
I una de les decisions més importants al començament de l’exercici és la
contractació dels artistes que ens plantaran les falles. Per aquest motiu, el
nostres artesans d’enguany, Carlos Carsí i José Gallego, ens contaran com
es fa una falla, des de l’esbós fins al dia de la plantà. També Juane Cortell,
reconegut artista faller ens dona la seua visió al voltant del moviment
#VOLEMFALLA
L’altra és indiscutiblement la proclamació dels màxims representants de
la festa fallera. I sobre aquest tema ens parlaran les que varen ser falleres
majors de València, Rocío Gil i Carmen Sancho, que ens il·lustren sobre
què significa per a una dona valenciana ser fallera major.
D’altra banda parlem també de la indumentària i de l’orfebreria, elements
fonamentals per a ressaltar la vestimenta tradicional de homes i dones, i
FALLES

FALLA POBLE
10
sobretot l’evolució que han tingut al llarg dels anys, tot de la mà d’Estefania
de Julio, entesa en indumentària i Lluís Romeu, orfebre.
I quan tingues complida informació de tot açò t’endinsaràs en la festa.
De la mà de l’equip que cada any fa realitat un dels actes més importants,
la presentació, sabràs què significa per als fallers i les falleres donar-nos
a conéixer i mostrar la nostra creativitat en l’exaltació de les nostres
regines.
També vos contem un poc de les falles de fora del Cap i Casal (perquè hi
ha falles més enllà de València). Açò vos ho contarà Saul Peña, membre
de la delegació de juntes locals de Junta Central Fallera. També la nostra
fallera, Maria Company, vos parlarà de les falles de Silla, des dels orígens
fins a l’actualitat.
I una vegada dins hem de seguir avançant cap a la destinació que tenim
marcada. D’això s’encarreguen les falleres majors, amb el pregó que
anuncia el començament de la festa. Però si a l’hora d’anunciar que les
Falles ja estan ací, hi ha una referència per a tots els fallers, la crida que
fa la fallera major de València. De l’organització d’aquest esdeveniment
també teniu ací tota la informació, de la mà de la companyia de teatre La
FAM.
I com només acabar el pregó i la crida tot es posa en marxa sense pèrdua
de temps, tenim la inauguració de l’exposició del ninot, la mostra dels
millors ninots que cada comissió ha presentat al premi del ninot indultat.
Ens parlaran de l’organització, de les dificultats que hi troben i de les
solucions que es prenen per a quedar tots satisfets.
I una vegada els ninots exposats, i a mesura que s’acosta el 15 de març,
arriba l’hora de la veritat, la plantà. Per a molts fallers és la part més bonica
del programa. És la culminació de tot un any d’il·lusions, de projectes i de
sacrifici, el resultat final que va creixent a poc a poc a mesura que les
diferents peces van muntant-se sobre les bases per a convertir-se en
un gran monument. De les vivències de la plantà també hi parlem, de la
mà de Xavi Serra, que carregat amb la seua càmera de fotos, el vídeo i la
bateria, no se’n perd cap.
Ijaamblafallaplantadacomençal’espectacle.Pertant,l’horaquelamúsica
i les tradicions, com la dansa valenciana, òmpliguen de color i alegria la
vida dels valencians. Parlem de la música, dels nostres pasdobles fallers
i dels balls regionals, tot contat per Hugo Chinesta i pel nostre grup de
dansa.
I no deixem de banda un dels actes amb més color i bellesa de la festa de
les falles, l’ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, la que tots porte

FALLA POBLE
11
mal cor com a símbol de la nostra València. I per oferir-vos una completa
informació tenim el testimoni d’un dels organitzadors Pepe García Bosch.
També és l’hora de la diversió sense límit, d’arribar a tot amb el millor
estat possible, perquè d’això es tracta, i no d’anar sols a la festeta del casal
i no disfrutar dels actes fallers perquè estem dormint. El bon faller i el bon
espectador ha d’anar a tot. Tenim també sobre açò els consells d’Alfonso
Romero.
I no ens oblidem de la mascletà, per descomptat. Per aquest motiu, la
Federació d’Amics de la Pólvora de Benicalap ens conta moltes coses sobre
aquest espectacle tan estimat pels valencians.
El foc és el gran protagonista de la festa fallera, i per tant, després de dies i
dies manifestant-se mitjançant el soroll de trons i carcasses, arriba l’hora
d’encendre en flames l’obra que els artistes fallers ens plantaren i de la
qual hem disfrutat gaudit durant cinc dies inoblidables. La cremà posarà
fi a la festa i encendrà l’esperit faller per a les pròximes Falles. I com és un
acte tan transcendental s’ha de portar avant amb destresa. Comptem amb
l’experiència d’un professional del cos de bombers que ens explica com es
viu eixe moment, tot vist des d’una perspectiva especial i diferent de la de
qualsevol espectador.
I fins ací hem arribat, amb la intenció que la lectura d’aquest llibret haja
sigut profitosa. Que servisca per a disfrutar d’una festa meravellosa, de
vegades criticada per aquells que no els agrada el soroll i la diversió o que
senzillament no l’entenen. Però si la vius com ací hem intentant explicar,
la pots arribar a sentir com un bon faller, i vos adonareu que no hi ha festa
més gran que les falles. Almenys, així ho sentim moltíssims valencians i
valencianes.
Què dieu? Vos animeu a llegir-nos?

FALLA POBLE
12
02
LES FALLES DE VALÈNCIA
Nico Garcés
Secretari de la Interagrupació de Falles de
València
GUIA PER A CONÈIXER

FALLA POBLE
13
BLOC I: QUÈ SÓN LES FALLES: ORIGEN, EVOLUCIÓ I CREIXEMENT
BLOC II: ESTRUCTURA ACTUAL DE LA FESTA
BLOC III: PRINCIPALS ACTES I GASTRONOMIA
BLOC IV: PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UNA FALLA
BLOC I: QUÈ SÓN LES FALLES? ORIGEN, EVOLUCIÓ I CREIXEMENT
QUE SÓN LES FALLES1
?
Les Falles són una festa popular que se celebra del 12 al 19 de març en
gran part de la Comunitat Valenciana. Consisteixen a col·locar al carrer
monuments satírics de material combustible, (tela, cera, cartó, fusta i
suro), per a cremar-los la nit de Sant Josep, 19 març.
QUIN ÉS L’ORIGEN DE LES FALLES?
No se sap amb exactitud ni la data ni
l‘origen. Coneguda la veneració pel
foc que ha caracteritzat al llarg de la
història els pobles del Mediterrani, està
documentat en alguns manuscrits que
s’encenien fogueres commemoratives
per a celebrar determinats
esdeveniments, fins i tot abans que
Jaume I conquistara València en 1238.
Les primeres referències a la paraula
«falla» apareixen en escrits de finals del
segle XVII i principis del XVIII, la qual
cosa no vol dir que abans no hi
existiren.
Quant a l‘origen hi ha diverses teories. La més popular és que els fusters
que tenien els tallers al barri del Carme utilitzaven en les nits d’hivern una
llum d’oli o ciri penjat d’un pal o parot2
per a il·luminar-se. Quan arribava
la primavera i els dies allargaven, com que ja no tenien utilitat el treien al
carrer per a cremar-lo en honor a sant Josep. Amb el temps, els propis
veïns i veïnes es van implicar i començaren a vestir aquells pals amb robes
Nico és especialista en falles. Alberga un gran museu
de maquetes, ninots i material històric sobre les falles.
Ell vos explica en quatre apartats els conceptes clau per
a poder entendre des de la base la festa fallera.
Falla Antiga de Campanar 2016.Falla Antiga de Campanar 2016.

FALLA POBLE
14
que ja no gastaven, amb imitació d‘algun personatge del barri o
de la ciutat. Els xiquets i xiquetes recorrien els carrers buscant
trastos vells per a donar més cos al parot, (cant de l’estoreta)5
,
i tot junt ho cremaven. A aquesta acumulació de trastos vells
coronada per un ninot3
li van dir FALLA, que etimològicament
té el seu origen en la paraula “torxa de foc”.Falla.Falla.
EVOLUCIÓ I CREIXEMENT DE LES FALLES
El que va començar sent una manifestació popular
espontània s’ha convertit amb el pas dels anys en
un complex entramat organitzatiu que repercuteix
directament en l’economia valenciana. Genera uns
750 milions d’euros i dona treball a unes huit mil
persones només a la ciutat de València. Les xifres
augmenten considerablement si tenim en compte
totes les poblacions en les quals se celebren les Falles.
Hui dia, en la capital, els fallers representen el 15% de
la població.
Les Falles són una oportunitat de negoci per a indumentaristes, artistes
fallers4
, fusters, dissenyadors gràfics, bandes de música, floristeries,
empreses d’espectacles, hostaleria, pintors, escultors, empreses
d’il·luminació, pirotècnics, empreses de transport, empreses tèxtils, etc.
Crida.Crida.
VOCABULARI D’INTERÉS RELACIONAT AMB EL BLOC I
FALLA1
: La paraula falla té dos accepcions si s’utilitza en singular i una
en plural. Quan s’utilitza en plural es refereix a la denominació de la festa.
Si s’utilitza en singular es pot referir al monument que planten al carrer
i cremen el 19 de març, o a una comissió fallera. La falla és un monument
fet amb material combustible, format per un cos central i diversos ninots,
amb un fil conductor que representa diferents personatges. Cada comissió
planta dos falles, una gran i una altra infantil, i les dos es cremen la nit
del 19 de març.
Falla = Monument que es crema
Falla = Comissió fallera
Falles = Denominació de la festa
PAROT2
: suport alt per a un ciri o cresol, realitzat en fusta, amb què
il·luminaven els fusters el taller a l’hivern. Posteriorment es va vestir amb
robes velles, mans i caps, com si foren ninots. És l’origen del ninot.
NINOT3
: figura satírica realitzada amb material combustible que
representa un personatge i forma part d’una falla.
ARTISTA FALLER4
: professional amb dots artístics, responsable de
construir en el seu taller la falla gran o la infantil. La majoria d’artistes
pertanyen al Gremi d’Artistes Fallers, que mira pels seus interessos com
a col·lectiu.

FALLA POBLE
15
BLOC II: ESTRUCTURA ACTUAL DE LA FESTA
Les falles tenen una estructura organitzativa difícil de comprendre per la
seua complexitat. La base de la festa són les comissions
falleres6
. Aquests grups d’amistats i/o veïnat s’uneixen
per a organitzar el festeig en el seu propi barri o
demarcació9
i cadascuna de les comissions està formada
per una junta directiva, uns representants i altres
components: els fallers i les falleres8
. El lloc de reunió és
el casal7.
. La junta directiva10
, que consta de presidència,
vicepresidència, secretaria, tresoreria, delegacions
i vocals són els que s’encarreguen de gestionar el
pressupost, realitzar les contractacions i organitzar els
festejos.
Els representants de cada comissió són el president, la
fallera major11
, el president infantil13
i la fallera major
infantil12
i la missió dels tres últims tan sols és fer de
representants de la comissió.
Per a facilitar l’organització dels festejos, totes les
comissions de València s’agrupen per sectors14
i
agrupacions15
. La inscripció en un sector és obligatòria,
perquè ho estipula l’òrgan depenent de l’Ajuntament de
València que s’encarrega de coordinar les falles de la ciutat: la Junta
Central Fallera16
. Les agrupacions són entitats privades, a les quals
voluntàriament entres a formar part per proximitat o simpatia. Cada
sector escull tres representants perquè formen part de la JCF. La JCF
és un organisme que depén de l’Ajuntament de València. El president
nat és l’alcalde i el president executiu és el regidor de Festes. Hi ha una
directiva amb vicepresidents que s’encarreguen de coordinar les diverses
delegacions (en les quals la gent treballa de manera altruista), juntament
amb els delegats de sector, i que organitzen tots els festejos comuns.
Les representants de la
Junta Central Fallera
són la Fallera Major de
València 17
i la Fallera
Major Infantil18
de
València, juntament
amb les seues Corts
d’Honor19
.
CANT DE L’ESTORETA5
: es coneix amb aquest nom l’acció que realitzaven
antigament els xiquets i xiquetes que recorrien el barri i arreplegaven en
una catifa els trastos vells per a després cremar-los en la falla.
Comissió FalleraComissió Fallera
RepresentantsRepresentants
Falleres majors de València i les seues corts d’honor.Falleres majors de València i les seues corts d’honor.

FALLA POBLE
16
La JCF celebra una vegada al mes una reunió
anomenada «el Ple»20
, i també una vegada
al mes organitza «l‘Assemblea»21
, a la qual
acudeixen els presidents i presidentes de
les 380 falles de la ciutat. Les agrupacions
tenen una estructura similar. Hi ha una junta
directiva amb el president al capdavant, sense
representants. S’encarreguen d’organitzar
els festejos i assistir als plens de la JCF. En
l’actualitat hi ha 26 sectors i 22 agrupacions. La resta de poblacions on es
planten falles tenen la seua Junta Local, de funcionament similar a la JCF.
Assemblea de presidents i presidentes de falla.Assemblea de presidents i presidentes de falla.
VOCABULARI D’INTERÉS RELACIONAT AMB EL BLOC II
COMISSIÓ FALLERA6
: una comissió és un grup de persones, amistats o
veïnat d’una mateixa barriada, que s’ajunten per a organitzar festejos i
activitats amb un objectiu: plantar una falla i cremar-la el 19 de març.
Aquestes comissions estan formades per fallers i falleres, els quals paguen
una quota per formar-ne part. Entre els fallers s’escull una junta directiva i
uns representants. Amb els diners que hi aporten i els que aconsegueixen
recaptar per diferents mitjans, fan un pressupost que tindrà com una de
les partides més importants la contractació de dos artistes fallers per a la
construcció de les dos falles. Les comissions han de complir uns requisits
i ser aprovades per la JCF. Cada comissió s’identifica pel seu escut i tindrà
com a seu un casal.
CASAL7
: lloc on es reuneixen els membres d’una comissió durant l’any i
que serveix també per a fer la majoria d’activitats que s’organitzen al llarg
de l’exercici.
FALLERS I FALLERES8
: són tots i cadascun dels components d’una
comissió fallera. Paguen una quota per pertànyer-hi i adquireixen
unes d’obligacions econòmiques per a cobrir el pressupost necessari
de l’exercici. Com a contraprestació, tenen dret a participar en totes les
activitats que la comissió organitze.
DEMARCACIÓ9
: són els carrers de la ciutat o del barri assignats a cada
comissió fallera. Si una comissió vol organitzar un festeig fora de la
demarcació que té assignada haurà de demanar permís a l’altra comissió.
El casal ha d’estar dins de la seua demarcació, així com els festejos o
activitats que cada comissió organitze.
JUNTA DIRECTIVA10
: grup de fallers i falleres que, encapçalats per la
presidència de la comissió i prèvia elecció per part de tots els membres,
s’encarreguen de gestionar els diners, contractar els artistes i organitzar
els festejos i activitats que es realitzaran al llarg de l’exercici. L’exercici
faller va del 20 de març al 20 de març de l’any següent, i cada any s’elegeix
nou president i nova junta directiva.
FALLERA MAJOR11
: és la màxima representant de la comissió junt amb el
president. El càrrec té una duració d’un any i l’escullen entre els membres
de la comissió pel mètode que cada comissió determine.

FALLA POBLE
17
FALLERA MAJOR INFANTIL12
: és la màxima representant de la comissió
infantil, junt amb el president infantil. El càrrec té una duració d’un any
i l’escullen entre els membres de la comissió infantil pel mètode que cada
comissió determine.
PRESIDENT INFANTIL13
: és el màxim representant de la comissió infantil
junt amb la fallera major infantil. El càrrec té una duració d’un any i
l’escullen entre els membres de la comissió infantil pel mètode que cada
comissió determine.
SECTORS14
: són els districtes amb els quals l’Ajuntament de València i
la JCF divideixen la ciutat per a agrupar les diferents comissions. Hi ha
26 sectors que aglutinen les 380 falles de la ciutat. Les comissions que
conformen cada sector trien 3 representants perquè formen part de JCF.
AGRUPACIONS15
:sónentitatsqueesconstitueixendemaneraindependent
de la JCF. Les formen comissions d’un mateix sector o sectors pròxims.
No tenen representants, únicament consten d’una junta directiva amb
un president al capdavant que és qui gestiona el pressupost i organitza les
activitats conjuntes. Hi ha 22 agrupacions que aglutinen quasi la totalitat
de les falles de València.
JUNTA CENTRAL FALLERA16
: organisme que depén de l’Ajuntament de
València i que s’encarrega d’organitzar les falles. Té una seu central on es
troben totes les delegacions i la junta directiva.
FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA17
: és la màxima representant de les
falles. El càrrec té una duració d’un any i l’escullen d’entre totes les falleres
majors de l’any anterior de les 380 comissions. Al juliol fan una primera
selecció per sectors, en la qual escullen dos o tres representants de cada
sector. Posteriorment, al setembre, es fa una altra selecció de la qual
n’eixiran 13, i a l’octubre té lloc l’última selecció en què es decideix quina
de les 13 prèviament elegides exercirà el càrrec. Les altres 12 passaran a
ser la seua cort d’honor.
FALLERA MAJOR INFANTIL DE VALÈNCIA18
: és la màxima representant
de les falles. El càrrec té una duració d’un any i l’escullen d’entre totes les
falleres majors de l’any anterior de les 380 comissions. Al juliol fan una
primera selecció per sectors en la qual escullen dos o tres representants
de cada sector. Posteriorment, al setembre, es fa una altra selecció de la
qual n’eixiran 13, i a l’octubre té lloc l’última selecció en què es decideix
quina de les 13 prèviament elegides exercirà el càrrec. Les altres 12
passaran a ser la seua cort d’honor.
CORT D’HONOR19
: són les xiques que acompanyen en tot moment les
falleres majors i que han quedat finalistes en el procés de selecció per a
falleres majors.
PLE20
: és la reunió mensual de la JCF. Hi assisteixen tots els components
que la formen per a tractar els temes rellevants que després traslladaran
a l’assemblea amb els presidents i presidentes.
ASSEMBLEA21
: és la reunió mensual que fa la JCF amb els presidents i
presidentes de les 380 comissions de València per a tractar i solucionar
temes de la seua competència.

FALLA POBLE
18
BLOC III: PRINCIPALS ACTES I GASTRONOMIA
Sobre els principals actes relacionats amb les falles cal fer algunes
precisions. D’una banda, els actes propis de cada comissió o agrupació,
i els actes comuns a totes les comissions que organitza la Junta Central
Fallera al llarg de tot l’exercici. D‘altra banda, els actes propis de la
setmana fallera, tant els que organitza cada comissió com els que són
conjunts a totes les comissions de València. A vegades coincideixen en
nom i contingut, però no en magnitud.
Actes més importants propis de les
comissions durant l’any: apuntà22
,
demanà23
, proclamació24
, exaltació25
,
concursos i activitats26
Actes més importants
propisdelescomissions
en la setmana fallera:
despertà27
, cercaviles28
,
arreplegà29
, plantá30
,
fallers d’honor31
i
cremà32
.
Despertà.Despertà.Plantà.Plantà. Cremà.Cremà.
Actes comuns més importants durant l’any: elecció de corts d’honor33,
proclamació, exaltació, concursos i activitats.
Actes comuns més importants de la setmana fallera: crida34
, mascletà35
,
nit del foc36
, exposició del ninot37
, cavalcada del ninot38
i ofrena39
.
Cridà.Cridà. Mascletà.Mascletà. Ofrena a la Verge dels DesemparatsOfrena a la Verge dels Desemparats
La gastronomia típica fallera està directament relacionada amb el menjar
valencià, i té com a plat estrella la paella40
i moltes altres classes d’arrossos.
A Falles són molt populars els concursos de paelles que realitzen al carrer
les diferents comissions, però si hi ha una cosa popular en les festes
josefines és el consum de bunyols amb xocolate41
.

FALLA POBLE
19
VOCABULARI D’INTERÉS RELACIONAT AMB EL BLOC III
APUNTÀ22
: una vegada iniciat el nou exercici, els fallers i falleres
organitzen un dia d’activitats per a obrir la falla al barri amb la finalitat de
captar nous socis.
DEMANÀ23
: escollides les falleres majors de l’exercici en la junta
corresponent, se sol acudir al seu domicili particular i se’ls demana
oficialment que siguen les representants de l’exercici.
PROCLAMACIÓ24
: acte protocol·lari en què proclamen oficialment les
falleres majors de cada comissió. Generalment els regalen un quadre
acreditatiu de l’esdeveniment perquè quede constància.
EXALTACIÓ25
: acte solemne que organitza la comissió per a exaltar amb
tots els honors les seues falleres majors. Se’ls imposa la banda que les
acredita com a falleres majors i la joia amb l’escut de la comissió en or o en
plata que únicament poden tindre les que han exercit el càrrec. És l’acte
més important de la comissió al llarg de l’exercici.
CONCURSOS I ACTIVITATS26
: els festejos o activitats no sols s’organitzen
durant la setmana fallera, sinó també al llarg de tot l’exercici. Cada
comissió, juntament amb cada agrupació, sector i la JCF, organitzen una
gran quantitat d’activitats perquè els fallers puguen participar i competir.
Concursos de teatre, playback, esports, dibuix, declamació, truc, parxís,
etc. L’esperit faller és tot l’any.
DESPERTÀ27
: els dies de Falles no es dorm. El 15, 16, 17, 18 i 19 a les 8
del matí, grups de fallers i falleres recorren els barris o demarcacions
acompanyats de la banda de música, i tiren petards i traques per a
despertar el veïnat. Avisen que estem en festes i que s’han d’alçar per a
gaudir del dia. El petard més típic és el TRO DE BAC, un artefacte sense
metxa que explota quan l’estavellen en terra
PASSACARRER28
: una cercavila és una desfilada de fallers i falleres vestits
de valencians. Ho fan pels carrers de la demarcació, en companyia de la
banda de música per a crear ambient.
AREPLEGÀ29
: l’arreplegà és una manera de recaptar fons abans de Falles.
Recorren els comerços de la demarcació i les cases del veïnat demanant la
voluntat a canvi d’una bandereta o llibret. El llibret és la publicació anual
que edita cada comissió amb els esbossos de les falles, les explicacions, les
fotos de les falleres majors, la directiva un resum de l’exercici anterior i
escrits al voltant del tema que la delegació de llibret trie eixe any.
PLANTÀ30
: la plantà és el moment més important de tot l’any. Plantar
és l’acció de situar la falla al carrer i deixar-la completament acabada,
amb tots els ninots col·locats, perfectament acabats i la decoració que
l’acompanya, com gespa o arena, al seu lloc.
FALLERS D’HONOR31
: és una altra manera de recaptar fons, un títol
simbòlic que es dona a determinades persones que no són fallers a canvi
d’una quantitat econòmica. En contraprestació, la comissió els organitza
un sopar i els fa un regal perquè quede constància del nomenament.
CREMÀ32
: és el moment culminant de la festa, el 19 de març, Sant Josep.
Totes les falles es cremen per a donar pas a un nou any i tornar a començar.

FALLA POBLE
20
mes de febrer -o el primer de març-, la fallera major de València, des de les
Torres dels Serrans, fa un discurs per a donar la benvinguda a tot el món
i anunciar que la festa acaba de començar.
MASCLETÀ35
: és un esdeveniment pirotècnic molt popular que se celebra
en moltes comissions, tot i que les més espectaculars les fan a la plaça de
l’Ajuntament de València, de l’1 al 19 de març. Consisteix a disparar en
forma de simfonia una sèrie de petards o masclets que van accelerant
la potència a mesura que arriben al final, amb un efecte atronador. La
mascletà consta de part terrestre i part aèria.
NIT DEL FOC36
: consisteix en un castell de focs artificials de gran magnitud
que es dispara en el llit del riu Túria la nit del 18 al 19 de març, a la 1 de la
matinada.
EXPOSICIÓ DEL NINOT37
: a finals de gener les comissions de València
porten el millor ninot de cada falla a una exposició, que dura fins al 14 o 15
de març. Durant aquest període, qualsevol visitant pot votar pel ninot que
se salvarà del foc. Els dos ninots que més vots tinguen (major i infantil)
es convertiran en els ninots indultats i formaran part del Museu Faller de
València.
CAVALCADADELNINOT38
:ésunadesfiladasatíricapelscarrersdelaciutat,
en la qual participen diverses comissions de València. Els participants van
disfressats i representen personatges de manera irònica. Des dels últims
anys, la primera peça de la Falla Municipal arriba amb la cavalcada en
forma d’espectacle.
OFRENA39
: és l’acte més emocionant de les Falles. Els fallers i falleres de
les 380 comissions desfilen fins a la plaça de la Verge, amb rams de flors
i cistelles que deixen als peus de la Verge amb la creació d’un mantell de
color inigualable.
PAELLA40
: plat per excel·lència de la gastronomia valenciana, que té com
a ingredients arròs bomba, tomaca, bajoqueta, garrofó, pollastre, conill o
ànec, caragols i romer.
BUNYOL41
: dolç típic valencià que consisteix en una massa fregida feta
amb farina, rent i aigua. Se sol menjar cobert de sucre i mullat en xocolate.
És el que dona sentit a la festa de les falles.
ELECCIÓ CORTS D’HONOR33
: és un acte multitudinari al qual acudeixen
fallers i falleres de totes les comissions de València. Després d’un període
de proves que dura tres setmanes, nomenen les 13 xiques i 13 xiquetes que
continuaran el procés per a convertir-se en falleres majors de València.
En cas de no ser escollides formaran part de la cort d’honor.
CRIDA34
: representa el començament de la festa. L’últim diumenge del
BLOC IV: PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UNA FALLA
El procés d’elaboració d’una falla és abans que res artesanal. Les falles les
fan en tallers especialitzats, on un artista faller i un equip de professionals
del gremi donen forma a cadascuna de les creacions que al març veuran
la llum. En la construcció d’una falla col·laboren dissenyadors, pintors,

FALLA POBLE
21
escultors, fusters, escultorsx digitals i fins i tot sastres i modistes.
Les falles també han evolucionat i l’elaboració de hui en dia no té res a
veure amb el procés tradicional. El mateix artista -o un dissenyador
gràfic- en fan un esbós, que una vegada aprovat s’imprimeix en 3D, bé
per mitjà d’una maqueta a escala o un programa d’ordinador. És ací on
comencem a diferenciar entre el procés tradicional i l’actual.
PROCÉS TRADICIONAL
Una vegada aprovat l’esbós42
fan la maqueta43
de
volums en plastilina o escaiola. Aquesta maqueta
és de treball i serveix per a seccionar les peces
a mesura que es van construint. Normalment, si
la peça té una gran envergadura, cal fer-la per
trossos. Així, es construeix una estructura de
fusta amb vareta sobre la qual col·loquen el fang
amb el qual la modelaran.
Una vegada s’ha
modelat la peça en
fang, es cobreix amb
escaiola, i quan se
seca se separarà
de la peça i faran
el motle o negatiu.
Aquest motle en
escaiola s’emplenarà
de cartó pedra44
. En
acabant s’ajuntaran
i engraparan totes
les parts, es col·locarà
internament una
armadura45
de fusta
per a encadellar-la
amb la resta de la
falla (Sacabutx46)
. Es
cobrirà la peça amb
gotejat per a conferir-
li resistència.
S’escatarà per a
deixar una superfície
sense porus i llisa,
i sobre aquesta
s’aplicarà la pintura,
diferents acabats i
vernís. Tot un procés
llarg i costós.
Maqueta d’una falla.Maqueta d’una falla.
Modelat de la peça en fang.Modelat de la peça en fang.
Ninot finalitzat.Ninot finalitzat. Motle en escaiolaMotle en escaiola

FALLA POBLE
22
PROCÉS ACTUAL
El començament és el mateix, és necessari fer abans un esbós o projecte
de la falla. Una vegada aprovat cal fer la maqueta, bé de forma física o digital.
Si es fa de manera física se sol realitzar en plastilina o escaiola. Les peces
les digitalitzen amb un escàner i les traslladen a un programa per a
trossejar-les digitalment. En acabant, transmeten la informació a una
fresadora o màquina de tall, que tallarà les planxes de suro amb les quals
es farà cada peça.
Si es fa de manera digital,
es modela directament la
maqueta per ordinador
i així s’evita escanejar
cadascuna de les peces.
Aquesta informació es
trasllada a la fresadora
o màquina de tall, que
farà el mateix procés. La
fresadora o màquina de
tall va tallant les peces en
suro com un trencacaps,
peces que després cal
pegar i muntar amb
escuma per a conformar
la peça pensada inicialment.
Una vegada muntada cal rascar el sobrant
i modelar la figura en suro. Una vegada
modelada s’ajunta amb la resta de peces o
ninots i s’empaperen amb un cartó especial
i amb cola. Una vegada sec s’estucarà i
el procés serà igual que amb el procés
tradicional: escatat, pintura, acabat i vernís.
Per dins és tot un gran treball de fusteria,
amb cabirons47
i torres48
per a fer l’armaçò.
La falla, una vegeda montada consta de un
cos central50
, diversos contraremats49
i un
conjunt d’escenes51
als baixos de la falla.
La diferència entre el procés tradicional i
l’actual és la rapidesa d’execució, ja que no
cal utilitzar fang ni complexes estructures
per a modelar les peces. Es pot fer de
manera digital, amb la qual cosa s’estalvia
temps i diners en el material, ja que el suro
és molt més ràpid de treballar i es poden
aconseguir volums més grans amb el
mateix pressupost.
Màquina de tallar suro.Màquina de tallar suro.
Ninot modelat en suro.Ninot modelat en suro.

FALLA POBLE
23
VOCABULARI D’INTERÉS RELACIONAT AMB EL BLOC IV
ESBÓS42
: dibuix fet a mà o amb ordinador de la falla, amb el cos central,
remats, contraremats i ninots.
MAQUETA43
: reproducció a escala en 3D de la falla sobre la base de l’esbós
prèviament realitzat.
CARTÓ PEDRA44
: tipus de material combustible, paregut al cartó però de
major consistència, que s’endureix quan seca i s’utilitza per a construir
els ninots.
ARMADURA45
: és l’estructura interior de fusta que proporciona
manteniment a la falla per a evitar que caiga i que serveix per a inserir les
diferents peces.
SACABUTX46
: quan s’engalzen dos peces, és la unió entre el mascle i la
femella, la part de fusta d’una peça i la part de fusta on encaixa l’altra peça.
LLIT: és diu llit al suport de fusta en què descansa una peça tombada per a
facilitar-ne el transport des del taller fins al lloc en què es planta.
CABIRÓ47
: és una peça de l’armadura de fusta que sustenta una falla i es
refereix a una gran biga contínua.
TORRE48
: és l’estructura vertical que forma part de l’armadura sobre la
qual se sustenta la falla o cada peça de la falla.
REMAT: es diu remat a la part superior de la falla.
CONTRAREMAT49
: els contraremats són les peces que acompanyen el
remat central i que formen el cos central de la falla.
COS CENTRAL50
: es diu cos central a la part central de la falla.
ESCENES/BAIXOS51
: les escenes o baixos són els diferents grups de
ninots que se situen en la part inferior de la falla, a peu de carrer, i que
donen sentit al guió o crítica.
I fins ací aquesta guia ràpida perquè qualsevol que no haja sentit parlar de
les falles se’n puga fer una idea, el que significa aquesta festa tan arrelada
al nostre territori, que per a molts de nosaltres suposa una filosofia de
vida i una tradició que passa de generació en generació. Ja només falta
gaudir-les!

FALLA POBLE
24
03
D’UNA FALLA GRAN
Carlos Carsí
Artista faller de la falla Poble de Silla
PROCÉS DE CREACIÓ

FALLA POBLE
25
Carlos Carsí debuta aquest any en la falla Poble com
a vigent campió de la secció especial de València.
Revalidarà enguany el títol? Ací ens conta com naix una
falla -com l’Antiga de Campanar- des del principi.
El procés de construir una falla és un procés llarg i complicat, des del
moment que penses en un possible tema, desenvolupes un guió, el disseny,
les figures, la fusteria, la pintura...
El projecte original sorgeix d’una o diverses idees que has anat pensant
durant l’any anterior, idea que has apuntat i que després de Falles
comparteixes amb l’equip de confiança per a debatre-la.
Generalment solc fer una llista que després vaig fent i desfent, ja que
hi ha coses de les quals no pots traure profit, o bé temes que tenen poc
de recorregut. El següent pas és
que, amb els temes que es queden
damunt de la taula, fas com un
xicotet esbós o una maqueta de
volums molt genèrics i xicoteta,i
veure així si es podria dur a terme.
Quan ja tens el tema elegit i
més o menys les idees clares,
comença el disseny. Tot seguit es
fa la maquetació del projecte i ja
escalar-lo a la realitat.
Quan ja vas creant la maqueta has
d’anar planejant l’estructura amb
la fusteria, tenint en compte el risc
que pot tindre a l’hora de plantar,
ja que si no és factible s’hauria
de canviar alguna cosa. D’ací
passaríem al procés de creació de
la falla que ja haveu aprés en el
article anterior.
“Generalment solc fer
una llista que després
vaig fent i desfent”
“Calla, canalla!”, 2016. Carlos Carsí per a la“Calla, canalla!”, 2016. Carlos Carsí per a la
Falla Cuba - Literat Azorín. (Cendra Digital)Falla Cuba - Literat Azorín. (Cendra Digital)

FALLA POBLE
26
Mitjançant el projecte o
esbós s’estudia també la
pintura, i si és necessari,
a vegades també es pot
fer un estudi sobre la
maqueta. Quant a les
escenes, planteges un fil
conductor que durant
l’any desenvolupes amb els
temes més actuals, encara
que sempre deixes alguna
escena per fer fins a última
hora, a fi que estiga més
recent en la memòria dels
espectadors.
Com organitzem la
plantà, els viatges de les
peces, les góndoles? Com
s’organitzem en la plaça?
Com vivim la plantà fins
que la falla està totalment acabada?
Quant a la plantà, en primer lloc s’han de mesurar bé les peces per al
transport, i després fer un xicotet croquis dels camions que tens i com
hi col·locaràs les peces, així podràs saber amb exactitud les góndoles i
tràilers que necessites.
Quan les peces arriben a la
plaça es bo deixar al mig les
que primer has de menejar,
i als costats les últimes que
es col·locaran. Per lògica
es planteja un dia de grua,
i fins que totes les peces
grans no estiguen al seu lloc
no es posen els baixos. És
un moment crucial, perquè
“Quant a les escenes, planteges un fil
conductorquedurantl’anydesenvolupes
amb els temes més actuals”
Carlos tirant deCarlos tirant de
grua en la plantà.grua en la plantà.
(Malalt de Falles)(Malalt de Falles)
“Juga, juga...i voràs!”, 2019. Carlos Carsí per a“Juga, juga...i voràs!”, 2019. Carlos Carsí per a
la falla l’Antiga de Campanar. (Cendra Digital)la falla l’Antiga de Campanar. (Cendra Digital)

FALLA POBLE
27
una mala plantà pot fer que el projecte no guanye en el carrer, cosa que
afectaria el resultat final.
I què dir de la meteorologia? Tot i que
durant l’any prepares les peces perquè
tinguen una major resistència a
l’aigua, que les tapes bé, sempre
pateixen danys si apareix la
pluja. Això sí, el risc més gran
és el vent, contra el qual no
podem fer res, tan sols anar
amb compte i creuar els dits
perquè tot isca bé.
“deixar al mig les que
primer has de menejar,
i als costats les últimes
que es col·locaran”
“creuar els dits
perquè tot isca bé”
Carlos amb el seu equipCarlos amb el seu equip
després de la plantà de la falladesprés de la plantà de la falla
l’Antiga 2019. (Carlos Carsí)l’Antiga 2019. (Carlos Carsí)
“Arre unicornio, arre!”, 2018. Carlos Carsí per“Arre unicornio, arre!”, 2018. Carlos Carsí per
a la falla l’Antiga de Campanar. (Cendra Digital)a la falla l’Antiga de Campanar. (Cendra Digital)

FALLA POBLE
28
04
D’UNA FALLA INFANTIL
PROCÉS DE CREACCIÓ
José Gallego Gallego
Artista faller de la falla Poble de Silla

FALLA POBLE
29
José Gallego és un artista faller de Beniarjó. Amb aquest
són huit anys consecutius plantant en la falla Poble de
Silla, amb set primers premis de falla, quatre d’enginy i
gràcia i cinc ninots indultats.
La primera cosa que fas per a crear una falla és enfrontar-te al
paper en blanc. Per a mi és un dels moments més apassionants de fer
falla: començar un nou any i haver de fer una història diferent de l’any
anterior. És un canvi molt agradable i gratificant. Des del començament
has de plantejar-te quina falla vols fer. Pots pensar més en una temàtica
que t’agrade a tu, més personal, o a vegades és el client, en aquest cas la
comissió, qui et proposa un tema, o també pots elegir el camí del mig, una
falla més o menys “comercial”.
Així, quan tinc una idea o un concepte prenc alguns apunts, i quan
s’ajunten diverses idees que estèticament poden quedar bé i l’argument
m’agrada, és senyal que he d’anar a defendre’l.
En primer lloc, en el meu cas, em pose a dibuixar com un boig. Faig un
llistat amb un possible guió i a partir d’ahí desenvolupe amb dibuixos el
que serà la futura falla. Quan ja tens una base bastant solida de dibuixos,
s’han de modelar, projectant-los sobre plaques de suro, encara que les
peces més grans es fan en maquetes, fresades, amb l’última tecnologia
que ha entrat en les falles. Però tot els ninots, sobretot en una falla infantil,
es modelen en directe, projectant els dibuixos que prèviament has fet en
el suro. Després ja comencem a tallar el suro i a traure peces.
Compondre les peces és molt més complicat en una
falla infantil, ja que en tens moltes i has de col·locar-
les entre els tres metres d’alçària i els tres d’ample
als quals estem obligats els artistes d’infantil. A més,
hem de fer que la composició, el conjunt de ninots,
funcione, perquè tu pots tindre peces molt boniques,
però quan les tens totes juntes a vegades no quadren
amb l’estètica. L’harmonia de la composició és la
part més difícil, però a la vegada és el repte més
important, sobretot en una falla d’especial, en la qual
has d’omplir de ninots els 3x3 metres que fa.
“L‘harmonia de la composició
és la part més difícil”
Figura al tallerFigura al taller
de Jose Gallego.de Jose Gallego.

FALLA POBLE
30
A poc a poc vas fent ninots, vas completant la falla, fent la composició, i
arriba un moment que ja la tens. A última hora es completen els espais i els
buits amb detalls. Quan ja ho tens tot aplega la part de fer l’estructura dels
ninots amb fusta. S’han d’introduir els sacabutxos dins dels ninots, que
són els pals de fusta que serveixen d’unions entre peces. Posteriorment, els
ninots s’empaperen, treball que ja fan els operaris del taller que m’ajuden
en aquestos afers. Quan ja ho tens tot empaperat planifiquem els passos
a seguir: en primer lloc, massillar; posteriorment donar gotejat, que és
una pasta per a donar cos als ninots; en acabant has d’escatar i deixar la
superfície llisa, a fi que la pintura puga tindre un bon acabat. Si l’acabat és
bo la pintura llueix millor i no has d’usar-ne tanta per a tapar defectes.
Quan ja està tot escatat es posa un
segellador i comencem a pintar els
ninots, primer amb colors bàsics i llisos
i en acabant pintar ombres, llums,
cares, mans, xicotets detalls... Aquesta
és la part més màgica, perquè quan
el color envaeix el taller és com una
alegria. Per a encertar amb la pintura
sempre es fa algun apunt en l’esbós,
fem diverses proves de color fins que en
trobem la correcta.
És important tindre un concepte d’allò
que vols fer, d’allò que vols plasmar.
Per això les peces més grans s’han de
muntar, per a veure, si fa no fa, com
queda la falla. Però ràpidament les
desmuntem i les cobrim, perquè en el
taller la pols sempre està present, és
“perquè quan el color
envaeix el taller és com
una alegria”
José Gallego amb fallers de la Falla Poble.José Gallego amb fallers de la Falla Poble.
una realitat contra la qual no pots lluitar, no pots tindre una peça destapada
molt de temps perquè acabaria plena de pols. Quan acabes de pintar tapes
la peça amb plàstics i ja la deixes emmagatzemada fins al transport.
La pintura és el moment que més m’agrada, però ja saps que vas
contrarellotge, perquè la pintura és l’última part de la creació de la falla.
S’ha de planificar tot molt bé, ja que anem mot justets de temps. És un dels
processos més difícils, perquè tot ha d’anar perfece, no es poden retardar
els treballs perquè no es pot ajornar la plantà.
Quan ja està tota la falla pintada i embalada, amb els ninots més xicotets
dins de caixes i tot ben etiquetat, es deixa tot per al transport, que en el cas
de falles infantils sol fer-se amb camions tapats i protegits. El transport és
delicat, perquè el producte que es transporta, la falla, és molt fràgil i hem
de procurar que arribe a la plaça en les millors condicions possibles.

El dia de la plantà és un dia de molts
nervis. Amb la falla a la plaça per fi és el
moment de muntar-ho tot i veure com
queda de veritat, perquè fins aquest
moment és molt difícil imaginar la
falla plantada. Els operaris de taller i
jo ens desplacem al lloc on plantem i
anem muntant, fent les juntes, polint
detalls, a fi que tot tinga el millor
acabat possible. També és el moment
de repassar els ulls o alguna peça que
necessite lluminositat. Podem dir que
la plantà és com rematar tot el treball
que has fet en el taller durant tot l’any.
Quan ja està tot muntat es col·loca
la cartelleria, treball que sol fer una
persona de confiança del taller, que per
això els escriu, els imprimeix i els posa
en la falla. La cartelleria, i tot allò que
vol expressar la falla, també és una de
les coses més importants, perquè si tu
fas una falla bonica però després no
et diu res, la falla coixeja i no està ben
acabada. La falla ha de parlar, ha de
José Gallego amb el seu equip en la plantà de 2015.José Gallego amb el seu equip en la plantà de 2015.
“La cartelleria, i tot allò
que vol expressar la
falla,tambéésunadeles
coses més importants”
dir-te coses, i per aquest motiu els cartells són fonamentals, encara que
és millor que els ninots pugen parlar per ells mateixos, amb les cares, les
expressions i les accions.
Per últim, col·loquem la decoració de baix. Abans posaven arena i gespa,
i ara solen ser pedretes de colors que van bé amb la pintura i l’acabat de
la falla. Ahí es quan els artistes fallers descansem i admirem la nostra
obra. Finalment, esperem que passe el jurat i valore el monument. Però
sobretot, el que més goig ens fa
és que els fallers i les falleres de
la comissió estiguen contents i
orgullosos del treball fet.
José Gallego plantant la falla deJosé Gallego plantant la falla de
Convent Jerusalem - MatemàticConvent Jerusalem - Matemàtic
Marzal. 2018. (Malalt de Falles).Marzal. 2018. (Malalt de Falles).

FALLA POBLE
32
05
Juane Cortell. Tamanyicolor
Artista faller i defensor del moviment
#VOLEMFALLA
#VOLEMFALLA

FALLA POBLE
33
Juane Cortell és un artista faller de Carcaixent,
considerat hui en dia com un dels artistes més crítics.
Organitza xarrades en el seu taller sobre el món de les
falles. “Quan deixe de divertir-me deixaré de fer falles”.
La pregunta és fàcil, volem falla? A qualsevol faller o fallera que ho
preguntes et dirà que per descomptat.
Les falles són una festa única al món, i des de fa uns anys som Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Però, per a què serveix tot açò
si descuidem una de les parts fonamentals, la falla (que no monument,
que monuments hi ha pertot arreu, però falles nomes ací, a València).
Jo, en la meua condició d’artista faller, em sent un privilegiat per poder
participar en les falles. Tenim un verí únic, en el meu cas injectat per
herència de mon pare; ho he mamat des de xicotet, viscut, disfrutat i patit
cada dia.... Ser artista no és cosa d’una temporada, és una cosa diària, cada
minut, cada imatge, és un sentiment. I sí, volem lluitar per a aconseguir
eixa paraula màgica que tota persona busca en la
vida: DIGNITAT.
El moviment #VOLEMFALLA podem dir que és
una inquietud, una espècie de moviment al qual
molts i moltes dels que fem falles ens aferrem.
Però també hem de ser realistes i honestos amb
nosaltres mateixos. I amb l’ofici. O ens posem les
piles o en quatre dies tot el col·lectiu faller tindrem
un problema greu, tant els fallers i les falleres com
nosaltres, els artistes.
“volem lluitar per a
aconseguir eixa paraula
màgica que tota persona
buscaenlavida:DIGNITAT”
Juane Cortell.Juane Cortell.

FALLA POBLE
34
Tot passa per una educació que deu nàixer
al taller. Hem de ser professionals davant
de qualsevol pecat capital, no perdre el
camí per un palet, fer-nos respectar; i
també des de la comissió, el client, que
com qualsevol altre ofici buscarà el millor,
però sempre des de l’honestedat.
Jo, ara mateix, parle des del present.
Crec que anem pel bon camí. Dialogue
molt amb les comissions, amb els delegats i delegades de la falla (que no
monument), i arribem a la conclusió que les dos parts, artista i comissió,
han d’estar contents. Si això funciona estem salvats. La majoria dels
pecats capitals (fallón de Pepet
a Convent de Jerusalem) només
porten que desastres a tots els
nivells; toquem el cel, però també
passegem per l’infern massa
vegades, i això no pot seguir així.
Fa anys que organitze unes
xarrades informals sobre falles al
meu taller, on ens ajuntem molta
gent, fallers, falleres, artistes,
gent de #Volemfalla. Una tertúlia
en la qual opinem lliurement
sobre allò que més ens agrada.
Bé, està clar que en principi
no solucionem res, però eixim
reforçats amb una energia i una
positivitat que després intentem
contagiar a les comissions: la
il·lusió i la passió que tenim per
les falles.
“Jo, ara mateix, parle
des del present. Crec que
anem pel bon camí”
Juane Cortell ambJuane Cortell amb
el seu equip.el seu equip.
Cartell de les xarradesCartell de les xarrades
de Tamany i Color.de Tamany i Color.
Cartell de #VolemFallaCartell de #VolemFalla
a les xarrades dea les xarrades de
Tamany i Color.Tamany i Color.

FALLA POBLE
35
Extracte del manifestExtracte del manifest
#VOLEM FALLA#VOLEM FALLA..
((Twitter: @QUIEROFALLATwitter: @QUIEROFALLA))

FALLA POBLE
36
06
INSPIRACIÓ MUSICAL
Hugo Chinesta
Director i compositor musical
LA FESTA FALLERA COM A

FALLA POBLE
37
Hugo Chinesta, nascut a Aldaia, és professor superior de
Música, professor de Percussió i llicenciat en Composició
pel Conservatori Superior Salvador Seguí de Castelló.
Compagina aquestos treballs amb el món de les falles.
La inspiració en la composició artística s’associa a un brot de creativitat.
Literalment, la paraula significa “rebre l’alé”, i té els seus orígens en
l’hel·lenisme i la cultura hebrea.
Moltes vegades hem vist monuments fallers amb temàtica musical. Els
artistes fallers han utilitzat aquesta temàtica en els monuments com a
tema principal o simplement com a al·lusions per a criticar, escenificar
escenes i fins i tot com a ninots que han arribat a l’indult. En el cas
contrari, els compositors, en certa manera, també s’han inspirat en la
temàtica fallera, bé com a inspiració imposada per un encàrrec o com una
inspiració més natural.
El primer cas d’inspiració musical en la festa de les Falles vindria de la mà
del gran compositor i pare d’aquest gènere, el mestre Serrano, l’any 1928,
quanlafestadelesFallesestrobavaenplenaexpansiógràciesal´impulsde
la Societat Valenciana Foment del Turisme. Va ser un valencià entusiasta,
Antonio Royo Ample, membre d’aquesta
entitat, qui va demanar al mestre
Serrano que escriguera un pasdoble
com a al·licient per a la festa, i que així
el tocaren les bandes de música en els
dies de festa.
El mestre Serrano va acceptar
complagut la petició i es va comprometre
aescriure’lenunterminifixat.Elmestre,
pensant en una antiga cançó infantil
que deia: “Hi ha una estoreta velleta per
a la falla de Sant Josep”, es va tancar en
l’habitació i, un compàs darrere d’un
altre, va compondre El fallero només
en mitja hora. El 18 de març de 1929
“un compàs darrere d’un
altre, va compondre El fallero
només en mitja hora”
Partitura de El Fallero delPartitura de El Fallero del
Mestre Serrano. (UME)Mestre Serrano. (UME)

FALLA POBLE
38
s’estrenava a València El fallero, amb un gran èxit artístic i un llegat que
ha arribat fis als nostres dies. A partir d’ací, altres compositors han seguit
aquesta inspiració i han compost per a l’àmbit faller.
Un altre gran compositor que s’inspirà en la festa va ser el gran Leopoldo
Magenti (1894-1969), l’any 1962, amb la partitura L’artista faller (himne
del Gremi d’Artistes Fallers per a cor i banda de música, amb text de
Vicente Tortosa Biosca -1907-1992- mestre major del Gremi d’Artistes
Fallers). La peça s’estrenà en 1962, al teatre Principal de València.
Bernabé Sanchis Porta
(1906-1992), compositor
natural d’Aldaia també ens
ha deixat moltes peces amb
un sabor folklòric valencià:
Aires llevantins o Ànima
valenciana són exemples
del seu bon fer dins de
l’estil folklòric valencià.
Però cal destacar la marxa
valenciana Casal faller, peça
escrita i dedicada a l’il·lustre
Luís Casanova, i com la gran
majoria del seu repertori, per a veu i banda o orquestra i amb lletra d’un
altre gran aldaier, José María Alcácer Martínez.
Un altre gran compositor, que va introduir la temàtica fallera en l’àmbit
simfònic, (a banda d’escriure belles marxes valencianes amb gran
càrrega folklòrica i un estil únic i de gran elaboració harmònica) és
Miguel Asins Arbó (1916-1996). La peça simfònica A la lluna de València
(1979) va ser premiada amb el premi València de la Diputació en 1979.
Aquesta composició consta de cinc moviments, dels quals un està dedicat
exclusivament a les falles. Serenata a la falla de la placeta, el quart
moviment, és un poema musical pensat com a ballet per als ninots d’una
falla, que cobren vida per uns moments en la soledat d’una plaça en una
nit primaveral de la vespra de Sant Josep.
En l’obra s’alternen dos temes de caràcter oposat: d’una banda la melodia
inicial, a tall de nocturna i d’una bellesa extrema, un cant d’amor i passió
que emergeix de la nit. D’altra banda, un de més burlesc i satíric, com és
l’esperit dels ninots que utilitza aquella bella melodia infantil de l’estoreta
velleta de El Fallero del mestre Serrano. Hi ha un desenvolupament
musical que reflecteix una lluita de rebel·lia contra la fatal destinació
dels protagonistes, que no és un altre que el foc. Al final, el tema principal
conclou amb al·lusions a l’estoreta, que s’esvaeix com un “fins després”, perquè
la falla, lluny de morir, floreix tots els anys com un cant de vida i esperança.
Hugo al capdavant de la banda en l’entrada deHugo al capdavant de la banda en l’entrada de
bandes de les Falles 2016. (bandes de les Falles 2016. (Levante-EMVLevante-EMV))

FALLA POBLE
39
L’any 1981, el compositor Bernardo Adam Ferrero s’inspirava en el ninot
indultat per a compondre un ballet amb aquest nom. En 1992 componia
la seua obra més coneguda en la festa fallera, d’àmbit simfònic, com és
la suite Fallera major de València, obra que va ser la banda sonora fins fa
uns anys de l’exaltació de les falleres majors i que s’inspira en la figura
de la representant més important de la festa. La peça es divideix en en
tres moviments: I-Preludi, II-Cort d’honor, III-Fallera major. Fidel al seu
inconfusible estil, és una obra de gran bellesa melòdica i amb gran càrrega
emocional.
Seguint amb la llista de grans compositors que s’han inspirat en la festa
fallera trobem Salvador Chuliá Hernández, amb una gran quantitat
de peces dedicades a la festa en diversos gèneres. Destaque una gran
composició titulada A la festa de les falles, (poema simfònic per a banda
simfònica i soprano, 2011). Aquest poema simfònic naix de la idea que
l’amic de l’autor i gran entusiasta de les tradicions valencianes, Juan
M. Làmines García, transmet al mestre Chuliá. La idea li sembla molt
interessant, ja que es tracta de fer, per mitjà de la música, un homenatge
perpetu al meravellós món de les falles.
La llista d’autors és bastant gran. Són de cita obligada autors com Pablo
Sánchez Torrella (1940), autor de l’himne del València CF i de moltes
altres peces i pasdobles dedicades a diferents personalitats de l’àmbit
festiu valencià.
Esteban Esteve Jorge (1937-
2006), autor de diversos
pasdobles de falleres majors
de València guanyadors del
concurs que Junta Central
Fallera feia anys abans.
Ferrer Ferran (1966), un
dels compositors actuals
més importants en l’àmbit
internacional, compon l’any
2003 un pasdoble dedicat a
la figura de Víctor Montsó, president durant molts anys de la mítica falla
de la plaça del Pilar.
Al llarg dels anys han sigut molts els autors que, bé per encàrrec o bé
per petició de comissions falleres, han fet obres per a les falles, bé siguen
himnes o bé pasdobles. En l’actualitat, els autors continuen inspirant-
se en la festa fallera per a compondre les seues obres, fet lloable perquè
enriqueixen aquest gènere musical, ja que així podrem tindre un
patrimoni únic com és aquesta gran festa fallera.
Les Falleres Majors de València 2019 rebent els seusLes Falleres Majors de València 2019 rebent els seus
passdobles de la mà dels seus compositors. (JCF).passdobles de la mà dels seus compositors. (JCF).

FALLA POBLE
40
07
Grup de dansa
DANSES POPULARS

FALLA POBLE
41
Els grups de dansa valenciana son molt típics en les
comissions, ja que aposten per la tradició i per mantindre
fermes i vives les nostres arrels. El folklore valencià és
molt ampli i ací te l’expliquem per si t’animes a ballar.
Les danses populars, o tradicionals, són danses recollides en un àrea
geogràfica que compartides pels seus habitants es difonen de generació
en generació.
La majoria de les ballades tenien caràcter festiu; així, es ballava els
dies assenyalats a les places, a les cases, a les eres... Celebraven festes
de caràcter religiós, la fi de collites, matances, casaments... Qualsevol
moment era bo per ajuntar-se familiars i veïns i formar les rondalles, amb
guitarres, guitarrons, llaüts i bandúrries, cantadors, dolçaines i tabals, i
amb el repic de postisses dels balladors. Anaven aprenent els uns dels
altres i no hi havia una altra manera que arrimar-s’hi i fixar-s’hi per a
aprendre...
A València trobem boleros, fandangos, seguidilles, jotes, “ús” o
malaguenyes… Generalment, cada ball rep el nom del poble en què naix.
Per exemple, les seguidilles de Vallanca o de Carlet, el fandango d’Hortunas
o el bolero de Guadassuar.
Actualment ha desaparegut l’essència popular, i
les actuacions de danses es mostren al public en
entaulats, en dies festius o en festivals organitzats
per a la difusió de les arrels.
Trobem nombroses mostres de danses en les
nostres festes; per exemple en el Corpus trobem
cabuts i nanos i gegants, les danses dels Arquets,
la Magrana, els turcs, la Moma, cavallets... la
processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí
(declarada patrimoni immaterial de la humanitat
per la Unesco), on trobem muixerangues (torres
humanes espectaculars), pastoretes, la Carxofa, ball
de les Llauradores o boleros, Bastonets i Tornejants
“ha desaparegut l’essència popular, i les
actuacions de danses es mostren al public
en entaulats, en dies festius o en festivals
organitzats per a la difusió de les arrels”
Muixeranga d’AlgemesíMuixeranga d’Algemesí
((muixeranga.netmuixeranga.net))

FALLA POBLE
42
(danses guerreres), amb la música de les dolçaines, tabals i la banda.
Els grups de dansa organitzen cada any la seua
dansà, que sol coincidir amb les festes locals.
Conviden balladors dels pobles dels voltants a
participar-hi, i més endavant anar ells a ballar
a aquestes localitats veïnes. La dansà és de
caràcter obert, participatiu, amb coreografies
espontànies, on cada parella tria el pas que vol
fer, a la seua. Omplin d’alegria i de moviment
les places i carrers. Hi ha dos variants: ball
de conters (amb passades més complicades i
vistoses) i la dansà plana (ballada per quadres
i en coreografies molt senzilles). Sempre
acompanyades de colles de tabal i dolçaina,
instruments hui en dia molt vius i coneguts
gràcies al treball d’aquestes agrupacions. Com a curiositat podem contar
que en un concert que va fer al Japó el grup valencià Obrint Pas (en què
en determinats moments s’usen les dolçaines), aquest instrument agradà
tant que fins i tot s’ha creat una colla de dolçainers en aquell país (creada
per “Sou Sowa”).
Gràcies al treball de persones
interessades a conéixer la
identitat cultural pròpia,
coneixem i tenim vives les
arrels i el patrimoni popular.
Historiadors i folkloristes, com
Sebastià Garrido, Fermín Pardo
i Salvador Mercado han sigut,
entre d’altres, incansables en la
cerca d’informació, recuperació
de balls, músiques i cançons
de cada comarca. Parlant
amb la gent vella per a conéixer detalls rellevants de cada cançoneta,
obrint baguls centenaris de cases velles, entenent com vestien, vivien i
passaven els dies els nostres avantpassats. Troben ajuda en els grups de
danses que dirigeixen, en els quals plasmen tota la tasca d’investigació
Dansà a la plaça deDansà a la plaça de
la Verge de València.la Verge de València.
“Gràcies al treball de persones
interessades a conéixer la identitat
cultural pròpia, coneixem i tenim vives
les arrels i el patrimoni popular”
Participants de la dansàParticipants de la dansà
de la falla Poble 2019.de la falla Poble 2019.

FALLA POBLE
43
i recuperació feta, i tot ho mostren mitjançant actuacions, exposicions,
llibres, gravacions de discs compactes, articles... A poc a poc hi ha gent
més jove amb les mateixes inquietuds, partint del llegat dels mestres
abans esmentats. Àlex Torres i Toni Guzmán continuen treballant a fi que
els balls i cançons de les seues comarques no queden en l’oblit.
A les escoles fan setmanes culturals, tallers de danses i escolten musica
de cantautors i grups valencians a l’entrada i eixida de classe... Fins i tot,
a les aules de música comença a utilitzar-se el flabiol, un instrument de
fusta i vent de la família de les flautes. El flabiol s’usa com a instrument
auxiliar, una eina pràctica com a pas previ per als xiquets i xiquetes que
volen aprendre a tocar la dolçaina.
El món de les falles s’ha fet
ressò de la importància de la
difusió i coneixement del nostre
patrimoni, i cada vegada fan
més activitats culturals per a
conéixer la manera de vestir
tradicional popular, cuidant
la nostra llengua, fent-ne ús
en les presentacions, llibrets,
preparant tallers de danses
i balls populars, organitzant
dansades pròpies. Fan una gran
tasca de difusió els diumenges
de matí. Per exemple, els «balls
al carrer» a la plaça de la Mare de Déu de València, plena de turistes i de
gent de la ciutat que gaudeixen amb les actuacions, amb participació de
les falles que mostren el nostre
folklore i omplin la plaça de festa
i tradició.
Hi ha molta gent lluitant perquè
el passat estiga ben present. I res
nomorsiestreballais’arrelaper
a estar sempre entre nosaltres.
T’animes a ballar algun ball a la
nostra dansà?
“El món de les falles s’ha fet ressò
de la importància de la difusió i
coneixement del nostre patrimoni”
Actuació del grup deActuació del grup de
dansa amb rondalla.dansa amb rondalla.
Balls al carrer (JCF)Balls al carrer (JCF)

FALLA POBLE
44
08
Estefania de Julio
ExvicepresidentadeprotocoldeJCFimembre
del grup de danses El Faldellí
QUÈ VOS POSAREU?

FALLA POBLE
45
Un assolellat dia de març, milers de turistes passegen pel centre de la
nostra ciutat mentre gaudeixen del nostre art efímer, però de sobte… ací
està! La típica botiga de records del carrer Trench… Un vestit de sevillana
de polièster penjat en l’aparador, amb volants, pigues i talons… Es queden
perplexos davant la facilitat de poder comprar “el vestit típic” per uns pocs
euros i regalar-lo als familiars dient: «typical spanish»! Però no, em sap
greu dir-vos que si de veres voleu vestir-vos com nosaltres, tal com ho
feien els nostres avantpassats, ací teniu uns senzills passos que tot seguit
vos explique, en els quals podreun basar-vos (o no) per, a poc a poc, anar
adquirint les meravelloses peces d’una de les indumentàries més riques
de la península (o decantar-vos millor per portar als familiars una paella
de la ferreteria El Globo). Comencem!
1. Elecció del teixit.
En aquesta zona s’utilitzaven materials d’origen vegetal, animal o mineral,
proporcionats per l’agricultura o la ramaderia, però també materials de
fora, provinents de les
relacions comercials amb
altres països. Utilitzaven
seda, lli i llana per a
elaborar les teles. Amb
el pas del temps, el cotó
va substituir aquestes
fibres, principalment a
causa de l’economia i de
la comoditat de neteja
i ús. En resum, si no
voleu gastar-vos una
dinerada adquirint una
meravellosa seda valenciana, teniu sort! Si useu
cotó economitzareu en la matèria primera i podreu
estalviar diners i gastar-los després en la confecció.
2. Torrentí o Saragüell?
Estefanía és una entesa en indumentària valenciana. Va
ser cort d’honor de la FMV en 1999 i vicepresidenta de
protocol de JCF en 2018. Ella ens conta uns truquets per
a vestir-nos de valencià i valenciana aquestes Falles.
“la facilitat de poder comprar “el
vestit típic” per uns pocs euros”
Indiana de cotó.Indiana de cotó.
Teles de cotó.Teles de cotó.

FALLA POBLE
46
M’agradaria partir d’aquesta pregunta que molts
homes es fan a l’hora de triar el tipus de vestit per
a dir-los que: ESTÀ MAL FORMULADA. En realitat
haurien de preguntar-se: CALÇONS O SARAGÜELL?
Particularment, i encara que els dos models
m’agraden, crec que per a començar és molt més
còmode el de saragüell, perquè permet pujar o baixar
de talla sense que influïsca a l’hora de vestir-se, ja que
es tracta d’una peça de fil o llenç blanc que va des de
la cintura al genoll, cenyida amb una veta, i que uneix
els camals a l’altura de l’entrecama
per mitjà d’un quadre o dos peces
trapezoidals simètriques, cosa que
li dona comoditat i folgança.
Per contra, el calçó és una peça que es confecciona amb
diversos teixits (seda, llana,cotó), amb predomini de
colors foscos, i que cobreix les dos cames fins al genoll.
Ja en el segle XIX començaren a utilitzar els calçons
llargs o pantalons, amb la mateixa estructura, però
llargs i rectes fins al turmell.
Xics vestits amb calçons.Xics vestits amb calçons.
((@homergallery@homergallery))
Xiquet amb Saragüell.Xiquet amb Saragüell.
((@homergallery@homergallery))
“En realitat haurien de
preguntar-se:
calçons o saragüell?”
3. Puc posar-me sabates amb els meues saragüells?
MAI! Aquest sempre ha d’anar acompanyat d’unes
espardenyes valencianes, mai amb sabates! A més, les
espardenyes, anomenades així per perquè es fan amb espart, són molt
més econòmiques que uns «chapins» i també molt més còmodes!
4. Un monyo o tres?
El pentinat de valenciana, igual que en altres indrets, anava canviant
segons l’època i la zona, i s’adaptava a les modes. És per això que si opteu
per un vestit de segle XVIII haureu de pentinar-vos amb un únic monyo
posterior. Però si decidiu que voleu provar amb els rodets laterals no hi ha
problema! A València en tenim per a triar, i podeu decantar-vos per una
preciosa basquinya del S.XIX o pel festiu de mànega llarga o de fanal, com
els que apareixen en el meravellós quadre Floreal, del pintor José Pinazo.
5. Vaig a un acte religiós. Quina mantellina trie?
I ací també puc donar-vos la bona notícia que no haureu d’adquirir una peça
d’encaix de Brussel·les que puga costar-vos més que un cotxe nou, perquè
com comentàvem anteriorment, els teixits més utilitzats en la zona eren

FALLA POBLE
47
el cotó, la llana i la seda. Hi ha un tipus de mantellina
que es pot qualificar de “genuïna valenciana”, un
model quasi sempre amb forma de mitja lluna que
es confecciona en cotó tipus mussolina i brodada a
punt de cadeneta amb motius de garlandes, flors,
ocells…etc. Respecte del color, les de cotó solien ser
blanques, les de seda amb tafetà negres, blanques,
verdes, blaves o roges…. Les de llana també podien
ser de diferents colors, i a més, si les feien en talles
més grans servien per a abrigar-se en les fredes vesprades d’hivern (que
no estaria malament si s’ha de desfilar tard en l’ofrena).
6. NO, els pantalons ratllats amb jupetí i sabates cordades NO
ÉS UN VESTIT REGIONAL...
És un invent! I els homes teniu mil maneres de vestir-vos de
manera còmoda i senzilla sense haver d’inventar alguna cosa
que mai ha existit i que a més estèticament és un pegat. Si no
t’agrada “ensenyar cama”, fes-te amb una bona brusa, faixa,
pantalons de pana sense butxaques, mocador al capdavant i
espardenyes... Aniràs molt més abrigat en els mesos d’hivern i a
més plasmaràs un vestit vàlid com és el del segle XIX.
7. Banda o Caramba?
El que tu vullgues Reina!!! Si en la teua comissió
els homes no estan obligats a portar cap distintiu,
per què has de portar-lo tu per ser dona? No s’ha
d’obligar a ningú, només pel seu gènere, a posar-se
alguna cosa que no vol. Així que si t’agrada la banda de fallera,
avant, posa-te-la! Però si per contra penses que no afavoreix
res la teua indumentària o tapa el bonic gipó que acabes de
cosir-te... no te la poses! La nostra Llei d’Igualtat de Gènere
diu que homes i dones han de rebre els mateixos beneficis,
les mateixes sentències i ser tractats amb el mateix respecte.
I ara que ja teniu uns quants consells per a vestir-vos les pròximes festes...
vos han entrat ganes de fer-vos un vestit nou? Arreglar-vos una joia que
teníeu guardada anys? Adaptar-vos un vestit dels vostres pares? La nostra
indumentària té mil i una possibilitats, centenars de combinacions, i no
és necessari “inventar” per a desprestigiar-la, es pot innovar però sempre
respectant els seus principis.... Així que vos convide a consultar algun dels
llibres que he utilitzat per al meu article, i que en uns mesos em digueu....
Què vos posareu?
Falleres amb mantellinaFalleres amb mantellina
Xiquet vestit delXiquet vestit del
segle XIX.segle XIX.
Fallera sense banda.Fallera sense banda.
Bibliografia:
La Dona al Segle XVIII de Salvador Mercado Machí
L´Home al Segle XVIII de Salvador Mercado Machí
Indumentaria Valenciana Siglos XVIII-XIX de MªVictoria Liceras Ferreres

FALLA POBLE
48
09
HOMENATGE ALS NOSTRES
Luís Ignacio Romeu
L’Alcorç Artesans Orfebres
LA JOIERIA VALENCIANA.
DE L’ARGENTERIA
ANTICS MESTRES EN L’ART

Pintes, arracades, joies, polseres... tot és imprescindible
quan una dona valenciana es vist tradicionalment. Ací
recopilem la història i homenatgem els mestres argenters.
A més, aprenem un poc més sobre aquest art.
Escriure sobre aquells que estimaven el seu treball i el bon fer que ens han
deixat al llarg dels anys. Nosaltres som uns simples platers que intenten
treballar en allò que ens agrada. En els temps que corren ens considerem
uns privilegiats, perquè estimem aquest treball i no ens agrada veure com,
dia rere dia, les modes desmilloren models que en compte d’enriquir-los
els deterioren cada vegada més. Molts no saben que en el segle XVI, els
platers havien de passar un examen per a obrir un obrador (tendisques) i
poder arreplegar encàrrecs (treballs). Durant cinc anys havien de treballar
com a aprenents d’oficials que ja tenien un prestigi en el regne.
En1672,l’artioficiéselevatacol·legi.Elsplatersd’altresciutats,comXàtiva,
Gandia o Oriola, on hi havia nombrosos orfebres, havien d’examinar-se en
la ciutat del Túria. Cada u s’especialitzava a treballar una cosa: l’or, la plata
o preparant fil (tirador de fil) i batent fulles (preparador de la planxa). Els
aspirants havien de fer un examen de mestratge (teòric, dibuix i execució),
amb un jurat de majorals i prohoms. Si aconseguien aprovar l’animaven a
fer bé el treball, amb rectitud, per a donar “bona raó a Déu i al món”.
Ens han deixat moltes peces civils i
religioses, amb les quals ens inspirem
i que posteriorment reproduïm. Bé
siga per peces de museus o d’herències
particulars, conservem aquests tipus de
joies de l’època. L’evolució de la joieria
valenciana hauria de fer-se sense
canvis en l’essència, sense oblidar les
bases, sense inventar despropòsits. Hui
en dia tot es fa calculant els beneficis,
i si alguna cosa no és econòmicament
rendible es
rebutja. És un
orgull poder-
nos dedicar a fer
reproduccions fidels de
treballs dels segles passats
i honrar així els nostres
predecessors en l’ofici.
Peces de reproducció dePeces de reproducció de
Luis Ignacio Romeu.Luis Ignacio Romeu.
L’alcorç artesans orfebres.L’alcorç artesans orfebres.
Anònim. (doc. S. XVI).Anònim. (doc. S. XVI).
Creu.Creu.
Primera meitat del segle XVI.Primera meitat del segle XVI.
Pluma i tinta parda.Pluma i tinta parda.
A.H.M.V. Plateros. Caixa 15.A.H.M.V. Plateros. Caixa 15.
Libro de Dibujos.Libro de Dibujos. 1508-1752. f. 346v.1508-1752. f. 346v.
Tomàs Martínez (doc. 1692-Tomàs Martínez (doc. 1692-
+1713). Llaçada per al pit+1713). Llaçada per al pit
27-IX-1693.27-IX-1693.
Llàpis. Sombrejat a llàpis.Llàpis. Sombrejat a llàpis.
A.H.M.V. Plateros. Caixa 15.A.H.M.V. Plateros. Caixa 15.
Libro de DibujosLibro de Dibujos. 1508-1752.. 1508-1752.
f. 269.f. 269.

FALLA POBLE
50
10
Jose Miquel Aparicio
Delegat de frikisme de la Federació d’Amics
de la Pòlvora de Benicalap
LA PÓLVORA I VALÈNCIA

FALLA POBLE
51
LapólvoraiValència,unasimbiositotalarreladadesdetempsancestrals.
La pólvora que forma part de l’ADN festiu de la nostra terra. La pólvora,
símbol de pau i festa que ens fa viure moments de felicitat absoluta.
No hi ha celebració en què els valencians deixem passar l’oportunitat de
disparar una traca com a símbol d’alegria. En els batejos, bodes, fins i tot
com a homenatge als que se’n van. Som capaços d’embolicar-nos amb la
pólvora sense por ni mesura, disparant al nostre voltant milers de coets.
La portem sobre els nostres caps passejant-la pels carrers, fent gala del
nostre caràcter únic i especial. Creem bellesa i fantasia inspirada per
l’amor incessant a l’art que corre per les nostres venes. Sorprenem el
món sencer portant els espectacles pirotècnics a límits impossibles, amb
la unió de tècnica, saviesa i passió.
Bressol dels millors pirotècnics que porten fins al límit l’amor per una
professió tan arriscada com heroica. I la simfonia de soroll, que a l’orde
d’una fallera major encén el senyor pirotècnic a les dos en punt del migdia,
que paralitza el món i que fa que el públic vibre, s’emocione i visca una
experiència única i inexplicable. En definitiva: PASSIÓ.
Aquest text, llegit de forma compassada i amb veu potent per Rafa Martí
Monforte, deixava pas a una successió d’imatges bucòliques en el vídeo de
presentació de la Federació d’Amics de la Pólvora de Benicalap. La banda
de friquis que creàrem l’altisonant macromascletà universal del 19 de març.
Aquest text és tot un al·legat del que sentim els
valencians per la pólvora. Bé, tots, tots... no. Tampoc
en això cal generalitzar, atés que som un poble
contradictori per tradició.
Hi ha, des dels que volen mascletades sense
explosions per la por que pateixen les seues
mascotes fins als que demanen directament la
prohibició total per les molèsties que els causa
tindre’n una a prop. Tot i això, la pirotècnia és
especialment valorada per la gent d’aquesta terra.
Però…quèpassaambelsvisitants?Sóntanimmunes
Què faríem els fallers i les falleres sense pólvora? Ens
corre per les venes i esperem l’1 de març com qui espera
la pluja per a gaudir de la primera mascletà de Falles.
Masclets, traques i coets formen part de la nostra vida.
Falleres majors i presidents de lesFalleres majors i presidents de les
falles de Benicalap prenent foc a lafalles de Benicalap prenent foc a la
macromascletà 2019. (macromascletà 2019. (Distrito FallasDistrito Fallas))

FALLA POBLE
52
a l’olor de la pólvora cremada com nosaltres? Vos adoneu que quan anem
a una boda i tiren la traca diem que fa olor de Falles? Perquè ja vos dic que
els de fora… no comparteixen aquest friquisme absolut. Llevat d’algunes
excepcions, com poden ser els italians, que també se’n van del cap quan
tiren una traca per a celebrar qualsevol sant (típic del Mediterrani). O els
d’alguns països d’Amèrica Llatina, que tenen una passió boja pel soroll
(per això el reggaeton)
Vos conte algunes anècdotes que he viscut en primera persona. Veureu.
Fa uns anys, com a membre
de Na Jordana, tinguérem la
visita d’unes japoneses, mare
i filla, que havien participat
en un concurs qualsevol en
terres nipones. En fi, que ens
les van endossar. Com a bons
guies, la nostra obligació
era portar-les a conéixer les
tradicions falleres, i com no,
portar-les a les dos en punt
a la mascletà de la plaça de
l’Ajuntament. Exactament a
les 14:13 hores, amb el
començament del terratrémol, arrancaren a córrer espantades, com
si estigueren rememorant l’atac de l’Enola Gay a Nagasaki. En el seu
japonés, probablement cridaren alguna cosa així com: “Esteu com una
punyetera cabra!”, mentre ens veien aplaudir com si l’èxtasi de la Ruta
del Bakalao encara ens causara efecte. No cal dir que, davant qualsevol
explosió produïda per un masclet espontani, un poc més i criden el cònsol
perquè les rescatara d’aquesta zona de guerra en què havíem convertit
València durant la setmana fallera. Tot va quedar en un episodi graciós
i en unes nipones que no tornaren a xafar el carrer fins a la cremà de la
falla… que veren des de prop de les Torres dels Serrans.
Pitjor va ser el turista anglés al qual, fins i tot, dediquem una escena en
aquesta mateixa falla. El típic guiri anglosaxó que li posen el mocador faller
quan apareix, el conviden a dos cerveses (encara que ja ve amb el depòsit
ple) i ja el tens d’amic de la barra del casal fins que es crema la falla. Aquell
que veu tirar un masclet i pensa que si no fa el mateix el menysprearan.
Mascletà a la plaça de l’Ajuntament deMascletà a la plaça de l’Ajuntament de
València, 2019. (València, 2019. (Vive las FallasVive las Fallas))
“Vos adoneu que quan anem a una boda i
tiren la traca diem que fa olor de Falles?
Perquè ja vos dic que els de fora… no
comparteixen aquest friquisme absolut”

FALLA POBLE
53
Aquell que no s’adona que els masclets millor si s’encenen en terra i t’apartes
uns metres, i que en comptes d’això l’encén amb el cigarret que porta a la
boca i l’aguanta fins que una fogonada li fa veure la mateixa reina Mare. Si,
aquell anglés que si fora guitarrista hauria hagut de canviar d’ofici aquell
mateix dia. Però a pesar del disgust, del dolor i de la impressió de veure’s la
mà sense dits, vos jure que el got no li va caure a terra.
Encara que tampoc cal ser anglés. Hi ha ben “españoles, muy españoles y
mucho españoles” que pensen que disparar pólvora és tan senzill i innocu
com escopir un pinyol d’oliva, i passa el que passa. A Madrid en l’AVE amb
algun element menys al cos.
Però on vivim un autèntic aparador de reaccions internacionals va ser
durant la macromascletà de 2019. El gabinet de l’Oficina de Turisme
de l’Ajuntament va pensar que era bona idea portar els periodistes
internacionals al nostre esdeveniment en lloc de portar-los a l’Ajuntament.
En principi no els va fer goig la idea, però quan van arribar i van veure
l’ambient – i sobretot la barra lliure de cervesa i canapés preparada
especialment per a ells- els va canviar la cara. Periodistes de la Xina,
França, l’Argentina, Holanda, el Japó, Anglaterra, Itàlia i fins un australià,
van preparar les seues càmeres per a gravar la mascletà. Vos puc dir que
la reacció de tots va ser digna d’una escena fallera. Els xinesos botant
damunt de la tarima i aplaudint mentre es cremava petard a petard aquella
monumental mascletà. Es nota que van ser ells els que van inventar la
pólvora. Els argentins i els italians, cosins germans com tots sabem, van
estar més interessats en les falleres que en la mascletà. L’australià, en
les antípodes ací com al seu país, va deixar la càmera gravant i se n’anà
a la barra utilitzant el llenguatge universal que ens uneix: el de «canya
ací»! Els altres estigueren amb les mans tapant-se les orelles i mirant-nos
com si es trobaren envoltats de fanàtics futbolers celebrant un gol. El gol
d’entendre la pólvora amb la passió que, llevat dels xinesos i nosaltres,
vivim. En això els guanyem a tots.
Després de la mascletà vingueren
les entrevistes als pirotècnics i
organitzadors. Una pregunta es va
repetir en tots els idiomes. Per què
ploreu? Una pregunta que, entre
llàgrimes, no sabíem contestar. No
ho sabem. Som valencians… i se’ns ha
d’haver colat alguna espurna a l’ull.
Perquè en realitat no hi ha resposta
per al nostre friquisme. El nostre
ADN deu ser una cadena de masclets.
No se m’ocorre una altra idea.
Mascletà muntada a la plaça de l’AjuntamentMascletà muntada a la plaça de l’Ajuntament
de València. (de València. (pequeheroes.compequeheroes.com))

FALLA POBLE
54
11
Delegació de festejos de JCF
Organitzadors de l’Expossició del Ninot
L’INDULT DEL FOC

FALLA POBLE
55
T’imagines viure eternament? Això és el que li passa al
ninot indultat, que se salva del foc la nit de la cremà.
Cada any, dos elegits viuran per a sempre al Museu Faller.
T’animes a visitar-lo?
L’Ajuntament de València va convocar un concurs
d’idees durant les Falles de 1934 per a crear actes durant
la setmana fallera. Aquest concurs el va guanyar l’artista
faller Regino Mas, amb una idea batejada com “l’indult
del foc”. L’indult del foc consistia en una cavalcada en
què les comissions falleres portaven un ninot a una
exposició que durava fins al dia d’abans de la plantà.
La proposta de Regino va ser acceptada i partir
d’aquelles Falles es va organitzar la primera exposició
del ninot, als baixos del Mercat Central. Els ninots varen
estar exposats del 13 al 15 de març perquè el públic
escollira el que indultarien del foc. El primer any es
van comptabilitzar al voltant de 30.000 vots, dels quals
23.000 van ser per a la proposta de Vicente Benedito,
Abuela y nieta, per a la falla del Mercat Central. En les
Falles de 1963 es va organitzar la primera exposició del
ninot infantil. El guanyador en aquell any va ser el ninot
que representava a Pinotxo i Gepetto, obra de Josep
Fabra per a la Falla Sant Vicent-Falangista Esteve (hui
Sant Vicent-Periodista Azzati). L’original es va perdre i al museu faller es
troba una reproducció del remat d’aquell falla, una còpia més fidedigna
d’aquell ninot, extreta del motle original es troba al casal de la Falla Na
Jordana.
Al llarg de tots aquests anys, l’exposició del ninot ha tingut diverses
ubicacionsalaciutatdeValència.ElsbaixosdelmercatCentrall’albergaren
durant els anys 1934, 1935 i 1936. La Llotja de la Seda va ser la seu des
de 1940 (durant la Guerra Civil no hi hagué Falles) fins a 1996, quan
la Llotja va ser declarada patrimoni material de la humanitat. Després,
“L’indultdelfocconsistiaenuna
cavalcada en què les comissions
falleres portaven un ninot a una
exposició que durava fins al dia
d’abans de la plantà”
Abuela y nietaAbuela y nieta, ninot indultat 1934., ninot indultat 1934.
((Biblioteca ValencianaBiblioteca Valenciana))

FALLA POBLE
56
l’exposició va tornar al
mercat Central i allí va
romandre quatre anys, fins
al 2000. Posteriorment,
la seu canvià al mercat de
Russafa, del 2001 al 2003,
per a passar a un envelat
dins del centre comercial
Nuevo Centro, on va estar
des del 2004 fins al 2015.
Des del 2016, els ninots
s’exposen al museu de
ciències Príncep Felip.
El sistema de votació
popular per a elegir els
ninots indultats és únic
en el món com a mètode
d’incorporaciódepecesaun
museu, ja que cada persona
que visita l’exposició té
dret a un únic vot per als
ninots majors i un altre
per als ninots infantils. Els
dos ninots (major i infantil)
amb més vots passen a
formar part del Museu Faller. Durant
el mes i mig que l’exposició roman oberta, s’apleguen a comptabilitzar
uns 50.000 vots.
Els artistes fallers amb més ninots indultats grans (sis cada un), són
Julián Puche Ferrandis (1959, 1960, 1969, 1975, 1980 i 1981), Vicent
Agulleiro Aguilella, (1979, 1982, 1983, 1984, 1985 i 1989), José Latorre
i Gabriel Sanz (sis anys consecutius, de 1998 a 2003) i Manuel Algarra
Salinas (2011, 2012, 2015, 2016, 2016 i 2017).
L’artista faller amb més ninots indultats infantils és Juan Canet Bonora,
amb huit indults (1979, 1980, 1981, 1983, 1985, 1986, 1991 i 1995), seguit
de Joan Blanch amb sis (2008, 2010, 2012, 2014, 2015 i 2017). Cal destacar
Exposició del Ninot al museu Príncep Felip.Exposició del Ninot al museu Príncep Felip.
((La VanguardiaLa Vanguardia))
Exposició del Ninot al museu Príncep Felip.Exposició del Ninot al museu Príncep Felip.
((La VanguardiaLa Vanguardia))
“El sistema de votació popular per a
elegir els ninots indultats és únic en
el món com a mètode d’incorporació
de peces a un museu”

FALLA POBLE
57
que Maria Valero és l’única artista fallera que ha aconseguit indultar
ninots, en el seu cas, infantils, els anys 2006 i 2007. Fins al 2019, trenta-
sis artistes fallers han aconseguit salvar un ninot gran de les flames, i
vint-i-dos un ninot indultat infantil.
Quant a falles, Na Jordana
és la falla que més premis
de ninot indultat gran
posseeix, nou (1975, 1986,
1987, 1988, 1990, 1991,
1995, 2003 i 2013) i en
infantils Sant Vicent–
Falangista Esteve, actual
Sant Vicent–Periodista
Azzati, (1963, 1964,
1965, 1966, 1968, 1970) i
Espartero–Ramón i Cajal
(1969, 1980, 1981, 1983,
1985 i 1986) tenen sis
indults cada una.
Actualment, els ninots
indultats es poden veure
al Museu Faller, ubicat
a la seu de JCF, que va
obrir les portes en 1970.
Al mes de juny els ninots
indultats s’incorporen al
museu faller. A la fotografia
es troben els dos ninots
indultats en 2019. L’infantil
de la falla Císcar - Burriana
de l’artista Bernardo Estela que va obtenir 5.385 vots, mentre que el gran
de la falla Exposició - Misser Mascó de l’artista David Sánchez Llongo que
va obtenir 12.785 vots.
A més del Museu faller de
València, i el Museu del
Gremi d’Artistes Fallers
de València, hi ha més
museus fallers en diverses
poblacions de la nostra
comunitat, com el de
Gandia (des de 2008) o els
de Xàtiva, Borriana, Alzira
i Cullera, que han obert
recentment les portes.
Museu Faller de València.Museu Faller de València.
(Joan Banjo per a(Joan Banjo per a WikipediaWikipedia))
Museu Faller de Gandia.Museu Faller de Gandia.
((fallesdegandia.orgfallesdegandia.org))
Entrega de ninots indultats 2019Entrega de ninots indultats 2019
al Museu Faller. (al Museu Faller. (Don FalleretDon Falleret))

FALLA POBLE
58
12
La FAM cia de Teatre
Empresa encarregada de l’organització de la
CRIDA
LA MÀGIA DE LA CRIDA

FALLA POBLE
59
La Crida és un dels actes més esperats per tot el
col·lectiu faller. La ciutat es desperta ben prompte amb
la macrodespertà i ja no para fins que, a la vesprada, es
pronuncien eixes paraules màgiques: ja estem en Falles!
Quan diem la paraula crida ens tremolen les cames! Pensar que som
part del treball artístic i que ens encarreguem d’iniciar la increïble
setmana fallera és tot un honor i un privilegi.
Però volem explicar-vos alguns antecedents. Aquestos dos últims anys,
LA FAM Teatre (companyia de teatre
de carrer de Vila-real especialitzada
en grans esdeveniments i espectacles
individualitzats), ens hem encarregat de
l'espectacle de gran format que precedeix
eixe moment tan esperat com són les
paraules màgiques de la fallera major
de València, unes paraules que diuen:
"Ja estem en Falles!”
L'espectacle, a més de transformar -gràcies a les projeccions de
vídeomapping- les Torres de Serrans, també ens porta a un moment únic,
posa en sincronia els nostres cors i ens fa viatjar pel futur que els pròxims
dies esdevindrà: el soroll de la pirotècnia, els artistes fallers, el sabor dels
bunyols, les vibrants mascletades...
Tot concentrat en deu minuts en què, a més de les espectaculars
projeccions utilitzem també recursos pirotècnics per a tancar les escenes
i un potent final piromusical que remate l'espectacle. Perquè... què seria de
nosaltres sense la pirotècnia?
Setmanes abans posem en marxa els motors en els nostres espais creatius.
Els tècnics audiovisuals treballen amb el videomapping i elaboren
continguts, dissenyen imatges en 3D i treballen amb l'arquitectura de
les Torres perquè les imatges encaixen amb exactitud. Simultàniament,
els nostres pirotècnics de confiança inicien el disseny dels remats i del
piromusical, tot gràcies a la tecnologia digital, per aconseguir encaixar la
pirotècnia amb la música i amb les imatges.
“posa en sincronia els nostres
cors i ens fa viatjar pel futur que
els pròxims dies esdevindrà”
Discurs de la fallera major deDiscurs de la fallera major de
València durant la crida 2019.València durant la crida 2019.

FALLA POBLE
60
Un espectacle multidisciplinari únic. Tot està dissenyat perquè siga un
èxit!
La crida és màgia, és festa, és germanor. Al voltant de les Torres de Serrans
s’ajunten milers i milers de fallers -uns trenta mil -, envaïts i contagiats
per l'amor a les falles. Pareix que són quasi un cor, bategant conjuntament
i expectants davant el moment més esperat de tot l'any: la crida.

FALLA POBLE
61
Amigues, amics, cada dia estem més prop. Ja s'hi acosten. Així que aneu
preparant-vos, perquè ja sabeu que després vindran dies carregats de
festa que transformaran carrers i places, i que ens convertirem, una
vegada més, en els ambaixadors de la millor festa del món.
Espectacle previ a la crida.Espectacle previ a la crida.
(Nerea Coll)(Nerea Coll)

FALLA POBLE
62
13
A LA PLANTÀ
Xavier Serra
Creador de Malalt de Falles
CLAUS PER A SOBREVIURE

FALLA POBLE
63
Xavier Serra és un apassionat de les falles que viu els
dies de plantà com ningú. Amb la càmera a la mà i la
bateria carregada és omnipresent en cada tirada de grua.
Com ho aconsegueix? Ací ens ho conta!
“Ser un fideu i haver fet quatre
ironmansno garanteix superar
una intensa plantà”
La plantà, eixe moment de l’any en què les places són envaïdes per
pinzells, ninots, artistes, grues… Període de supervivència per al qual cal
estar preparats. No tot el món pot sobreviure eixos dies. Es necessiten
anys i anys d’haver xafat molt de carrer. Ser un fideu i haver fet quatre
ironmans no garanteix superar una intensa plantà. El gran moment
faller de l’any s’ha de viure amb instint, olfacte, estratègia, velocitat i,
principalment, molta bogeria, sobretot molta bogeria i no estar massa bé
del perol.
Com ara estan de moda els reptes motivadors, fer ultrafons, maratons,
trails, triatlons, duatlons… no passaria res si féreu el més valencià de tots:
intentar viure totes les tirades de grua de la plantà. I per aquest motiu vos
donaré alguns consellets.
• El primer de tots i obvi: t’han d’agradar
les falles. O no? L’espectacle de la plantà
va més enllà de qui estima les falles. La
coreografia de tirades de grua, artistes
i resta d’elements que hi intervenen
fan del moment de plantar la falla una
representació única. Així que no cal que
t’agraden especialment les falles.
• Altre punt important: un bon calçat (si
és possible d’Elda, Petrer o per allà baix).
Hauràs de rodar molt i romandre dret
encara més. Millor que allò que ha de
suportar el teu pes siga còmode. No vages
amb unes botes de muntanya, no has de
pujar el Penyagolosa…
Detall de la figura de la falla Plaça del PilarDetall de la figura de la falla Plaça del Pilar
2019, “Qui mou els fils” de Paco Torres.2019, “Qui mou els fils” de Paco Torres.
(Xavier Serra)(Xavier Serra)

FALLA POBLE
64
• Molt important: tindre un
cabàs de paciència i prendre
consciència del que significa
“en cinc minuts alcen”.
El temps durant la plantà
s’allarga. Un minut de la
vida real es transforma en
hores quan arriba març al
País Valencià. Has de tindre
una quantitat exagerada de
paciència i alhora un temps
de reacció ínfim. Pots estar
esperant hores i hores i com
t’encantes, en un minut han
tirat de grua tres remats i no
t’has assabentat. Alerta!
• Tindre bons contactes ajuda en la plantà. Posa’t al costat de l’animal de
plantà que va amb tres càmeres, dos mòbils i quatre carregadors, i que
no fa més que tirar fotos a l’últim cabiró més amagat de la plaça. Eixos
són els que t’informaran, et posaran al dia i et regalaran tranquil·litat,
així que pots anar-te’n a sopar mentre ells passen més fred que al pol
nord i esperen que a l’artista li vinguen ganes de tirar de grua.
• A més, cal tindre olfacte.
Cal olorar les places, intuir els
moments, espiar les converses
dels equips dels artistes. Eixe
instint et farà saber quan
has de retirar-te i quan has
d’aguantar al peu del canó.
També et dirà quan és el pròxim
transport i quan has de tornar a
l’encreuament. I més important
encara, marcarà el teu possible
descans, ítem valuosíssim
durant la plantà.
Falla Av. del Regne - Duc de Calabria 2019,Falla Av. del Regne - Duc de Calabria 2019,
“Plantant Batalla” de Sergi Musoles. (Xavier Serra)“Plantant Batalla” de Sergi Musoles. (Xavier Serra)
“Pots estar esperant hores i hores i com
t’encantes, en un minut han tirat de
grua tres remats i no t’has assabentat”
Falla Convent de Jerusalem 2019.Falla Convent de Jerusalem 2019.
“El musical” de Pere Baenas.“El musical” de Pere Baenas.

FALLA POBLE
65
Amb aquests consellets podràs anar fent marxa durant eixe temps, podràs
sobreviure i no morir en l’intent. Però per més claus que et puga donar
mai aprendràs allò que realment suposa una plantà. L’única manera de
descobrir-ho? Xafa carrer. No ho oblides de cap manera.
“Cal olorar les places,
intuir els moments,
espiarlesconversesdels
equips dels artistes”
Falla Azcàrra - Ferran El CatòlicFalla Azcàrra - Ferran El Catòlic
2019, “El Show” de SacabutxArt.2019, “El Show” de SacabutxArt.
Xavi amb dues falleres al costatXavi amb dues falleres al costat
d’una figura pertanyent a la Fallad’una figura pertanyent a la Falla
del Pilar 2019, “Qui mou els fils” dedel Pilar 2019, “Qui mou els fils” de
Paco Torres. (Xavier Serra)Paco Torres. (Xavier Serra)
Detall de la figura de la FallaDetall de la figura de la Falla
Plaça del Pilar 2019, “QuiPlaça del Pilar 2019, “Qui
mou els fils” de Paco Torres.mou els fils” de Paco Torres.
“L’única manera de
descobrir-ho? Xafa
carrer.Nohooblides
de cap manera”

FALLA POBLE
66
14
VERGE DELS DESEMPARATS
Pepe García
Asesor de presidència de JCF, coordinador
dels vestidors i veu de l’ofrena
L’OFRENA DE FLORS A LA

FALLA POBLE
67
Pepe porta quaranta anys com la veu de l’ofrena de flors a
la Verge dels Desemparats. És a dir, dedica unes boniques
paraules a cada una de les quasi quatre-centes falles que
desfilen els dies 17 i 18 de març per la plaça de la Verge.
L'origen de l'ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, com quasi tots
els orígens de festes populars, queda una poquet desdibuixat quant a la
data de la seua creació, atés que no hi ha constància escrita fidedigna. La
primera data que apareix com a probable de la seua creació és la del 19 de
març de 1940, poc després d'acabar la Guerra Civil, quan la fallera major
de València, María Luisa Aranda, acompanyada per les falleres majors i
presidents de diverses comissions, va fer una visita a la Verge en acció de
gràcies, a més de depositar-hi els rams de flors. En acabant, se’n tornaren
a l'Ajuntament per al lliurament de premis. Aquest esdeveniment tal
volta fora l’inici de la creació de la “Festa de la Clavariessa”, preludi del
que oficialment seria, anys més tard, l'ofrena de flors a la Verge dels
Desemparats.
La següent data coincideix amb l'anterior en el dia i en el mes, però un
any més tard, és a dir, en 1941, quan dones abillades amb el vestit regional
acudiren a la basílica per a celebrar “la festa de la Clavariessa”, i oferiren a
la patrona els rams de flors a canvi d’uns pans beneïts. Aquest és un altre
acte al qual se li atribueix l'inici de l'ofrena de flors, basat en l'anteriorment
descrit. Una altra data és la de 1943, quan la fallera major de la comissió
Sant Vicent-Falangista Esteve (hui Sant Vicent-Periodista Azzati), Pepita
Pérez, acompanyada dels components de la comissió i la banda de música
de Massarojos, decideixen desfilar pel carrer de Sant Vicent cap a la
basílica, per a ofrenar a la patrona el ram de fallera major que li havia
regalat la comissió amb motiu del seu sant.
Cal destacar que, tant unes dates com altres, eren molt pròximes al
conflicte de la Guerra Civil, i era freqüent vore oferiments florals a la Verge
dels Desemparats com a mostra d'agraïment per diversos motius, així com
manifestacions d'afecte pels greuges que li hagueren pogut fer durant la
guerra. Coneixent a fons la idiosincràsia dels falleres i les falleres, podem
dir, sense por d'equivocar-nos, que si els preguntàvem, allà pel 1943, pel
motiu de l’ofrena, haurien contestat que “així s'ha fet tota la vida”.
“era freqüent vore oferiments
florals a la Verge dels Desemparats
com a mostra d’agraïment”

Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles

Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (9)

Similar to Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles

Similar to Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles (20)

Llibret Falla Poble de Silla 2020 - Manual d'iniciació a les Falles