Eines del mix de comunicación, segmentació, públic objectiu, nínxol, campanya de comunicació, estrategia de comunicació, missatge, canals, iogurt gelat, LLagurt
La figura del planner apareix amb la necessitat de les agències de virar el seu enfoc en el producte cap al consumidor. Inicialment, la publicitat enaltia les qualitats i característiques d ́un producte. Després va iniciar la construcció de marca i les agències de publicitat tenien com a objectiu, crear comunitat al voltant d ́una marca i els seus valors. A final dels anys 60, les agències de Londres, on la indústria de la publicitat ha madurat més que d ́altres llocs, les agències comencen a girar la mirada cap al consumidor, les seves preferències i el seu comportament.
La figura del planner apareix amb la necessitat de les agències de virar el seu enfoc en el producte cap al consumidor. Inicialment, la publicitat enaltia les qualitats i característiques d ́un producte. Després va iniciar la construcció de marca i les agències de publicitat tenien com a objectiu, crear comunitat al voltant d ́una marca i els seus valors. A final dels anys 60, les agències de Londres, on la indústria de la publicitat ha madurat més que d ́altres llocs, les agències comencen a girar la mirada cap al consumidor, les seves preferències i el seu comportament.
150521 conclusions, el client, la brúixola del comerç, jornada, escodi, 201...ESCODI
La 5a Jornada Anual d'ESCODI (Escola Superior de Comerç i Distribució) va centrar-se en el client, com a brúixola del sector. Per això és importantíssim tenir un coneixement profund de la naturalesa humana: Com vivim, com funcionem i sentim; i què ens fa vibrar.
Així doncs, la Jornada ESCODI 2015 va aportar reflexions en:
o Com són els clients que vénen
o Què fan algunes empreses que funcionen bé
Amb més de 350 inscrits, la Jornada Anual d'ESCODI es va celebrar, un cop més, al CosmoCaixa de Barcelona amb la participació de Luís Soler, d'Odgers Berndston; Jordi Bachs, de Jorbachs Store; Oriol Martínez, de Converse Iberia; Rafael Tena, de Prenatal Espanya i Portugal; Jordi Rosàs, d'&Rosàs; Andrés Torres d'Illa Diagonal i professionals del sector com Maria Callís, Esther Boniquet i Andreu March.
El butlletí de Dipsalut nº 13, Abr 2015 - Jul 2015Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
En el sector patrimonial a menudo se percibe el marketing como una herramienta destinada a grandes museos o empresas, y no se presta la atención necesaria en el diseño de una correcta estrategia. Y es que, si bien actualmente existen un buen número de lecturas y guías sobre marketing de grandes museos, la mayoría de estas no tienen en cuenta las necesidades de aquellos museos más pequeños.
En este contexto, cuáles son las herramientas de marketing más adecuadas para satisfacer las necesidades de los museos y equipamientos patrimoniales? ¿Cómo podemos aplicarlas fácilmente? Nos puede ayudar el marketing a incrementar las visitas?
En esta jornada una reconocida consultora especializada en marketing turístico dará respuesta a estas preguntas introduciéndonos, desde un punto de vista práctico, a las herramientas de marketing básicas que nos pueden permitir posicionar nuestros museos y equipamientos patrimoniales a los diferentes mercados y segmentos de la demanda.
Quin és el marc real de les relacions entre les persones consumidores i el comerç?
Existeixen moltes lleis que regulen les pràctiques comercials i estableixen drets per a les persones consumidores. De fet n’hi ha tantes i canvien tant sovint, que ni les mateixes persones consumidores ni les mateixes empreses tenen temps per assimilar-les, però a més, cal tenir en compte que la lliure competència i les tècniques de màrqueting creen tendències i marquen pautes comercials que, sovint, es confonen amb les pròpies lleis del mercat.
Per tant, al costat de les normatives oficials trobem autèntiques lleis imposades pel mateix mercat, que bo i que no tenen rang legal s’instauren en els nostres hàbits de consum de forma més ràpida i intensa que les mateixes lleis dels governs. Aquestes pautes, modifiquen els hàbits de les persones consumidores, però també les formes de fer del sector comercial, afectant de manera diferent a la petita i mitjana empresa que a les grans cadenes comercials i creant una certa desorientació.
ESCODI Conclusions Tripulant en aigües braves Passió pel comerç 2014ESCODI
L'escola universitària del comerç va convocar a més de 300 persones, la majoria professionals del retail, a la seva 4a jornada "Passió pel Comerç" amb el títol "Tripulant en aigües braves". Un matí intens de treball al CosmoCaixa Barcelona on es van exposar els canvis en les estrategies en empreses del retail, eines per ser més eficients i una reflexió sobre la importància dels equips humans en el comerç.
Grants & project development hal far outreach Laietta M
Hal Far Outreach is seeking a Grants & Project Development Coordinator to manage their grants and project development team remotely or in Malta. The coordinator will be responsible for coordinating the team, developing new projects, writing grant proposals, researching funding opportunities, and overseeing the grants process. The position requires experience in grants management, proposal writing, and a managerial role. Strong English language skills, proficiency in Microsoft Office, and an understanding of European migration issues are also required.
Aquests document és un recull de les tasques desenvolupades durant les pràctiques del Grau de Comunicació a la UOC. Les pràctiques s ́han desenvolupat virtualment a l ́agència de comunicació de la UOC, L ́Agència. L ́Agència té com a clients entitats sense ànim de lucre. Els estudiants de la UOC tenim l ́oportunitat doncs de desenvolupar les pràctiques i alhora fer una tasca solidaria amb aquests projectes que es beneficien d ́aquesta col.laboració. Per aquesta generació que ha fet les pràctiques durant el semestre que iniciava el Febrer 2020, els nostres clients han estat des de entitats que s ́encarreguen de educar joves en situació de vulnerabilitat, esplais per a nens en situació de risc o l ́associació de muntadors i muntadores de l ́audiovisual de Catalunya.
150521 conclusions, el client, la brúixola del comerç, jornada, escodi, 201...ESCODI
La 5a Jornada Anual d'ESCODI (Escola Superior de Comerç i Distribució) va centrar-se en el client, com a brúixola del sector. Per això és importantíssim tenir un coneixement profund de la naturalesa humana: Com vivim, com funcionem i sentim; i què ens fa vibrar.
Així doncs, la Jornada ESCODI 2015 va aportar reflexions en:
o Com són els clients que vénen
o Què fan algunes empreses que funcionen bé
Amb més de 350 inscrits, la Jornada Anual d'ESCODI es va celebrar, un cop més, al CosmoCaixa de Barcelona amb la participació de Luís Soler, d'Odgers Berndston; Jordi Bachs, de Jorbachs Store; Oriol Martínez, de Converse Iberia; Rafael Tena, de Prenatal Espanya i Portugal; Jordi Rosàs, d'&Rosàs; Andrés Torres d'Illa Diagonal i professionals del sector com Maria Callís, Esther Boniquet i Andreu March.
El butlletí de Dipsalut nº 13, Abr 2015 - Jul 2015Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
En el sector patrimonial a menudo se percibe el marketing como una herramienta destinada a grandes museos o empresas, y no se presta la atención necesaria en el diseño de una correcta estrategia. Y es que, si bien actualmente existen un buen número de lecturas y guías sobre marketing de grandes museos, la mayoría de estas no tienen en cuenta las necesidades de aquellos museos más pequeños.
En este contexto, cuáles son las herramientas de marketing más adecuadas para satisfacer las necesidades de los museos y equipamientos patrimoniales? ¿Cómo podemos aplicarlas fácilmente? Nos puede ayudar el marketing a incrementar las visitas?
En esta jornada una reconocida consultora especializada en marketing turístico dará respuesta a estas preguntas introduciéndonos, desde un punto de vista práctico, a las herramientas de marketing básicas que nos pueden permitir posicionar nuestros museos y equipamientos patrimoniales a los diferentes mercados y segmentos de la demanda.
Quin és el marc real de les relacions entre les persones consumidores i el comerç?
Existeixen moltes lleis que regulen les pràctiques comercials i estableixen drets per a les persones consumidores. De fet n’hi ha tantes i canvien tant sovint, que ni les mateixes persones consumidores ni les mateixes empreses tenen temps per assimilar-les, però a més, cal tenir en compte que la lliure competència i les tècniques de màrqueting creen tendències i marquen pautes comercials que, sovint, es confonen amb les pròpies lleis del mercat.
Per tant, al costat de les normatives oficials trobem autèntiques lleis imposades pel mateix mercat, que bo i que no tenen rang legal s’instauren en els nostres hàbits de consum de forma més ràpida i intensa que les mateixes lleis dels governs. Aquestes pautes, modifiquen els hàbits de les persones consumidores, però també les formes de fer del sector comercial, afectant de manera diferent a la petita i mitjana empresa que a les grans cadenes comercials i creant una certa desorientació.
ESCODI Conclusions Tripulant en aigües braves Passió pel comerç 2014ESCODI
L'escola universitària del comerç va convocar a més de 300 persones, la majoria professionals del retail, a la seva 4a jornada "Passió pel Comerç" amb el títol "Tripulant en aigües braves". Un matí intens de treball al CosmoCaixa Barcelona on es van exposar els canvis en les estrategies en empreses del retail, eines per ser més eficients i una reflexió sobre la importància dels equips humans en el comerç.
Grants & project development hal far outreach Laietta M
Hal Far Outreach is seeking a Grants & Project Development Coordinator to manage their grants and project development team remotely or in Malta. The coordinator will be responsible for coordinating the team, developing new projects, writing grant proposals, researching funding opportunities, and overseeing the grants process. The position requires experience in grants management, proposal writing, and a managerial role. Strong English language skills, proficiency in Microsoft Office, and an understanding of European migration issues are also required.
Aquests document és un recull de les tasques desenvolupades durant les pràctiques del Grau de Comunicació a la UOC. Les pràctiques s ́han desenvolupat virtualment a l ́agència de comunicació de la UOC, L ́Agència. L ́Agència té com a clients entitats sense ànim de lucre. Els estudiants de la UOC tenim l ́oportunitat doncs de desenvolupar les pràctiques i alhora fer una tasca solidaria amb aquests projectes que es beneficien d ́aquesta col.laboració. Per aquesta generació que ha fet les pràctiques durant el semestre que iniciava el Febrer 2020, els nostres clients han estat des de entitats que s ́encarreguen de educar joves en situació de vulnerabilitat, esplais per a nens en situació de risc o l ́associació de muntadors i muntadores de l ́audiovisual de Catalunya.
TFG - Els sistemes de reconeixement de veu com a innovació disruptiva en el f...Laietta M
La indústria de l´àudio esta passant per una etapa de reconfiguració i proliferen els nous serveis sonors com la ràdio en diferit, els podcasts, la música en streaming o els audiollibres. El consum de productes d´àudio ha incrementat com també ho ha fet el nombre d'oients d´aquests productes. Gràcies a la innovació en tecnologia, apareix un nou element en aquesta equació; els aparells intel·ligents que reaccionen amb la veu com Siri d´Apple, o Alexa d´Amazon. Aquesta tecnologia permet la inserció d'anuncis que, mitjançant la veu, reaccionen a comandaments donats per l´usuari d'aquests aparells. Siri o Alexa obren les portes a la mesurabilitat de les campanyes de publicitat en el suport àudio. Fins ara no havia estat possible el recull d'informació sobre les accions que pren l´audiència durant un anunci de ràdio. El recull d'informació permet avaluar, optimitzar i modificar les campanyes en temps real. La intel·ligència artificial juga un paper important en aquest sentit, oferint una publicitat cada cop més natural i propera a l´usuari. Per tant, en aquest moment de reconfiguració del panorama sonor, és vital que les marques vegin la gran oportunitat que se'ls hi presenta, per crear una identitat sonora corporativa innovadora que els permeti sobresortir de la resta. Els consumidors estan canviant la manera de fer recerques en línia, s'utilitza cada cop més la recerca per veu, i només les marques que hagin optimitzat la seva estratègia de SEO/VSO seran visibles per aquestes recerques de veu. Un 9,3% de la població a Espanya ja utilitza un aparell intel·ligent activat per veu a diari i només aquelles marques que ofereixin anuncis naturals amb capacitats d´interacció seran ben acollits per als consumidors. Aquesta tècnica de publicitat es troba en un moment de desenvolupament i amb més limitacions que bons resultats però, és el moment perfecte per a aquelles marques que vulguin arriscar i marcar la diferència. És el moment d'adaptar-se a les noves tendències per tal de no quedar-se enrere i desaprofitar les grans capacitats de l´àudio. En la lluita per la visibilitat entre les marques, cal invertir en brànding sonor.
Practicar una enquesta ad-hoc en les mateixes instal·lacions on s’allotgen els clients te la principal avantatge de la predisposició dels clients en ser entrevistats. Estaran disposats a dedicar més temps al qüestionari per tant es poden fer qüestionaris més rics en preguntes, preguntes obertes. Es poden acompanyar amb materials gràfics per al suport de les preguntes. Es redueixen les evasives. Per altra banda, el qüestionari personal en localització, ens limitarà a un espectre de tipus de clients més heterogeni, és a dir, tindrem accés a un grup de persones que inicialment afines a Mar de Fulles. Clients afins a la naturalesa, potser a una cuina ecològica, etc. I no tindrem l ́opció d ́investigar perquè clients amb altres preferències no venen a Mar de Fulles.
Reunions en grup - Investigació de mercatsLaietta M
La homogeneïtat facilita el diàleg entre els participants i augmenta el sentiment de pertànyer a un mateix grup però per altra banda pot derivar en un consens comú que sigui perjudicial per l'estudi. En el nostre grup les característiques d ́homogeneïtat són que tots viuen en un país estranger i que tots treballen per la mateixa empresa.
La heterogeneïtat genera més discussió per la possible confrontació d'idees per pertànyer a grups diferents, així que agilitza el flux de comunicació entre els participants però per altra banda es pot no arribar mai a un consens comú. En el nostre gruInp,velascaracterística d’heterogeneïtat és el fet de viure en família i amb o sense fills.
La marca Gallo haurà d ́encarregar una investigació de tipus estratègica per començar. Les investigacions estratègiques ajuden a prendre decisions quan un projecte es troba en un moment inicial un cop s ́han decidit els objectius, com en aquest cas: llançar nous productes Gallo al mercat. En aquest primer pas convé que Gallo encarregui un estudi de quantificació del mercat potencial per poder avaluar quina quota de mercat pot ser el mercat potencial per aquests nous productes Gallo. Aquest estudi ens proporcionarà dades sobre el mercat en el que competeix Gallo i els seus competidors i dades sobre les característiques i preferències del seu públic objectiu. També ens ajudarà a trobar el millor moment per invertir en la comunicació de màrqueting depenent de la rendibilitat que esperem extreure ́n.
La compra-venda programàtica és l ́evolució de la compra-venda tradicional d ́espais publicitàris als mitjans de comunicació. Tradicionalment es comprava un espai en un diari, revista o a la televisió i es publicava un anunci. L ́empresa anunciant, acudia a una agència publicitària per la compra d ́aquest espai en qualsevol dels suports o mitjans de masses i aquesta li cobrarà un preu per l ́espai adquirit. Amb l ́aparició del medi virtual i digital i la multiplicació exponencial a la xarxa de llocs webs, la compra-venda d ́espais publicitaris es complica.
Els mitjans de comunicació pateixen en general una devallada en l ́Evolució de la seva penetració entre la població que es deguda a la sobre-saturació de publicitat. Els mitjans de comunicació es troben en un moment de re-ajustament del la indústria de la publicitat. El primer tret d ́evolució el trobem en la digitalització de tots els mitjans. Exterior s ́adapta amb pantalles digitals i fins i tot tàctils. La premsa escrita dobla la seva oferta amb versions digitals de les seves tirades en paper, que obliguen a canviar les dinàmiques per oferir continguts més agils i que requereixen una alta freqüència d ́actualització.
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsLaietta M
Els atributs extrínsecs de les ulleres Hawkers són la marca Hawkers, com diu Francisco Pérez en una entrevista per a La Vanguardia “no venem ulleres, venem Hawkers” referint-se a que han desenvolupat una marca al voltant d ́un producte ja existent. La producció del producte que venen és mínima ja que no s ́ocupen del disseny ni de la compra de la matèria prima. Simplement encarreguen les muntures i les lents per separat per ser econòmicament més convenient i enfocar tots els seus esforços i els recursos a desenvolupar la marca Hawkers.
Arriba a Espanya Uniqlo, el "Zara" japonésLaietta M
Nucli de marca, valor de marca, identitat corporativa, estrategia de preus, metodes de fixació de preus, posicionament, estrategia multiple de distribució, canal online, embaixadors de marca, Uniqlo, Zara, Carles Puyol, Verónica Blume
Nivells constitutius, cartera de productes, valor de marca, mètodes de fixació de preus, estratègies de preus, Nokia, Withings, màrqueting, xarxes socials, Santesmases, Kotler, Keller
Henry Jenkins
“Benvinguts a la cultura de la convergència, on xoquen els vells i els nous mitjans, on els mitjans populars s ́entrecreuen amb els corporatius, on el poder del productor i el consumidor mediàtics interaccionen de maneres imperceptibles”
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. LLAGURT: EL PLAER
MÉS SALUDABLE
Direcció de màrqueting
PARAULES CLAU
[Eines del mix de comunicación, segmentació,
públic objectiu, nínxol, campanya de
comunicació, estrategia de comunicació,
missatge, canals, iogurt gelat, LLagurt]
Laia Mena
Grau de Comunicació
2. LLagurt: el plaer més saludable
2
Laia Mena | 13/11/2017
1) Quines eines del mix de comunicació utilitza Llagurt?.
Per tal de que una empresa transmeti un missatge consistent i complet és necessari que l´estratègia
de màrqueting de qualsevol campanya tingui una comunicació integrada a través de tota l´estratègia.
Això vol dir, que és necessari que es mantingui el mateix fil conductor a traves de totes les accions que
emprengui l´empresa per ser coherents amb el que l´empresa vol explicar als seus possibles
compradors. Si cada acció de màrqueting conté un missatge diferent el client pot perdre el fil i no
entendre els valors de l´empresa i no interessar-se pel seu producte.
En el cas de LLagurt ho tenen molt clar. Es defineixen com una empresa compromesa amb el seu
entorn que ofereix un producte saludable d´alta qualitat creat amb productes de proximitat. Per tant, la
seva estratègia de màrqueting ha de reflectir aquest mateix missatge a través de les seves accions de
màrqueting. Analitzem les eines de la comunicació de màrqueting integrada que utilitzen a Llagurt i
iniciem entrant al seu lloc web on, a la secció de Premsa, podem veure una llarga llista de publicacions
en mitjans de comunicació impersonals com televisió, radio i premsa digital. Algunes de les
publicacions són a mitjans generalistes com TV3, La Vanguardia o Rac1 i d´altres són a mitjans
especialistes com “El arte heladero” o “Info Franquicias”. Entre les publicacions trobem entrevistes que
han fet a les dues fundadores de LLagurt, Glòria Salomó i Ingrid Rahola, o articles on es menciona
Llagurt (publicity). Com publiquen a la seva pàgina web “Les fundadores de LLagurt realitzen
periòdicament conferències d'emprenedoria a diferents centres com ara ESADE, UDG, UAB...
ajuntaments i centres educatius.[...] tallers de "l'ofici de Llagurter/a i la desnutrició infantil" en escoles
[...] Per sant Jordi de 2014 van editar "El Conte de les Llagurteres". Tot això es part de l´estratègia de
relacions públiques que duen a terme les fundadores de Llagurt en que inicialment van dedicar molts
esforços per donar a conèixer l´existència de l´empresa. Per reflectir els seus valors d´oferir un
producte km0 de proximitat també recorren al patrocini organitzant activitats com les excursions a la
granja la Selvatana, d'on prové els iogurt ecològic que es ven als seus establiments, cursos de
“Llagurters” a les escoles pels més petits o la col·laboració amb la Marató de Tv3 donant la meitat de
la recaptació del dia. Utilitzen les xarxes socials com Facebook, Instagram o Twitter donen a conèixer
les accions tant patrocini, com de relacions públiques així com de promoció de vendes com per
exemple el descompte del 10% pels titulars del carnet jove o l´aparició de nous productes com el
coulant calent Patufet. També aprofiten les xarxes per comunicar-se amb els client publicant preguntes
com què és el que més els hi agrada de les fires de Girona, on els clients poden interactuar amb la
marca Llagurt. La venda personal a les botigues de Llagurt és amable i directe mentre es confecciona
el Llagurt personalitzat per al client. Per últim, si Llagurt executa accions de màrqueting directe com
l´enviament de cartes o correus electrònics personals als seus clients, és més difícil d´esbrinar però si
poden segur que aprofiten el màrqueting directe per informar als clients de les bondats del producte,
les activitats organitzades o els descomptes disponibles.
Mitjançant totes aquestes eines, LLagurt informa els seus clients de l´existència dels seus productes,
els persuadeix sobre els beneficis o avantatges de comprar Llagurt, els recorda les ofertes de que
disposen i alhora creen posicionament de la marca davant d´altres marques en la ment dels
consumidors.
2) Identifica les principals característiques del consumidor/s (real i potencial de Llagurt).
Pensa en els criteris de segmentació estudiats en cursos anteriors.
En fer l´exercici de segmentació del mercat, que és bàsic per a crear una estratègia de màrqueting, les
empreses arriben a conèixer molt bé les seves possibilitats en el mercat. La segmentació ajuda a
identificar les oportunitats de negoci, descobrint nínxols de mercat i definint el públic objectiu. A
més revel.la la competència identificant les empreses rivals més directes. Alhora, al entendre quin és
el consumidor ideal, ens permet adaptar l´oferta per aquest client ideal. En definitiva, la segmentació
ha de ser una eina de precisió. Hi han diferents nivells de segmentació segons la mesura que es vulgui
3. LLagurt: el plaer més saludable
3
Laia Mena | 13/11/2017
del segment. Així es pot fer “màrqueting de segments” per grups amplis amb alguna característica
comú. O bé “màrqueting de nínxols de mercat”, per grups més reduïts i característiques molt
específiques que els uneixi. “Geomàrqueting”, per a grups on la localització és la característica en
comú. O màrqueting “un a un” que seria la personalització màxima del màrqueting (Peppers i Rogers,
1993). La segmentació és pot fer segons les característiques dels consumidors (geogràfica,
demogràfica, socioeconòmica o psicogràfica) o segons el seu comportament a l´hora d´efectuar la
compra (moment, beneficis, experiència o lleialtat del client). Per una segmentació efectiva i realista,
els segments que es defineixin han de ser identificables, substancials, accessibles i diferenciables.
Partint de l´exemple als materials proposats “Segmentació i posicionament” de l´assignatura
“Fonaments del màrqueting” (Rodríguez, Rodríguez, Ammetller, López) sobre la segmentació dels
consumidors de iogurts que ja ens dona una aproximació al cas: “Podríem considerar que els
consumidors de iogurts es divideixen principalment en quatre grups en funció́ dels avantatges esperats:
un grup de consumidors que busquen un alt valor energètic o nutricional per a ells o la resta de la
família; un altre grup que, en canvi, voldria gaudir fonamentalment d'unes postres saboroses, donar-
se un caprici; el segment format pels qui busquen en el iogurt un aliment sa, equilibrat i lleuger, i un
quart segment integrat per consumidors que voldrien beneficis addicionals per a la seva salut.”
D´aquest text en podem extreure que els consumidors de iogurts són persones que es preocupen per
la seva alimentació. La segmentació de Llagurt és a un nivell de màrqueting de nínxols de mercat al
dirigir-se a consumidors que es preocupen per la seva salut i la dels seus i prefereixen un producte
ecològic davant d´un simple gelat o berenar amb més calories. Segons les característiques del
consumidor, es dirigeix a un consumidor geolocalitzat en grans ciutats on la quantitat de clients pugui
donar sortida a aquest producte de ràpida caducitat per la seva qualitat de fresc. Com les fundadores
reconeixen al vídeo publicat al seu lloc web (minut 6.24) “Projecte jove i emprenedor”: “és complicat
que puguem sortir fora de Catalunya” per tant el consumidor ha de pertànyer a aquesta regió. Les
variables demogràfiques del consumidor de Llagurt creen un perfil ampli, d´homes i dones, d´entre els
3 anys i sense sostre d´edat, nens o pares de nens, que cuiden mínimament la seva salut i valoren la
qualitat dels aliments. Les variables socioeconòmiques i psicogràfiques ens descriuen un consumidor
de Llagurt com a persones amb un estil de vida, actiu, sa i benestant. Segons el comportament del
consumidor, LLagurt apunta als clients ocasionals i també als “experts” o reincidents, és a dir,
consumidors lleials a la casa LLagurt que en el moment de cercar un berenar, faran un esforç per
apropar-se a una botiga Llagurt per cercar els beneficis d´un berenar saludable.
3) Suposa que t'has fixat com a objectiu un increment de les vendes de l'empresa Llagurt del
20%. Dissenya una campanya publicitària. En concret et demanem:
a) Pensa i escriu quin missatge vols transmetre. Resumeix-ho en una frase. Quins beneficis es
troben després d'aquesta frase?
Les franquícies de Llagurt ja ofereixen productes calents a l’hivern per aplacar la possible baixada de
vendes per la idea equivocada de que els productes freds o gelats no s´han de consumir a l´hivern.
Amb aquesta campanya reforçarem la idea de que Llagurt és un producte per a tots els mesos de l´any.
Amb algunes accions podem revertir aquesta idea en la ment dels clients i convertir Llagurt en un
producte 12. Un producte per als 12 mesos de l´any. LLagurt és un producte de consum continu i no
només per uns quants mesos de l´any. Seguint amb la política de qualitat de LLagurt d´aprofitar els
productes de km0 i de proximitat, es confeccionarà un calendari on cada mes tingui una festivitat que
celebrar que es representarà amb el “Llagurt del mes”. Els toppings seran els productes de temporada.
Un exemple seria el mes de Setembre amb el Llagurt de “Tornada a l´escola” amb toppings energètics
com el plàtan i la magrana, el mes d´Octubre amb el Llagurt de “La castanyada” amb toppings com
pinyons, castanya o moniato amb canella, el mes de Desembre amb el LLagurt de “Nadal” amb raïm i
mandarines, o el mes de Gener amb els Llagurt dels “Reis mags” amb toppings de caramels de la
Cavalcada.
4. LLagurt: el plaer més saludable
4
Laia Mena | 13/11/2017
La frase que resumeix la campanya és “12 mesos, 12 LLagurts. Un Llagurt per a cada mes de l´any”.
b) Quines eines del mix de comunicació vas a utilitzar per transmetre el missatge? Aquí la
codificació és important, és diferent un anunci en una revista especialitzada que una cunya en
un mitjà radiofònic.
Per tal de crear una companya de comunicació efectiva és necessari seguir uns passos determinats i
en ordre per assegurar que la campanya te la consistència adequada entre les eines, objectius, canals
i accions que es volen provocar. És necessari doncs, tenir molt clar el públic objectiu, es a dir a qui
anirà dirigida la campanya en concret. Quin és el segment de població demogràfic, geogràfic, psicològic
i social. Per aquesta campanya que va dirigida als més petits de la casa, la nostra audiència seran els
seus pares. Per tant homes i dones amb fills d´entre 3 i 12 anys, que visquin a Catalunya, que es
preocupin per la seva salut i la dels seus, amb hàbits saludables d´alimentació i exercici. El següent
pas és determinar els objectius de la campanya. Seguint el model AIDA la companya està
confeccionada per crear atenció primer, interès, desig i per últim provocar l´acció de compra. Ja podem
dissenyar les comunicacions, es a dir, construir el missatge, en funció de si seran directes, indirecte
i en funció de si apel·len a la racionalitat o a la emoció. En el cas d´aquesta campanya els missatges
seran una barreja entre directe, indirectes i emocionals per l´enllaç amb les festivitats de cada mes. El
següent pas és definir els canals per on volem transmetre els missatges. Podem utilitzar canals
personals, impersonals o interactius d´ampli abast com les xarxes socials. A partir d´aquí s´ha de
calcular el pressupost de tot plegat i un cop s´ha executat la campanya, a posteriori, s´han d’avaluar
els resultats per saber si ha tingut un impacte positiu en les vendes i aquestes han pujat el 20% com
esperàvem.
El mix de comunicació per aquesta campanya consistirà en les següents eines.
Com a promoció i incentivació econòmica s´oferiran 2 possibilitats Una de satisfacció immediata i una
de fidelització a llarg termini. La primera és un 2 x 1 del LLagurt del mes, “per la compra d´un,
t´emportes 2”. La segona opció és una targeta cupó per acumular Llagurts del mes amb 12 caselles,
un cop s´han completat les 12 caselles comprant cada mes 1 Llagurt del mes, s´obté un xec descompte
de 15 euros per gastar a qualsevol botiga LLagurt i per qualsevol producte LLagurt (dirigit a famílies,
15 euros és una quantitat atractiva, no ho seria si la campanya estigues dirigida a individuals ja que 15
euros sèrie massa per una sola persona a gastar en LLagurts). Amb la venda personal, els venedors
de les franquícies LLagurt hauran d´oferir el LLagurt del mes i la seva oferta de manera directa i
dinàmica als clients que entrin a la botiga (missatge directe, emocional per canal personal). Quan el
venedor ofereixi el LLagurt del mes, haurà d´oferir al client la possibilitat de deixar el seu correu
electrònic per rebre la notificació sobre el pròxim LLagurt del mes i així poder iniciar una acció de
màrqueting directe enviant correus electrònics personalitzats cada mes (missatge indirecte, personal
per canal impersonal). Mitjançant les xarxes socials de LLagurt (Facebook, Instagram i Twitter) es farà
publicitat del LLagurt del mes i informació sobre els descomptes (missatge directe, emocional, per
canal interactiu d´ampli abast). També es dissenyaran i imprimiran uns flayers sobre el LLagurt del mes
i l´oferta per repartir als supermercats, botigues de fruita i verdura, botigues de productes orgànics,
cinemes i gimnasos (missatge directe, emocional, per canal impersonal). Es farà un enviament un cop
al mes del LLagurt del mes a Rac1, al programa de la tarda Versió Rac1 amb el Toni Clapés on
s´anuncien productes per berenar mentre fan la tertúlia (product placement) com crossants de
pastisseries o torrons (missatge indirecte, emocional, per canal impersonal). Per acció de patrocini es
cercarà la visibilitat patrocinant un camió a la Cavalcada dels Reis Mags per reforçar la imatge de
LLagurt durant els mesos freds i com a inici de la campanya que començarà el Gener del 2018
(missatge indirecte, emocional, per canal impersonal). Com a accions de Relacions Públiques i més
concretament publicity, s´enviarà un comunicat al Diari de Girona per informar del la campanya i les
5. LLagurt: el plaer més saludable
5
Laia Mena | 13/11/2017
diferents accions que farà LLagurt durant l´any perquè el Diari de Girona creí un article el mes de
Desembre 2017 tot avançant l´inici de la campanya del 2018 (missatge indirecte, emocional, per canal
impersonal).
4) En 2013 l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) va realitzar un estudi posant de
manifest que els iogurts gelats són, al cap i a la fi, gelats (i no iogurts). Va posar l'èmfasi en el
fet que en els productes d'una part important de les empreses del sector la quantitat de
calories era molt elevada (més sucres, més grasses), més pròpia d'un gelat que d'un iogurt. A
nivell de comunicació, què podia i pot fer Llagurt per contrarestar aquesta informació?
L´article de la OCU afecta directament a la reputació de totes les iogurteres/geladeries inclosa LLagurt
al ser mencionada explícitament en l´article. Per tant és necessari contrarestar els efectes negatius
d´aquest article treballant en una campanya de comunicació integrada per revertir aquesta idea en la
ment dels consumidors. L´article de la OCU posa el focus en la quantitat de sucres i grasses que poden
tindre els iogurts gelats i en el perill que aquests siguin gelats amb sabor a iogurt en lloc de realment
un iogurt gelat. És necessari doncs, que Llagurt es desmarqui de la resta de marques, tant de les de
supermercat (La Sirena, Yolado o Yogo) com de les geladeries (com Smöoy). La diferència de LLagurt
és la seva producció artesanal, ecològica i de proximitat. Cal doncs transmetre aquest missatge
utilitzant diverses eines i per diversos canals que construeixin el missatge de manera consistent.
Com menciona Paula del Arroyo en el seu article publicat a Increnta.com: “Una de las maneras más
fiables para luchar contra la reputación online negativa es el marketing de contenidos. La creación de
contenido online positivo”. En un mitjà com és internet, on la reputació, ja sigui positiva o negativa,
s’estén a la velocitat de la llum, articles de tint negatiu com el de la OCU són susceptibles de causar
molt de mal a empreses com Llagurt. És essencial avui dia, tenir preparat un pla per gestionar la
reputació de la marca o empresa, i el més important, cal reaccionar ràpid quan sorgeix algun comentari
negatiu ja que la temporització a les xarxes sembla ser diferent de la regular. Un comentari negatiu a
les xarxes durant unes hores i la marca es podria veure´s totalment calcinada si no es reacciona a
temps per corregir el desperfecte. Per tant el “màrqueting de continguts” sembla ser un bon pla. Com
descriu Lucas Garcia al seu bloc, el màrqueting de continguts millora la imatge de marca, ajuda a
estretir llaços directes amb els clients, és més econòmic (que la publicitat per exemple) i millora el
posicionament als cercadors com Google per la quantitat de contingut i la activitat que es genera cap
al contingut i des del contingut cap a altres enllaços. A més, en generar contingut s´està fent l´exercici
de pensar en els clients i això només pot ser positiu per a la creativitat de l´empresa.
LLagurt, ja compta amb perfil en diverses xarxes socials de manera que ha d´aprofitar aquests canals
per publicar contingut sobre el valor nutricional del seu producte ecològic com tot just acaba de fer amb
la seva última publicació a Twitter on es poden veure el valor nutricional del iogurt natural i el gelat. Un
altre exemple del que podria fer Llagurt per contrarestar els efectes negatius d´un article com el de la
OCU seria gestionar un bloc sobre productes ecològics de la zona de Girona i informació sobre
alimentació i nutrició. Es tracta de crear contingut de manera continua i periòdica, no només de publicar
articles positius en el cas de que hi hagi un comentari negatiu. La formula és que a l´espai virtual
existeixi més quantitat de contingut positiu que negatiu i de que aquest contingut sigui de bona qualitat,
per tal d´assegurar la seva circulació i “fricció” digital per aparèixer en les recerques d´informació sobre
Llagurt. La gestió de la reputació ha sigut sempre un tema de relacions públiques per tant s´ha de fer
ús d´aquesta eina. Mitjançant la seva relació estreta amb la premsa, LLagurt pot emetre un comunicat
per anunciar que llançarà un programa conjuntament amb els proveïdors de llet, on els clients poden
apadrinar una vaca de les granges de la llet a Girona per apropar els clients a la natura i al producte
Llagurt.
6. LLagurt: el plaer més saludable
6
Laia Mena | 13/11/2017
Fonts d'informació
Cadenaser.com: < http://cadenaser.com/ser/2013/08/05/gastro/1375662195_850215.html >
(Data de consulta: 12 d'octubre de 2017).
Diari de Girona: < http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/05/17/indrig-rahola-udg-majuda-
llagurt/846686.html > (Data de consulta: 11 d'octubre de 2017).
Economia Digital: < https://www.economiadigital.es/directivos-y-empresas/danone-merma-
aplastada-entre-la-marca-blanca-y-el-yogur-ecologico_509778_102.html > (Data de consulta: 5
d'octubre de 2017)
Expansión.com: <http://www.expansion.com/2012/07/11/catalunya/1342032842.html> (Data de
consulta: 2 d'octubre de 2017).
Franquícies i Emprenedors: < http://franquicias.emprendedores.es/buscador-de-
franquicias/hosteleria-y-restauracion/llagurt > (Data de consulta: 8 d'octubre de 2017)
Llagurt: < http://www.llagurt.com/es/home > (Data de consulta: 28 de setembre de 2017).
Altres enllaços:
Diari de Girona: <
http://www.diaridegirona.cat/economia/2016/06/28/obren-lhotel-terraza-establiment-
llagurt/791025.html > (Data de consulta: 09 de Novembre de 2017)
Diari de Girona: <
http://www.diaridegirona.cat/economia/2015/07/05/cadena-iogurteries-llagurt-obre-set/732999.html >
(Data de consulta: 09 de Novembre de 2017)
Llagurt < http://www.llagurt.com/ca/premsa > (Data de consulta: 09 de Novembre de 2017)
TV3 <
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Negocis-dexit-a-Catalunya-amb-Pau-Garcia-
Mila/video/4315070/ > (Data de consulta: 09 de Novembre de 2017)
TV3 <
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Girona-ciutat-
demprenedors/video/4737873/?utm_content=buffer7fed6&utm_source=buffer&utm_medium=twitter&
utm_campaign=Buffer
> (Data de consulta: 09 de Novembre de 2017)
Franquicies.cat < http://www.franquicies.cat/llagurt/ > (Data de consulta: 11 de Novembre de
2017)
Forte Supply <
http://fortesupply.com/tips-on-how-to-boost-frozen-yogurt-sales-during-the-winter/ > (Data de
consulta: 11 de Novembre de 2017)
Increnta.com < http://increnta.com/es/blog/gestionar-la-reputacion-online/ > (Data de consulta: 13
de Novembre de 2017)
40 de Fiebre <
https://www.40defiebre.com/que-es-marketing-de-contenidos/ > (Data de consulta: 13 de
Novembre de 2017)