Els mitjans de comunicació pateixen en general una devallada en l ́Evolució de la seva penetració entre la població que es deguda a la sobre-saturació de publicitat. Els mitjans de comunicació es troben en un moment de re-ajustament del la indústria de la publicitat. El primer tret d ́evolució el trobem en la digitalització de tots els mitjans. Exterior s ́adapta amb pantalles digitals i fins i tot tàctils. La premsa escrita dobla la seva oferta amb versions digitals de les seves tirades en paper, que obliguen a canviar les dinàmiques per oferir continguts més agils i que requereixen una alta freqüència d ́actualització.
Ponència del delegat d'ASISA a Barcelona, Àngel Gómez, en el marc de la sessió sonbre Reptes i oportunitats del sector privat organitzat el 7 de novembre de 2017 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Els mitjans de comunicació pateixen en general una devallada en l ́Evolució de la seva penetració entre la població que es deguda a la sobre-saturació de publicitat. Els mitjans de comunicació es troben en un moment de re-ajustament del la indústria de la publicitat. El primer tret d ́evolució el trobem en la digitalització de tots els mitjans. Exterior s ́adapta amb pantalles digitals i fins i tot tàctils. La premsa escrita dobla la seva oferta amb versions digitals de les seves tirades en paper, que obliguen a canviar les dinàmiques per oferir continguts més agils i que requereixen una alta freqüència d ́actualització.
Ponència del delegat d'ASISA a Barcelona, Àngel Gómez, en el marc de la sessió sonbre Reptes i oportunitats del sector privat organitzat el 7 de novembre de 2017 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
El baròmetre és una enquesta semestral de llarga trajectòria que s'ha realitzat mitjançant entrevistes telefòniques a 800 ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Cicle de conferències Economia per a no economistes, organitzat pel districte de l'Eixample i UPF - Barcelona School of management a Golferichs, centre cívic. Octubre 2014 - Gener 2015.
Resum de 7 anys de polítiques d'esquerres i ecologistes al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Accions que ningú més hagués fet des de l'esquerra transformadora.
Grants & project development hal far outreach Laietta M
Hal Far Outreach is seeking a Grants & Project Development Coordinator to manage their grants and project development team remotely or in Malta. The coordinator will be responsible for coordinating the team, developing new projects, writing grant proposals, researching funding opportunities, and overseeing the grants process. The position requires experience in grants management, proposal writing, and a managerial role. Strong English language skills, proficiency in Microsoft Office, and an understanding of European migration issues are also required.
Aquests document és un recull de les tasques desenvolupades durant les pràctiques del Grau de Comunicació a la UOC. Les pràctiques s ́han desenvolupat virtualment a l ́agència de comunicació de la UOC, L ́Agència. L ́Agència té com a clients entitats sense ànim de lucre. Els estudiants de la UOC tenim l ́oportunitat doncs de desenvolupar les pràctiques i alhora fer una tasca solidaria amb aquests projectes que es beneficien d ́aquesta col.laboració. Per aquesta generació que ha fet les pràctiques durant el semestre que iniciava el Febrer 2020, els nostres clients han estat des de entitats que s ́encarreguen de educar joves en situació de vulnerabilitat, esplais per a nens en situació de risc o l ́associació de muntadors i muntadores de l ́audiovisual de Catalunya.
El baròmetre és una enquesta semestral de llarga trajectòria que s'ha realitzat mitjançant entrevistes telefòniques a 800 ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Cicle de conferències Economia per a no economistes, organitzat pel districte de l'Eixample i UPF - Barcelona School of management a Golferichs, centre cívic. Octubre 2014 - Gener 2015.
Resum de 7 anys de polítiques d'esquerres i ecologistes al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Accions que ningú més hagués fet des de l'esquerra transformadora.
Grants & project development hal far outreach Laietta M
Hal Far Outreach is seeking a Grants & Project Development Coordinator to manage their grants and project development team remotely or in Malta. The coordinator will be responsible for coordinating the team, developing new projects, writing grant proposals, researching funding opportunities, and overseeing the grants process. The position requires experience in grants management, proposal writing, and a managerial role. Strong English language skills, proficiency in Microsoft Office, and an understanding of European migration issues are also required.
Aquests document és un recull de les tasques desenvolupades durant les pràctiques del Grau de Comunicació a la UOC. Les pràctiques s ́han desenvolupat virtualment a l ́agència de comunicació de la UOC, L ́Agència. L ́Agència té com a clients entitats sense ànim de lucre. Els estudiants de la UOC tenim l ́oportunitat doncs de desenvolupar les pràctiques i alhora fer una tasca solidaria amb aquests projectes que es beneficien d ́aquesta col.laboració. Per aquesta generació que ha fet les pràctiques durant el semestre que iniciava el Febrer 2020, els nostres clients han estat des de entitats que s ́encarreguen de educar joves en situació de vulnerabilitat, esplais per a nens en situació de risc o l ́associació de muntadors i muntadores de l ́audiovisual de Catalunya.
TFG - Els sistemes de reconeixement de veu com a innovació disruptiva en el f...Laietta M
La indústria de l´àudio esta passant per una etapa de reconfiguració i proliferen els nous serveis sonors com la ràdio en diferit, els podcasts, la música en streaming o els audiollibres. El consum de productes d´àudio ha incrementat com també ho ha fet el nombre d'oients d´aquests productes. Gràcies a la innovació en tecnologia, apareix un nou element en aquesta equació; els aparells intel·ligents que reaccionen amb la veu com Siri d´Apple, o Alexa d´Amazon. Aquesta tecnologia permet la inserció d'anuncis que, mitjançant la veu, reaccionen a comandaments donats per l´usuari d'aquests aparells. Siri o Alexa obren les portes a la mesurabilitat de les campanyes de publicitat en el suport àudio. Fins ara no havia estat possible el recull d'informació sobre les accions que pren l´audiència durant un anunci de ràdio. El recull d'informació permet avaluar, optimitzar i modificar les campanyes en temps real. La intel·ligència artificial juga un paper important en aquest sentit, oferint una publicitat cada cop més natural i propera a l´usuari. Per tant, en aquest moment de reconfiguració del panorama sonor, és vital que les marques vegin la gran oportunitat que se'ls hi presenta, per crear una identitat sonora corporativa innovadora que els permeti sobresortir de la resta. Els consumidors estan canviant la manera de fer recerques en línia, s'utilitza cada cop més la recerca per veu, i només les marques que hagin optimitzat la seva estratègia de SEO/VSO seran visibles per aquestes recerques de veu. Un 9,3% de la població a Espanya ja utilitza un aparell intel·ligent activat per veu a diari i només aquelles marques que ofereixin anuncis naturals amb capacitats d´interacció seran ben acollits per als consumidors. Aquesta tècnica de publicitat es troba en un moment de desenvolupament i amb més limitacions que bons resultats però, és el moment perfecte per a aquelles marques que vulguin arriscar i marcar la diferència. És el moment d'adaptar-se a les noves tendències per tal de no quedar-se enrere i desaprofitar les grans capacitats de l´àudio. En la lluita per la visibilitat entre les marques, cal invertir en brànding sonor.
Practicar una enquesta ad-hoc en les mateixes instal·lacions on s’allotgen els clients te la principal avantatge de la predisposició dels clients en ser entrevistats. Estaran disposats a dedicar més temps al qüestionari per tant es poden fer qüestionaris més rics en preguntes, preguntes obertes. Es poden acompanyar amb materials gràfics per al suport de les preguntes. Es redueixen les evasives. Per altra banda, el qüestionari personal en localització, ens limitarà a un espectre de tipus de clients més heterogeni, és a dir, tindrem accés a un grup de persones que inicialment afines a Mar de Fulles. Clients afins a la naturalesa, potser a una cuina ecològica, etc. I no tindrem l ́opció d ́investigar perquè clients amb altres preferències no venen a Mar de Fulles.
Reunions en grup - Investigació de mercatsLaietta M
La homogeneïtat facilita el diàleg entre els participants i augmenta el sentiment de pertànyer a un mateix grup però per altra banda pot derivar en un consens comú que sigui perjudicial per l'estudi. En el nostre grup les característiques d ́homogeneïtat són que tots viuen en un país estranger i que tots treballen per la mateixa empresa.
La heterogeneïtat genera més discussió per la possible confrontació d'idees per pertànyer a grups diferents, així que agilitza el flux de comunicació entre els participants però per altra banda es pot no arribar mai a un consens comú. En el nostre gruInp,velascaracterística d’heterogeneïtat és el fet de viure en família i amb o sense fills.
La marca Gallo haurà d ́encarregar una investigació de tipus estratègica per començar. Les investigacions estratègiques ajuden a prendre decisions quan un projecte es troba en un moment inicial un cop s ́han decidit els objectius, com en aquest cas: llançar nous productes Gallo al mercat. En aquest primer pas convé que Gallo encarregui un estudi de quantificació del mercat potencial per poder avaluar quina quota de mercat pot ser el mercat potencial per aquests nous productes Gallo. Aquest estudi ens proporcionarà dades sobre el mercat en el que competeix Gallo i els seus competidors i dades sobre les característiques i preferències del seu públic objectiu. També ens ajudarà a trobar el millor moment per invertir en la comunicació de màrqueting depenent de la rendibilitat que esperem extreure ́n.
La figura del planner apareix amb la necessitat de les agències de virar el seu enfoc en el producte cap al consumidor. Inicialment, la publicitat enaltia les qualitats i característiques d ́un producte. Després va iniciar la construcció de marca i les agències de publicitat tenien com a objectiu, crear comunitat al voltant d ́una marca i els seus valors. A final dels anys 60, les agències de Londres, on la indústria de la publicitat ha madurat més que d ́altres llocs, les agències comencen a girar la mirada cap al consumidor, les seves preferències i el seu comportament.
La compra-venda programàtica és l ́evolució de la compra-venda tradicional d ́espais publicitàris als mitjans de comunicació. Tradicionalment es comprava un espai en un diari, revista o a la televisió i es publicava un anunci. L ́empresa anunciant, acudia a una agència publicitària per la compra d ́aquest espai en qualsevol dels suports o mitjans de masses i aquesta li cobrarà un preu per l ́espai adquirit. Amb l ́aparició del medi virtual i digital i la multiplicació exponencial a la xarxa de llocs webs, la compra-venda d ́espais publicitaris es complica.
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsLaietta M
Els atributs extrínsecs de les ulleres Hawkers són la marca Hawkers, com diu Francisco Pérez en una entrevista per a La Vanguardia “no venem ulleres, venem Hawkers” referint-se a que han desenvolupat una marca al voltant d ́un producte ja existent. La producció del producte que venen és mínima ja que no s ́ocupen del disseny ni de la compra de la matèria prima. Simplement encarreguen les muntures i les lents per separat per ser econòmicament més convenient i enfocar tots els seus esforços i els recursos a desenvolupar la marca Hawkers.
Arriba a Espanya Uniqlo, el "Zara" japonésLaietta M
Nucli de marca, valor de marca, identitat corporativa, estrategia de preus, metodes de fixació de preus, posicionament, estrategia multiple de distribució, canal online, embaixadors de marca, Uniqlo, Zara, Carles Puyol, Verónica Blume
Eines del mix de comunicación, segmentació, públic objectiu, nínxol, campanya de comunicació, estrategia de comunicació, missatge, canals, iogurt gelat, LLagurt
Nivells constitutius, cartera de productes, valor de marca, mètodes de fixació de preus, estratègies de preus, Nokia, Withings, màrqueting, xarxes socials, Santesmases, Kotler, Keller
Henry Jenkins
“Benvinguts a la cultura de la convergència, on xoquen els vells i els nous mitjans, on els mitjans populars s ́entrecreuen amb els corporatius, on el poder del productor i el consumidor mediàtics interaccionen de maneres imperceptibles”
La campanya “70 guardianes del invierno” ideada per Proximity Barcleona, és una campanya amb
continguts per a TV i internet, amb formats com anunci, documental, lloc web, hashtag per a xarxes socials, emails i cartes postals als clients de Skoda, promocions amb cupons de descompte per revisions.
Estructura d´un reality show - Els Gypsy KingsLaietta M
Cinc famílies gitanes es veuen en la necessitat de superar diversos reptes i ho faran en família en el seu entorn domèstic i natural. Els Fernández volen reconquistar a la exdona del Kiki. Els Jiménez trobaran la manera de que la Rebe arribi al concurs Mis Gitana de Espanya. Els Gonzalez s ́organitzaran per aconseguir un local gitano. Els Salazar estan molt entretinguts amb el bateig de Mini Noemí. I els Montoya hauran d ́arreglar- se-les per complir amb tots els compromisos laborals.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. INVESTIGACIÓ
DE MITJANS
Fonaments de la planificació de mitjans
PARAULES CLAU
[Fonts d´informació, OJD, tirada, difusió, Grup
Unidad Editorial, Prisa, Vogue, Elle, Barlovento
Comunicació, Kantar Media, Análisis televisivo 2017,
Infoadex, evolució de la inversió publicitària]
Laia Mena
Grau de Comunicació
2. Investigació de mitjans
Laia Mena Ariño – PAC 2 – 5/04/2018
OJD – Anàlisis del Grup Unidad i Prisa mitjançant l´eina de recerca gratuïta de
la OJD.
a. Defineix i comenta quina diferència hi ha entre la Tirada i la Difusió d’un
suport?
Si parlem del mitjà de comunicació imprès, la tirada fa referència al nombre d´unitats
impreses, es a dir el nombre total d´exemplars impresos d´un número d´una revista o
diari. En canvi la difusió fa referència al nombre total d´exemplars d´aquesta mateixa
revista o diari que han sigut finalment venuts o si es tracta d´una subscripció, els
clients que s´han subscrit. Si es fa la diferencia entre el nombre total impresos (tirada)
i els retornats, ens dona el total de la difusió. La difusió és el valor amb el qual es
treballa quan s´analitza aquest mitjà ja que es basa en la venda d´exemplars i la tirada
no s´apropa tant a la realitat de l´abast del suport. Per altra banda, fer la resta de la
tirada menys la difusió d´un suport ens ajudarà a entendre si val la pena o no invertir
en el suport. Si una revista te una tirada de 150.000 exemplars però en ven només
20.000 potser no ens interessa publicar-hi un anunci.
b. Indica les dades de tiratge i difusió dels diaris d’informació general,
d’informació esportiva i d’informació econòmica de l’últim període auditat.
Per al Grup Unidad Editiorial, els diaris d´informació general del grup tenen la següent
tirada i difusió:
El mundo S.Veintiuno: tirada 147.850 i una difusió de 101,207
El mundo S.Veintiuno digital: tirada 0 i difusió 22,691
Els diaris esportius tenen la següent tirada i difusió:
El mundo fuera de sèrie: tirada de 197,116 i difusió de 124,371
Marca: tirada 194,268 i difusió 132,518
Marca motor: tirada 42,909 i difusió 20,498
Els diaris d´economia tenen la següent tirada i difusió:
Actualitat económica: tirada de 20,817 i una difusió de 14,063
Expansión: tirada 36,629 i difusión 23,452
Expansión digital: tirada 0, difusió 12,201
3. Investigació de mitjans
Laia Mena Ariño – PAC 2 – 5/04/2018
Per al grup Prisa, els diaris d´informació general del grup tenen la següent tirada i
difusió:
El País: tirada 231,140 i difusió 180,765
El País semanal: tirada 317,908 i difusió 244,991
Els diaris esportius tenen la següent tirada i difusió:
As: tirada 166.155 i difusió 119.062
Els diaris d´economia tenen la següent tirada i difusió:
Cinco días: tirada 29,266 i difusió 20,846
c. Indica les dades de tirada i difusió del diari d’informació general gratuït líder
a Espanya.
El diari d´informació general gratuït líder a Espanya és el 20 Minutos amb una tirada
i difusió de 279,524. En aquest cas, al ser un diari de distribució gratuita es distribuieix
doncs la tirada sencera. Tot el que s´imprimeix queda distribuit, així doncs, tirada i
difusió són el mateix.
OJD – Anàlisis de les revistes Vogue i Elle.
a. Quina ha estat la tirada i difusió de les revistes “Vogue” i “Elle” durant l’últim
període auditat?
La tirada de Vogue per l´últim període auditat, Juliol del 2016 fins al Juny del 2017, és
de 135,118 i la difusió de 66,003 exemplars.
La tirada de la revista Elle pel mateix període auditat és de 157,678 exemplars
impresos en front dels 98,120 que s´han difós i han comprat els usuaris finalment.
b. Esbrina quin és el grup de comunicació que edita cada una de les
publicacions anteriors i enumera la resta de les principals capçaleres en cada
un d’aquests grups.
El grup de comunicació de la revista Vogue és Ediciones Conde Nast, S.A i tenen
altres capçaleres com AD Arquitectural digest España, Conde Nast traveller, en edició
mensual, Glamour, GQ i Vanity Fair.
4. Investigació de mitjans
Laia Mena Ariño – PAC 2 – 5/04/2018
La revista Elle pertany al grup de comunicació Hearst España, S.L i publiquen altres
capçaleres com AR La revista de Ana Rosa, AR La revista de Ana Rosa de difusió
combinada, Car and driver, Car and driver de difusió de pagament, Casa diez, Casa
diez de difusió combinada, Cosmopolitan, Deviajes, Deviajes de difusió de pagament,
Diez minutos, Elle, Ell books, Elle decoration, Ell decoration gratuïta, Emprendedores
i Emprendedores de difusió combinada, Esquire, Fotogramas i Fotogramas de difusió
combinada, Harper´s bazaar España, Micasa i Micasa de difusió combinada, Nuevo
estilo i Nuevo estilo combinada, Qué me dices, Quo i Quo combinada.
Barlovengo Comunicació – Anàlisis televisiu 2017
a. Quin és el consum mig de televisió a Espanya -en minuts- i com ha
evolucionat respecte al mateix període de l’any passat?
El consum mig de televisió a Espanya és de 240 minuts. El consum mig del 2016 va
ser de 233 minuts. Són 7 minuts més que representen el canvi de tendència a la baixa
que estava patint al televisió des del 2013 i fins el 2016. El creixement del consum es
deu als canals de pagament (22,3% el 2017 respecte als 20,4% del 2016), televisió a
la carta i plataformes online.
b. Quina és la Comunitat amb més minuts consumits? I la de menys?
Comunitat Valenciana amb 256.3 minuts és la Comunitat amb més minuts consumits
seguida de Castilla i la Mancha amb 250 minuts, mentre que el País Basc és la
comunitat que menys consumeix amb 228.5 minuts seguida de les Illes Balears amb
228.9 minuts.
c. Quin és la franja d’edat que consumeix més televisió? ¿I la de menys
consum?
Els majors de 64 anys són els que consumeixen més televisió amb 362 minuts i els
que menys són les persones entre 13 i 24 anys amb només 121.6 minuts de mitjana.
5. Investigació de mitjans
Laia Mena Ariño – PAC 2 – 5/04/2018
d. Quina ha estat la cadena líder en share en 2016 en l’àmbit espanyol? I a
Catalunya?
La cadena T5 (Telecinco) és la cadena líder en share al 2016 a nivell de l´estat
Espanyol. A Catalunya, TV3 lídera amb un 11,7% del share i millora amb 3 dècimes
els resultats de l´any anterior.
e. Explica amb les teves pròpies paraules els resultats obtinguts el 13 de maig
pel programa “Eurovisón”.
El dissabte 13 de Maig del 2017 es va emetre el programa de música Eurovisión per
la cadena La1 Televisió Espanyola. L´emisió va obtindré un 35.1% de share o quota
de pantalla que és una xifra molt alta. L´audiència mitjana és de 5,219, és a dir que
s´han connectat al programa d´Eurovisió al llarg de la seva emissió, una mitjana de
5,219,000 llars o persones.
Infoadex – Resum Estudi Infoadex de la Inversió publicitària a Espanya 2018
Resum de l´evolució de la inversió publicitària en els mitjans convencionals en
10 línies.
La inversió en publicitat ha augmentat un 1.8% del 2016 al 2017. Al seu torn, els
mitjans convencionals han vist un creixement del 2.3%. El cine encapçala el major
increment (12.7%) seguit d´internet (10%). Per altra banda, els diaris (-8.1%) i revistes
(-4.8%) perden força. A nivell de quota, la televisió amb un 40% manté la primera
posició, seguit d´internet amb un 28.9%. El total de la inversió publicitària el 2017 va
ser de 12,287M Euros dels quals 5,355M Euros se´n dediquen als mitjans
convencionals, es a dir el 43.6%. Tot i que la inversió en publicitat ha crescut (1.79%),
comparada la seva quota en el global del PIB, aquesta ha baixat un punt (-1%) ja que
el PIB ha augmentat en major mesura (3%) entre el 2016 i el 2017. El mateix efecte
es reflexa en els mitjans convencionals que encara que el 2017 se´n van invertir 121M
Euros més que l´any anterior, en relació amb el total del PIB, la seva quota és del
0.46% el 2017 quan el 2016 va ser del 0.47%.
6. Investigació de mitjans
Laia Mena Ariño – PAC 2 – 5/04/2018
Taula de comparació entre el 2016 i el 2017 de la inversió publicitària en mitjans convencionals
Inversió en publicitat (Milions EUR) Creixement QUOTA
Total 2016 12,067
Total 2017 12,287 1.80% 43.4%
Mitjans convencionals 2016 5,243
Mitjans convencionals 2017 5,355 2.30% 43.6%
Televisió 2016 2,121
Televisió 2017 2,142 1% 40%
Internet 2016 1,407
Internet 2017 1,548 10% 28.91%
Diaris 2016 617
Diaris 2017 567 -8.10% 10.60%
Radio 2016 458
Radio 2017 465 1.70% 8.70%
Exterior 2016 321
Exterior 2017 326 1.70% 6.10%
Revistes 2016 252
Revistes 2017 240 -4.80% 4.50%
Cine 2016 22
Cine 2017 33 12,7% 0,6%
Domminicales 2016 31
Dominicales 2017 31 -8,5% 0,6%
Taula de comparació del PIB i de la inversió publicitària entre l´any 2016 i el 2017.
2016 2017 % Creixement
PIB a preus corrents 1,118,522 1,153,196 3.01%
Inversió publicitaria en medis convencionals 5,234.80 5,355.90
Inversió publicitaria en medis no
convencionals 6,832.20 6,931.60
Total inversió 12,067.00 12,287.00 1.79%
Share de la inversió 1.08% 1.07%
% convencionals 0.47% 0.46%
% no convencionals 0.61% 0.60%
% Total inversió 1.08% 1.07% -1%