1. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
És la composició per edat i sexe i per
activitat econòmica
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. L’ESTRUCTURA PER SEXE
HOMES I DONES EN LA POBLACIÓ TOTAL. EVOLUCIÓ 2000-2008
L’estructura per sexes és la relació entre el nombre d’homes i de dones que componen la
població. S'expressa mitjançant les taxes de masculinitat o de feminitat. Naixen més homes
que dones, però al final hi ha més ancianes (major esperança de vida).

3. L’ESTRUCTURA PER EDAT
L’estructura per edats s’expressa mitjançant l’índex de joventut i d’envelliment. Quan
l’índex d’envelliment supera el 12% es considera que la població està envellida, mentre
que si el percentatge de joves supera el 35% es considera una població jove. Espanya té
una estructura per edats envellida.
Les causes de l’envelliment són:
•El descens de la natalitat
•L’augment de l’esperança de vida
•L’emigració d'èpoques passades

4. Les comunitats amb major percentatge de població
jove (0-14 anys) són les que tenen taxes de natalitat
relativament més altes (Andalusia, Murcia, Madrid,
Navarra i les ciutats de Ceuta i Melilla); esperança
de vida més baixa (Andalusia, Murcia) o forta
immigració, que aporta població jove i major
natalitat (comunitats del litoral mediterrani,
Balears i Canàries).
Les comunitats més envellides són les que en el
passat es van veure afectades per l’emigració i
compten actualment amb baixes taxes de
natalitat, alta esperança de vida i un
sobrenvelliment causat pel retorn d’antics
emigrants (Galícia i l’interior peninsular.
També les comunitats que es van veure molt
afectades per la crisi econòmica de 1975, com
la cornisa cantàbrica.

6. L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA
L’estructura demogràfica d’una població és la seua distribució per edat i sexe.
Sol representar-se en un gràfic de
barres horitzontals: piràmide de
població, on queden reflexades
les proporcions respecte al total
de la població, d’homes (a
l’esquerre) i de dones (a la dreta) i
els diferents grups d’edat (de cinc
en cinc anys) .

7. PIRÀMIDE DE 1900
PIRÀMIDE
PROGRESSIVA:
EN FORMA DE
PAGODA O
PARA-SOL
Règim
demogràfic
antic
Font: INE
Alta taxa de natalitat i mortalitat

8. PIRÁMIDE DE 1950
PIRÀMIDE
ESTANCADA: EN
FORMA DE
CAMPANA
Règim
demogràfic de
transició
Font: INE
Baixa la taxa de natalitat i bastant més la taxa de mortalitat

9. PIRÁMIDE DE 2007
PIRÁMIDE
REGRESSIVA: EN
FORMA D’URNA
O DE BULB
Règim
demogràfic
modern
Baixa la taxa de natalitat i de mortalitat Font: INE

10. EVOLUCIÓN DE
L’ESTRUCTURA DE
LA POBLACIÓ A
ESPANYA

13. Les conseqüències de l’envelliment són:
• La desacceleració econòmica, a l’haver menys població activa. Per a evitar-ho s’ha
de fomentar el treball i, en ocasions, recórrer a la immigració.
•L’elevació de les despeses en pensions per l’augment d’ancians. Per altra banda la
reducció de les persones actives dificulta molt mantenir el sistema de pensions. Front
a aquest problema es recomana retardar l’edat de jubilació, eliminar les prejubilacions
i fomentar els fons de pensions.
•L’increment de les despeses sanitàries, els ancians consumeixen més medicaments,
visites mèdiques, estances hospitalàries...Front a aquest problema es fomenta la
prevenció i l’ús racional dels medicaments.
•augmentar els recursos sanitaris, ja que els ancians consumeixen un elevat número
d’estances hospitalàries, visites mediques, receptes...
•Les cures i atencions a la població anciana suposen un augment de les càrregues
familiars, necessitat de residències, activitats d’oci...

15. ESTRUCTURA ECONÒMICA
L’estructura econòmica de la població inclou l’estudi de la població que contribueix
amb la seua activitat al procés productiu (la població activa) i el dels distints sectors
en què es desenvolupa aquesta activitat (els sectors econòmics).
La població activa.
És el conjunt de persones de 16 a 65
anys que subministren mà d’obra per a
la producció de béns i serveis (població
activa) o que estan disponibles i fan
gestions per a incorporar-se a aquesta
producció (població activa
desocupada). La població inactiva
inclou pensionistes, estudiants,
persones dedicades a les tasques de la
llar...

16. Hi ha diversos índex per a mesurar l’activitat d’una població:
• La taxa d’activitat, és el percentatge d’actius d’una població
Població activa x 100
T. Activitat = -------------------------------------- = %
Població total
•La taxa de desocupació, és el percentatge de població activa desocupada respecte al
total de la població activa
Població activa desocupada x 100
T. de desocupació = ---------------------------------------------= %
Població activa
•La taxa de dependència és la relació entre la població dependent (joves i ancians) i la
població adulta en edat de treballar. Recau major pes sobre la població treballadora com
major és l’índex.
Població dependent ( 0-15años + 65 i més) x 100
T. de dependència =------------------------------------------------------------------ = %
Població en edat de treballar ( 16-64 anys)

17. L’evolució de la taxa d'activitat en Espanya ha passat per diferents etapes:
• Entre principis del segle XX i la dècada de 1990, aquesta taxa va descendir degut a
l’emigració i a l’augment de la taxa de dependència. L'emigració a l’exterior afectà a
la taxa d'activitat masculina i l'emigració interior va reduir inicialment la taxa
d'activitat femenina, perquè la majoria de les dones que treballaven en el camp no
es van incorporar al món laboral en els nous destins. L’augment de la taxa de
dependència dels joves es va deure al retard fins els 16 anys de l'edat mínima legal
per a treballar i a la prolongació de l'escolaritat obligatòria; i l’augment de la taxa de
dependència dels ancians es va donar per la generalització de la jubilació anticipada
i per les prejubilacions.
•Des de 1991 fins l’actual crisi, la taxa va experimentar un fort creixement per:
•La implantació d’un nou sistema d’elaboració de l’Enquesta de Població Activa
des de 1987
•Les dones continuaren incorporant-se al món laboral
•La prosperitat econòmica a partir de 1995
•La immigració va incrementar la població activa
•Actualment, des del 2009 la taxa d’activitat ha sofert una forta davallada degut a la
forta crisi que s’està patint, ja que es tanquen fàbriques, empreses... I es perden
llocs de treball.

18. La Taxa d'activitat presenta variacions segons el sexe, l'edat i el territori:
• En funció del sexe, la taxa d'activitat masculina descendí fins 1996, degut a
l’emigració, les jubilacions anticipades provocades per la crisis econòmica de 1975 i la
reconversió industrial. Des de 1996, la taxa s’ha recuperat, davant la prosperitat
econòmica i el creixement de la immigració.
• La taxa d'activitat femenina augmenta des de la dècada de 1970, aquest fet s’ha vist
facilitat per motius ideològics (canvi de mentalitat), demogràfics (control de la
natalitat) i econòmics (creixement de l’ocupació).
• En funció de l'edat, les majors taxes d'activitat per als homes se donen entre els 35 i
39 anys, i per a les dones, entre els 25 29 anys.
• En funció del territori, les taxes d'activitat són més altes en les CCAA de major
dinamisme econòmic, que ofereixen més possibilitats de treball en el sector terciari
(Madrid, costa mediterrània i ambdós arxipèlags) o a les CCAA que compten amb una
elevada diversificació econòmica (Navarra i La Rioja). En canvi, són més baixes en les
zones de menor dinamisme econòmic (Galicia i interior peninsular) o prolongadament
afectades per la crisis industrial (cornisa cantàbrica), i en les CCAA amb major pes de la
població jove (Andalusia) o envellida (interior peninsular).

19. En l’evolució de la taxa de desocupació podem distingir les següents etapes:
• Fins 1973, no va ser un problema greu ( 3%), la pressió demogràfica sobre el mercat de
treball es resolia mitjançant l’emigració i l’escassa incorporació de la dona al treball fora de
casa.
• 1973-1985, la taxa va sofrir un gran augment degut a la crisi econòmica, la reconversió
industrial, el retorn dels emigrants, la incorporació de la dona al treball i la demanda de treball
d’una generació jove nombrosa, la del “baby boom”.
•1985-1995 l’atur va retrocedir lleugerament fins 1990 per la millora econòmica, per a tornar
a créixer fins el 1995, degut a la crisi de principis del 90.
•Des de 1995 la taxa de desocupació va descendir degut a la conjuntura econòmica favorable.
•Actualment la situació ha empitjorat i la taxa de desocupació s’ha convertit en un dels
principals problemes de la societat espanyola.
La taxa de desocupació presenta variacions:
•En funció de l’edat: alta taxa de desocupació juvenil.
•En funció del sexe: major atur femení.
•En funció del nivell d’instrucció: més desocupació com menor qualificació.
•En funció de l'època de l’any: major desocupació quan ha passat la recol.lecció de
collites i l’estiu en el sector turístic.
•En funció de les CCAA: més atur en les zones de menor desenvolupament econòmic.

20. Des del 2009 Espanya té la màxima taxa de desocupació del primer món. La taxa de
desocupació de joves en Espanya és del 48,61%. El 27 de gener del 2012 es va arribar al
màxim històric d’atur. La Enquesta de Població Activa tancà l’any amb una taxa d’atur
del 22,85%, amb 5.273.600 persones sense treball. Mai en la historia ha hagut tantes
persones desocupades en Espanya.

21. Taxa de desocupació per comunitats autònomes entre 2005 i 2011 (percentatges)
Comunitat Autònoma 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2011
Andalusia 13,85 12,68 12,76 17,83 25,35 27,97 29,71
Aragó 5,83 5,54 5,24 7,15 12,82 14,77 17,42
Astúries, Principat de 10,24 9,31 8,48 8,45 13,42 15,97 17,15
Balears, Illes 7,21 6,46 6,98 10,18 18,02 20,37 19,48
Canàries 11,72 11,68 10,44 17,36 26,19 28,7 29,76
Cantàbria 8,51 6,56 5,9 7,17 11,99 13,87 14,77
Castella i Lleó 8,72 8,11 7,18 9,51 13,78 15,78 16,33
Castella - La Manxa 9,16 8,81 7,61 11,59 18,81 20,99 23,01
Catalunya 6,95 6,6 6,55 9 16,25 17,75 18,06
Comunitat Valenciana 8,81 8,37 8,76 12,13 21,24 23,3 23,65
Extremadura 15,78 13,43 13,06 15,2 20,55 23,04 23,14
Galicia 9,94 8,48 7,64 8,73 12,59 15,4 16,75
Madrid, Comunitat de 6,8 6,37 6,3 8,69 14,03 16,08 15,97
Murcia, Regió de 8,01 7,85 7,56 12,63 20,73 23,35 24,49
Navarra, Comunitat Foral de 5,65 5,3 4,76 6,72 10,89 11,85 12,85
País Basc 7,33 6,97 6,12 6,45 11,04 10,55 11,63
Rioja, La 6,18 6,18 5,66 7,79 12,75 14,27 16,49
Ceuta 19,67 20,96 20,27 17,3 18,87 24,12 28,73
Melilla 13,99 13,38 18,19 20,71 24,19 23,75 23,42
Total Nacional 9,16 8,51 8,26 11,34 18,01 20,06 20,89

23. ELS SECTORS ECONÒMICS
La població activa es distribueix en tres sectors econòmics:
•El sector primari inclou les activitats dedicades a l’obtenció de matèries primeres:
agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria. A principis del segle XX
ocupava la majoria de la població (63’6%), actualment les xifres d’ocupació són molt
baixes (4%).
•El sector secundari comprèn les activitats
destinades a la transformació de les matèries
primers: la industria i la construcció. A principis
del segle XX tenia un escàs percentatge (16%),
actualment es situa en xifres semblants a les
d’altres països industrialitzats europeus (28%).
•El sector terciari inclou les activitats que
proporcionen serveis: transport, comerç,
turisme, sanitat, educació i finances. A
principis de segle ocupava un escàs
percentatge (17’8%), des d’aleshores ha
crescut fins ocupar en l’actualitat la majoria de
la població (68’1%)

24. Les causes del creixement de
l’activitat en el sector terciari
són:
•L’augment del nivell econòmic i
del nivell de vida.
•Els canvis ocorreguts en els altres
sectors econòmics com la
mecanització del camps i la crisi
industrial dels anys 70.
•L‘augment dels serveis públics
per creació de noves
administracions públiques ,
desenvolupament de la societat
del benestar (sanitat, educació...)
•La creixent incorporació de la
dona al món del treball que ho ha
fet, majoritàriament, en aquest
sector.

27. EL FUTUR DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA