Presentació de Laura Amieva i Mireia Gonzàlez de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2011-2012

1. L’espai que ens envolta
Laura Amieva
Mireia González
1er Batxillerat A
Ciències per al Món Contemporani

2. 1.Composició de l’Univers
L’Univers es un buit
immens on hi han milions
de cossos.
Alguns els podem veure a
simple vista, i d’altres
necessitem l’ajuda d’un
telescopi per poder
observar-los. A més hi ha
una matèria que no
podem observar: La
matèria fosca.

3. 1.1 L’Univers observable
En el buit de l’Univers “suren” milers de milions de galàxies. En cada
galàxia hi ha milers de milions d’estels, planetes i nebuloses.

4. 1.2 La matèria fosca
Des de fa algunes dècades els
càlculs dels astrònoms ens
mostren un resultat estrany:
el gas i la pols de l’Univers
sembla que estan exposats a
atraccions gravitacionals molt
més grans grans que les que la
causa la matèria que podem
detectar.
Les galàxies, amb els estels i
els planetes que les
formen, constitueixen tan sols
el 10% de la matèria total de
l’Univers. El 90% que resta es
de matèria fosca.

5. 1.3 Com ho sabem?
Isaac Newton va descobrir que la llum del Sol, al passar per un prisma es
descomposava en un arc iris o espectre deixant unes ratlles negres. Al comparar les
ratlles de la llum del Sol amb les d’altres elements davant una llum blanca van
comprovar que el Sol estava fet d’Heli i Hidrogen.

7. 3. L’atracció gravitacional
La llei de la gravitació diu que els cossos
s’atreuen, més com més pròxims i pesats
siguin. Segueixen aquesta formula:
G·(m1·m2/d^2)
Hi ha 2 teories:
-La de Newton: Diu que si un cos té
suficient velocitat per donar la volta a un
altre cos sense caure-hi es posarà en
òrbita.
- La d’Einstein: Diu que les grans masses
deformen l’espai i les ones que el
travessen.
L’ atracció sempre hi és, però en
distàncies molt llunyanes és negligible.

8. 3.1 Els Forats negres
Els forats negres tenen una gran gravetat, tan gran que fins i tot atrapen la llum. Se
solen formar quan una estrella molt massiva es queda sense energia i es
comprimeix. Com que no emeten llum, sabem que existeixen perquè podem veure
la radiació dels cossos que hi cauen atrapats.
Al centre de la Via Làctia es troba Sagitari A*, amb una massa de 3 milions de sols.
No obstant no hi caurà cap estrella perquè es troben a més de 7,7 milions de
kilòmetres, el seu punt de no retorn.

9. 4. Confirmació del Big Bang
Per confirmar el Big Bang, ens vam basar en l’efecte Doppler. L’efecte Doppler és el
canvi de freqüència que emet un objecte en moviment respecte a l’observador.
Es va observar que la radiació que ens arribava d’altres galàxies indicava que
s’allunyaven, degut a la gran explosió.
La confirmació definitiva va arribar al 1964 gràcies a Arno Penzias i Robert Wilson. Ells
van descobrir la radiació de fons, que és com l’eco del Big Bang.

11. 5. La formació dels elements
Els elements es formen a les estrelles, perquè és necessita una temperatura molt
elevada per poder fer una reacció de fusió. L’últim element que fabriquen les
estrelles és el ferro, els elements més pesats es creen a les supernoves.
La reacció més simple que poden fer és:
2H + 3H He + neutró

12. 6. L’origen del sistema solar
Fa 4.570 milions d’anys, un núvol de gas i pols es va contreure. Alguns milions
d’anys més tard aquella nebulosa s’havia transformat en un estel i els seus
planetes.
La nebulosa de la qual va sorgir el Sol va ser contaminada per una
supernova, que va formar el sistema solar.

13. 1. Explota una supernova.
2. L’explosió de la supernova genera
una ona de xoc.
3. L’ona de xoc s’apropa a la nebulosa.
4. L’ona de xoc comprimeix la
nebulosa.
5. Al centre de la nebulosa hi ha més
col·lisions entre si.
Per causa d’aquestes col·lisions, el
centre s’esclafa.
A partir d’uns 10 milions de graus, els
nuclis d’hidrogen es mouen a una
velocitat enorme i es poden fusionar:
fabriquen heli i alliberen energia.
Ha nascut un estel, el nostre Sol!

14. 6.2 La formació dels planetes
Es van formar:
- La nebulosa que es va transformar en un disc.
- El disc està més calent al centre perquè allí hi ha més partícules. Elements més
lleugers emigren cap a la part exterior, més freda.
- A cada zona del disc comença a “créixer” un planeta, que atreu la matèria que
té a prop.
Els planetes exteriors es van formar primer.
-A les zones internes del disc es formen cossos petits (planetesimals- 1km de
diàmetre), que col·lideixen entre si i donen origen a planetes com a incipient la
Terra.
Va durar uns 10 milions d’anys.
Les col·lisions van fondre l’exterior d’aquests planetes.
- Amb el material “que va sobrar” es van formar els 166 satèl·lits coneguts, tret
de la Lluna.

15. 7. Els exoplanetes
Al 1995 es va descobrir el primer planeta de fora del sistema solar i, des de
llavors, els avenços en la detecció d’exoplanetes han estat molt ràpids.
La majoria de planetes que es descobreixen són molt més grans que la Terra,
però aviat també se’n trobaran de més petits.
Tots aquests descobriments ens ensenyen sistemes molt diferents al nostre
sistema Solar.

16. 7.2 Les condicions de vida
•Han de ser planetes amb una gravetat suficient per retenir una atmosfera.
•Han d’estar a la distància correcta d’un estel.
•Han de tenir un nucli metàl·lic fos.
•Han de tenir un satèl·lit gran.
•Ha d’estar lluny del centre de la Galàxia.
•Ha de tenir planetes gegants a prop.
•Els temps de vida de l’estel ha de ser suficientment llarg per deixar temps a
una evolució.