L'enterrament del senyor d'orgaz, El Greco. Comentari de l'obra.

1. L’enterrament del senyor
Orgaz
Alba Duran Herranz

2. 1.1-Identificació1.1-Identificació
Títol: L’enterrament del senyor d’Orgaz
Autor:El Greco
Cronologia: 1588
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 4.80 x 3.60 m
Estil: religiós
Localització: església de Santo Tomé
(Toledo)

3. 1.21.2
Aquesta obra la situem al 1588.
- Regnat de Felip II a Espanya.
- Construcció de l’Escorial.
- Toledo centre cultural
- Poder del capitol catedralici.
- Assentament de les directrius del Concili de Trento
- Reforma catòlica
- Inici del segle d’Or espanyol de les arts plàstiques i
les lletres.

4. 1.31.3
Dominikos Theotokópoulos, també conegut
com el Greco, va rebre una fomració
pictórica lligada a la tradició bizantina. Al
1560 va traslladar-se a Venècia i més tard
a Roma on va estar en contacte amb el
cardenal Alessandro Farnese.
Al 1577 va traslladar-se a Toledo on va
desenvolupar les seves millors obres i va
destacar en la temàtica religiosa i el retrat.

5. 2.12.1
La tècnica utilitzada es l’Oli sobre tela.
Que constisteix en disoldre els colors
en oli (de llinosa, per exemple) i l'aplicar
amb un pinzell sobre fusta o tela. En
aquest cas tela. L'oli fa que els colors
quedin molt lluents.

6. 2.22.2
La composició de l’obra és :
- la part superior estructurades per un
triangle que té el vèrtex superior en el cap
de Crist (majestat), i que estén la seva
base sobre el fris horitzontal que formen els
caps dels cavallers que assisteixen a
l’enterrament.
- la lectura del quadre porta a mirar-lo de
baix a dalt, seguint les fases d’ascensió de
l’ànima del comte.
- simètrica, amb un eix vertical central
- el monjo reflexiu de l’esquerra s’emparella
simètricament amb el capella que està
llegint la Bíblia al costat oposat
- Composició tancada, unitaria, fosca,
simètrica

8. 2.32.3
Perspectiva escalonada o isocefàlia
(Superposició de caps) amb la voluntat
De donar més sensació de profunditat.

9. 2.42.4
En aquesta obra trobem un contrast violent entre llum i foscor,
és a dir, Clarobscur. El quadre s'organitza en dues zones ben
diferenciades:
· l'enterrament (inferior). En primer pla el pintor situa el
cadàver del comte (centre), a punt de ser dipositat en el
sepulcre per sant Agustí (cap) i sant Tomàs (peus). A la dreta
se situen els oficiants: el rector de Santo Tomé, vestit amb la
capa pluvial, aguanta el llibre de la litúrgia amb l'esquerra;
el sagristà, vestit amb roquet blanc, és l'únic que, d'esquenes
a l'espectador, i mira al cel; l'acòlit, que agunata una
preciosa creu processional de plata.. A l'esquerra, un frare
agustí, en actitud meditant i un nen vestit de negre, que
assenyala el comte a l'espectador. Darrere, emmarcats en
un fons negre i neutre, assisteixen a la cerimonia els nobles
toledans, de dol rigorós, i d'altres frares.

11. 2.42.4
· la glòria (superior). Presideix la cort celestial Crist
entronitzat, vestit amb un sudari blanc que taca
mig cos i voltat d'àngels. A la part esquerra,
destaquen les figures de la Verge i sant Pere i, en
segon pla, tres personatges de l'Antic Testament:
David amb l'arpa, Moisès amb les taules i Noè amb
l'arca. A la part dreta, sant Joan Baptista destaca
pel seu tamany; darrera, una cort de sants, apòstols
(sant Tomàs amb l'escaire) i màrtirs, entre els quals
s'identifica el retrat del rei Felip II. Entre la terra i el
cel, destaca la figura de l'àngel que introdueix
l'ànima del comte per l'única obertura dels núvols.

13. 2.42.4
D'extraordinària bellesa compositiva, el quadre
explicita la grandesa del miracle, esdevingut durant
l'enterrament del comte. El fet sobrenatural no
sorprèn els assistents que, absorts, intercanvien
mirades i gestos de comprensió. Destaquen amb
força les figures de sant Tomàs i sant Agustí,aguantant
el cadàver del comte, que vesteix una armadura de
reflexos metàl·lics enlluernadors i també el volum que
ocupa la figura del sagristà, en primer pla.

14. 2.5.12.5.1
El quadre rep la llum focalitzada de sis
torxes que porten els nobles i el nen.
Només aquesta llum trenca l'obscuritat
de l'escena. A la glòria, El Greco
s'allibera de les servituds terrenals per
recrear de manera molt personal un
Judici particular del 'ànima del comte,
amb un joc de colors, de llums i de
proporcions que aconsegueix efectes
de profunditat i de dinamisme.

15. 2.5.22.5.2
Predominen els contrastos (Blanc i
Negre) encara que també trobem
colors com vermell(vestit de maria) i
grocs (vestits dels sacerdots). Tots ells
molt apagats i freds.

16. 2.5.32.5.3
Predomini del color sobre la línia, més evident en el
registre superior(caracteristic del manierisme).

17. 2.62.6
- L’antropomorfisme
- El clarobscur
- Perspectiva matemàtica
- Retrat
- Manierisme

18. 3.13.1
Funcio: Religiosa, conmemorativa
Significat: Segons la llegenda quan el Senyor d’Orgaz va morir
l’any 1323, Sant Agustí –aquí amb la mitra de bisbe- i Sant Esteve
-aquí amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- van
baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobre
aquesta escena terrenal amb personatges civils i religiosos, on
destaca el retrat del fill del pintor, El Greco reprodueix la Glòria
celestial, en la qual Jesús i Maria rebent a sant Joan Baptista
que
intercedeix pel difunt perquè sigui acceptat al Regne del Cel.
Darrera de la Mare de Déu hi ha sant Pere. A l’extrem inferior s’hi
representen els personatges de l’Antic Testament: David, Moisès
i
Noè,. L’àngel porta en les seves mans l’ànima del difunt senyor

19. 3.23.2
Representació al·legòrica del funeral del noble Gonzalo Ruiz,
notari major de Castella i comte de la vila d'Orgaz (Toledo),
mort
l'any 1312. L'escena s'inspira en una llegenda toledana segons la
qual, el cadàver del comte va ser dipositat en el sepulcre per
Sant Agustí i per Sant Esteve, en reconeixement de la
generositat
que aquest noble havia demostrat en vida vers l'ordre dels
agustins i l'església de Sant Esteve.
El miracle té lloc davant de l'atenta mirada dels nobles toledans
i dels frares agustins. Oficien la cerimònia el capellà de Sant
Tomé i el sagristà, que observa l'arribada al cel de l'ànima del
comte.

20. 3.33.3
D'innegable funció religiosa i propagandística, el quadre se situa
en l'ambient d'intens fervor religiós viscut durant la
Contrareforma. Amb tot, l'encàrrec del quadre, fet pel rector
de
la parròquia de Santo Tomé, Andrés Nuñez de Madrid, pretenia
revifar la llegenda medieval del miracle i recordar als veïns
d'Orgaz la servitud que tenien amb el patró de l'església, per
haver disposat el comte que la festa del sant se celebrés amb
les ofrenes de la vila d'Orgaz. Sembla que els veïns havien
deixat
de pagar el tribut en diner i en espècie l'any 1568 i que el rector
havia interposat un plet que, finalment, va guanyar. L'obra va
ser encarregada pel rector a El Greco, segons un contracte
signat el 18 de març de 1586. El 23 d'octubre de 1584 havia

21. 4.14.1
La formació bizantina d’El Greco és evident en el misticisme que
desprenen alguns dels seus personatges. A això, el pintor
cretenc
hi afegeix el dinamisme compositiu, el cànon allargat de les
figures de Miquel Àngel i el ric cromatisme venecià de Ticià i Il
Tintoretto, sense oblidar els gravats de Dürer.

22. 4.24.2
El pintor va portar l’estètica manierista fins als extrems,
però la seva obra va tenir poques repercussions
després de la seva mort a causa del canvi de gust
barroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segle
XIX, i es va consolidar amb l’arribada de
l’Expressionisme, al segle XX. Des del punt de vista
compositiu, la part inferior de l’obra ha estat utilitzada
com a referent per la historiadora de l’art Linda
Nochlin en analitzar L’enterrament a Ornans de
Coubert, malgrat que en aquesta obra l’autor
incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevol
referència al(1850-1851)
-Courbet:L’enterrament d’Ornans món celestial.

24. Bibliografia
http://ies.car.edu/ESOBAT/Departaments_archivos/Socials/HAElGreco.pdf
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/07/el-greco-l
%E2%80%99enterrament-del-comte-d%E2%80%99orgaz/
http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart13sp.pdf
http://es.slideshare.net/julialopezvalera/fitxa-51-lenterrament-del-senyor-orgaz