1. La PIETAT del Vaticà

2. Fitxa tècnica Títol: Pietat Autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564). Cronologia: 1408-1499 . Estil: renaixentista . Tipologia: escultura exempta . Preferentment vista frontal. Material: marbre de carrara . Tema: religiós . Dimensions: 174cm (altura) X 195cm (ample) X 69cm (fondària) Localització: Basílica de Sant Pere del Vaticà (Ciutat del Vaticà).

3. Context històric A Europa durant els segles XVI i XVII hi van haver tota una sèrie d’ enfrontaments per motius polítics . Un dels més destacables va ser la guerra per aconseguir el poder de l’Imperi carolingi entre Francesc I de França i Carles I d’Espanya V d’Alemanya, que va repercutir a Itàlia , ja que el papat donava suport als francesos i es va produir il sacco di Roma, l’assalt de les tropes imperials a la capital italiana.

4. Durant el segle XVI els monarques europeus van mantenir-se en el poder amb l’ajut de la burgesia i algunes famílies amb gran poder econòmic i social, com el cas dels Mèdici a Florència , van aconseguir mantenir-se en el poder i exercir com a mecenes de molts artistes reconeguts del Quattrocento , com ara Miquel Àngel. En el camp de l’ economia , les activitats manufactureres van tenir una producció molt gran i van fer créixer l’economia d’Alemanya. També hi van haver molts descobriments geogràfics per part d’Espanya i Portugal, com el descobriment d’Amèrica l’any 1492.

5. I per últim, en el sector de l’església , Martí Luter va fer la Reforma Protestant , que va canviar per complet el mapa religiós d’Europa , provocant alhora el cisma d’Anglaterra , però més tard , el papa Pau III i Carles I d’Espanya V d’Alemanya van convocar el concili de Trento i es va fer la Contrareforma .

6. Biografia de l’autor Miquel Àngel és considerat un gran artista del Renaixement , va ser poeta, pintor, music, escultor, arquitecte ... malgrat tot ell es considerava per sobre de tot escultor com ho afirma en aquesta frase: “No hi ha cap ideal artístic que no pugui expressar-se amb el marbre”.

7. Va néixer l’any 1475 a Caprese , a la Toscana. Ja des de jove , va mostrar un gran interès per l’art i unes grans dots per a aquest, sobretot en el camp de l’escultura. Va entrar en el taller dels Ghirlandaio amb només dotze anys i hi va estar durant un any . Després , es va formar amb la base dels coneixements de Donattelo , als jardins de Sant Marc , lloc on els Mèdici guardaven com a mecenes que eren obres de diferents autors . Aviat va rebre la influència de les estàtues de l'antiguitat.

8. Va cridar l’atenció de Llorenç el Magnífic i es va unir a un cercle d’humanistes que el van apropar a les idees de Plató , que va ser font d’inspiració per a moltes obres. Les seves obres més destacables són el sostre de la Capella Sixtina, el David, la Pietat del Vaticà i les tombes dels Mèdici. Durant el transcurs de la seva vida va rebre diferents encàrrecs de l’església i també dels Mèdici que el van fer molt conegut en el seu moment.

9. Va morir a Roma l’any 1564 al costat del seu secretari i del que havia sigut el seu millor amic Tommaso Cavalieri , amb el que havia tingut una relació d’amistat molt íntima i sòlida. Miquel Angel va ser un dels majors creadors, junt amb Leonardo da Vinci , la figura mes destacada del Renaixement Itàlia . En la seva condició de arquitecte, escultor, pintor i poeta va exercir una enorme influencia tant en el seus contemporanis com en tot l´art occidental posterior a la seva època.

10. Estil propi La seva carrera constituí un dels primers factors que van provocar els profunds canvis en el respecte públic i la valoració social de les arts visuals. Tenia com a temes principals la religió , ja que molts dels seus encàrrecs els va demanar l’església (com la Capella sixtina, la Pietat, la Basílica de Sant Llorenç...) i també mitològic (com el David, el déu Baco...). Tenia un estil molt propi i característic , sobretot per la seva coneixença de l’anatomia humana . Era considerat un geni exaltat i solitari en la continua lluita per conquerir la Bellesa, i l’expressió màxima dels seus dramàtics sentiments.

11. Un qualitat de Miquel Àngel era La terrabilità. Aquest terme es refereix a aspectes com el vigor físic, l'intensitat emocional i l’entusiasme creatiu. Aquestes son verdaderes constants en les obres d’aquest creador, que culmina amb la seva grandesa i personalitat inimitable. Aquests coneixements els expressarà a través d’un cos humà despullat , característiques visibles en l’obra que hem escollit per a comentar, que és la Pietat del Vaticà.

12. Les formes del cos, expressions i disposició en general estaven molt acuradament acabades i proporcionals si ho comparem amb un ésser real. També cal destacar que ell, com a humanista que era, tenia predilecció per les formes humanes.

13. Tècniques escultòriques Existeixen tres tècniques escultòriques : el modalatge ( la fosa), el tallat i el buidatge . Miquel Àngel, definia l’escultura com allò que es fa “per forza di levare”. Per això, podem afirmar que utilitzava la tècnica del tallat. La tècnica del tallat consisteix a rebaixar material d’un bloc de pedra, de marbre o de fusta.

14. Miquel Àngel afirmava que el material contenia dintre seu l’obra, i que l’únic que havia de fer l’escultor era treure’n allò que hi sobrava. Una frase que ens reafirma aquest concepte és la següent: “Amb el toc del cisell la pedra crua i freda, es converteix en un motlle vivent. Quan més es gasta el marbre, més creix l’estàtua" (Miguel Ángel).

15. Una altre técnica molt feta servir durant el renaixement, era l’ Sfumatto . En aquest cas el veiem en forma de representar els músculs, que estan com difuminats en la superfície del marbre. Miquel Àngel va triar ell mateix el bloc de marbre que faria servir per l’escultura , de les canteres dels Alps Apuans de la Toscana. El bloc , havia de ser el correcte , ja que l’ escultura està realitzada amb un de sol, no varis blocs units.

16. Descripció Formal La pietat ( 1498-1500), encarregada pel Cardenal Dionís Jean Bilhères de Lagraulas ; situada a Sant Pere del Vaticà . Realitzada amb els paràmetres del Quattrocento. Ho observem l’expressió d’ equilibri de les figures . No està policromada .

17. Composició : - Les dues figures en forma piramidal. Exemple de la perfecció de l’ equilibri clàssic . - Formes geomètriques. - La composició s’engloba en un triangle. -Relació entre el triangle i la divinitat. Apareix Crist nu amb el braç dret i les cames penjant sobra la falda de Maria també amb un rostre inexpressiu .

18. Expressió de bellesa ideal . L’autor vol que es comuniqui el concepte de perfecció . Imatge idealitzada de la verge , que reflectís la puresa i la joventut d’ella. Sensació de dinamisme i flexibilitat del vestit de la mare de Déu i també el perfecte detall en el cos de Crist ,venes, ferides, etc.

19. Cop de llança Forat de la mà Forat del peu Estigmes de la Passió

20. Harmonia : - Primer contrast harmònic entre el braç dret de Jesús que està caigut i el braç esquerra de la Verge, que està ben dret , ple de vida. - Segon contrast harmònic: el tractament del clarobscur en els plecs del vestit amb la pell de Jesús llisa, expressada en sfumatto.

21. - Tercer contrast harmònic : són els eixos verticals i horitzontals de les dues figures . Els eixos del cos de Jesús , es contraposen amb els plecs curvilinis i angulars del vestit de la verge.

22. Temàtica La Pietat , és la representació iconogràfica de la Verge María amb el cos mort de Jesús a la falda , després del davallament de la creu. El traços que quedaven en les obres de Miquel Àngel del Manierisme , que encara es podien apreciar en la seva obra Baco (1496-1497) acaben per desaparèixer en aquesta obra fonamental del període romà. En ella, Miquel Àngel exhibeix certes innovacions , a la vegada que introdueix un nou criteri de monumentalitat característic del estil alt renaixentista del S. XVI.

23. La pietat no era una imatge nova , sinó completament elaborada en l’edat mitjana. Expressa un dolor profund , eren les notes centrals d’aquest tipus d’escultures . Miquel Àngel però, fa cas nul de tot això i davant del dolor de la Verge, hi col·loca una figura serena, jove, somiadora, i concentrada; i davant el rostre desencaixat i mortuori del Crist primitiu , el d’aquest sembla més propi d’un home adormit, sense traços de sofriment.

24. L’ originalitat d’aquesta obra , manifesta unes pautes que cap pintor o escultor s’havia atrevit a canviar radicalment , que ningú havia ignorat, tot i que sí les hauria matisat o alterat tímidament. *Aquesta és una de les raons per la qual la pietat és tan important.

25. Idealització: -Cos mort sense cap rastre de sang ni dolor . No es pretén un retrat realista de Representació de Maria molt jove , amb la pretenció d’idealitzar la figura de la Verge, simbolitzant la puresa virginal, la joventut i la bellesa ideal.

26. Composició: -Composició piramidal , que va ser un dels esquemes predilectes del Renaixement , aquí Miguel Angel va esculpir el Crist proporcionalment més petit que la Verge per expressar la derivació filial i al mateix temps per no alterar la geometria del grup piramidal .

27. Única obra firmada per Miquel Àngel . L’escultor, va fer aquesta obra mestra amb només 24 anys. A causa d’això, els crítics dubtaven de que ell fos el seu autor. Contra aquest fet, tenint en compte el seu caràcter, pel que era famós, va discutir amb ells i en un atac de ràbia va grabar am el cisell (una mena de barra d’acer) el seu nom a la cinta que porta la verge. Per aquesta raó, la Pietat, és l’única escultura firmada per l’artista.

28. Miquel Àngel, orgullós del seu treball, va gravar el seu nom a la cinta que travessa el pit de la Mare de Déu, que conté aquesta inscripció: «Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat» que significa <<Miquel Àngel Bonarotus, florentí, ho va fer>>.

29. Comparació evolutiva L ‘obra de “la Pietat” de Sant Pere del Vaticà la podem comparar amb la “Pietat” de Rondanini.

30. Observant les dues obres, ens adonem de la gran evolució de l’artista : En la primera obra , Miquel Àngel tenia aproximadament 25 anys i una fortalesa física important en aquesta escultura deixa marcats tots el detalls, en el rostre. En canvi a la segona escultura sembla com si vulgues renunciar als termes establerts com a ideal de bellesa i abandona el núvol estètic del Quatrocentto.

31. Altres obres de Miquel Àngel Miquel Àngel és autor d’un diversitat d’obres molt extensa, però unes més representatives que altres, com poden ser les següents: - El David - Els esclaus - El Moisès

32. El David El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell’Accademia de Florència. Esculpida entre el 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és una de les obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal . L'escultura representa a l’heroi bíblic, el Rei David , quan està preparant-se per a enfrontar a Goliat.

33. El Moisès Moisès és una escultura renaixentista del segles XVI, Cinquecento a Itàlia , que va ser realitzada entre l’any 1513 i 1515 per Miquel Àngel. És esculpida en marbre, i constitueix la figura central de la tomba del Papa Juli II , i es troba a l'església de Sant Pere in Vincoli, de Roma.

34. Els esclaus Els esclaus de Miquel Àngel es van fer durant 1513 fins 1534-36, i els podem trobar repartits entre París (el museu del Louvre) i Florència ( a la Galleria dell'Accademia). Aquestes escultures van ser fruit de l’encàrrec del Papa Juli II per esculpir la seva tomba. Amb aquets esclaus doncs, Miquel Àngel volia decorar-la, a més a més de comptar amb altres escultures. Finalment però, el projecte no es va acabar i només es van donar com a finalitzades dos esclaus.

35. Tot i així, aquestes sèrie d’escultures incavades es consideren d’una gran riquesa , ja que són unes de les obres en que Miquel Àngel va plasmar-hi una gran emotivitat . Representen a lluitadors que lluiten contra l'hostilitat del destí. L’esclau potser és l’ànima humana, presa de les seves pasions i pors, que sembla que intenti trencar les invisibles cadenes de la seva condemna. Tota la sèrie, està feta de marbre.

36. Esclau Rebel Esclau Ferit i Moribund

37. Curiositats El 21 de maig del 1972 , l‘ imatge va patir un brutal atemptat quan un pertorbat va colpejar el rostre de la Verge amb un martell, motiu pel qual va ser restaurada i posteriorment protegida amb mesures de seguretat.