2. L'autoestima
L‘autoestima és l'apreciació subjectiva del
propi jo, un tret de la personalitat modificable
segons la percepció dels altres, els èxits
aconseguits i els missatges rebuts.
Sempre és un grau i se sol detectar en
psicologia a través de qüestionaris, si bé no
hi ha un mètode fiable, ja que és una
percepció subjectiva. Es comença a formar
als 5-6 anys i va afermant-se amb el
creixement.
3. Efectes de l'autoestima
Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit
en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus
punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-
se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives
negatives acaben condicionant el resultat. Aquest
sentiment, a més a més, es projecta cap a l'exterior i
pot provocar que les altres persones no respectin o
valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada.
Sovint es cerca pal·liar la baixa autoestima a través de
la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant
en alguna situació.
Una autoestima saludable, per contra, és un factor
protector contra el fracás escolar depressió i el
sentiment de solitud. El seu excés porta a l’orgull, el
narcisisme o l'hibris clàssica.
4. Criticisme
L'autoestima no es pot mesurar
científicament i sovint s'associa
en excés amb l'autoindulgència.
Els llibres d'autoajuda i similars
estan centrats en formular
pensaments positius sobre la
persona però no conviden al canvi
de patrons negatius que han pogut
provocar el sentiment de baixa
autoestima.
