Feta per Elena, Pablo i Nico com a treball de l'asignatura Ciències de la Naturalessa, en 5é. de Primària. Explica què és un ecosistema i quines són les principals característiques.
Feta per Elena, Pablo i Nico com a treball de l'asignatura Ciències de la Naturalessa, en 5é. de Primària. Explica què és un ecosistema i quines són les principals característiques.
2. EL BIÒTOP ÉS LA PART ABIÒTICA DE L‟ ECOSISTEMA
Està constituït pel:
MEDI: SUBSTRAT:
medi aeri el sòl
medi aquàticl‟aigua
el cos d'altres éssers vius
FACTORS AMBIENTALS FISICOQUÍMICS:
la temperatura
la llum
la humitat
la salinitat
la pressió
els corrents del medi
3. ABIOTIC PART OF THE ECOSYSTEM
Abiotic factors: abiotic, meaning not alive, are nonliving factors that affect living organisms
Biotic and abiotic factors are interrelated. One factor affects the other.
5. EL MEDI: CONJUNT DE SUBSTÀNCIES QUE CONSTITUEIXEN EL FLUID QUE ENVOLTA ELS ÉSSERS VIUS.
En el medi aeri hi ha humitat en diferents graus.
En el medi aquàtic hi ha gasos atmosfèrics dissolts
Balaguer ennuvolat.
http://www.324.cat/foto/ El riu Segre. http://www20.gencat.cat/
6. EL MEDI AQUÀTIC
El formen els mars, els rius, els llacs...
Correspon al 70% de la superfície terrestre.
Segons la zona que habiten en el medi aquàtic els éssers vius es divideixen en quatre grups:
Nèuston
Plàncton
Nècton
Bentos
7. Nèuston
Comunitat que viu associada a la pel·lícula superficial de l‟aigua.
Atès la tensió superficial de
l‟ aigua, es desplacen lliscant per la superfície o s'adhereixen a la pel·lícula superficial. http://www.ecologiahoy.com/neuston
8. PLÀNCTON
Conjunt de tots els éssers vius que es mouen a la deriva, prop de la superfície:
1...Fitoplàncton o plàncton vegetal, duu a terme la fotosíntesi
2---zooplancton o plàncton animal.
http://www.clubdelamar.org/plancton.htm
9. NÈCTON
Nedadors com els peixos, la majoria fusiformes i així aconsegueixen de disminuir al màxim la fricció amb
l‟ aigua
11. EL SUBSTRAT
Conjunt de substancies que formen la superfície on els organismes es fixen, s‟aguanten o es desplacen.
El sòl es el substrat més important del medi aeri.
L‟aigua és el substrat propi del medi aquàtic.
El cos d‟altres éssers vius és el substrat propi del organismes paràsits.
12. EL SÒL
Capa de la superfície formada pels productes de l‟alteració de les roques i les restes orgàniques els éssers vius.
www.wikilingua.net
13. Els horitzons són les capes de sòl disposades aproximadament de forma paral·lela a la superfície del sòl i que tenen característiques que els diferencien de la capa superior i la capa de sota.
Horitzó 0: És l'horitzó orgànic o humus en el qual les restes vegetals s' acumulen a la superfície del sòl.
Horitzó A: horitzó superficial ric en humus
Horitzó B: horitzó ric en sals procedents del rentatge de A
Horitzó C: Roca mare més o menys alterada
Horitzó R: Roca mare sense alterar
14. ROCA MARE SENSE ALTERAR
LA ROCA MARE POT SER UNA ROCA DURA, COMPACTA I IMPERMEABLE O TAMBÉ MATERIALS TOUS O SOLTS
CAB FORMENTOR
ILLA DE MALLORCA
16. ADAPTACIONS ANATÒMIQUES DELS ANIMALS AL SÒL
Costums hipogeus: són subterranis, solen ser allargats com els cucs de terra o tenen potes excavadores com els talps
Costums epigeus: viuen en sòls tous o pantanosos, tenen dits amb membranes interdigitals a les extremitats inferiors...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Talp_nord-americ%C3%A0_oriental
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bec_d%27alena
18. A limiting factor is any abiotic factor that limits or prevents the growth of a population.
Limiting factors in terrestrial ecosystems may include the level of soil nutrients, amount of water, light and temperature.
In aquatic ecosystems, major limiting factors include pH, the amount of dissolved oxygen in the water and salinity.
Source:
science.com
20. TEMPERATURA
TEMPERATURA MÍNIMA A LA SUPERFICIE TERRESTRE:
88,3 oC, a l‟ Antàrtica
TEMPERATURA MÀXIMA A LA SUPERFICIE TERRESTRE:
+ 60 oC a l‟ombra al desert del Sàhara.
http://diariohd.com/antartida-num2.html
es.wikipedia.org
21. LÍMITS DE TOLERÀNCIA A LA TEMPERATURA
Fonts termals de la Vall de Boí
http://www.catalunya.com/estacio-termal-caldes-de-boi-17-20001-6
22. Alguns organismes com els bacteris de les fonts termals poden suportar 85 oC i en l'altre extrem, els bacteris de les zones polars
-30 oC o menys.
Tanmateix la majoria dels éssers vius estan limitats a temperatures compreses entre els -2 oC i
els 50 oC.
23. ADAPTACIONS A LA TEMPERATURA
Les plantes resisteixen millor que els animals les temperatures extremes.
De tota manera els animals tenen la capacitat de desplaçar-se fins trobar temperatures més favorables, com es el cas de les migracionsen els ocells.
Una altra possibilitat que tenen els animals és
la letargia, hibernació o estivació, que és basa en una reducció al mínim de la temperatura corporal i el metabolisme en general.
24. HOMEOTERMS/homoiothermic: animals que mantenen la temperatura corporal constant
Adaptacions al fred :
Pel en mamífers terrestres
Plomes en ocells
Capa de greix en els mamífers marins
Adaptacions a la calor:
Hàbits crepusculars per evitar les hores de més insolació com fan els ocells
Hàbits nocturns com fan les hienes
http://blocs.xtec.cat/animals
25. POIQUILOTERMS/Poikilothermic: animals l‟activitat dels quals depèn de la temperatura ambiental
Adaptacions al fred:
Fan amagatalls sota terra o en refugis
Redueixen el seu metabolisme es a dir que entren en període de letargia durant l„ hivern.
Adaptacions a la calor:
Hàbits crepusculars o nocturns com fan les serps
Estirant molt les potes com fan els insectes
Sargantana de les Pitiüses: Podarcis pityusensis
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sargantana_de_les_Piti%C3%BCses
26. LA LLUM
Arriba a la superfície de la Terra de una manera continua a través de la radiació solar.
En la superfície de l‟aigua es difon amb dificultat
Al mar no arriba més enllà de 200m. de profunditat
27. ADAPTACIONS DE LES PLANTES TERRESTRES A LA LLUM
La llum provoca una distribució estratificada en cinc estrats: estrat arbustiu, estrat arbori, estrat herbaci, estrat muscínic i estrat edàfic
Imatge:bosc humito selva humida
ca.wikipedia.org
28. Heliòfiles/Esciòfiles
Plantes heliòfiles o fotòfiles: són les que requereixen molta llum.
“sun-loving plant”
Imatge: Populus alba
Plantes esciòfiles són les que estan adaptades a viure a l‟ombra.
s“shade-loving plant”““sh- Imatge:Pteridium aquilinium
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Populus_alba_leaf.jpg
http://www.jardibotanic.org/colvives.php?t=23&ap=4
29. ADAPTACIONS DELS ORGANISMES AQUÀTICS A LA LLUM
La llum provoca una estratificació dels organismes fotosintètics aquàtics.
Zona fòtica:
En la zona pelàgica trobem les algues unicel·lulars que formen el fitoplàncton.
Zona afòtica:
No existeixen éssers fotosintètics.
The ocean is categorized into different zones based on how far light reaches into the water.
photic zone:
the upper layer of ocean water in which photosynthesis is able to take place
aphotic zone:
the part of the ocean where photosynthesis cannot occur.
30. ESTRATIFICACIÓ DE L‟ECOSISTEMA OCEÀNIC.
The ocean is divided into different zones based on water depth, distance from the shoreline, and light penetration.
http://cnx.org/content/m45562/latest
31. ADAPTACIONS DELS ANIMALS A LA LLUM
Coloració críptica: confon l‟animal amb el medi
cryptic coloration- coloring that conceals or disguises an animal's shape
protective coloration - coloration making an organism less visible or attractive to predators
La llebre àrtica té adaptacions com la de la coloració críptica per ajudar-la a evitar ser depredada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Detecci%C3%B3_de_la_presa
32. COLORACIÓ APOSEMÀTICA: Adverteix de la seva perillositat
aposematic coloration noun conspicuous coloration or markings of an animal serving to warn off predators.
33. Coloració mimètica: alguns insectes inofensius presenten coloracions semblants a la dels insectes perillosos
mimetic camouflage
Protective coloration that is achieved by a resemblance to some other existing object, which is recognized by the predator but not associated in its mind with feeding
34. FOTOPERÍODE/ photoperiod
FOTOPERÍODE:
Realització de determinats processos segons la durada del dia i de la nit.
Photoperiod:
Response by an animal or plant to changes in daily, seasonal, or yearly cycles of light and darkness. Among animals, sleep, migration, reproduction, and the changing of coats or plumage are regulated to some extent by day length.
35. LA HUMITAT DE L‟AIRE
La humitat de l‟aire és el vapor d‟aigua que hi ha a l‟aire atmosfèric.
Humitat absoluta: grams d‟aigua en estat gasós que conté un metre cúbic.
Absolute humidity: the humidity of the atmosphere, usually expressed as the number of grams of water contained in 1 cubic metre of air.
Humitat relativa: quocient, expressat en %, entre la quantitat d‟aigua en estat gasós que conté un volum d‟aire i el màxim que podria contenir a aquesta mateixa pressió i temperatura.
Relative humidity: the mass of water vapour present in the air expressed as a percentage of the mass that would be present in an equal volume of saturated air at the same temperature
36. TOTS ELS ÉSSERS VIUS DEPENEN DE L‟AIGUA.
Segons l‟aigua que necessiten els éssers vius es classifiquen en:
XERÒFILS: viuen en medis molt secs.
MESÒFILS: tenen necessitats moderades d‟aigua.
HIGRÒFILS: viuen en medis molt humits.
HIDRÒFITS O AQUÀTICS: viuen a l‟aigua
Dins d‟una mateixa espècie els requeriments d‟humitat poden variar segons l‟etapa del seu cicle biològic.
Els éssers vius presenten nombroses adaptacions per mantenir l‟equilibri hídric amb el seu medi ambient.
37. ADAPTACIONS A LA HUMITAT I
EN ELS ANIMALS:
Tenir un tegument impermeable.
Tenir estructures que retenen l‟aire.
Produir secrecions mucoses que mantenen la pell humida.
Tenir l‟aparell respiratori a l‟interior del cos.
Adaptació del cicle biològic a l‟estació seca.
Capacitat de beure l‟aigua del mar.
Desenvolupament embrionari a l‟interior d‟ous amb closca impermeable o a l‟interior de l‟úter matern.
38. ADAPTACIONS A LA HUMITAT II
EN ELS PLANTES:
Tenir arrels molt llargues.
Tenir fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb pocs estomes
Pilositat abundant capaç de retenir l‟aire.
Tiges i fulles suculentes on s‟emmagatzema una gran quantitat d‟aigua de reserva.
Fecundació a través de pol·len.
Formació de llavors.
39. LA SALINITAT
La salinitat de l‟aigua és la concentració de sals minerals dissoltes.
A l‟ aigua del mar la mitjana de salinitat és d‟uns35 grams per litre.
A l‟aigua dolça pot ser de tan sols 0,5 g/L.
En llacs molt salats, com les llacunes litorals que poden arribar a assecar-se amb facilitat pot superar els 200 g/L.
40. Els organismes poiquilosmòtics són ESTENOHALINS
Si varia la salinitat del medi ambient també varia la salinitat del seu medi intern i superat el límit de tolerància moren.
Com que aquest interval sol ser estret, només poden viure en ambients de salinitat molt estable.
Les algues i la major part dels invertebrats són ESTENOHALINS.
Alguns exemplars d'algues de vidriers tenen més de 200.000 anys d‘ edat
Imatge: http://www.ara.cat/societat/algues_de_vidriers-Posidonia_oceanica_0_642535895.html
41. Els organismes homeosmòtics poc eficaços són ESTENOHALINS
Encara que en els organismes homeosmòtics poc eficaços hi ha adaptacions per regular la salinitat interna, en general no són eficaces i la major part d‟aquest organismes són ESTENOHALINS, com sol passar en la majoria dels vertebrats.
La llúdria és un mamífer que viu als trams del riu en bon estat.
Imatge: http://www.lleidaambiental.org/?p=149
42. Els organismes homeosmòtics eficaços són EURIHALINS.
Les espècies clarament eurihalines
suporten grans canvis de salinitat, com ara el que suposa passar de l‟aigua dolça a „aigua del mar o a l‟inrevés.
En són exemples alguns teleostis con l‟anguila i el salmó. Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anguila
43. ELS CORRENTS DEL MEDI: són els moviments que presenten l‟aigua i l‟ aire.
ELS CORRENTS AERIS
Són aprofitats per:
Ocells i insectes en les migracions.
Les plantes per a la dispersió del pol·len i de les llavors.
Adaptacions:
Escurçament de les ales en insectes
Mida petita en les plantes
ELS CORRENTS MARINS
Són aprofitats per:
Peixos, cetacis, tortugues marines etc per les migracions.
Adaptacions:
Adherències al substrat
Excavacions a les roques
Amagar-se a les esquerdes
44. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
Jimeno, A . Ballesteros,M. Biologia 2n Batxillerat. Grup Promotor Santillana. Barcelona 2009. ISBN:974-84- 7918-349-3
Furió Egea, J et alt. Biologia 1r Batxillerat. Editorial Ecir. València 2002. ISBN: 84-7065-694-5
Margalef, R. “Ecologia” Ed Omega S.A. Barcelona 1980 ISBN 84-282-0405-5 3ª reimpressió.
Imatges: Totes les imatges estan informades a peu d‟imatge.
