d

1. Ecosistemes Marins
Salvador Galup i Héctor Garcia. | Optativa Vida Marina | Escola Garbí |
Qué és un ecosistema?
Els ecosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics.
Inclouen els oceans, mars, etc. El mitjà marí és molt estable, si ho
comparem amb els hàbitats terrestres o d'aigua dolça. Les
temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, així com la
salinitat de l'aigua (3,5%).
Cadenes Tròfiques i Xarxes Alimentaries
Nivells tròfics i cadenes alimentàries:
Cadenes i xarxes alimentàries
Productors i consumidors:
Les algues, fabriquen els nutrients gràcies a la fotosíntesi. Per
aquesta raó, s’anomenen productors, perquè són capaços de
produir per si sols tots els materials del seu cos.
Els animals i molts microorganismes s’aprofiten dels productors
per obtenir aliment. Són els consumidors. Els consumidors que
s’alimenten dels productors són els herbívors. En canvi, els que
s’alimenten d’altres animals reben el nom de carnívors.
El conjunt d’organismes que s’alimenten de la mateixa manera
constitueixen un nivell tròfic. Totes les algues constitueixen el
nivell tròfic de productors. Els herbívors són consumidors
primaris. Els consumidors secundaris s'alimenten dels herbívors.
També hi ha consumidors terciaris que mengen els consumidors
secundaris.
S’anomena cadena alimentària o tròfica el conjunt de relacions
d’alimentació que es donen entre els diferents nivells tròfics.
És molt rar que un animal depengui únicament d’un altre per a la seva
alimentació. El més comú és que un mateix depredador s’alimenti de
preses de diferents espècies, o que una mateixa presa, un herbívor per
exemple, pugui ser menjada per dues espècies depredadores. Mai no es
pot parlar de cadenes alimentàries senzilles, ja que, generalment, hi ha
connexions amb altres cadenes. El conjunt de cadenes tròfiques
interconnectades s'anomena xarxa alimentària o tròfica.
Funcionament del Mar
Parts del Mar
Molts organismes bentònics alliberen al medi marí nutrients inorgànics
(compostos de fòsfor i nitrogen), que necessiten els organismes del
fitoplàncton.
El plàncton està format pels organismes que viuen flotant a l'aigua. Els
organismes autòtrofs del plàncton requereixen alguns nutrients
produïts pel bentos per produir la seva pròpia matèria orgànica, i
sovint la seva producció està limitada per la manca d'aquests
nutrients. Els corrents marins juguen un paper important en les
connexions tròfiques entre el bentos i el plàncton, ja que ajuden a
transportar nutrients cap a les aigües superficials, permetent que les
zones il·luminades s'enriqueixin.
Moltes larves d'organismes bentònics passen part de la seva vida al
plàncton. Nombrosos organismes del plàncton o del nècton
s'alimenten en el bentos.
El mar està format per dos grans zones: Zona litoral i zona pelàgica.
Litoral
Pelàgica
La zona zona litoral:
pelàgica:
Supralitoral  prolongació subterrània dels relleus rocosos terrestres.
Zona Alberguen sublitoral una  considerable Final de la placa diversitat continental: d'algues, La esponges, llum solar és molun ·luscs,
factor
crustacis.
clau per aquesta zona. Aquesta característica fa que hi hagi una gran
concentració Mesolitoral  de Les productor comunitats primaris, de més per alt lo tant valor gran ecològic varietat són de les
vida
praderies marina. Podem de posidònia trobar animals (fanerògames sèsils com marines).
les ostres i algues de fins a 5 m
Infralitoral  S'esté, des de la marea més baixa, sobre la plataforma
continental fins al límit de la zona eufòtica, on penetra la radiació solar
i són possibles els processos fotosintètics..
Zona hadal  Són les zones més profundes dels nostres mars on trobem
fins a 1.100 atmosferes de pressió. Estan formades per grans fosses.
Conclusions
Realitzant aquest treball hem pogut conèixer la gran varietat
d’ecosistemes marins que existeixen tant a gran escala com en zones
reduïdes del mar.
Degut a l'extensió del tema proposat, ens hem vist obligats a sintetitzar
potser massa l' informació i creiem que és un tema bastant llarg com per
plasmar-ho en un pòster.
Durant el procés d’organització ens hem trobat amb la dificultat de com
dividir el mar donat que en les fonts d’informació variaven molt les zones.