La funció de relació

1. LA RELACIÓ
Coneixement del Medi
6è de primària
Escola el Cim

2. Què en sabem?
• La funció de la relació ens permet percebre el que passa al nostre voltant i
reaccionar-hi de manera adequada. Hi intervenen els òrgans dels sentits, el sistema
nerviós i l’aparell locomotor.
• Quins són els cinc sentits?
• Saps quin és l’òrgan principal del sistema nerviós?
• Quins elements formen l’aparell locomotor?
• Per a què serveixen les articulacions?

3. LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
El procés dels canvis del medi extern és el
següent:
1. Els òrgans dels sentits capten la informació
de l’exterior i l’envien al cervell.
2. El cervell rep la informació, la interpreta i
ordena una resposta.
3. L’ordre del cervell, a través dels nervis, arriba
a l’aparell locomotor (format per ossos i
músculs). Llavors, ens movem.
Un canvi en el medi intern és per exemple, quan
arriben els aliments a l’estómac i es digereixen.
Ens permet respondre als canvis que tenen lloc al nostre medi intern i extern.

4. 1. ELS ÒRGANS DELS SENTITS
• Les persones tenim cinc sentits que ens informen del món exterior. Els òrgans
dels sentits són els encarregats de fer-ho.
SENTITS ÒRGANS DELS
SENTITS
la vista els ulls
l’oïda les orelles
l’olfacte el nas
el gust la llengua
el tacte la pell

5. EL SENTIT DE LAVISTA
• Els ulls capten la llum que il·lumina els objectes.
• La llum travessa la còrnia i passa per la pupil·la. L’iris fa
que la pupil·la s’eixampli quan hi ha poca llum o es faci
petita quan hi ha molta llum.
• La llum passa pel cristal·lí, que enfoca l’objecte sobre la
retina, la qual capta la imatge. Aquesta arriba fins al
cervell a través del nervi òptic.
• Al cervell es crea la imatge que veiem.

6. EL SENTIT DE L’OÏDA
• El so entra a l’orella pel pavelló auricular i recorre el
conducte auditiu extern fins que arriba al timpà.
• Quan el so arriba al timpà, aquest vibra, és a dir, es
belluga molt ràpidament.
• El moviment del timpà es transmet als ossets i arriba al
cargol.
• El cargol capta el so i el transmet pel nervi auditiu fins al
cervell.

7. EL SENTIT DE L’OLFACTE
• A l’interior del nas hi ha dues fosses nassals, per
on entra l’aire que va als pulmons.
• A les fosses nassals hi ha la pituïtària groga,
que detecta les olors i les envia al cervell a través
del nervi olfactori.
• A les fosses nassals també hi trobem la
pituïtària vermella, que és l’encarregada
d’escalfar i humitejar l’aire que entra pel nas i va
als pulmons.

8. EL SENTIT DEL GUST
• A través de la llengua podem percebre quatre sabors
bàsics: el dolç, el salat, l’àcid i l’amargant. La
combinació d’aquests quatre sabors dóna lloc a molts
més.
• La superfície de la llengua està recoberta de papil·les
gustatives que capten el gust i el transmeten al cervell
pels nervis gustatius.
• El sentit del gust també depèn de l’olfacte. Al cervell
arriba l’olor dels aliments juntament amb el gust.

9. EL SENTIT DELTACTE
• La pell és l’òrgan més gran del nostre cos. Gràcies a la pell
sentim la forma i la textura del que toquem; i també notem el
fred, la calor, el dolor...
• La pell està dividida en tres capes:
• L’epidermis, la més gran, té la funció de protegir i de fer
impermeable la pell.
• La derma està situada sota l’epidermis i dóna elasticitat a la
pell. Aquí hi ha els receptors del tacte, les glàndules
sudorípares (produeixen la suor) i els fol·licles pilosos (on creix
el pèl).
• L’hipoderma és la capa més interna.

10. 2. El sistema nerviós
El sistema nerviós controla i coordina la
funció de relació. El cervell és l’òrgan
principal, tot i que n’hi ha d’altres. Es
diferencien el sistema nerviós central i el
sistema nerviós perifèric.

11. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Dividit en dues parts:
• L’encèfal està protegit pels ossos del crani i consta
de tres parts:
• El cervell. Rep i analitza la informació, i dóna ordres.
És l’òrgan del pensament i la memòria.
• El cerebel. Coordina els moviments i manté l’equilibri
del cos.
• El bulb raquidi. Controla les funcions involuntàries.
• La medul·la espinal va des de la base del crani fins
al final de l’esquena protegida per la columna
vertebral. Controla els actes reflexos.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Està format pels nervis que surten de
l’encèfal i la medul·la espinal.
Hi ha dos tipus de nervis:
• Nervis sensitius. Envien la
informació al sistema nerviós.
• Nervis motors. Envien la informació
elaborada pel sistema nerviós central,
fins als músculs i altres òrgans.

12. EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I ELS
MOVIMENTS
El sistema nerviós central pot ordenar que fem moviments voluntaris o
reflexos.
• Moviments voluntaris. Són actes controlats pel cervell que els fem
voluntàriament i de manera conscient, com per exemple llegir,
caminar, parlar...
• Moviments reflexos. Són moviments que fem ràpidament i sense
adonar-nos-en, però un cop els hem fet, en som conscients.
http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/3eso/animaciones/Arco_reflejo.gif

13. EL SISTEMA ENDOCRÍ
El sistema endocrí controla funcions molt importants, com ara el creixement i el desenvolupament del
nostre cos. Està format per glàndules endocrines, que fabriquen unes substàncies anomenades
hormones que són transportades per la sang a tot el cos. Aquest sistema provoca canvis lents i
duradors.
El sistema endocrí i el sistema nerviós depenen l’un de l’altre.
Principals glàndules del sistema endocrí
• Hipòfisi
• Glàndules suprarenals
• Ovaris
• Tiroide
• Pàncrees
• Testicles

14. 3. L’aparell locomotor
L’aparell locomotor ens permet el moviment. Està format per l’esquelet i la musculatura, que treballen de
manera conjunta.
L’ESQUELET
Està format per ossos i articulacions, i es divideix en tres zones: cap, tronc i extremitats.
• Ossos: són òrgans durs, rígids i resistents que protegeixen els òrgans interns i participen en el moviment
del cos. En els seus extrems hi ha cartílags, que són més elàstics que l’os.
Segons la seva forma els ossos poden ser:
• Ossos curts: tenen forma arrodonida. Ex: les vèrtebres.
• Ossos plans: tenen forma de placa. Ex: els ossos del crani.
• Ossos llargs: tenen forma allargada. Ex: el fèmur.
• Articulacions: són les unions entre els ossos.Aquests ossos s’uneixen entre ells mitjançant els lligaments.
Poden ser:
• Fixes. Ex: articulacions del crani.
• Mòbils. Ex: el genoll i el coll.
• Semimòbils. Ex: les vèrtebres.

16. LA MUSCULATURA
La musculatura és el conjunt dels músculs del cos.
Els músculs són òrgans tous i elàstics, que es poden contreure i relaxar. Als
seus extrems hi ha els tendons, que els uneixen als ossos.
Quan el cervell dóna una ordre de moviment, els nervis porten la
informació als músculs adequats i es contreuen. D’aquesta manera podem
moure’ns per l’acció conjunta dels músculs i els ossos:
• Quan un múscul es contreu, s’escurça. Estira l’os al qual està unit i el
mou.
• Quan un múscul es relaxa, s’allarga. Deixa d’estirar l’os, que torna a la
posició inicial.
Molts músculs treballen per parelles, són músculs antagonistes, que quan
un es contrau, l’altre es relaxa.
Hi ha òrgans que tenen músculs involuntaris,
que no formen part de l’aparell locomotor. Ex: els
músculs encarregats de fer bategar el cor.