1. LA POLIS

2. La polis
1.1 Definició i característiques
1.2 Finalitat de la polis
1.3 Parts de la polis
Organització social
Organització política

3. Desaparició de la monarquia micènica
Enfrontaments entre pagesos i aristocràcia militar
per l’assumpció de poder
Necessitat d’una nova organització sòcio- política
Sorgiment de la polis

4. La polis no és una ciutat (en el sentit actual de la paraula):
és un grup de ciutadans que viuen en un territori i que
tenen un centre comú en el nucli urbà.
«La ciutat (polis) és l’associació de famílies i
p o b l e s p e r a u n a v i d a
p e r f e c t a i a u t o s u f i c i e n t ».
Aristòtil, Política

5. L'aglomeració urbana no és el lloc on hi viuen tots els
ciutadans de la polis: una gran part resideix en el territori
circumdant, en petits llogarrets o pobles petits. Tanmateix,
tots tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions.

6.  Unitat
La ciutat és un tot únic; no està dividida en recintes principals i
secundaris , ni té indrets reservats a determinades classes socials.
Existeixen uns espais de trobada on la població pot sentir-se
formant part d'una mateixa comunitat
 Articulació
Les àrees privades (reservades als habitatges), les sagrades (als
temples) i les públiques (al mercat, teatre, reunions públiques...)
configuren les tres zones de l'espai d'una ciutat.
 Control de població
Quan la ciutat assoleix un determinat nivell de creixement, no es
modifica la ciutat, sinó que se'n crea una altra.

7. La finalitat de la polis és assegurar a l'individu la llibertat i
la justícia.
L'autoritat, el poder de la polis, no té cap altra raó de ser
que la protecció del ciutadà contra l'opressió interna i
externa.

8. A les poleis es diferenciaven tres parts:
1. Zona sagrada, dedicada als temples.
2. Zona pública, on hi
havia els edificis públics
(mercat, plaça,
termes…)
3. Zona privada o
residencial, on hi havia
els habitatges
particulars.

9. En moltes poleis hi havia una acròpolis (ciutat alta) on s’hi
concentraven la major part dels temples. No obstant, n’hi
havia d’altres en les zones públiques de les ciutats.

10. El centre de la vida pública a les poleis era l’àgora, on s’hi
concentraven els edificis públics.

11. Els grecs s’hi
reunien a tot
hora,
especialment al
migdia, per fer
les compres i
parlar dels
assumptes de la
ciutat.

12. Els habitatges eren, generalment, modestos. Tenien poques
estances i escàs mobiliari. Gairebé a totes les cases hi havia
un pati, on s’hi realitzaven les activitats familiars.

16. Esparciates: En el segle V aC constituïen una minoria de
cinc mil ciutadans que imperaven sobre una població més
nombrosa formada per periecs i hilotes.
Periecs: Es dedicaven al comerç,
la pagesia i l’artesania. En temps
de guerra servien com a soldats.
Hilotes: Esclaus adscrits a la terra
on treballaven. Eren propietat de
l’Estat.

17. Monarquia
(abolida en general en època arcaica)
Aristocràcia
Democràcia
Sistema mixt

18. Principis de la democràcia atenesa (segons Aristòtil):
Designació de les magistratures per sorteig o elecció
Salaris per assistir els funcionaris de l’Estat
Isegoria o igualtat de paraula (llibertat d’expressió)
Isonomia o igualtat davant la llei

19. L’assemblea o ekklesía: Hi formaven part tots els ciutadans
majors d’edat. Era el màxim òrgan de govern.
Funcions:
 Control de l'abastiment de la ciutat, la política exterior i
militar i les finances de l'Estat.
 En matèria judicial l'assemblea intervenia especialment en
els processos que afectaven la seguretat de l'Estat.
 En teoria els poders de l'assemblea eren il·limitats, amb
l'excepció de legislar contra les antigues lleis.

21. La bulé era la representació permanent de l'assemblea,
formada per cinc-cents membres, elegits per sorteig.
Funcions:
 Redacció dels probouleúmata per presentar a l’assemblea.
 Execució de les decisions de l’assemblea.
 Administració de la polis, tot exercint control sobre els
magistrats, l'organització militar i les finances.

22. MAGISTRATURES
Característiques:
 Tothom hi podia accedir (tret de les que requerien
coneixements especialitzats)
 Col·legiades.
 Anuals.
 Representants triats per sorteig o elegits per l’assemblea.
 Obligatorietat de rendir comptes de la seva administració un
cop acabat el mandat.
Destaquen:
 Arcontat
 Estratègia

23. Arconts (archóntes)
Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nou els
més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que presidia tota la vida
religiosa, el polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers,
i l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els altres sis eren els
tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions.

24. Els estrategs (strategoí)
Eren deu estrategs. La seva funció és
exclusivament militar, tot i que en
època de Pèricles l'estratègia esdevé la
magistratura suprema, sobrepassant
les seves atribucions teòriques de
comandància de l'exèrcit per la
capacitat de convicció davant
l'assemblea d'estrategs com Pèricles.

26. Heliea
El tribunal principal era l'Heliea, constituït per sis mil jutges triats per
sorteig anualment entre els atenesos majors de trenta anys. Per a cada
sessió se sortejaven els jutges necessaris. Al moment de lliurar el seu
veredicte els jutges eren retribuïts amb un jornal.