compara el sistema de govern de les dues ciutats

1. ATENES VS ESPARTA

2. ÈPOCA ARCAICA
OLIGARQUIA TIMOCRÀCIA TIRANIA
Soló Pisístrat
Després de la tirania de Pisístrat, a Atenes torna a
haver-hi dos grups enfrontats:
● els nobles (ε πατρ δαιὐ ί ): volen recuperar els privilegis perduts.
● el démos (δ μος)ῆ : capitanejat per Clístenes.

3. Objectius de Clístenes:
1. barrejar la població, eliminar per
sempre la importància dels antics clans
familiars nobles.
2. donar més pes polític a la població
urbana artesanal i comercial d´Atenes, que
havia augmentat en gran nombre, però
sense provocar la ira dels nobles.
3. crear la consciència de, tot i ser de
diferents regions, pertányer a una pàtria
comuna.
4. impulsar la isonomía (el terme
democràcia no va ser emprat fins 50 anys
més tard).
Nascut a una família
aristocràtica, fou el líder del
partit del poble i es va oposar a
la oligarquia. Va exercir d
´arcont entre el 507 i el 501
aC. Va crear una constitució
basada en la isotimía ( σοτιμ αἰ ί )

4. Les reformes de
Clístenes
Va crear 10 noves tribus enfront
de les 4 tribus tradicionals,
basades en els clans familiars. Va
dividir l´Àtica en 3 zones (ciutat,
costa i interior), cada una de les
quals es dividia en 10 districtes
(tríties). Va assignar 3 tríties a
cada tribu, una de cada zona.
D´aquesta manera volia evitar l
´aparició de nous tirans i desfer
els vincles tradicionals basats
en la sang.

5. Boulé
50 50 50 5050 50 50 50 50 50 50
1 tribu
50 representants
(pritanía)
manen 36 dies a l´any
També va formar el Consell del 500 membres (Βουλή)
amb 50 membres escollits de cada tribu. Cada un d
´aquests grups d´homes manava una dècima part de l
´any. Aquest grup s´anomenava pritanía, i es reunia a l
´àgora cada dia.

6. Atenes. Òrgans polítics:
Ekklesía: és l´assemblea de tots els ciutadans.
Aproven o rebutgen les lleis que proposa la Bulé.
Hi assitien uns 5.000 o 6.000 ciutadans. Al llarg de l'any se celebraven
un mínim de 40 sessions. Els afers regularment tractats a l'ekklesía eren
l'abastiment de la ciutat, sobretot pel que fa als cereals, la política
exterior i militar i el control de les finances.
El lloc habitual de les reunions era la Pnix, turó situat enfront de
l'Acròpolis. Allà es reunien en una gran esplanada semicircular, amb una
tribuna per parlar. La sessió començava a l'alba i sovint durava fins a la
posta de sol.
L'ordre del dia era el següent: es llegia el proboúleuma, el projecte
preparat per la bulé, i es votava si s'acceptava o no. Els oradors pujaven
a la tribuna i feien els seus discursos. Les votacions se solien fer a mà
alçada.

7. Esplanada de la Pnyx, amb l´acròpolis al
fons. S´hi pot apreciar, a la dreta, la tribuna
dels oradors

8. Bulé: dirigeix la política i la majoria dels
departaments de l´administració pública.
Estava formada per 500 bouleutaí, 50 per tribu, elegits per sorteig
entre els candidats de cada démos. Qualsevol ciutadà més gran de
trenta anys s'hi podia presentar, però només podia ser nomenat dues
vegades a la seva vida.
Se solia reunir al buleutérion, situat a l'àgora. Com que era inviable
aplegar els 500 membres, es va crear una comissió permanent
(pritanía) integrada per 50 buleutaí de cada tribu que, durant una
desena part de l'any, constituïen el govern de la polis. Aquests pritans
residien en una edifici anomenat Thólos i eren mantinguts per l´Estat.
Havien d´estar disponibles les 24 hores del dia.
Cada dia se sortejava entre aquests el càrrec de epistatés, o
president del Consell.
La Bulé redactava els probouleúmata per presentar a
l'assemblea i executava la majoria de les decisions de
l'assemblea.

9. Monument dels herois epònims.
Reconstrucció virtual. Àgora d
´Atenes. Cada heroi es correspon
amb una de les 10 tribus de
Clístenes.
Àgora d´Atenes. s V aC

10. El temple dedicat al déu
Hefest, l´Hefestéion, és l
´edifici més ben conservat
de l´àgora d´Atenes.

11. Les arkhaí
Són les magistratures, que eren obertes
a tothom, col·legiades i anuals. Els
magistrats eren escollits per sorteig.
Havien de fer un examen d´aptitud
(dokimasía) i, en acabar el seu any de
mandat, havien de retre comptes
(euthýna) de la seva administració a la
comissió de comptables de la Bulé.
Qualsevol ciutadà podia presentar una
denúncia per mala gestió, que, si es
demostrava, podia acabar amb una
sanció.
Arcont basileús.
Fris del Partenó

12. Arconts (archóntes)
Els arconts (archóntes) eren 9. Les seves
funcions eren sobretot religioses i judicials.
Dels 9, els més prestigiosos eren l'arcont rei
(basileús), que presidia tota la vida religiosa, l
´arcont polemarc, presidia el tribunal dels
estrangers, i l'arcont epònim, que donava
nom a l'any. Ls resta eren els thesmothétai,
responsables de l´administració de la justícia.
Els estrategs (strategoí)
Eren 10 estrategs un per a cada tribu. Des
de Pèricles, van passar a ser electius i, a més,
reelegibles. Al principi eren generals de l
´exèrcit, però amb el temps van asumir més
competències en política exterior i finances.
Pèricles fou escollit
strategós 25 vegades
consecutives.

13. ELS TRIBUNALS
Areòpag
El tribunal més antic era el que es reunia a l'Areòpag. La seva jurisdicció estava
limitada a delictes de sang. Estava format pels ex-arconts, cosa que li conferia un
gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià de la constitució.
Heliea
El tribunal principal era l'Heliea,
el tribunal popular, constituït per
6.000 dikastaí o jutges (600 de
cada tribu) triats per sorteig
anualment entre els atenesos
més grans de trenta anys. Per a
cada sessió se sortejaven els
jutges necessaris. Al moment de
lliurar el seu veredicte els jutges
eren retribuïts amb un jornal.
Klerotérion

14. El sistema judicial atenès era diferent al
nostre: no existien fiscals ni advocats.
L'acusació podia ser plantejada per
qualsevol ciutadà, fins i tot si era en defensa
dels interessos públics.
Un secretari llegia l'acta d'acusació i la
resposta escrita de la defensa. A
continuació, el president del tribunal
concedia la paraula al demandant i al
demandat, així com als testimonis. Si els
testimonis eren esclaus, només s'admetien
les seves declaracions sota tortura.
Tot ciutadà implicat en un judici havia d'intervenir personalment. Si no era
capaç de pronunciar un discurs, ho encarregava a un logògraf i ho aprenia de
memòria. Es limitava el temps d'intervenció utilitzant una clepsidra o rellotge
d'aigua.
Les sessions acabaven en el mateix dia.
El tribunal (sense cap formació legal) escoltava i votava després de finalitzar les
intervencions, sense deliberació prèvia. Al condemnat se li imposava la pena
estipulada en la llei o es votava una. Si quedava absolt, l'acusador pagava una
multa.

15. L´ostracisme
A l’Atenes del segle V aC, la democràcia es
va dotar d’un mecanisme per sanejar el
sistema polític, l´ostracisme. Quan una
majoria de ciutadans, reunits en assemblea,
creia que un individu posava en perill el
col·lectiu i així es votava per majoria, l’acusat
havia de marxar deu anys a l’exili.
Aquest mecanisme no sempre era just,
perquè estava al servei de les lluites entre les
diverses faccions polítiques que hi pogués
haver en cada moment, però permetia oxigenar
la vida política de la ciutat, les institucions i els
càrrecs.
Òstraka

16. En les reunions de l‘Ekklesía durant l’hivern,
moment en què no hi havia feina al camp i més
ciutadans podien anar a ciutat, es votava si calia
expulsar un ciutadà del cos cívic mitjançant
l’ostracisme. Si el resultat era positiu, en una
altra reunió, en què hi havia d’haver una
assistència mínima de 6.000 ciutadans, es
demanava que cada ciutadà escrivís en un tros
de ceràmica el nom de la persona que volia
expulsar. Si aquest nom rebia més del 50% dels
vots, aquest ciutadà era desposseït de tots els
drets polítics i de residència durant deu anys.
La votació es feia al barri del Ceràmic
(Kerameikós), lloc on els artesans llençaven les
peces ceràmiques defectuoses.
L’òstracon ( στρακονὄ ) és el nom que rep el
fragment de ceràmica sobre el qual es gravava el
nom del ciutadà condemnat a l’ostracisme.
Clepsidra

17. El cas de Temístocles
Temístocles, el gran general victoriós a la batalla de
Salamina (480 aC), va ser condemnat a l’exili.
Temístocles fou un dels generals i polítics atenesos més
destacats durant el començament de la democràcia. Un dels
seus projectes polítics més importants vas ser la construcció
d’una immensa flota d’unes 200 trirrems, una flota que
esdevingué fonamental per salvar Grècia de la dominació
persa, i que va transformar Atenes en la primera potència
marítima de l’Egeu. De fet, es convertí en el gran heroi de la
ciutat d’Atenes gràcies a la victòria naval contra els perses a
Salamina.
L’ostracisme sovint esdevenia una forma de revenja contra un dirigent polític,
generalment un aristòcrata. Temístocles, que havia assolit èxits militars i
polítics importants, fou acusat de traïció i condemnat a l’exili com a
conseqüència d’un complot dels espartans i dels aliats que tenien a la ciutat
d’Atenes. Els estats grecs s’encarregaven que, en el millor dels casos, l’exiliat
no fos acceptat a cap altra ciutat o, en el pitjor, aprofitaven el desemparament
temporal del condemnat per assassinar-lo. Temístocles acabà els dies al
servei del seu antic enemic, el gran rei Xerxes de l’Imperi persa.

18. Aspectes socials:
De les 400.000 persones que vivien a Atenes al segle V aC, només la 1/8
part gaudia de drets polítics. La societat atenesa estava dividida en:
Ciutadans: homes lliures, majors de 18 anys i fills de pare i mare atenesa. N´hi havia uns
50.000 a l´Àtica. S´identificaven pel seu nom (personal + patronímic + demòtic)
Metecs: estrangers amb permís de residència a Atenes. Es dedicaven al comerç, l
´artesania o la banca. No podien posseir terres ni béns immobles. N´hi havia uns 10.000 a
Atenes.
Esclaus: fan les feines més dures i no participen en la política.
Les dones: es dediquen a la llar i tampoc tenen drets polítics.
Dones gregues

19. Esparta
Aspectes socials:
•Societat molt rígida i militaritzada.
•Des dels 7 anys els nens aprenen a lluitar.
Dels 20 als 60 viuen als campament com a
soldats.
•Cada soldat rep una porció de terres que són
conreades per esclaus.
•El comerç i els viatges exteriors estaven
prohibits.
•Només els ciutadans (espartiátes) tenien
drets polítics. N´estaven exclosos els periecs
(població de Lacònia que vivia a la perifèria d
´Esparta i que es dedicava a activitats
comercials) i els ilotes (antics camperols
messenis sotmesos a l´esclavitud espartana).
Guerrer espartà

20. Expansió d´Esparta
Restes de l´antiga Esparta

21. Òrgans polítics:
Apel.lá: assemblea de tots els ciutadans
de més de 30 anys. La presidien els
èfors.
Èfors: 5 magistrats amb molt de poder.
Jutjaven, controlaven l´ordre social i l
´educació. Es canviaven cada any.
Diarquía: els dos reis són els
representants religiosos i, en època de
guerra, dirigien l´exèrcit.
Gerusía: formada per 28 nobles de més
de 60 anys i presidida pels reis. Prepara
les qüestions que seran votades a l
´assemblea.
Figureta que representa
una dona espartana

22. ACTIVITATS
1. Defineix els conceptes:
ostracisme epistatés ilota pritanía metec èfor isonomía apel.lá
2. Quins objectius perseguien les reformes de Clístenes?
3. La democràcia atenesa, tot i el seu caràcter innovador i
progressista, excloïa alguns membres de la societat de la
participació en la vida política. Qui eren aquests membres?
4. Investiga quins països es regeixen actualment per una democràcia
directa. Creus que seria viable en el nostre país? Argumenta-ho.
5. Treball col.laboratiu i exposició oral:
Quadre comparatiu Atenes / Esparta: fundació; ètnia; ubicació
geogràfica; forma de govern; societat; cultura; educació; economia;
situació de la dona; etc.