Presentació sobre qui i com concentrava el poder polític a la ciutat de Roma des de l'any 509 aC fins el 27 aC (la República romana). Després de l'esquema inicial, expliquem les funcions de cada magistratura seguint la jerarquia dels càrrecs. Acabem parlant dels comicis o assamblees i del Senat romà.

1. MAGISTRATURES I INSTITUCIONS REPUBLICANES Laura Sesé, Ainara Fernández i Marcel Castillejo INSTITUT ESCOLA INDUSTRIAL DE SABADELL

2. PODER POLÍTIC MAGISTRATURES INSTITUCIONS L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES Cònsol Pretor Censor Qüestor Dictator Mestre de cavalleria Interrex SENAT COMICIS Curiats Centuriats Per tribus Senadors Edil i tribú de la plebs Defensaven els drets dels plebeus. Podien proposar lleis i participar als debats dels comicis i el Senat. Convocaven l’assemblea del poble si era necessari. Imperium (poders militars i judicials). =

3. CÒNSOL Des de l’any 367 aC, es convertí en la magistratura més important (cònsol era rang mes alt). El càrrec era anual i col·legiat (eren dos i amb el mateix poder, és a dir, que s’havien de posar d’acord per prendre decisions). Tenien el comandament de l' exèrcit i eren la màxima autoritat civil de Roma: convocaven i presidien el Senat i els comicis. També proposaven lleis i tenien el poder executiu (procuraven el seu compliment). Segons la llei de Licínies-Sèxties , un havia de ser plebeu. Quan cessaven eren enviats a una província romana com a governadors o procònsols . Si morien durant el mandat, es nombrava a un consul suffectus. A l’època de l’Imperi, van perdre poders, ja que l’ emperador era llavors el líder suprem. LUCIO JUNIO BRUTO CAYO OCTAVIO TURINO CADIRA CURUL

4. PRETOR Durant un any, eren els encarregats de presidir els tribunals (realitzaven judicis i aplicaven càstigs als culpables). Després es convertien en propretors i governaven un territori determinat un altre any. Es consideren ajudants dels cònsols (en la jerarquia són just a sota). De fet, s’ocupaven de les seves funcions quan estaven absents. Els Comicis Centuriats els elegien en un cerimònia religiosa amb els dos cònsols. La figura del pretor va ser patrícia fins el 337 aC (els plebeus van accedir al càrrec). Originàriament eren dos: l’ urbanus (tractava qüestions dels ciutadans) i el peregrinus (afers entre romans i estrangers), però augmentaren fins a vuit a mida que Roma conquistava territoris i creava noves províncies . PRETOR PEREGRINUS ESCIPIÓ PRETORS

5. CENSOR Se n’elegien dos cada cinc anys (per tant, és una magistratura col·legiada) mitjançant els comicis centuriats (presidits per un cònsol). Acostumaven a ser senadors i excònsols que volien culminar la seva carrera política o cursus honorum amb aquest càrrec. El censor era responsable de la realització del cens , una llista de tots els ciutadans que els dividia en classes segons la seva riquesa i els seus béns. A part, s’ocupaven de la censura . Podien excloure qualsevol persona de la ciutadania o del seu rang social si la consideraven indigne (fins i tot els membre del Senat) amb una nota censòria . DELENDA EST CARTHAGO CATÓ EL CENSOR

6. QÜESTOR I EDIL Eren magistrats que s’encarregaven d’administrar el tresor públic : controlaven els ingressos i les despeses de l’Estat. En un principi eren quatre (dos qüestors civils per les arques públiques i dos de militars per les de de l’exèrcit), però van augmentar a causa de l’expansió de l’Imperi a 20. Eren elegits pels comicis per tribus. Gestionaven l’arxiu públic. Administraven la ciutat. Eren els quatre magistrats de rang més baix amb els tribuns de la plebs, sense imperium . Els edils curuls (patricis o bé plebeus), vigilaven l’ordre públic, els mercats, el comerç i organitzaven jocs. Els edils plebeus , s’ocupaven del manteniment de temples i edificis públics. EDIL CURUL JULI CÈSAR EDIL QÜESTOR

7. MAGISTRATURES EXTRAORDINÀRIES Només s’hi recorria en situacions d’emergència, per exemple, guerres. Magistrat que concentrava el poder dels dos cònsols durant un màxim de sis mesos quan la República es trobava en casos excepcionals de perill. Era nombrat per un cònsol (tot i que el Senat era qui realment decidia quan era necessari el càrrec i qui l’havia d’ocupar). L’any 356 aC, els plebeus també van poder accedir-hi. Era la mà dreta del dictador mentre aquest exercia el seu càrrec (sis mesos). S’encarregava de la cavalleria de l’exèrcit mentre que el dictador dirigia la infanteria. Magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis i les reunions del Senat quan els cònsols no hi eren. SENADORS TITO LARCIO MESTRE DE CAVALLERIA (MAGISTER EQUITUM) DICTADOR (DICTATOR) INTERREX

8. PODER POLÍTIC MAGISTRATURES INSTITUCIONS ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES Cònsol Pretor Censor Qüestor Dictator Mestre de cavalleria Interrex SENAT COMICIS Senadors Edil i tribú de la plebs Escollits pels comicis per tribus Escollits pels comicis centuriats Escollits pels cònsols Escollits pels censors Els comicis escollien molts dels magistrats. No cobraven per exercir el seu càrrec. No hi havia càrrecs vitalicis. L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana

9. ELS COMICIS O ASSEMBLEES COMICIS CURIATS Foren creats en l’època monàrquica i mica en mica van anar perdent competències. Tan sols votaven la llei per la qual es transmetia l’ imperium a cònsols i pretors. COMICIS CENTURIATS Foren creats en l’època de Servi Tul·li i també van perdre pràcticament totes les competències. Tot i això, tenien forces atribucions. Organitzaren la societat romana en cinc classes segons la seva riquesa. Elegien cònsols i pretors i prenien decisions sobre afers relacionats amb la guerra . COMICIS PER TRIBUS Era una assemblea plebea . Servi Tul·li va dividir el terreny, la superfície de Roma en quatre parts (va crear quatre barris o tribus ). Cada tribu tenia un vot. Elegien els magistrats sense imperium (censors, qüestors, edils i tribuns de la plebs), votaven lleis i equivalien a un tribunal d’apel·lació (com l’actual Síndic de Greuges) si un ciutadà havia estat condemnat injustament.

10. El Senat era l’òrgan que garantia l’ estabilitat a Roma. La llista de senadors era confeccionada pels censors tenint en compte: que no haguessin tingut cap nota censòria i prioritzant els que ja haguessin exercit una magistratura . El Senat tenia 300 senadors al començar la República i 900 a la fi d’aquest període. Els poders del Senat eren restringits : no decidia sobre la guerra ni la pau i no elegia els magistrats (tot i que podia privar-los de les seves funcions i prorrogar-ne els mandats). Els interrex també eren senadors. S’anaven passant el càrrec cada cinc dies fins que el cònsol tornava de la guerra o se n’elegia un de nou. EL SENAT ROMÀ