2.  L’imperi universal de Carles V.
 L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.
 L’economia i la societat al segle XVI.
 El declivi de l’Imperi al segle XVII.
 La crisi social i econòmica del segle XVII.

3. -Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència
problemes
- Regnat 1516 - 1556
- part materna (Joana de Castella: Joana la boja(1504-
1555))
- regne Castella
- regne Navarra
- Corona d’Aragó
- possessions americanes
- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)
- part paterna (Felip d’Habsburg: Felip I (1504-1506))
- Països Baixos
- Luxemburg
- Franc Comtat
- possessions alemanyes + títol emperador (avi
Maximilià)

5. L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I

6. Problemes interns
- Carles educat a Flandes, no parla castellà.
- consellers flamencs (enveja noblesa castellana).
- només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.
1. Revolta de les comunitats
- Diferents ciutats de Castella
- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne
(entrada estrangers a la cort)
- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans
- Revoltes antisenyorials al camp
- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són
executats.
1. Germanies
- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)
- protagonistes: artesans i pagesos
- demanen: - participar en càrrecs municipals
- millores en arrendaments al camp
- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió
(1523)

7. Conflictes exteriors
1.França
- etern rival
- 1525: batalla de Pavia
2. Turcs
- imperi otomà amenaça la zona del Danubi.
- setge a la ciutat de Viena (1529)
- 1535: ocupació de Tunis
3. Prínceps alemanys / Martí Luter
- No acord  guerres de religió
- guerres de religió
- Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres
entre catòlics i protestants.
Ticià. Carles I a la batalla de Mühlberg.

8. -Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i el
títol imperial  germà Ferran.
GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598
-en els seus territoris no es ponia mai el sol.
- s’encarrega personalment del govern de Madrid (→ 1561:ciutat capital del
regne)
- fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern
- mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics
- augment el poder del monarca
- + centralització
- es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.
- rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)
- ampliació sistema de consells
- imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els
municipis.

10. DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA
-Imposició de l’esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el protestantisme
- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.
- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)
- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són
descendents de jueus o musulmans (intolerància!)
cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos
- burles en literatura. Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es
burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com Luis de
Góngora
“Yo te untaré mis obras con tocino
porque no me las muerdas, Gongorilla…”

11. -Problemes amb minoriesProblemes amb minories:
- persecució dels moriscos
- causa: Pragmàtica Sanció de 1567
- prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus
costums.
- conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567)
- resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la
Península
POLÍTICA EXTERIORPOLÍTICA EXTERIOR
-objectiu: hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme
- enfrontaments:
- França → Saint – Quentin (1557)
- Turcs → batalla de Lepant (1571)
- Anglaterra  Armada Invencible (1588). Fracàs.
- Portugal  annexió per enllaços matrimonials (1581)

12. Flandes: 1566: insurrecció Guillem d’Orange
- problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós
(calvinisme)
- terços que no resolen el problema
- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud
catòlic espanyol.

13. -Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre
Espanya i el Regne de França.
- 1556: França invadeix Nàpols.
- resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que
es trobaven als Països Baixos.
Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557

14. - nom: Real Sitio de San Lorenzo del Escorial.
- complex de basílica, palau i monestir
- basílica: sepultura dels Reis d’Espanya
- palau: residència de la família reial
- monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
- arquitectura renaixentista
- situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid)
- fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant
Quintín (10 agost 1557).
- guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.
Els francesos van invadir el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les
tropes dels Països Baixos.
- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.
- inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584.

16. La biblioteca del monestir

17. Pati dels Evangelistes
Jardí del monestir

18. - lloc: golf de Lepant a la península del Peloponès
- batalla naval. 7 octubre 1571
- rivals: turcs – coalició cristiana: Lliga Santa
 regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova, Ducat de
Savoia, hospitalers de malta i la Santa Seu.
-victòria: cristians  fre expansionisme turc pel Mediterrani occidental.
* Barbarrossa, corsari turc que atacaba les costes occidentals.
- líder cristians. Joan d’Àustria, i l’armada espanyola estava capitenajada per
Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria..
- 200 galeres cristianes + naus auxiliars - 260 galeres turques.

19. -Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els
Terços espanyols i així poder invadir Anglaterra.
- Objectiu: destronar Isabel I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de
1585-1604.
- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a
l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes.
- composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van
endinsar-se pel Canal de la Mànega.
- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que
travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar
en el comtat de Kent.
- resultat: FRACÀS.
- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la
dolenta cartografia i mitjans de l’època.
-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.
- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.
- retorn de 87 vaixells.
- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes
-Nom: Armada Invencible  origen anglès per “burlar-se” del naufragi.

21. ARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA
-s. XVI: productes per Amèrica
- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres
- arribada d’or i plata
└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)
- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars
ECONOMIAECONOMIA
-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.
- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics
- importància de la ramaderia (Mesta)
-Indústria artesanaIndústria artesana
- tèxtil → augmenta la demanda de productes
- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos
que es rebien
- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència
estrangera
-ComerçComerç → gran desenvolupament
- arribada i distribució de productes europeus i americans.
- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics.
Port de Sevilla

22. DEMOGRAFIADEMOGRAFIA
- s. XVI: augment de la població
- poca població urbana. La majoria vivia al camp.
SOCIETATSOCIETAT
-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.
- noblesa i clero
- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex.
Duquesa de Alba)
- acaparen rendes i riqueses
- no paguen impostos
- no privilegiats (80% de la població)
- majoria de pagesos (pecheros)
- altres grups diferents → marginació i persecució
- moriscos (musulmans batejats)
- jueus conversos

23. HABITATGEHABITATGE
- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o
llums d’oli
- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)
- cases de pedra o maçoneria
- habitacions diferents amb tapissos a les parets
- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles
- Més pobres
- habitatges + senzills: 1 habitació
- cases fetes de tova o palla i terra

24. ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ
-Diferències entre pobres i rics
- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i
hortalisses…
OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS
-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça
- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes
- festes patronals
- curses de braus, balls, jocs i malabarismes

25. FELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATSFELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATS
-novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de
validos o privats.
- privat de Felip III → duc de Lerma
- característiques del regnat
- breu i bastant pacífic.
- es manté la pau a l’exterior amb la Treva dels Dotze Anys (1609) →
independència d’Holanda
- expulsió dels moriscos (1609)
- conseq. → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València)

26. -Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la
llei.
- causes:
- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI
(comerç amb Amèrica).
- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita
noblesa.
-Dos tipus de bandolers:
- senyorial  petita noblesa rural
- popular  resultat de la pobresa
-Bandolers coneguts:
- Perot Rocaguinarda
- Joan Sala (Serrallonga)
Llocs més freqüents d’atacs de
bandolers
Pedrenyal, arma molt utilitzada pels
bandolers.

27. FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPAFELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA
-Valido → comte – duc d’Olivares
- regnat amb guerres:
- Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)
- algunes victòries: Breda
- més derrotes: Rocroi
- final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)
- revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas
- 1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.
- Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659)
-Andalusia → sufocada la revolta
- Portugal → separació, país independent

28. -revolta amb doble causa:
1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.
2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte
duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les
institucions de Castella. Unión de Armas.
-Esclat del conflicte:
- 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes
per la Unión de Armas.
- 1635. Inici guerra amb França  soldats allotjats a Catalunya 
conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.
- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del
Rosselló
-Revolta dels segadorsRevolta dels segadors
- 1640. època de fam i penúria per la guerra
- negativa a allotjar soldats
- inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de
CAT.
- 7 de juny  Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.
- protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les
despeses de la guerra.

29. -Enfrontament amb la monarquiaEnfrontament amb la monarquia
- classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al
virrei de Catalunya.
- solució: capitenejar la revolta en benefici propi.  revolta amb caràcter
polític.:
- president de la Generalitat: PAU CLARIS
- busca ajuda a França (rival de Castella)
- proposa integrar CAT a França
Guerra amb Castella (1640-1652)
-1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV
- CAT accepta la sobirania del rei
- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.
-1659: Pau dels Pirineus
- fi de la guerra amb França
- es perden el Rosselló i part de la Cerdanya  la Catalunya Nord

33. -Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.
- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la
Confederació Suïssa.
- sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran
beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)
- canvia el mapa polític europeu
- enfonsament de l’imperi Habsburg.
- canvi en la diplomàcia
- inici de les monarquies absolutes

Lluís XIV de França
(pàg. 195)
Europa després del 1648

34. CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG
-Últim rei dels Habsburg.
- època de decadència:
- incapacitat del rei
- corrupció dels validos
- greu crisi econòmica
- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional
-Mort sense descendència  conflicte successori
- 2 partidaris:
- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)
- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)
Felip V Arxiduc Carles

36. CRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA
-Important davallada de la població
- causes:
- migracions cap al nou continent
- expulsió dels moriscos
- morts per guerres, epidèmies i pestes
CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICA
Agricultura
-Situació dolenta de temps enrera
- guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT
- abandonament de terres
- migracions a la ciutat  mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)
Ramaderia
-Reducció de caps de bestiar  sequedat de les pastures +
destrucció de camps per les guerres
Indústria i comerç
-Disminució per:
- competència de productes estrangers

37. PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS
-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica.
- Per què?
- es dediquen les riqueses a pagar les guerres
- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir
cases i terres i viure de renda.
- NO s’estimulen les activitats productives.
-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS
- pocs privilegiats
- gran massa de població empobrida:
- pagesos que han perdut les seves terres
- artesans empobrits per no poder fer front a la competència
estrangera.
- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.
- Treballar era considerat plebeu!
-Corona d’Aragó.
- no participen en el comerç amb Amèrica, encara.
- menys pressió fiscal i moneda més estable.
- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.

38. -Neteja de sang
- Moriscos
- Unión de Armas
- valido
- corregidor
- pecheros
- Contrarreforma
- Comunitats
- Germanies
- guerres de religió

39. Els Trastàmara (1412-1516).

40. 1.Ferran I d'Antequera (1412-
1416).
 Reprengué al guerra contra Granada.
 Compromís de Casp.
 Autoritarisme de la corona de Castella.
 Pacificà Sardenya i Sicília.
 Pactà una treva amb Gènova.
 Signà tractats d'amistat amb Egipte i Fes.
 Morí el 2 d'abril de 1416 a Igualada quan es
dirigia de Barcelona a Castella.

41. 2. Alfons IV el Magnànim
(1416-1458)
 1418: Junta de Molins de Rei.
 Batalla de la Folç Pisana (Gènova).
 Pacificació d'Alguer.
 1435: conquesta del Regne de Nàpols.
 La Guerra de Remences.
 1429-1430: guerra contra castella.
 1445-1454: guerra contra Joan II de Castella.
 1454-1458: guerra contra Gènova.

42. La Guerra de Remences en
temps d'Alfons IV.
 1447: autorització de les reunions de
remences.
 1448: sindicat de remences.
 1450: aprovació de la demanda judicial dels
remences.
 1455: supressió de la sentència interlocutòria
per la qual suspenia les servituds i els mals
usos continguts en la demanda dels
remences.

43. 3. Joan II Sense Fe
(1458-1479)
 1414-1416: governador de Sicília.
 1419: casament amb Blanca I de Navarra. Rei
de Navarra.
 1436-1458: governador del Regne de
València.
 1445: derrota davant Joan II de Castella.
 1451-1452: guerra civil navarresa.
 1454: lloctinent general de la Corona
d'Aragó.
 1455: successor del Regne de Navarra.
 1462-1472: Guerra Civil de Catalunya.
 1462: presa del Rosselló.

44. La Guerra Civil Catalana
(1462-1472).
 Partidaris de Joan II amb el govern català.
 Cessió del Rosselló i la Cerdanya al rei de França.
 Monarca, remences, buscaires, petita noblesa i
clergat contra la Biga, majoria de la noblesa i el
clergat i el poble menut.
 Inici: setge de Girona per la Diputació del General.
 La Diputació oferí el tron a Enric IV de Castella que hi
renuncià (1463) i passà Pere de Portugal. A la seva
mort (1466) passà a renat d'Anjou, comte de
Provença.
 Final: victòria de Joan II el qual va ser proclamat rei
de Catalunya-Aragó amb la Capitulació de Pedrables
(1472).

45. El Conficte de Remença en
temps de Joan II.
 Els remences renunciaren al tractat de la
noblesa i s'uniren al rei.
 1462: alçament remença a Santa Pau contra
els censos, les tasques...
 Iniciada la guerra civil, els remences guiats
per Francesc de Ventallat, col·laboraren amb
el rei.
 Al final s'acabà tot igual com al principi.

46. Ferran II (1479-1516).
La Reforma del Govern.
 1480-1481: Constitució de l'Observança.
Equilibri entre la Generalitat i la Reial
Audiència.
 Insaculació en l'elecció i la desingació dels
càrrecs de govern ala Generalitat, al Consell
del Cent i altres institucions polítiques
catalanes.

47. Solució del conflicte de
remença.
 Usos feudals.
 1483-1485: Segona guerra de Remença per
Pere Joan Sala. Gran repressió.
 1486: Sentència Arbitral de Guadalupe:
s'abolien els mals usos i les servituds
feudals.
 Aparició de l'emfiteusi: domini amb
pagament d'un cens anual.
 Atac al rei per Joan de Canyamars.

48. La Unió amb Castella.
1469: casament de Ferran i Isabel de Castella.
1474: Isabel I ascendeix al tron.
En ascendir Ferrnan II al tron (1479)no es van
unificar els dos regnes.
En morir Isabel I, Ferran II fou desplaçat a
Aragó i passà com a regent de Castella, el
seu cunyat Felip I. Es retirà a Aragó i es casà
amb Germana de Foix amb qui tingueren un
fill, Joan, el qual morí en néixer (1509).
1483: Ferran II introdueix el Tribunal de la
Santa Inquisició.
1492: expulsió dels jueus de Catalunya.