2. jmriutort
La momificació a l'Antic Egipte: formava
part d'un ritual funerari. La conservació del
cos era un símbol molt important. La destrucció d'aquest representava un risc molt greu
ja que els egipcis creien en la immortalitat.
3. jmriutort
La mort, per als egipcis, representava la
separació entre el suport material i els
elements immaterials: el ba, que correspon a l'ànima i el ka, que representa
l'energia vital.
4. jmriutort
Calia doncs que el ba i el ka, quan
despertassin en la seva nova vida,
es poguessin reintegrar al cos
conservat. « La momificació tenia
com a objectiu principal purificar i
tornar el cos diví, perquè aquest
pogués esdevenir un Osiris ».
Osiris era el déu de la mort i del
"més enllà" se l'anomenava Déu
de la resurrecció.
Osiris
5. jmriutort
Per això, des del moment en què tenia lloc
el decés, el cos era remès als embalsamadors i posteriorment transportat en un
indret elevat, per tal que les crescudes del
Nil no el poguessin danyar.
6. jmriutort
En el sentit propi del terme, la momificació consisteix en l'acció de
momificar qualsevol cos humà o
animal, és a dir, conservar un cadàver,
embalsamar-lo, tot utilitzant materials
balsàmics.
7. jmriutort
L'embalsamament es compon de 4 etapes:
-L'EXCEREBRACIÓ: després de la mort, el
procés comença amb el cervell. Els egipcis
extreien el cervell amb un llarg ganxo de ferro,
escalfat al roig viu, a través de les fosses
nasals. Per aquest motiu, els científics van
creure que el cervell no s'extreia, donat que no
podien detectar cap dany al crani. De fet,
l'objectiu de la tècnica era no danyar el rostre,
perquè el difunt havia de ser reconegut el dia
del “judici dels morts”.
8. jmriutort
Ús del natró (solució de sosa natural que es
troba en els llacs salats, composta de sal
natural, de carbonat de sodi, de bicarbonat de
sodi, de sulfat i de clorur de sodi) que
s'introdueix al crani per dissoldre les restes del
cervell, i després es buida el crani. Llavors, hom
hi aboca una líquid fet de resines de pins, cera
d'abella i olis vegetals perfumats.
9. jmriutort
-L'EVISCERACIÓ: de una manera precisa
es feia una incisió a l’abdomen que
permetia extreure els intestins i els
diversos òrgans: només el cor (seu dels
pensaments i dels sentiments) i els
ronyons es deixaven al seu lloc després de
la momificació.
Però de vegades, és reemplaçaven per un
amulet. Les vísceres eren, retirades,
netejades i després disposades en quatre
vasos sagrats anomenats canopis.
canopis
11. jmriutort
Vasos canopis
Els embalsamadors hi dipositaven les visceres del difunt
(l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). Estaven
fets d'alabastre i eren representats pels caps dels quatre
fills d'Horus ja que es considerava que protegirien l'òrgan
corresponent.
Duamutef: amb forma de cap de xacal, guardava
Duamutef
l'estómac.
Amset: en forma de cap humà i guardava el fetge.
Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó, guardava els
intestins.
Hapi: en forma d'un cap de babuí i guardava els pulmons.
Tots quatre s'introduïen en una caixa de fusta i eren
col·locats al costat del sarcòfag .
14. jmriutort
-LA DESHIDRATACIÓ: Tot el cos era tractat amb
natró . Els embalsamadors omplien l'interior del
tronc de teles amb sal de natró i substàncies aromàtiques. Aquesta barreja de carbonat i bicarbonat de sodi tenia propietats higroscòpiques i atreia
la humitat del teixit. El procés de dessecació es
veia afavorit pel clima molt sec d'Egipte. El cos
era exposat al sol. Aquest tractament tenia una
durada d'uns 70 dies. Després d'assecar les
teles, els embalsamadors rentaven el cos i l’ungien amb diversos olis i resines, per fer que la pell
fos més flexible.
16. jmriutort
-L’EMBENAT: Aquesta tercera etapa
té per objecte preservar la carn i evitar
la desintegració del cos. Embolicaven
el cos amb fines benes i col · locaven
amulets envoltats de papirs en el cos
del difunt, després d'haver omplert les
cavitats abdominals i la caixa toràcica
amb tampons de lli impregnats amb
resina, serradures de fusta o fins i tot
líquens aromàtics.
17. jmriutort
Es disposaven les tires d’ embenats de lli.
El procés començava per les extremitats.
El cos s'embolicava en la seva totalitat,
sovint amb set capes de teles successives.
A continuació, s'embolicava la mòmia en
un sudari i es col · locava en un sarcòfag
