SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
LA PREHISTÒRIA
QUÈ ÉS?
• És la primera i més llarga etapa de la història de
  la humanitat.
• Durant mil·lennis, els éssers humans van anar
  canviant d’aspecte físic i van anar aprenent a
  sobreviure.
• No hi ha documents escrits d’aquestes activitats,
  només ens han arribat testimonis arqueològics
  (fonts primàries materials) en forma de pedres
  tallades, fòssils humans, animals i vegetals,
  pintures, eines, aixovars funeraris...
QUAN PASSA ?
• La prehistòria abraça un període molt
  llarg de temps.
• Comença amb l’origen de l’espècie
  humana, ara fa quasi 3 milions d’anys.
• S’acaba amb l’aparició de l’escriptura,
  aproximadament l’any 3.500 aC.
ON PASSA ?
• El naixement de la humanitat i, per tant l’
  inici de la prehistòria, es situa al continent
  africà.
• Les restes arqueològiques dels homínids
  més antics han estat trobats a la Vall del
  Rift.
• Des d’aquest indret, l’espècie humana es
  va expandir per Europa i Àsia i, més
  endavant, per Amèrica i Oceania.
ÀFRICA: bressol de la humanitat
COM S’ORGANITZA ?
• Podem dividir la prehistòria en dues grans
  etapes: l’edat de la pedra i l’edat dels
  metalls.
• Dins de l’edat de la pedra distingirem tres
  etapes: Paleolític, Mesolític i Neolític.
• Dins de l’edat dels metalls distingirem
  dues etapes: edat del bronze i edat del
  ferro.
QUÈ ÉS
      L’ARQUEOLOGIA ?
• El terme arqueologia es compon de dues
  paraules d’origen grec, arkaios, que significa
  “antic” i logos, que significa “tractat” o
  “explicació”.
• L’arqueologia s’encarrega de rescatar i estudiar
  les restes materials deixades per l’ésser humà
  –ossos, objectes, restes de construccions,
  necròpolis o llocs d’enterrament- amb l’objectiu
  de reconstruir la forma de vida de cultures
  passades.
COM TREBALLEN ELS
    ARQUEÒLEGS?
• En primer lloc rescaten les restes per treure’n informació.
  - Els arqueòlegs excaven els jaciments, que són un conjunt de
  restes arqueològiques. Fan una excavació que consisteix a treure
  les diverses capes de terra que amaguen les troballes.
  - Per obtenir informació de les restes, els arqueòlegs han de fer un
  treball precís i minuciós ja que és tan important l’objecte o
  construcció trobats –la troballa- com el context on es troba –el
  jaciment i el conjunt de restes que apareixen al seu costat-.
  - Cada objecte que es troba es fotografia i es dibuixa sobre el plànol
  del jaciment abans de ser retirat amb cura i s’anota en quin estrat
  (nivell cronològic) ha aparegut.
  - Com que els jaciments es formen amb el pas del temps i degut a
  la superposició tant d’estrats com de construccions, cal excavar
  cada estrat per separat. Per a entendre en quin ordre s’han format
  cal excavar-los començant pel que està més a prop de la superfície,
  és a dir, del més modern al més antic.
• En segon lloc estudien i interpreten les
  restes per treure’n conclusions.
  - Per fer aquest estudi els arqueòlegs formen
  equip amb altres científics:
  . Els etnòlegs aporten dades de la cultura i del
  sistema de vida.
  . Els geòlegs i els químics daten els fòssils a
  partir de les anàlisis dels estrats geològics en
  què s’han trobat les restes, usant tècniques
  estratigràfiques.
  . Els especialistes de les anomenades ciències
  globals o de relació com ara l’etnoarqueologia i
  la paleoantropologia fan hipòtesis concretes
  d’interpretació.
EL PALEOLÍTIC
• Comença fa uns 3 milions d’anys i s’acaba el 10.000 aC.
• Durant aquest llarg període...
  - Les condicions climàtiques eren molt dures perquè
  coincideix amb una important glaciació.
  - Té lloc el procés d’hominització.
  - L’espècie humana, gràcies a la seva intel·ligència, va
  perfeccionar la seva manera de viure, va aprendre a
  fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, a
  enterrar els seus morts, va ampliar la seva dieta
  alimentària i va aprendre a organitzar-se en grup.
PROCÉS D’HOMINITZACIÓ

• Els actuals éssers humans som el resultat d’un
  llarg procés evolutiu que coneixem com a
  PROCÉS D’HOMINITZACIÓ.
• Els humans descendim dels HOMINOIDES, un
  avantpassat comú als simis i als homínids.
• Amb aquest procés, els homínids van patir una
  sèrie de canvis físics i psíquics que els van
  distingir dels simis i que els van anar donant el
  seu aspecte actual.
QUINS SÓN AQUESTS CANVIS ?

• ADOPCIÓ DE LA POSICIÓ BÍPEDA
  que permet:
  - caminar amb dues cames.
  - alliberar les mans per a tasques
  alternatives a la locomoció.
  - variar la disposició dels dits de les mans
  millorant i facilitant els moviments per,
  entre altres coses, fabricar estris.
• CANVIS EN ELS MALUCS, LES CAMES I
  ELS PEUS que permeten
   - sostenir el pes del cos i mantenir
  l’equilibri.
  - canvi de posició de la columna respecte
  el crani cosa que facilita el
  desenvolupament de la intel·ligència.
• AUGMENT DE LA CAPACITAT CRANIAL
  I DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL
  que comporta
  - importants canvis d’aspecte facial amb
  l’aparició del mentó, el front pla i una
  reducció de la mandíbula i el maxil·lar
  - l’augment de la intel·ligència
  - la possibilitat de crear un llenguatge
  articulat fet que millora de la capacitat de
  comunicar-se
• En definitiva,
  el PROCÉS D'HOMINITZACIÓ
  va convertir els homínids amb
  humans capaços d’adaptar-se a
  les difícils condicions del medi i
  sobreviure-hi organitzats en grups
  i construint eines
http://www.slideshare.net/RAULPONS/el-procs-dhominitzaci

http://www.slideshare.net/pauolot/11-a-i-p
COM S’ALIMENTAVEN ?
• Els homes i dones del Paleolític practicaven una
  ECONOMIA DEPREDADORA, és a dir,
  s’alimentaven del que els oferia la natura
  mitjançant la caça i la recol·lecció de fruits,
  baies, arrels o ous.
• La incorporació de la carn a la dieta va ser molt
  lenta i gradual, paral·lela al desenvolupament de
  la intel·ligència, la millora de la indústria lítica i la
  organització del grup: carronya, canibalisme,
  caça d’animals petits, caça major i pesca.
ON VIVIEN ?
• S’establien en zones fèrtils.
• Es desplaçaven a la recerca d’aliment:
  eren nòmades perquè eren depredadors.
• Vivien en coves, abrics o balmes i, de
  vegades, en campaments de cabanes
  construïdes amb materials propis de la
  zona: branques, fang, ossos, pells
  d’animals...
COM S’ORGANITZAVEN ?
• La organització va anar evolucionant:
  - hordes primitives
  - clans
  - tribus
• La col·laboració de tots els membres era bàsica
  per a la supervivència.
• No hi havia especialització del treball.
• És provable que la diferència de sexes i edat
  funcionessin com elements clau en la distribució
  de tasques dins del grup.
COM ES GOBERNAVEN ?
• No podem concretar en quin moment ni com va
  aparèixer el concepte de govern, però és
  provable la presència d’un líder en tots els grups
  humans.
• El cap, seria algú que destaqués per la seva
  força, la seva astúcia, la seva saviesa...
• Al final del Paleolític tenim evidències de
  l’existència de XAMANS: homes encarregats de
  les tasques rituals, una feina clau per al grup. El
  xaman és el més proper al CABDILL.
EL FOC: UNA GRAN DESCOBERTA

• Els homo erectus van descobrir el foc de
  manera casual ara fa més de 15000000
  anys. En van fer ús, però no van saber
  controlar-lo.
• L’homo neandertal va aprendre a
  encendre’l i a controlar-lo de forma
  efectiva.
• El control de foc va millorar moltíssim les condicions de
  vida en el Paleolític ja que va permetre:
  - Il·luminar i assecar l’interior de les coves
  - Escalfar-se en els períodes més freds
  - Cuinar aliments i fer-los més digeribles
  - Espantar els animals
  - Escalfar les pedres per tal de treballar-les millor
  - Endurir la fusta de les llances
  - Dirigir la caça
  - Fer senyals
  - Preparar colorants amb ocres o carbó
  - Allargar les hores de treball
  - Millorar les relacions socials

More Related Content

What's hot (20)

Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: PaleolíticTema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
 
U 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humansU 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humans
 
Treball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: PaleoliticTreball alumnes 2013-2014: Paleolitic
Treball alumnes 2013-2014: Paleolitic
 
Paleolitics
PaleoliticsPaleolitics
Paleolitics
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
Agricultura i aigua a la prehistòria
Agricultura i aigua a la prehistòriaAgricultura i aigua a la prehistòria
Agricultura i aigua a la prehistòria
 
El paleolític
El paleolíticEl paleolític
El paleolític
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Paleolític
Paleolític   Paleolític
Paleolític
 
Paleolític
PaleolíticPaleolític
Paleolític
 
El neolític
El neolíticEl neolític
El neolític
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Neolitic Gisela, Adrià, Judith i Blanca
Neolitic Gisela, Adrià, Judith i BlancaNeolitic Gisela, Adrià, Judith i Blanca
Neolitic Gisela, Adrià, Judith i Blanca
 
Neolític Ainhoa Elisa Claudia
Neolític Ainhoa Elisa ClaudiaNeolític Ainhoa Elisa Claudia
Neolític Ainhoa Elisa Claudia
 
Els australopitecs treball cooperatiu Alma,Belana,Raquel i Montse 1 ESO
Els australopitecs treball cooperatiu Alma,Belana,Raquel i Montse 1 ESOEls australopitecs treball cooperatiu Alma,Belana,Raquel i Montse 1 ESO
Els australopitecs treball cooperatiu Alma,Belana,Raquel i Montse 1 ESO
 
2 historia - la prehistòria
2  historia - la prehistòria2  historia - la prehistòria
2 historia - la prehistòria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Silex
SilexSilex
Silex
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
La Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya AnabelLa Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya Anabel
 

Similar to Prehistòria (20)

Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
 
La Prehistòria. Etapas, características.
La Prehistòria. Etapas, características.La Prehistòria. Etapas, características.
La Prehistòria. Etapas, características.
 
La història de la humanitat
La història de la humanitatLa història de la humanitat
La història de la humanitat
 
Tema 11 el paleolític
Tema 11  el paleolíticTema 11  el paleolític
Tema 11 el paleolític
 
Prehistoriapresnoe
PrehistoriapresnoePrehistoriapresnoe
Prehistoriapresnoe
 
Prehistoriapres
PrehistoriapresPrehistoriapres
Prehistoriapres
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòriaAnaya t 7 la vida a la prehistòria
Anaya t 7 la vida a la prehistòria
 
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
 
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSUnitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
 
Prehistòria 1
Prehistòria 1Prehistòria 1
Prehistòria 1
 
Homo sapiens
Homo sapiensHomo sapiens
Homo sapiens
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Resum la prehistòria
Resum la prehistòriaResum la prehistòria
Resum la prehistòria
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
El nostre passat
El nostre passatEl nostre passat
El nostre passat
 
La Prehistòria
La PrehistòriaLa Prehistòria
La Prehistòria
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
Origen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'homeOrigen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'home
 

More from mediatecanostrasenyora (18)

Extraescolars curs 2016-2017
Extraescolars curs 2016-2017Extraescolars curs 2016-2017
Extraescolars curs 2016-2017
 
Lectures recomanades estiu 2016
Lectures recomanades estiu 2016Lectures recomanades estiu 2016
Lectures recomanades estiu 2016
 
Visita guiada de Mar Olivé
Visita guiada de Mar OlivéVisita guiada de Mar Olivé
Visita guiada de Mar Olivé
 
Exploradors de llibres 2013-2014
Exploradors de llibres 2013-2014Exploradors de llibres 2013-2014
Exploradors de llibres 2013-2014
 
Exploradors 1eso
Exploradors 1esoExploradors 1eso
Exploradors 1eso
 
La unificació de l’imperi
La unificació de l’imperiLa unificació de l’imperi
La unificació de l’imperi
 
Imatges roma
Imatges romaImatges roma
Imatges roma
 
Anàlisi crash
Anàlisi crashAnàlisi crash
Anàlisi crash
 
2013.06.05 recomanats estiu
2013.06.05 recomanats estiu2013.06.05 recomanats estiu
2013.06.05 recomanats estiu
 
Cròniques de l’edat mitjana
Cròniques de l’edat mitjanaCròniques de l’edat mitjana
Cròniques de l’edat mitjana
 
K.l.reich.docx
K.l.reich.docxK.l.reich.docx
K.l.reich.docx
 
Presentacion libraything
Presentacion libraythingPresentacion libraything
Presentacion libraything
 
Presentacion librarything
Presentacion librarythingPresentacion librarything
Presentacion librarything
 
Exploradors de llibres
Exploradors de llibresExploradors de llibres
Exploradors de llibres
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Lectures recomanades
Lectures recomanades Lectures recomanades
Lectures recomanades
 
Dossier escola tr
Dossier escola trDossier escola tr
Dossier escola tr
 
Novetats febrer
Novetats febrerNovetats febrer
Novetats febrer
 

Recently uploaded

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (11)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Prehistòria

  • 2. QUÈ ÉS? • És la primera i més llarga etapa de la història de la humanitat. • Durant mil·lennis, els éssers humans van anar canviant d’aspecte físic i van anar aprenent a sobreviure. • No hi ha documents escrits d’aquestes activitats, només ens han arribat testimonis arqueològics (fonts primàries materials) en forma de pedres tallades, fòssils humans, animals i vegetals, pintures, eines, aixovars funeraris...
  • 3. QUAN PASSA ? • La prehistòria abraça un període molt llarg de temps. • Comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa quasi 3 milions d’anys. • S’acaba amb l’aparició de l’escriptura, aproximadament l’any 3.500 aC.
  • 4. ON PASSA ? • El naixement de la humanitat i, per tant l’ inici de la prehistòria, es situa al continent africà. • Les restes arqueològiques dels homínids més antics han estat trobats a la Vall del Rift. • Des d’aquest indret, l’espècie humana es va expandir per Europa i Àsia i, més endavant, per Amèrica i Oceania.
  • 5. ÀFRICA: bressol de la humanitat
  • 6.
  • 7. COM S’ORGANITZA ? • Podem dividir la prehistòria en dues grans etapes: l’edat de la pedra i l’edat dels metalls. • Dins de l’edat de la pedra distingirem tres etapes: Paleolític, Mesolític i Neolític. • Dins de l’edat dels metalls distingirem dues etapes: edat del bronze i edat del ferro.
  • 8. QUÈ ÉS L’ARQUEOLOGIA ? • El terme arqueologia es compon de dues paraules d’origen grec, arkaios, que significa “antic” i logos, que significa “tractat” o “explicació”. • L’arqueologia s’encarrega de rescatar i estudiar les restes materials deixades per l’ésser humà –ossos, objectes, restes de construccions, necròpolis o llocs d’enterrament- amb l’objectiu de reconstruir la forma de vida de cultures passades.
  • 9. COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS? • En primer lloc rescaten les restes per treure’n informació. - Els arqueòlegs excaven els jaciments, que són un conjunt de restes arqueològiques. Fan una excavació que consisteix a treure les diverses capes de terra que amaguen les troballes. - Per obtenir informació de les restes, els arqueòlegs han de fer un treball precís i minuciós ja que és tan important l’objecte o construcció trobats –la troballa- com el context on es troba –el jaciment i el conjunt de restes que apareixen al seu costat-. - Cada objecte que es troba es fotografia i es dibuixa sobre el plànol del jaciment abans de ser retirat amb cura i s’anota en quin estrat (nivell cronològic) ha aparegut. - Com que els jaciments es formen amb el pas del temps i degut a la superposició tant d’estrats com de construccions, cal excavar cada estrat per separat. Per a entendre en quin ordre s’han format cal excavar-los començant pel que està més a prop de la superfície, és a dir, del més modern al més antic.
  • 10. • En segon lloc estudien i interpreten les restes per treure’n conclusions. - Per fer aquest estudi els arqueòlegs formen equip amb altres científics: . Els etnòlegs aporten dades de la cultura i del sistema de vida. . Els geòlegs i els químics daten els fòssils a partir de les anàlisis dels estrats geològics en què s’han trobat les restes, usant tècniques estratigràfiques. . Els especialistes de les anomenades ciències globals o de relació com ara l’etnoarqueologia i la paleoantropologia fan hipòtesis concretes d’interpretació.
  • 11.
  • 12.
  • 13. EL PALEOLÍTIC • Comença fa uns 3 milions d’anys i s’acaba el 10.000 aC. • Durant aquest llarg període... - Les condicions climàtiques eren molt dures perquè coincideix amb una important glaciació. - Té lloc el procés d’hominització. - L’espècie humana, gràcies a la seva intel·ligència, va perfeccionar la seva manera de viure, va aprendre a fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, a enterrar els seus morts, va ampliar la seva dieta alimentària i va aprendre a organitzar-se en grup.
  • 14. PROCÉS D’HOMINITZACIÓ • Els actuals éssers humans som el resultat d’un llarg procés evolutiu que coneixem com a PROCÉS D’HOMINITZACIÓ. • Els humans descendim dels HOMINOIDES, un avantpassat comú als simis i als homínids. • Amb aquest procés, els homínids van patir una sèrie de canvis físics i psíquics que els van distingir dels simis i que els van anar donant el seu aspecte actual.
  • 15. QUINS SÓN AQUESTS CANVIS ? • ADOPCIÓ DE LA POSICIÓ BÍPEDA que permet: - caminar amb dues cames. - alliberar les mans per a tasques alternatives a la locomoció. - variar la disposició dels dits de les mans millorant i facilitant els moviments per, entre altres coses, fabricar estris.
  • 16. • CANVIS EN ELS MALUCS, LES CAMES I ELS PEUS que permeten - sostenir el pes del cos i mantenir l’equilibri. - canvi de posició de la columna respecte el crani cosa que facilita el desenvolupament de la intel·ligència.
  • 17. • AUGMENT DE LA CAPACITAT CRANIAL I DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL que comporta - importants canvis d’aspecte facial amb l’aparició del mentó, el front pla i una reducció de la mandíbula i el maxil·lar - l’augment de la intel·ligència - la possibilitat de crear un llenguatge articulat fet que millora de la capacitat de comunicar-se
  • 18. • En definitiva, el PROCÉS D'HOMINITZACIÓ va convertir els homínids amb humans capaços d’adaptar-se a les difícils condicions del medi i sobreviure-hi organitzats en grups i construint eines
  • 19.
  • 21. COM S’ALIMENTAVEN ? • Els homes i dones del Paleolític practicaven una ECONOMIA DEPREDADORA, és a dir, s’alimentaven del que els oferia la natura mitjançant la caça i la recol·lecció de fruits, baies, arrels o ous. • La incorporació de la carn a la dieta va ser molt lenta i gradual, paral·lela al desenvolupament de la intel·ligència, la millora de la indústria lítica i la organització del grup: carronya, canibalisme, caça d’animals petits, caça major i pesca.
  • 22. ON VIVIEN ? • S’establien en zones fèrtils. • Es desplaçaven a la recerca d’aliment: eren nòmades perquè eren depredadors. • Vivien en coves, abrics o balmes i, de vegades, en campaments de cabanes construïdes amb materials propis de la zona: branques, fang, ossos, pells d’animals...
  • 23. COM S’ORGANITZAVEN ? • La organització va anar evolucionant: - hordes primitives - clans - tribus • La col·laboració de tots els membres era bàsica per a la supervivència. • No hi havia especialització del treball. • És provable que la diferència de sexes i edat funcionessin com elements clau en la distribució de tasques dins del grup.
  • 24. COM ES GOBERNAVEN ? • No podem concretar en quin moment ni com va aparèixer el concepte de govern, però és provable la presència d’un líder en tots els grups humans. • El cap, seria algú que destaqués per la seva força, la seva astúcia, la seva saviesa... • Al final del Paleolític tenim evidències de l’existència de XAMANS: homes encarregats de les tasques rituals, una feina clau per al grup. El xaman és el més proper al CABDILL.
  • 25. EL FOC: UNA GRAN DESCOBERTA • Els homo erectus van descobrir el foc de manera casual ara fa més de 15000000 anys. En van fer ús, però no van saber controlar-lo. • L’homo neandertal va aprendre a encendre’l i a controlar-lo de forma efectiva.
  • 26. • El control de foc va millorar moltíssim les condicions de vida en el Paleolític ja que va permetre: - Il·luminar i assecar l’interior de les coves - Escalfar-se en els períodes més freds - Cuinar aliments i fer-los més digeribles - Espantar els animals - Escalfar les pedres per tal de treballar-les millor - Endurir la fusta de les llances - Dirigir la caça - Fer senyals - Preparar colorants amb ocres o carbó - Allargar les hores de treball - Millorar les relacions socials