1. LA PREHISTÒRIA

2. QUÈ ÉS?
• És la primera i més llarga etapa de la història de
la humanitat.
• Durant mil·lennis, els éssers humans van anar
canviant d’aspecte físic i van anar aprenent a
sobreviure.
• No hi ha documents escrits d’aquestes activitats,
només ens han arribat testimonis arqueològics
(fonts primàries materials) en forma de pedres
tallades, fòssils humans, animals i vegetals,
pintures, eines, aixovars funeraris...

3. QUAN PASSA ?
• La prehistòria abraça un període molt
llarg de temps.
• Comença amb l’origen de l’espècie
humana, ara fa quasi 3 milions d’anys.
• S’acaba amb l’aparició de l’escriptura,
aproximadament l’any 3.500 aC.

4. ON PASSA ?
• El naixement de la humanitat i, per tant l’
inici de la prehistòria, es situa al continent
africà.
• Les restes arqueològiques dels homínids
més antics han estat trobats a la Vall del
Rift.
• Des d’aquest indret, l’espècie humana es
va expandir per Europa i Àsia i, més
endavant, per Amèrica i Oceania.

5. ÀFRICA: bressol de la humanitat

7. COM S’ORGANITZA ?
• Podem dividir la prehistòria en dues grans
etapes: l’edat de la pedra i l’edat dels
metalls.
• Dins de l’edat de la pedra distingirem tres
etapes: Paleolític, Mesolític i Neolític.
• Dins de l’edat dels metalls distingirem
dues etapes: edat del bronze i edat del
ferro.

8. QUÈ ÉS
L’ARQUEOLOGIA ?
• El terme arqueologia es compon de dues
paraules d’origen grec, arkaios, que significa
“antic” i logos, que significa “tractat” o
“explicació”.
• L’arqueologia s’encarrega de rescatar i estudiar
les restes materials deixades per l’ésser humà
–ossos, objectes, restes de construccions,
necròpolis o llocs d’enterrament- amb l’objectiu
de reconstruir la forma de vida de cultures
passades.

9. COM TREBALLEN ELS
ARQUEÒLEGS?
• En primer lloc rescaten les restes per treure’n informació.
- Els arqueòlegs excaven els jaciments, que són un conjunt de
restes arqueològiques. Fan una excavació que consisteix a treure
les diverses capes de terra que amaguen les troballes.
- Per obtenir informació de les restes, els arqueòlegs han de fer un
treball precís i minuciós ja que és tan important l’objecte o
construcció trobats –la troballa- com el context on es troba –el
jaciment i el conjunt de restes que apareixen al seu costat-.
- Cada objecte que es troba es fotografia i es dibuixa sobre el plànol
del jaciment abans de ser retirat amb cura i s’anota en quin estrat
(nivell cronològic) ha aparegut.
- Com que els jaciments es formen amb el pas del temps i degut a
la superposició tant d’estrats com de construccions, cal excavar
cada estrat per separat. Per a entendre en quin ordre s’han format
cal excavar-los començant pel que està més a prop de la superfície,
és a dir, del més modern al més antic.

10. • En segon lloc estudien i interpreten les
restes per treure’n conclusions.
- Per fer aquest estudi els arqueòlegs formen
equip amb altres científics:
. Els etnòlegs aporten dades de la cultura i del
sistema de vida.
. Els geòlegs i els químics daten els fòssils a
partir de les anàlisis dels estrats geològics en
què s’han trobat les restes, usant tècniques
estratigràfiques.
. Els especialistes de les anomenades ciències
globals o de relació com ara l’etnoarqueologia i
la paleoantropologia fan hipòtesis concretes
d’interpretació.

13. EL PALEOLÍTIC
• Comença fa uns 3 milions d’anys i s’acaba el 10.000 aC.
• Durant aquest llarg període...
- Les condicions climàtiques eren molt dures perquè
coincideix amb una important glaciació.
- Té lloc el procés d’hominització.
- L’espècie humana, gràcies a la seva intel·ligència, va
perfeccionar la seva manera de viure, va aprendre a
fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, a
enterrar els seus morts, va ampliar la seva dieta
alimentària i va aprendre a organitzar-se en grup.

14. PROCÉS D’HOMINITZACIÓ
• Els actuals éssers humans som el resultat d’un
llarg procés evolutiu que coneixem com a
PROCÉS D’HOMINITZACIÓ.
• Els humans descendim dels HOMINOIDES, un
avantpassat comú als simis i als homínids.
• Amb aquest procés, els homínids van patir una
sèrie de canvis físics i psíquics que els van
distingir dels simis i que els van anar donant el
seu aspecte actual.

15. QUINS SÓN AQUESTS CANVIS ?
• ADOPCIÓ DE LA POSICIÓ BÍPEDA
que permet:
- caminar amb dues cames.
- alliberar les mans per a tasques
alternatives a la locomoció.
- variar la disposició dels dits de les mans
millorant i facilitant els moviments per,
entre altres coses, fabricar estris.

16. • CANVIS EN ELS MALUCS, LES CAMES I
ELS PEUS que permeten
- sostenir el pes del cos i mantenir
l’equilibri.
- canvi de posició de la columna respecte
el crani cosa que facilita el
desenvolupament de la intel·ligència.

17. • AUGMENT DE LA CAPACITAT CRANIAL
I DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL
que comporta
- importants canvis d’aspecte facial amb
l’aparició del mentó, el front pla i una
reducció de la mandíbula i el maxil·lar
- l’augment de la intel·ligència
- la possibilitat de crear un llenguatge
articulat fet que millora de la capacitat de
comunicar-se

18. • En definitiva,
el PROCÉS D'HOMINITZACIÓ
va convertir els homínids amb
humans capaços d’adaptar-se a
les difícils condicions del medi i
sobreviure-hi organitzats en grups
i construint eines

20. http://www.slideshare.net/RAULPONS/el-procs-dhominitzaci
http://www.slideshare.net/pauolot/11-a-i-p

21. COM S’ALIMENTAVEN ?
• Els homes i dones del Paleolític practicaven una
ECONOMIA DEPREDADORA, és a dir,
s’alimentaven del que els oferia la natura
mitjançant la caça i la recol·lecció de fruits,
baies, arrels o ous.
• La incorporació de la carn a la dieta va ser molt
lenta i gradual, paral·lela al desenvolupament de
la intel·ligència, la millora de la indústria lítica i la
organització del grup: carronya, canibalisme,
caça d’animals petits, caça major i pesca.

22. ON VIVIEN ?
• S’establien en zones fèrtils.
• Es desplaçaven a la recerca d’aliment:
eren nòmades perquè eren depredadors.
• Vivien en coves, abrics o balmes i, de
vegades, en campaments de cabanes
construïdes amb materials propis de la
zona: branques, fang, ossos, pells
d’animals...

23. COM S’ORGANITZAVEN ?
• La organització va anar evolucionant:
- hordes primitives
- clans
- tribus
• La col·laboració de tots els membres era bàsica
per a la supervivència.
• No hi havia especialització del treball.
• És provable que la diferència de sexes i edat
funcionessin com elements clau en la distribució
de tasques dins del grup.

24. COM ES GOBERNAVEN ?
• No podem concretar en quin moment ni com va
aparèixer el concepte de govern, però és
provable la presència d’un líder en tots els grups
humans.
• El cap, seria algú que destaqués per la seva
força, la seva astúcia, la seva saviesa...
• Al final del Paleolític tenim evidències de
l’existència de XAMANS: homes encarregats de
les tasques rituals, una feina clau per al grup. El
xaman és el més proper al CABDILL.

25. EL FOC: UNA GRAN DESCOBERTA
• Els homo erectus van descobrir el foc de
manera casual ara fa més de 15000000
anys. En van fer ús, però no van saber
controlar-lo.
• L’homo neandertal va aprendre a
encendre’l i a controlar-lo de forma
efectiva.

26. • El control de foc va millorar moltíssim les condicions de
vida en el Paleolític ja que va permetre:
- Il·luminar i assecar l’interior de les coves
- Escalfar-se en els períodes més freds
- Cuinar aliments i fer-los més digeribles
- Espantar els animals
- Escalfar les pedres per tal de treballar-les millor
- Endurir la fusta de les llances
- Dirigir la caça
- Fer senyals
- Preparar colorants amb ocres o carbó
- Allargar les hores de treball
- Millorar les relacions socials