El nostre hort escolar

Escola del Mar EL NOSTRE HORT 2009/10

L’hort d’aquest curs no es cap novetat, més aviat és la continuació de les
moltes i discretes experiències que moltes classes han anat fent al llarg dels
anys en els patis interiors, aprofitant testos, jardineres, hortets construïts amb
amb portes i plàstics... És la continuïtat de l’hort del curs 2008-2009.

El curs passat va ser el d’arrencada d’un espai específic destinat a l’hort
escolar amb la idea d’aprofitar col·lectivament el que feien els diferents grups,
i treure’n major rendiment científic, pedagògic i social.

Es van plantar pèsols, faves, carabasses,
patates, cebes, pastanagues, cols, enciams
de dues menes, julivert, tomàquets, un ave-
llaner i... Tal vegada alguna cosa més.
1


A l’espai de l’hort d’aquest any s’han fet unes reformes:

 S’ha ampliat l’espai de conreu: com es pot veure hi ha dues parcel·les separades
emmarcades amb taulons prims de fusta per protegir-
-les una mica.
Ens ha semblat que l’hort del curs passat
se’ns va quedar petit.

2


 S’ha canviat la boca de rec existent a la parcel·la gran per una altra amb dues
sortides independents i se n’ha fet una idèntica per regar la parcel·la petita.
Dins de cada boca de rec hi ha dues sortides independents, la qual cosa pot
permetre utilitzar una per fer rec gota a gota, mentre l’altre fa d’aixeta per la mànega.

Aquest llibre de camp servirà per anar ensenyant
els canvis que es produeixin amb el pas dels dies a
qualsevol de les parcel·les de forma independent del
que a cada classe faci el seu mestre.

Esperem que sigui una bona eina didàctica i que els
alumnes més pagesos puguin passar bones estones.

3


• adob • mànega
• adobar • malures
• aixada • nervis de les fulles
• armari d’eines • nutrients
• boca de rec • pagès
• collita • pala
• compostatge • paràsits
• conreu • plantar
• cove • planter
• flor • planter en “tacos”
• galleda • punxó
• germinar • rec gota a gota
• granar - desgranar • regadora
• grills • regar
• hort - horta • solc
• hortalisses • test o torreta
• jardinera • tórtores
• llavor
• llibre de camp
4


• ametller • julivert
• avellaner • “males herbes”
• bleda • maduixera
• bruc • magraner
• bulb • margarides
• calze de la flor • nap
• carabassa • palmera washingtoniana
• ceba • pastanaga
• col • patata
• col de “paperina” • peduncle floral
• coliflor • pèsol
• enciam “fulla de roure” • pesolera
• enciam “maravilla” • plantes remeieres
• fava • poncella
• favera • porro
• figuera “coll de dama” • tavella
• “grelos” • tomàquet
• grill • tulipa

5


Diferents eines que usarem a l’hort

pala

galledes i cove

aixada

punxó
6


Diferents eines que usarem a l’hort
regadora

armari d’eines

7


• 11 desembre 2009
Comencem a fer de pagesos i sortim a plantar faves i pèsols, directament de llavor.

També hem plantat planter en “tacos”
d’enciams “fulla de roure” i “maravilla”

8


• 10 gener de 2010
Veiem que les faves han passat unes bones festes de Nadal.
Gairebé han germinat totes sense dificultat i les comencem a veure
crescudes.
Els enciams “fulla de roure” estan creixent bé, llàstima que
s’han mort dos. Els enciams “maravilla” són més lents i algun sembla
picotat per algun ocell.
Les cols realment fan pena, només els queden el nervis de les
fulles. Un pagès ens ha informat que segurament són les tórtores o
els coloms que venen a menjar quan trenca el dia.

FAVERES
9


• 20 gener de 2010

Sortim a observar com estan les hortalisses: Les cols estan menjades, molt
menjades.
Dos enciams “fulla de roure” s’han
mort.
Les faves continuen creixent bé,
excepte una mata que sembla més
petita i escarransida.
Hi ha un parell de mates de pèsols
que sembla que estan sortint.
Les bledes aguanten totes molt bé, tot i que hi ha alguna que està un pèl ratada.
S’ha netejat la parcel·la petita de les herbes espontànies o “males herbes”
A la parcel·la grossa hem trobat entre les “males herbes” algun tomàquet petitó, un
parell de patates i tres pastanagues. Són el resultat de llavors que van caure de les
hortalisses plantades el curs anterior.

10


• 28 de gener de 2010

Els alumnes d’una altra classe del c. superior
han sortit a plantar unes cols i coliflors que ens ha
donat el conserge de l’escola, el sr. Santos. També
han sembrat un parell de fi- leres de faves en un
solc i en el solc següent han plantat pèsols, direc-
tament a terra, fent un forat amb el punxó i ficant-
-hi un parell o tres de llavors.

Podrem veure la diferèn- cia de creixement entre
les faveres i pesoleres plantades al desembre
I les plantades un mes i mig més tard.

11

• 3 de febrer del 2010

Avui els nens de segon de c.inicial hem fet plan-
ter. Consisteix en preparar una safata especial, que té
uns forats en forma de iogurts petitons, omplir-los de
terra bona, i fer un foradet al centre de cada recipient i
posar un parell o tres de llavors.
Les safates les tindrem a la classe, perquè la
temperatura és més bona i les llavors estaran més ben
cuidades.
Una classe hem plantat “grelos” i l’altra hem
plantat cols. Els “grelos” són les fulles d’una mena de
naps. Les llavors han estat un regal de l’escola Santo
Estevo del poble de Parga, que està a la província de
Lugo a Galícia. És una escola petita, d’un poble petit
amb la qual fem el projecte “EL PATIO DE MI COLE”.
Les dues menes de llavors són molt petites.
12


• 10 de febrer del 2010

Resulta molt curiós que en tan
sols 8 dies, una llavor tan me-
nuda ha pogut créixer d’aques-
ta manera.

Aquestes són les safates on vam plantar els “grelos”-
-naps. Les vam posar al costat del radiador, sota la finestra, i els hem regat quan ens ha
semblat que estaven secs i els faltava aigua.
13


11 de febrer del 2010

Avui hem tingut una molt bona notícia. Esperonats per les ganes de plantar dels
menuts del c. inicial i com ha coincidit que aquests dies està fent molt fred, l’escola ha
decidit que podríem comprar un hivernacle per fer planter.
Dit i fet: ja l’hem encarregat i si no ens
falla el tindrem en pocs dies. Serà com a-
quest i només falta que ens arribi .
El sr. Santos s’encarregarà de fer un
terra de fusta, per aïllar-lo del terra que
pot estar molt fred a l’hivern i molt calent
durant els mesos de més calor.
L’esperem amb molt il·lusió!!!

Les mides són les següents:
14
104 cm d’amplada x 102 cm de llargada x 53 cm d’alçada


Plantada de maduixeres i bulbs de flors a càrrec dels petits del c..inicial.

Primer cal preparar les jardineres i els micro-hortets dels patis interiors. Dóna molta
feina perquè s’han de treure les “males herbes” i afegir-hi terra adobada. Aquesta acti-
vitat agrada molt i hi ha molt moviment. Un cop tot està a punt plantem les maduixeres i
enterrem els bulbs que normalment en diem “cebes” . Al final reguem.
15


Els del c.inicial continuem fent de les nostres.
Una classe de segon hem sortit a plantar lla-
vors de gira-sol. És el que hi ha dins les pipes
però tenen un
color negre
molt estrany.

Ara les
plantem en testos i
les tindrem a la clas-
se i quan ens creixin
les trasplantarem a
l’hort gran.

16


L’altra classe de segon
hem plantat llavors de pi
silvestre, que les va dur un
nen. Són molt petites, no
se semblen als nostres
pinyons.

Els testos els
tindrem a la
classe i quan
ens creixin, els
passarem a
testos més
grans i si crei-
xen més els
plantarem en un
parc del poble. 17


Ara fa una mica més d’una setmana que vam plantar les cols. Ens han explicat que
són unes cols molt altes, amb una tija llarga i que se li van arrencant les fulles a mida
que van sortint.
No ens esperàvem que creixessin tant en tan pocs dies.
Les continuem tenint sota la finestra i vora el radiador.

Aquestes petites i rodo- netes boletes són les llavors
d’aquesta mena de col.
18



Per plantar les patates han d’estar grillades. Si són
grosses es tallen en dos o tres trossos deixant grills a cada tros. Es planten deixant el tall a la part de sota i els
grills mirant cap a munt. S’han preparat dos solcs per plantar-les-hi.
Els de cinquè B replanten
faves en els llocs
on no han sortit.
La terra de l’hort és
rica en nutrients per a
diferents animals sub-
terranis com el cuc de
de terra.
Julivert crescut de grana caiguda el curs anterior 19



• Els de c. superior recullen les herbes apilades i les posen en un contenidor a fi de fer
compostatge.
• Es prepara el terreny per Ed. Infantil. Es fan dos solcs per a plantar gira-sol i s’estova
una parcel·la per plantar plantes remeieres.
• Es comença a preparar la zona de conreu de C.Inicial: Es fan dos solcs paral·lels per a
plantar o trasplantar gira-sols.

20


1 de març del 2010
Portem un mes amb pluges i puntes de fred importants.
Algun dia fa un sol quasi primaveral, per a tornar a baixar
al cap de dos dies.
Els de cinquè B preparen més solcs per a plantar...
En fí que tot estigui a punt.
Planten llavors de pastanaga i de raves.

Fent la observació setmanal

21
Alumnes del c.superior treballant, fent solcs. Espantaocells contemporani. L’hort es va ampliant.


Planter de maduixeres 1 de març del 2010 (continuació)
a punt de ser plantades Als patis interior del c. superior es planten
unes quantes maduixeres. En un d’ells es
fa un experiment: es tapen amb plàstic per
estalviar aigua, mantenir la humitat i...
veure què passa!

Una nena de 5è ha fet
germinar cigrons damunt
de cotó. Fa dos dies els ha
posat dins un test i avui els
hem trasplantar dins un dels
parterres interior. Creiem que
farem bona collita.
22


1 de març – continuació
* Al mateix pati interior de cinquè es trasplanten algunes llenties que s’havien fet germinar en
gots de plàstic i cotó. A més a més plantem una bona part de la jardinera amb noves llenties.
* A la jardinera del costat es trasplanten les maduixeres que resten per plantar. Aquesta vegada
no taparem el sòl i així podrem comparar el creixement dels dos sistemes.
* Es fa una repassada del que tenim plantat i s’amplia el nombre de solcs.

* Les classes de segon planten llavors de col (de les de
l’Escola st. Estevo de Parga) en un solc. En altres dos
solcs planten gira-sols.

* El que hem comprovat que el planter que vam fer de
“grelos” no ha anat bé. Són plantes que s’han estirat
molt, amb la tija molt prima i que sembla ser que cal
plantar directament. 23


11 – 12 de març
Breu repassada per anotar novetats.
Reportatge visual de l’hort i dels patis interiors: plantes,
arbusts, jardineres, hortets i interiors, arbres.... i novetats.

cols i enciam “fulla de roure”

Faves: pom de poncelles

Les cebes creixen amb
energia però les hem
plantat malament, mas-
sa juntes. Les haurem
de trasplantar. Planta de pèsol enfilant-se Esperant els raves i les
24
pastanagues


11 – 12 de març (continuació)
bruc florit
davant la caseta

maduixeres del pati
del magraner

jardinera de margarides
pati interior bassa dels peixos
“Déu vos guard bandera blanca...”
Ametller de la bassa

pati interior
de la bassa
dels peixos

llenties
que comencen
a germinar.
25


tindrem anyorança de la prunera
FLORS DEL TARONGER que amb poca terra l’aguantava
taronger – pati bassa dels peixos i generosa, amb el tebi sol d’hivern
amb ses flors ens perfumava.

també aviat serà llenya
ja truquen a sa porta
i dels fruit tret de la terra
la memòria se l’emporta

Nosaltres som forasters
i volem arrelar aviat
una prunera i un cirerer
i jo que sóc el tercer.

A l’escola
cada any neixen
centenars de palmeres
washingtonianes 26
La figuera “coll de dama” plena de borrons


Diferents jardineres dels patis interiors

Aloe Vera – planta grassa amb
propietats curatives
27


15 de març

Els de segon planten grills d’all i una ceba grillada.
Els alumnes d’educació infantil: planten menta, espígol, julivert...

El pare d’un alumne
ens ha dut bulbs de
tulipes del Canadà.
Avui hem sortit a plan-
tar-les. Volem saber
si ens creixeran i se-
ran tan boniques com
les que surten a la
fotografia de la capsa.

28


17 de març

Uns quants alumnes voluntaris estan desgranant llavors de raves
que vam deixar granar el curs anterior
Les llenties i els cigrons que es van plantar als patis interiors han aga-
fat molt bé i van creixent.

22 de març
Hi ha moltes mates de pèsols que no han nascut.
No sabem exactament la raó.
Avui hem replantat tots aquells llocs on no han sortit.
A veure si aquesta vegada tenim sort.
29


23 de març
Totes les verdures i hortalisses estan sortint i creixent.
Brot de gira-sol

floració de les faves
Les primeres patateres surten.

Fulles i circells de
La planta del pèsol
30
Es veuen molts insectes diferents


23 de març
No perdem l’oportunitat de sortir a fer l’observació setmanal, si el temps ens ho permet.

31


29 de març
El compostatge que havíem començat a preparar l’hem hagut de llençar per una
confusió amb el personal que cuida de l’enjardinament de l’escola.
Tornarem a començar i esperem fer un bon adob per l’hort. Hi ha alumnes que
porten el “marro” del cafè, les “males herbes” que traiem de l’hort, la resta de fulles que
Trobem. Veiem que també han posat el que han recollit de tallar la gespa.
Com ha fet uns quants dies de sol, s’ha regat tot l’hort.

32


8 d’abril
Hem tornat de les curtes vacances de Set-
mana Santa. Sortim a observar. Ens hem
quedat parats del que ha crescut tot.

Fem dibuix i observació
directa. No és fàcil!
Sovint dibuixem el que
Sabem, més que el que
veiem.

33


13 d’abril
Els enciams “fulla de roure” estan a punt de ser menjats. Han crescut molt bé, sense
malures ni paràsits i els hem tallat per fer l’amanida de l’escola. Hem sortejat un entre
els mestres i una altre entre els pagesos de la classe. No posem el nom dels guanyadors
per tal que puguin disfrutar de la seva amanida amb pau i tranquil·litat.

34


13 d’abril (continuació)
Els companys de 5è B han començat la collita de raves. Aquesta vegada no els
portaran a la cuina perquè no arriben a la dotzena i s’estimen més fer una rifa entre els
que han fet de pagès.

35


21 d’abril (continuació) Fem una ullada a la part plantada pels nens de c. inicial.

Els gira-sols són unes
plantes molt geomètri-
ques. Les fulles tenen
un nervi principal i crei-
de dues en dues opo-
sades i alternes. La ti-
ja creix molt erecta. Manacs de raves

Patatera de
l’Empordà
molt endarrerida

36
Cols de Galicia molt tendres encara


5 de maig
Sortim a l’hort, que fa temps que no hem pogut sortir a observar per les pluges i
altres activitats. Tot ha crescut molt i agafem les faves més crescudes, una col (que se’n
diu de “paperina”) i sis manats de bledes.

Les plantes dels cigrons
treuen flors blanques
molt boniques.

El vent ha tombat les faveres i les canyes no han
resistit el pes dels pèsols. A més, l’abundància de
pluges han fet créixer tota mena d’herbes.
Alumnes dibuixant faves i pèsols
37


5 de maig (continuació)

Porros en mig d’una selva
d’herbes. Les patateres
costen de distingir.

Comencem a veure diferents menes
d’insectes.

Algun gira-sol comença
a fer la inflorescència.

Les tavelles de les faves s’han Les cebes estan molt ufanoses
La primera collita de faves fet molt llargues. 38


5 de maig (continuació)

El fruit de la favera és una
Col de “paperina” amb el centre ple Collita per fer sorteig tavella. Les llavors estan
protegides per un borrissol

Els pèsols de l’Escola del Mar poden competir amb els famosos pèsols de Llavaneres. Les tavelles menudes, les
39
llavors arrodonides, tendres i dolces. Es pot observar el calze i el peduncle floral que sustenta el fruit.


21 de maig del 2010
Dels gira-sols de C.Inicial no podem comentar res davant aquestes
imatges. Són l’enveja dels mateixos empordanesos que ens van do-
nar les llavors. Quin és el secret?

Inflorescència de gira-sol florint
LA PERFERCCIÓ DE LA GEOMETRIA
EN LA NATURA
40


21 de maig del 2010 (continuació)
Hem deixat espigar una col i una mata de les bledes. La col ja està fent flor i la bleda encara no
l’ha tret. Volem que facin fruit i llavors per poder fer planter pel curs que ve, com vam fer amb els
raves del curs anterior.

Les pesoleres creixen i creixen.
Fan flor i veiem com surt el fruit
Una altra hortalissa que el seu
fruit és una llegum, i com totes
fa una tavella.

Erugues de la papallona de
la col. Els de cinquè n’han
agafat per veure si fan capoll
41
com les de seda.



L’hort dels nens de parvulari també és molt agraït.
Les flors de les cigroneres s’han transformat en uns
curiosos fruits, peludets, una mica gruixuts i curts.
Una altra llegum que tenim a l’escola. Com seran
els cigrons que amaguen?

Les vespes són grogues i negres i viuen
en un vesper. Tenen antenes i un fibló. Per sort n’hem vist poques. 42


És important comparar diferents tècniques de cultiu. Dues jardineres amb plàstic tapant el terra
(el sòl de cultiu) i la del pati del costat sense tapar. Hi ha molt més creixement de les herbes es-
pontànies i més plantes a repartir els nutrients.

Fruit de la madui-
xera, la MADUIXA
amb les llavors
repartides per to-
- Déu vos guard! ta la seva super-
- Qui sou? fície.
- Sóc només una flor.
- Pensava, pensava... que eres la be-
llesa.
- No, només soc una flor. 43
- Com te dius?



Qui no coneix el llimoner?

El cirerer que s’ha plantat aquesta Magraner florit i flor de magraner.
primavera, ja dóna les primeres cireres.
Darrera es pot veure una fulla de pal-
mera “washingtoniana” que són les que
tenim a l’escola i és reprodueixen per
tot arreu.
44



En els patis interiors hem vist també la flor de l’Aloe Vera. És molt estranya i ens recorda
aquelles plantes gruixudes i amb punxes molt fortes, que creixen vora els camins i en alguns
jardins (el d’aquestes plantes és atzavares).

45


11 de juny del 2010 Vam recollir les patates i encarara que no han sortit moltes ens
ha donat per compartir, celebra-ho i fer gresca.

46


Hi ha molt més treball que el que es mostra aquí. El treball
continuat d’observació, il·lusió, constància, tafaneria...
de tants mestres i alumnes que en el dia a dia I DE FORMA
CALLADA I SILENCIOSA fan el seu llibre de camp, sempre
més valuós que el que es fa per a ser vist.
Aquest s’ha fet amb l’objectiu de fixar alguns coneixements
i observacions i compartir amb qui ho desitgi.

L’hort de l’Escola del Mar
47

El nostre hort escolar

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to El nostre hort escolar

Similar to El nostre hort escolar (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

El nostre hort escolar