La Formació Professional a Catalunya i la seva relació amb el món laboral: respostes des del territori

1. La Formació Professional a Catalunya i
la seva relació amb el món laboral:
respostes des del territori
respostes des del territori
Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques
@edjihe
www.ubicivis.com
www.politicsandterritories.com
p
Desembre 2012

2. Sumari
• Enfocament
• Canvis en el món del treball i la seva implicació
p
per a la formació i qualificació
q
• Reptes dels sistemes de Formació Professional
• Canvis en la competència territorial i la seva
Canvis en la competència territorial i la seva
implicació pels actors i autoritats locals
• Reptes de les estratègies i actuacions del territori
Reptes de les estratègies i actuacions del territori
• FP/Món Laboral/Territori:
– Criteris i Orientacions
– Guia d’Acció
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 2

3. [
[Advertiment]
]
Des de mitjans dels anys noranta del segle passat, i en la mesura que
les dades ho facilitaven, s’han realitzat al nostre país, en totes les
l d d h f ilit ’h lit t l t í t t l
escales territorials, nombrosos Estudis, Mapes i Llibres Blancs
sobre la Formació Professional a ###, la conclusió dels quals ha
estat, reiteradament, a) un gran desajust entre les necessitats de
qualificació i l’oferta formativa i b) un feble paper de les empreses
com actor de la formació. La darrera vegades que en vaig
presentar un, algú del públic em va dir que això ja ho sabíem de
feia ... vint anys!. I tenia raó. Les solucions proposades també es
reiteraven: planificar millor l oferta i apropar nos a les empreses.
reiteraven: planificar millor l’oferta i apropar‐nos a les empreses.
Potser que fem un pensament. Potser hi ha coses que no tenen remei,
o que no són veritablement el problema, o senzillament que no
sabem fer‐ne més. Potser que ens concentrem en allò que
funciona i trobem coses que funcionin en allò que és important...
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 3

4. Enfocament
• Els territoris no es poden responsabilitzar d’allò que no està en
el seu domini solucionar
• Els territoris tenen responsabilitats davant els seus ciutadans i
empreses
• Cal superar una dinàmica de subcontractació (fer més i millor
les polítiques generals) per una dinàmica d’intersecció i
l líti l) di à i d’i t ió i
confluència d’interessos (els generals, els territorials)
• Establir prioritats pròpies dels territoris és la condició
Establir prioritats pròpies dels territoris és la condició
necessària d’aquesta confluència
• La capacitat de generar una dinàmica autosostinguda és la
La capacitat de generar una dinàmica autosostinguda és la
condició suficient per fer visible i influent el paper local en el
món de la formació professional (i tants d’altres!)
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 4

5. Dinàmica i competència en el treball i les
qualificacions
TIPUS DE TREBALL
Rutinari Creatiu, intel·lectual
Indústria Serveis Professional Científic
MERCAT Declivi Creixement Creixement Creixement
(Dimensió)
ENTORN DE Creixent: Creixent: Restringida, Creixent,
COMPETÈNCIA
È emigració inmigració protecció oportunitat
del capital del treball corporativa més que risc
SUBSTITUTS Màquines Autoservei Software Res
Adaptació de Fernández Enguita, M. (2002), La escuela y la ciudad
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 5

6. Canvis radicals en l’estructura sòcio‐
professional
• En la societat industrial, la qualificació
estava predefinida i es podia establir un
itinerari professional. Els sistemes de
títols FP actuals encara responen a això.
• En la societat de serveis, creixen
extraordinàriament les competències
transversals i la mobilitat intersectorial i
transversals i la mobilitat intersectorial i
territorial. Els sistemes de Catàlegs de
qualificació són l’intent d’adaptació
++
Nivell professional +
• En la societat de la informació, la
tecnologia i el coneixement, creixen els
requeriments de qualificació a tot els
q q
nivells i es dualitza de forma aguda ?
l’estructura professional, dificultant els
itineraris verticals.
‐‐
Volum d’ocupació
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 6

7. Reptes futurs FP: #Etiquetes
p q
Resultats Sistema
• Ciutadans • Permeable/Obert
• Actituds/valors • Flexible/modulable
• Emprenedoria
p • Adaptable
p
• Competència • Al llarg de la vida
• Adaptabilitat
p • Reconeixent experiència
p
• Productivitat
• Talent / Excel∙lència
/
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 7

8. Els nous paràmetres de competència
territorial: les fonts de riquesa
territorial: les fonts de riquesa
Etapes
Capital
Agrícola
Industrial
Serveis
Coneixement
Treball
Coneixement
Terra
Adaptació de Riesco, M. (2006) El negocio es el conocimiento
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 8

9. La dinàmica de la competència
territorial: nous paradigmes
territorial: nous paradigmes
• Avui tant important com generar riquesa és captar
rendes
• Context que anomenem Glocal:
Context que anomenem Glocal:
– Pots aspirar a gairebé tot (vendre a tot el món, atraure turistes o
pensionistes,...)
– Pots perdre gairebé tot (fugida de consum, de talent i RRHH, de
localització,...)
– Tot depèn de si ets capaç de crear i mantenir valor global des de
lo local
• Tots els territoris darrera les matei es pastanag es
Tots els territoris darrera les mateixes pastanagues
(connectivitat, innovació, qualitat urbana,
sostenibilitat ambiental,...)
sostenibilitat ambiental )
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 9

10. El reptes del desenvolupament
territorial
Elaboració d’una
estratègia
singular
Aliances entre
ciutats i territoris
per a fer factibles
les estratègies
La gestió
relacional dels
actors
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 10

11. Allò que el territori pot contribuir a
la formació professional
la formació professional
• Visibilitat. Molts aspectes decisius de futur tenen a veure amb arribar al
públic i beneficiaris potencials, i aquí l’entorn local té una capacitat de
úbli i b fi i i t i l i í l’ t l l té it t d
penetració superior als canals generals i els sectorials
• Optimització de recursos. L’esforç necessari per superar duplicitats pot
p ç p p p p
avançar des de l’entorn local si es guanya la legitimitat per fer‐ho en relació
als beneficis que es poden obtenir
• Transparència. En un sector on és força difícil situar‐se per part de
Transparència En un sector on és força difícil situar se per part de
ciutadans i empreses, l’àmbit local permet establir informació i
coneixement d’abast general que permetin prendre decisions
• Intermediació. Contactar, relacionar, aplegar, acordar,... són aspectes com
més va més determinats en l’èxit dels programes i projectes, i aquesta és
una experiència que el món local coneix i viu quotidianament
• Treball conjunt amb l’empresa. Per bé que de manera insuficient, la relació
amb el nostre teixit de microempreses i pimes té en el món local el seu
principal protagonista.
principal protagonista
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 11

12. Allò que hem de fer i ningú no farà
per nosaltres
per nosaltres
• i. La cooperació i les xarxes. Es fa evident que cap municipi
pot garantir per sí sol la qualitat, diversitat i accessibilitat de
recursos de formació i qualificació ni a les seves empreses ni
als seus ciutadans, de manera que com en tant altres àmbits
als seus ciutadans de manera que com en tant altres àmbits
només un renovat esforç de cooperació, tant vertical com
horit ontal, que permeti identificar objectius i interessos sobre
horitzontal, que permeti identificar objectius i interessos sobre
els quals treballar en xarxa pot assolir resultats.
• ii. El suport a la innovació i l’adaptació. Tant les persones i
p p p
les empreses com, encara més, els sistemes de formació, es
troben abocats a un canvi permanent que requereix
d’orientació, promoció, acompanyament i suport, que l’entorn
d’ i ió ió i l’
local ha de garantir tant generant experiències pròpies com
difonent i traslladant pràctiques rellevants d altri.
difonent i traslladant pràctiques rellevants d’altri
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 12

13. Guia ràpida per a l’acció
territorial
• Els prerequisits: arrelament, capil∙laritat i relacions socials (ens
ajuden els Consells de la FP a això?)
• Les accions prioritàries (i que potser no valen –gaires‐ diners):
– Conèixer i reconèixer les empreses (només així sorgiran ponts)
• Quantes empreses organitzen visites per a estudiants (no de primària productes
consum)? Quants centres formatius organitzen visites per a empreses / sectors?
– Informar, orientar i acompanyar qui ho necessita (veïns, empreses)
– Donar valor a l’experiència (només així podrem encadenar la seva
extensió)
• Empreses amb polítiques de formació i relacionades amb els sistemes
• Centres, programes i recursos formatius que obtenen bons resultats
– Ser excloent al voltant de les prioritats estratègiques
l l l d l i i è i
• el cost d’oportunitat dels recursos s’ha disparat
• Cal saber dir no i deixar de fer coses. Cal fer apostes amb impacte de futur
E. Jiménez / FP i món laboral: respostes des del territori / Desembre 2012 13