La segregació urbana a la regió metropolitana de BarcelonaBarrisCrisi
Paper de treball del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Referència: Nel·lo, O. & Blanco, I. (2015). La segregació urbana a la regió metropoltiana de Barcelona. Barcelona: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (col·lecció Documents de Treball). Accessible a: http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
I si «mentrestant» creem institucions comunitàries? Els buits urbans com a op...BarrisCrisi
Cruz Gallach, H. & Martínez Moreno, R. (2016) "I si «mentrestant» creem institucions comunitàries? Els buits urbans com a oportunitat". In: Fernández, M & Gifreu, J. (dir.). La utiltzació dels buits urbans. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 172-183.
¿Y si mientras tanto creamos instituciones comunitarias? Los vacíos urbanos c...BarrisCrisi
Cruz Gallach, H. & Martínez Moreno, R. (2016) "¿Y si mientras tanto creamos instituciones comunitarias? Los vacíos urbanos como oportunidades". In: Fernández, M & Gifreu, J. (dir.). El uso temporal de los vacíos urbanos. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 179-191.
El papel de la innovación social frente a la crisisBarrisCrisi
Article publicat a la revista Ciudad y Territorio. Referencia: Blanco, I.; Cruz Gallach, H.; Martínez Moreno, R. & Parés, M. (2016) "El papel de la innovación social frente a la crisis", Ciudad y Territorio, nº188, pp. 249-260.
La segregació urbana a la regió metropolitana de BarcelonaBarrisCrisi
Paper de treball del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Referència: Nel·lo, O. & Blanco, I. (2015). La segregació urbana a la regió metropoltiana de Barcelona. Barcelona: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (col·lecció Documents de Treball). Accessible a: http://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
I si «mentrestant» creem institucions comunitàries? Els buits urbans com a op...BarrisCrisi
Cruz Gallach, H. & Martínez Moreno, R. (2016) "I si «mentrestant» creem institucions comunitàries? Els buits urbans com a oportunitat". In: Fernández, M & Gifreu, J. (dir.). La utiltzació dels buits urbans. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 172-183.
¿Y si mientras tanto creamos instituciones comunitarias? Los vacíos urbanos c...BarrisCrisi
Cruz Gallach, H. & Martínez Moreno, R. (2016) "¿Y si mientras tanto creamos instituciones comunitarias? Los vacíos urbanos como oportunidades". In: Fernández, M & Gifreu, J. (dir.). El uso temporal de los vacíos urbanos. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 179-191.
El papel de la innovación social frente a la crisisBarrisCrisi
Article publicat a la revista Ciudad y Territorio. Referencia: Blanco, I.; Cruz Gallach, H.; Martínez Moreno, R. & Parés, M. (2016) "El papel de la innovación social frente a la crisis", Ciudad y Territorio, nº188, pp. 249-260.
Barcelona, 2016.02.18 geografia de la desigualtat a la rmbjpzaidel
La geografia de la desigualtat a la RMB, presentació d'Oriol Nel.lo al Curs "On Barcelona Perd el Nom: La política des de les Perifèries" organitzat per La Hidra Cooperativa
Presentació realitzada dins de les jornada: "Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives" organitzada dins del marc de el·laboración del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). 28 de Maig de 2014, ESADE, Sant Cugat, Barcelona
Albert Cónsola, Àrea Metropolitana de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic; Sergio Porcel, doctor en Sociologia. Cap de l'Àrea de cohesió social i urbana de l'IERMB
Extret de la intervenció de Desirée Garcia, responsable de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona, durant el debat 'Garantir ingressos per garantir drets de ciutadania. Les polítiques d'inclusió i d'inserció en l'agenda municipal'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisissophieproject
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis, per Maica Rodríguez-Sanz i Carme Borrell. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.
La diagnosi 2015 sobre el sensellarisme a Barcelona. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, presenta l'informe sobre la situació de les persones sense llar a Barcelona. 14 de desembre de 2015
Extret de la intervenció de Lluís Martínez, president del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Este documento discute las políticas locales de empleo en tres oraciones: 1) Examina por qué los municipios desarrollan políticas de empleo y las evidencias sobre las políticas generales de empleo. 2) Explora las estrategias e instrumentos para nuevas políticas locales de empleo como la formación a lo largo de la vida y las políticas activas. 3) Analiza los factores que explican las diferencias en el desempleo entre territorios y tres tendencias que afectarán el empleo local en el futuro.
Barcelona, 2016.02.18 geografia de la desigualtat a la rmbjpzaidel
La geografia de la desigualtat a la RMB, presentació d'Oriol Nel.lo al Curs "On Barcelona Perd el Nom: La política des de les Perifèries" organitzat per La Hidra Cooperativa
Presentació realitzada dins de les jornada: "Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives" organitzada dins del marc de el·laboración del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). 28 de Maig de 2014, ESADE, Sant Cugat, Barcelona
Albert Cónsola, Àrea Metropolitana de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic; Sergio Porcel, doctor en Sociologia. Cap de l'Àrea de cohesió social i urbana de l'IERMB
Extret de la intervenció de Desirée Garcia, responsable de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona, durant el debat 'Garantir ingressos per garantir drets de ciutadania. Les polítiques d'inclusió i d'inserció en l'agenda municipal'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisissophieproject
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis, per Maica Rodríguez-Sanz i Carme Borrell. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.
La diagnosi 2015 sobre el sensellarisme a Barcelona. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, presenta l'informe sobre la situació de les persones sense llar a Barcelona. 14 de desembre de 2015
Extret de la intervenció de Lluís Martínez, president del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, durant el debat 'El dret a l'habitatge i a l'energia: una col·laboració necessària del món local i les entitats socials'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Similar to Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT (20)
Este documento discute las políticas locales de empleo en tres oraciones: 1) Examina por qué los municipios desarrollan políticas de empleo y las evidencias sobre las políticas generales de empleo. 2) Explora las estrategias e instrumentos para nuevas políticas locales de empleo como la formación a lo largo de la vida y las políticas activas. 3) Analiza los factores que explican las diferencias en el desempleo entre territorios y tres tendencias que afectarán el empleo local en el futuro.
Transparència i rendició de comptes al món local - Curs EAPCUBICIVIS
Material del Curs sobre transparència i rendició de comptes al món local realitzat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya programat per la subdirecció de qualitat democràtica de Governació
Quin futur té l'especialització urbana en activitat econòmica? Quina és la situació actual? Quins polítiques s'han de realitzar? Quines estratègies són les prioritàries? Ponència a la VI Jornada PAE de la Diputació de Barcelona
La jornada del 26 de noviembre de 2013 en Vitoria-Gasteiz tratará sobre el desarrollo local y contará con ponencias sobre la Red de Desarrollo Local, el impacto de una nueva ley sobre agencias de desarrollo local y oportunidades de financiamiento de proyectos de desarrollo a través de programas. La jornada incluirá además una presentación de la OCDE.
Este documento presenta el informe de la Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas en España. La Comisión fue creada para llevar a cabo una reforma ambiciosa del sector público que elimine duplicidades, simplifique trámites y aumente la eficiencia. El informe analiza el tamaño y configuración de la administración pública en España y propone una serie de medidas como la implantación de sistemas de medición de productividad, la simplificación administrativa, la gestión compartida de recursos y la reestructuración
INFORME DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS PER A LA REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA I EL SEU SECTOR PÚBLIC Constituïda per Ordre GRI/29/2013 de 18 de febrer
Guillem López-Casasnovas (president) Francesc Longo, Carles Ramió, Joan-Ramon Rovira i Josep Valor
1r aniversari de P3T, [Journal of] Public Policies and TerritoryUBICIVIS
Conferència a càrrec del Dr. Laurent Davezies
Economista i urbanista, professor al CNAM a París, titular de la càtedra "Économie et développment des territories"
Crisi i renaixement de la planificació estratègica territorial
Tres Hipòtesi sobre Desigualtat, Crisi i Espai Urbà a CAT
1. Treball, precarietat i pobresa, p p
TRES HIPÒTESI SOBRE DESIGUALTAT, CRISI I ESPAI
A CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S XXIA CATALUNYA EN EL PRIMER DECENNI S.XXI
Eduard Jiménez HernàndezEduard Jiménez Hernàndez
Economista i consultor en polítiques públiques
Juny 2016Juny 2016
2. AdvertimentAdvertiment
A t i t ió é l t ió d’• Aquesta intervenció no és la presentació d’uns
resultats d’investigació. Els podeu trobar a
http://barrisicrisi wordpress com (per bé que hihttp://barrisicrisi.wordpress.com (per bé que hi
parlarem, és clar!)
• Formula hipòtesi que es poden continuarFormula hipòtesi que es poden continuar
d’aquells resultats (“la segregació urbana ha
augmentat entre 2001‐2012”) però no són ni les
úniques ni necessàriament compartides
• Es formulen com una aportació al debat sobre les
lí b f lpolítiques urbanes com un factor al meu parer
clau per l’efectivitat de les polítiques d’igualtat
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
2Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI
3. Supòsit(s)Supòsit(s)
L l ió d i i ’h f l é• La relació entre renda i riquesa s’ha fet molt més
complexa en les societats del capitalisme financer
El di t di i l b l d i lt t t• El discurs tradicional sobre la desigualtat es centra en
la renda, però no és segur que aquest enfocament sigui
suficient per abastar el problemasuficient per abastar el problema
• Les rendes de mercat (abans d’impostos i
transferències) s’han transformat extraordinàriamenttransferències) s han transformat extraordinàriament
en les dues darreres dècades
• La segregació urbana és un mal en la mesura en que té g g q
un efecte multiplicador de les desigualtats i de
restricció de les oportunitats
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 3
4. Renda abans i després ‘estat’Renda abans i després estat
Font: Esteban (2016)
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 4
5. Hipòtesi 1: El veritable problema no
va ser a (per?) la crisi
L ió b é t i l i i i l t• La segregació urbana és anterior a la crisi i el seu augment
en el període 2001‐2012 no s’explica exclusivament ni
principal per la crisi econòmica, donat que es constata una
é ó àmés gran extensió de la mateixa en les àrees dels sectors
benestants
• La segregació és segurament més intensa en les àrees delsLa segregació és segurament més intensa en les àrees dels
sectors desafavorits, però això s’explica per la crisi i també
per l’anomenat separatisme dels rics.
L t l i t t d l i i d t i d à• La naturalesa i gravetat de la crisi en determinades àrees
urbanes no es pot explicar sense l’increment decisiu de la
segregació amb anterioritat a 2008
• Tots aquells preocupats per la desigualtat haurien d’estar
tant o més vigilants en l’expansió que en la crisi
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 5
8. Pes de les seccions amb valors
extrems (+‐ 1,28σ a nivell àmbit)
Estrangers Atur Valor Cadastral Superfície Mitjana
Inferior Superior Inferior Superior Inferior Superior Inferior Superior
2001 1228 942 169 438 1183 894 1009 1333
2012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 12932012 1970 1054 753 631 1102 839 1093 1293
Diferència # 742 112 584 193 -81 -55 84 -40
Diferència % 60% 12% 346% 44% -7% -6% 8% -3%
Pes s/#Total 2001 24% 18% 4% 8% 22% 16% 19% 25%
P /#T t l 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%Pes s/#Total 2012 39% 21% 14% 12% 20% 15% 20% 24%
%
Seccions
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 8
% Població nacionalitat estrangera
9. L’enfonsament del mercat de treballLenfonsament del mercat de treball
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 9
10. Hipòtesi 2: Les escales (sempre) són
tramposes
M lt t i d àfi i• Molts conceptes sociodemogràfics incorporen
implícitament el relativisme, els socioespaials tenen ‐a
més del relativisme‐ la particularitat de referenciar‐se a p
una escala o àmbit territorial de referència
• Les anàlisi de valors i evolució de qualsevol variable
i l t id d ó t ib tà i i llespaialment considerada són tributàries en primer lloc
de les decisions d’escala.
• Necessitem anàlisi i polítiques multizoom o les erradesNecessitem anàlisi i polítiques multizoom o les errades
de precisió i efectes no previstos es dispararan
• (spoiler: Si les escales són tramposes, probablement ( p p , p
encara ho són més les sobiranies, més enllà de la seva
pertinència)
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 10
12. Nivells comparats de segregació
espacial el 2012 per àmbits
AMBIT
%Estrangers %Desocupats Valor
cadastral mig
habitatge
Superfície
mitjana
habitatgeAMBIT g g
Alt Pirineu i Aran 1,94 1,19 3,17 2,35
RMB 2,64 1,15 1,81 1,60
Comarques Centrals 2,65 1,24 2,14 2,58
C Gi i 2 62 1 14 2 01 3 12Comarques Gironines 2,62 1,14 2,01 3,12
Ponent 2,49 1,23 2,13 2,78
Camp de Tarragona 2,39 1,21 2,39 2,87
Terres de l'Ebre 2,19 0,92 2,19 2,25
CATALUNYA 2,62 1,19 5,69 3,80
Mitjana àmbits 2,42 1,15 2,26 2,51
L’Í d dó l 1 l di ió l i l l ó i l l 1L’Índex dóna valor=1 quan la dispersió real i la normal són iguals, un valor <1
quan la distribució és més igualitària que la normal, i >1 augmentant a mida
que augmenta la segregació
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 12
14. Com evoluciona el Gini Mundial?Com evoluciona el Gini Mundial?
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 14
15. Hipòtesi 3: El punt feble de les polítiques urbanes
és la dinàmica i efectes sobre la mobilitatés la dinàmica i efectes sobre la mobilitat
residencial
• Les polítiques urbanes hard, focalitzades en l’espai físic, obliden
massa sovint que en períodes d’expansió i crisi intenses la gent es
mou, i de quina manera!mou, i de quina manera!
• Les polítiques socials aterritorials, focalitzades en perfils
poblacionals i nivells de necessitat, obliden massa sovint que les
fronteres de restricció i oportunitat són principalment espaials, i
que el procés vital és bàsicament comunitari
• L’augment de la segregació urbana en el període ha estat més un• Laugment de la segregació urbana en el període ha estat més un
fenomen intermunicipal que intramunicipal, de manera que les
polítiques estrictament locals no tenen gaire recorregut
• Les polítiques urbanes no solament han de ser necessàriament
intenses i continuades en el temps, a més han de definir‐se en una
escala q e permeti capt rar les dinàmiq es de mobilitat residencialescala que permeti capturar les dinàmiques de mobilitat residencial
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 15
17. Taula 1 Principals variables poblacionals i urbanes a Catalunya, 2001 i 2012. (Nombre i Ha.)
2001 2012 2012-2001
Població total 6.343.110 7.434.632 1.091.522
Llars 2 315 856 2 755 700 439 844Llars 2.315.856 2.755.700 439.844
Població Ocupada 2.816.488 3.137.500 321.012
Població aturada 318.938 677.100 358.162
Població estrangera no UE 261.958 1.091.433 829.475g 261.958 1.091.433 829.475
Solars # 317.880 299.407 -18.473
Parcel·les Construïdes # 1.158.829 1.249.593 90.764
Superfície Solars 54 854 57 657 2 803Superfície Solars 54.854 57.657 2.803
Superfícies Parcel·les construïdes 78.239 86.808 8.569
Superfície Urbana 133.093 144.465 11.372
Immobles us residencial 2.714.114 3.488.031 773.9172.714.114 3.488.031 773.917
Habitatges no principals o buits 398.340 705.731 307.391
Bens Urbans 4.359.040 5.602.000 1.242.960
Font: Jiménez (2012)
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 17
18. POSICIÓ ESCALA D’ÀMBIT
MILLORA ESTABLE EMPITJORA
• Santa Caterina i Sant
Pere (BCN)
• Casc Antic
(Balaguer)
Dificultats
MILLORA
( )
• Barriada Nova
(Canovelles)
• Casc Antic (Olot)
• Casc Antic (Manresa)
( g )
per establir
una
AL
• Casc Antic (Berga)
• Poble‐sec (BCN) • Collblanc‐la
Torrassa (L'H)
• Cerdanyola
(Mataró)
• Serra d'en Mena (Badalona)
• Ca n'Anglada, Montserrat,
Torressana i Vilardell
(Terrassa)
una
trajectòria
SCALALOCA
BLE
(Mataró)
• Casablanca (St.
Boi de Llobregat)
• St. Cosme (El
Prat)
(Terrassa)
• Parc Fluvial (Sabadell)
• Serra d'en Mena (Sta.
Coloma Gramenet)
• Sant Ildefons (Cornella de
positiva a
nivell
POSICIÓES
ESTAB
)
• Barri Vell (Ripoll)
• El Carme (Reus)
• Casc Antic
(Solsona)
(
Llobregat)
• Can Falguera (Sta. Perpètua
de Mogoda)
• Santa Eugènia ‐ Can Gibert
nivell
global
• Casc Antic
(Tortosa)
del Pla (Girona)
• Salt Setanta (Salt)
• Barri Sud (Vic)
• Mariola (Lleida)
EMPITJOR
A
• Roquetes (BCN)
• L'Erm (Manlleu)
• La Ribera (Montcada i
Reixac)
• Marca de l'Ham (Figueres)
• Campclar (Tarragona)
@edjihe
ejimenez@teonetwork.com
Tres hipòtesi sobre desigualtat, crisi i espai a Cat s.XXI 18