Ponència al Seminari 28/11/2013 Mercat de Treball Barcelonés

1. Els serveis públics d’ocupació a Europa: diversitat de
models i vies de reforma
Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques
Editor de P3T [Journal of] Public Policies and Territory
Carolina Recio
Pau Barba
Innovació i Consultoria en Polítiques Públiques sl
28 Novembre 2013
XI Seminari de l'Observatori del Mercat del Treball del Barcelonès Nord

2. SUMARI
Un Servei Públic d’Ocupació, per a quines polítiques?: L’ocupació
com a cruïlla entre mercat de treball, qualificació i activitat
econòmica. Un marc interpretatiu
Les anomenades polítiques de mercat de treball (LMP) a Europa,
caracterització, recursos i impactes
Els models de Serveis Públics d’Ocupació (PES): entre Agències i
Sistemes Públics
Les reformes dels Serveis Públics d’Ocupació: continguts, impuls
i expectatives
Nota final 1: La prova del nou de les reformes a casa nostra
Nota final 2: Noves missions per a un nou context que serà llarg?

3. EL SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ:
QUINES POLÍTIQUES? QUINA INTERPRETACIÓ?
Regulació i
condicions
mercat de
treball
Dimensió
Política
Pública
Dinàmica
d’activitat
econòmica i
canvis en
l’ocupació
Sistemes de
qualificació i
formació
Disseny
d’origen
Ampliació segona meitat
/ finals sXX
Conceptual
(problema?
Per què)
Matching /
Desajustos
demanda/ofert
a de treball
Formació / Ocupabilitat
Emprenedoria / Creació empreses
Desenvolupament Local
Substantiva Intermediació
Suport rendes
(solució?
desocupats
Què fer)
Operativa
(com ferho? Qui)
Oficines
públiques
d’intermediació
Accions formatives i d’experiència
Capacitació tècnica i social
Ajuts i suports a iniciatives
empresarials
Finançament estratègies
territorials
Agències de col·locació
Entitats Locals i ENL (inclòs agents
socials)
Serveis finançats públicament
Programes PPP

4. LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: SERVEIS, MESURES I
PRESTACIONS
SERVEIS: tots els serveis i activitats realitzades pels Serveis d’Ocupació Públics conjuntament amb
d’altres serveis proveïts per les agencies Públiques o altres cossos contractats via finances
Públiques, que tenen l’objectiu de: facilitar la integració dels desocupats i dels que estan en procés
de cerca de feina; i/o d’ajudar als empleadors en els processos de reclutament i selección de
personal. (Categoria 1)
MESURES : són mesures que tenen l’objectiu de millorar les habilitats personals (skills) per millorar
les seva empleabilitat . També permeten generar facilitats als empleadors per a la contractació de
persones en situació d’atur. (Categoria 2-7)
•Inclouen diferents tipus d’intervencions : Formació; incentius per la contractació, mesures per
facilitar la empleabilitat de persones amb capacitats laborals reduïdes; creació directa
d’ocupació; ajudes per start-ups.
• Objectiu: Activació dels aturats i altres grups específics
•Principalment són actuacions curtes – de caràcter temporal.
PRESTACIONS: prestacions monetàries per fer front a la pèrdua de l’ocupació . (Categoria 8-9).
Font: Eurostat

5. ELS RECURSOS DE LES POLÍTIQUES DE MERCAT DE TREBALL (LMP)
DESPESA PÚBLICA EN LMP (%PIB)
4.5
4
3.5
3
2.5
2
1.5
1
0.5
0
2007
EU27
Dinamarca
Font: EUROSTAT
2008
Alemanya
2009
Espanya
França
Itàlia
2010
Països Baicos
Polònia
2011
Finlandia
Regne Unit

6. LA CRISI DISTORSIONA LA COMPOSICIÓ DEL DESTÍ DELS RECURSOS
% DESPESA ACTUACIONS I PRESTACIONS /TOTAL DESPESA
2007
EU27
Dinamarca
Alemanya
Espanya
França
Itàlia
Holanda
Polònia
Finlandia
Regne Unit
Font: EUROSTAT
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
Prestacions
Actuacions
2008
59,4
28,8
56,2
38,3
63,6
23,1
67,0
28,8
57,1
32,6
62,6
33,9
57,0
29,3
50,7
39,9
63,2
31,3
33,2
9,5
2009
59,5
28,8
50,1
40,3
58,0
26,9
72,7
23,3
58,2
31,6
65,7
30,6
55,8
31,1
38,6
51,7
63,2
31,4
38,5
7,7
2010
64,4
24,9
53,8
36,5
59,9
25,1
79,1
17,3
59,1
30,2
77,6
20,4
58,9
27,8
35,1
54,7
68,3
27,1
45,8
5,7
2011
--48,7
38,2
58,5
24,7
78,7
18,2
56,1
32,2
80,5
17,7
59,8
26,9
33,0
58,1
64,1
31,1
---
--44,1
41,3
56,5
24,7
78,0
19,2
60,0
29,2
80,1
18,0
60,5
25,8
42,1
46,2
60,1
34,9
---

7. L’INCREMENT DE L’ATUR NO ES VEU ACOMPANYAT D’UN AUGMENT
D’ESFORÇ EN MESURES
DESPESA PÚBLICA EN MESURES (CATEGORIA 2-7) (%PIB)
GEO/TIME
UE-27
Dinamarca
Alemanya
Espanya
França
Itàlia
Holanda
Polònia
Finlandia
Regne Unit
Font: EUROSTAT
2007
2008
2009
2010
0,46
0,47
0,54
1,02
0,47
0,63
0,71
0,37
0,72
0,40
0,71
0,05
0,97
0,51
0,61
0,64
0,38
0,72
0,47
0,67
0,04
1,17
0,63
0,66
0,73
0,36
0,80
0,53
0,75
0,04
2011
1,40
0,56
0,73
0,83
0,32
0,79
0,60
0,86
:
1,55
0,45
0,69
0,68
0,31
0,70
0,33
0,84
:

8. EL PES DELS ‘SERVEIS PÚBLICS’ EN EL CONJUNT ÉS MOLT I MOLT DESIGUAL
Despesa/aturat anual en totes les polítiques d’ocupació. Euros.
GEO/TIME
2007
2008
2009
2010
UE-27
11.737,6
12.059,7
11.929,7 --
Dinamarca
54.518,7
56.047,5
40.395,7
39.559,5
Alemanya
13.691,7
15.052,7
18.604,7
Espanya
12.503,1
10.900,6
França
17.245,7
Itàlia
2011
--
Despesa/aturat anual en SERVEIS. MEuros.
GEO/TIME
2007
2008
2009
2010
2011
UE-27
1.387,8
1.411,8
1.286,1 --
40.583,4
Dinamarca
2.957,0
5.417,3
3.910,5
5.148,1
5.910,3
19.179,3
18.863,7
Alemanya
1.816,2
2.273,4
2.803,1
3.214,1
3.547,7
9.556,7
9.058,6
7.732,4
521,5
433,9
337,7
284,9
222,0
17.579,5
16.624,8
17.769,5
16.743,7
França
1.778,1
1.797,3
1.778,3
2.082,6
1.807,9
11.365,8
11.416,7
13.924,6
13.320,5
12.754,6
Itàlia
398,6
412,1
279,2
229,9
237,6
Holanda
46.105,0
51.570,7
50.307,9
44.205,8
41.792,1
Holanda
6.299,7
6.736,0
6.665,8
5.900,4
5.741,9
Polònia
1.995,9
2.820,4
2.196,6
2.226,6
1.612,8
Polònia
188,2
273,8
224,7
198,3
188,4
22.161,3
22.947,3
21.467,2
22.275,5
22.174,7
Finlandia
1.223,2
1.230,5
974,4
1.059,3
1.118,8
6.076,8
5.317,8
Regne Unit
3.481,2
2.860,7
2.293,6 --
Finlandia
Regne
Unit
4.731,6 --
--
Espanya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades EUROSTAT
--
--

9. LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
Despesa per aturat anual en SERVEIS + MESURES. Euros.
GEO/TIME
UE-27
2007
2008
2009
2010
2011
2012
4.767,8
4.879,9
4.252,5
Dinamarca
23.860,4
27.994,8
18.660,3
20.277,6
22.679,9
--
Alemanya
4.978,3
6.324,1
7.464,9
7.956,7
8.200,5
--
Espanya
4.124,8
2.975,2
1.994,7
1.933,7
1.703,1
--
França
7.400,6
7.355,1
6.798,2
7.801,5
6.695,5
--
Itàlia
4.251,8
3.911,3
3.123,7
2.592,5
2.536,1
--
19.831,5
22.777,8
20.675,2
17.784,3
16.516,8
--
984,6
1.732,9
1.426,7
1.491,4
933,2
--
Finlandia
8.154,0
8.443,7
6.800,0
7.992,4
8.856,1
--
Regne Unit
4.060,0
3.270,4
2.562,3
2.939,0
2.088,0
1.239,0
Holanda
Polònia
Catalunya*
--
--
1.234,0
950,3
Font: Elaboració pròpia a partir de dades EUROSTAT. Per Catalunya no s’inclouen totes les mesures, només les gestionades pel SOC
371,0

10. UNA PANORÀMICA DEL CAS CATALUNYA
Dotació de Recursos SOC i Despesa per Aturat a Catalunya. 2006-2011.
900,000,000
3,500
800,000,000
3,000
700,000,000
2,500
600,000,000
500,000,000
2,000
400,000,000
1,500
300,000,000
1,000
200,000,000
500
100,000,000
0
0
2006
2007
2008
DOTACIO SOC
Font: Memòria SOC
2009
2010
2011
DESPESA PER ATURAT
2012

11. L’OPERATIVA DEL CAS CATALÀ
Evolució de la despesa liquidada pel SOC. 2009-2012
Total Despesa liquidada
Total Transferències corrents SOC
a Ens i corporacions locals
a Empreses Privades
a Famílies i institucions no lucratives
Tranferències s/Total Despesa
Tranferències EELL s/Total Transferències
2009
767
396
130
84
95
2010
835
471
231
65
71
0,52
0,33
0,56
0,49
Font: Memòries SOC i liquidacions del Pressupost de la Generalitat de Catalunya (2012)
2011
2012
698
314
348
212
176
138
52
20
47
22
0,50
0,50
0,68
0,65

12. ELS MODELS
Tipus d'Organització /Relació amb el
Gorvern
Model Territorial
Municipalista Regionalista
L'Autoritat Nacional del Mercat de
Treball és part del Ministeri d'Ocupació
danès i per tant resta subjecte al
Dinamarca control del Govern
√
√
França
Agència Gobernamental
Organisme autònom dependent del
Ministeri de Treball i Immigració, a
través de la Secretaria d'Estat de
Espanya
Ocupació
Organització Autònoma de dret públic,
Alemanya sotmesa al control del govern federal.
Estructures descentralitzades
gestionades per les administracions
regionals i provincials, sens perjudici de
la coordinació i el control del Ministeri
Itàlia
de Treball
Organisme Autònom de l'Administració
Pública que opera sota el Ministre
Holanda
d'Afers Socials i Ocupació.
Institució de Dret Públic sotmesa al
control del Ministeri de Treball i de
Polònia
Política Social.
Servei d'Ocupació adscrit al
Departament de Treball i Pensions
Regne Unit (DWP).
Corporació pública subjecta al control
Finlàndia del Ministeri d'Ocupació i Economia.
√
√
√
Diferents nivells
Adm. Pública
Sí
√
√
√
√
No
Agents privats
Focus
executen mesures
Trajectòries Catàleg
Individuals serveis
Si
No
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
√
Font: Elaboració pròpia a partir de PES Monitor (http://www.pesmonitor.eu/Database) i PES to PES Dialogue (http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=964)

13. ELS MODELS
TIPUS
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ
NIVELLS D’ESTRUCTURA I
D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
AMB EL GOVERN
DINAMARCA L'Autoritat Nacional del
Mercat de Treball és part
del Ministeri d'Ocupació
danès i per tant resta
subjecte al control del
Govern.
ALEMANYA
Seu central i 4 oficines
regionals
91 centres de treball en 98
municipalitats
Organització Autònoma de Seu a Nuremberg
dret públic, sotmesa al
10 Direccions Regionals,
control del govern federal. responsables de l'execució de
les polítiques regionals del
mercat de treball, que
treballen en estreta
col·laboració amb els governs
estatals
176 agències d'ocupació
locals, controlades per les
direccions regionals,
responsables del dia a dia
660 oficines comercials
7 organismes especials, entre
ells l'Institut de Recerca
d'Ocupació
Gestió: Responsabilitat en l'execució i seguiment de les mesures en política
d'ocupació. Les 4 oficines regionals duen a terme el seguiment dels resultats
dels centres d'ocupació.
Supervisió: El govern local, i en particular els municipis, són econòmica i
políticament responsables de les activitats dels centres locals d'ocupació.
Interlocutors socials: sindicats i empresaris estan representats en els Consells
d'Ocupació a nivell nacional, regional i local.
Gestió: una Junta Executiva (3 membres nomenats per un termini de 5 anys)
gestiona l’ens i les seves activitats i desenvolupa els objectius polítics de
funcionament de l'Agència i l'orientació estratègica. Les direccions regionals i
les agències locals d'ocupació també són administrades per consells
d'administració de tres membres. Supervisió: 21 membres tripartits de la Junta
de Govern aproven el pressupost anual, objectius i metes, així com l'informe
anual al Ministeri Federal de Treball i Afers Socials. 7 membres “ocupadors”,
els 7 membres del grup dels “empleats” i 7 membres d’organismes públics.
Interlocutors socials : involucrats en la Junta. Els òrgans tripartits són també
actius en l'àmbit local, on "els Consells d'Administració" assessoren i supervisen
el treball de les agències locals d'ocupació.

14. ELS MODELS
TIPUS
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ
NIVELLS D’ESTRUCTURA I
D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
AMB EL GOVERN
ESPANYA
ITÀLIA
Organisme autònom
dependent del Ministeri
de Treball i Immigració, a
través de la Secretaria
d'Estat de Ocupació. Té
personalitat jurídica
pròpia independent dins
de l'Administració Pública
Nacional
Estructures
descentralitzades
gestionades per les
administracions regionals
i provincials, sens
perjudici de la
coordinació i el control
del Ministeri de Treball
Estructura central i estructures
perifèriques
Gestió: Descentralitzada, amb l'excepció de les ciutats autònomes de
Ceuta i Melilla. Col·laboració amb els serveis públics d'ocupació de
les comunitats autònomes, prestant especial atenció a la coordinació
de les polítiques actives d'ocupació. Supervisió: Control a través
d’auditoria Interlocutors Socials: Consulta amb els interlocutors
socials anual sobre el pla de treball de la Comissió Nacional del
Sistema d'Ocupació i els plans per a l'aplicació de l'Estratègia Europea
d'Ocupació, garantint avaluació i seguiment conjunt.
638 centres de treball (registrades
al portal Cliclavoro i acreditats) en
107 províncies i 20 regions
A Itàlia no és possible proporcionar
dades definitives sobre el nombre
de centres de treball, ja que
s'obren i tanquen molt
ràpidament. D'altra banda algunes
regions s'han organitzat
estructures integrades on es lliuren
els serveis als ocupadors, els
empleats i sol·licitants d'ocupació.
Aquestes agències organitzen
també serveis educatius.
Gestió: el Ministeri de Treball és l'encarregat de coordinar les
accions, del manteniment i funcionament del Sistema Nacional
d'Informació Laboral, de la definició del pressupost total i del marc
regulador dels serveis d'ocupació.
Supervisió: el Ministeri de Treball estableix els objectius a assolir i els
fons assignació. Interlocutors Socials: No estan involucrats en la
gestió del servei, però poden proporcionar informació sobre millores
en la gestió, així com en el rendiment del servei.

15. ELS MODELS
TIPUS
NIVELLS D’ESTRUCTURA I D’ORGANITZACIÓ
D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ AMB
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
EL GOVERN
16 oficines d’ocupació (VLO) 350
oficines (PLO)
Gestió: el Ministeri de Treball coordina la xarxa d'oficines d'ocupació,
cadascuna d'elles constituïda com a organismes autònoms amb el seu propi
director. Supervisió: el Ministeri de Treball i Política Social estableix la política
general del mercat de treball. Una important funció també es juga pels
consells d'ocupació que actuen com a òrgans consultius. Interlocutors socials:
sindicats i empresaris participen en els òrgans consultius, anomenats "Consells
de l'ocupació"
al control del Ministeri
d'Ocupació i Economia.
POLÒNIA
Institució de Dret Públic
sotmesa al control del
Ministeri de Treball i de
Política Social.
15 Centres de Desenvolupament
Econòmic, Transport i Medi Ambient 74
Oficines d'Ocupació i Desenvolupament
Econòmic
Gestió: És administrat per una organització matriu dins del Ministeri de Treball
i Economia, que comprèn cinc departaments.
Supervisió: El parlament aprova el pressupost anual del Ministeri de Treball i
els principals objectius de gestió. El Ministeri d'Ocupació i Economia assigna els
recursos i objectius als centres de DE.
Interlocutors Socials: Els interlocutors socials participen a nivell ministerial en
la tasca del Consell de Treball, Formació i Desenvolupament Econòmic que
s'ocupa d'una àmplia gamma de polítiques nacionals a nivell laboral,
d'ocupació, d'educació, de formació i de desenvolupament econòmic.
Servei d'Ocupació adscrit al
Departament de Treball i
Pensions (DWP). El director
d'Operacions és directament
responsable
davant
el
secretari permanent del
DWP que és responsable
davant el Secretari d'Estat de
Treball i Pensions i l'equip
ministerial.
Funcionaris del DWP supervisen el
funcionament del JCP des d'una
perspectiva nacional i són responsables
de la visió a llarg termini de les
operacions
Oficines de Districte, sovint sobre la
base dels límits del comtat, coordinen
les activitats de les oficines locals a la
seva àrea
Oficines locals
Gestió: JCP és part de DWP, i està sota la supervisió del Secretari Permanent
del DWP. Supervisió: El Cap d'Operacions és el principal assessor i Secretari
Permanent sobre assumptes operacionals relacionats amb el
desenvolupament i la prestació de serveis del JCP. en aquestes qüestions, el
secretari permanent és directament responsable, i té dret d'accés a la
Secretaria d'Estat.
Interlocutors socials: sovint actuen com a grups d'interès i tenen el dret
d'actuar com a grup de pressió, però no participen directament en la gestió /
supervisió de JCP
FINLÀNDIA Corporació pública subjecta
REGNE
UNIT

16. ELS MODELS
TIPUS D’ORGANITZACIÓ/RELACIÓ AMB EL
NIVELLS D’ESTRUCTURA I D’ORGANITZACIÓ
ESTRUCTURES DE GESTIÓ I PAPER DELS INTERLOCUTORS SOCIALS
Instances paritaires régionales: direcció
regional del Pole Emploi per part dels
agents socials pel control i gestió de les
prestacions d’atur. Participa a la definició i
implementació de les polítiques actives a
nivell regional. Hi ha 10 membres per
regió, 5 representants patronals i 5
representants dels treballadors
Les maisons de l’emploi: són estructures
territorials que s’encarreguen de les
activitats relacionades amb la ocupació i la
formació professional a l’àmbit local. Es
constitueixen en forma d’associació o
agrupacions d’interés públic. Està format
per membres obligatoris (col·lectius
territorials; Estat, Pole Emploi), membres
constitutius (poden ser: consell general,
consell regional, ajuntaments i organismes
supra-municipals (les intercommunalités);
Conseil National de l’Emploi (organisme d’àmbit nacional):
encarregat de definir les línies estratègiques en matèria de
polítiques d’ocupació. Controla la coherència de les accions
empreses per els diferents organismes que són membres del
Conseil National, promou l’avaluació de les accions. Emet
dictamens sobre projectes de llei, ordenances, convencions, etc.
Conseils Régionaux de l’Emploi: és el nivell regional del consell
nacional de l’ocupació. Està format per representants
d’organitzacions professionals i representants patronals,
representants de col·lectius territorials, representants de les
administracions competents, representants de col·lectius presents
als serveis públics d’ocupació
S’estableix que a nivell estatal s’acorda una convenció
plurianual entre l’Unidec, l’Estat i Pole Emploi.
A nivell regional hi haurà un representant regional a
l’organisme de Pole Empoi
GOVERN
FRANÇA
El Servei Públic d’ocupació francés:
Pole Emploi, és el servei públic
d’ocupació a França. Es crea
l’any 2008 (Loi 2008-126 de 13
février 2008 relative à la
reforme de l’organisation du
service public de l’emploi) i
fusiona
l’ANPE
(Agència
Nacional per l’ocupació) i
l’ASSédic.
UNédic (organisme per gestionar les
prestacions d’atur, finançat per Pole
Emploi), format per agents socials,
suport per l’aplicació de la Convenció
sobre prestacions d’atur i assegurarne el seu finançament. El consell
d’Administració
el
formen
5
representants
AFPA (Association nationale pour la
formation
professionnelle
des
adultes). És membre del Servei Públic
d’Ocupació. Dóna protagonisme a les
regions i als agents socials.

17. LES REFORMES DEL PES: L’ENFOCAMENT EXPLÍCIT (1)
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020
Aplicar l'enfocament de mercats laborals de transició al paper exercit pels «Nous» Sistemes Públics
d'Ocupació implica una renovació de les funcions convencionals en almenys tres aspectes:
1. Una nova combinació de les seves funcions «actives» i «passives», fusionades en el concepte de
«valors actius». Perseguint aquest objectiu dels «valors actius », i garantint que es respectin els drets
dels aturats i que aquests compleixin amb les seves obligacions, els Sistemes Públics d'Ocupació
busquen desenvolupar unes polítiques d'activació amb resultats sostenibles.
2. Noves funcions d'anticipació per reaccionar davant de possibles transicions laborals. En lloc d'insistir
en les transicions entre llocs de treball, els governs s'han de centrar en fomentar el
desenvolupament de carreres professionals individuals, proporcionant noves perspectives i poder
de decisió a cada treballador.
3. Transformació dels Sistemes Públics d'Ocupació convencionals, centrats en la prestació de serveis, en
uns sistemes amb funcions facilitadores, d'assessorament i de direcció en què les funcions de
«direcció» tinguin dos aspectes: d'una banda, regular, gestionar, estimular , coordinar i garantir la
qualitat dels serveis oferts i de les associacions proposades; l'altra, proporcionar mecanismes i
serveis bàsics (a través d'Internet) per donar suport a la gestió de carreres professionals individuals.

18. LES REFORMES DEL PES: L’ENFOCAMENT EXPLÍCIT (2)
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020 (2)
• En aplicar aquest enfocament basat en el desenvolupament de la carrera professional a llarg termini, el
grup destinatari a qui es dirigeixen els Sistemes Públics d'Ocupació s'amplia per incloure nous «clients»
que tradicionalment no havien estat associats als Serveis Públics d'Ocupació (treballadors, empresaris,
grups de població no activa).
• Un canvi cap a un paquet de serveis més orientats cap a la demanda d'ocupació
Els Serveis o Sistemes Públics d'Ocupació han d’assumir «funcions de direcció» i
adquirir un mandat perquè aquestes competències siguin percebudes com a
legítimes, tant per part dels responsables de la concepció de polítiques com dels
clients. Aquestes funcions de direcció es conceben com un catalitzador per
aconseguir la màxima capacitat de resposta a nivell organitzatiu.
Font: EUROSTAT

19. PRINCIPIS FONAMENTALS DELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ (1)
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020
• Un enfocament impulsat pels VALORS que defensen i comparteixen: entre d'altres, la
igualtat, l'honradesa, la reciprocitat, el respecte, la responsabilitat social, la professionalitat
i el compromís.
• Orientació cap al client: PERSONALITZACIÓ I DIFERENCIACIÓ
• DIGITALITZACIÓ: s'espera que les inversions en tecnologia fàcil d'utilitzar incrementin la
disponibilitat dels serveis i facilitin l'accés als mateixos.
• INTEGRACIÓ: els Serveis Públics d'Ocupació han d'oferir serveis gratuïts i accessibles per a
tots els ciutadans i empreses.
• DOTACIÓ D'AUTONOMIA als ciutadans a través de serveis destinats a capacitar-los
perquè: a) perfeccionin les seves competències i punts forts; b) prenguin les regnes de la
seva carrera professional; c) s'anticipin a possibles transicions professionals.

20. PRINCIPIS FONAMENTALS DELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ (2)
Contribució dels Serveis Públics d’Ocupació a l’Estratègia Europa 2020 (1)
• ACTUACIÓ A DIVERSOS NIVELLS: els Serveis Públics d'Ocupació han d'estar preparats per
reaccionar amb rapidesa i precisió, quan correspongui, a les necessitats específiques dels
mercats de treball regionals i locals.
• INNOVACIÓ SOCIAL: els Serveis Públics d'Ocupació és mostren favorables a animar als
prestadors de serveis a què explorin i desenvolupin nous productes i noves metodologies.
Els projectes conjunts, els experiments realitzats per altres agents, l'esperit empresarial en
la comunitat i els bones pràctiques dels seus homòlegs han d'inspirar als Serveis Públics
d'Ocupació.
•INTEGRACIÓ I INTEROPERABILITAT: els Serveis Públics d'Ocupació han de poder integrar
productes i serveis desenvolupats conjuntament amb altres col·laboradors
• ACTUACIÓ BASADA EN EVIDÈNCIES

21. EL CONTEXT DE LES REFORMES: CANVIS EN SECTOR PÚBLIC A EUROPA
Dynamic of public sector reform: no/high public involvement vs. successful/unsuccessful
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries

22. PERCEPCIÓ DE L’ORIENTACIÓ DELS CANVIS EN ELS SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ
Focusing on outcomes and results (Q: How important is focusing on outcomes and results in your policy area?; 1=Not at
all, 7=To a large extent)
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries

23. LES REFORMES DE LES PAO
Dynamics of public sector reform: enough/too much vs. successful/unsuccessful
Font: COCOPS Project_ Public Administration Reform un Europe – Views and Experiences from Senior Executives in 10 Countries

24. LES REFORMES A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA
<2007
2007
2008
2009
2010
2011
Welfare Agreement (2006)
Local Goverment Reform in
the employment area
The Job Plan Agreement (1)
Agreement on the Adult
Apprentice Scheme (2)
Debureacratisation
A one-tier municipal
employment System
Active Labour Market Effort
(2 tratados políticas para
los municipios)
The retirment Reform
Dinamarca
Alemanya Hartz I-IV (2003-2005)
Measures for activation and reintegration
Espanya
Ley de Empleo (2002)
LOI n° 2008-126 du 13 février
2008 relative à la réforme de
l’organisation du service
public de l’emploi
França
Polònia
Agencias de Colocación
Act of 20 April 2004 on
employment promotion and
labour market institutions
Law on the organisational
structure to implement
policies in the domain of
work and income
Holanda
Finlandia Public Employment Services
Act on Job Alternation
Leave
Reform (2004)
Regne Unit
Employment Act (2002)
Employment Act
Font: Elaboració pròpia en base a EC (2012) PES Report Country -Fiches
Welfare State Reform
The Agency Workers
Regulations
Real Decreto-ley 3/2011, de 18 de
febrero, de medidas urgentes para
la mejora de la empleabilidad y la
reforma de las políticas activas de
empleo.

25. A CATALUNYA, UNA DEMANDA IMPORTANT TANT DE LA POBLACIÓ COM DELS
ACTORS DEL SISTEMA
Quins creu que són actualment els principals problemes que té actualment Catalunya?
 Hi ha continuades iniciatives parlamentàries al respecte i apareix la
reforma com a propòsit en, si més no, els darrers tres Plans de Govern de la
Generalitat de Catalunya. Tanmateix, no sembla que hi hagi una discussió de
fons més enllà de ‘alguna cosa hem de fer’
 L’esgotament del sistema actual és palesa en la perfomance del sistema,
però particularment entre els seus actors i operadors que, val a dir, són els
únics que coneixen de debò els problemes i poden definir camins de ‘solució’.
Font: CEO, Generalitat de Catalunya, Novembre 2013

26. NOTES FINALS
 La prova del nou de les reformes: resintonitzar el
circuit de valor amb el circuit dels recursos, en el
marc d’unes polítiques i d’un sistema: les eines
depenen de com vulguem fer això.
 El context a mig termini fa inevitable que
pensem en estendre la missió inicial de les LMP.
(???) Solidaritat cívica, innovació social, sectors
emergents, expatriació, recol·locació,...
Però compte!, alguna cosa hem de fer ben feta,
al capdavall!

27. P3T [Journal of] Public Policies and Territory
http://www.politicsandterritories.com
Twitter: @P3TJournal
Mail: secretariat@politicsandterritories.com
editor@politicsandterritories.com
28 Novembre 2013
XI Seminari de l'Observatori del Mercat del Treball del Barcelonès Nord