(no kal poner nada, si te aburres aya tu^^)

3. Va néixer el 30 d’agost de 1910 a Lleida. Va estudiar al “Liceu Escolar” i va continuar estudiant a “l’Institut General i Tècnic de Lleida” que actualment porta el seu nom. Va iniciar la carrera de medicina a Barcelona. Quan va acabar la carrera, va ser doctorat a Madrid com a especialista a infermetats digestives. Va publicar a “La Jornada”. Va reunir 38 poemes. Les seves poesies, de to intimista, formen un diari dels últims anys de la seva vida. També va escriure un drama sense èxit. Va morir de tuberculosis a Barcelona el 29 de desembre de 1942. Llibres: Pascual Piqué, Antoni. Tres poetes, tres mestres: Rainer M. Rilke, Antonio Machado, Màrius Torres. 2006. Barcelona, Abadia Editors.

5. La mètrica del poema és de versos de 14 síl·labes de rima assonant ABAB-CDCD- EFF-GHH. És un Sonet de versos alexandrins (6+6). Quartets de rimes encadenades i creuades en els tercets.

6. “ La ciutat llunyana” expressa el dolor per la destrucció del somni projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament cultural en un àmbit de llibertat. En aquest poema la influència que s'hi detecta es d'un classicisme italianitzat, molt del gust noucentista. La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, “ la ciutat dels ideals”, el model platònic d'arrel noucentista que, a pesar de tot, resta amb expectatives de futur en el món de les idees, és a dir, el que Torres anomena la ciutat llunyana.

7. Les figures retòriques que té aquest poema són: Metàfora a la primera i la tercera estrofa. Personificació al vers 13.

8. Els tòpics d’aquest poema són: L’ubi sunt, ja que es demana <on és?> la ciutat que enyora. Contemptus mundi, a causa d’aquesta enyorança, vol mostrar el menyspreu del món i de la vida pel fet de considerar-lo ple de dolor.