1. LA BOGERIA de
Narcís Oller
Irene PantrigoGarcia
AriadnaPlaJuher
AnnaQuintanaMora
2nC Batxillerat
TEMPORALITAT EXTERNA I INTERNA

2. 1
ÍNDEX
ÍNDEX..................................................................................................................................1
PRESENTACIÓ DE L’AUTOR....................................................................................................2
PRESENTACIÓ DE L’OBRA......................................................................................................4
TEMPORALITAT EXTERNA I INTERNA......................................................................................5
EIX CRONOLÒGIC..................................................................................................................7
CONCLUSIÓ..........................................................................................................................8
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................9

3. 2
PRESENTACIÓ DE L’AUTOR
Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846 i mor a Barcelona, el 26 de juliol de
1930. Orfe de pare,l'educael seuoncle,J.de Moragas i de Tavern,i té una estretarelació amb
el seucosí JosepYxart.EstudiaDret a Barcelona,on s'estableix definitivamentel 1873, exercint
com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és
procurador dels tribunals.
L'aportació de Narcís Ollera la literaturacatalanaha estatl'elaboraciód'unllenguatge adaptat
a la narració, la tradició del qual en català es remunta a Tirant lo Blanc. En aquest sentit es
considera Narcís Oller el patriarca de l'actual novel·lística de la literatura catalana.
Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres
gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la
narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les
novel·les.
De formació romàntica, es va decantant cap a l'opció estètica que va d'Honoré de Balzac a
Émile Zola. Narcís Olleradoptael model realistai intentaoferirunareproduccióobjectivade la
societat del seu temps. Tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i
incorporauna temàticai una visiódel móninèditesalaliteraturacatalanavuitcentista.Supera
els obstacles i les deficiències de la llengua de l'època. Malgrat produir per al sector més
selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular.
Émile Zolai el naturalisme sónelements fonamentals per entendre la visió literària de Narcís
Oller. Mentre bona part de la crítica contemporània de l'autor afirma el seu naturalisme,
d'altrescom Gaziel el neguenenfunciód'unscriterisde caire moral mésque no pas estètic. La
majoria d'autors com Oller utilitzen el naturalisme amb una gran vaguetat conceptual, sense
aplicarla base ideològica,i veuen enÉmile Zolanomésunagarantiade modernitati de prestigi
per a la novel.la. El mateix Émile Zola escriu la carta-pròleg a la traducció francesa de La
papallona i aclareix les distàncies existents entre la seva manera d'entendre la literatura i la
d'Oller. La personalitat artística d'Oller, en el seu vessant teòric, es fonamenta en una
concepcióde l'art basadaen elsfetsreals.Ollercreuque la realitat només pot esdevenir obra
d'art mitjançantlapersonalitatde l'artista. La seva manera d'escriure sobre conceptes com el
"moralisme" o el "sentimentalisme" d'arrel romàntica l'individualitzen com a novel·lista.
Desdel puntde vistaideològic,el fetque té mésincidènciaen Oller és la revolució del 1868, a
conseqüència de la qual deixa de sentir-se proper al partit demòcrata. Tota la vida és
consideratcom un catalanista conservador, especialment pel seu liberalisme moderat. Entra
en contacte amb escriptors com Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Víctor Català, Benito Pérez
Galdós, o José María Pereda entre d'altres. Deixa de banda els intents fets en castellà amb
obres inacabades com El pintor Rubio (1867), a partir de la bona impressió que li causen els
Jocs Floralsde 1877. Els seusrelats"SorSanxa"i "Isabel de Galceran" són premiats en els Jocs
del 1879 i en els del 1880, i aquell any publica l'aplec de narracions Croquis del natural.

4. 3
La papallona (1882) li suposa un gran èxit. Significa l'entrada de Narcís Oller al naturalisme.
L'argument,pròximala novel·lafulletonesca, planteja la història d'una noia òrfena, ingènua i
malaltissa que és seduïda i abandonada per un xicot que actua com si fos una papallona.
Gràciesal ressòde La papallona,NarcísOllerté prouconfiançacom per escriure laque seria la
sevaproducciómésimportant: La bufetada (1884), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), De
tots colors (1888), La febre d'or (1890-1892, La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906).
L'Escanyapobres ésunanovel.laque contraposaduesvisionseconòmiquesdavantde l'avarícia
dels seus protagonistes. A Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove,
cosa que desencadenatotunseguitde desgràcies.A La febred'or narra l'ascensió econòmica i
social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna. La
bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del
protagonista. Segurament aquesta és la novel·la més naturalista d'Oller.
Pilar Prim, la seva darrera novel·la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la
clausuratestamentàriadel marit,que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-
se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una
personalitatmoltmésmarcada,ambuna psicologiaque evolucionaconstantment.El temaque
mésatrau Narcís Ollerésel del fenomend'ascensiósocial de la burgesia del segle XIX, però al
mateix temps ignora la situació d'injustícia social que vivien les capes populars.
Més tard, després d'aquestes obres, Oller entra en una etapa de silenci com a novel·lista. En
els anys immediatament posteriors a la seva darrera novel·la -Pilar Prim- entre el 1905 i el
1913, tradueix obres de teatre, sobretot per motius econòmics. Incorpora a la literatura
catalana unabona nòminade dramaturgs estrangers. De fet, ja el 1894, sota el pseudònim de
Metjaustinch,haviafetuna paròdia de La intrusa de Maeterlinck, amb el títol de La brusa i, el
1900, publicaTeatred'aficionats,unvolumde traduccionsde comèdiessentimentalstretesdel
Théâtre de campagne. El 1926 publica Renyines d'enamorats. Narcís Oller manté com a
traductor uns interessos teatrals bàsicament vuitcentistes, en harmonia amb el seu ideari
dramatúrgic.
En la darrera etapavital esretirade l'escena pública i centra els esforços en la redacció de les
Memòries literàries (1913-1918, amb afegitons de 1919 a 1922) on referma les pròpies
conviccions,tantliteràriescomètiques.L'edicióendotze volumsde lesseves Obrescompletes,
entre 1928 i 1930, revisades i amb ortografia normalitzada, representen el reajustament del
panoramaliterari catalài l'esperitde represa.Elsúltimsanys,toti sentir-semenystingut per la
intel·lectualitatnoucentista,se li tributenunparell d'homenatgescom a reconeixement d'una
trajectòriaimportanti imprescindible perentendre lanarrativaactual de laliteratura catalana.

5. 4
PRESENTACIÓ DE L’OBRA
Aquesta novel·la, breu i ben aconseguida, es basa en un fet real que l'autor va conèixer de
prop: lamort d'un seuclient. A la novel·la, un ric propietari de Vilaniu , de caràcter idealista i
romàntic, pateix un lent i indeturable procés d'alienació mental. El protagonista és Daniel
Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim durant la revolució de 1868, i l'acció
transcorre entre Vilaniui Barcelona.De fet,l'admiraciópel general Primnodeixade seruntret
autobiogràfic,i aquestaadmiraciópel general reusencreapareix a la darrera novel·la, quan la
protagonistaagafael mateix cognom:Pilar Prim. El narrador no és omniscient, sinó que és un
dels personatges de la novel·la. Enfront de l'idealisme de Serrallonga, es contraposen el
racionalisme estricte de Giberga, l'estudiant de Medicina, i l'actitud més humana, a voltes
gairebé irresponsable i irreflexiva, d'Armengol, el futur advocat. Giberga i Armengol són dos
amics del narrador, de qui no acabem de saber-ne el nom, i tots tres giren al voltant de la
figura del boig. Tot plegat és una reflexió de Narcís Oller sobre la dialèctica humana , que es
debatentre dospolsconstantment:l'herènciagenètica vs. el medi ambient, l'idealisme vs. el
materialisme,l'esperitvs.el raciocini,etc.Ollerconclouque cal evitarlesactitudextremes cap
a un o altre cantó.
L'acció començael 1868, amb la coneixença del narradori l'Armengol amb Daniel Serrallonga,
fill d'una família de Vilaniu adinerada però amb molt mala estrella. Com ja recorda un
personatge, el Daniel va venir al món amb la sentència feta. Serrallonga, fidel seguidor de
Prim,aconsegueixl'actade diputat.La mort enatemptatdel general engega el seu procés cap
a la follia. Aconsegueix una nova acta de diputat, ara sota l'ideari republicà , però les seves
denúnciesde pretesoscomplotsnomésprovoquenel rebuigi laindiferènciageneral.De retorn
a Vilaniu,Serrallongaescasaambla fillad'undelsseusmasovers.Larelacióes deteriorafinsal
puntque ell acusa laseva donad'infidelitat. A principis del 1880, Serrallonga és una autèntica
desferrahumana:ingressaal'Asil delspobresi,aviat,al Manicomi d'Horta.Alstresmesosmor.

6. 5
TEMPORALITAT EXTERNA I INTERNA
El temps és quan passa l’acció, en quin moment té lloc. El podem dividir així:
- Temps extern: l’ època en què es desenvolupa l’acció, quan passa el que s’està
narrant, en quin moment. El temps extern d’una narració coincideix amb temps
històric. Cronologia del temps extern.
- Temps intern:la formaenquè s’ordenencronològicamentelsfetsque apareixen en la
història. Normalment acostuma a utilitzar-se l’ordre lineal, el temps va seguint, tot i
que sovinttambé veiemque s’expliquenfetsque javanpassar (flash back o ordenació
retrospectiva) o que poden passar en un futur (ordenació prospectiva). Aquests
fragments desordenen el text i trenquen amb l’ordre lineal.
La bogeria ésl’únicanovel·laenquè l'accióesmoua cavall de Barcelonai de Vilaniu.Pelque fa
a l’emmarcament cronològic, abraça des de l’inici del 1868 fins al daltabaix de la borsa del
1883 passant per les primeres manifestacions de la implantació de la Revolució Industrial. Si
resseguimel tempsinternde la novel·la ens adonarem que la història segueix un tractament
el·líptic:
- Els tres primers capítols passen entre el gener de 1867 i l'estiu del 1868 (entre el
capítol terceri el quarthan passat quatre anys,és a dir, el capítol quart passa el 1872):
o Pàgina59, capítol I: «La nit abans»
o Pàgina78, capítol I: «Tres dies vamestar peraquella serra»
o Pàgina80, capítol I: «Era cap al tard»
- Els capítols quart, cinquè i sisè tenen lloc el 1872 i narren fets que ocorren el mateix
dia en el qual es retroben el narrador i Armengol, com per exemple:
o «Hi havia tant de què parlar, en dos anys de no haver-nos vist[...]»
o Pàgina90, inici del capítol IV : «Finsquatreanysdesprésno vaig saber d’en
Daniel[...]»
- Entre el capítol cinquè i sisè noméshanpassattres mesos. Per tant, els capítols quart,
cinquè i sisè tenen lloc l’any 1872.
- El capítol setè transcorre el 1878 (entre el capítol sisè i setè han passat sis anys).
o «Devia fer ben bé sis anys que no havia sentit contar cap més extravagància
d’en Serrallonga.»
- El capítol vuitè conté fets esdevinguts entre el 1881 i el 1883 (entre el capítol setè i
aquest transcorren tres anys).
o «Des de llavors, durant tres anys...»

7. 6
- Finalment,comque entre el capítol vuitè i novè transcorren tres mesos, l’acció acaba
el 1883, concretament, al mes de setembre.
Oller punteja aquests quinze anys amb una sèrie de referents històrics, que responen al
subtítol de l'obra,“Novel·lade costumsdel nostre temps”, i que contribueixen a dotar el text
d’unamajor versemblança.Elsesdeveniments històrics són els següents i s’emmarquen dins
del temps extern:
- al primer capítol es fa referència a una obra estrenada per l’actor i director Lleó
Fontova (gener del 1868)
o Pàgina59, capítol I: «Érem a mig cursdel 67»
- al capítol quart s’esmentenlescortsconstituents (1869), l’assassinat del general Prim
(1870) i la tercera guerra carlina (1872-1876)
o Pàgina 94, capítol IV: Es vota la monarquia i arriba l’assassinat d’en Prim[...]
o «els carlins ens van parar el tren a Calaf»
- al vuitè s’al·ludeix a l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona (1869) i a les
especulacions borsàries (malgrat que la febre borsària va donar-se entre el 1876 i el
1886, els anys d’auge van ser el trienni 1881-1883).
o «per les especulacions de borsa a què s’havia lliurat»
Narcís Olleril·lustraambunesdatesbenconcretesel tempsexternohistòricde lanovel·la. Un
tempsque ésrelativamentpròximal tempsde l’escriptura,ésadir,al momenten què s’escriu
l’obra (agost del 1898). La novel·la inclou també comentaris crítics al govern espanyol del
moment, presents en tota la producció olleriana, i que es vehiculen a través del narrador.
La distribució temporal al llarg de la novel·la no és uniforme ni tampoc lineal. No és lineal
perquè Narcís Oller recorre a l’ús de la retrospecció i trenca el fil narratiu del relat per poder
referir-se a fets passats.
És en els capítols sisè i setè que hi ha més diferència cronològica.
Des del punt de vista de la temporalitat interna també és possible dividir la novel·la en tres
parts, en aquest sentit, hi ha una absoluta coincidència amb l’estructura de la novel·la.
Així doncs, els tres primers capítols que transcorren en un mateix any se centren en els
antecedents d’en Serrallonga i constitueixen la presentació o plantejament; els tres capítols
següents, que també transcorren en un mateix any i narren els fets protagonitzats per en
Serrallonga,configurarienel nusde lanovel·la,i elstresúltims,cronològicamentmésextensos
i que mostrenambmésdetall el resultatde l’estatanímicdel protagonista,sónel desenllaç de
l’obra.

8. 7
EIXOS CRONOLÒGICS
TEMPS INTERN
TEMPS EXTERN
1867 - 1868
Inici de l’obra Els capítols quart,
cinquè i sisè tenen
llocel 1872 i narren
fetsque ocorrenel
mateix diaenel qual
esretrobenel
narrador i Armengol
Entre el capítol
cinquè i sisè
només han passat
tres mesos. Per
tant, els capítols
quart, cinquè i sisè
tenen lloc l’any
1872.
El capítol setè
transcorre el 1878
(entre el capítol
sisè i setè han
passat sis anys).
Final de l’obra.
L’acció acaba el 1883,
concretament,al mes
de setembre.
Els tres primers
capítols passenentre
el generde 1867 i
l'estiudel 1868
El capítol vuitè
conté fets
esdevinguts
entre el 1881 i el
1883
Inici de l’obra
al primer capítol es fa
referència a una obra
estrenada per l’actor i
director Lleó Fontova
(gener del 1868);
al capítol quart s’esmenten les
corts constituents (1869),
l’assassinat del general Prim
(1870) i la tercera guerra carlina
(1872-1876)
al vuitè s’al·ludeix a l’enderrocament
de la Ciutadellade Barcelona (1869) i a
les especulacions borsàries (malgrat
que la febre borsària va donar-se
entre el 1876 i el 1886, els anys d’auge
van ser el trienni 1881-1883).
1883

9. 8
CONCLUSIÓ
No ésfàcil determinaral peude lalletralatemporalitat(externa i interna) d’una novel·la com
La Bogeria, i cal dir que el pròleg ens ha estat de gran ajuda.
Per això volem remarcar per sobre de tot, que hem intentat endinsar-nos en la novel·la tant
com ensha estatpossible i que a través de les ajudes d’Internet hem pogut establir totes les
connexions i paral·lelismes que Oller va voler donar a la seva obra tot relacionant el context
històric de l’època amb tots els fets que envolten el narrador i Daniel Serrallonga.

10. 9
BIBLIOGRAFIA
1. http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2415
2. http://www.xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm
3. http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/bogeria.htm
4. La bogeria,Narcís Oller.Edicióde DomènecMarzà.CastellnouEdicions.