1. 4. El Sexenni Democràtic
(1868-1874)

2. Context Internacional
• 1ª. Internacional a Londres (1864)
El moviment obrer s’organitza i predominen els
sindicats de classe ( socialistes i anarquistes ).
• Unificació política d’Itàlia i Alemanya (1870).
• Guerra de Secessió als Estats Units (1861-65).

3. Context Espanya i Catalunya:
• Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874)
• Ultima etapa de la revolució liberal a Espanya.
• Va ser un intent d’ampliar el liberalisme i d’instaurar la democràcia.
• Conflictes polítics: federalisme, revolta carlina i guerra de Cuba
• Conflictes socials: reivindicacions de les classes populars i
obrerisme socialista i anarquista.
• Conflictes econòmics: crisi i lluita entre proteccionisme i
lliurecanvisme.
• El Sexenni va fracassar en l’intent de modernització política del país
i es va imposar la monarquia conservadora, que va significar l’inici
de l’etapa de la Restauració.

4. 3 etapes:
• Govern provisional de Prim i Serrano 1868-1871:
Constitució de 1869, Lliurecanvisme, Llei de Mines... Intents de
reforma, revoltes i radicalització dels republicans federals.
• Amadeu de Savoia 1872-73: Inestabilitat política, 3a. Guerra
Carlina, Revoltes a Cuba, rebuig a un rei estranger...
• Primera República 1873-74: Projecte de Constitució federal de
1873, inestabilitat política, 3a. Guerra Carlina, Guerra dels 10 anys
a Cuba, Cantonalisme (important)...

5. Sexenni
Democràtic
o revolucionari
(1868-1874):
Etapes polítiques
Govern provisional
(1868-1871)
Amadeu de Savoia
(1871-72)
Primera República
(1873-74)

6. 1. Les causes de la revolució

7. Causes de la
revolució de
Setembre
“La Gloriosa”
Crisi econòmica:
Financera
Industrial
De subsistències
Crisi política:
Pacte d’Ostende
(Progressistes,
Demòcrates i
Unionistes)

8. 1 Les causes de la revolució
1.1 Crisi econòmica i malestar social
•
•
Crisi financera
Baix rendiment econòmic de la xarxa ferroviària
Fallida financera: crisi de bancs i societats de crèdit i alarma entre
particulars i empreses.
•
•
Crisi industrial a Catalunya:
“Fam de cotó” Manca de cotó de floca per la indústria tèxtil catalana a
causa de la guerra de Secessió dels Estats Units (1861-65).
Encariment d’aquesta matèria primera
Fallida d’empreses tèxtils petites
•
•
•
•
•
Crisi de subsistències (1866):
Males collites
Escassetat de blat
Augment dels preus del pa i altres productes bàsics.
Fam al camp i violència social
Atur i davallada del nivell de vida de la classe treballadora
•

9. 1.2 Crisi política: el Pacte d’Ostende
•
•
•
•
•
Sistema isabelí qüestionat per la població:
Els negociants exigien mesures per salvar les seves
inversions en Borsa
Els industrials exigien proteccionisme
Els obrers i pagesos denunciaven la seva misèria
Els governs continuaven governant per decret, van
tancar les Corts i es van inhibir dels problemes del
país.

10. El pacte d’Ostende (1867)
•
1867 Pacte d’Ostende entre el Partit Progressista (Prim) i el Partit
Demòcrata en el qual proposen la conspiració com a únic mitjà per
accedir al poder .
•
El compromís d’ambdós partits va ser:
Posar fi a la monarquia isabelina
Nova forma de govern (monarquia o república) que haurien de decidir
les Corts Constituents elegides per sufragi universal.
•
Estiu de 1867: revolta antiborbònica a Catalunya (progressistes,
demòcrates i republicans). Fracàs i forta repressió.
•
Els Unionistes s’afegeixen al pacte d’Ostende, però el seu caràcter
conservador va contrarestar el pes dels demòcrates i va fer que la
Revolució semblés més un “Pronunciamiento” liberal que una
veritable revolució que reivindicava llibertat i justícia social.

17. 2. La Revolució de setembre
“La Gloriosa”

18. 2. La Revolució de Setembre de 1868 “La Gloriosa”
2.1 La revolució del 68 i el govern provisional
•
Setembre 68 Pronunciament militar a Cadis encapçalat per
Prim i Serrano.
•
Dimissió del govern moderat i exili d’Isabel II.
•
Insurrecció militar i revolta popular alhora
•
No anava només contra el govern moderat sinó contra la
monarquia
•
Gran protagonisme de les forces populars urbanes dirigides
per demòcrates i republicans.

19. Organització de la revolta:
• Formació de Juntes Revolucionàries a molts pobles i
ciutats
• Junta de Catalunya: nomena els nous càrrecs
(governador civil, ajuntament, diputació...), forma la
milícia i comença a enderrocar la ciutadella.
• L’objectiu era formar una Junta Central a partir dels
representants de les diverses províncies, que
recollís les demandes populars i dirigís el procés de
reformes polítiques.

20. Reivindicacions dels revolucionaris:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Llibertat
Sobirania
Separació esglesia-estat
Supressió de les quintes
Sufragi universal
Abolició d’impostos de “consums”
Eleccions a corts constituents
Repartiment de la propietat
Proclamació de la república.

21. Evolució del conflicte:
• Octubre 68 Les propostes més radicals dels demòcrates i
republicans no eren compartides pels unionistes i
progressistes.
• Es forma un govern provisional a Madrid, de caràcter centrista.
• General Serrano, regent
• General Prim, president del govern (progressistes i unionistes)
• Dissolució de les juntes i desarmament de la Milícia Nacional.
• El nou govern no vol canvis radicals.

25. 2.2 La Constitució de 1869 i la regència
• Gener 1869 Eleccions a Corts Constituents
• Sufragi universal masculí per primera vegada
a Espanya.
• A Catalunya guanya el Partit Republicà
Democràtic Federal
• A Espanya guanyen els monàrquics
( progressistes, unionistes i demòcrates).
• Les corts elegides elaboren la Constitució de
1869.

27. La Constitució de 1869
• Sobirania Nacional
• Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre
l’executiu.
• Monarquia, però només les Corts tenien el poder de fer
les lleis, el rei les promulgava però no tenia dret a vetarles.
• Accés al poder judicial per un sistema d’oposicions, per
garantir la independència dels jutges.
• Dues cambres (Congrés i Senat).
• Sufragi Universal masculí
• Amplíssima declaració de drets i llibertats
• Llibertat de residència, ensenyament i religió.
• Compromís de mantenir el culte catòlic
• Incorpora els principis democràtics.

30. 2.2 La Constitució de 1869 i la regència
• Serrano i Prim continuen com a regent i cap de govern
respectivament.
Conflictes:
• Revoltes Federals: republicans contraris a la monarquia
• Els carlins tornen a la insurrecció armada
• Crisi econòmica
• Calia trobar un monarca per la corona espanyola.
• Nou govern acceptat favorablement pels països
europeus

31. 2.3 L’intent de renovació econòmica
• Mesures per reorientar la política econòmica:
•
•
•
•
•
Defensa del lliurecanvisme
Facilita l’entrada de capital estranger
Supressió de l’impost de “consums”
Nova contribució personal segons la renda
S’estableix la pesseta com a unitat monetària
•
•
•
•
Problemes:
Deute públic elevat
Deute amb la banca estrangera
Crisi dels ferrocarrils
• 1871 Llei de mines: desamortització (privatització) del subsòl.
Concessió o venda de l’explotació a companyies privades, sobretot
estrangeres, a les quals oferia generoses facilitats.
• 1869 Llei de bases aranzelàries: liberalització dels intercanvis
exteriors (fi del proteccionisme). Oposició dels industrials cotoners
catalans i dels cerealistes castellans.

32. 2.4 El nou panorama polític:
Dreta
Centre
moderats
partidaris
d’Isabel II
nobles i propietaris
agraris
conjunció monarquicodemocràtica (progressistes,
unionistes i monàrquics
democràtics)
Sobirania nacional i
llibertats públiques
àmplies.
Majoria a les Corts
Burgesia financera i
industrial, classes
mitjanes urbanes, sectors
de l’exèrcit i
intel·lectuals.
Partit Republicà Federal
(Pi i Margall i Estanislau
Figueras)
Esquerra
Republicans Unitaris
(Castelar):
Pactes lliures entre
els pobles per
articular l’estat.
Benèvols (Pi i
Margall): de dalt a
baix
Intransigents (De
Orense): de baix a
dalt.
Defensen la unitat de
l’estat.
Contraris al
federalisme
Ideologia demòcrata
Classes populars
Obrers

35. 2.5 Republicanisme federal i agitació social
•
•
•
•
•
•
•
Els canvis no van satisfer les reivindicacions
populars: sentiment de frustració
Conflictivitat en la pagesia: reforma agrària
Revoltes urbanes: contra les “quintes” , els
“consums” i l’augment de preus
Auge del republicanisme federal
Revoltes federalistes
Estat de guerra i forta repressió
Fracàs i desencís de l’obrerisme, que es decanta
cap a les idees internacionalistes (anarquisme i
marxisme).

37. 3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-73)

39. 3.1 Un monarca per a un règim democràtic
• Novembre de 1870: Amadeu de Savoia és
escollit rei d’Espanya per les Corts.
• Tres dies abans havien assassinat Prim, el
principal defensor de la seva candidatura
• Gener 1871 Amadeu és proclamat rei
• Dissolució de les Corts Constituents i inici
d’una nova etapa de monarquia democràtica.

40. 3.2 Les dificultats de la nova dinastia
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Suport escàs
Oposició de l’aristocràcia, el clergat i els moderats.
Suport de progressistes i unionistes.
Manté la neutralitat i no afavoreix cap dels grups polítics de
les Corts.
Redueix la pompa i l’ostentació de la cort.
Part de l’exèrcit no li dóna suport
Tampoc no obté el suport popular, sobretot pel predomini del
republicanisme.
Continuen els problemes econòmics de la hisenda i cal
emetre deute públic.
Enfrontament constant entre els partits polítics
El conflicte carlí continua
Guerra de Cuba
Insurreccions republicanes

41. 3.3 Una inestabilitat permanent
Oposició dels Moderats, l’església, l’alta burgesia
•
Moderats (Cánovas del Castillo), partidaris dels
Borbons, exerceixen una forta oposició.
Volen Alfons, fill d’Isabel II al tron d’Espanya
•
L’església dóna suport a aquesta candidatura, per que
estava en contra del decret que els obligava a jurar la
constitució de 1869.
•
L’alta burgesia i els rics també vol els Borbons, per
que es veia afectada per l’abolició de l’esclavitud a
Cuba o la regulació del treball infantil.

42. 3.3 Una inestabilitat permanent
Oposició de carlins, cubans i republicans federals:
• Inici de la 3a. Guerra carlina (1872-76). Inestabilitat.
• Creació d’un partit carlí, ultra catòlic i oposat a la nova monarquia.
• Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878): insurrecció d’alguns
propietaris criolls (burgesos). Suport popular per la promesa d’abolició de
l’esclavitud. Amadeu va intentar reformes polítiques i abolició de
l’esclavitud. Oposició dels sectors econòmics espanyols amb interessos
a Cuba (molts catalans).
• Noves insurreccions federalistes (1872). Amb influències anarquistes
• Desintegració de la coalició governamental (unionistes, progressistes i
democràtics)
• Abstencionisme de l’oposició
• 11 febrer 1872 Amadeu renuncia al tron d’Espanya.

46. 4.La Primera República Espanyola (1873-74)

47. 4.1 La proclamació de la República
• Les corts van proclamar la República el febrer de 1873
• President Estanislau Figueras, republicà federal
• Govern: republicans federals i alguns republicans unitaris
• Gran part de la cambra era monàrquica i dóna poc suport al
nou govern
• Aïllament internacional
• Rebuda amb entusiasme pels sectors populars
• Reivindicacions: reducció jornada laboral, augment de salaris,
reivindicació estat català...(Catalunya), insurreccions i
ocupació de terres (Andalusia).
• Eleccions (maig 1873) i ampli triomf dels republicans federals.
Abstenció del 60% de la població.

49. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
• Es proclama la república federal (juny 1873)
• President: Estanislau Figueras, però tot seguit
Francesc Pi i Margall.
Programa ampli de reformes que no va poder
aplicar:
•
•
•
•
•
Elaborar una constitució federal
Separar església i estat
Independència de les colònies
Restaurar la disciplina a l’exèrcit
Lleis socials (ensenyament, quintes, treball,
consums...)

50. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
Mesures més importants:
•
•
•
•
Ratifiquen l’abolició de l’esclavitud a les colònies
Supressió de les quintes
Reforma dels impostos
Inici d’una legislació laboral.

51. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
El projecte de constitució federal (1873):
• Era similar a la Constitució de 1969 en molts aspectes,
però el més diferenciador era l’estructura de l’estat.
• S’establia que la nació espanyola estava formada per 17
estats, inclosa Cuba.
• El poder emanava de tres nivells: els municipis, els
estats regionals i l’estat federal.
• Els estats regionals tindrien autonomia econòmica,
administrativa i política i elaborarien les seves pròpies
constitucions, sempre d’acord amb la de l’estat federal.
• El projecte planteja un estat no centralista.

52. 4.2 L’intent d’instaurar una república federal
Els conflictes armats
• Tercera Guerra Carlina (1873-1876)
• Guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878)

53. 4.3 La insurrecció cantonal
• Sublevació cantonal : les classes populars de molts pobles
i ciutats es van revoltar demanant mesures més radicals per
reformar el país.
• Moltes ciutats i pobles es van declarar independents i van
negar obediència a l’estat.
• Cantonalisme: fenomen complex, barreja d’aspiracions
autonomistes (republicans federals) i revolució social
(anarquistes i marxistes).
• Demanen l’estructura federal de la república “des de baix”, a
partir de la lliure voluntat de cada ciutat i poble que,
lliurement decideixen federar-se i formar un estat federal.
• Radicalització de les reivindicacions, impulsada pel desig de
reformes socials de les classes baixes (artesans, petits
comerciants, assalariats, dirigits per federals intransigents).

58. 4.3 La insurrecció cantonal
• Dimissió de Pi i Margall
• Nicolàs Salmerón, nou president de la república
• Acció militar contra el moviment cantonalista
• Molt de poder per l’exèrcit. Repressió contra els
revolucionaris
• Dimissió de Salmeron
• Emilio Castelar (republicà unitari), nou president
• Més conservador en temes socials i amb bona entesa
amb l’exèrcit
• Política d’autoritat i força
• Desplaçament cap a la dreta del govern de la república
• Setembre 1873 Castelar tanca el parlament
• Govern autoritari

59. 4.4 La fi de l’experiència republicana
• Desembre 1873 Moció de censura
• Gener 1874 Derrota de Castelar a les eleccions.
• Cop d’estat de Pavia
• Govern del General Serrano (unionistes i progressistes)
• Poc suport social.
• Cop d’estat de Martínez Campos (desembre 1874), el qual
proclama Alfons XII de Borbó, fill d’Isabel II, com a rei d’Espanya.
• Alfons XII havia signat el Manifest de Sandhurst, redactat per
Cánovas del Castillo, on es comprometia a governar amb signe
conservador i catòlic i restablir l’ordre social i l’estabilitat política.
• Inici de la Restauració (Primera etapa: 1875-1898)

64. La descripció de la font (especificant el
tipus de font i de què tracta).
•
La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què
tracta).
–
–
–
–
–
Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una gràfica, un
mapa, etc.).
Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen entre
les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les
secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).
Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos
polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics,
socials, culturals, historiogràfics, etc.
Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de
què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del
contingut del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la
idea fonamental.
Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc.,
l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística
referida a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte
que se li pregunta que expliqui en una o unes poques frases la idea
fonamental.