L'ús del català a l'Administració de justícia

1. La normalització del català en l’àmbit judicial: balanç i perspectives
En totes les jornades o conferències que es fan per analitzar la situació del
català a l’Administració de justícia sempre es diu que el català és pràcticament
inexistent, que el personal que hi treballa no té cap interès per la nostra llengua
i que malgrat els esforços que des de diferents institucions es fan per millorar
aquesta situació, el català continua sent un fet excepcional. Doncs bé, avui he
vingut per dir-vos que ara això ja no és així: fa dos anys que l’ús del català en
aquesta Administració ha augmentat de forma espectacular i l’actitud envers la
llengua per part del funcionariat ha canviat considerablement.
Per conèixer més a fons què està passat us presentaré unes dades
estadístiques que il·lustren molt bé aquest canvi d’usos lingüístics, us explicaré
breument el Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials que el
Departament de Justícia i Interior està duent a terme per impulsar l’ús del
català i, per acabar, us exposaré les repercussions que té per a l’Administració
de justícia el fet que el català comenci a ser una llengua d’ús habitual.
Pel que fa a les estadístiques d’ús i coneixement, heu de saber que
-- si bé l’any 1999 només hi havia 8 jutges que fessin tota les sentències
en català, avui en són uns 120.
-- que l’any 1999 només eren 179 els funcionaris que treballaven
habitualment en català i que ara en són 700.
-- que fins l’any passat gairebé tots els metges forenses que treballaven
a Catalunya feien els informes en castellà; en canvi ara el 90% dels metges
utilitzen el català en tota la documentació.
-- que el 43% del personal de Justícia té el certificat de nivell C i el 70%
declara que el parla, el llegeix i l’escriu.
Aquests resultats, per tant, demostren, d’una banda, que el personal que
treballa a l’Administració de justícia està preparat per atendre en català el
ciutadà i, de l’altra, que l’ús ha augmentat considerablement en molt poc temps.
Pel que fa al Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials, que
ha estat l’autèntic revulsiu que ha fet canviar la inèrcia de funcionament
exclusivament en castellà, cal tenir present que els objectius inicials eren
aconseguir que 40 oficines de Catalunya emetessin tota la documentació en
català i demostrar que és possible treballar en català a l’Administració de
justícia. L’èxit de participació i resultats ha provocat que de forma progressiva
s’hagin anat incorporant més oficines al Pla i, conseqüentment, que l’ús del
català hagi anat augmentant proporcionalment. De fet, com he dit anteriorment,
quan va començar el Pla, l’octubre de 2000, eren 40 les oficines inscrites; i ara
aquest nombre supera el centenar. L’aplicació d’aquest Pla, doncs, ha estat

2. decisiva per entendre el canvi en l’ús del català en la documentació que
habitualment es fa a les oficines judicials.
En l’anàlisi dels resultats del Pla, cal tenir present el paper que tenen els
lingüistes que treballen als jutjats, ja que no podem perdre de vista que la
majoria dels jutges i secretaris que treballen als jutjats catalans són de fora de
Catalunya, que el funcionariat en general té encara uns coneixements molt
elementals del català i que la llengua habitual de tots els operadors jurídics que
intervenen a l’Administració de justícia és el castellà. I això s’ha de tenir en
compte perquè actualment ja són 106 les oficines que emeten totes les
sentències en català gràcies al fet que hi ha tot un equip de lingüistes que en fa
la traducció i que vetlla per la qualitat lingüística d’uns textos fets en un
llenguatge d’especialitat que el funcionariat sovint desconeix. La intervenció del
lingüista és, doncs, decisiva perquè el Pla pilot es pugui dur a terme i perquè el
català sigui una realitat en aquest àmbit.
La traducció sistemàtica de totes les sentències d’un jutjat és una pràctica que
serveix per pal·liar la mancança en llengua dels jutges i magistrats i s’ha de
veure com un recurs que es proporciona temporalment amb l’objectiu que més
endavant les oficines arribin a ser autònomes a l’hora de treballar en català. És
evident que la qualitat lingüística d’un text fet en català per una persona d’un
jutjat no serà mai la mateixa que si aquest mateix text l’ha fet un especialista,
però convé que tots tinguem present que la normalització lingüística de
qualsevol sector de la nostra societat no pot consistir mai en la traducció
sistemàtica de tot per tal que surti en català, sinó que ha de ser el mateix usuari
qui en un termini de temps raonable sigui capaç de fer la documentació
directament en català. La dependència que les oficines tenen dels lingüistes
s’ha de veure, doncs, com un fet que amb el temps deixarà de ser necessari
perquè el funcionariat podrà assumir aquesta tasca.
Respecte a les conseqüències que es deriven del fet que el català s’hagi
consolidat en un nombre determinat d’oficines, n’hem de destacar una de molt
important, que és que per primera vegada s’ha aconseguit que a l’Administració
de justícia s’hagi establert un criteri d’ús lingüístic, que ja no és la voluntat
individual del jutge, secretari o funcionari, sinó la participació d’una oficina en el
Pla pilot, que és el que determina que el català es converteixi en la llengua
habitual. Quan no hi ha un criteri d’ús lingüístic clar, com passava abans de
l’aplicació del Pla, la situació del català en els jutjats que utilitzaven aquesta
llengua era molt precària perquè qualsevol circumstància, com ara un canvi de
jutge o secretari, una acumulació de feina durant un temps determinat o un
canvi legislatiu, podia provocar que s’hagués de tornar altre cop al castellà.
Atès que per participar en el Pla cal complir uns requisits molt estrictes i que, a
canvi, les persones inscrites poden gaudir d’uns beneficis, es crea una rutina
que és difícil de canviar i les oficines judicials inscrites es veuen amb el
compromís de continuar treballant en català malgrat els inconvenients
temporals en què es troben habitualment. Així doncs, l’aplicació del Pla ha
permès, d’una banda, que l’ús del català augmenti i, de l’altra, que la situació
del català en els jutjats que opten per treballar en aquesta llengua sigui molt
més sòlida.

3. En conclusió, l’Administració de justícia està preparada per atendre els
ciutadans en català ja que el personal que hi treballa té els coneixements
necessaris i perquè amb l’aplicació del Pla s’ha produït un canvi d’actitud molt
favorable per part del funcionariat.
Moltes gràcies