2.  Joan Maragall va néixer el 10
d’Octubre de 1860 a Barcelona, al
carrer de Jaume Giralt núm. 4 de
Santa Caterina a Ciutat Vella .
Quart fill d’una família burgesa que
es dedicava a la indústria tèxtil,
com tot jove burgès estava
destinat a treballar a l’empresa
familiar. Ell insistia que volia ser
poeta, però les pressions familiars
van fer que això fóra molt difícil
d’aconseguir. No poder dedicar-se
a la literatura des de bon principi
fou molt dur per ell, que va
considerar el temps que va haver
de treballar com a industrial el més
infeliç. En la cita següent es veu
clarament lo molt que el va afectar
ser “arrencat” de la seva passió:

3.  Durant la seva adolescència, Maragall
va fer viatges amb la seva família pel
sud d’ Espanya i França, moments que
ell defineix com “ oasis de goig, dos
respirs...”, deixant clar que van ser
èpoques molt bones per ell.
 Pocs anys va durar com a aprenent a
l’industria familiar ja que després d’una
forta discussió amb el seu pare, decidí
estudiar dret. Durant els seus estudis va
conèixer personatges importants. I es
va anar decantant no només cap a la
literatura, sinó també cap al
periodisme. També va estudiar
alemany i va fer moltes traduccions de
textos de Goethe, l’autor que més el
va influenciar.

4.  L'amor romàntic és un dels model d'amor que
fonamenta les relacions de parella estables de les
cultures modernes, principalment les occidentals.
 Les característiques més assenyalades d'aquest tipus
d'amor es confirmen i difonen a través de relats literaris,
pel·lícules, cançons, dibuixos animats... Es tracta d'un
tipus d'afecte que, es presumeix, ha de ser per a tota la
vida, exclusiu, incondicional i implica un elevat grau de
dependència afectiva. Pilar Sampedro caracteritza
l'amor romàntic de la següent manera:
 Alguns elements són prototípics: inici sobtat, sacrifici per
l'altre, proves d'amor, fusió amb l'altre, oblit de la pròpia
vida, expectatives màgiques, com la de trobar un ésser
absolutament complementari, viure en una simbiosi que
s'estableix quan els individus es comporten com si de
debò tinguessin necessitat l'un de l'altre per respirar i
moure's, formant així, entre ambdós, un tot indissoluble.

5.  El resultat d’aquell festeig va ser una feinada va
haver de romandre en un calaix perquè la família
no n'autoritzava la publicació. En un calaix i a
l'Arxiu Maragall, que ja és una forma (ben
restringida, però) de publicació.
Estava malalt i la mort li
va arribar als vint-i-un
anys. El poema forma
part del llibre 'Visions &
cants'. I l'experta Glòria
Casals fa notar que
malgrat el tema de la
mort, el poema s'insereix
perfectament en la línia
vitalista de Maragall.

6.  El 1886 es va fer soci de l'Ateneu Barcelonès on es
va relacionar amb escriptors com Josep Yxart,
Joan Sardà i Narcís Oller entre d'altres. L'any 1895
fou nomenat secretari de l’Ateneu Barcelonès i en
condició de tal és testimoni del primer discurs
d'inauguració de curs fet en català per Àngel
Guimerà. El mateix any 1902 va ser nomenat
president de l'Ateneu Barcelonès i hi pronuncià el
discurs "Elogi de la paraula” en el qual desgranava
la seva teoria de la "paraula
viva", juntament amb l'opuscle
"Elogi de la poesia".

7.  Maragall i Unamuno els hi agradava la
mateixa poesia relacionada amb la mort i
la vida, i amb les coses que no veiem.

8.  Barcelona s’ha vist de dol per Joan Maragall.
 El 22 de desembre de 1911 amb el títol “El entierro de
Maragall”.
 El poeta Joan Maragall va tindre un dels mes grans
enterraments de principis de segle es van ajuntar
moltes personalitats de tots els partits, de totes les idees
i de totes les tendències en quant val i significa alguna
cosa en la vida política, artística, econòmica i social
de Barcelona. Tots junt al governador civil,
l’alcalde, representats de bisbes ,
el fill de Joan Maragall (Jose
Maragall) i per últim els familiars
íntims. Tots es van acomiadar
anant al cementiri de San
Gervasi, en el cementiri va ser
destapat per ultima vegada
perquè contemplessin el
cadàver del plorant el poeta.

10.  Fet per:
 Laia Rubio, Laia Nieto, Àfrica Castro, Pau
Andreu, Pol Peinado, Ismael Romero i
Blanca Albanell