Antologia de la poesia catalana Daniel Balboa Fernández Dídac Garcia i Menoyo
Miquel Costa i Llobera <ul><li>Neix a Pollença al 1854 i mor a palma de Mallorca a l’any 1922. </li></ul><ul><li>La seva p...
Miquel Costa i Llobera
Lo pi de Formentor <ul><li>El poema es divideix en 8 quintets alexandrins. </li></ul><ul><li>Els versos estan dividits en ...
Lo pi de Formentor <ul><li>Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, </li></ul><ul><li>més poderós que el roure, mé...
Lo pi de Formentor <ul><li>El poeta expressa la bellesa de Formentor mitjançant els pins, perquè Formentor és un lloc on h...
Josep Carner <ul><li>Neix a Barcelona l’any 1884 i mor a Brussel·les l’any 1970. </li></ul><ul><li>El poema Bèlgica es un ...
Josep Carner
Bèlgica <ul><li>Oda al país un va viure durant el seu exili. </li></ul><ul><li>Mètrica: 4 estrofes que combinen els versos...
Bèlgica <ul><li>Si fossin el meu fat les terres estrangeres,  m’agradaria fer-me vell en un país  on es filtrés la llum, g...
Bèlgica <ul><li>Segons Carner, Bèlgica, es un país a on li agradaria passar la resta dels seus dies,per la seva majestuosi...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Antologia poètica

6,587 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Antologia poètica

  1. 1. Antologia de la poesia catalana Daniel Balboa Fernández Dídac Garcia i Menoyo
  2. 2. Miquel Costa i Llobera <ul><li>Neix a Pollença al 1854 i mor a palma de Mallorca a l’any 1922. </li></ul><ul><li>La seva primera etapa poètica pertany lo pi de Formentor. </li></ul><ul><li>L’any 1888 és ordenat sacerdot i es doctora en teologia. </li></ul><ul><li>També va escriure poesia narrativa, entre la rondalla popular i la literatura fantàstica. </li></ul><ul><li>El poema està ambientat a una finca que tenia la seva família a Formentor. </li></ul>
  3. 3. Miquel Costa i Llobera
  4. 4. Lo pi de Formentor <ul><li>El poema es divideix en 8 quintets alexandrins. </li></ul><ul><li>Els versos estan dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes separades per la cesura. </li></ul><ul><li>Rima consonant. </li></ul><ul><li>Tot el poema es una oda als pins de Formentor. </li></ul><ul><li>S’utilitza molt la personificació, com per exemple: </li></ul><ul><li>“ lluita amb les ventades (…) com un gegant guerrer”. </li></ul>
  5. 5. Lo pi de Formentor <ul><li>Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, </li></ul><ul><li>més poderós que el roure, més verd que el taronger, </li></ul><ul><li>conserva de ses fulles l'eterna primavera, </li></ul><ul><li>i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, </li></ul><ul><li>com un gegant guerrer. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>No guaita per ses fulles la flor enamorada; </li></ul><ul><li>no va la fontanella ses ombres a besar; </li></ul><ul><li>mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada </li></ul><ul><li>i li donà per trone l'esquerpa serralada, </li></ul><ul><li>per font l'immensa mar. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina, </li></ul><ul><li>no canta per ses branques l'aucell que encativam; </li></ul><ul><li>el crit sublim escolta de l'àguila marina, </li></ul><ul><li>o del voltor que passa sent l'ala gegantina </li></ul><ul><li>remoure son fullam. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; </li></ul><ul><li>revincla per les roques sa poderosa rel, </li></ul><ul><li>té pluges i rosades i vents i llum ardenta, </li></ul><ul><li>i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta </li></ul><ul><li>de les amors del cel. </li></ul><ul><li>Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; </li></ul><ul><li>domina les muntanyes i aguaita l'infinit; </li></ul><ul><li>per ell la terra és dura, mes besa son ramatge </li></ul><ul><li>el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge </li></ul><ul><li>per glòria i per delit. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades </li></ul><ul><li>i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, </li></ul><ul><li>llavors ell riu i canta més fort que les onades </li></ul><ul><li>i vencedor espolsa damunt les nuvolades </li></ul><ul><li>sa cabellera real. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, </li></ul><ul><li>com a penyora santa duré jo el teu record. </li></ul><ul><li>Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura </li></ul><ul><li>i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... </li></ul><ul><li>oh vida, oh noble sort! </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada </li></ul><ul><li>i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. </li></ul><ul><li>Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, </li></ul><ul><li>i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada </li></ul><ul><li>com l'au dels temporals. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  6. 6. Lo pi de Formentor <ul><li>El poeta expressa la bellesa de Formentor mitjançant els pins, perquè Formentor és un lloc on hi ha molts pins. </li></ul><ul><li>Creu que el pi és un símbol de força i de bellesa. </li></ul>
  7. 7. Josep Carner <ul><li>Neix a Barcelona l’any 1884 i mor a Brussel·les l’any 1970. </li></ul><ul><li>El poema Bèlgica es un poema que l’acompanya tota la vida, ja que va estar vivint a Brussel·les des de 1946. </li></ul><ul><li>Va marxar a Mèxic exiliat, però després de la segona guerra mundial es va traslladar a Bèlgica. </li></ul>
  8. 8. Josep Carner
  9. 9. Bèlgica <ul><li>Oda al país un va viure durant el seu exili. </li></ul><ul><li>Mètrica: 4 estrofes que combinen els versos alexandrins de 6+6 amb octosíl·labs i decasíl·labs. </li></ul>
  10. 10. Bèlgica <ul><li>Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d’aigua trèmuls, tota desig d’emmirallar els estels. </li></ul><ul><li>M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d’església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom. </li></ul><ul><li>Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. </li></ul><ul><li>Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia. </li></ul>
  11. 11. Bèlgica <ul><li>Segons Carner, Bèlgica, es un país a on li agradaria passar la resta dels seus dies,per la seva majestuositat. </li></ul><ul><li>Aquest país es un lloc on no hi han gaires soldats i la gent sempre esta feliç, hi han cases antigues i noves amb un jardinet davant. </li></ul>

×